Desde TISOCatalunya impulsamos un movimiento de reivindicación administrativa con el fin de conseguir el perfil profesional identificado con la titulación del ciclo superior en Integración Social.
En este momento se está debatiendo el catálogo nacional de las ocupaciones, concretamente las categorías profesionales del grupo tres, identificadas con estudios de ciclos formativos.
Como sabéis son ya 12 promociones de profesionales titulados como técnicos y técnicas superiores en Integración Social sin el correspondiente perfil profesional. Todos y todas somos conscientes de la dificultad que ocasiona este hecho a la hora de insertarnos laboralmente. Al no existir un código, que identifique nuestra titulación, en el órgano laboral competente no podemos inscribirnos como demandantes de empleo; debiendo conocer las demás categorías relacionadas con el perfil académico bajo las cuales podemos ser contratados.
Es en este momento donde todas las personas relacionadas con la Integración Social como profesión tenemos algo que decir. Es ahora cuando debemos dejar clara nuestra demanda y la necesidad de contar con el adecuado respeto como profesionales por parte de la administración.
Desde TISOCatalunya os emplazamos a que enviéis una carta reclamando el perfil profesional al organismo competente.
Facilitamos las direcciones de mail así como las direcciones físicas para correo postal.
Adjuntamos una carta estándar que podéis tomar como modelo
Para crear un auténtico golpe de efecto proponemos enviar las cartas en las mismas fechas, desde todas las asociaciones, desde los centros educativos, desde cada profesional, desde cada estudiante,...
Desde el miércoles 9 de diciembre hasta el viernes 18 de diciembre.
Direccione físicas Madrid:
SPEE (servicio público de empleo estatal)
calle Condesa de Venadito nº 9, 28027 Madrid
sessfadi@mtas.es
nomenclaturas@ine.es
Importante darle toda la difusión que podáis.
Gracias
Diana Agra
presidenta TISOC
www.tisoc.tk
tlf: 695 365 185
--
Equipo TISOC
www.tisoc.tk
tlf: 695 365 185
martes, 15 de diciembre de 2009
lunes, 7 de diciembre de 2009
FESTIVAL DE CINEMA PELS DRETS HUMANS
Enguany del 9 al 12 de desembre es celebra a Santa Coloma el primer Festival Internacional de Cinema de Drets Humans. Aquest Festival és una iniciativa organitzada per l’Ajuntament, Casa Amèrica Catalunya, Acción y Participación,
Fundació Internacional Olof Palme i l’Instituto Multimedia DerHumALC i compta amb el suport de laDiputació de Barcelona, la Xarxa Sant Cugat, la Xarxa de Televisions Locals i lamalla.cat.
El Festival de Cinema de Drets Humans vol oferir un fòrum de reflexió i diàleg a la ciutadania colomenca i és un esdeveniment sense precedents a la nostra ciutat, que neix amb voluntat de continuïtat i de convertir-se en un referent cultural metropolità amb segell de Santa Coloma.
L’edició d’aquest Festival, des de Santa Coloma de Gramenet, esdevé una eina de treball per a la reflexió sobre les qüestions relacionades amb els drets humans, en el més ampli sentit de la paraula. El cinema, com a canal de transmissió del missatge i de compromís amb els drets humans, és un llenguatge amb un potencial extraordinari per afavorir el debat.
Els espais on es projectaran els films seran: el museu Torre Balldovina, el Mas Fonollar i el Centre d'Arts Escèniques.
Entre els films que es projectaran destaquem: Cien metros más alla (parla sobre els portadors de contraban marroquí a les fronteres), Desplazados (persones que han de marxar de Colòmbia per culpa de la guerra i la violació dels drets humans), Tapologo (dones amb VIH a Sudafrica), Ràdio la Colifata (trastorn mental a Argentina) i Ràdio Nikosia (ràdio catalana dirigida per persones amb trastorns mentals).
Espero que hi aneu a veure alguna pel.li i que després ho comentem a classe!!
Fundació Internacional Olof Palme i l’Instituto Multimedia DerHumALC i compta amb el suport de laDiputació de Barcelona, la Xarxa Sant Cugat, la Xarxa de Televisions Locals i lamalla.cat.
El Festival de Cinema de Drets Humans vol oferir un fòrum de reflexió i diàleg a la ciutadania colomenca i és un esdeveniment sense precedents a la nostra ciutat, que neix amb voluntat de continuïtat i de convertir-se en un referent cultural metropolità amb segell de Santa Coloma.
L’edició d’aquest Festival, des de Santa Coloma de Gramenet, esdevé una eina de treball per a la reflexió sobre les qüestions relacionades amb els drets humans, en el més ampli sentit de la paraula. El cinema, com a canal de transmissió del missatge i de compromís amb els drets humans, és un llenguatge amb un potencial extraordinari per afavorir el debat.
Els espais on es projectaran els films seran: el museu Torre Balldovina, el Mas Fonollar i el Centre d'Arts Escèniques.
Entre els films que es projectaran destaquem: Cien metros más alla (parla sobre els portadors de contraban marroquí a les fronteres), Desplazados (persones que han de marxar de Colòmbia per culpa de la guerra i la violació dels drets humans), Tapologo (dones amb VIH a Sudafrica), Ràdio la Colifata (trastorn mental a Argentina) i Ràdio Nikosia (ràdio catalana dirigida per persones amb trastorns mentals).
Espero que hi aneu a veure alguna pel.li i que després ho comentem a classe!!
jueves, 26 de noviembre de 2009
TROBADA D'INTEGRADORS SOCIALS A BARCELONA
Des de l'Associació d'integradors socials hem rebut aquesta informació:
En aquests moments estem en un espai de debat amb Acció Social, en aquest espai tenim la possibilitat d'argumentar la idoneïtat del nostre perfil professional dins dels serveis que coordina aquest departament de la Generalitat.
Com explicàvem en mails anteriors, els col.lectius que entren en el debat són discapacitats i salut mental, en els equipaments que gestiona Acció Social.
Des de TISOC som conscients que tot allò que assolim en aquest espai de debat afectarà a tots els professionals de la integració social, i per això proposem una trobada entre tots els TIS, siguin o no siguin socis de la nostra associació. Aquesta trobada és la que volem organitzar el 28 de novembre, dissabte.
Per aconseguir que aquest espai de treball sigui productiu, hem dissenyat uns espais de participació activa coordinats per socis i sòcies.
Aquests espais de participació tenen per objectiu recollir els arguments que justifiquin que som els professionals adequats per dur a terme les funcions corresponents en els col.lectius esmentats (discapacitats i salut mental).
El nostre planteja ment és una trobada dinàmica, organitzada en diferents grups de treball (en funció de la gent que vingui)
Lugar: Centre de recursos per a les Associacions juvenils de Barcelona
C/Gran de Gracia 190 – 192
Metro L3 (Verde) FONTANA
Hora: 11h a 13h
En aquests moments estem en un espai de debat amb Acció Social, en aquest espai tenim la possibilitat d'argumentar la idoneïtat del nostre perfil professional dins dels serveis que coordina aquest departament de la Generalitat.
Com explicàvem en mails anteriors, els col.lectius que entren en el debat són discapacitats i salut mental, en els equipaments que gestiona Acció Social.
Des de TISOC som conscients que tot allò que assolim en aquest espai de debat afectarà a tots els professionals de la integració social, i per això proposem una trobada entre tots els TIS, siguin o no siguin socis de la nostra associació. Aquesta trobada és la que volem organitzar el 28 de novembre, dissabte.
Per aconseguir que aquest espai de treball sigui productiu, hem dissenyat uns espais de participació activa coordinats per socis i sòcies.
Aquests espais de participació tenen per objectiu recollir els arguments que justifiquin que som els professionals adequats per dur a terme les funcions corresponents en els col.lectius esmentats (discapacitats i salut mental).
El nostre planteja ment és una trobada dinàmica, organitzada en diferents grups de treball (en funció de la gent que vingui)
Lugar: Centre de recursos per a les Associacions juvenils de Barcelona
C/Gran de Gracia 190 – 192
Metro L3 (Verde) FONTANA
Hora: 11h a 13h
jueves, 19 de noviembre de 2009
MANIFEST DIA 20 DE NOVEMBRE DIA DE LA INFÀNCIA
Els sotasignants del manifest que es pot veure a l'Observatori dels drets dels infants, demanen compromisos ferms i concrets per renovar, intensificar i estimular la mobilització a favor de la infància.
Per això s'adreçen:
1. Als pares i mares i les famílies, perquè assumeixin la responsabilitat de suport,
protecció, acompanyament i educació dels infants, escoltant i respectant el seu punt devista en totes aquelles qüestions que els afectin.
2. A les institucions i administracions públiques, perquè liderin autèntiques polítiquesd’infància que insisteixin en la prevenció, la protecció, la provisió i la participació en aquest àmbit, a fi de garantir el correcte desenvolupament d’aquest sector sensibilitzant la ciutadania envers les seves necessitats.
3. Als partits polítics, perquè siguin capdavanters en propostes innovadores i perquè
incloguin en els seus programes accions que permetin millorar les condicions de vida
de la infància i eradicar aquelles situacions que vulnerin els seus drets.
4. A les persones que legislen, als jutges i jutgesses i als cossos de seguretat, perquè vetllin per l’interès superior de l’infant i garanteixin la seva protecció jurídica contra l’explotació de tota mena, la violència, els abusos, les marginacions, i siguin exquisidament sensibles en el tracte amb infants i adolescents.
5. A les entitats, associacions i, en general, a tots els agents socials, perquè des del seu àmbit d’actuació es comprometin a esforçar-se per atendre les necessitats dels infants de la seva comunitat i contribueixin a la sensibilització social envers les seves necessitats.
6. Als diversos professionals que treballen des de diferents vessants en l’àmbit de la infància –professionals de l’educació formal i no formal, titulats en treball social, educació social, personal sanitari, etc.– en un determinat territori, perquè ho facin conjuntament per detectar les necessitats dels infants, garanteixin la seva protecció, vetllin pel seu benestar i contribueixin a millorar les seves condicions de vida i el seu desenvolupament.
7. Als mitjans de comunicació, perquè respectin els horaris de protecció infantil i vetllin pels continguts adreçats als infants, a fi que es garanteixi el seu dret a una informació adequada i la protecció de la seva intimitat; perquè evitin de caure en el sensacionalisme de determinades notícies relacionades amb la infància i siguin
capaços de denunciar-ne les possibles vulneracions.
8. A tota la ciutadania en general, perquè escolti la veu dels infants, sigui sensible a les seves necessitats i reconegui la seva plena ciutadania atorgant-los els mateixos drets i deures que a la resta de la població.
9. Als mateixos infants, perquè reclamin informació sobre els seus drets i n’exigeixin el compliment; perquè facin escoltar la seva veu, manifestin les seves opinions i s’organitzin com a col·lectiu per defensar els seus interessos, i, alhora, perquè reconeguin en la figura de l’adult el paper d’acompanyant, indispensable per al seu desenvolupament integral i harmònic.
Per això s'adreçen:
1. Als pares i mares i les famílies, perquè assumeixin la responsabilitat de suport,
protecció, acompanyament i educació dels infants, escoltant i respectant el seu punt devista en totes aquelles qüestions que els afectin.
2. A les institucions i administracions públiques, perquè liderin autèntiques polítiquesd’infància que insisteixin en la prevenció, la protecció, la provisió i la participació en aquest àmbit, a fi de garantir el correcte desenvolupament d’aquest sector sensibilitzant la ciutadania envers les seves necessitats.
3. Als partits polítics, perquè siguin capdavanters en propostes innovadores i perquè
incloguin en els seus programes accions que permetin millorar les condicions de vida
de la infància i eradicar aquelles situacions que vulnerin els seus drets.
4. A les persones que legislen, als jutges i jutgesses i als cossos de seguretat, perquè vetllin per l’interès superior de l’infant i garanteixin la seva protecció jurídica contra l’explotació de tota mena, la violència, els abusos, les marginacions, i siguin exquisidament sensibles en el tracte amb infants i adolescents.
5. A les entitats, associacions i, en general, a tots els agents socials, perquè des del seu àmbit d’actuació es comprometin a esforçar-se per atendre les necessitats dels infants de la seva comunitat i contribueixin a la sensibilització social envers les seves necessitats.
6. Als diversos professionals que treballen des de diferents vessants en l’àmbit de la infància –professionals de l’educació formal i no formal, titulats en treball social, educació social, personal sanitari, etc.– en un determinat territori, perquè ho facin conjuntament per detectar les necessitats dels infants, garanteixin la seva protecció, vetllin pel seu benestar i contribueixin a millorar les seves condicions de vida i el seu desenvolupament.
7. Als mitjans de comunicació, perquè respectin els horaris de protecció infantil i vetllin pels continguts adreçats als infants, a fi que es garanteixi el seu dret a una informació adequada i la protecció de la seva intimitat; perquè evitin de caure en el sensacionalisme de determinades notícies relacionades amb la infància i siguin
capaços de denunciar-ne les possibles vulneracions.
8. A tota la ciutadania en general, perquè escolti la veu dels infants, sigui sensible a les seves necessitats i reconegui la seva plena ciutadania atorgant-los els mateixos drets i deures que a la resta de la població.
9. Als mateixos infants, perquè reclamin informació sobre els seus drets i n’exigeixin el compliment; perquè facin escoltar la seva veu, manifestin les seves opinions i s’organitzin com a col·lectiu per defensar els seus interessos, i, alhora, perquè reconeguin en la figura de l’adult el paper d’acompanyant, indispensable per al seu desenvolupament integral i harmònic.
viernes, 13 de noviembre de 2009
V FORUM CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Durant el 20 i 21 de novembre,el V Fòrum contra les violències de gènere serà
un espai de participació, reflexió i aprenentatge. Un espai per “trencar el silenci”
a través de la participació activa de totes les persones assistents. L’objectiu és generar una reflexió crítica al voltant de diversos espais socialitzadors o expressions culturals, com poden ser el cinema, la premsa o la música que perpetuen les relacions desiguals i la discriminació vers les dones i, alhora, veure
què podem fer i quines eines tenim com a dones i homes per a lluitar contra la violència de gènere.
A qui va adreçat?
Al jovent i adolescents, demostrant-los amb jocs participatius els
avantatges d’una societat més solidària i igualitària entre els dos
sexes.
A mares, pares i familiars, posant al seu abast informació
i mostrant la importància de la prevenció de la violència des
de la perspectiva de gènere.
Al teixit associatiu i la ciutadania en general, fent palès que el
repte social d’acabar amb la violència és cosa de totes i tots.
PARTICIPA ! FES LA TEVA INSCRIPCIÓ!: prouviolencia@pangea.org
DIA 20 DE NOVEMBRE:
10.00-12.00 h - Activitats simultànies
Activitat: taller
Lo que quiero y no quiero. Individualitat i llibertat dins de l’àmbit
de la parella. Dret a escollir. Influència de les modes (estereotips i
superherois)
Organitza: Dones de Vol
Activitat: taller
Com tenir bon rotllo en la parella. Mitjançant tècniques de role
playing, analitzarem quin tipus de relacions s’estableixen entre els joves
(rols, patrons conductuals, diàlegs i emocions).
Organitza: Begoña Serra i Joan Bustamante
Activitat: taller d’expressió corporal
Expressem des del propi gest. Treballarem, amb diversos exercicis,
les emocions i la violència a través de l’expressió corporal. Ensenyarem
la coreografia a les dones de blanc perquè elles la puguin representar.
Organitza: Dones de Blanc
Activitat: taller
Notícies a cops. Mirada crítica als diferents continguts que donen
els informatius sobre la violència vers les dones, sovint, les notícies ens
ofereixen una visió superficial, sensacionalista i merament quantitativa.
Organitza: Drac Màgic
Activitat: taller (dos activitats simultànies)
Taller de prevenció de les relacions abusives per a noies i nois
adolescents i joves. Coneixem els estereotips de gènere, analitzem
els tòpics referents a l’amor, identifiquem els valors i les actituds que
promoguin models de relacions igualitàries.
Organitza: Espais per la Igualtat.
Activitat: taller per a professores i professors
Què ens ensenyeu? La Co-educació, una eina transversal d’educació
per la pau i per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Detectar
la persistència dels estereotips de gènere per prevenir la violència
masclista des de les aules.
Organitza: Carolina Reig
Activitat: taller per a professores i professors
Socialització preventiva de la violència de gènere en adolescents.
Investigacions internacionals sobre la prevenció de la violència.
Models d’atracció i vinculació amb la violència. Llenguatge de l’ètica i
llenguatge del desig
Organitza: Grup de Dones de CR EA: SA FO. Universitat de Barcelona
Activitat: taller (dos activitats simultànies)
Les noies i els nois a la publicitat. Els missatges adreçats a les
noies i els missatges adreçats als nois en la publicitat. Identificació amb
aquests missatges: ens “manen” com hem de ser i relacionar-nos?
Organitza: El Safareig
Activitat: taller
Ones de Dones. Aprèn com es realitza un programa de ràdio amb un
punt de vista diferent: el de les dones!
Organitza: Vocalia de les Dones l’AVV de la Vila de Gràcia. Ràdio Gràcia.
Activitat: taller
Que no t’agafi el masclisme! Perspectiva feminista sobre les causes,
conseqüències i diferents manifestacions de les violències de gènere.
Utilitzarem referents televisius per revisar les pautes de les relacions
abusives entre joves.
Organitza: Associació Candela
Activitat: taller
Prevenció en matèria d’assetjament sexual a la feina. L’assetjament
sexual com a violència de gènere. Què s’ha de fer? On s’ha
de dirigir qui ho pateix? Quines conseqüències té sobre la salut de la
joventut que ho pateix?
Organitza: Avalot-UGT de Catalunya
Activitat: taller
Música, fotologs, fotos, missatges, et passo a “effes directe”,
em dones el teu messenger? Hi ha històries de violència als
fotologs, la música...?
Organitza: Nàiades
Activitat: taller-joc
Estima’t. Saps què és una relació abusiva? Sabries on trobar l’ajuda
necessària per sortir-ne? Estima’t i acaba amb la violència.
Organitza: Acció Escolta
Activitat: teatre fòrum
S.O.S. Espectacle interactiu i participatiu on el públic deixa de ser
un simple espectador per passar a substituir als actors i ajudar així a
la protagonista a trobar noves formes d’actuar davant la situació que
planteja.
Organitza: Impacta Teatre
Activitat: teatre participatiu
Maltractament sense nom. Brinda un mirall públic que permet
identificar els diversos nusos emocionals generadors de violència i
explora l’altre costat d’una realitat cada vegada més quotidiana: la del
maltractador i la del maltractat.
Organitza: Psicoart
Activitat: taller
Presentació de la Xarxa Catalana de Joves Trenquem el Silenci.
Presentarem els avantatges de participar en una xarxa de joves a nivell
estatal, que tingui com a tema la prevenció de la violència masclista.
Organitza: Homes Igualitaris (Ahige Catalunya)
12.00-12.30 h
Activitat: taller
Presentació de la xarxa de joves igualitaris al professorat participant
en el V Fòrum. Presentació al professorat del projecte de
xarxa de joves i dels plans de formació específica adreçada al personal
que treballa amb joves.
Organitza: Homes Igualitaris (Ahige Catalunya)
12.30-14.00 h
Activitat: lliurament de premis del concurs literari i de format
lliure.
17.00-19.00 h - Activitats simultànies
Activitat: teatre-fòrum
La discapacitat, discrimina o sedueix? El fet de ser diferent pot
ser un motiu de seducció i atracció. Volem posar de manifest tota la
violència que reben les dones amb discapacitat, només pel fet de serho.
Per això, volem desfer amb el gaudir i la rialla els estereotips que hi
ha sobre les dones amb discapacitat.
Organitza: Associació Dones no Estàndards
Activitat: taller només per a homes adults
Els homes i l’assertivitat masculina. L’assertivitat és un estil de
comunicació, però a més, per als homes que volem treballar la nostra
masculinitat, pot ser una oportunitat de reflexió sobre les relacions
igualitàries i les abusives. L’assertivitat no canvia les relacions de poder
entre les persones, però pot posar-les en evidència.
Organitza: Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya). Grup Sopa de Hombres
Activitat: taller
Que puc fer davant d’un Assetjament Sexual o per raó de Sexe.
Organitza: Secretaria de la Dona de CCOO . A càrrec de Carme Catalan
Activitat: xerrada
Aplicació efectiva de la llei integral de violència. Anàlisi dels
sobreseiments. La Comissió de Violència de Dones Juristes donarà a
conèixer un estudi sobre les causes i variables dels sobreseïments o arxius
de les denúncies per violència de gènere, interposades durant l’any
2006 a Catalunya, en quaranta-dos jutjats d’arreu el territori. A càrrec
de: Marta Argudo i Alsina, Ester Garcia i Lopez, Glòria Guevarra Guillen
i Soledad Montserrat.
Organitza: Dones Juristes
19.00-21.00 h
Activitat: taula rodona
Polítiques de prevenció de la violència masclista adreçades als
homes. Posarem sobre la taula exemples d’accions institucionals específicament
adreçades als homes per prevenir la violència masclista i
afavorir l’aflorament de formes de masculinitat alternatives. Què podem
fer a Catalunya en aquest mateix sentit? Ponents: Paco Abril i Heinrich
Geldschläger. Modera: Carme Freixa.
Organitza: Homes Igualitaris (Ahige Catalunya)
19.00-21.00 h
Activitat: xerrada
Els drets de les dones en l’àmbit laboral. Des de la vessant de les
noves lleis que sostenen la igualtat real entre dones i homes i l’eradicació
de la violència masclista.
Organitza: Instituit Igualia. A càrrec de Mila Alcaine i Santi Pérez.
un espai de participació, reflexió i aprenentatge. Un espai per “trencar el silenci”
a través de la participació activa de totes les persones assistents. L’objectiu és generar una reflexió crítica al voltant de diversos espais socialitzadors o expressions culturals, com poden ser el cinema, la premsa o la música que perpetuen les relacions desiguals i la discriminació vers les dones i, alhora, veure
què podem fer i quines eines tenim com a dones i homes per a lluitar contra la violència de gènere.
A qui va adreçat?
Al jovent i adolescents, demostrant-los amb jocs participatius els
avantatges d’una societat més solidària i igualitària entre els dos
sexes.
A mares, pares i familiars, posant al seu abast informació
i mostrant la importància de la prevenció de la violència des
de la perspectiva de gènere.
Al teixit associatiu i la ciutadania en general, fent palès que el
repte social d’acabar amb la violència és cosa de totes i tots.
PARTICIPA ! FES LA TEVA INSCRIPCIÓ!: prouviolencia@pangea.org
DIA 20 DE NOVEMBRE:
10.00-12.00 h - Activitats simultànies
Activitat: taller
Lo que quiero y no quiero. Individualitat i llibertat dins de l’àmbit
de la parella. Dret a escollir. Influència de les modes (estereotips i
superherois)
Organitza: Dones de Vol
Activitat: taller
Com tenir bon rotllo en la parella. Mitjançant tècniques de role
playing, analitzarem quin tipus de relacions s’estableixen entre els joves
(rols, patrons conductuals, diàlegs i emocions).
Organitza: Begoña Serra i Joan Bustamante
Activitat: taller d’expressió corporal
Expressem des del propi gest. Treballarem, amb diversos exercicis,
les emocions i la violència a través de l’expressió corporal. Ensenyarem
la coreografia a les dones de blanc perquè elles la puguin representar.
Organitza: Dones de Blanc
Activitat: taller
Notícies a cops. Mirada crítica als diferents continguts que donen
els informatius sobre la violència vers les dones, sovint, les notícies ens
ofereixen una visió superficial, sensacionalista i merament quantitativa.
Organitza: Drac Màgic
Activitat: taller (dos activitats simultànies)
Taller de prevenció de les relacions abusives per a noies i nois
adolescents i joves. Coneixem els estereotips de gènere, analitzem
els tòpics referents a l’amor, identifiquem els valors i les actituds que
promoguin models de relacions igualitàries.
Organitza: Espais per la Igualtat.
Activitat: taller per a professores i professors
Què ens ensenyeu? La Co-educació, una eina transversal d’educació
per la pau i per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Detectar
la persistència dels estereotips de gènere per prevenir la violència
masclista des de les aules.
Organitza: Carolina Reig
Activitat: taller per a professores i professors
Socialització preventiva de la violència de gènere en adolescents.
Investigacions internacionals sobre la prevenció de la violència.
Models d’atracció i vinculació amb la violència. Llenguatge de l’ètica i
llenguatge del desig
Organitza: Grup de Dones de CR EA: SA FO. Universitat de Barcelona
Activitat: taller (dos activitats simultànies)
Les noies i els nois a la publicitat. Els missatges adreçats a les
noies i els missatges adreçats als nois en la publicitat. Identificació amb
aquests missatges: ens “manen” com hem de ser i relacionar-nos?
Organitza: El Safareig
Activitat: taller
Ones de Dones. Aprèn com es realitza un programa de ràdio amb un
punt de vista diferent: el de les dones!
Organitza: Vocalia de les Dones l’AVV de la Vila de Gràcia. Ràdio Gràcia.
Activitat: taller
Que no t’agafi el masclisme! Perspectiva feminista sobre les causes,
conseqüències i diferents manifestacions de les violències de gènere.
Utilitzarem referents televisius per revisar les pautes de les relacions
abusives entre joves.
Organitza: Associació Candela
Activitat: taller
Prevenció en matèria d’assetjament sexual a la feina. L’assetjament
sexual com a violència de gènere. Què s’ha de fer? On s’ha
de dirigir qui ho pateix? Quines conseqüències té sobre la salut de la
joventut que ho pateix?
Organitza: Avalot-UGT de Catalunya
Activitat: taller
Música, fotologs, fotos, missatges, et passo a “effes directe”,
em dones el teu messenger? Hi ha històries de violència als
fotologs, la música...?
Organitza: Nàiades
Activitat: taller-joc
Estima’t. Saps què és una relació abusiva? Sabries on trobar l’ajuda
necessària per sortir-ne? Estima’t i acaba amb la violència.
Organitza: Acció Escolta
Activitat: teatre fòrum
S.O.S. Espectacle interactiu i participatiu on el públic deixa de ser
un simple espectador per passar a substituir als actors i ajudar així a
la protagonista a trobar noves formes d’actuar davant la situació que
planteja.
Organitza: Impacta Teatre
Activitat: teatre participatiu
Maltractament sense nom. Brinda un mirall públic que permet
identificar els diversos nusos emocionals generadors de violència i
explora l’altre costat d’una realitat cada vegada més quotidiana: la del
maltractador i la del maltractat.
Organitza: Psicoart
Activitat: taller
Presentació de la Xarxa Catalana de Joves Trenquem el Silenci.
Presentarem els avantatges de participar en una xarxa de joves a nivell
estatal, que tingui com a tema la prevenció de la violència masclista.
Organitza: Homes Igualitaris (Ahige Catalunya)
12.00-12.30 h
Activitat: taller
Presentació de la xarxa de joves igualitaris al professorat participant
en el V Fòrum. Presentació al professorat del projecte de
xarxa de joves i dels plans de formació específica adreçada al personal
que treballa amb joves.
Organitza: Homes Igualitaris (Ahige Catalunya)
12.30-14.00 h
Activitat: lliurament de premis del concurs literari i de format
lliure.
17.00-19.00 h - Activitats simultànies
Activitat: teatre-fòrum
La discapacitat, discrimina o sedueix? El fet de ser diferent pot
ser un motiu de seducció i atracció. Volem posar de manifest tota la
violència que reben les dones amb discapacitat, només pel fet de serho.
Per això, volem desfer amb el gaudir i la rialla els estereotips que hi
ha sobre les dones amb discapacitat.
Organitza: Associació Dones no Estàndards
Activitat: taller només per a homes adults
Els homes i l’assertivitat masculina. L’assertivitat és un estil de
comunicació, però a més, per als homes que volem treballar la nostra
masculinitat, pot ser una oportunitat de reflexió sobre les relacions
igualitàries i les abusives. L’assertivitat no canvia les relacions de poder
entre les persones, però pot posar-les en evidència.
Organitza: Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya). Grup Sopa de Hombres
Activitat: taller
Que puc fer davant d’un Assetjament Sexual o per raó de Sexe.
Organitza: Secretaria de la Dona de CCOO . A càrrec de Carme Catalan
Activitat: xerrada
Aplicació efectiva de la llei integral de violència. Anàlisi dels
sobreseiments. La Comissió de Violència de Dones Juristes donarà a
conèixer un estudi sobre les causes i variables dels sobreseïments o arxius
de les denúncies per violència de gènere, interposades durant l’any
2006 a Catalunya, en quaranta-dos jutjats d’arreu el territori. A càrrec
de: Marta Argudo i Alsina, Ester Garcia i Lopez, Glòria Guevarra Guillen
i Soledad Montserrat.
Organitza: Dones Juristes
19.00-21.00 h
Activitat: taula rodona
Polítiques de prevenció de la violència masclista adreçades als
homes. Posarem sobre la taula exemples d’accions institucionals específicament
adreçades als homes per prevenir la violència masclista i
afavorir l’aflorament de formes de masculinitat alternatives. Què podem
fer a Catalunya en aquest mateix sentit? Ponents: Paco Abril i Heinrich
Geldschläger. Modera: Carme Freixa.
Organitza: Homes Igualitaris (Ahige Catalunya)
19.00-21.00 h
Activitat: xerrada
Els drets de les dones en l’àmbit laboral. Des de la vessant de les
noves lleis que sostenen la igualtat real entre dones i homes i l’eradicació
de la violència masclista.
Organitza: Instituit Igualia. A càrrec de Mila Alcaine i Santi Pérez.
jueves, 5 de noviembre de 2009
SABATES GASTADES, AJUDA A AFRICA
La marca de productos para el cuidado del calzado Kiwi, ha lanzado la campaña "Shoe aid for Africa". De esta manera se pretende emular lo que se consiguió con la campaña de 2006 cuando se ayudó a distribuir 100.000 pares de zapatos entre gente necesitada de África. En cooperación con Humana y el futbolista camerunés, Samuel Eto'o, Kiwi intenta repetir, o incluso mejorar, esa exitosa campaña en el año 2009. http://www.kiwishoeaid4africa.com/
En algunas áreas de África, los zapatos no son un artículo fácil de conseguir para todo el mundo, incluso para algunos es un auténtico producto de lujo. El hecho de no tener un buen par de zapatos puede excluir a los adultos de conseguir un trabajo o puede evitar que los niños vayan a la escuela. Para muchos africanos, los zapatos están entre sus posesiones más valiosas y ponen un esfuerzo enorme en cuidar de ellos.
Las cajas estarán en los supermercados (Hipercor y El Corte Inglés) durante aproximadamente un mes, dando tiempo para que los consumidores depositen allí sus zapatos. Cada semana Humana recogerá todos los zapatos de estas cajas y las llevará a sus almacenes.
Se pueden entregar zapatos y botas de adulto y niño, zapatos prácticos, usados pero en buen estado. No se aceptan ni zapatos de tacón ni botas de nieve. Y todos los zapatos que se entreguen deben estar limpios de suciedad gruesa o barro , llevar cordones en caso de zapatos con cordones y no tener ningún desperfecto importante
Durante el mes de noviembre y de diciembre, todos los pares de zapatos recogidos serán clasificados y limpiados en los almacenes de Humana, puestos en bolsas individuales y enviados a África. Este proceso es crucial para asegurarse que los zapatos entregados están en buenas condiciones y que serán utilizables para la gente africana.
De diciembre de 2009 hasta abril de 2010, todos los zapatos serán distribuidos en zonas rurales de varios países africanos. Estas áreas han sido seleccionadas por Humana y Kiwi y todo el proceso de distribución de los zapatos será manejado enteramente por equipos combinados de Humana y Kiwi para asegurarse de que los zapatos llegan directamente a la gente que más los necesita. Los países africanos donde serán entregados los zapatos son: Camerún, Kenia, Malawi, Mozambique y Sudáfrica.
En algunas áreas de África, los zapatos no son un artículo fácil de conseguir para todo el mundo, incluso para algunos es un auténtico producto de lujo. El hecho de no tener un buen par de zapatos puede excluir a los adultos de conseguir un trabajo o puede evitar que los niños vayan a la escuela. Para muchos africanos, los zapatos están entre sus posesiones más valiosas y ponen un esfuerzo enorme en cuidar de ellos.
Las cajas estarán en los supermercados (Hipercor y El Corte Inglés) durante aproximadamente un mes, dando tiempo para que los consumidores depositen allí sus zapatos. Cada semana Humana recogerá todos los zapatos de estas cajas y las llevará a sus almacenes.
Se pueden entregar zapatos y botas de adulto y niño, zapatos prácticos, usados pero en buen estado. No se aceptan ni zapatos de tacón ni botas de nieve. Y todos los zapatos que se entreguen deben estar limpios de suciedad gruesa o barro , llevar cordones en caso de zapatos con cordones y no tener ningún desperfecto importante
Durante el mes de noviembre y de diciembre, todos los pares de zapatos recogidos serán clasificados y limpiados en los almacenes de Humana, puestos en bolsas individuales y enviados a África. Este proceso es crucial para asegurarse que los zapatos entregados están en buenas condiciones y que serán utilizables para la gente africana.
De diciembre de 2009 hasta abril de 2010, todos los zapatos serán distribuidos en zonas rurales de varios países africanos. Estas áreas han sido seleccionadas por Humana y Kiwi y todo el proceso de distribución de los zapatos será manejado enteramente por equipos combinados de Humana y Kiwi para asegurarse de que los zapatos llegan directamente a la gente que más los necesita. Los países africanos donde serán entregados los zapatos son: Camerún, Kenia, Malawi, Mozambique y Sudáfrica.
jueves, 29 de octubre de 2009
CASTANYADA 2009
De nou hem gaudit d'una Castanyada molt divertida on hem intercanviat jocs i experiències entre els companys de primer i segon curs.
En primer lloc, van fer un berenar on van poder tastar els magnifics panellets fets pels nostres alumnes de segon i l'esplendid té fet pels alumnes de primer A que van confeccionar també una explicació sobre la ceremònia del té saharui (gràcies Mafhoud per compartir això amb nosaltres).
Després els alumnes de segon van fer dues dinàmiques de presentació per als alumnes de primer, la dels animals i la del pistoler, van ser divertides i tothom va gaudir d'una estona de deshinibició.
Van rebre també la visita del Jonathan i el Faisal alumnes de segon de l'any passat que van estar una estoneta amb nosaltres, ens va fer molta il.lusió tornar-los a veure.
Una vegada finalitzades les dinàmiques (entremig em consta van ballar una mica de country, Angy me lo apunto), es van dividir en dos grups, uns van anar a l'aula de primer A on Yassine els hi va explicar com funciona l'escriptura àrab i com podien posar el seu nom, va ser molt interessant i els alumnes ho van intentar, malgrat després Yassine els hi va corregir una miqueta (gràcies Yassine per la teva feinada).
A l'altre aula de 1rB, semblaba que l'institut s'anava a trencar amb tant de soroll però era la jam session improvisada amb tot tipus de materials (cubell, ampolles, tetra briks, bosses, pals,etc..), la jam va ser amenitzada amb vàries persones que sortien al mig per a fer exhibicions amb les seves cariokes.
I després van fer boles amb globus i arros per a fer malabars que van quedar molt maques i hi havia molta gent fent volar les seves pilotes (Sara que t'hem vist i Cristian ja et tenim al vídeo, pesado!!!).
Bueno dessitgem que us hagi agradat aquesta Diada de la Castanyada i aquí teniu unes quantes fotos per a que tingueu un bon record.
Gràcies a tots/es.
En primer lloc, van fer un berenar on van poder tastar els magnifics panellets fets pels nostres alumnes de segon i l'esplendid té fet pels alumnes de primer A que van confeccionar també una explicació sobre la ceremònia del té saharui (gràcies Mafhoud per compartir això amb nosaltres).
Després els alumnes de segon van fer dues dinàmiques de presentació per als alumnes de primer, la dels animals i la del pistoler, van ser divertides i tothom va gaudir d'una estona de deshinibició.
Van rebre també la visita del Jonathan i el Faisal alumnes de segon de l'any passat que van estar una estoneta amb nosaltres, ens va fer molta il.lusió tornar-los a veure.
Una vegada finalitzades les dinàmiques (entremig em consta van ballar una mica de country, Angy me lo apunto), es van dividir en dos grups, uns van anar a l'aula de primer A on Yassine els hi va explicar com funciona l'escriptura àrab i com podien posar el seu nom, va ser molt interessant i els alumnes ho van intentar, malgrat després Yassine els hi va corregir una miqueta (gràcies Yassine per la teva feinada).
A l'altre aula de 1rB, semblaba que l'institut s'anava a trencar amb tant de soroll però era la jam session improvisada amb tot tipus de materials (cubell, ampolles, tetra briks, bosses, pals,etc..), la jam va ser amenitzada amb vàries persones que sortien al mig per a fer exhibicions amb les seves cariokes.
I després van fer boles amb globus i arros per a fer malabars que van quedar molt maques i hi havia molta gent fent volar les seves pilotes (Sara que t'hem vist i Cristian ja et tenim al vídeo, pesado!!!).
Bueno dessitgem que us hagi agradat aquesta Diada de la Castanyada i aquí teniu unes quantes fotos per a que tingueu un bon record.
Gràcies a tots/es.
miércoles, 21 de octubre de 2009
JORNADES DE PAU I SOLIDARITAT 2009
Com cada any l'Ajuntament organitza a través de l'Area de Cooperació i Solidaritat les jornades sobre pau i solidaritat,a continuació us presentem algunes de les activitats que considerem poden ser del vostre interés. Tenint en compte que moltes d'elles coincideixen en horari escolar us hi posem aquelles que no us afecten directament a la vostra activitat lectiva:
Dimecres 21 a les 19.30 hores; Xerrada sobre "Els grans reptes de la Mediterrania" a càrrer de Samir Nair.
Aquesta conferència aniran dues alumnes de segon com a representants nostres.
Dijous 22 al Casal de Joves presentació dels projectes de joves
Divendres 23 a Can Sisteré hi haurà una xerrada sobre Cuba i el visionat d'una pel.lícula.
Diumenge 25 Fira d'entitats sobre solidaritat.
Del 25 al 31 Exposició sobre Africa vista des dels ulls dels nens del Senegal.
Durant els dijous d'octubre Contes del món a la Biblioteca Central (18 hores).
Divendres 30 a Can Sisteré presentació de la ruta pacífica de mujeres de Colombia.
domingo, 18 de octubre de 2009
EDGAR VIÑALS, INTEGRADOR SOCIAL QUE ORGANIZA FIESTAS PARA DISCAPACITADOS
A continuació volem fer difusió d'un article publicat a la Vanguardia on es parla de l'Edgar un integrador social que organitza festes en discoteques per a persones amb discapacitat.
L'Edgar explica quines han estat les seves vivències com s'ha apropat a la professió i com viu ell la posada en marxa del seu projecte SARAU.
L'article és molt interessant us posem a continuació un link per a que el pogueu llegir en la seva totalitat:
http://www.turismo20.com/profiles/blogs/el-ocio-festivo-es-sanador
L'Edgar explica quines han estat les seves vivències com s'ha apropat a la professió i com viu ell la posada en marxa del seu projecte SARAU.
L'article és molt interessant us posem a continuació un link per a que el pogueu llegir en la seva totalitat:
http://www.turismo20.com/profiles/blogs/el-ocio-festivo-es-sanador
jueves, 15 de octubre de 2009
TU TIENES EL RELOJ, YO TENGO EL TIEMPO
Si tenéis un rato, leerlo... es bonito.. MUY BONITOOOO!! Os lo recomienda vuestra compañera Irene de Segundo de Integración Social:
Entrevista realizada por VÍCTOR-M. AMELA a: MOUSSA AG ASSARID,
No sé mi edad: nací en el desierto del Sahara, ¡sin papeles...!
Nací en un campamento nómada tuareg entre Tombuctú y Gao, al norte de Mali. He sido pastor de los camellos, cabras, corderos y vacas de mi padre. Hoy estudio Gestión en la Universidad Montpellier. Estoy soltero. Defiendo a los pastores tuareg. Soy musulmán, sin fanatismo
- ¡Qué turbante tan hermoso...!
- Es una fina tela de algodón: permite tapar la cara en el desierto cuando se levanta arena, y a la vez seguir viendo y respirando a su través.
- Es de un azul bellísimo...
- A los tuareg nos llamaban los hombres azules por esto: la tela destiñe algo y nuestra piel toma tintes azulados...
- ¿Cómo elaboran ese intenso azul añil?
- Con una planta llamada índigo, mezclada con otros pigmentos naturales. El azul, para los tuareg, es el color del mundo.
- ¿Por qué?
- Es el color dominante: el del cielo, el techo de nuestra casa.
- ¿Quiénes son los tuareg?
- Tuareg significa "abandonados", porque somos un viejo pueblo nómada del desierto, solitario, orgulloso: "Señores del Desierto", nos llaman. Nuestra etnia es la amazigh (bereber), y nuestro alfabeto, el tifinagh.
- ¿Cuántos son?
- Unos tres millones, y la mayoría todavía nómadas. Pero la población decrece.... "¡Hace falta que un pueblo desaparezca para que sepamos que existía!", denunciaba una vez un sabio: yo lucho por preservar este pueblo.
- ¿A qué se dedican?
- Pastoreamos rebaños de camellos, cabras, corderos, vacas y asnos en un reino de infinito y de silencio...
- ¿De verdad tan silencioso es el desierto?
- Si estás a solas en aquel silencio, oyes el latido de tu propio corazón. No hay mejor lugar para hallarse a uno mismo.
- ¿Qué recuerdos de su niñez en el desierto conserva con mayor nitidez?
- Me despierto con el sol. Ahí están las cabras de mi padre. Ellas nos dan leche y carne, nosotros las llevamos a donde hay agua y hierba... Así hizo mi bisabuelo, y mi abuelo, y mi padre... Y yo.. ¡No había otra cosa en el mundo más que eso, y yo era muy feliz en él!
- ¿Sí? No parece muy estimulante. ..
- Mucho. A los siete años ya te dejan alejarte del campamento, para lo que te enseñan las cosas importantes: a olisquear el aire, escuchar, aguzar la vista, orientarte por el sol y las estrellas... Y a dejarte llevar por el camello, si te pierdes: te llevará a donde hay agua.
- Saber eso es valioso, sin duda...
- Allí todo es simple y profundo. Hay muy pocas cosas, ¡y cada una tiene enorme valor!
- Entonces este mundo y aquél son muy diferentes, ¿no?
- Allí, cada pequeña cosa proporciona felicidad. Cada roce es valioso. ¡Sentimos una enorme alegría por el simple hecho de tocarnos, de estar juntos! Allí nadie sueña con llegar a ser, ¡porque cada uno ya es!
- ¿Qué es lo que más le chocó en su primer viaje a Europa?
- Vi correr a la gente por el aeropuerto.. . ¡En el desierto sólo se corre si viene una tormenta de arena! Me asusté, claro...
- Sólo iban a buscar las maletas, ja, ja....
- Sí, era eso. También vi carteles de chicas desnudas: ¿por qué esa falta de respeto hacia la mujer?, me pregunté... Después, en el hotel Ibis, vi el primer grifo de mi vida: vi correr el agua... y sentí ganas de llorar.
- Qué abundancia, qué derroche, ¿no?
- ¡Todos los días de mi vida habían consistido en buscar agua! Cuando veo las fuentes de adorno aquí y allá, aún sigo sintiendo dentro un dolor tan inmenso...
- ¿Tanto como eso?
- Sí. A principios de los 90 hubo una gran sequía, murieron los animales, caímos enfermos... Yo tendría unos doce años, y mi madre murió... ¡Ella lo era todo para mí! Me contaba historias y me enseñó a contarlas bien. Me enseñó a ser yo mismo.
- ¿Qué pasó con su familia? - Convencí a mi padre de que me dejase ir a la escuela. Casi cada día yo caminaba quince kilómetros. Hasta que el maestro me dejó una cama para dormir, y una señora me daba de comer al pasar ante su casa... Entendí: mi madre estaba ayudándome...
- ¿De dónde salió esa pasión por la escuela?
- De que un par de años antes había pasado por el campamento el rally París-Dakar, y a una periodista se le cayó un libro de la mochila.. Lo recogí y se lo di. Me lo regaló y me habló de aquel libro: El Principito. Y yo me prometí que un día sería capaz de leerlo...
- Y lo logró.
- Sí. Y así fue como logré una beca para estudiar en Francia.
- ¡Un tuareg en la universidad. ..!
- Ah, lo que más añoro aquí es la leche de camella... Y el fuego de leña. Y caminar descalzo sobre la arena cálida. Y las estrellas: allí las miramos cada noche, y cada estrella es distinta de otra, como es distinta cada cabra... Aquí, por la noche, miráis la tele.
- Sí... ¿Qué es lo que peor le parece de aquí?
- Tenéis de todo, pero no os basta. Os quejáis. ¡En Francia se pasan la vida quejándose! Os encadenáis de por vida a un banco, y hay ansia de poseer, frenesí, prisa... En el desierto no hay atascos, ¿y sabe por qué? ¡Porque allí nadie quiere adelantar a nadie!
- Reláteme un momento de felicidad intensa en su lejano desierto.
- Es cada día, dos horas antes de la puesta del sol: baja el calor, y el frío no ha llegado, y hombres y animales regresan lentamente al campamento y sus perfiles se recortan en un cielo rosa, azul, rojo, amarillo, verde...
- Fascinante, desde luego...
- Es un momento mágico... Entramos todos en la tienda y hervimos té. Sentados, en silencio, escuchamos el hervor.... La calma nos invade a todos: los latidos del corazón se acompasan al pot-pot del hervor...
- Qué paz...
- Aquí tenéis reloj, allí tenemos el tiempo....
Entrevista realizada por VÍCTOR-M. AMELA a: MOUSSA AG ASSARID,
No sé mi edad: nací en el desierto del Sahara, ¡sin papeles...!
Nací en un campamento nómada tuareg entre Tombuctú y Gao, al norte de Mali. He sido pastor de los camellos, cabras, corderos y vacas de mi padre. Hoy estudio Gestión en la Universidad Montpellier. Estoy soltero. Defiendo a los pastores tuareg. Soy musulmán, sin fanatismo
- ¡Qué turbante tan hermoso...!
- Es una fina tela de algodón: permite tapar la cara en el desierto cuando se levanta arena, y a la vez seguir viendo y respirando a su través.
- Es de un azul bellísimo...
- A los tuareg nos llamaban los hombres azules por esto: la tela destiñe algo y nuestra piel toma tintes azulados...
- ¿Cómo elaboran ese intenso azul añil?
- Con una planta llamada índigo, mezclada con otros pigmentos naturales. El azul, para los tuareg, es el color del mundo.
- ¿Por qué?
- Es el color dominante: el del cielo, el techo de nuestra casa.
- ¿Quiénes son los tuareg?
- Tuareg significa "abandonados", porque somos un viejo pueblo nómada del desierto, solitario, orgulloso: "Señores del Desierto", nos llaman. Nuestra etnia es la amazigh (bereber), y nuestro alfabeto, el tifinagh.
- ¿Cuántos son?
- Unos tres millones, y la mayoría todavía nómadas. Pero la población decrece.... "¡Hace falta que un pueblo desaparezca para que sepamos que existía!", denunciaba una vez un sabio: yo lucho por preservar este pueblo.
- ¿A qué se dedican?
- Pastoreamos rebaños de camellos, cabras, corderos, vacas y asnos en un reino de infinito y de silencio...
- ¿De verdad tan silencioso es el desierto?
- Si estás a solas en aquel silencio, oyes el latido de tu propio corazón. No hay mejor lugar para hallarse a uno mismo.
- ¿Qué recuerdos de su niñez en el desierto conserva con mayor nitidez?
- Me despierto con el sol. Ahí están las cabras de mi padre. Ellas nos dan leche y carne, nosotros las llevamos a donde hay agua y hierba... Así hizo mi bisabuelo, y mi abuelo, y mi padre... Y yo.. ¡No había otra cosa en el mundo más que eso, y yo era muy feliz en él!
- ¿Sí? No parece muy estimulante. ..
- Mucho. A los siete años ya te dejan alejarte del campamento, para lo que te enseñan las cosas importantes: a olisquear el aire, escuchar, aguzar la vista, orientarte por el sol y las estrellas... Y a dejarte llevar por el camello, si te pierdes: te llevará a donde hay agua.
- Saber eso es valioso, sin duda...
- Allí todo es simple y profundo. Hay muy pocas cosas, ¡y cada una tiene enorme valor!
- Entonces este mundo y aquél son muy diferentes, ¿no?
- Allí, cada pequeña cosa proporciona felicidad. Cada roce es valioso. ¡Sentimos una enorme alegría por el simple hecho de tocarnos, de estar juntos! Allí nadie sueña con llegar a ser, ¡porque cada uno ya es!
- ¿Qué es lo que más le chocó en su primer viaje a Europa?
- Vi correr a la gente por el aeropuerto.. . ¡En el desierto sólo se corre si viene una tormenta de arena! Me asusté, claro...
- Sólo iban a buscar las maletas, ja, ja....
- Sí, era eso. También vi carteles de chicas desnudas: ¿por qué esa falta de respeto hacia la mujer?, me pregunté... Después, en el hotel Ibis, vi el primer grifo de mi vida: vi correr el agua... y sentí ganas de llorar.
- Qué abundancia, qué derroche, ¿no?
- ¡Todos los días de mi vida habían consistido en buscar agua! Cuando veo las fuentes de adorno aquí y allá, aún sigo sintiendo dentro un dolor tan inmenso...
- ¿Tanto como eso?
- Sí. A principios de los 90 hubo una gran sequía, murieron los animales, caímos enfermos... Yo tendría unos doce años, y mi madre murió... ¡Ella lo era todo para mí! Me contaba historias y me enseñó a contarlas bien. Me enseñó a ser yo mismo.
- ¿Qué pasó con su familia? - Convencí a mi padre de que me dejase ir a la escuela. Casi cada día yo caminaba quince kilómetros. Hasta que el maestro me dejó una cama para dormir, y una señora me daba de comer al pasar ante su casa... Entendí: mi madre estaba ayudándome...
- ¿De dónde salió esa pasión por la escuela?
- De que un par de años antes había pasado por el campamento el rally París-Dakar, y a una periodista se le cayó un libro de la mochila.. Lo recogí y se lo di. Me lo regaló y me habló de aquel libro: El Principito. Y yo me prometí que un día sería capaz de leerlo...
- Y lo logró.
- Sí. Y así fue como logré una beca para estudiar en Francia.
- ¡Un tuareg en la universidad. ..!
- Ah, lo que más añoro aquí es la leche de camella... Y el fuego de leña. Y caminar descalzo sobre la arena cálida. Y las estrellas: allí las miramos cada noche, y cada estrella es distinta de otra, como es distinta cada cabra... Aquí, por la noche, miráis la tele.
- Sí... ¿Qué es lo que peor le parece de aquí?
- Tenéis de todo, pero no os basta. Os quejáis. ¡En Francia se pasan la vida quejándose! Os encadenáis de por vida a un banco, y hay ansia de poseer, frenesí, prisa... En el desierto no hay atascos, ¿y sabe por qué? ¡Porque allí nadie quiere adelantar a nadie!
- Reláteme un momento de felicidad intensa en su lejano desierto.
- Es cada día, dos horas antes de la puesta del sol: baja el calor, y el frío no ha llegado, y hombres y animales regresan lentamente al campamento y sus perfiles se recortan en un cielo rosa, azul, rojo, amarillo, verde...
- Fascinante, desde luego...
- Es un momento mágico... Entramos todos en la tienda y hervimos té. Sentados, en silencio, escuchamos el hervor.... La calma nos invade a todos: los latidos del corazón se acompasan al pot-pot del hervor...
- Qué paz...
- Aquí tenéis reloj, allí tenemos el tiempo....
jueves, 8 de octubre de 2009
MALTRACTAMENT INSTITUCIONAL GREU de la DGAIA
Fem difusió d'aquesta notícia a petició de l'associació TISOC i d'alguns alumnes que ens han enviat aquesta informació:
Ahir dilluns 28/09/2009 hi ha hagut ingressats als hospitals del Mar i de St Pau de Barcelona un total de 20 menors i 1 educador dels centres Alberg Alcor i centre de dia El Bosc per evidents símptomes de grip.
A St Pau hi ha entre 6 menors, amb 5 casos diagnosticats de Grip A.
A l'hospital del Mar hi ha hagut 13 menors i 1 educador del Bosc, amb 5 casos diagnosticats de Grip A.
Els menors han estat atesos inadequadament per la DGAIA i els seus centres, passant moltes hores sols, havent-hi només un educador a cada hospital per a acompanyar-los, i sense ni tan sols preveure que els nens d'urgències havien de sopar.
La DGAIA, d'acord amb les empreses que gestionen els dos centres de menors, la Fundació Mercè Fontanilles i l'associació APIP, ha decidit tancar els menors no hospitalitzats, i els que vagin sent donats d'alta hospitalària, a l'Alberg Alcor, havent-hi de conviure en els propers dies menors sans, menors amb símptomes i menors amb la Grip A diagnosticada.
Ni els menors ni els treballadors dels centres tenen l'atenció, ni els recursos, ni la informació adequades per a portar la situació.
També s'ha donat l'ordre que no ingressi cap menor més en hospital i que els nous possibles casos seran atesos per urgències mèdiques a l'Alberg Alcor.
Hi ha el cas greu d'un menor, que pateix des de fa 4 mesos crisis d'ansietat i té diagnosticada una Asma bronquítica greu per la Clínica Plató, que la DGAIA ha decidit que continuï a l'Alberg Alcor convivint amb els altres menors amb símptomes i contagiats. Donada aquesta situació, el Col·lectiu DRARI ha posat el menor a disposició de la Fiscalia de Protecció de Menors denunciant la situació.
Hi ha un altre cas preocupant, el d'un menor amb una cardiopatia detectada aquesta nit que la DGAIA també ha decidit mantenir a l'Alberg Alcor.
A darrera hora, un altre educador mostrava evidents símptomes de grip.
L'Alberg Alcor és una nau industrial que des de fa 9 anys funciona com a magatzem d'infants i adolescents, sense cap condició mínima d'habitabilitat ni condicions de seguretat, fora de tota legalitat vigent. El centre de dia El Bosc no té ni sostre per oferir als menors, que passen el dia a la intempèrie les quatre estacions de l'any.
Exigim a la DGAIA, com a Tutora legal dels 57 menors, que els proporcioni immediatament la deguda atenció i protecció integrals en centres de menors o sanitaris adequats per la situació actual, i per la seva acollida i educació en general.
Exigim a la DGAIA que clausuri immediatament i definitivament els dos llocs, Alberg Alcor i centre de dia El Bosc. Que finalitzi aquest històric maltractament institucional a infants i adolescents.
Exigim a la Fiscalia de Menors i al Síndic de Greuges que actuïn immediatament per la protecció integral dels 57 menors, per la clausura dels dos magatzems de menors i per la protecció dels treballadors d'aquests centres.
Exigim a Fundació Mercè Fontanilles i a APIP Associació per la Promoció i Inserció Professional que prenguin consciència d'una vegada del seu paper de Guardadors legals d'aquets 57 menors, que deixin de mantenir aquesta situació de maltractament institucional històric a menors i a treballadors, i que assumeixin les seves responsabilitats legals i les seves conseqüències.
Fem una crida als Col·legis professionals del sector, als Sindicats i a la FEDAIA Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència perquè prenguin una posició clara de Defensa dels Drets dels Infants i dels Treballadors.
Cridem igualment a les treballadores i treballadors de centres de menors, Educadors Socials, Treballadors Socials, Vigilants de Seguretat i altres, a no acceptar cap més ordre que suposi una Vulneració dels Drets de l'Infant o dels Treballadors.
Ahir dilluns 28/09/2009 hi ha hagut ingressats als hospitals del Mar i de St Pau de Barcelona un total de 20 menors i 1 educador dels centres Alberg Alcor i centre de dia El Bosc per evidents símptomes de grip.
A St Pau hi ha entre 6 menors, amb 5 casos diagnosticats de Grip A.
A l'hospital del Mar hi ha hagut 13 menors i 1 educador del Bosc, amb 5 casos diagnosticats de Grip A.
Els menors han estat atesos inadequadament per la DGAIA i els seus centres, passant moltes hores sols, havent-hi només un educador a cada hospital per a acompanyar-los, i sense ni tan sols preveure que els nens d'urgències havien de sopar.
La DGAIA, d'acord amb les empreses que gestionen els dos centres de menors, la Fundació Mercè Fontanilles i l'associació APIP, ha decidit tancar els menors no hospitalitzats, i els que vagin sent donats d'alta hospitalària, a l'Alberg Alcor, havent-hi de conviure en els propers dies menors sans, menors amb símptomes i menors amb la Grip A diagnosticada.
Ni els menors ni els treballadors dels centres tenen l'atenció, ni els recursos, ni la informació adequades per a portar la situació.
També s'ha donat l'ordre que no ingressi cap menor més en hospital i que els nous possibles casos seran atesos per urgències mèdiques a l'Alberg Alcor.
Hi ha el cas greu d'un menor, que pateix des de fa 4 mesos crisis d'ansietat i té diagnosticada una Asma bronquítica greu per la Clínica Plató, que la DGAIA ha decidit que continuï a l'Alberg Alcor convivint amb els altres menors amb símptomes i contagiats. Donada aquesta situació, el Col·lectiu DRARI ha posat el menor a disposició de la Fiscalia de Protecció de Menors denunciant la situació.
Hi ha un altre cas preocupant, el d'un menor amb una cardiopatia detectada aquesta nit que la DGAIA també ha decidit mantenir a l'Alberg Alcor.
A darrera hora, un altre educador mostrava evidents símptomes de grip.
L'Alberg Alcor és una nau industrial que des de fa 9 anys funciona com a magatzem d'infants i adolescents, sense cap condició mínima d'habitabilitat ni condicions de seguretat, fora de tota legalitat vigent. El centre de dia El Bosc no té ni sostre per oferir als menors, que passen el dia a la intempèrie les quatre estacions de l'any.
Exigim a la DGAIA, com a Tutora legal dels 57 menors, que els proporcioni immediatament la deguda atenció i protecció integrals en centres de menors o sanitaris adequats per la situació actual, i per la seva acollida i educació en general.
Exigim a la DGAIA que clausuri immediatament i definitivament els dos llocs, Alberg Alcor i centre de dia El Bosc. Que finalitzi aquest històric maltractament institucional a infants i adolescents.
Exigim a la Fiscalia de Menors i al Síndic de Greuges que actuïn immediatament per la protecció integral dels 57 menors, per la clausura dels dos magatzems de menors i per la protecció dels treballadors d'aquests centres.
Exigim a Fundació Mercè Fontanilles i a APIP Associació per la Promoció i Inserció Professional que prenguin consciència d'una vegada del seu paper de Guardadors legals d'aquets 57 menors, que deixin de mantenir aquesta situació de maltractament institucional històric a menors i a treballadors, i que assumeixin les seves responsabilitats legals i les seves conseqüències.
Fem una crida als Col·legis professionals del sector, als Sindicats i a la FEDAIA Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència perquè prenguin una posició clara de Defensa dels Drets dels Infants i dels Treballadors.
Cridem igualment a les treballadores i treballadors de centres de menors, Educadors Socials, Treballadors Socials, Vigilants de Seguretat i altres, a no acceptar cap més ordre que suposi una Vulneració dels Drets de l'Infant o dels Treballadors.
viernes, 2 de octubre de 2009
DECIDIR LA MORT
En els últims anys hi ha hagut un degoteig de casos d'eutanàsia, suïcidis assistits (Ramón Sampedro) o bé, senzillament, peticions de retirada de tractaments que mantenen vives les persones de manera artificial (Inmaculada Echevarría i Eluana Englaro).
En cada cas concret s'obre un debat encès entre partidaris i opositors sobre la necessitat o no de regular l'eutanàsia. I a més del debat, es genera molta confusió.
Els diferents ministres de Sanitat de l'Estat han anat posposant la regulació de l'eutanàsia. Ara es parla de regular el suïcidi assistit. Però, què és cada cosa? Sabem diferenciar un cas d'eutanàsia d'un suïcidi assistit? Tenim clar que renunciar a rebre un tractament és un dret previst per la llei i que no és eutanàsia ni suïcidi assistit?
Si voleu aclarar aquests conceptes veieu el programa 30 minuts aquest diumenge dia 4 d'octubre i comenteu-lo després a classe.
En cada cas concret s'obre un debat encès entre partidaris i opositors sobre la necessitat o no de regular l'eutanàsia. I a més del debat, es genera molta confusió.
Els diferents ministres de Sanitat de l'Estat han anat posposant la regulació de l'eutanàsia. Ara es parla de regular el suïcidi assistit. Però, què és cada cosa? Sabem diferenciar un cas d'eutanàsia d'un suïcidi assistit? Tenim clar que renunciar a rebre un tractament és un dret previst per la llei i que no és eutanàsia ni suïcidi assistit?
Si voleu aclarar aquests conceptes veieu el programa 30 minuts aquest diumenge dia 4 d'octubre i comenteu-lo després a classe.
martes, 29 de septiembre de 2009
LES FAMILIES MONOPARENTALS TINDRAN UN CARNET PER GAUDIR D'AVANTATGES ECONÒMICS
Les famílies monoparentals catalanes podran obtenir un títol específic que els permetrà gaudir de més avantatges econòmics. El govern aprovarà demà la creació d'aquest carnet, que és pioner a l'Estat. Segons la Conselleria d'Acció Social, l'obtenció d'aquest títol ajudarà a reduir els tràmits burocràtics per demanar l'ajut econòmic universal de 745 euros anuals que reben aquestes famílies amb nens de 0 a 6 anys. Amb això, calculen que la prestació arribarà a un 35% més de famílies i se superaran les 10.000.
A més, el carnet donarà accés a ajudes directes per pagar l'entrada d'un habitatge protegit i a descomptes a la Xarxa Nacional d'Albergs Socials.
El nou text legal que s'aprovarà aquest dimarts definirà diferents tipologies de famílies monoparentals:
- Pare o mare que conviu amb una altra persona o persones, però que no comparteixen vincle matrimonial ni formen una unió estable de parella.
- Persona vídua o en situació equiparada amb menors al càrrec, que no cobri ni pensió de viduïtat ni d'orfenesa.
- Progenitor que té la guarda dels fills i no percep cap pensió alimentària o, si la rep, és inferior als 100 euros mensuals.
- Persona amb fills al càrrec que ha estat víctima de violència masclista per part de l'altre progenitor o el convivent.
- Progenitor amb fills a qui ha abandonat l'altre progenitor o el convivent.
- Pare o mare que hagi estat durant un any o més empresonat o hospitalitzat.
El Departament d'Acció Social i Ciutadania calcula que a Catalunya actualment hi ha 10.400 famílies monoparentals, on un adult ha de fer-se càrrec econòmicament i tenir cura dels fills.
A més, el carnet donarà accés a ajudes directes per pagar l'entrada d'un habitatge protegit i a descomptes a la Xarxa Nacional d'Albergs Socials.
El nou text legal que s'aprovarà aquest dimarts definirà diferents tipologies de famílies monoparentals:
- Pare o mare que conviu amb una altra persona o persones, però que no comparteixen vincle matrimonial ni formen una unió estable de parella.
- Persona vídua o en situació equiparada amb menors al càrrec, que no cobri ni pensió de viduïtat ni d'orfenesa.
- Progenitor que té la guarda dels fills i no percep cap pensió alimentària o, si la rep, és inferior als 100 euros mensuals.
- Persona amb fills al càrrec que ha estat víctima de violència masclista per part de l'altre progenitor o el convivent.
- Progenitor amb fills a qui ha abandonat l'altre progenitor o el convivent.
- Pare o mare que hagi estat durant un any o més empresonat o hospitalitzat.
El Departament d'Acció Social i Ciutadania calcula que a Catalunya actualment hi ha 10.400 famílies monoparentals, on un adult ha de fer-se càrrec econòmicament i tenir cura dels fills.
viernes, 25 de septiembre de 2009
A LA PRESÓ
Televisió de Catalunya proposa una nova docusèrie que s'infiltra a l'interior de tots els centres penitenciaris catalans i que retrata amb fidelitat el dia a dia dels reclusos.
En què pensa una persona que sap que estarà privada de llibertat els propers 20 anys de la seva vida? Què li espera, a la presó? Quina relació establirà amb els seus companys?
La Model, la presó d'homes de Barcelona, ha estat l'inusual escenari de la roda de premsa en què Televisió de Catalunya ha presentat la docusèrie "A la presó", que s'estrena a la graella el dimarts 15 de setembre, a les 22.35 i que respondrà algunes d'aquestes preguntes. Amb set capítols de 50 minuts, l'obra pretén trencar els tòpics que s'han teixit al voltant de les persones que viuen recloses i ensenyar com és el dia a dia dins d'un centre penitenciari català.
"Volem retratar una realitat que ja sabem que no és còmoda, i ho fem sense cocessions" però, alhora, "amb delicadesa" i defugint l'"espectacle", comenta la directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas. Montserrat Tura, consellera de Justícia, també ha estat present en l'acte i ha agraït a TVC el "compromís amb la seguretat pública" i el fet d'"explicar un món que forma part del nostre món". La consellera s'ha mostrat molt "satisfeta de la qualitat final del producte", malgrat que, també destaca que "sempre s'hi trobaran a faltar coses perquè amb set capítols no es pot veure tot".
La docusèrie recull el testimoni d'homes i dones, joves i grans, persones que mai haurien imaginat estar-se a la presó, perfils delictius, reclosos per curtes estades o per "cadenes perpètues" (més de vint anys), per falsificar documents o per cometre homicidis. Històries i vivències molt diferents entre si però molt humanes i transversals. Miquel Garcia, cap de Nous Formats de TVC, subratlla "el rigor i l'empenta" que han motivat l'equip del programa a parlar d'una "realitat molt desconeguda i oblidada". "El resultat és un producte molt intens, que es diferencia molt de tot el que hem vist fins ara per televisió" i que "dibuixa el cúmul d'emocions que es creuen en les vides a la presó", diu Garcia.
Signat per l'exdirector de TVC Francesc Escribano i per Helena Rodríguez, "A la presó" pretén donar personalitat a les parets infranquejables de tots els centres penitenciaris de Catalunya perquè, segons Rodríguez, "tenim més imatges de les presons americanes que ens arriben a través de les pel·lícules que de les nostres".
En què pensa una persona que sap que estarà privada de llibertat els propers 20 anys de la seva vida? Què li espera, a la presó? Quina relació establirà amb els seus companys?
La Model, la presó d'homes de Barcelona, ha estat l'inusual escenari de la roda de premsa en què Televisió de Catalunya ha presentat la docusèrie "A la presó", que s'estrena a la graella el dimarts 15 de setembre, a les 22.35 i que respondrà algunes d'aquestes preguntes. Amb set capítols de 50 minuts, l'obra pretén trencar els tòpics que s'han teixit al voltant de les persones que viuen recloses i ensenyar com és el dia a dia dins d'un centre penitenciari català.
"Volem retratar una realitat que ja sabem que no és còmoda, i ho fem sense cocessions" però, alhora, "amb delicadesa" i defugint l'"espectacle", comenta la directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas. Montserrat Tura, consellera de Justícia, també ha estat present en l'acte i ha agraït a TVC el "compromís amb la seguretat pública" i el fet d'"explicar un món que forma part del nostre món". La consellera s'ha mostrat molt "satisfeta de la qualitat final del producte", malgrat que, també destaca que "sempre s'hi trobaran a faltar coses perquè amb set capítols no es pot veure tot".
La docusèrie recull el testimoni d'homes i dones, joves i grans, persones que mai haurien imaginat estar-se a la presó, perfils delictius, reclosos per curtes estades o per "cadenes perpètues" (més de vint anys), per falsificar documents o per cometre homicidis. Històries i vivències molt diferents entre si però molt humanes i transversals. Miquel Garcia, cap de Nous Formats de TVC, subratlla "el rigor i l'empenta" que han motivat l'equip del programa a parlar d'una "realitat molt desconeguda i oblidada". "El resultat és un producte molt intens, que es diferencia molt de tot el que hem vist fins ara per televisió" i que "dibuixa el cúmul d'emocions que es creuen en les vides a la presó", diu Garcia.
Signat per l'exdirector de TVC Francesc Escribano i per Helena Rodríguez, "A la presó" pretén donar personalitat a les parets infranquejables de tots els centres penitenciaris de Catalunya perquè, segons Rodríguez, "tenim més imatges de les presons americanes que ens arriben a través de les pel·lícules que de les nostres".
martes, 22 de septiembre de 2009
INTERVENCIÓN Y PREVENCIÓN: CAMINOS PARALELOS
Presentem les V JORNADES de la Fundació Vicki Bernadet, INTERVENCIÓ I
PREVENCIÓ: CAMINS PARAL•LELS
Es treballaran diferents experiències, tant estatals com internacionals,
amb l’objectiu de conèixer algunes de les eines més adequades per
prevenir possibles situacions de vulnerabilitat i de risc, en la intervenció
amb víctimes i agressors/es.
Així mateix, es presentaran experiències que facin referència a la
prevenció secundària, sobretot que treballin amb grups diana,
adolescents i joves.
Dates: 29 i 30 d’octubre de 2009
Entitat organitzadora: Fundació Vicki Bernadet
Dades: 93.318.97.69, formacio@fbernadet.org
Lloc de la formació: Espai Francesca Bonnemaison, Carrer Sant Pere Més Baix
7, Barcelona.
DIA 29 D’OCTUBRE
9:00-9:30 Lliurament de material
9:30-10:00 Inauguració de les Jornades
10:00-11:15 Ponència: Educación Sexual a Jóvenes. Una forma de Prevención
(Dra. María Pérez). Idioma: Castellà
11:45-12:45 Ponència: Com evitar la victimització secundària? (Sr.Rubén
Sánchez)
12:45-13:30 Presentació del Programa de Prevenció de la Diputació de
Barcelona.
(Sra. Ana Olmedo). Idioma: Català
15:45-16:45 Ponència: Treball amb abusadors. Experiència a Can Brians.
(Sr. Raimon Berbel, Sr. Lluís Gracia). Idioma: Català
16:45-18:30 Presentació d’Experiències
Experiència en l’àmbit de l’educació. Fundació Vicki Bernadet. Presentació
del Projecte: Què li passa al meu/va col—lega? Idioma: Català
Experiència en l’àmbit de serveis socials. Jose Manuel Alonso Varea. Treball
en xarxa, el futur de la intervenció. Idioma: Català
DIA 30 D’OCTUBRE
9:30-10:45 Ponència: Experiència islandesa: “The children’s house”. (Traducció
simultània: anglès-català) (Sr. Bragi Gudbrandsson)
11:15-12:30 Ponència: Trabajo Comunitario con víctimas de abuso sexual
infantil en Colombia (Sra. Liliana Orjuela López). Idioma: Castellà
12:15-13:30 Ponència: Model Traumatogènic, pautes per a la intervenció.
(Traducció simultània: anglès-català) (Representant del Dr. David Finkelhor)
13:30-14:00 Clausura de les Jornades
PREVENCIÓ: CAMINS PARAL•LELS
Es treballaran diferents experiències, tant estatals com internacionals,
amb l’objectiu de conèixer algunes de les eines més adequades per
prevenir possibles situacions de vulnerabilitat i de risc, en la intervenció
amb víctimes i agressors/es.
Així mateix, es presentaran experiències que facin referència a la
prevenció secundària, sobretot que treballin amb grups diana,
adolescents i joves.
Dates: 29 i 30 d’octubre de 2009
Entitat organitzadora: Fundació Vicki Bernadet
Dades: 93.318.97.69, formacio@fbernadet.org
Lloc de la formació: Espai Francesca Bonnemaison, Carrer Sant Pere Més Baix
7, Barcelona.
DIA 29 D’OCTUBRE
9:00-9:30 Lliurament de material
9:30-10:00 Inauguració de les Jornades
10:00-11:15 Ponència: Educación Sexual a Jóvenes. Una forma de Prevención
(Dra. María Pérez). Idioma: Castellà
11:45-12:45 Ponència: Com evitar la victimització secundària? (Sr.Rubén
Sánchez)
12:45-13:30 Presentació del Programa de Prevenció de la Diputació de
Barcelona.
(Sra. Ana Olmedo). Idioma: Català
15:45-16:45 Ponència: Treball amb abusadors. Experiència a Can Brians.
(Sr. Raimon Berbel, Sr. Lluís Gracia). Idioma: Català
16:45-18:30 Presentació d’Experiències
Experiència en l’àmbit de l’educació. Fundació Vicki Bernadet. Presentació
del Projecte: Què li passa al meu/va col—lega? Idioma: Català
Experiència en l’àmbit de serveis socials. Jose Manuel Alonso Varea. Treball
en xarxa, el futur de la intervenció. Idioma: Català
DIA 30 D’OCTUBRE
9:30-10:45 Ponència: Experiència islandesa: “The children’s house”. (Traducció
simultània: anglès-català) (Sr. Bragi Gudbrandsson)
11:15-12:30 Ponència: Trabajo Comunitario con víctimas de abuso sexual
infantil en Colombia (Sra. Liliana Orjuela López). Idioma: Castellà
12:15-13:30 Ponència: Model Traumatogènic, pautes per a la intervenció.
(Traducció simultània: anglès-català) (Representant del Dr. David Finkelhor)
13:30-14:00 Clausura de les Jornades
martes, 15 de septiembre de 2009
BALLARINS DISCAPACITATS I NO DISCAPACITATS
Al SAT (Sant Andreu Teatre) dintre del BCN dansa es representarà l'espectacle STILL / THE PERFECT HUMAN de la Companyia CANDOCO DANSE COMPANY els dies 18 i 19 de setembre a les 21h i a les 21:30h respectivament, amb un cost de 12 € (suposo que deuen haver descomptes d'alguna mena).
CANDOCO DANSE COMPANY és una prestigiosa companyia de ballarins discapacitats i no discapacitats que vol ampliar els límits de la dansa contemporània per a fer-nos repensar què és la dansa i qui la pot ballar.
També link SAT: http://www.bcn.cat/santandreuteatre/catala/thomasnoone.htm
CANDOCO DANSE COMPANY és una prestigiosa companyia de ballarins discapacitats i no discapacitats que vol ampliar els límits de la dansa contemporània per a fer-nos repensar què és la dansa i qui la pot ballar.
També link SAT: http://www.bcn.cat/santandreuteatre/catala/thomasnoone.htm
lunes, 14 de septiembre de 2009
FUNDACIÓ PERE TARRÉS: CONFERÈNCIES GRATUÏTES
La Fundació Pere Tarrés engega un cicle de conferències per aprofundir en els reptes socials actuals
L'actual context econòmic i les creixents demandes socials plantegen nous escenaris presents i futurs en els què els professionals de l'acció social tindran un paper destacat. Per crear un espai de reflexió i intercanvi, la Fundació Pere Tarrés a través de les seves Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social (EUTSES) de la Universitat Ramon Llull posa en marxa el proper dimarts 15 de setembre un cicle de conferències sobre acció social.
El cicle consta de 8 conferències a càrrec de ponents de renom que analitzaran la realitat social des de diferents perspectives. Les sessions tindran lloc a l'Aula Magna de les EUTSES (c. Santaló, 37 Barcelona) els dies 15, 17, 22 i 29 de setembre i els dies 1, 6, 8 i 13 d'octubre a les 19 hores. Tot i que les conferències són gratuïtes, les places són limitades i cal inscriure-s'hi prèviament al 902 410 000 o al correu electrònic sio@peretarres.org
Aquest cicle s'inscriu en el marc de les incitaves que les EUTSES Pere Tarrés porten a terme per millorar les capacitats dels professionals de l'acció social, que actualment requereixen d'una formació actualitzada de qualitat per millorar la qualitat de vida de persones i col·lectius, especialment aquells més vulnerables. En aquest sentit, han posat en marxa un any mes el seu programa formatiu de màsters i postgraus en acció social i aquest mes de setembre estrenen els graus en Educació Social i Treball Social adaptats a les directrius de l'Espai Europeu d'Educació Superior, que fins ara eren diplomatures de 3 anys.
El llistat de les conferències
· Ràdio Nikòsia: una experiència d'integració a càrrec de Martín Correa, antropòleg i coordinador de l'Associacio Cultural de Ràdio Nikosia. Dimarts 15 de setembre.
· Perspectives de futur en la gestió de serveis socials, a càrrec d'Àngela Sánchez, gerent de l'Associació Espanyola Contra el Càncer. Dijous 17 de setembre.
· La participació i la promoció de la infància i l'adolescència en el context actual, a càrrec de Paco López, director de les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés URL, Manel Capdevila, responsable d'Investigació Social i Criminològica del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia i Jaume Funes, expert en problemàtiques d'adolescents i joves en situacions de dificultat social. Dimarts 22 de setembre.
· Apropament al fenomen de la violència filio-parental, un problema familiar o social? a càrrec d'Helena Garrido, psicòloga, co-directora de BAMA Psicologia i professora de Psicologia Criminal de la UAB. Dimarts 29 de setembre.
· El Counselling com a eina de millora de les relacions interpersonals, a càrrec d'Elva Tenorio, Metgessa especialista en Salut Pública i consultora internacional en Desenvolupament Comunitari de Salut. Dijous 1 d'octubre.
· Llei de la dependència: punts clars i punts foscos a càrrec de Josep de Martí, director d'Inforesidencias.com. Dimarts 6 d'octubre.
· Cultura dels conflictes socials: el repte de viure junts en una societat plural, a càrrec de Marta Burguet, doctora en pedagogia i professora en mediació i resolució de conflictes de la Universitat de Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Jaume I de Castelló. Directora del Màster en mediació i gestió de conflictes de les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés Universitat Ramon Llull.. Dijous 8 d'octubre.
· Inserció laboral i exclusió social, a càrrec de Xavier Orteu i Guiu, tècnic d'Insercoop, cooperativa de l'àmbit social en temes d'inserció laboral. Dimarts 13 d'octubre.
L'actual context econòmic i les creixents demandes socials plantegen nous escenaris presents i futurs en els què els professionals de l'acció social tindran un paper destacat. Per crear un espai de reflexió i intercanvi, la Fundació Pere Tarrés a través de les seves Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social (EUTSES) de la Universitat Ramon Llull posa en marxa el proper dimarts 15 de setembre un cicle de conferències sobre acció social.
El cicle consta de 8 conferències a càrrec de ponents de renom que analitzaran la realitat social des de diferents perspectives. Les sessions tindran lloc a l'Aula Magna de les EUTSES (c. Santaló, 37 Barcelona) els dies 15, 17, 22 i 29 de setembre i els dies 1, 6, 8 i 13 d'octubre a les 19 hores. Tot i que les conferències són gratuïtes, les places són limitades i cal inscriure-s'hi prèviament al 902 410 000 o al correu electrònic sio@peretarres.org
Aquest cicle s'inscriu en el marc de les incitaves que les EUTSES Pere Tarrés porten a terme per millorar les capacitats dels professionals de l'acció social, que actualment requereixen d'una formació actualitzada de qualitat per millorar la qualitat de vida de persones i col·lectius, especialment aquells més vulnerables. En aquest sentit, han posat en marxa un any mes el seu programa formatiu de màsters i postgraus en acció social i aquest mes de setembre estrenen els graus en Educació Social i Treball Social adaptats a les directrius de l'Espai Europeu d'Educació Superior, que fins ara eren diplomatures de 3 anys.
El llistat de les conferències
· Ràdio Nikòsia: una experiència d'integració a càrrec de Martín Correa, antropòleg i coordinador de l'Associacio Cultural de Ràdio Nikosia. Dimarts 15 de setembre.
· Perspectives de futur en la gestió de serveis socials, a càrrec d'Àngela Sánchez, gerent de l'Associació Espanyola Contra el Càncer. Dijous 17 de setembre.
· La participació i la promoció de la infància i l'adolescència en el context actual, a càrrec de Paco López, director de les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés URL, Manel Capdevila, responsable d'Investigació Social i Criminològica del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia i Jaume Funes, expert en problemàtiques d'adolescents i joves en situacions de dificultat social. Dimarts 22 de setembre.
· Apropament al fenomen de la violència filio-parental, un problema familiar o social? a càrrec d'Helena Garrido, psicòloga, co-directora de BAMA Psicologia i professora de Psicologia Criminal de la UAB. Dimarts 29 de setembre.
· El Counselling com a eina de millora de les relacions interpersonals, a càrrec d'Elva Tenorio, Metgessa especialista en Salut Pública i consultora internacional en Desenvolupament Comunitari de Salut. Dijous 1 d'octubre.
· Llei de la dependència: punts clars i punts foscos a càrrec de Josep de Martí, director d'Inforesidencias.com. Dimarts 6 d'octubre.
· Cultura dels conflictes socials: el repte de viure junts en una societat plural, a càrrec de Marta Burguet, doctora en pedagogia i professora en mediació i resolució de conflictes de la Universitat de Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Jaume I de Castelló. Directora del Màster en mediació i gestió de conflictes de les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés Universitat Ramon Llull.. Dijous 8 d'octubre.
· Inserció laboral i exclusió social, a càrrec de Xavier Orteu i Guiu, tècnic d'Insercoop, cooperativa de l'àmbit social en temes d'inserció laboral. Dimarts 13 d'octubre.
martes, 8 de septiembre de 2009
INICI DE CURS 2009-2010
Ja han passat les ansiades vacances i retomem de nou l'inici de curs, aquest que ens costa tant a tots/es!!!
Aquest any tenim novetats ja que hi haurà nous professors tant a primer com a segon d'integració social, també a primer curs hi haurà dos grups (A i B).
Aquest any superem el nombre d'alumnes que fins ara haviem tingut a aquest cicle!!
La presentació del curs es farà el dia 21 de setembre en horari de 16:30 a 18:30 és força ìmportant que tothom (alumnes de primer i segon) assisteixi per tal de tenir clar el funcionament del cicle i també el tema de la formació en centres de treball.
Per tal d'inaugurar el curs, una professora ens ha enviat una informació que us hi adjuntem per a que treballeu una miqueta, je,je:
Santa Coloma de Gramenet acull l'obra "Inmigrandes" de Pepe Garamendy el 17 de setembre
Un monòleg que ens parla del racisme i la immigració. L’autor argentí ens apropa a la dura realitat dels immigrants al nostre pais des de la perspectiva de l’humor i la ironia. Compra la teva entrada per només 8 euros.
Des dels seus 30 anys d’experiència com a immigrant a Espanya i fent repàs a la història més recent, Garamendy ens mostra les diferències i inconvenients que troben ara els nous immigrants i que ell no va tenir. Amb un to descarat i intel·ligent ens fa reflexionar sobre les grans i petites misèries racistes que tots tenim, començant per ell mateix. Ningú es pot escapar de la seva subtil crítica ni evitar, entre riure i riure, reflexionar sobre la qüestió.
Els beneficis d'aquesta representació anirà destinat a la defensa dels drets humans que fa Amnistia Internacional.
Inmigrandes és també un punt de trobada amb Amnistia Internacional que investiga i defensa la protecció i la promoció dels drets humans de les persones refugiades, sol·licitants d'asil, migrants i desplaçades internes. L'organització treballa per denunciar els casos de violacions de drets humans i per impulsar canvis en les polítiques i les legislacions.
VENDA D'ENTRADES:
Al telentrada de Caixa Catalunya, o a les taquilles de l'Auditori Can Roig i Torres, el mateix dijous 17 de setembre, una hora abans de començar la funció.
Aquest esdeveniment compta amb la col.laboració de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Xarxa de Transmissió de Valors i Missatges Positius.
Lugar:
dijous, 17 de setembre
a les 21.30h.
a l’Auditori Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet
Aquest any tenim novetats ja que hi haurà nous professors tant a primer com a segon d'integració social, també a primer curs hi haurà dos grups (A i B).
Aquest any superem el nombre d'alumnes que fins ara haviem tingut a aquest cicle!!
La presentació del curs es farà el dia 21 de setembre en horari de 16:30 a 18:30 és força ìmportant que tothom (alumnes de primer i segon) assisteixi per tal de tenir clar el funcionament del cicle i també el tema de la formació en centres de treball.
Per tal d'inaugurar el curs, una professora ens ha enviat una informació que us hi adjuntem per a que treballeu una miqueta, je,je:
Santa Coloma de Gramenet acull l'obra "Inmigrandes" de Pepe Garamendy el 17 de setembre
Un monòleg que ens parla del racisme i la immigració. L’autor argentí ens apropa a la dura realitat dels immigrants al nostre pais des de la perspectiva de l’humor i la ironia. Compra la teva entrada per només 8 euros.
Des dels seus 30 anys d’experiència com a immigrant a Espanya i fent repàs a la història més recent, Garamendy ens mostra les diferències i inconvenients que troben ara els nous immigrants i que ell no va tenir. Amb un to descarat i intel·ligent ens fa reflexionar sobre les grans i petites misèries racistes que tots tenim, començant per ell mateix. Ningú es pot escapar de la seva subtil crítica ni evitar, entre riure i riure, reflexionar sobre la qüestió.
Els beneficis d'aquesta representació anirà destinat a la defensa dels drets humans que fa Amnistia Internacional.
Inmigrandes és també un punt de trobada amb Amnistia Internacional que investiga i defensa la protecció i la promoció dels drets humans de les persones refugiades, sol·licitants d'asil, migrants i desplaçades internes. L'organització treballa per denunciar els casos de violacions de drets humans i per impulsar canvis en les polítiques i les legislacions.
VENDA D'ENTRADES:
Al telentrada de Caixa Catalunya, o a les taquilles de l'Auditori Can Roig i Torres, el mateix dijous 17 de setembre, una hora abans de començar la funció.
Aquest esdeveniment compta amb la col.laboració de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Xarxa de Transmissió de Valors i Missatges Positius.
Lugar:
dijous, 17 de setembre
a les 21.30h.
a l’Auditori Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet
domingo, 14 de junio de 2009
FI DE CURS..... BONES VACANCES!!!!
Ja han acabat les classes i els alumnes ja poden gaudir de les seves vacances (almenys de les escolars perquè gran part d'ells treballen i altre part que no han treballat durant el curs ho fa a l'estiu, ja sabem que sou uns grans treballadors, i per a que després diguin del jovent).
No ens agrada parlar molt d'acomiadaments però ja ha arribar el fi de curs i de moment aqui s'acaben les nostrs notícies al blog fins al setembre!!!
Us explicarem una mica com han anat l'acomiadament dels alumnes, en primer lloc, els alumnes de primer van fer un acomiadament als seus companys de segon, va ser molt emotiu perquè els hi van fabricar uns "birretes" (no és un diminitiu de birres)d'aquells de fi de carrera i els hi van lliurar un a un. Va ser una idea improvisada i que finalment va sortir molt bé, volem donar-los les gràcies perquè s'ho van currar i valorem la seva iniciativa!!El darre dia de classe, els alumnes de primer van fer el seu comiat, van portar cosetes per menjar i beure i el que més va causar èxit va ser un licor de café casolà...que va portar la Miriam (la Immi vol la recepta)
Els alumnes de segon van fer un sopar de comiat on les llàgrimes i somriures van còrrer per tot arreu... Ja saben que els dessitgem molta sort i que poden continuar les nostres històries a través del blog...!!!
Us hi esperem al setembre amb les piles carregades, molts petons a tots.
miércoles, 10 de junio de 2009
CRÈDITS DE SÍNTESI
Avui s'han lliurat els darrer crèdits de síntesis dels alumnes de segon d'integració social. Ha estat un treball molt laboriòs i d'una plena dedicació durant gairebé més d'un mes i els resultats han estat molt positius.
Els treballs escollits pels alumnes han versat sobre diferents col.lectius: malalts mentals, adolescents i joves, i nens/es amb discapacitats intel.lectuals.
Els grups de treball estaven formats per cinc persones que havien de posar-se d'acord en la forma d'organització del treball, els continguts, l'expressió, etc. El crèdit de síntesi permet als alumnes acabar de pulir les seves capacitats clau (resolució de problemes, capacitat d'autonomia, treball en equip...)
Com a novetat aquest any els alumnes havien d'implementar (posar en pràctica) una activitat a alguna entitat amb el col.lectiu que proposàven, això ha comportat molta feina però ha estat molt gratificant per a ells.
Un dels grups ho ha fet a l'Escola d'Educació Especial Josep Sol, altre al Centre de Dia en Salut Mental i el darrer grup ho ha fet a l'aula oberta del nostre Institut.
Els alumnes han valorat positivament aquesta experiència i esperem poder continuar duent-la a terme en els propers anys.
Des d'aquí, volem valorar l'esforç dels alumnes i també volem agrair la participació dels centres i els professionals que ens han brindat la possibilitat de participar amb els seus usuaris i alumnes.
lunes, 8 de junio de 2009
SEREMOS COMO EL CHE
Un alumne de primer d'integració social ha enviat aquesta anecdota que volia
compartir amb tot vosaltres. Com que s'apropen les vacances i molts de vosaltres esteu preparant els vostres viatges (i no sé si algú li dona l'economia per anar a Cuba) o be teniu pensat participar en algun projecte de solidaritat amb Cuba, us hi apropem aquesta informació per a que feu un viatge des de la pràtica reflexiva o almenys des de la diverstitat d'opinions:
Se dio hace unos días en un vuelo que salió de La Habana con destino Madrid. Todo comenzó en la fila de facturación de equipajes del aeropuerto José Martí, donde se escuchó, con acento castellano y casi en un grito, la frase, "vámonos ya de este país de mierda". La provocación había comenzado.
"Dentro del avión, la mayoría, compuesta por turistas con sombrero de paja y subidos de tono por el ron habanero, dio la razón al dueño del exabrupto anticomunista, y así se fueron sucediendo frases, desde varios asientos,como que Cuba estaba hecha un gran basural, que no había donde comprar nada (se ve que
buscaron algo así como El Corte Inglés y no lo encontraron), que una mierda, que las carreteras son infumables, que hables con quien hables todos se quieren ir del país, que intentan sacarte dinero con todas las estratagemas posibles, que no tienen libertad, que no hay partidos políticos ni democracia, que los jóvenes sueñan con comprar cosas que no tienen, que faltan algunos alimentos, que las mujeres quieren casarse con un extranjero para que las saque del país, que los que viven algo mejor son los que tienen familiares en EE.UU. o Europa y mandan dinero, que hay una casta de funcionarios comunistas que controlan todo y se llevan los privilegios,que abundan lasjinetereas, que la gente no trabaja porque ganan la ridícula cantidad de 20 euros al mes... . Al festín se fueron sumando incluso algunos cubanos que residían en Europa, y que aportaron detalles y anécdotas que aspiraban a ser
divertidas. Y así, durante un buen rato.
Pocas voces dieron la réplica de un modo convincente y la victoria parecía contundente, pero… de la fila 16, ya con el avión abandonando La Habana, se levantó un hombre de unos sesenta años y dijo con voz serena y contundente: "Buenas noches. He escuchado con atención lo que algunos de ustedes han dicho de lo que, al parecer, acaban de ver en Cuba, y sólo pido diez minutos a la tripulación del vuelo para
responder. No se si esa mirada que dicen es producto de lo que traen aprendido desde España o realmente de lo que vieron, de cualquier modo, quiero añadir algunas cosas que, quizás por la premura de tiempo en sus vacaciones caribeñas,no pudieron ver y que pocos le pueden contar. Les digo que viajo con mi hija,aquí a mi lado que padece de cáncer, en Madrid me dijeron que no estaría demás que en Cuba nos dieran una segunda opinión sobre su enfermedad, porque la medicina es de una gran calidad, tanto, que en vez de exportar armas como hacen algunas potencias capitalistas, incluso España le vende armas a Israel, ¿lo sabían?, Cuba prepara a miles de médicos de familias pobres de todas partes del mundo, incluso de EE.UU. y España, ¿quién lo diría, verdad?, y luego se dedican a curar enfermos en lugares inhospitos de América latina, África y Asia. Es una pena que no hayan podido ver con el cariño y la entrega con que trabajan en los hospitales. Dudo también que conozcan la "Operación Milagro", por la cual, miles, cientos de miles de personas pobres de América latina recuperan la vista de un modo gratuito, ni el programa "Yo sí puedo" por el que cientos de miles de personas han salido del analfabetismo, incluso en España, quién lo diría verdad. He escuchado con atención a todos ustedes y en más de media hora no han citado la palabra bloqueo, que sino saben les digo, que es un embargo que padece Cuba por parte de EE.UU y que condiciona, y de qué manera, las relaciones con el resto de los países del mundo, bloqueo (quédense con la palabra, por favor, no la olviden) que ha sido condenado en la ONU en decenas de ocasiones. Me pregunto cuánto tiempo hubiera soportado el país al que nos dirigimosuna situación similar, un día, una semana, desde luego no cincuenta años, para eso hace falta estar dotado de otro tipo de valores. Valores que no tienen que ver con el consumo de productos que niños tailandeses o laosianos hacen por un céntimo, para que nosotros, ciudadanos del
primer mundo, podamos sentirnos felices de poder comprarlos por precios asequibles. Porque a los que aquí hablaron se les olvidó un detalle, para mantener el consumo que hay en Europa o EE.UU es necesario extorsionar y explotar al tercer mundo, sino las cuentas no salen, no olviden este detalle, por favor. Es cierto,los cubanos ganan poco, pero no lo es menos que tienen casi todo gratis, incluso la comida es, para ellos, barata, la salud y la educación gratuita, por la luz y el agua pagan céntimos, cuando pagan algo, y por si fuera poco, le dan un trabajo y una casa para vivir, que no serán palacios imperiales pero no me negarán que el yugo de la hipoteca o el alquiler condiciona la vida entera de buena parte de ustedes y angustia a muchos de sus hijos.
Dicen que en Cuba hay jineteras y eso es una tragedia, su aparición, desde hace unos años, es un fracaso de esta sociedad que pelea por ser diferente, así lo reconocen ellos mismos, pero, no se ofendan, pero porqué no combaten con el mismo entusiasmo la prostitución en España, ¿saben ustedes que ostentamos el récord de prostitución en toda Europa? y sobre todo, cuántos de ustedes ha venido sólo y exclusivamente a aprovecharse de esta dura realidad que padece Cuba y que ahora critica. Algunos de ustedes dicen que encontraron cubanos cuyo único deseo es emigrar, eso sí, siempre a EE.UU o a Europa, no hay un solo cubano que desee irse a Honduras, a Haití, a Guatemala, a Nicaragua a comenzar una nueva vida como obrero… es decir, no cambian su realidad por ningún país latinoamericano, sus referentes son Europa y EE.UU, sólo esos países, que por cierto, son muy pocos en el contexto mundial, viven mejor que Cuba, ese quizás sea uno de los mayores logros de la revolución, aunque ustedes no lo entiendan nunca. No los voy a aburrir más diciendo que Cuba es un país económicamente pobre, apenas tiene azúcar, níquel y turismo pero le exigimos como si fuera un país rico y poderoso, como si estuviera ubicado entre Noruega y Dinamarca. Ni siquiera si aprovecharon la posibilidad de comprar libros actuales por céntimos de euro. Sobre la democracia y la libertad, y todas esas palabras prostituidas por elcapitalismo, no voy a dar mi opinión porque no quiero que me detengan al llegar a Madrid, en este momento de mi vida que le hago tanta falta a mi hija. Tampoco pretendo que pierdan más el tiempo con mis palabras, sólo recordarles las virtudes de un pueblo mil veces heroico, que ha parido deportistas, científicos y artistas de primer nivel, y que en este momento ejemplifican cinco revolucionarios detenidos arbitrariamente en EE.UU. no se si conocen el caso. No se tampoco que valoración de todo esto harán si la crisis del capitalismo se acentúa y comienzan a tener serias dificultades en su vida personal. Simplemente me quedo con lo que dicen en Cuba los niños en el colegio, "seremos como el Che", es un deseo, una utopía, un sueño, pero un argumento para caminar buscando una sociedad mejor. En otros sitios se dijo en su día "seremos como Franco" y aquí, en este avión, está el resultado. Se hizo silencio, desde la cabina se apagaron las luces".
jueves, 30 de abril de 2009
JORNADA ORIENTACIÓ PROFESSIONAL A L'IES LA BASTIDA
Durant el dia d'avui 29 d'abril hem fet la primera jornada d'orientació professional al nostre Institut.
En primer lloc, hem vist diferents webs i borses de treball on s'hi poden veure ofertes d'integradors socials o de categories similars (educadors de discapacitats,monitors de drogodepenents,educadors educació especial, auxiliar educatiu, etc...)
Després els alumnes de segon han explicat les seves pràctiques als alumnes de primer i la veritat ha estat molt interessant, ja que hem pogut veure les funcions que desenvolupen als diferents llocs de pràctiques. Durant aquest any els nostres alumnes han fet pràctiques amb diferents col.lectius però principalment: menors, adolescents, joves, gent gran,drogodepenents, discapacitats i dones.
Per a finalitzar, l'associació TISOC ha vingut per a explicar qui som, i quines coses es plantegen aconseguir durant aquest primer any de vida de la associació que just al juliol complirà el seu aniversari.
Les dues persones que han vingut eren la Laia i el David que havíen estudiat integració social i que junt a un grup de 6 persones formen la junta rectora de l'entitat.
Ens ha agradat molt que vinguéssin perquè d'alguna manera és una forma de reflexió sobre la nostra professió que és necessària tant per als nous alumnes com per als alumnes que ja finalitzen aquest any.
Aqui teniu algunes fotos de la jornada ja que els alumnes sempre volen veure les seves fotos al blog i em reclamen constantment que els hi faci fotografies!!!!
miércoles, 22 de abril de 2009
CATALUÑA- ESPANYA, LA PEL.LÍCULA
Aquest proper 23 d'abril, dia de Sant Jordi, s'estrena la pel·lícula "Cataluña-Espanya" [trailer] un film de Massa d'Or Produccions i Televisió de Catalunya (TVC) sobre les relacions entre catalans i espanyols que cerca "empènyer a la reflexió amb la visió serena de pensadors de totes les tendències, més que amb la dels polítics, que tenen tot l'espai en els mitjans". Els seus autors afirmen haver-se emmirallat en "La Pelota Vasca", que al seu moment va remoure conciències en el conflicte entre bascos i espanyols, per a la producció d'aquest film "que explica l’'origen de l'’embolic".
La pel·lícula compta amb les intervencions de nombrosos personatges amb punts de vista de la situació radicalment oposats entre ells, des de Toni Soler a Rubert de Ventós, passant per Elisenda Paluzie, Albert Boadella, José Alcalá-Zamora, Luis Maria Ansón, Ramon Tremosa, Germà Bel, Agustí Colomines, Borja de Riquer o Ignacio Sotelo, entre molts d'altres. El film s'estrenarà el 23 d'abril a diverses sales de cinema de Barcelona, Girona, Lleida, Sabadell, Manresa, Vic, Tarragona, Mataró, Granollers i Olot, i compta amb la col·laboració del grup Bon Preu o l'Institut Català de les Indústries Culturals, entre d'altres institucions.
La pel·lícula compta amb les intervencions de nombrosos personatges amb punts de vista de la situació radicalment oposats entre ells, des de Toni Soler a Rubert de Ventós, passant per Elisenda Paluzie, Albert Boadella, José Alcalá-Zamora, Luis Maria Ansón, Ramon Tremosa, Germà Bel, Agustí Colomines, Borja de Riquer o Ignacio Sotelo, entre molts d'altres. El film s'estrenarà el 23 d'abril a diverses sales de cinema de Barcelona, Girona, Lleida, Sabadell, Manresa, Vic, Tarragona, Mataró, Granollers i Olot, i compta amb la col·laboració del grup Bon Preu o l'Institut Català de les Indústries Culturals, entre d'altres institucions.
jueves, 16 de abril de 2009
CURS D' INTERVENCIÓ EN L’ABÚS SEXUAL A MENORS
CONTINGUT
CONCEPTUALIZACIÓ de l’abús sexual infantil:
- Definició i tipologia
- Falses creences
- Incidència i prevalença
- Perfil de l’abusador/a
DETECCIÓ de l’abús sexual infantil:
- Factors de risc
- Indicadors
- Detecció, comunicació i principis bàsics d’actuació
CONSEQÜÈNCIES de l’abús sexual infantil:
- Inicials i a llarg termini
- Trastorn per estrès postraumàtic
- Concepte de resilience o resistència a l’estrès
- Models explicatius de les conseqüències de l’abús sexual infantil
INTERVENCIÓ I TRACTAMENT
- Afectat/da
- Menor
- Adult
- Família
- Abusadors/es
PREVENCIÓ de l’abús sexual infantil:
- Nivells de prevenció
- Prevenció de l’abús sexual infantil:
Material audiovisual
Material escrit
Programes de prevenció
ACTUACIÓ LEGAL davant l’abús sexual infantil:
- Circuit legal per a un tractament integral de l’abús sexual infantil
METODOLOGIA
- Es treballa a través de la metodologia del cas. Per treballar tots els temes es
proporcionaran casos que permetran la discussió, el debat i l’aprofundiment teòric
- Tots els casos es treballaran en grup i es discutiran en el grup classe.
- Es fa una valoració anònima de l’activitat.
PROFESSORAT
Vicki Bernadet. Presidenta de la Fundació Vicki Bernadet (FVB)
Pilar Polo: Psicòloga FVB
Noemí Pereda: Psicòloga FVB, Professora de la Universitat de Barcelona.
Alícia Iglesias i Núria Martí: Advocades de la FVB.
HORES: 24h.
DATES: 29 i 30 de juny
1, 6, 7 i 8 de juliol
HORARI : De 16h a 20h.
ADREÇA : Casa del Mar. C/ Albareda, 2 Barcelona
PREU : 150 €
INSCRIPCIÓ: Trucar a l’entitat al tel. 93-318 97 69.
Enviar un C/e a l’adreça difusio@fbernadet.org
PAGAMENT: 2013-0010-97-0202540801 (Caixa Catalunya)
Posar nom i cognoms en l’ordenant de pagament i enviar comprovant per C/e a
difusio@fbernadet.org o per Fax 93 301 54 44
CONCEPTUALIZACIÓ de l’abús sexual infantil:
- Definició i tipologia
- Falses creences
- Incidència i prevalença
- Perfil de l’abusador/a
DETECCIÓ de l’abús sexual infantil:
- Factors de risc
- Indicadors
- Detecció, comunicació i principis bàsics d’actuació
CONSEQÜÈNCIES de l’abús sexual infantil:
- Inicials i a llarg termini
- Trastorn per estrès postraumàtic
- Concepte de resilience o resistència a l’estrès
- Models explicatius de les conseqüències de l’abús sexual infantil
INTERVENCIÓ I TRACTAMENT
- Afectat/da
- Menor
- Adult
- Família
- Abusadors/es
PREVENCIÓ de l’abús sexual infantil:
- Nivells de prevenció
- Prevenció de l’abús sexual infantil:
Material audiovisual
Material escrit
Programes de prevenció
ACTUACIÓ LEGAL davant l’abús sexual infantil:
- Circuit legal per a un tractament integral de l’abús sexual infantil
METODOLOGIA
- Es treballa a través de la metodologia del cas. Per treballar tots els temes es
proporcionaran casos que permetran la discussió, el debat i l’aprofundiment teòric
- Tots els casos es treballaran en grup i es discutiran en el grup classe.
- Es fa una valoració anònima de l’activitat.
PROFESSORAT
Vicki Bernadet. Presidenta de la Fundació Vicki Bernadet (FVB)
Pilar Polo: Psicòloga FVB
Noemí Pereda: Psicòloga FVB, Professora de la Universitat de Barcelona.
Alícia Iglesias i Núria Martí: Advocades de la FVB.
HORES: 24h.
DATES: 29 i 30 de juny
1, 6, 7 i 8 de juliol
HORARI : De 16h a 20h.
ADREÇA : Casa del Mar. C/ Albareda, 2 Barcelona
PREU : 150 €
INSCRIPCIÓ: Trucar a l’entitat al tel. 93-318 97 69.
Enviar un C/e a l’adreça difusio@fbernadet.org
PAGAMENT: 2013-0010-97-0202540801 (Caixa Catalunya)
Posar nom i cognoms en l’ordenant de pagament i enviar comprovant per C/e a
difusio@fbernadet.org o per Fax 93 301 54 44
ENGANXA'T AL TREBALL
Avui hem pogut gaudir de la presència al nostre Institut de Carmen i Fernando, dues persones relacionades amb el projecte "Enganxa't al treball" iniciativa impulsada per les entitats AUPA'M i ASAUPAM, entitats que treballen amb persones usuàries de drogues en actiu i/o en tractament de Santa Coloma i Badalona.
Tot es va iniciar amb Aupa'm qui des de l'any 1995 va posar en marxa una publicació que reflectia la realitat de les persones afectades per les polítiques de drogues, de les seves reivindicacions i dels aspectes socials, sanitaris i d'inserció laboral del col.lectiu. "El Blues del Metabus" també va voler fer d'agent sensibilitzador de la comunitat per tal de facilitar el desenvolupament coordinat de polítiques preventives amb tots els organismes, entitats i associacions implicats en la integració social de les persones afectades. Van participar professionals de serveis socials, tan del municipi de Sta. Coloma de Gramenet com de Badalona així com usuaris/es en PMM i actiu.
Actualment la realitat d'Aupa'm passa per la consecució de projectes d'inserció laboral adaptats a la mida de les persones afectades i amb greus problemes d'inserció laboral. Es tracta dels programes "Enganxa't al treball" i "Enganxa't a aprendre" que des de primer moment han tingut el suport de tots els organismes oficials del municipi (Àrea de Benestar i Solidaritat de la ma de Serveis Social, Grameimpuls i programa Equal, Serveis territorials i les ong Arpaong i Asaupam).
En aquest marc els usuaris han tornat a recuperar la il·lusió per demostrar com poden defensar i cuidar la nostra comunitat fent tasques de pintura i jardineria, amb el suport dels organismes que doten dels recursos econòmics i els mitjans adequats (malgrat a vegades hi hagi períodes on els hi costa trobar la financiació).
Ens ha semblat un projecte interessant fet i pensat per i per a les persones, és per aquest motiu, que volem agrair-los la seva presència i els animem a seguir cap endavant.
Tot es va iniciar amb Aupa'm qui des de l'any 1995 va posar en marxa una publicació que reflectia la realitat de les persones afectades per les polítiques de drogues, de les seves reivindicacions i dels aspectes socials, sanitaris i d'inserció laboral del col.lectiu. "El Blues del Metabus" també va voler fer d'agent sensibilitzador de la comunitat per tal de facilitar el desenvolupament coordinat de polítiques preventives amb tots els organismes, entitats i associacions implicats en la integració social de les persones afectades. Van participar professionals de serveis socials, tan del municipi de Sta. Coloma de Gramenet com de Badalona així com usuaris/es en PMM i actiu.
Actualment la realitat d'Aupa'm passa per la consecució de projectes d'inserció laboral adaptats a la mida de les persones afectades i amb greus problemes d'inserció laboral. Es tracta dels programes "Enganxa't al treball" i "Enganxa't a aprendre" que des de primer moment han tingut el suport de tots els organismes oficials del municipi (Àrea de Benestar i Solidaritat de la ma de Serveis Social, Grameimpuls i programa Equal, Serveis territorials i les ong Arpaong i Asaupam).
En aquest marc els usuaris han tornat a recuperar la il·lusió per demostrar com poden defensar i cuidar la nostra comunitat fent tasques de pintura i jardineria, amb el suport dels organismes que doten dels recursos econòmics i els mitjans adequats (malgrat a vegades hi hagi períodes on els hi costa trobar la financiació).
Ens ha semblat un projecte interessant fet i pensat per i per a les persones, és per aquest motiu, que volem agrair-los la seva presència i els animem a seguir cap endavant.
lunes, 30 de marzo de 2009
LA HUMILLACIÓN DEL REPATRIADO
Una alumna de segon d'integració social ens ha enviat aquesta notícia que volem compartir amb tots vosaltres:
Mamadou Salliou, en el frío reencuentro con su madre tras el fracaso de su aventura en cayuco.Más de 400 senegaleses han sido «devueltos» estos días. Regresan con la impresión de haber fallado a los suyos.
«Ecobank les desea un buen regreso». El gran cartel, con mapa de África incluido, que se encuentran de bruces los (ex) inmigrantes al salir del aeropuerto de Dakar les da la puntilla definitiva. Es bajo esta insultante casualidad donde los que no han tenido plaza en los dos minibuses fletados por las autoridades -más de 50 donde cabían 24- empiezan a buscarse de nuevo la vida en su país, del que han intentado fugarse.
Lunes por la mañana. Hace pocas horas que el grupo de 155 se ha bajado de un avión marroquí que los trajo «voluntariamente» -eso dice Rabat- desde el Sahara Occidental. Han llegado más de 400 desde el fin de semana. El proceso de identificación se cierra con un bocadillo para cada uno como despedida en el hangar. De recuerdo, la manta y la almohada de la Royal Air Maroc. Ése es todo el equipaje de la mayoría. Algunos conservan el traje de agua para lo que no hay que dar muchas más explicaciones.
De vacío y con las orejas gachas
Lo primero ahora es atreverse al vergonzoso reencuentro con la familia. Con las orejas gachas. De vacío. Con una mano delante y una detrás. Así es como Mamadou Salliou Diallo afronta a sus 17 años esta dura prueba.
Desprendiendo aún un olor a mar y a lo que no es mar. Ingrávido y evaporado. Ausente de la realidad que, a buen seguro, le va a oprimir hasta lo más hondo de su corazón por haber fallado a los suyos. A diferencia de otros compañeros no se atreve ni a pedir dinero para atacar los últimos metros de suplicio.
El joven comparte taxi con este reportero -el conductor alucina con la historia-, que lo acompaña a su casa y ve de cerca una escena que, por su sencillez y crudeza, podría haber rodado Roberto Begnini.
Salliou, apático, entra en la vivienda -habitación con televisión, nevera, una cama y un colchón- sin detenerse ante la carrera de sus hermanas pequeñas, que lo ven desde la acera. Extiende la mano derecha hacia su madre e intercambian unas palabras planas. No más de siete u ocho segundos. Sin besos, ni emotividad, ni nada parecido.
El testigo no entiende el wolof, pero sobran intérpretes para saber lo que está pasando. «Por lo menos está vivo», farfulla en francés la mujer mirando al extranjero. Kadidiatou, de 35 años, tiene cuatro hijos. Las dos niñas a las que Salliou casi no ha prestado atención y el mayor de todos, que trabaja en Gambia. ¿El padre? «De viaje».
Hace poco más de dos horas que este periodista ha visto por vez primera en su vida a Salliou, en la cola de repatriados del hangar junto a los militares, y un escalofrío le recorre el cuerpo como si fuera él mismo el que tiene que afrontar el mayor de los fracasos delante de su madre.
Ella, Kadidiatou, que ya le imaginaba en España. Ella, que ha debido de empeñar hasta lo que no tenía para pagar los 400.000 francos (unos 610 euros) por un billete sin retorno al sueño europeo. Y ahí lo tiene, firme en la penumbra de esta casa-habitación comida por lo que a primera vista son trastos y en realidad son todas sus pertenencias apiñadas-ordenadas de la mejor forma posible.
Intentarlo de nuevo
¿Y ahora qué? «Habrá que probar de nuevo... cuando juntemos dinero», dice el chaval, que vendía ropa por la calle hasta que zarpó el pasado 26 de agosto desde la isla de Diogué. Diogué es de lejos ese paraíso que te abre las puertas del Senegal más pobre según traspasas su umbral de olas y cocoteros. Es donde el río Casamance se funde con el Atlántico. Casi en la raya con Guinea Bissau. Allí donde los cayucos campan a sus anchas a más de 2.000 kilómetros de Canarias.
Los relatos de Salliou y de todos los demás reviven historias épicas ya conocidas de navegación durísima y provisiones mal calculadas. Pero, sabiéndose vivos -sólo uno desapareció al caer por la borda-, lo más humillante es reconocerse miembros de ese ejército de desgraciados que estos días desfila por Senegal sin otra bandera que la de la derrota en la guerra del cayuco.
Mamadou Salliou, en el frío reencuentro con su madre tras el fracaso de su aventura en cayuco.Más de 400 senegaleses han sido «devueltos» estos días. Regresan con la impresión de haber fallado a los suyos.
«Ecobank les desea un buen regreso». El gran cartel, con mapa de África incluido, que se encuentran de bruces los (ex) inmigrantes al salir del aeropuerto de Dakar les da la puntilla definitiva. Es bajo esta insultante casualidad donde los que no han tenido plaza en los dos minibuses fletados por las autoridades -más de 50 donde cabían 24- empiezan a buscarse de nuevo la vida en su país, del que han intentado fugarse.
Lunes por la mañana. Hace pocas horas que el grupo de 155 se ha bajado de un avión marroquí que los trajo «voluntariamente» -eso dice Rabat- desde el Sahara Occidental. Han llegado más de 400 desde el fin de semana. El proceso de identificación se cierra con un bocadillo para cada uno como despedida en el hangar. De recuerdo, la manta y la almohada de la Royal Air Maroc. Ése es todo el equipaje de la mayoría. Algunos conservan el traje de agua para lo que no hay que dar muchas más explicaciones.
De vacío y con las orejas gachas
Lo primero ahora es atreverse al vergonzoso reencuentro con la familia. Con las orejas gachas. De vacío. Con una mano delante y una detrás. Así es como Mamadou Salliou Diallo afronta a sus 17 años esta dura prueba.
Desprendiendo aún un olor a mar y a lo que no es mar. Ingrávido y evaporado. Ausente de la realidad que, a buen seguro, le va a oprimir hasta lo más hondo de su corazón por haber fallado a los suyos. A diferencia de otros compañeros no se atreve ni a pedir dinero para atacar los últimos metros de suplicio.
El joven comparte taxi con este reportero -el conductor alucina con la historia-, que lo acompaña a su casa y ve de cerca una escena que, por su sencillez y crudeza, podría haber rodado Roberto Begnini.
Salliou, apático, entra en la vivienda -habitación con televisión, nevera, una cama y un colchón- sin detenerse ante la carrera de sus hermanas pequeñas, que lo ven desde la acera. Extiende la mano derecha hacia su madre e intercambian unas palabras planas. No más de siete u ocho segundos. Sin besos, ni emotividad, ni nada parecido.
El testigo no entiende el wolof, pero sobran intérpretes para saber lo que está pasando. «Por lo menos está vivo», farfulla en francés la mujer mirando al extranjero. Kadidiatou, de 35 años, tiene cuatro hijos. Las dos niñas a las que Salliou casi no ha prestado atención y el mayor de todos, que trabaja en Gambia. ¿El padre? «De viaje».
Hace poco más de dos horas que este periodista ha visto por vez primera en su vida a Salliou, en la cola de repatriados del hangar junto a los militares, y un escalofrío le recorre el cuerpo como si fuera él mismo el que tiene que afrontar el mayor de los fracasos delante de su madre.
Ella, Kadidiatou, que ya le imaginaba en España. Ella, que ha debido de empeñar hasta lo que no tenía para pagar los 400.000 francos (unos 610 euros) por un billete sin retorno al sueño europeo. Y ahí lo tiene, firme en la penumbra de esta casa-habitación comida por lo que a primera vista son trastos y en realidad son todas sus pertenencias apiñadas-ordenadas de la mejor forma posible.
Intentarlo de nuevo
¿Y ahora qué? «Habrá que probar de nuevo... cuando juntemos dinero», dice el chaval, que vendía ropa por la calle hasta que zarpó el pasado 26 de agosto desde la isla de Diogué. Diogué es de lejos ese paraíso que te abre las puertas del Senegal más pobre según traspasas su umbral de olas y cocoteros. Es donde el río Casamance se funde con el Atlántico. Casi en la raya con Guinea Bissau. Allí donde los cayucos campan a sus anchas a más de 2.000 kilómetros de Canarias.
Los relatos de Salliou y de todos los demás reviven historias épicas ya conocidas de navegación durísima y provisiones mal calculadas. Pero, sabiéndose vivos -sólo uno desapareció al caer por la borda-, lo más humillante es reconocerse miembros de ese ejército de desgraciados que estos días desfila por Senegal sin otra bandera que la de la derrota en la guerra del cayuco.
martes, 24 de marzo de 2009
RADIO NIKOSIA, LA RADIO QUE CURA
Queremos presentaros a Radio Nikosia es una emisora transversal que se abre al público usando distintos canales de comunicación. Emite desde lo que llaman "locura". Es la primera del estado español realizada por personas que han sido diagnosticadas de alguna problemática mental. Su objetivo principal es generar un canal de comunicación social, libre y autonómo, para poder luchar contra el estigma que conllevan estas problemáticas, apoyando también a todos los colectivos sociales que de alguna u otra manera son estigmatizados.
Es además una experiencia que busca vías alternativas en el área de la salud mental para aportar bienestar y dar acogimiento a las personas afectadas. Lo hace utilizando la radio como medio de expresión y visibilización social, pero también explorando distintas vías como la del arte en tanto modo de expresión que puede desembocar en un tipo de bienestar.
Nikosia tiene su sede en Contrabanda FM pero cuenta con la complicidad y la colaboración de Com Radio y la Cadena Ser como espacios estables desde donde se realizan emisiones nikosianas.
Nikosia lleva a cabo todo tipo de proyectos culturales que favorecen la inclusión activa, la creatividad y la expresión personal de las personas afectadas.
Nikosia es una emisora abierta a la participación de todas las personas diagnosticadas de problemas de salud mental y de la comunidad en general. No es un grupo cerrado de ideas pretenciosas, sino un colectivo de personas que creen en un proyecto y tiran adelante humildemente, abriéndose a todo aquel que quiera sumarse a la iniciativa.
Si deseas ampliar la información puedes dirigirte a la Asociación Socio- Cultural Radio Nikosia:http://ayudanikosia.blogspot.com/
Todos los miércoles de 4 a 6 en RADIO CONTRABANDA (para Barcelona).
Los viernes alternos de 9 a 10 de la noche (NUEVO HORARIO!!) en "Tal Com Sóm" de COM RÀDIO (para Cataluña).
Todos los jueves de 5 a 6 de la tarde (NUEVO HORARIO!!) en "La Ventana" de Gemma Nierga (para toda España).
Es además una experiencia que busca vías alternativas en el área de la salud mental para aportar bienestar y dar acogimiento a las personas afectadas. Lo hace utilizando la radio como medio de expresión y visibilización social, pero también explorando distintas vías como la del arte en tanto modo de expresión que puede desembocar en un tipo de bienestar.
Nikosia tiene su sede en Contrabanda FM pero cuenta con la complicidad y la colaboración de Com Radio y la Cadena Ser como espacios estables desde donde se realizan emisiones nikosianas.
Nikosia lleva a cabo todo tipo de proyectos culturales que favorecen la inclusión activa, la creatividad y la expresión personal de las personas afectadas.
Nikosia es una emisora abierta a la participación de todas las personas diagnosticadas de problemas de salud mental y de la comunidad en general. No es un grupo cerrado de ideas pretenciosas, sino un colectivo de personas que creen en un proyecto y tiran adelante humildemente, abriéndose a todo aquel que quiera sumarse a la iniciativa.
Si deseas ampliar la información puedes dirigirte a la Asociación Socio- Cultural Radio Nikosia:http://ayudanikosia.blogspot.com/
Todos los miércoles de 4 a 6 en RADIO CONTRABANDA (para Barcelona).
Los viernes alternos de 9 a 10 de la noche (NUEVO HORARIO!!) en "Tal Com Sóm" de COM RÀDIO (para Cataluña).
Todos los jueves de 5 a 6 de la tarde (NUEVO HORARIO!!) en "La Ventana" de Gemma Nierga (para toda España).
jueves, 19 de marzo de 2009
REPRESSIÓ POLICIAL CONTRA LA DEMOCRÀCIA
Els alumnes de segon d'integració social han explicat a classe el que havia succeït avui (18 de març) durant la matinada al Rectorat de la UB, on pel que sembla després de la notícia de la detenció el dia anterior de l'activista Enric Duran al mateix lloc, no paren de succeir coses que ens porten a pensar la estreta relació entre Universitat i Cossos de Seguretat. Per ampliar aquesta informació us hi adjuntem aquesta noticia estreta de la web de kaosenlared:
Els estudiants que portaven allà des de feia 4 mesos com a protesta contra el Pla de Bolonya han estat desallotjats sense previ avís i de forma violenta. Els primers estudiants han sortit il·lesos i han estat gravats per una càmara, però els darrers, quan ja no estava essent gravat han sortit amb nombroses contusions i lesions. Alguns estudiants que s’han ressistit de forma pacífica, agafant-se entre ells i evitant que els arroseguessin, han estat imputats per desobediència civil, amb una previsible pena de 6 mesos a 3 anys de presó.
Com a resposta davant aquests actes de repressió directa i de violència policial inadmissibles i inconcebibles en una societat avançada i democràtica, hi ha hagut una convocatòria de concentració pacífica i roda de premsa a les 11:30h a Plaça Universitat, davant l’edifici històric.
La concentració ha congregat més de 1000 estudiants. Poca estona després, una munió de furgonetes dels mossos, prop de de 400 efectius d’antidistrubis, han carregat contra els estudiants asseguts i amb les mans alçades, fent-los retrocedir per Gran Via. La càrrega ha ocasionat diversos ferits, que han hagut de ser atesos pels serveis mèdics, entre ells alguns amb fractures òssies, punts de sutura, contusions i hematomes. Sis estudiants han estat detinguts i vuit retinguts, segons fonts policials.
Els estudiants, desplaçats del punt original de concentració i un gran nombre d’estudiants aliens a les assemblees que han presenciat els fets, s’han organitzat espontàniament en una manifestació i s’han dirigit cap el Comissionat d’universitats. Alla un nombre exagerat d’antidisturbis, més de 460 els esperaven i han carregat sistemàticament contra els estudiants que volien demanar explicacions als responsables polítics i que demanaven la dimissió, tant dels rectors que integren l’ACUP com dels consellers Saura i Huguet. S’han produït carregues successives dels mossos que han anat disgregant els estudiants al llarg de 5 travessies de l’Eixample. Els mossos han anat perseguint i carregant de manera sistemàtica i brutal contra els estudiants que ja no només dispersats i desconcentrats, sinó esgotats i espantats, miraven de fugir al llarg de l’Eixample amb l’objectiu de reagrupar-se.
Aquesta actitud no respon a cap lògica de manteniment de l’ordre, sinó a una voluntat directa de les autoritats de castigar físicament als estudiants mobilitzats, i així dissuadir-los de la seva actitud crítica.
Per tots aquests motius s'ha convocat una concentració unitària i multitudinària, a les 20h a Plaça Universitat on hi hagut 20 detinguts més. El dia 18 de març el poble català ha viscut dues repressions consecutives. I quantes més?, on està la democracia?
Per altra banda, demà dijous 19 de març hi ha convocada vaga general a l'ensenyament contra la imposició de la LEC (llei d'Educació de Catalunya) i la política educativa del Departament dirigit per Ernest Maragall, entestat a imposar aquesta llei contra la voluntat de mestres, professors i estudiants, per a introduir la privatització també a l'ensenyament públic primari i secundari. Crec que tots tenim motius per estar demà a la manifestació, així que us esperem a: Barcelona: 12h manifestació de la plaça Universitat a plaça Sant Jaume.
Els estudiants que portaven allà des de feia 4 mesos com a protesta contra el Pla de Bolonya han estat desallotjats sense previ avís i de forma violenta. Els primers estudiants han sortit il·lesos i han estat gravats per una càmara, però els darrers, quan ja no estava essent gravat han sortit amb nombroses contusions i lesions. Alguns estudiants que s’han ressistit de forma pacífica, agafant-se entre ells i evitant que els arroseguessin, han estat imputats per desobediència civil, amb una previsible pena de 6 mesos a 3 anys de presó.
Com a resposta davant aquests actes de repressió directa i de violència policial inadmissibles i inconcebibles en una societat avançada i democràtica, hi ha hagut una convocatòria de concentració pacífica i roda de premsa a les 11:30h a Plaça Universitat, davant l’edifici històric.
La concentració ha congregat més de 1000 estudiants. Poca estona després, una munió de furgonetes dels mossos, prop de de 400 efectius d’antidistrubis, han carregat contra els estudiants asseguts i amb les mans alçades, fent-los retrocedir per Gran Via. La càrrega ha ocasionat diversos ferits, que han hagut de ser atesos pels serveis mèdics, entre ells alguns amb fractures òssies, punts de sutura, contusions i hematomes. Sis estudiants han estat detinguts i vuit retinguts, segons fonts policials.
Els estudiants, desplaçats del punt original de concentració i un gran nombre d’estudiants aliens a les assemblees que han presenciat els fets, s’han organitzat espontàniament en una manifestació i s’han dirigit cap el Comissionat d’universitats. Alla un nombre exagerat d’antidisturbis, més de 460 els esperaven i han carregat sistemàticament contra els estudiants que volien demanar explicacions als responsables polítics i que demanaven la dimissió, tant dels rectors que integren l’ACUP com dels consellers Saura i Huguet. S’han produït carregues successives dels mossos que han anat disgregant els estudiants al llarg de 5 travessies de l’Eixample. Els mossos han anat perseguint i carregant de manera sistemàtica i brutal contra els estudiants que ja no només dispersats i desconcentrats, sinó esgotats i espantats, miraven de fugir al llarg de l’Eixample amb l’objectiu de reagrupar-se.
Aquesta actitud no respon a cap lògica de manteniment de l’ordre, sinó a una voluntat directa de les autoritats de castigar físicament als estudiants mobilitzats, i així dissuadir-los de la seva actitud crítica.
Per tots aquests motius s'ha convocat una concentració unitària i multitudinària, a les 20h a Plaça Universitat on hi hagut 20 detinguts més. El dia 18 de març el poble català ha viscut dues repressions consecutives. I quantes més?, on està la democracia?
Per altra banda, demà dijous 19 de març hi ha convocada vaga general a l'ensenyament contra la imposició de la LEC (llei d'Educació de Catalunya) i la política educativa del Departament dirigit per Ernest Maragall, entestat a imposar aquesta llei contra la voluntat de mestres, professors i estudiants, per a introduir la privatització també a l'ensenyament públic primari i secundari. Crec que tots tenim motius per estar demà a la manifestació, així que us esperem a: Barcelona: 12h manifestació de la plaça Universitat a plaça Sant Jaume.
¿QUE TIENE MAS DELITO, ROBAR UN BANCO O FUNDARLO? (BERTOL BRECHT)
Sembla ser que la policia no va tenir prou amb detenir ahir dia 17 de març a l'activista antisistema ENRIC DURAN, qui va ser detingut al Rectorat de la Universitat de Barcelona (UB) per la Unidad Central de Robos de la División de Investigación Criminal.
Però qui és aquest jove?
Aquest jove és un activista i antisistema que s'ha apropiat durant dos anys d'un total de 492.000 euros de 39 entitats bancàries gràcies a 68 operacions de crèdit.
Amb aquest diners ha creat dues revistes "CRISIS" i "PODEM" que han tingut dues tirades i que s'han distribuït en punts de tota Catalunya i de l'Estat Espanyol a través de la col.laboració de decenes de persones que de forma desinteressada han fet la difusió.
Aquests dos exemplars, relaten com va aconseguir "robar" a les entitats bancàries i anuncia que no tornarà els diners els quals ja destinat a la creació de les revistes esmentades anteriorment i que la resta dels diners els ha distribuït entre diferents ONG.
A partir d'aquesta confesió el sistema judicial podria acusar-li d'estafa major i insolvencia punible, delictes que comporten penes de fins a sis anys de presó.
El jove explica que és "una acció individual de insumisió a la banca que ha realizat premeditadament per a denunciar el sistema bancari i per a destinar el diner a iniciatives que alerten de la crisi sistemàtica" que la societat està "començant a viure" i que "tracten de construir una alternativa de la societat". El jove, que defineix l'estafa com "una acció aliena a qualsevol tipus de violència", reivindica el sistema empleat com a "una nova forma de desobediencia civil".
Segons el jove va crear una falsa empresa des de la qual demanava crèdits, també demanava crèdits personals i fins i tot va confeccionar nòmines falses amb les quals feia creure que guanyaba de sobra per a accedir a la financiació: "Amb una impressora, fotocopiadora, unes tisores i cel.lo es fan meravelles".
El jove considera que: "Ha robat 492.000 euros als que més ens roben per a denunciar-los i construir alternatives de societat".
Però qui és aquest jove?
Aquest jove és un activista i antisistema que s'ha apropiat durant dos anys d'un total de 492.000 euros de 39 entitats bancàries gràcies a 68 operacions de crèdit.
Amb aquest diners ha creat dues revistes "CRISIS" i "PODEM" que han tingut dues tirades i que s'han distribuït en punts de tota Catalunya i de l'Estat Espanyol a través de la col.laboració de decenes de persones que de forma desinteressada han fet la difusió.
Aquests dos exemplars, relaten com va aconseguir "robar" a les entitats bancàries i anuncia que no tornarà els diners els quals ja destinat a la creació de les revistes esmentades anteriorment i que la resta dels diners els ha distribuït entre diferents ONG.
A partir d'aquesta confesió el sistema judicial podria acusar-li d'estafa major i insolvencia punible, delictes que comporten penes de fins a sis anys de presó.
El jove explica que és "una acció individual de insumisió a la banca que ha realizat premeditadament per a denunciar el sistema bancari i per a destinar el diner a iniciatives que alerten de la crisi sistemàtica" que la societat està "començant a viure" i que "tracten de construir una alternativa de la societat". El jove, que defineix l'estafa com "una acció aliena a qualsevol tipus de violència", reivindica el sistema empleat com a "una nova forma de desobediencia civil".
Segons el jove va crear una falsa empresa des de la qual demanava crèdits, també demanava crèdits personals i fins i tot va confeccionar nòmines falses amb les quals feia creure que guanyaba de sobra per a accedir a la financiació: "Amb una impressora, fotocopiadora, unes tisores i cel.lo es fan meravelles".
El jove considera que: "Ha robat 492.000 euros als que més ens roben per a denunciar-los i construir alternatives de societat".
miércoles, 18 de marzo de 2009
JORNADA SOBRE BUENAS PRÁCTICAS EN LA INSERCIÓN LABORAL DE PERSONAS SORDAS
La Confederación Estatal de Personas Sordas de España (CNSE) organiza periódicamente unos encuentros sobre la inserción de las personas sordas en el ámbito laboral para el intercambio de experiencias y la mejora continua en la atención a las personas sordas.
Las ‘Jornadas sobre Buenas Prácticas Laborales’ serán inauguradas el 3 de abril contando con la presencia de importantes autoridades, junto con los presidentes de las entidades organizadoras: Luís Jesús Cañón y Encarna Muñoz.
Durante toda la jornada se presentarán diferentes ponencias sobre experiencias positivas de inserción laboral de personas sordas, políticas de igualdad, análisis de la situación económica actual y sus repercusiones en nuestro colectivo. También se hablará sobre las barreras de comunicación en la inserción laboral y la prevención de riesgos laborales.
Las conferencias serán desarrolladas por representantes de todos los ámbitos de la sociedad implicados: Administración, sector empresarial, sindical...
El sábado 4 arrancará con una conferencia a cargo de Luis Felipe Matas, Coordinador del Servicio Laboral de FESOCA, sobre formación ocupacional y continua como base del desarrollo profesional de las personas sordas.
Al final de la mañana, momento en que se clausurarán las jornadas, se explicarán diversas experiencias en inserción laboral de personas sordas en todo el Estado.
La inscripción es gratuita, si estáis interesados en asistir, sólo tenéis que rellenar la ficha de inscripción que adjuntamos a continuación y enviarla antes del 27 de marzo al Servicio Laboral de FESOCA: laboral@fesoca.org
Fax: 93 314 00 58 Correo postal: C/ Pere Vergés, 1 7ª planta (08020) Barcelona
FICHA DE INSCRIPCIÓN
CARTEL "JORNADAS SOBRE BUENAS PRÁCTICAS LABORALES"
Las ‘Jornadas sobre Buenas Prácticas Laborales’ serán inauguradas el 3 de abril contando con la presencia de importantes autoridades, junto con los presidentes de las entidades organizadoras: Luís Jesús Cañón y Encarna Muñoz.
Durante toda la jornada se presentarán diferentes ponencias sobre experiencias positivas de inserción laboral de personas sordas, políticas de igualdad, análisis de la situación económica actual y sus repercusiones en nuestro colectivo. También se hablará sobre las barreras de comunicación en la inserción laboral y la prevención de riesgos laborales.
Las conferencias serán desarrolladas por representantes de todos los ámbitos de la sociedad implicados: Administración, sector empresarial, sindical...
El sábado 4 arrancará con una conferencia a cargo de Luis Felipe Matas, Coordinador del Servicio Laboral de FESOCA, sobre formación ocupacional y continua como base del desarrollo profesional de las personas sordas.
Al final de la mañana, momento en que se clausurarán las jornadas, se explicarán diversas experiencias en inserción laboral de personas sordas en todo el Estado.
La inscripción es gratuita, si estáis interesados en asistir, sólo tenéis que rellenar la ficha de inscripción que adjuntamos a continuación y enviarla antes del 27 de marzo al Servicio Laboral de FESOCA: laboral@fesoca.org
Fax: 93 314 00 58 Correo postal: C/ Pere Vergés, 1 7ª planta (08020) Barcelona
FICHA DE INSCRIPCIÓN
CARTEL "JORNADAS SOBRE BUENAS PRÁCTICAS LABORALES"
viernes, 13 de marzo de 2009
MOSTRA CINEMA SOLIDARI 2009
El dimarts dia 17 de març es presenta al CRJ Mas Fonollar la Mostra de Cinema Solidari 2009 sota el lema 'Drets humans, valors i societat' amb l'estrena de dos documentals de producció colomenca: Un d'ells dirigit per Raül de la Morena de l'associació Piatsaw titulat 'TSITSANU: CAMINA! sobre la situació dels indigenes de l'amazonia eqüatoperuana i un altre, dirigit per Edgar Costa titulat AGERMANATS: JALAPA-SANTA COLOMA sobre aquesta població agermanada de Nicaragua.
Altres pel·licules i documentals que es podran veure al CRJ Mas Fonollar o a diversos centres educatius de secundària de Santa Coloma són: BINTA I LA GRAN IDEA, BUDA EXPLOTÓ POR VERGÜENZA, HIJAS DE BELÉN, LANDAI i PALESTINA LA VERITAT ASSETJADA.
Tambè s'ha programat una tarda de cinema pel dissabte dia 21 de març a l'Auditori de Can Roig i Torres (C. Rafael Casanova 5) amb el passi de EL NIÑO DEL PIJAMA A RALLAS (17 hores) i LOS GIRASOLES CIEGOS (19 hores).
Altres pel·licules i documentals que es podran veure al CRJ Mas Fonollar o a diversos centres educatius de secundària de Santa Coloma són: BINTA I LA GRAN IDEA, BUDA EXPLOTÓ POR VERGÜENZA, HIJAS DE BELÉN, LANDAI i PALESTINA LA VERITAT ASSETJADA.
Tambè s'ha programat una tarda de cinema pel dissabte dia 21 de març a l'Auditori de Can Roig i Torres (C. Rafael Casanova 5) amb el passi de EL NIÑO DEL PIJAMA A RALLAS (17 hores) i LOS GIRASOLES CIEGOS (19 hores).
domingo, 8 de marzo de 2009
EL TRUCO DEL MANCO, JÓVENES QUE SE BUSCAN LA VIDA...
La Fundació Èxit ens convida a participar al seu cine forum sobre la pel.lícula "El truco del manco" que serà el dijous 19 de març de 20:00 a 22:30 al Cine Casablanca (Carrer Girona, 173), a continuació us posem la informació que ens han enviat:
"Venir a ver esta peli que habla de los jóvenes de los barrios que se buscan la vida, de la cultura hip hop, de las drogas, de las dificultades de acceder a un trabajo... En fin de temas que son nuestro día a día en Fundació Èxit.
Al acabar la película el cine nos deja la sala 1 hora más para comentarla. Dinamizando el cine forum estará como MC Juan Carlos Cordero, uno de los creadores de la web hiphop.es y contaremos con jóvenes del proyecto, empresarios colaboradores de la Fundación, algunos invitados de excepción, ya os iremos contando...
Para comprar la entrada tan sólo has de hacer tu donativo (mínimo 5 €, recomendado 10€ y si te enrollas y das más mejor!) a la Fundació Èxit al nº de cuenta:
"la Caixa" 2100-0891-59-0200160431"
Indicando tu nombre completo y el número de entradas que compras, por ejemplo "Pedro Perez 3 entradas".Las podrás recoger en taquilla del cine (ven con tiempo).
Si lo prefieres llámanos a la Fundación (93 231 99 57) y te pasas por el local y compras directamente la entrada, estamos en calle Pelayo 44, 3ª planta.
La película nos habla de las dificultades que ha de superar Enrique Heredia, alias Cuajo, con parálisis física, para sobrevivir en su barrio, un suburbio a las afueras de la ciudad.Para conseguirlo quiere convencer a su amigo Adolfo, un mulato que lleva años coqueteando con las drogas para juntos crear un estudio musical para convertir la pasión que les une, el Hip Hop en su medio de vida."
Telèfon:
932319957
Correu electrònic:
info@fundacioexit.org
"Venir a ver esta peli que habla de los jóvenes de los barrios que se buscan la vida, de la cultura hip hop, de las drogas, de las dificultades de acceder a un trabajo... En fin de temas que son nuestro día a día en Fundació Èxit.
Al acabar la película el cine nos deja la sala 1 hora más para comentarla. Dinamizando el cine forum estará como MC Juan Carlos Cordero, uno de los creadores de la web hiphop.es y contaremos con jóvenes del proyecto, empresarios colaboradores de la Fundación, algunos invitados de excepción, ya os iremos contando...
Para comprar la entrada tan sólo has de hacer tu donativo (mínimo 5 €, recomendado 10€ y si te enrollas y das más mejor!) a la Fundació Èxit al nº de cuenta:
"la Caixa" 2100-0891-59-0200160431"
Indicando tu nombre completo y el número de entradas que compras, por ejemplo "Pedro Perez 3 entradas".Las podrás recoger en taquilla del cine (ven con tiempo).
Si lo prefieres llámanos a la Fundación (93 231 99 57) y te pasas por el local y compras directamente la entrada, estamos en calle Pelayo 44, 3ª planta.
La película nos habla de las dificultades que ha de superar Enrique Heredia, alias Cuajo, con parálisis física, para sobrevivir en su barrio, un suburbio a las afueras de la ciudad.Para conseguirlo quiere convencer a su amigo Adolfo, un mulato que lleva años coqueteando con las drogas para juntos crear un estudio musical para convertir la pasión que les une, el Hip Hop en su medio de vida."
Telèfon:
932319957
Correu electrònic:
info@fundacioexit.org
jueves, 5 de marzo de 2009
MANIFEST DIA DE LA DONA 8 DE MARÇ
MANIFEST DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 8 DE MARÇ 2009
És irònic que parlem d'una gran crisi quan les dones hem viscut sotmeses a una crisi amb majúscules, constant: la del menjar diari, la de l'educació dels fills i filles, la de l'autoestima, la de l'abús de poder, la de les tasques reproductives, la de la violència... i la de la satisfacció dels nostres drets com a ciutadanes de qualsevol país, en qualsevol continent.
I és per això que cada dia que passa, esdevé més palesa per nosaltres la no viabilitat del sistema capitalista. Les crisis financera, alimentària, climàtica i energètica no són fenòmens aïllats, sinó que representen una única crisi, com a resultat de la sobreexplotació del treball, la natura i les persones, i de l’especulació.
A les boques desencaixades de les persones que pateixen les seves conseqüències resonen moltes preguntes: per que les pèrdues se socialitzen i els guanys es privatitzen; per que es permet l’oportunisme de les empreses, que aconsegueixen utilitzar aquesta crisi per realitzar els acomiadaments somiats; per que aquest suport incondicional dels Estats a les entitats bancàries en “crisi i pèrdues”? I després ens diuen que no hi ha finançament: ni per aplicar la Llei de Dependència, ni per dotar de mitjans la Llei de Violència de Gènere, ni per assegurar l'accés als serveis públics... Per això fem nostra la reivindicació del Fòrum Social Mundial: Nacionalització de la banca sota control social ! Ha d'haver-hi recursos per fer les coses que realment importen.
Fins a data d'avui la dona segueix sent la més pobre. Segueix sent mare i cuidadora fonamental de cadascuna de les societats. Segueix sent un mà d'obra en condicions precàries, i per això reivindiquem l’accés a un treball i un sou dignes. Treballar menys per a treballar totes i tots. Reducció del temps de treball! A igual treball, igual salari!
Reivindiquem el dret a decidir, el dret a ser lliures. Volem acabar amb la lesbofòbia i amb el patriarcat heteronormatiu i racista. Exigim la fi del control sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat. Per això, reforcem el nostre compromís per resistir a l’ofensiva fonamentalista i conservadora – que avui a l'Estat espanyol s’expressa a través de les pressions de la jerarquia catòlica per diluir qualsevol avenç en la legislació sobre l’avortament. Separació de l’Església i de l’Estat! Avortament lliure i gratuït!
Ens sentim identificades amb totes les dones que pateixen l’arma econòmica de la guerra i en aquests dies ens solidaritzem particularment amb les nostres germanes de Gaza, del Congo i del Nepal. No més violència contra les dones.
La migració forçada, la precarietat en els salaris, la submissió a les arbitrarietats fonamentalistes, ja siguin polítiques o religioses, l’intent d’exclusió de les dones no estàndard, ens fan més fortes, reflexives, unides davant l’adversitat i aquesta crisi l’afrontem amb rebel·lia davant un destí dibuixat amb les perspectives del neoliberalisme.
Davant d’aquesta greu situació, les respostes pal·liatives basades en la lògica del mercat no són realistes. Nosaltres, feministes, considerem indefugible no només un canvi del model de producció i de consum, sinó també de societat.
Algú ha de posar el cervell a funcionar, o millor encara, el cos sencer. Per això us cridem a participar dels actes organitzats entorn d’aquest 8 de març de 2009: una assemblea de dones per que funcioni el cervell, una festa perquè funcioni el cos i una manifestació per fer-nos sentir.
Comissió 8 de març.
És irònic que parlem d'una gran crisi quan les dones hem viscut sotmeses a una crisi amb majúscules, constant: la del menjar diari, la de l'educació dels fills i filles, la de l'autoestima, la de l'abús de poder, la de les tasques reproductives, la de la violència... i la de la satisfacció dels nostres drets com a ciutadanes de qualsevol país, en qualsevol continent.
I és per això que cada dia que passa, esdevé més palesa per nosaltres la no viabilitat del sistema capitalista. Les crisis financera, alimentària, climàtica i energètica no són fenòmens aïllats, sinó que representen una única crisi, com a resultat de la sobreexplotació del treball, la natura i les persones, i de l’especulació.
A les boques desencaixades de les persones que pateixen les seves conseqüències resonen moltes preguntes: per que les pèrdues se socialitzen i els guanys es privatitzen; per que es permet l’oportunisme de les empreses, que aconsegueixen utilitzar aquesta crisi per realitzar els acomiadaments somiats; per que aquest suport incondicional dels Estats a les entitats bancàries en “crisi i pèrdues”? I després ens diuen que no hi ha finançament: ni per aplicar la Llei de Dependència, ni per dotar de mitjans la Llei de Violència de Gènere, ni per assegurar l'accés als serveis públics... Per això fem nostra la reivindicació del Fòrum Social Mundial: Nacionalització de la banca sota control social ! Ha d'haver-hi recursos per fer les coses que realment importen.
Fins a data d'avui la dona segueix sent la més pobre. Segueix sent mare i cuidadora fonamental de cadascuna de les societats. Segueix sent un mà d'obra en condicions precàries, i per això reivindiquem l’accés a un treball i un sou dignes. Treballar menys per a treballar totes i tots. Reducció del temps de treball! A igual treball, igual salari!
Reivindiquem el dret a decidir, el dret a ser lliures. Volem acabar amb la lesbofòbia i amb el patriarcat heteronormatiu i racista. Exigim la fi del control sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat. Per això, reforcem el nostre compromís per resistir a l’ofensiva fonamentalista i conservadora – que avui a l'Estat espanyol s’expressa a través de les pressions de la jerarquia catòlica per diluir qualsevol avenç en la legislació sobre l’avortament. Separació de l’Església i de l’Estat! Avortament lliure i gratuït!
Ens sentim identificades amb totes les dones que pateixen l’arma econòmica de la guerra i en aquests dies ens solidaritzem particularment amb les nostres germanes de Gaza, del Congo i del Nepal. No més violència contra les dones.
La migració forçada, la precarietat en els salaris, la submissió a les arbitrarietats fonamentalistes, ja siguin polítiques o religioses, l’intent d’exclusió de les dones no estàndard, ens fan més fortes, reflexives, unides davant l’adversitat i aquesta crisi l’afrontem amb rebel·lia davant un destí dibuixat amb les perspectives del neoliberalisme.
Davant d’aquesta greu situació, les respostes pal·liatives basades en la lògica del mercat no són realistes. Nosaltres, feministes, considerem indefugible no només un canvi del model de producció i de consum, sinó també de societat.
Algú ha de posar el cervell a funcionar, o millor encara, el cos sencer. Per això us cridem a participar dels actes organitzats entorn d’aquest 8 de març de 2009: una assemblea de dones per que funcioni el cervell, una festa perquè funcioni el cos i una manifestació per fer-nos sentir.
Comissió 8 de març.
lunes, 2 de marzo de 2009
DERECHO AL DELIRIO DE EDUARDO GALEANO
Un alumno nos ha hecho llegar un vídeo en el que Eduardo Galeano nos habla del derecho al delirio, es una forma de acercarse a este gran escritor latinoamericano que tiene libros tan recomendables como "Escuchar con los ojos: El libro de los abrazos".
Aqui teneis más información sobre Eduardo Galeano:
Eduardo Hughes Galeano (Montevideo, 3 de septiembre de 1940) es un periodista y escritor uruguayo, una de las personalidades más destacadas de la literatura latinoamericana.
Sus libros han sido traducidos a varios idiomas. Sus trabajos trascienden géneros ortodoxos, combinando documental, ficción, periodismo, análisis político e historia. Galeano niega ser un historiador: "Soy un escritor que quisiera contribuir al rescate de la memoria secuestrada de toda América, pero sobre todo de América Latina, tierra despreciada y entrañable". Se clasifica como un periodista que estudia la globalización y sus efectos.
Poner el vídeo que os gustará:
http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=9200166055135451068&hl=ca&fs=true
Aqui teneis más información sobre Eduardo Galeano:
Eduardo Hughes Galeano (Montevideo, 3 de septiembre de 1940) es un periodista y escritor uruguayo, una de las personalidades más destacadas de la literatura latinoamericana.
Sus libros han sido traducidos a varios idiomas. Sus trabajos trascienden géneros ortodoxos, combinando documental, ficción, periodismo, análisis político e historia. Galeano niega ser un historiador: "Soy un escritor que quisiera contribuir al rescate de la memoria secuestrada de toda América, pero sobre todo de América Latina, tierra despreciada y entrañable". Se clasifica como un periodista que estudia la globalización y sus efectos.
Poner el vídeo que os gustará:
http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=9200166055135451068&hl=ca&fs=true
VEÏNS, UN PROJECTE INTERCULTURAL I INTERGENERACIONAL
Un alumne ens informa de la presentació del nou projecte "Veïns" de l'associació Artescena de Cardedeu, que es va celebrar el passat dissabte 28 de febrer a les 22 h. al Centre Cultural de Cardedeu. La presentació va ser a càrrec de Manuel Delgado, Professor d'Antropologia de l' ‘Universitat de Barcelona.
La docusèrie "Veïns" és un projecte innovador que, a través de les arts i els mitjans audiovisuals, proposa un treball de proximitat per promoure una reflexió sobre la diversitat i facilitar un debat sobre els estereotips, prejudicis i pors que podem sentir respecte a altres cultures.
Els projectes realitzats per l'associació Artescena tenen com a àmbit d'actuació la comunitat i com a objectius el desenvolupament cultural i social a través de disciplines artístiques. Artescena fomenta la cohesió i la interacció dels diferents col·lectius als quals adreça els projectes.
Per a més informació: 617 86 90 20
Correu: artescena@gmail.com
http://www.artescenasocial.org/
La docusèrie "Veïns" és un projecte innovador que, a través de les arts i els mitjans audiovisuals, proposa un treball de proximitat per promoure una reflexió sobre la diversitat i facilitar un debat sobre els estereotips, prejudicis i pors que podem sentir respecte a altres cultures.
Els projectes realitzats per l'associació Artescena tenen com a àmbit d'actuació la comunitat i com a objectius el desenvolupament cultural i social a través de disciplines artístiques. Artescena fomenta la cohesió i la interacció dels diferents col·lectius als quals adreça els projectes.
Per a més informació: 617 86 90 20
Correu: artescena@gmail.com
http://www.artescenasocial.org/
SETMANES DE LA DONA 8 DE MARÇ
Com ja sabeu el dia 8 de març es celebra el Dia de la Dona i per aquest motiu volem apropar-vos a les diferents activitats que es celebren durant aquesta setmana i la següent, a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Aquí us destaquem algunes d'elles:
2 de març: 19h: Conferència dona i urbanisme.
3 de març: 11:45 Conferència taller sobre Caminem plegats cap a la igualtat. IES LA BASTIDA.
4 de març: 19:45 Entrega premis Isabel Alonso.
5 de març: 18h Conferència sobre la Llei de Barris.
6 de març: 18h Taller de Risoteràpia
8 de març: Manifestació a les 12 hores a la Plaça Sant Jaume
9 de març: Conferència Com està afectant la crisi a les dones 19:30
11 de març: Ni Blancanieves ni su madrastra: narrativa de género 19:30
I per si voleu fullejar tot el programa sencer aqui teniu el link:
http://www.grame.net/uploads/media/CUADRIPTICO_DONA_2009_final.pdf
2 de març: 19h: Conferència dona i urbanisme.
3 de març: 11:45 Conferència taller sobre Caminem plegats cap a la igualtat. IES LA BASTIDA.
4 de març: 19:45 Entrega premis Isabel Alonso.
5 de març: 18h Conferència sobre la Llei de Barris.
6 de març: 18h Taller de Risoteràpia
8 de març: Manifestació a les 12 hores a la Plaça Sant Jaume
9 de març: Conferència Com està afectant la crisi a les dones 19:30
11 de març: Ni Blancanieves ni su madrastra: narrativa de género 19:30
I per si voleu fullejar tot el programa sencer aqui teniu el link:
http://www.grame.net/uploads/media/CUADRIPTICO_DONA_2009_final.pdf
jueves, 26 de febrero de 2009
CARNESTOLTES A LA BASTIDA
El dia 20 de febrer els alumnes de primer d'integració van celebrar el seu Carnestoltes, van tenir la idea de venir cadascú d'un país i portar menjar típic de la zona, i així ho van fer.
No hi ha fotos de la "comilona" perquè entre el sake de las "japos", el ron de la pirata, el tequila del mexicà i el fino la ina de les flamenques... la cosa va acabar com us podeu imaginar....(ei que és broma!!!).
Com veieu a la foto, estaven molt guapes, bueno també veig que hi ha un transgènere amb cabells vermells. És el que té la integració social que acceptem i tolerem tot!!!
EXPRESSIÓ DE SENTIMENTS AMB GENT GRAN
El grup de primer d'integració social ha visitat la Residència d'Avis/es de la Fundació Roca i Pi, ha estat molt emocionant ja que tots els avis/es, han participat en tot moment , i ens han fet pasar una bona estona.
Al principi, com és normal ha costat una mica començar, fins que la Melani i la Manoli han explicat la primera activitat i ells han entés que havien de fer. Com que era molt difícil hem hagut d'adaptar-la una miqueta però amb la col.laboració de tots els alumnes i dels avis/es ha sortit com esperàvem.
S'han repartit unes etiquetes amb el nom d'un sentiment i posteriorment cadascú havia de trobar a la seva parella de sentiments, representant amb mímica o amb el cos el que posava a la targeta, tots han fet parelles o grups de tres i han xerrat animadament sobre les seves coses.
Després l'Anna i la Silvía els hi han fet escoltar cançons i parlar sobre que els hi recordava, quins sentiments els removia, etc... La cançò que més els hi ha agradat ha estat la de "Paraules d'amor" de Joan Manel Serrat que tots la han cantada i ben segur que els hi ha recordat la seva joventut, l'amor, la tendresa...
Per finalitzar, hem fet la capsa sorpresa on la María i el Laudelí els hi han fet agafar diferents objectes que alguns avis havien de treure sense mirar. Alguns objectes eren macos i portaven records macos com la rosa de peluix d'en Josep però també hi havia alguns de més esgarrifosos com l'aranya de la senyora Patro, pobreta!!.La propera vegada portarem una coseta per a cadascú ja que s'hi han quedat amb les ganes de tenir un record nostre i nosaltres també de fer-los arribar els nostres agraiments.
Un petonàs per a tots/es, alumnes i avis/es, gràcies Linda i Laura per la vostra col.laboració!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)