jueves, 26 de febrero de 2009

CARNESTOLTES A LA BASTIDA


El dia 20 de febrer els alumnes de primer d'integració van celebrar el seu Carnestoltes, van tenir la idea de venir cadascú d'un país i portar menjar típic de la zona, i així ho van fer.

No hi ha fotos de la "comilona" perquè entre el sake de las "japos", el ron de la pirata, el tequila del mexicà i el fino la ina de les flamenques... la cosa va acabar com us podeu imaginar....(ei que és broma!!!).

Com veieu a la foto, estaven molt guapes, bueno també veig que hi ha un transgènere amb cabells vermells. És el que té la integració social que acceptem i tolerem tot!!!

EXPRESSIÓ DE SENTIMENTS AMB GENT GRAN


El grup de primer d'integració social ha visitat la Residència d'Avis/es de la Fundació Roca i Pi, ha estat molt emocionant ja que tots els avis/es, han participat en tot moment , i ens han fet pasar una bona estona.

Al principi, com és normal ha costat una mica començar, fins que la Melani i la Manoli han explicat la primera activitat i ells han entés que havien de fer. Com que era molt difícil hem hagut d'adaptar-la una miqueta però amb la col.laboració de tots els alumnes i dels avis/es ha sortit com esperàvem.

S'han repartit unes etiquetes amb el nom d'un sentiment i posteriorment cadascú havia de trobar a la seva parella de sentiments, representant amb mímica o amb el cos el que posava a la targeta, tots han fet parelles o grups de tres i han xerrat animadament sobre les seves coses.

Després l'Anna i la Silvía els hi han fet escoltar cançons i parlar sobre que els hi recordava, quins sentiments els removia, etc... La cançò que més els hi ha agradat ha estat la de "Paraules d'amor" de Joan Manel Serrat que tots la han cantada i ben segur que els hi ha recordat la seva joventut, l'amor, la tendresa...

Per finalitzar, hem fet la capsa sorpresa on la María i el Laudelí els hi han fet agafar diferents objectes que alguns avis havien de treure sense mirar. Alguns objectes eren macos i portaven records macos com la rosa de peluix d'en Josep però també hi havia alguns de més esgarrifosos com l'aranya de la senyora Patro, pobreta!!.


La propera vegada portarem una coseta per a cadascú ja que s'hi han quedat amb les ganes de tenir un record nostre i nosaltres també de fer-los arribar els nostres agraiments.

Un petonàs per a tots/es, alumnes i avis/es, gràcies Linda i Laura per la vostra col.laboració!!!

lunes, 16 de febrero de 2009

CARNESTOLTES A LA RESIDÈNCIA GERMANS AYMAR I PUIG

Els alumnes de segon d'integració social han anat de visita a la Residència Germans Aymar i Puig d'Alella per a celebrar el Carnestoltes amb els seus residents.

Al principi, la treballadora social i la psicologa ens han ensenyat la residència (sala de fisioterapia, habitacions, sala de visites, etc) i posteriorment hem arribat a la sala d'estar on els residents estaven asseguts/des en quatre taules. Semblava que ens estaven esperant i ens miraven sense saber que venien a fer, així que l'Ari els hi ha explicat qui erem i que fariem en primer lloc.


Ens hem dividit en grups i hem estat una estona amb els avis/es ajudant-los a decorar les seves màscares de cartrò que previament havíem confeccionat a classe els nostres alumnes. Tothom ha decorat la seva màscara amb diferents gomets de colors i la veritat es que els hi han quedat molt maques com podeu veure a les fotografies.

Després els residents han fet un petit berenar, mentre el nostre Rei Carnestoltes i el seu ajudant acabaven de disfressar-se. Quan ja estaven preparats han sortit animant amb molt d'entusiasme a tothom, el Rei li deia l'ordre al seu ajudant qui transmetia el missatge per a que tothom hi participés.
Primer de tot, cadascú ha dit el seu nom i li hem posat a tothom una enganxina amb el seu nom per així afavorir que tothom pogués anomenar-se pel seu nom. En segon lloc, han demanat als residents qui sabia una cançó i la veritat es que la palma cantant se la ha endut el Sr. Antonio.

Després les altres normes del Rei Carnestoltes han consistit en buscar persones que expliquessin acudits, o dites populars i que ballessin i han sortit varis avis/es : Ascensión, Antonio, Isabel, etc i també molts alumnes que per cert ballaven força bé el pasdoble.


Pot ser la norma més emocionant del Rei Carnestoltes ha estat la de les abraçades que primerament semblava que pot ser no seria molt ben rebuda ja que no ens coneixien prou però finalment vam observar que els hi agradava molt fer petons i rebre abraçades.

Finalment, ens hem fet unes fotografies tots junts i deu n'hi do com els hi agrada aquesta gent que els facin fotografies. Per si des de la seva residència algun dia les volen veure o bé li volen ensenyar a algú, aqui els hi posem unes quantes.







MOLTS PETONS PER A TOTS/ES!!

martes, 10 de febrero de 2009

INTERCULTURALITAT I COHESIÓ SOCIAL

Per a treballar la interculturalitat i la cohesió social entre diferents cultures et proposem buscar diferents pàgines webs que t'ajudaran a conèixer recursos, estratègies i eines per a treballar amb alumnat estranger o bé amb persones que vulguin sensibilitzar-se envers el coneixement d'altres realitats.

La primera web que et proposem, es diu Aula Intercultural (http://www.aulaintercultural.org/) i aquí podrás conèixer diferents eines digitals, biblioteca de llibres i recursos, per a treballar el racisme i la xenofobia, la interculturalitat, etc... amb diferents col.lectius (joves, infants, adults...).
També disposes d'informació sobre documentals, pel.lícules o vídeos (Quiero ser como Beckham, Extranjeras, Mezquita no...).

La segona web que et proposem, es diu Espai Lic ( http://www.xtec.cat/lic/presenta.htm) que es l'espai de literatura i llengua, interculturalitat i cohesió social el qual poden fer servir els professionals que treballen amb alumnat nouvingut. En aquesta web també pots trobar una biblioteca de recursos per a treballar vocabulari en català, jocs multimedia, làmines, etc.

Per últim, tenim la web de la Secretaria d'Immigració de la Generalitat de Catalunya(http://www.gencat.net/benestar/societat/convivencia/immigracio/index.htm) aquí podem trobar diverses informacions:
- Pla de Ciutadania i Immigració
- Informació sobre el retorn voluntari d'immigrants
-Pla d'ajuda al retorn de catalans emigrats i llurs descendents
-Pacte Nacional per a la Immigració
-Protocol per a prevenir la mutilació genital femenina
-Llei d'acollida per a persones immigrades i retornades
-Materials de suport a l'acollida

lunes, 9 de febrero de 2009

LOS AMOS DEL MUNDO

Una alumna ens ha fet arribar aquest article que va escriure Arturo Perez Reverte ja fa més de 10 anys concretament el 15 de novembre de 1998, desgraciadament les coses no han canviat molt...

"Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en las manos, en la agenda electrónica, en la tecla intro del computador, su futuro y el de sus hijos.Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o un índice de probabilidad del cero coma cero cuatro.Usted no tiene nada que ver con esos fulanos porque es empleado de una ferretería o cajera de Pryca, y ellos estudiaron en Harvard e hicieron un máster en Tokio, o al revés, van por las mañanas a la Bolsa de Madrid o a la de Wall Street , y dicen en inglés cosas como long-term capital management, y hablan de fondos de alto riesgo, de acuerdos multilaterales de inversión y de neoliberalismo económico salvaje, como quien comenta el partido del domingo.Usted no los conoce ni en pintura, pero esos conductores suicidas que circulan a doscientos por hora en un furgón cargado de dinero van a atropellarlo el día menos pensado, y ni siquiera le quedará el consuelo de ir en la silla de ruedas con una recortada a volarles los huevos, porque no tienen rostro público, pese a ser reputados analistas, tiburones de las finanzas, prestigiosos expertos en el dinero de otros. Tan expertos que siempre terminan por hacerlo suyo. Porque siempre ganan ellos, cuando ganan; y nunca pierden ellos, cuando pierden.No crean riqueza, sino que especulan. Lanzan al mundo combinaciones fastuosas de economía financiera que nada tienen que ver con la economía productiva. Alzan castillos de naipes y los garantizan con espejismos y con humo, y los poderosos de la Tierra pierden el culo por darles coba y subirse al carro.Esto no puede fallar, dicen. Aquí nadie va a perder. El riesgo es mínimo. Los avalan premios Nóbel de Economía, periodistas financieros de prestigio, grupos internacionales con siglas de reconocida solvencia.Y entonces el presidente del banco transeuropeo tal, y el presidente de la unión de bancos helvéticos, y el capitoste del banco latinoamericano, y el consorcio euroasiático, y la madre que los parió a todos, se embarcan con alegría en la aventura, meten viruta por un tubo, y luego se sientan a esperar ese pelotazo que los va a forrar aún más a todos ellos y a sus representados.Y en cuanto sale bien la primera operación ya están arriesgando más en la segunda, que el chollo es el chollo, e intereses de un tropecientos por ciento no se encuentran todos los días. Y aunque ese espejismo especulador nada tiene que ver con la economía real, con la vida de cada día de la gente en la calle, todo es euforia, y palmaditas en la espalda, y hasta entidades bancarias oficiales comprometen sus reservas de divisas. Y esto, señores, es Jauja.Y de pronto resulta que no. De pronto resulta que el invento tenía sus fallos, y que lo de alto riesgo no era una frase sino exactamente eso: alto riesgo de verdad.Y entonces todo el tinglado se va a tomar por el saco. Y esos fondos especiales, peligrosos, que cada vez tienen más peso en la economía mundial, muestran su lado negro. Y entonces, ¡oh, prodigio!, mientras que los beneficios eran para los tiburones que controlaban el cotarro y para los que especulaban con dinero de otros, resulta que las pérdidas, no.Las pérdidas, el mordisco financiero, el pago de los errores de esos pijolandios que juegan con la economía internacional como si jugaran al Monopoly, recaen directamente sobre las espaldas de todos nosotros.Entonces resulta que mientras el beneficio era privado, los errores son colectivos, y las pérdidas hay que socializarlas, acudiendo con medidas de emergencia y con fondos de salvación para evitar efectos dominó y chichis de la Bernarda. Y esa solidaridad, imprescindible para salvar la estabilidad mundial, la paga con su pellejo, con sus ahorros, y a veces con su puesto de trabajo, Mariano Pérez Sánchez, de profesión empleado de comercio, y los millones de infelices Marianos que a lo largo y ancho del mundo se levantan cada día a las seis de la mañana para ganarse la vida.Eso es lo que viene, me temo. Nadie perdonará un duro de la deuda externa de países pobres, pero nunca faltarán fondos para tapar agujeros de especuladores y canallas que juegan a la ruleta rusa en cabeza ajena.Así que podemos ir amarrándonos los machos. Ése es el panorama que los amos de la economía mundial nos deparan, con el cuento de tanto neoliberalismo económico y tanta mierda, de tanta especulación y de tanta poca vergüenza."

Arturo Pérez Reverte