Una alumna de segon d'integració social ens ha enviat aquesta notícia que volem compartir amb tots vosaltres:
Mamadou Salliou, en el frío reencuentro con su madre tras el fracaso de su aventura en cayuco.Más de 400 senegaleses han sido «devueltos» estos días. Regresan con la impresión de haber fallado a los suyos.
«Ecobank les desea un buen regreso». El gran cartel, con mapa de África incluido, que se encuentran de bruces los (ex) inmigrantes al salir del aeropuerto de Dakar les da la puntilla definitiva. Es bajo esta insultante casualidad donde los que no han tenido plaza en los dos minibuses fletados por las autoridades -más de 50 donde cabían 24- empiezan a buscarse de nuevo la vida en su país, del que han intentado fugarse.
Lunes por la mañana. Hace pocas horas que el grupo de 155 se ha bajado de un avión marroquí que los trajo «voluntariamente» -eso dice Rabat- desde el Sahara Occidental. Han llegado más de 400 desde el fin de semana. El proceso de identificación se cierra con un bocadillo para cada uno como despedida en el hangar. De recuerdo, la manta y la almohada de la Royal Air Maroc. Ése es todo el equipaje de la mayoría. Algunos conservan el traje de agua para lo que no hay que dar muchas más explicaciones.
De vacío y con las orejas gachas
Lo primero ahora es atreverse al vergonzoso reencuentro con la familia. Con las orejas gachas. De vacío. Con una mano delante y una detrás. Así es como Mamadou Salliou Diallo afronta a sus 17 años esta dura prueba.
Desprendiendo aún un olor a mar y a lo que no es mar. Ingrávido y evaporado. Ausente de la realidad que, a buen seguro, le va a oprimir hasta lo más hondo de su corazón por haber fallado a los suyos. A diferencia de otros compañeros no se atreve ni a pedir dinero para atacar los últimos metros de suplicio.
El joven comparte taxi con este reportero -el conductor alucina con la historia-, que lo acompaña a su casa y ve de cerca una escena que, por su sencillez y crudeza, podría haber rodado Roberto Begnini.
Salliou, apático, entra en la vivienda -habitación con televisión, nevera, una cama y un colchón- sin detenerse ante la carrera de sus hermanas pequeñas, que lo ven desde la acera. Extiende la mano derecha hacia su madre e intercambian unas palabras planas. No más de siete u ocho segundos. Sin besos, ni emotividad, ni nada parecido.
El testigo no entiende el wolof, pero sobran intérpretes para saber lo que está pasando. «Por lo menos está vivo», farfulla en francés la mujer mirando al extranjero. Kadidiatou, de 35 años, tiene cuatro hijos. Las dos niñas a las que Salliou casi no ha prestado atención y el mayor de todos, que trabaja en Gambia. ¿El padre? «De viaje».
Hace poco más de dos horas que este periodista ha visto por vez primera en su vida a Salliou, en la cola de repatriados del hangar junto a los militares, y un escalofrío le recorre el cuerpo como si fuera él mismo el que tiene que afrontar el mayor de los fracasos delante de su madre.
Ella, Kadidiatou, que ya le imaginaba en España. Ella, que ha debido de empeñar hasta lo que no tenía para pagar los 400.000 francos (unos 610 euros) por un billete sin retorno al sueño europeo. Y ahí lo tiene, firme en la penumbra de esta casa-habitación comida por lo que a primera vista son trastos y en realidad son todas sus pertenencias apiñadas-ordenadas de la mejor forma posible.
Intentarlo de nuevo
¿Y ahora qué? «Habrá que probar de nuevo... cuando juntemos dinero», dice el chaval, que vendía ropa por la calle hasta que zarpó el pasado 26 de agosto desde la isla de Diogué. Diogué es de lejos ese paraíso que te abre las puertas del Senegal más pobre según traspasas su umbral de olas y cocoteros. Es donde el río Casamance se funde con el Atlántico. Casi en la raya con Guinea Bissau. Allí donde los cayucos campan a sus anchas a más de 2.000 kilómetros de Canarias.
Los relatos de Salliou y de todos los demás reviven historias épicas ya conocidas de navegación durísima y provisiones mal calculadas. Pero, sabiéndose vivos -sólo uno desapareció al caer por la borda-, lo más humillante es reconocerse miembros de ese ejército de desgraciados que estos días desfila por Senegal sin otra bandera que la de la derrota en la guerra del cayuco.
lunes, 30 de marzo de 2009
martes, 24 de marzo de 2009
RADIO NIKOSIA, LA RADIO QUE CURA
Queremos presentaros a Radio Nikosia es una emisora transversal que se abre al público usando distintos canales de comunicación. Emite desde lo que llaman "locura". Es la primera del estado español realizada por personas que han sido diagnosticadas de alguna problemática mental. Su objetivo principal es generar un canal de comunicación social, libre y autonómo, para poder luchar contra el estigma que conllevan estas problemáticas, apoyando también a todos los colectivos sociales que de alguna u otra manera son estigmatizados.
Es además una experiencia que busca vías alternativas en el área de la salud mental para aportar bienestar y dar acogimiento a las personas afectadas. Lo hace utilizando la radio como medio de expresión y visibilización social, pero también explorando distintas vías como la del arte en tanto modo de expresión que puede desembocar en un tipo de bienestar.
Nikosia tiene su sede en Contrabanda FM pero cuenta con la complicidad y la colaboración de Com Radio y la Cadena Ser como espacios estables desde donde se realizan emisiones nikosianas.
Nikosia lleva a cabo todo tipo de proyectos culturales que favorecen la inclusión activa, la creatividad y la expresión personal de las personas afectadas.
Nikosia es una emisora abierta a la participación de todas las personas diagnosticadas de problemas de salud mental y de la comunidad en general. No es un grupo cerrado de ideas pretenciosas, sino un colectivo de personas que creen en un proyecto y tiran adelante humildemente, abriéndose a todo aquel que quiera sumarse a la iniciativa.
Si deseas ampliar la información puedes dirigirte a la Asociación Socio- Cultural Radio Nikosia:http://ayudanikosia.blogspot.com/
Todos los miércoles de 4 a 6 en RADIO CONTRABANDA (para Barcelona).
Los viernes alternos de 9 a 10 de la noche (NUEVO HORARIO!!) en "Tal Com Sóm" de COM RÀDIO (para Cataluña).
Todos los jueves de 5 a 6 de la tarde (NUEVO HORARIO!!) en "La Ventana" de Gemma Nierga (para toda España).
Es además una experiencia que busca vías alternativas en el área de la salud mental para aportar bienestar y dar acogimiento a las personas afectadas. Lo hace utilizando la radio como medio de expresión y visibilización social, pero también explorando distintas vías como la del arte en tanto modo de expresión que puede desembocar en un tipo de bienestar.
Nikosia tiene su sede en Contrabanda FM pero cuenta con la complicidad y la colaboración de Com Radio y la Cadena Ser como espacios estables desde donde se realizan emisiones nikosianas.
Nikosia lleva a cabo todo tipo de proyectos culturales que favorecen la inclusión activa, la creatividad y la expresión personal de las personas afectadas.
Nikosia es una emisora abierta a la participación de todas las personas diagnosticadas de problemas de salud mental y de la comunidad en general. No es un grupo cerrado de ideas pretenciosas, sino un colectivo de personas que creen en un proyecto y tiran adelante humildemente, abriéndose a todo aquel que quiera sumarse a la iniciativa.
Si deseas ampliar la información puedes dirigirte a la Asociación Socio- Cultural Radio Nikosia:http://ayudanikosia.blogspot.com/
Todos los miércoles de 4 a 6 en RADIO CONTRABANDA (para Barcelona).
Los viernes alternos de 9 a 10 de la noche (NUEVO HORARIO!!) en "Tal Com Sóm" de COM RÀDIO (para Cataluña).
Todos los jueves de 5 a 6 de la tarde (NUEVO HORARIO!!) en "La Ventana" de Gemma Nierga (para toda España).
jueves, 19 de marzo de 2009
REPRESSIÓ POLICIAL CONTRA LA DEMOCRÀCIA
Els alumnes de segon d'integració social han explicat a classe el que havia succeït avui (18 de març) durant la matinada al Rectorat de la UB, on pel que sembla després de la notícia de la detenció el dia anterior de l'activista Enric Duran al mateix lloc, no paren de succeir coses que ens porten a pensar la estreta relació entre Universitat i Cossos de Seguretat. Per ampliar aquesta informació us hi adjuntem aquesta noticia estreta de la web de kaosenlared:
Els estudiants que portaven allà des de feia 4 mesos com a protesta contra el Pla de Bolonya han estat desallotjats sense previ avís i de forma violenta. Els primers estudiants han sortit il·lesos i han estat gravats per una càmara, però els darrers, quan ja no estava essent gravat han sortit amb nombroses contusions i lesions. Alguns estudiants que s’han ressistit de forma pacífica, agafant-se entre ells i evitant que els arroseguessin, han estat imputats per desobediència civil, amb una previsible pena de 6 mesos a 3 anys de presó.
Com a resposta davant aquests actes de repressió directa i de violència policial inadmissibles i inconcebibles en una societat avançada i democràtica, hi ha hagut una convocatòria de concentració pacífica i roda de premsa a les 11:30h a Plaça Universitat, davant l’edifici històric.
La concentració ha congregat més de 1000 estudiants. Poca estona després, una munió de furgonetes dels mossos, prop de de 400 efectius d’antidistrubis, han carregat contra els estudiants asseguts i amb les mans alçades, fent-los retrocedir per Gran Via. La càrrega ha ocasionat diversos ferits, que han hagut de ser atesos pels serveis mèdics, entre ells alguns amb fractures òssies, punts de sutura, contusions i hematomes. Sis estudiants han estat detinguts i vuit retinguts, segons fonts policials.
Els estudiants, desplaçats del punt original de concentració i un gran nombre d’estudiants aliens a les assemblees que han presenciat els fets, s’han organitzat espontàniament en una manifestació i s’han dirigit cap el Comissionat d’universitats. Alla un nombre exagerat d’antidisturbis, més de 460 els esperaven i han carregat sistemàticament contra els estudiants que volien demanar explicacions als responsables polítics i que demanaven la dimissió, tant dels rectors que integren l’ACUP com dels consellers Saura i Huguet. S’han produït carregues successives dels mossos que han anat disgregant els estudiants al llarg de 5 travessies de l’Eixample. Els mossos han anat perseguint i carregant de manera sistemàtica i brutal contra els estudiants que ja no només dispersats i desconcentrats, sinó esgotats i espantats, miraven de fugir al llarg de l’Eixample amb l’objectiu de reagrupar-se.
Aquesta actitud no respon a cap lògica de manteniment de l’ordre, sinó a una voluntat directa de les autoritats de castigar físicament als estudiants mobilitzats, i així dissuadir-los de la seva actitud crítica.
Per tots aquests motius s'ha convocat una concentració unitària i multitudinària, a les 20h a Plaça Universitat on hi hagut 20 detinguts més. El dia 18 de març el poble català ha viscut dues repressions consecutives. I quantes més?, on està la democracia?
Per altra banda, demà dijous 19 de març hi ha convocada vaga general a l'ensenyament contra la imposició de la LEC (llei d'Educació de Catalunya) i la política educativa del Departament dirigit per Ernest Maragall, entestat a imposar aquesta llei contra la voluntat de mestres, professors i estudiants, per a introduir la privatització també a l'ensenyament públic primari i secundari. Crec que tots tenim motius per estar demà a la manifestació, així que us esperem a: Barcelona: 12h manifestació de la plaça Universitat a plaça Sant Jaume.
Els estudiants que portaven allà des de feia 4 mesos com a protesta contra el Pla de Bolonya han estat desallotjats sense previ avís i de forma violenta. Els primers estudiants han sortit il·lesos i han estat gravats per una càmara, però els darrers, quan ja no estava essent gravat han sortit amb nombroses contusions i lesions. Alguns estudiants que s’han ressistit de forma pacífica, agafant-se entre ells i evitant que els arroseguessin, han estat imputats per desobediència civil, amb una previsible pena de 6 mesos a 3 anys de presó.
Com a resposta davant aquests actes de repressió directa i de violència policial inadmissibles i inconcebibles en una societat avançada i democràtica, hi ha hagut una convocatòria de concentració pacífica i roda de premsa a les 11:30h a Plaça Universitat, davant l’edifici històric.
La concentració ha congregat més de 1000 estudiants. Poca estona després, una munió de furgonetes dels mossos, prop de de 400 efectius d’antidistrubis, han carregat contra els estudiants asseguts i amb les mans alçades, fent-los retrocedir per Gran Via. La càrrega ha ocasionat diversos ferits, que han hagut de ser atesos pels serveis mèdics, entre ells alguns amb fractures òssies, punts de sutura, contusions i hematomes. Sis estudiants han estat detinguts i vuit retinguts, segons fonts policials.
Els estudiants, desplaçats del punt original de concentració i un gran nombre d’estudiants aliens a les assemblees que han presenciat els fets, s’han organitzat espontàniament en una manifestació i s’han dirigit cap el Comissionat d’universitats. Alla un nombre exagerat d’antidisturbis, més de 460 els esperaven i han carregat sistemàticament contra els estudiants que volien demanar explicacions als responsables polítics i que demanaven la dimissió, tant dels rectors que integren l’ACUP com dels consellers Saura i Huguet. S’han produït carregues successives dels mossos que han anat disgregant els estudiants al llarg de 5 travessies de l’Eixample. Els mossos han anat perseguint i carregant de manera sistemàtica i brutal contra els estudiants que ja no només dispersats i desconcentrats, sinó esgotats i espantats, miraven de fugir al llarg de l’Eixample amb l’objectiu de reagrupar-se.
Aquesta actitud no respon a cap lògica de manteniment de l’ordre, sinó a una voluntat directa de les autoritats de castigar físicament als estudiants mobilitzats, i així dissuadir-los de la seva actitud crítica.
Per tots aquests motius s'ha convocat una concentració unitària i multitudinària, a les 20h a Plaça Universitat on hi hagut 20 detinguts més. El dia 18 de març el poble català ha viscut dues repressions consecutives. I quantes més?, on està la democracia?
Per altra banda, demà dijous 19 de març hi ha convocada vaga general a l'ensenyament contra la imposició de la LEC (llei d'Educació de Catalunya) i la política educativa del Departament dirigit per Ernest Maragall, entestat a imposar aquesta llei contra la voluntat de mestres, professors i estudiants, per a introduir la privatització també a l'ensenyament públic primari i secundari. Crec que tots tenim motius per estar demà a la manifestació, així que us esperem a: Barcelona: 12h manifestació de la plaça Universitat a plaça Sant Jaume.
¿QUE TIENE MAS DELITO, ROBAR UN BANCO O FUNDARLO? (BERTOL BRECHT)
Sembla ser que la policia no va tenir prou amb detenir ahir dia 17 de març a l'activista antisistema ENRIC DURAN, qui va ser detingut al Rectorat de la Universitat de Barcelona (UB) per la Unidad Central de Robos de la División de Investigación Criminal.
Però qui és aquest jove?
Aquest jove és un activista i antisistema que s'ha apropiat durant dos anys d'un total de 492.000 euros de 39 entitats bancàries gràcies a 68 operacions de crèdit.
Amb aquest diners ha creat dues revistes "CRISIS" i "PODEM" que han tingut dues tirades i que s'han distribuït en punts de tota Catalunya i de l'Estat Espanyol a través de la col.laboració de decenes de persones que de forma desinteressada han fet la difusió.
Aquests dos exemplars, relaten com va aconseguir "robar" a les entitats bancàries i anuncia que no tornarà els diners els quals ja destinat a la creació de les revistes esmentades anteriorment i que la resta dels diners els ha distribuït entre diferents ONG.
A partir d'aquesta confesió el sistema judicial podria acusar-li d'estafa major i insolvencia punible, delictes que comporten penes de fins a sis anys de presó.
El jove explica que és "una acció individual de insumisió a la banca que ha realizat premeditadament per a denunciar el sistema bancari i per a destinar el diner a iniciatives que alerten de la crisi sistemàtica" que la societat està "començant a viure" i que "tracten de construir una alternativa de la societat". El jove, que defineix l'estafa com "una acció aliena a qualsevol tipus de violència", reivindica el sistema empleat com a "una nova forma de desobediencia civil".
Segons el jove va crear una falsa empresa des de la qual demanava crèdits, també demanava crèdits personals i fins i tot va confeccionar nòmines falses amb les quals feia creure que guanyaba de sobra per a accedir a la financiació: "Amb una impressora, fotocopiadora, unes tisores i cel.lo es fan meravelles".
El jove considera que: "Ha robat 492.000 euros als que més ens roben per a denunciar-los i construir alternatives de societat".
Però qui és aquest jove?
Aquest jove és un activista i antisistema que s'ha apropiat durant dos anys d'un total de 492.000 euros de 39 entitats bancàries gràcies a 68 operacions de crèdit.
Amb aquest diners ha creat dues revistes "CRISIS" i "PODEM" que han tingut dues tirades i que s'han distribuït en punts de tota Catalunya i de l'Estat Espanyol a través de la col.laboració de decenes de persones que de forma desinteressada han fet la difusió.
Aquests dos exemplars, relaten com va aconseguir "robar" a les entitats bancàries i anuncia que no tornarà els diners els quals ja destinat a la creació de les revistes esmentades anteriorment i que la resta dels diners els ha distribuït entre diferents ONG.
A partir d'aquesta confesió el sistema judicial podria acusar-li d'estafa major i insolvencia punible, delictes que comporten penes de fins a sis anys de presó.
El jove explica que és "una acció individual de insumisió a la banca que ha realizat premeditadament per a denunciar el sistema bancari i per a destinar el diner a iniciatives que alerten de la crisi sistemàtica" que la societat està "començant a viure" i que "tracten de construir una alternativa de la societat". El jove, que defineix l'estafa com "una acció aliena a qualsevol tipus de violència", reivindica el sistema empleat com a "una nova forma de desobediencia civil".
Segons el jove va crear una falsa empresa des de la qual demanava crèdits, també demanava crèdits personals i fins i tot va confeccionar nòmines falses amb les quals feia creure que guanyaba de sobra per a accedir a la financiació: "Amb una impressora, fotocopiadora, unes tisores i cel.lo es fan meravelles".
El jove considera que: "Ha robat 492.000 euros als que més ens roben per a denunciar-los i construir alternatives de societat".
miércoles, 18 de marzo de 2009
JORNADA SOBRE BUENAS PRÁCTICAS EN LA INSERCIÓN LABORAL DE PERSONAS SORDAS
La Confederación Estatal de Personas Sordas de España (CNSE) organiza periódicamente unos encuentros sobre la inserción de las personas sordas en el ámbito laboral para el intercambio de experiencias y la mejora continua en la atención a las personas sordas.
Las ‘Jornadas sobre Buenas Prácticas Laborales’ serán inauguradas el 3 de abril contando con la presencia de importantes autoridades, junto con los presidentes de las entidades organizadoras: Luís Jesús Cañón y Encarna Muñoz.
Durante toda la jornada se presentarán diferentes ponencias sobre experiencias positivas de inserción laboral de personas sordas, políticas de igualdad, análisis de la situación económica actual y sus repercusiones en nuestro colectivo. También se hablará sobre las barreras de comunicación en la inserción laboral y la prevención de riesgos laborales.
Las conferencias serán desarrolladas por representantes de todos los ámbitos de la sociedad implicados: Administración, sector empresarial, sindical...
El sábado 4 arrancará con una conferencia a cargo de Luis Felipe Matas, Coordinador del Servicio Laboral de FESOCA, sobre formación ocupacional y continua como base del desarrollo profesional de las personas sordas.
Al final de la mañana, momento en que se clausurarán las jornadas, se explicarán diversas experiencias en inserción laboral de personas sordas en todo el Estado.
La inscripción es gratuita, si estáis interesados en asistir, sólo tenéis que rellenar la ficha de inscripción que adjuntamos a continuación y enviarla antes del 27 de marzo al Servicio Laboral de FESOCA: laboral@fesoca.org
Fax: 93 314 00 58 Correo postal: C/ Pere Vergés, 1 7ª planta (08020) Barcelona
FICHA DE INSCRIPCIÓN
CARTEL "JORNADAS SOBRE BUENAS PRÁCTICAS LABORALES"
Las ‘Jornadas sobre Buenas Prácticas Laborales’ serán inauguradas el 3 de abril contando con la presencia de importantes autoridades, junto con los presidentes de las entidades organizadoras: Luís Jesús Cañón y Encarna Muñoz.
Durante toda la jornada se presentarán diferentes ponencias sobre experiencias positivas de inserción laboral de personas sordas, políticas de igualdad, análisis de la situación económica actual y sus repercusiones en nuestro colectivo. También se hablará sobre las barreras de comunicación en la inserción laboral y la prevención de riesgos laborales.
Las conferencias serán desarrolladas por representantes de todos los ámbitos de la sociedad implicados: Administración, sector empresarial, sindical...
El sábado 4 arrancará con una conferencia a cargo de Luis Felipe Matas, Coordinador del Servicio Laboral de FESOCA, sobre formación ocupacional y continua como base del desarrollo profesional de las personas sordas.
Al final de la mañana, momento en que se clausurarán las jornadas, se explicarán diversas experiencias en inserción laboral de personas sordas en todo el Estado.
La inscripción es gratuita, si estáis interesados en asistir, sólo tenéis que rellenar la ficha de inscripción que adjuntamos a continuación y enviarla antes del 27 de marzo al Servicio Laboral de FESOCA: laboral@fesoca.org
Fax: 93 314 00 58 Correo postal: C/ Pere Vergés, 1 7ª planta (08020) Barcelona
FICHA DE INSCRIPCIÓN
CARTEL "JORNADAS SOBRE BUENAS PRÁCTICAS LABORALES"
viernes, 13 de marzo de 2009
MOSTRA CINEMA SOLIDARI 2009
El dimarts dia 17 de març es presenta al CRJ Mas Fonollar la Mostra de Cinema Solidari 2009 sota el lema 'Drets humans, valors i societat' amb l'estrena de dos documentals de producció colomenca: Un d'ells dirigit per Raül de la Morena de l'associació Piatsaw titulat 'TSITSANU: CAMINA! sobre la situació dels indigenes de l'amazonia eqüatoperuana i un altre, dirigit per Edgar Costa titulat AGERMANATS: JALAPA-SANTA COLOMA sobre aquesta població agermanada de Nicaragua.
Altres pel·licules i documentals que es podran veure al CRJ Mas Fonollar o a diversos centres educatius de secundària de Santa Coloma són: BINTA I LA GRAN IDEA, BUDA EXPLOTÓ POR VERGÜENZA, HIJAS DE BELÉN, LANDAI i PALESTINA LA VERITAT ASSETJADA.
Tambè s'ha programat una tarda de cinema pel dissabte dia 21 de març a l'Auditori de Can Roig i Torres (C. Rafael Casanova 5) amb el passi de EL NIÑO DEL PIJAMA A RALLAS (17 hores) i LOS GIRASOLES CIEGOS (19 hores).
Altres pel·licules i documentals que es podran veure al CRJ Mas Fonollar o a diversos centres educatius de secundària de Santa Coloma són: BINTA I LA GRAN IDEA, BUDA EXPLOTÓ POR VERGÜENZA, HIJAS DE BELÉN, LANDAI i PALESTINA LA VERITAT ASSETJADA.
Tambè s'ha programat una tarda de cinema pel dissabte dia 21 de març a l'Auditori de Can Roig i Torres (C. Rafael Casanova 5) amb el passi de EL NIÑO DEL PIJAMA A RALLAS (17 hores) i LOS GIRASOLES CIEGOS (19 hores).
domingo, 8 de marzo de 2009
EL TRUCO DEL MANCO, JÓVENES QUE SE BUSCAN LA VIDA...
La Fundació Èxit ens convida a participar al seu cine forum sobre la pel.lícula "El truco del manco" que serà el dijous 19 de març de 20:00 a 22:30 al Cine Casablanca (Carrer Girona, 173), a continuació us posem la informació que ens han enviat:
"Venir a ver esta peli que habla de los jóvenes de los barrios que se buscan la vida, de la cultura hip hop, de las drogas, de las dificultades de acceder a un trabajo... En fin de temas que son nuestro día a día en Fundació Èxit.
Al acabar la película el cine nos deja la sala 1 hora más para comentarla. Dinamizando el cine forum estará como MC Juan Carlos Cordero, uno de los creadores de la web hiphop.es y contaremos con jóvenes del proyecto, empresarios colaboradores de la Fundación, algunos invitados de excepción, ya os iremos contando...
Para comprar la entrada tan sólo has de hacer tu donativo (mínimo 5 €, recomendado 10€ y si te enrollas y das más mejor!) a la Fundació Èxit al nº de cuenta:
"la Caixa" 2100-0891-59-0200160431"
Indicando tu nombre completo y el número de entradas que compras, por ejemplo "Pedro Perez 3 entradas".Las podrás recoger en taquilla del cine (ven con tiempo).
Si lo prefieres llámanos a la Fundación (93 231 99 57) y te pasas por el local y compras directamente la entrada, estamos en calle Pelayo 44, 3ª planta.
La película nos habla de las dificultades que ha de superar Enrique Heredia, alias Cuajo, con parálisis física, para sobrevivir en su barrio, un suburbio a las afueras de la ciudad.Para conseguirlo quiere convencer a su amigo Adolfo, un mulato que lleva años coqueteando con las drogas para juntos crear un estudio musical para convertir la pasión que les une, el Hip Hop en su medio de vida."
Telèfon:
932319957
Correu electrònic:
info@fundacioexit.org
"Venir a ver esta peli que habla de los jóvenes de los barrios que se buscan la vida, de la cultura hip hop, de las drogas, de las dificultades de acceder a un trabajo... En fin de temas que son nuestro día a día en Fundació Èxit.
Al acabar la película el cine nos deja la sala 1 hora más para comentarla. Dinamizando el cine forum estará como MC Juan Carlos Cordero, uno de los creadores de la web hiphop.es y contaremos con jóvenes del proyecto, empresarios colaboradores de la Fundación, algunos invitados de excepción, ya os iremos contando...
Para comprar la entrada tan sólo has de hacer tu donativo (mínimo 5 €, recomendado 10€ y si te enrollas y das más mejor!) a la Fundació Èxit al nº de cuenta:
"la Caixa" 2100-0891-59-0200160431"
Indicando tu nombre completo y el número de entradas que compras, por ejemplo "Pedro Perez 3 entradas".Las podrás recoger en taquilla del cine (ven con tiempo).
Si lo prefieres llámanos a la Fundación (93 231 99 57) y te pasas por el local y compras directamente la entrada, estamos en calle Pelayo 44, 3ª planta.
La película nos habla de las dificultades que ha de superar Enrique Heredia, alias Cuajo, con parálisis física, para sobrevivir en su barrio, un suburbio a las afueras de la ciudad.Para conseguirlo quiere convencer a su amigo Adolfo, un mulato que lleva años coqueteando con las drogas para juntos crear un estudio musical para convertir la pasión que les une, el Hip Hop en su medio de vida."
Telèfon:
932319957
Correu electrònic:
info@fundacioexit.org
jueves, 5 de marzo de 2009
MANIFEST DIA DE LA DONA 8 DE MARÇ
MANIFEST DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 8 DE MARÇ 2009
És irònic que parlem d'una gran crisi quan les dones hem viscut sotmeses a una crisi amb majúscules, constant: la del menjar diari, la de l'educació dels fills i filles, la de l'autoestima, la de l'abús de poder, la de les tasques reproductives, la de la violència... i la de la satisfacció dels nostres drets com a ciutadanes de qualsevol país, en qualsevol continent.
I és per això que cada dia que passa, esdevé més palesa per nosaltres la no viabilitat del sistema capitalista. Les crisis financera, alimentària, climàtica i energètica no són fenòmens aïllats, sinó que representen una única crisi, com a resultat de la sobreexplotació del treball, la natura i les persones, i de l’especulació.
A les boques desencaixades de les persones que pateixen les seves conseqüències resonen moltes preguntes: per que les pèrdues se socialitzen i els guanys es privatitzen; per que es permet l’oportunisme de les empreses, que aconsegueixen utilitzar aquesta crisi per realitzar els acomiadaments somiats; per que aquest suport incondicional dels Estats a les entitats bancàries en “crisi i pèrdues”? I després ens diuen que no hi ha finançament: ni per aplicar la Llei de Dependència, ni per dotar de mitjans la Llei de Violència de Gènere, ni per assegurar l'accés als serveis públics... Per això fem nostra la reivindicació del Fòrum Social Mundial: Nacionalització de la banca sota control social ! Ha d'haver-hi recursos per fer les coses que realment importen.
Fins a data d'avui la dona segueix sent la més pobre. Segueix sent mare i cuidadora fonamental de cadascuna de les societats. Segueix sent un mà d'obra en condicions precàries, i per això reivindiquem l’accés a un treball i un sou dignes. Treballar menys per a treballar totes i tots. Reducció del temps de treball! A igual treball, igual salari!
Reivindiquem el dret a decidir, el dret a ser lliures. Volem acabar amb la lesbofòbia i amb el patriarcat heteronormatiu i racista. Exigim la fi del control sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat. Per això, reforcem el nostre compromís per resistir a l’ofensiva fonamentalista i conservadora – que avui a l'Estat espanyol s’expressa a través de les pressions de la jerarquia catòlica per diluir qualsevol avenç en la legislació sobre l’avortament. Separació de l’Església i de l’Estat! Avortament lliure i gratuït!
Ens sentim identificades amb totes les dones que pateixen l’arma econòmica de la guerra i en aquests dies ens solidaritzem particularment amb les nostres germanes de Gaza, del Congo i del Nepal. No més violència contra les dones.
La migració forçada, la precarietat en els salaris, la submissió a les arbitrarietats fonamentalistes, ja siguin polítiques o religioses, l’intent d’exclusió de les dones no estàndard, ens fan més fortes, reflexives, unides davant l’adversitat i aquesta crisi l’afrontem amb rebel·lia davant un destí dibuixat amb les perspectives del neoliberalisme.
Davant d’aquesta greu situació, les respostes pal·liatives basades en la lògica del mercat no són realistes. Nosaltres, feministes, considerem indefugible no només un canvi del model de producció i de consum, sinó també de societat.
Algú ha de posar el cervell a funcionar, o millor encara, el cos sencer. Per això us cridem a participar dels actes organitzats entorn d’aquest 8 de març de 2009: una assemblea de dones per que funcioni el cervell, una festa perquè funcioni el cos i una manifestació per fer-nos sentir.
Comissió 8 de març.
És irònic que parlem d'una gran crisi quan les dones hem viscut sotmeses a una crisi amb majúscules, constant: la del menjar diari, la de l'educació dels fills i filles, la de l'autoestima, la de l'abús de poder, la de les tasques reproductives, la de la violència... i la de la satisfacció dels nostres drets com a ciutadanes de qualsevol país, en qualsevol continent.
I és per això que cada dia que passa, esdevé més palesa per nosaltres la no viabilitat del sistema capitalista. Les crisis financera, alimentària, climàtica i energètica no són fenòmens aïllats, sinó que representen una única crisi, com a resultat de la sobreexplotació del treball, la natura i les persones, i de l’especulació.
A les boques desencaixades de les persones que pateixen les seves conseqüències resonen moltes preguntes: per que les pèrdues se socialitzen i els guanys es privatitzen; per que es permet l’oportunisme de les empreses, que aconsegueixen utilitzar aquesta crisi per realitzar els acomiadaments somiats; per que aquest suport incondicional dels Estats a les entitats bancàries en “crisi i pèrdues”? I després ens diuen que no hi ha finançament: ni per aplicar la Llei de Dependència, ni per dotar de mitjans la Llei de Violència de Gènere, ni per assegurar l'accés als serveis públics... Per això fem nostra la reivindicació del Fòrum Social Mundial: Nacionalització de la banca sota control social ! Ha d'haver-hi recursos per fer les coses que realment importen.
Fins a data d'avui la dona segueix sent la més pobre. Segueix sent mare i cuidadora fonamental de cadascuna de les societats. Segueix sent un mà d'obra en condicions precàries, i per això reivindiquem l’accés a un treball i un sou dignes. Treballar menys per a treballar totes i tots. Reducció del temps de treball! A igual treball, igual salari!
Reivindiquem el dret a decidir, el dret a ser lliures. Volem acabar amb la lesbofòbia i amb el patriarcat heteronormatiu i racista. Exigim la fi del control sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat. Per això, reforcem el nostre compromís per resistir a l’ofensiva fonamentalista i conservadora – que avui a l'Estat espanyol s’expressa a través de les pressions de la jerarquia catòlica per diluir qualsevol avenç en la legislació sobre l’avortament. Separació de l’Església i de l’Estat! Avortament lliure i gratuït!
Ens sentim identificades amb totes les dones que pateixen l’arma econòmica de la guerra i en aquests dies ens solidaritzem particularment amb les nostres germanes de Gaza, del Congo i del Nepal. No més violència contra les dones.
La migració forçada, la precarietat en els salaris, la submissió a les arbitrarietats fonamentalistes, ja siguin polítiques o religioses, l’intent d’exclusió de les dones no estàndard, ens fan més fortes, reflexives, unides davant l’adversitat i aquesta crisi l’afrontem amb rebel·lia davant un destí dibuixat amb les perspectives del neoliberalisme.
Davant d’aquesta greu situació, les respostes pal·liatives basades en la lògica del mercat no són realistes. Nosaltres, feministes, considerem indefugible no només un canvi del model de producció i de consum, sinó també de societat.
Algú ha de posar el cervell a funcionar, o millor encara, el cos sencer. Per això us cridem a participar dels actes organitzats entorn d’aquest 8 de març de 2009: una assemblea de dones per que funcioni el cervell, una festa perquè funcioni el cos i una manifestació per fer-nos sentir.
Comissió 8 de març.
lunes, 2 de marzo de 2009
DERECHO AL DELIRIO DE EDUARDO GALEANO
Un alumno nos ha hecho llegar un vídeo en el que Eduardo Galeano nos habla del derecho al delirio, es una forma de acercarse a este gran escritor latinoamericano que tiene libros tan recomendables como "Escuchar con los ojos: El libro de los abrazos".
Aqui teneis más información sobre Eduardo Galeano:
Eduardo Hughes Galeano (Montevideo, 3 de septiembre de 1940) es un periodista y escritor uruguayo, una de las personalidades más destacadas de la literatura latinoamericana.
Sus libros han sido traducidos a varios idiomas. Sus trabajos trascienden géneros ortodoxos, combinando documental, ficción, periodismo, análisis político e historia. Galeano niega ser un historiador: "Soy un escritor que quisiera contribuir al rescate de la memoria secuestrada de toda América, pero sobre todo de América Latina, tierra despreciada y entrañable". Se clasifica como un periodista que estudia la globalización y sus efectos.
Poner el vídeo que os gustará:
http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=9200166055135451068&hl=ca&fs=true
Aqui teneis más información sobre Eduardo Galeano:
Eduardo Hughes Galeano (Montevideo, 3 de septiembre de 1940) es un periodista y escritor uruguayo, una de las personalidades más destacadas de la literatura latinoamericana.
Sus libros han sido traducidos a varios idiomas. Sus trabajos trascienden géneros ortodoxos, combinando documental, ficción, periodismo, análisis político e historia. Galeano niega ser un historiador: "Soy un escritor que quisiera contribuir al rescate de la memoria secuestrada de toda América, pero sobre todo de América Latina, tierra despreciada y entrañable". Se clasifica como un periodista que estudia la globalización y sus efectos.
Poner el vídeo que os gustará:
http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=9200166055135451068&hl=ca&fs=true
VEÏNS, UN PROJECTE INTERCULTURAL I INTERGENERACIONAL
Un alumne ens informa de la presentació del nou projecte "Veïns" de l'associació Artescena de Cardedeu, que es va celebrar el passat dissabte 28 de febrer a les 22 h. al Centre Cultural de Cardedeu. La presentació va ser a càrrec de Manuel Delgado, Professor d'Antropologia de l' ‘Universitat de Barcelona.
La docusèrie "Veïns" és un projecte innovador que, a través de les arts i els mitjans audiovisuals, proposa un treball de proximitat per promoure una reflexió sobre la diversitat i facilitar un debat sobre els estereotips, prejudicis i pors que podem sentir respecte a altres cultures.
Els projectes realitzats per l'associació Artescena tenen com a àmbit d'actuació la comunitat i com a objectius el desenvolupament cultural i social a través de disciplines artístiques. Artescena fomenta la cohesió i la interacció dels diferents col·lectius als quals adreça els projectes.
Per a més informació: 617 86 90 20
Correu: artescena@gmail.com
http://www.artescenasocial.org/
La docusèrie "Veïns" és un projecte innovador que, a través de les arts i els mitjans audiovisuals, proposa un treball de proximitat per promoure una reflexió sobre la diversitat i facilitar un debat sobre els estereotips, prejudicis i pors que podem sentir respecte a altres cultures.
Els projectes realitzats per l'associació Artescena tenen com a àmbit d'actuació la comunitat i com a objectius el desenvolupament cultural i social a través de disciplines artístiques. Artescena fomenta la cohesió i la interacció dels diferents col·lectius als quals adreça els projectes.
Per a més informació: 617 86 90 20
Correu: artescena@gmail.com
http://www.artescenasocial.org/
SETMANES DE LA DONA 8 DE MARÇ
Com ja sabeu el dia 8 de març es celebra el Dia de la Dona i per aquest motiu volem apropar-vos a les diferents activitats que es celebren durant aquesta setmana i la següent, a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Aquí us destaquem algunes d'elles:
2 de març: 19h: Conferència dona i urbanisme.
3 de març: 11:45 Conferència taller sobre Caminem plegats cap a la igualtat. IES LA BASTIDA.
4 de març: 19:45 Entrega premis Isabel Alonso.
5 de març: 18h Conferència sobre la Llei de Barris.
6 de març: 18h Taller de Risoteràpia
8 de març: Manifestació a les 12 hores a la Plaça Sant Jaume
9 de març: Conferència Com està afectant la crisi a les dones 19:30
11 de març: Ni Blancanieves ni su madrastra: narrativa de género 19:30
I per si voleu fullejar tot el programa sencer aqui teniu el link:
http://www.grame.net/uploads/media/CUADRIPTICO_DONA_2009_final.pdf
2 de març: 19h: Conferència dona i urbanisme.
3 de març: 11:45 Conferència taller sobre Caminem plegats cap a la igualtat. IES LA BASTIDA.
4 de març: 19:45 Entrega premis Isabel Alonso.
5 de març: 18h Conferència sobre la Llei de Barris.
6 de març: 18h Taller de Risoteràpia
8 de març: Manifestació a les 12 hores a la Plaça Sant Jaume
9 de març: Conferència Com està afectant la crisi a les dones 19:30
11 de març: Ni Blancanieves ni su madrastra: narrativa de género 19:30
I per si voleu fullejar tot el programa sencer aqui teniu el link:
http://www.grame.net/uploads/media/CUADRIPTICO_DONA_2009_final.pdf
Suscribirse a:
Entradas (Atom)