Varios alumnos me han enviado esta noticia que publico para que podáis leerla:
Acaban de anunciar que, a partir de mañana, venderán en todas las farmacias de España unas pastillas muy especiales. Tan especiales, que en vez de curar a quien las toma, cura a millones de personas ajenas, olvidadas, que no pueden tomar las medicinas que necesitan.Se llaman "Pastillas contra el dolor ajeno".
Os sonará a Chino, pero es muy facil: Médicos Sin Fronteras (organización con la que no tengo nada que ver) va a vender estas pastillas, a un precio de 1€, para que, con la recaudación, se pueda tratar a millones de personas que sufren enfermedades olvidadas, como la enfermedad del sueño, el chagas, el sida infantil, el kala azar, la tuberculosis , o la malaria. Son enfermedades que a nosotros no nos afectan, pero que en el tercer mundo causan estragos, porque las empresas farmacéuticas venden la medicación a "precio occidental", lo que imposibilita recibir tratamiento a las personas pobres.
Así que, por 1€, os venderán seis pastillas (en realidad son caramelos de mentol) con las que ayudaréis a tratar a quienes no pueden pagarse las medicinas.
Es un precio muy bajo a pagar, y nos lo ponen muy facil: no nos piden que vayamos a África en una caravana solidaria, ni una mensualidad. Solo 1€. Menos que algunas chucherías. Menos que el autobús. Y podemos comprarlas en cualquier farmacia.
Así que, si podéis hacerme ese favor, tenéis un año, a partir de mañana, para comprar las "Pastillas contra el dolor ajeno". Y si no lo queréis hacer por mí, por pedíroslo personalmente, hacedlo por aquellos que no os lo pueden pedir directamente.
Para más información:
www.msf.es/pastillascontraeldolorajeno/
Animáos, por favor. Y, además de colaborar vosotros, animáis a vuestras familias y amigos.
Es sólo 1€.
Que ruede la rueda..
domingo, 28 de noviembre de 2010
martes, 23 de noviembre de 2010
LA TITULACIÓ D'INTEGRACIÓ SOCIAL ENTRE LES CODIFICACIONS SISPE.
El Sistema Nacional d'Ocupació (SNE), integrat pels Serveis Públics d'Ocupació autonòmics i el Servei Públic d'Ocupació Estatal, utilitza per a la gestió de la intermediació laboral la Classificació d'Ocupacions SISPE-2002 (CO-SISPE 2002) que consta de 2.123 codis d'ocupacions.Per a la gestió de la intermediació laboral, els SPE disposen, a més, d'altres instruments.
Un dels més utilitzats és la taula que recull totes les titulacions acadèmiques reglades actualment vigents a Espanya.
La titulació acadèmica "Tècnic Superior en Integració Social" existeix entre les codificades en SISPE.
La inclusió d'aquesta titulació a l'esmentada taula suposa la garantia per a tots els seus titulats de què els Serveis Públics d'Ocupació (Estatal i autonòmics) estan intermediant amb la seva titulació mitjançant aquesta taula.
Tots els demandants d'ocupació tenen recollida la seva titulació en la base de dades del Sistema d'Informació dels Serveis Públics d'Ocupació, facilitant que els empresaris puguin, per cobrir els seus llocs vacants, sol·licitar treballadors que tinguin una determinada titulació. Això suposa que tots els demandants que tenen titulacions reglades disposen d'igualtat d'oportunitats a l'hora de poder intermediar en els Serveis Públics d'Ocupació
La "Taula de titulacions reglades" i la "Classificació d’ocupacions" son les dues eines de selecció més importants en la intermediació, no essent les úniques; ja que existeixen també altres molts aspectes del currículum laboral, experiencial i de destreses i habilitats, o de coneixements específics i carnets professionals disponibles perquè els empresaris oferents, coneguin perfectament les qualitats de les persones que demanden ocupació.
El sistema informàtic de gestió de la intermediació laboral permet que la recerca de candidats per a ofertes es pugui realitzar bé per ocupació o bé per titulació (entre altres qualificacions de les quals posseeix el demandant d'ocupació).
En el cas que ens ocupa, hi ha dins de la classificació d'ocupacions, diverses ocupacions que podrien ser exercides pels tècnics superiors d'integració social, com són entre moltes d'altres:
. 3212.001.7 Tècnic en educació especial
.3531.003.9 Educador de carrer
. 3531.004.8 Educador de família
. 3532.001.4 Animador comunitari, en general
. 3539.001.5 Promotor d'igualtat d'oportunitats, en general
. 3539.003.3 Agent de desenvolupament social.
…………………….
Totes aquestes ocupacions tenen el denominador comú de ser feines d'"integració social" els professionals de les quals, en una proporció molt elevada, tenen la formació amb la titulació de "Tècnic Superior d'Integració Social".
Un dels més utilitzats és la taula que recull totes les titulacions acadèmiques reglades actualment vigents a Espanya.
La titulació acadèmica "Tècnic Superior en Integració Social" existeix entre les codificades en SISPE.
La inclusió d'aquesta titulació a l'esmentada taula suposa la garantia per a tots els seus titulats de què els Serveis Públics d'Ocupació (Estatal i autonòmics) estan intermediant amb la seva titulació mitjançant aquesta taula.
Tots els demandants d'ocupació tenen recollida la seva titulació en la base de dades del Sistema d'Informació dels Serveis Públics d'Ocupació, facilitant que els empresaris puguin, per cobrir els seus llocs vacants, sol·licitar treballadors que tinguin una determinada titulació. Això suposa que tots els demandants que tenen titulacions reglades disposen d'igualtat d'oportunitats a l'hora de poder intermediar en els Serveis Públics d'Ocupació
La "Taula de titulacions reglades" i la "Classificació d’ocupacions" son les dues eines de selecció més importants en la intermediació, no essent les úniques; ja que existeixen també altres molts aspectes del currículum laboral, experiencial i de destreses i habilitats, o de coneixements específics i carnets professionals disponibles perquè els empresaris oferents, coneguin perfectament les qualitats de les persones que demanden ocupació.
El sistema informàtic de gestió de la intermediació laboral permet que la recerca de candidats per a ofertes es pugui realitzar bé per ocupació o bé per titulació (entre altres qualificacions de les quals posseeix el demandant d'ocupació).
En el cas que ens ocupa, hi ha dins de la classificació d'ocupacions, diverses ocupacions que podrien ser exercides pels tècnics superiors d'integració social, com són entre moltes d'altres:
. 3212.001.7 Tècnic en educació especial
.3531.003.9 Educador de carrer
. 3531.004.8 Educador de família
. 3532.001.4 Animador comunitari, en general
. 3539.001.5 Promotor d'igualtat d'oportunitats, en general
. 3539.003.3 Agent de desenvolupament social.
…………………….
Totes aquestes ocupacions tenen el denominador comú de ser feines d'"integració social" els professionals de les quals, en una proporció molt elevada, tenen la formació amb la titulació de "Tècnic Superior d'Integració Social".
viernes, 19 de noviembre de 2010
JORNADES L'EDUCACIÓ I L'INTERCULTURALITAT
L’Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic (EICA) organitza aquestes jornades del 22 al 26 de novembre a les 19’30 h. al Pou de la Figuera de Barcelona, Sant Pere Més Baix 70, per apropar-nos a la diversitat cultural.
Les jornades són gratuïtes i comptaran amb diverses activitats:
* 22 de novembre: Conferència “Com treballar la interculturalitat des de l’educació” a càrrec d’Enric Prats (UB)
* 23 de novembre: Teatre de l’oprimit a càrrec de Transformas. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 24 novembre: Taula rodona “Estratègies formatives amb persones adultes des d’una perspectiva intercultural en el teixit associatiu” a càrrec d’ Elisabet Moreras (Servei Solidari), Jordi ferrer Jaureguizar (Probens), Antonia Salazar Cuesta (Eica). Modera Miguel Casanova.
* 25 de novembre: Taller Formatiu “Alfabetització de persones nouvingudes i autòctones” a càrrec d’alfons Formariz. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 26 de novembre: “Música comunitària a Sant Pere, Santa Catalina i la Ribera” a càrrec de la Fundació Privada Ribermúsica- Josep Mª Aragay. Amb els concerts de Riborquestra, BàsquetBeat i Pica Pica.
Les activitats en les que es requereix inscripció prèvia es poden fer enviant un e-mail a mediacio@eicascantic.org o trucant al telèfon 93 268 49 43, indicant les següents dades: nom i cognoms, telèfon, activitat a la que t’inscrius i indicar com t’has assabentat de la mateixa.
Les jornades són gratuïtes i comptaran amb diverses activitats:
* 22 de novembre: Conferència “Com treballar la interculturalitat des de l’educació” a càrrec d’Enric Prats (UB)
* 23 de novembre: Teatre de l’oprimit a càrrec de Transformas. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 24 novembre: Taula rodona “Estratègies formatives amb persones adultes des d’una perspectiva intercultural en el teixit associatiu” a càrrec d’ Elisabet Moreras (Servei Solidari), Jordi ferrer Jaureguizar (Probens), Antonia Salazar Cuesta (Eica). Modera Miguel Casanova.
* 25 de novembre: Taller Formatiu “Alfabetització de persones nouvingudes i autòctones” a càrrec d’alfons Formariz. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 26 de novembre: “Música comunitària a Sant Pere, Santa Catalina i la Ribera” a càrrec de la Fundació Privada Ribermúsica- Josep Mª Aragay. Amb els concerts de Riborquestra, BàsquetBeat i Pica Pica.
Les activitats en les que es requereix inscripció prèvia es poden fer enviant un e-mail a mediacio@eicascantic.org o trucant al telèfon 93 268 49 43, indicant les següents dades: nom i cognoms, telèfon, activitat a la que t’inscrius i indicar com t’has assabentat de la mateixa.
lunes, 15 de noviembre de 2010
UN DIA SIN ALCOHOL
El 15 de Noviembre se celebra el Día Sin Alcohol, es en España la campaña más antigua en materia de sensibilización social hacia la problemática de la adicción al alcohol.
A diferencia de otras campañas que hacen hincapié sobre el consumo, denuncian los abusos o defienden a ultranza la abstinencia, esta campaña nace con un solo objetivo: Que cada cual, desde la propia libertad personal, haga una prueba que le permita determinar cuál es su relación con el consumo de alcohol
.La propuesta de la Campaña es:
Prueba un día a no beber ni una sola gota de alcohol, si no te supone ningún problema, malestar o intranquilidad, es decir, si ese día sin tomar alcohol, transcurre con normalidad, es claro que la relación de ese individuo con el alcohol no es problemática. Dependiendo de grado de problemática que suponga la prueba, así será el nivel del problema que esa persona puede tener en relación al consumo de alcohol
Mira el vídeo que han hecho unos jóvenes raperos sobre la campaña:
Día promovido por la Fundación Fulgencio Benitez para la Intervención en Adicciones, en España.
A diferencia de otras campañas que hacen hincapié sobre el consumo, denuncian los abusos o defienden a ultranza la abstinencia, esta campaña nace con un solo objetivo: Que cada cual, desde la propia libertad personal, haga una prueba que le permita determinar cuál es su relación con el consumo de alcohol
.La propuesta de la Campaña es:
Prueba un día a no beber ni una sola gota de alcohol, si no te supone ningún problema, malestar o intranquilidad, es decir, si ese día sin tomar alcohol, transcurre con normalidad, es claro que la relación de ese individuo con el alcohol no es problemática. Dependiendo de grado de problemática que suponga la prueba, así será el nivel del problema que esa persona puede tener en relación al consumo de alcohol
Mira el vídeo que han hecho unos jóvenes raperos sobre la campaña:
Día promovido por la Fundación Fulgencio Benitez para la Intervención en Adicciones, en España.
domingo, 7 de noviembre de 2010
RECICLATGE URGENT PER A INVERTIR EN SALUT MENTAL
El companay Edgar Vinyals, qui va venir fa uns dies a fer una xerrada al nostre institut sobre "L'oci inclusiu" ha escrit aquest article i ens convida a compartir-lo amb ell:
Totes les persones, sigui quina sigui la nostra etiqueta, necessitem respostes, explicacions i teories que ens facin coneixedors dels fenòmens de la realitat que vivim: la cultura ens fa lliures!
Els imaginaris són construccions culturals que poden esdevenir un gran recurs per cobrir aquesta necessitat. Aquests suposen una font de seguretat en un entorn desconegut. A vegades, utilitzem sense ser conscients idees falses que ens ajuden a comprendre el que ens envolta, fent-nos sentir més segurs en un entorn que ens pot resultar advers. En aquest marc d'idees errònies es configura l'estigma que recau sobre les persones que tenen problemes de salut mental, alimentant-se dels prejudicis i estereotips socials. Aquesta cultura ens fa "lliures" per fugir del que desconeixem i ens pot fer por.
La situació de les persones afectades s'agreuja amb la creixent deshumanització en l'àmbit de la salut mental. En el panorama actual, la visió tradicional biomèdica que defensa les malalties mentals com disfuncions orgàniques, predomina en l'àmbit de la salut mental tenint el monopoli de la majoria del sector professional. Durant dècades, les teories tradicionals han transfigurat les vivències i experiències naturals dels éssers humans, convertint-los en trastorns diagnosticables que expliquen "científicament" patiments existencials que són presents en les nostres vides. Aquest model rígid i el seu discurs circular ha generat un procés de despersonalització dels individus on es posa en joc la capacitat de les persones afectades i la seva identitat social.
En conseqüència, com a usuari de la xarxa de serveis de salut mental, he viscut diverses situacions on la meva capacitat d'autonomia i autodeterminació o el que podia pensar, sentir o fer, no tenia valor si contradeia els posicionaments que segueixen aquests plantejaments. Crec que és urgent reivindicar el dret que tenim els afectats a ser part activa en el nostre procés de recuperació i establir-nos com a punt clau que formi part en les estratègies per aconseguir la nostra inclusió social.
Estic convençut que la millora dels serveis de la xarxa de salut mental passa per una acció conjunta entre administració, usuaris, professionals i familiars.
Entre tots podem obrir escletxes que il·luminin el camí de la inclusió social i alleujar la confusió que provoquen les problemàtiques de salut mental en la nostra comunitat.
Totes les persones, sigui quina sigui la nostra etiqueta, necessitem respostes, explicacions i teories que ens facin coneixedors dels fenòmens de la realitat que vivim: la cultura ens fa lliures!
Els imaginaris són construccions culturals que poden esdevenir un gran recurs per cobrir aquesta necessitat. Aquests suposen una font de seguretat en un entorn desconegut. A vegades, utilitzem sense ser conscients idees falses que ens ajuden a comprendre el que ens envolta, fent-nos sentir més segurs en un entorn que ens pot resultar advers. En aquest marc d'idees errònies es configura l'estigma que recau sobre les persones que tenen problemes de salut mental, alimentant-se dels prejudicis i estereotips socials. Aquesta cultura ens fa "lliures" per fugir del que desconeixem i ens pot fer por.
La situació de les persones afectades s'agreuja amb la creixent deshumanització en l'àmbit de la salut mental. En el panorama actual, la visió tradicional biomèdica que defensa les malalties mentals com disfuncions orgàniques, predomina en l'àmbit de la salut mental tenint el monopoli de la majoria del sector professional. Durant dècades, les teories tradicionals han transfigurat les vivències i experiències naturals dels éssers humans, convertint-los en trastorns diagnosticables que expliquen "científicament" patiments existencials que són presents en les nostres vides. Aquest model rígid i el seu discurs circular ha generat un procés de despersonalització dels individus on es posa en joc la capacitat de les persones afectades i la seva identitat social.
En conseqüència, com a usuari de la xarxa de serveis de salut mental, he viscut diverses situacions on la meva capacitat d'autonomia i autodeterminació o el que podia pensar, sentir o fer, no tenia valor si contradeia els posicionaments que segueixen aquests plantejaments. Crec que és urgent reivindicar el dret que tenim els afectats a ser part activa en el nostre procés de recuperació i establir-nos com a punt clau que formi part en les estratègies per aconseguir la nostra inclusió social.
Estic convençut que la millora dels serveis de la xarxa de salut mental passa per una acció conjunta entre administració, usuaris, professionals i familiars.
Entre tots podem obrir escletxes que il·luminin el camí de la inclusió social i alleujar la confusió que provoquen les problemàtiques de salut mental en la nostra comunitat.
miércoles, 3 de noviembre de 2010
NOVA SORTIDA PROFESSIONAL PER ALS INTEGRADORS: L'ASSITENT PERSONAL
El Departament d'Acció Social i Ciutadania amplia a tots els graus de dependència la prestació de l'assistent personal. A més, a partir d'ara aquesta prestació es podrà atorgar també en forma de servei. La Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència només contempla l'assistència personal com a prestació econòmica. Amb aquesta nova regulació, el Departament vol potenciar les prestacions en forma de servei i millorar-ne la qualitat, d'acord amb la Llei de Serveis Socials.
Catalunya ha estat pionera en la regulació de la figura de l'assistent personal. L'any 2007, el Departament ja va posar en marxa una experiència pilot amb la col·laboració de la Federació ECOM i la Fundació Autònoma Solidària per avaluar la viabilitat d'un servei d'assistència personal. La Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència inclou des de la seva posada en marxa aquesta figura en el seu catàleg de prestacions. A Catalunya, s'han establert dues modalitats:
Assistència personal de suport en l'acompanyament a activitats laborals, ocupacionals i/o formatives. Aquest servei ofereix suport a la persona amb dependència en els desplaçaments a les activitats laborals, ocupacionals i formatives regulars i és compatible amb els serveis d'ajuda a domicili, centre de dia, centre de dia d'atenció especialitzada i centre ocupacional.
Assistència personal de suport a la vida autònoma i d'integració social i comunitària. Ofereix suport en el desenvolupament d'activitats de la vida diària, així com en les activitats de caràcter laboral, ocupacional, formatiu, de relació social, cultural i de participació associativa. Aquesta modalitat inclou com a mínim accions d'atenció personal; suport a l'organització, la neteja i l'ordre de la llar; acompanyament i suport en les activitats laborals, ocupacionals, formatives i culturals, entre altres; i altres accions que formin part del pla d'activitats de la persona beneficiària.
L'assistent personal i les entitats acreditades
La nova ordre també regula la professió de l'assistent personal i l'acreditació de les entitats que ofereixen aquest tipus de servei. En el primer cas, es defineix a l'assistent personal com el professional d'atenció directa a la persona amb dependència. La seva funció és proporcionar el suport personal necessari per superar les limitacions funcionals de les persones en situació de dependència i col·laborar en tasques de la vida quotidiana per tal de potenciar la seva autonomia personal i fomentar la seva vida independent.
Les persones que vulguin exercir com assistent personal hauran de reunir els següents requisits:
Ser major de 18 anys.
Reunir les condicions d'idoneïtat per prestar els serveis, que es valorarà tenint en compte l'experiència i la formació prèvia de l'assistent i les necessitats de la persona a la qual es dóna el servei.
Prestar els serveis mitjançant contracte amb entitat acreditada o directament a través de contracte amb la persona dependent.
Estar afiliat, d'alta i cotitzar a la Seguretat Social.
En el cas de les entitats d'assistència personal, caldrà que estiguin acreditades i inscrites en el Registre d'entitats, serveis i establiments socials del Departament d'Acció Social i Ciutadania. D'aquesta manera, es garanteix la qualitat del servei.
Per saber quines seran les entitats acreditades que contractaran aquest perfil mireu la pàgina www.gencat.cat/dasc on es publicaran.
Catalunya ha estat pionera en la regulació de la figura de l'assistent personal. L'any 2007, el Departament ja va posar en marxa una experiència pilot amb la col·laboració de la Federació ECOM i la Fundació Autònoma Solidària per avaluar la viabilitat d'un servei d'assistència personal. La Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència inclou des de la seva posada en marxa aquesta figura en el seu catàleg de prestacions. A Catalunya, s'han establert dues modalitats:
Assistència personal de suport en l'acompanyament a activitats laborals, ocupacionals i/o formatives. Aquest servei ofereix suport a la persona amb dependència en els desplaçaments a les activitats laborals, ocupacionals i formatives regulars i és compatible amb els serveis d'ajuda a domicili, centre de dia, centre de dia d'atenció especialitzada i centre ocupacional.
Assistència personal de suport a la vida autònoma i d'integració social i comunitària. Ofereix suport en el desenvolupament d'activitats de la vida diària, així com en les activitats de caràcter laboral, ocupacional, formatiu, de relació social, cultural i de participació associativa. Aquesta modalitat inclou com a mínim accions d'atenció personal; suport a l'organització, la neteja i l'ordre de la llar; acompanyament i suport en les activitats laborals, ocupacionals, formatives i culturals, entre altres; i altres accions que formin part del pla d'activitats de la persona beneficiària.
L'assistent personal i les entitats acreditades
La nova ordre també regula la professió de l'assistent personal i l'acreditació de les entitats que ofereixen aquest tipus de servei. En el primer cas, es defineix a l'assistent personal com el professional d'atenció directa a la persona amb dependència. La seva funció és proporcionar el suport personal necessari per superar les limitacions funcionals de les persones en situació de dependència i col·laborar en tasques de la vida quotidiana per tal de potenciar la seva autonomia personal i fomentar la seva vida independent.
Les persones que vulguin exercir com assistent personal hauran de reunir els següents requisits:
Ser major de 18 anys.
Reunir les condicions d'idoneïtat per prestar els serveis, que es valorarà tenint en compte l'experiència i la formació prèvia de l'assistent i les necessitats de la persona a la qual es dóna el servei.
Prestar els serveis mitjançant contracte amb entitat acreditada o directament a través de contracte amb la persona dependent.
Estar afiliat, d'alta i cotitzar a la Seguretat Social.
En el cas de les entitats d'assistència personal, caldrà que estiguin acreditades i inscrites en el Registre d'entitats, serveis i establiments socials del Departament d'Acció Social i Ciutadania. D'aquesta manera, es garanteix la qualitat del servei.
Per saber quines seran les entitats acreditades que contractaran aquest perfil mireu la pàgina www.gencat.cat/dasc on es publicaran.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)