INTEGRADORS SOCIALS, QUI SOM?

DE VUELTA DE VALLADOLID!!!!

2012-02-22T00:41:00.004+01:00

Como ya os comentamos en entradas anteriores la semana pasada realizamos un intercambio con un instituto de Valladolid (Emilio Ferrari) con los alumnos de 2º ISO.
Os explicamos ampliamente todas las actividades que allí realizamos:
El primer día (13 de febrero) llegamos al aeropuerto sobre las 15:00 horas y rapidamente nos dirigimos hacía el Hotel Roma donde estabamos alojados, cerca de la Plaza Mayor epicentro de la ciudad.
A las 18 horas nos esperaban en el instituto para hacer la presentación, hicieron una pequeña dinámica que llamaron Bingo que consistía en encontrar personas que se definieran a sí mismos como filantropo, beligerante, sensible, etc... después pasaron a presentarnos los centros de prácticas de los alumnos y situarnos en los recursos que ofrece la ciudad. La explicación fue extensa y sobre las 20:30 saliamos del instituto con una idea sobre que ofrecía la ciudad a los integradores sociales. La mayoría de las alumnas realizaban prácticas con discapacitados, bien en escuelas, centros de día o residencias. Algunas de ellas realizaban prácticas con immigrantes, drogodependientes,inserción laboral, adicciones sociales o enfermos de VIH.
Después de cenar algunos alumnos se fueron al bar del Tío Molonio (bar regentado antiguamente por los Celtas Cortos, un hito musical en la ciudad).
Al día siguiente (14 de febrero) nos dirigimos caminando (con un frío que pelaba)al Centro Cívico Huerta del Rey, un nuevo centro que incluía centro cívico, CEAS (unidades de Servicios Sociales), centro de día para gente mayor,etc. El educador social de los CEAS nos explico el funcionamiento y nos parecio muy interesante ver como trabajan bastante desde el desarrollo comunitario promoviendo el trabajo grupal con mujeres, enfermos mentales, jóvenes, etc...También una cosa interesante era que hablaban del educador familiar en lugar del trabajador familiar categoria que se utiliza en Catalunya pero que deberíamos empezar a cambiar por esta.
Corriendo al acabar los alumnos de animación sociocultural nos habían preparado una ginkama por todo Valladolid. Los participantes eran alumnos de integración de Valladolid y Barcelona y los dinamizadores los alumnos de animación. Fue una experiencia muy divertida e interesante realmente gustó mucho a pesar del cansancio posterior...
Por la tarde, asistimos a un taller de risoterapia y pensamiento positivo,las dinámicas fueron muchas y diversas, algunas fueron divertidas e interesantes aunque muchas de ellas ya las conocíamos... La valoración fue positiva pero demasiado largo 3 horas para un taller de estas características.
Al día siguiente (15 de febrero), nos hicieron una charla sobre la Fundación Personas desde el proyecto de inserción laboral para discapacitados fue interesante y Mari Cruz la ponente intentó ser amena (a mí me encantó hizó un resumen del crédito 4 de inserción ocupacional...)
Al acabar nos dirigimos a un taller en la Casa de la India, nos enseñaron instrumentos musicales, información sobre el país, vestimenta, un pequeño taller de danza, etc... Nos gustó muchísimo además de la atención de las monitoras Mercedes,Mónica, etc.
Por la tarde nos hicieron un taller de terapia sistémica, primero nos introdujeron de forma más teórica lo que hacían desde la entidad OIKOS y después hicimos un pequeño taller más práctico, donde realizamos la dinámica de la mujer asesinada por un loco en un puente y la dinámica de los seis sombreros para pensar de Eduard de Bono.
Los alumnos continuaban conociendo Valladolid por la noche yendo a un Bingo, a un bar donde les dejaban fumar y esas cosas...
Al día siguiente (16 de febrero) visitamos el centro de día ASPACE de paralisis cerebral, un centro maravilloso donde Alícia y Belén nos enseñaron el centro explicandonos un montón de cosas de la manera más amena y cercana que pudieron. El centro era nuevo y tenía una sala multisensorial, un jardín, residencia, centro de día, etc. Compramos un calendario donde salían los residentes con personas famosas de Valladolid, como por ejemplo, los Celtas Cortos.
Al salir del centro nos dirigimos a la Diputación de Valladolid, donde nos explicaron el funcionamiento de los programas sociales en las zonas rurales: http://www.diputaciondevalladolid.es/accion_social/index.shtml (más información)
Por la tarde, hubo una mesa redonda que duró también cerca de 3 horas, donde varios ponentes que trabajaban con drogodependientes explicaban su experiencia, nos parecieron más interesnates las de los ponentes que no daban cifras estadísticas sino las que explicaban su experiencia en el día a día, como por ejemplo,Caritas.
Ese mismo día hicimos una cena entre todos los alumnos y profesores en el Restaurante Axuri después continuamos conociendo la noche vallisoletana, animada por los carnavales y los jueves universitarios.
El último día (17 de febrero) hubo una ponencia de clausura a cargo de un joven profesor de Trabajo Social que intento a través de vídeos y canciones transmitirnos como el tercer sector está debilitado por la crisis... Fue bastante interesante pero los alumnos ya estaban demasiado cansados para poder prestar la atención que requería esta ponencia.
Como despedida había un café que se suspendió y la despedida entre alumnos fue algo fría ya que la mayoría de alumnos del Ferrari se fueron rapidamente... Las cosas transcurrieron de esa manera pero también los últimos cambios promovieron algo la despedida fugaz...
Ahora queda nuestra parte preparar su semana y estamos orgullosos que los alumnos que se quedaron aquí han hecho una planificación excelente, esperemos que sea del agrado de los alumnos que vengan y que todos podamos disfrutar al máximo de esta experiencia.

JORNADES PER L'EDUCACIÓ PÚBLICA I POPULAR

2012-02-10T19:47:00.001+01:00

Des de l'Assemblea de Joves Gramenet del Besòs ens han fet arribar aquesta informació sobre actes reivindicatius per un ensenyament pùblic i de qualitat:

Divendres 24 de febrer a les 19h
Concentració a la Plaça de la Vila per l'Educació Pública

Dissabte 25 de febrer. de 10h a 20h
Jornades per l'Educació Pública i Popular!

MANIFEST CONVOCANT A LA JORNADA PER L'EDUCACIÓ

En l’actual situació de crisi capitalista, veiem com els drets socials de la classe treballadora es van suprimint mica en mica, l’Estat del benestar pel que van lluitar les nostres avies i avis es va reduint, deixant pas al capitalisme salvatge i a la privatització de tots els béns públics.

En aquest context econòmic i social , l’educació no resta al marge i també ha patit del desmantellament d’aquests drets, començant per les retallades en el pressupost educatiu, que condueix a la massificació de les aules, la desaparició de la sisena hora, la disminució dels salaris dels treballadors de la comunitat educativa i, per tant, la precarietat de la seva situació laboral... Aquests només són uns exemples, però el desmantellament del dret a l’educació va molt més enllà.

A la Universitat pública veiem com, amb Bolonya com a punt de partida, les empreses comencen a entrar als espais decisoris, influenciant sobre el coneixement a través de les seves inversions, produint una universitat que mesura la qualitat educativa exclusivament per la seva eficiència, encaminant tot el coneixement cap al mercat laboral. I això no és tot, podríem seguir fent una llarga llista de mesures que suprimeixen el seu caràcter públic: nous plans d’estudi, becaris en condició precària, augment de taxes, màsters obligatoris a preus desorbitats, externalització de serveis, condicions precàries dels treballadors...

El pitjor de tots aquests atacs a l’educació pública és que aquest ajustaments no són temporals, ni estan lligats a la conjuntura econòmica, sinó que aquesta última serveix de pretext per a poder conduir els béns públics cap a una completa privatització, que permetria, en aquests cas, deixar en mans d’unes elits dominants el coneixement i la ciència.

Per aquests motius, l’Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs volem mostrar la nostra disconformitat amb les retallades i demés atacs contra l’ensenyament públic i convocar les I Jornades Per l’Ensenyament Públic els
dies 24 i 25 de febrer.

Per l’ensenyament públic, popular i de qualitat,

Pels nostres drets socials,

Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs

Mas_fonollar
SANT JERONI 1-3, 08921 Santa Coloma de Gramanet, Spain

INTERCANVI D'ALUMNES A VALLADOLID

2012-01-30T12:44:00.002+01:00

La felicitat ens invadeix ja que el Ministeri d'Educació i Ciència ens ha aprovat un projecte que vam presentar al juny.
Aquest projecte preten ser un intercanvi entre alumnes de diferents Comunitats Autònomes, concretament la de Castellà i Lleó i Catalunya.
L'intercanvi es realitzarà entre alumnes de 2n curs del nostre centre i del centre Emili Ferrari de Valladolid.
Del nostre centre participen 19 alumnes en el viatge però la resta d'alumnes també gaudiran de l'intercanvi quan els alumnes estiguin aquí ja que ells vindran del 23 al 27 d'abril.
L'intercanvi està emmarcat dins del crèdit de síntesi de 2n curs i pretén ser un intercanvi de coneixements, recursos i serveis, ja que la idea és visitar recursos, conèixer un entorn sociocultural divers, i interaccionar amb altres alumnes d'altres comunitats per a intercanviar coneixements.
Els alumnes de Valladolid disposen també d'un blog on podeu trobar també informació:
http://masalladetusfronteras.blogspot.com/
A mida que anem coneixent més informació sobre l'event us anirem informant.

CENTENARS DE PERSONES ES MANIFESTEN PEL MANTENIMENT DEL PIRMI

2012-01-23T14:03:00.000+01:00

Més de 200 persones s'han manifestat aquest dissabte per reclamar que es mantingui la renda mínima d'insersió, el subsidi conegut com a PIRMI. Els manifestants denuncien que algunes de les ajudes s'han denegat a persones que han viatjat al seu país, però que continuen residint a Catalunya, segon informa BTV

La manifestació s’ha convocat l’endemà que el govern anunciés que es retirarà el PIRMI a 4.521 persones. Davant d’aquesta mesura, els qui s’han concentrat a la plaça de Catalunya asseguren que no tots els casos en què s’han denegat els ajuts s’incompleixen els requisits per tenir-lo. Asseguren que en alguns casos les ajudes s’han retirat a persones que, tot i haver estat al seu país, continuen vivint a Catalunya. En aquests casos, a més, diuen que hi ha un problema afegit perquè se’ls han imposat multes per no haver notificat que sortien del país.

Pel que fa als tràmits, consideren que el fet que se’ls exigeixi el passaport en comptes del DNI és injust.

El govern ha cancel·lats 4.521 expedients de les més de 33.000 persones que el cobraven

El govern ha retirat la renda mínima d’inserció a més de 4.521 persones, segons el Departament d’Empresa i Ocupació. Aquest és el balanç final del procés iniciat el mes d’agost, un procés que des d’alguns sectors es va considerar caòtic. Més del 33% de les persones que han perdut la prestació ja no vivien a Catalunya i no ho havien comunicat. Un 24,35% dels perceptors que han deixat de rebre aquests ingressos no s’han pogut localitzar i per últim, un 21,12% tenien ingressos superiors als límits i no havien actualitzat els canvis en la seva situació social i econòmica.

El desembre de 2010 hi havia 30.284 perceptors d’aquesta prestació, també coneguda com a PIRMI. Un any després, els beneficiaris s’han reduït a 24.765. Fonts del Departament d’Empresa i Ocupació han afirmat que aquest any s’invertiran 20 milions d’euros per fomentar la inserció laboral de les persones que reben la prestació.

EL NEGRO de Rosa Montero

2012-01-12T00:07:00.000+01:00

Estamos en el comedor estudiantil de una universidad alemana. Una alumna rubia e inequívocamente germana adquiere su bandeja con el menú en el mostrador del autoservicio y luego se sienta en una mesa. Entonces advierte que ha olvidado los cubiertos y vuelve a levantarse para cogerlos. Al regresar, descubre con estupor que un chico negro, probablemente subsahariano por su aspecto, se ha sentado en su lugar y está comiendo de su bandeja. De entrada, la muchacha se siente desconcertada y agredida; pero enseguida corrige su pensamiento y supone que el africano no está acostumbrado al sentido de la propiedad privada y de la intimidad del europeo, o incluso que quizá no disponga de dinero suficiente para pagarse la comida, aun siendo ésta barata para el elevado estándar de vida de nuestros ricos países. De modo que la chica decide sentarse frente al tipo y sonreírle amistosamente. A lo cual el africano contesta con otra blanca sonrisa. A continuación, la alemana comienza a comer de la bandeja intentando aparentar la mayor normalidad y compartiéndola con exquisita generosidad y cortesía con el chico negro. Y así, él se toma la ensalada, ella apura la sopa, ambos pinchan paritariamente del mismo plato de estofado hasta acabarlo y uno da cuenta del yogur y la otra de la pieza de fruta. Todo ello trufado de múltiples sonrisas educadas, tímidas por parte del muchacho, suavemente alentadoras y comprensivas por parte de ella. Acabado el almuerzo, la alemana se levanta en busca de un café. Y entonces descubre, en la mesa vecina detrás de ella, su propio abrigo colocado sobre el respaldo de una silla y una bandeja de comida intacta.

Dedico esta historia deliciosa, que además es auténtica, a todos aquellos españoles que, en el fondo, recelan de los inmigrantes y les consideran individuos inferiores. A todas esas personas que, aun bienintencionadas, les observan con condescendencia y paternalismo. Será mejor que nos libremos de los prejuicios o corremos el riesgo de hacer el mismo ridículo que la pobre alemana, que creía ser el colmo de la civilización mientras el africano, él sí inmensamente educado, la dejaba comer de su bandeja y tal vez pensaba: "Pero qué chiflados están los europeos".

RECORTES EN LA LEY DE LA DEPENDENCIA....DE UN TRIUNFO A UNA DERROTA...

2012-01-07T02:41:00.004+01:00

Artículo de El País
Josep Lluís Cleries nunca fue un defensor de la Ley de Dependencia. En su época de diputado de la oposición fustigó al tripartito, y no le faltaba razón, porque el Gobierno central aprobó la norma sin dotación presupuestaria suficiente. Ahora que lleva un año como consejero de Bienestar Social y Familia, no parece que esa sea una prioridad de su departamento.

Las cifras oficiales revelan que en un año ha aumentado en Cataluña más del 53% la lista de espera para recibir la primera prestación por la Ley de Dependencia. Según los datos del Imserso, el 1 de diciembre de 2010 había 41.255 personas en lista de espera, y en la misma fecha de 2011 eran 63.275; es decir, unas 22.000 más.

Hasta llegar a ese momento, los futuros beneficiarios han de sortear diversas etapas. Primero, obviamente, deben solicitar la prestación. El año pasado se presentaron 106.441 solicitudes, frente a las 78.586 de 2010. El aumento se explica básicamente porque se ampliaron los supuestos en los que se podía pedir la ayuda. Son los llamados dependientes moderados (grado I nivel 2 en la jerga burocrática), el colectivo sobre el que el Gobierno del PP ha dictado una moratoria de un año para beneficiarse de las ayudas. Pero quienes lo pidieron antes del pasado 1 de enero tienen derecho a que se resuelvan sus solicitudes.

A pesar de tener un 35% más de solicitudes que en 2010 (27.855 más en términos absolutos), el Departamento de Bienestar Social y Familia resolvió menos expedientes: 72.087, frente a los 76.154 del año 2010.

Para Bienestar Social, el incremento se explica por el cambio de la ley
Luego viene la segunda fase, la definitiva, que es la de la concesión de la prestación. El Departamento de Bienestar Social y Familia solo otorgó 37.908 prestaciones, mientras que un año antes, con la izquierda en el poder, se concedieron 73.422. O sea, 35.514 ayudas más, casi el doble. Y después de sortear todos esos trámites, falta que los beneficiarios empiecen disfrutar de la ayuda en forma de prestación económica para una cuidadora familiar, el pago de una residencia o centro de día, el servicio de ayuda a domicilio o la teleasistencia.

Las cifras oficiales también son bastante elocuentes. El año pasado se produjo un incremento neto de 10.033 personas con prestación, mientras que en 2010 fue de 40.178. En algunos casos, una misma persona puede tener derecho a más de una prestación y ahí las cifras también vuelven a mostrar una gran diferencia de un año para otro. En 2010 hubo un incremento neto de 53.515 prestaciones, mientras que durante los primeros 11 meses de Cleries en la Generalitat ha sido de 14.821. En resumen: de los 741.713 beneficiarios de la Ley de Dependencia que hay en toda España, 118.890 corresponden a Cataluña. Es decir, están percibiendo la prestación el 65,3% de las personas a las que se les ha reconocido oficialmente ese derecho. Solo cuatro comunidades autónomas (Baleares, la Comunidad Valenciana, Galicia y Canarias) tienen porcentajes inferiores.Son 63.275 personas, mientras que hace dos meses sumaban 41.255.

Un portavoz del Departamento de Bienestar Social restó ayer importancia al aumento de la lista de espera. “Hay que tener en cuenta que han entrado en el bombo más de 30.000 personas nuevas con la ampliación de la ley y que tenemos un plazo de seis meses para resolver”, aseguró. La tramitación administrativa una vez que se ha evaluado la petición se denomina plan individual de atención (PIA) y la realizan los Ayuntamientos. Según la Generalitat, estos son los responsables del aumento de la lista de espera, porque los Consistorios han de asumir una tercera parte del gasto que supone la ayuda a la dependencia y están retrasando la elaboración de los PIA ante la delicada situación económica que atraviesan.

Eva Granados, diputada del PSC en el Parlament, tiene otra explicación muy distinta. “El problema es que CiU no cree en la Ley de Dependencia. No la votó en su día y parece que estaban esperando que llegara el PP al Gobierno para desmantelarla”, explicó. La parlamentaria socialista considera que la paralización en la aplicación de las ayudas a las personas dependientes es igual de grave que los recortes en la sanidad o la enseñanza. “Están desmantelando el Estado de bienestar y no valen excusas de que el Gobierno no paga. Están paralizando de manera encubierta la aplicación de la ley”, dijo.

Todas las prestaciones previstas han disminuido durante el mandato de Cleries, pero el descenso fue especialmente significativo en la ayuda económica para una cuidadora familiar. En 2010 se concedieron 30.775 nuevas ayudas por ese concepto y el año pasado solo 10.944. Otro descenso significativo se produjo en la teleasistencia (de 7.298 a 2.919), así como en el servicio de ayuda a domicilio (5.399 casos, frente a 1.131).

DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE, 25 DE NOVEMBRE

2011-11-24T21:40:00.000+01:00

Els alumnes d'integració social de l'Institut la Bastida volem sensibilitzar als nostres companys/es sobre la commemoració del dia contra la violència de gènere que es celebra avui.
Aquesta diada es va començar a celebrar a partir del brutal assassinat a garrotades de les germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana.

Volem rebutjar qualsevol tipus de violència ja sigui física, psíquica o d'altre caire, també volem expressar el nostre condol per les dones que han mort víctimes de la violència masclista.

La violència vulnera un dret humà, impedeix el desenvolupament de les dones en llibertat, i en molts casos, destrueix vides (de mares i fills/es).

És molt important sensibilitzar sobre aquest problema tan difícil d'erradicar, a una societat que aparentment és moderna i on molts creuen que ja existeix la igualtat home i dona. Tant de bó, això fos així ja que la violència té les seves arrels en causes socioculturals profundament arrelades a la nostra societat que encara malgrat no ho sembli, manté una relació desequilibrada entre homes i dones.

Les noves generacions hem de fer que el sexisme s'esborri de les estructures socials, polítiques i econòmiques (que no hi hagi treballs per a homes i treballs per a dones, que no hi hagi joguines per a nens, i joguines per a nenes, que es comparteixin les tasques domèstiques, etc...), Només amb la participació de la societat serà possible avançar.

Hem d'informar a les dones que pateixen abusos i violència de que existeixen ajudes i programes, i lleis que les protegeixen, a elles i als seus fills/es. Però la principal ajuda creiem que està en la prevenció i la sensibilització social, i fer de l’educació l’eina bàsica per abocar les generacions futures a viure en un món on les relacions entre uns i altres estiguin lliures de violència.

Així doncs, avui, en el marc d’aquesta diada, totes i tots nosaltres volem renovar el
nostre compromís per seguir construint una nova cultura, basada en el respecte mutu,
l’autonomia i la llibertat per a tothom.

Moltes gràcies companys/es per la vostra col.laboració.

CASTANYADA 2011

2011-11-07T00:23:00.003+01:00

Aquest any vam celebrar la Castanyada el dia 28 d'octubre, vam fer activitats al matí i també a la tarda.

Durant el matí, els alumnes de 2n ISO vam preparar dinàmiques de grup per a dinamitzar als alumnes de 1rISO i 1r EI, va ser força divertit i els alumnes vam gaudir molt.

A la classe del costat, vam fer petits tallers de Castanyada,concretament un fanalet que representava una carbassa i que els alumnes es podien emportar a casa com a regal, també hi havia un petit taller de papiroflexia que portaven unes noies de la ESO que són unes grans aficionades a aquest art del paper i per últim teniem també un taller de patchwork que consistia en elaborar una carbassa amb diferents teles.

Despres d'aquestes activitats els alumnes van poder gaudir de l'explicació de contes per part d'una alumna d'EI i una professora.

Vàries alumnes de 2n ISO s'havien caracteritzat com a zombies i morts vivents i havien elaborat un taüt on podies fer-te fotografies i a més a més gaudir d'un petit taller de confecció de ferides de mort.

A la tarda, vam cantar cançons de la Castanyada al gimnàs i vam ballar una mica, després d'això ens vam repartir en taules en dues classes i vam començar els tallers de Castanyada que consistien en confeccionar amb teles diferents models de monstres, clauers, cors, etc... També vam fer el taller de fanalets per a confeccionar la pròpia carbassa.

També vam menjar panellets i castanyes que havien elaborat els propis alumnes i que estaven boníssims.

A continuació us posem algunes fotografies per a que veieu com ho vam passar de bé...

CAMPAÑA "OLVIDADOS DE LOS OLVIDADOS"

2011-11-03T17:15:00.002+01:00

Aquest documental "Els oblidats dels oblidats" ens parla sobre la situació que pateixen milers de persones amb problemes de salut mental a l'Africa.El documental s'estrena el dia 4 al Cinema Alexandra.

Durant aquests dies del 2 al 4 de novembre hi haurà personalitats importants encadenades al davant del Cinema Alexandra per tal de fer resò d'aquesta situació als mitjans de comunicació i a tota la ciutadania.

"Homes, dones i nens, encadenats, la majoria a la intempèrie, privats de menjar i aigua, alguns d'ells assotats regularment; o abandonats a les ciutats des de nens per les seves pròpies famílies... el documental mostra la situació en la qual es troben la majoria dels malalts mentals africans, des d'esquizofrènics greus a simples epilèptics.
Una realitat desconeguda fins i tot per a la majoria d'africans, ja que les famílies afectades ho amaguen per vergonya o superstició.
A partir de la impressionant història d'un home, Grégoire Ahongbonon, un reparador de pneumàtics africà, que un dia va decidir dedicar-se per complet a una missió:
Rescatar, guarir i reinserir en la societat als oblidats dels oblidats, als malalts mentals africans.
En el continent més pobre del planeta, sense cobertura pública sanitària, les famílies reclouen als malalts mentals a casa seva o, per evitar el perill per a la comunitat i per als malalts mateixos, opten en la majoria de casos per:
Encadenar-los
Dins de casa o a la intempèrie. La majoria pràcticament no prenen aliments. Alguns compten amb una manta i un plàstic per a la pluja.
Abandonar-los en una gran ciutat
Ronden pels carrers malvivint de les escombraries i la caritat.
Portar-los a camps de pregària
En aquests camps, normalment dirigits per gurús de sectes locals, els malalts són encadenats, normalment a la intempèrie, cadascun en un arbre i, per exorcitzar al diable, són sotmesos a fuetades regularment i a dejunis de 3 i 4 dies a la setmana."

“Un documental magnífico, durísimo, mejor, mira lo que te digo, que “La pesadilla de Darwin”, que se llama “Los olvidados de los olvidados”, de Carles Caparrós i Obiols, y que es de aquí, de Barcelona, y que cuenta como tratan a los enfermos mentales en determinados países de África.”
Ramón Colom Esmatges. Ex Director General de TVE (1990-1996), director dels programes “El món d´Ariadna” y “Millenium” de TVC. (El Blog Del Cine Español)

JORNADES, FESTES I MÉS...

2011-10-21T16:20:00.004+02:00

Pallapupas (grup d'animació i teatre amb diversos col.lectius) ofereix el dia 27 d'octubre la obra "Ella" a les 20 hores a la Farinera del Clot. És un projecte de Ràdio Nikosia (ràdio feta per i per a persones vulnerables en temes de salut mental) i Pallapupas sobre la salut mental.Donatiu: 5 euros.

Festival de Tardor de Ribermúsica! I demà, a partir de les 18h, els grups de música nascuts al si del Casal Jove Atlas Raval 'General', 'Misquin Soldiers', 'Young Africans' i basquetbeat actuen al Casal Joves Pau Alòs [Sant Pere Més Baix, 55]. No us ho perdeu! També demà dins del festival hi haurà una conferència sobre les necessitats afectivo-sexuals de les persones amb diversitat funcional al Carrer Allada Vermell, 10.

Jornada de salut infanto-juvenil, divendres 25 de novembre al Caixa Forum.Inscripció 10 euros.

Jornada sobre "Intervencions on line en salut mental" dia 2 de desembre de 2011. Inscripció 45 euros. Especial per aquelles persones interessades en aplicar les noves tecnologies als tractaments en salut mental.

Mercadillo de la Fundació Ficat al Bar Triptic c/Mozart,4 (Gràcia) Dissabte 22 d'octubre de 18h a 24h la Fundació FICAT organitza un Mercadillo per recaudar fons per els seus projectes d'assitència a joves.
Us demanen que porteu alguna cosa que tingueu a casa i no feu servir (llibre, roba, complements, decoració...). Tot el que porteu es posarà immediatament a la venda a partir de 1€ i podreu adquirir els petits tresors que hagin portat els altres amics/gues de la nostra entitat!

Fira del Teatre Integratiu fer per i per a persones amb diversitat funcional i altres aspectes de salut mental. Dies 29 i 30 d'octubre de 2011 al Teatre Segarra de Santa Coloma de Gramenet.

RECOMPTE NOCTURN DE PERSONES AL CARRER

2011-10-16T17:54:00.001+02:00

Ens ha arribat aquesta info des del Centre D'Acollida ASSÍS:

Des de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) de la ciutat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona us volem fer partícips del projecte de recerca Diagnosi de Persones al Carrer 2011.

L’atenció social a les persones sense llar requereix una informació actualitzada sobre les dimensions i característiques d’aquest problema social, molt especialment en referència a la franja més empobrida i vulnerable d’aquest col·lectiu: aquells que ni tan sols utilitzen la xarxa de recursos existents, i que pernocten als carrers de la ciutat.

Amb el recompte nocturn de persones que dormen al carrer a Barcelona, pretenem obtenir un major coneixement del volum i característiques de la població en situació de sense llar que dorm al carrer, i compartir amb tots els agents implicats en l’atenció a aquest col·lectiu, tan voluntaris com professionals, una informació clau per a la millora de la intervenció que es va realitzant.

Si vols participar en aquesta iniciativa, només has d’enviar-nos la teva sol·licitud a través del formulari d’inscripció.

Anirem informant als voluntaris inscrits i a través d’aquesta pàgina els detalls pels preparatius, però ja us podem avançar que:

El recompte serà la nit del 8 al 9 de novembre
Es farà per tota la ciutat distribuïda en zones que seran cobertes per equips de 4-5 persones, coordinats cadascun per persones amb experiència en el treball social amb aquest col·lectiu
Prèviament a la nit del recompte, us convocarem a una sessió formativa obligatòria
Quan us confirmem la inscripció us comunicarem la vostra zona i equip, i us convocarem a la sessió formativa
El mateix vespre del recompte us convocarem a tots a la Seu Central (pendent confirmar el lloc), on farem una xerrada explicació prèvia, distribuirem els equips i materials i gaudirem d'un pica-pica junts.
Durant la nit els equips recorreran els carrers i parcs de la ciutat per comptar les persones que hi pernocten. Pensem que pot ser una oportunitat privilegiada per prendre consciència d’un problema que massa sovint passa desapercebut, aliè i estrany a la nostra mirada, malgrat que quotidianament sigui ben present als nostres carrers.

Esperem comptar amb la col·laboració d’un bon nombre de persones sensibles a aquest problema, voluntaris i voluntàries, així com també amb al suport dels professionals i tècnics que habitualment col·laboren en les organitzacions socials, públiques i privades que atenen a les persones en situació de sense llar.

Si estàs interessat en participar, pots enviar-nos les teves dades!

Si encara tens dubtes o ens vols fer una consulta, pots contactar-nos directament a coordinacio@diagnosi2011.org (o visita l'apartat de Contactes per a veure més detalls).

Aquest recompte nocturn s’inclou dins un projecte més ampli: QUAN NO HI HA UNA LLAR - Diagnòstic de la situació de les persones sense llar a Barcelona, 2008-2011. Així, el diagnòstic complet combinarà les dades recollides sobre les persones al carrer la nit del recompte, amb les dades dels diferents serveis de la ciutat (recollides per les entitats i ajuntament).

CONCENTRACIÓN CONTRA EL DECRETO DE RECORTE DEL PIRMI

2011-10-10T11:56:00.000+02:00

CONVOCATORIA CONCENTRACIÖN DE PROTESTA DELANTE DEL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL CONTRA LOS RECORTES DEL PIRMI :
JUEVES 13 DE OCTUBRE, A LAS 10 HORAS EN PZA. PAU VILA (PALAU DEL MAR) CERCA ESTACIÓN METRO BARCELONETA.
EN DEFENSA DE NUESTRO DERECHO A UNA VIDA DIGNA Y UNA PRESTACIÓN SOCIAL QUE LA GARANTICE
POR EL REPARTO DEL TRABAJO Y LA RIQUEZA
CONVOCA: ASAMBLEA DE TRABAJADORES/AS EN PARO DE BARCELONA

Comunicado
En el día de hoy se celebró el plenario del ayuntamiento de Barcelona al cual asistimos una delegación de la Asamblea de trabajadores/as en paro de Barcelona.

Tras pasar los controles y ser despojados de una pancarta pudimos sentarnos en el espacio reservado al público.

En este Plenario el concejal de ICV-EUiA Sr. Ricard Gomá presentó una proposición al Pleno -ver más abajo- que tras una breve introducción se propone instar al gobierno de la Generalitat a retirar el Decreto de recorte del PIRMI del pasado mes de agosto y exige el pago del PIRMI a todas aquellas personas que no la han cobrado habiendo cumplido los requisitos, etc.

Tras las intervenciones de los/las portavoces de los grupos municipales parecía que el grupo de CiU se iba a quedar solo en su postura de rechazo a la proposición, pero finalmente el grupo municipal del PP tras una cabriola dialéctica manifestó su votó en contra junto a CIU, por lo cual la propuesta no prosperó al contar únicamente con los votos favorables de ICV-EUiA, PSC, ERC y UPB.

En este debate el Sr Alcalde permaneció mudo.

Tras esta votación antisocial y bochornosa del gobierno municipal en manos de la coalición de "facto" CiU y PP que demuestra su servilismo hacia los intereses de los banqueros y los más ricos, la delegación de la asamblea de parados expresamos nuestro rechazo en voz alta -puesto que no se da la palabra a los ciudadanos- y abandonamos el lugar.

Proseguiremos nuestra lucha por la retirada del Decreto y de la Ley de medidas fiscales y financieras que está en el origen del propio Decreto, y responderemos con la exigencia de una Ley por una Renta ciudadana Garantizada en cumplimiento del artículo 24.3 del Capítulo I del Estatuto de Autonomía que garantice los derechos de todos los ciudadanos/as a una vida digna.

Por último Llamamos a participar en una concentración de protesta delante de la Consellería de Benestar Social, Plaza de Pau Vila nº 1 (Palau del Mar) cerca estación metro de Barceloneta (línea IV), el jueves 13 de octubre a las 10 horas de la mañana.

OBRA DE TEATRE SOBRE ELS SERVEIS SOCIALS

2011-10-04T01:38:00.000+02:00

La companyia teatral Factoría Los Sánchez, que l’any passat ja va estrenar la seva obra “Educador Social en Alaska”, torna amb un nou espectacle:

ALASKA 2099 from Jose María Gresa Alemany on Vimeo.

El divendres 7 d’octubre s’estrena “Alaska 2099”, la segona part d’”Educador Social en Alaska”. En aquesta ocasió el protagonista es situa a l’any 2099 en un món que ja no és com el que coneixem ara però que, en el fons, no és tant diferent de l’actual.

L’obra, escrita per Sera Sánchez i dirigida per Núria Inglada, està interpretada per l’actor Rafa Sánchez.

Des d’aquí us animem a anar-hi, ja que no hi ha gaire possibilitats de veure obres amb els serveis socials com a tema principal.

Més informació al web de la companyia: http://factorialossanchez.blogspot.com

SITUACIÓN DE LOS CENTROS DE DISCAPACITADOS DE MALLORCA

2011-09-30T00:09:00.002+02:00

A todos los amigos y amigas, compañeros y voluntarios,

Con esta noticia del DIARIO de Mallorca,, os informo de la situación actual de Patronato de Inca y de los Familiares-Usuarios con discapacidad Intelectual para que os solidaricéis y déis vuestro apoyo delante de la pérdida de derechos y servicios.

Los Familiares de las personas con discapacidad intelectual de Inca se manifestarán el martes 4 de octubre a las 11 h ante el Parlament

Hemos sacado las castañas del fuego al Govern durante mucho tiempo´

Portavoz de la Federación de Asociaciones de Familias (Feaps). El Govern adeuda 13 millones a las entidades que trabajan a favor de las personas con discapacidad intelectual, unas organizaciones que están abocadas al cierre debido a los retrasos en los pagos. Hoy se reúnen con el Ejecutivo para exigir un abono "inmediato"

Boni Martínez, ayer en el Centro Mater Misericordiae. R.F.
ROSA FERRIOL. La sociedad no entendería que una escuela concertada, por ejemplo, cerrase por el impago del Govern. La misma regla se debe aplicar cuando se habla de los servicios que ofrecen las quince entidades de Feaps que trabajan a favor de las personas con discapacidad intelectual. La Administración les adeuda 13 millones y su situación ya es insostenible. Llevan seis meses haciendo estragos para aguantar. Ahora necesitan el dinero porque estos servicios públicos corren peligro. Hoy se reúnen con la conselleria de Salud, Familia y Asuntos Sociales y con el president Bauzá. Exigen una solución "inmediata" y el pago de la mitad de la deuda.

—¿Cuántas entidades están a punto de cerrar?
—No es una situación de entidades, es una situación generalizada en el mundo de la discapacidad. Hay un cúmulo de retrasos en los pagos que ha llevado a todas las asociaciones a estar en una situación crítica. Además, y es lo que más cuesta hacer entender a la sociedad, es que no hablamos de subvenciones para realizar determinadas actividades, si no que son servicios que la Administración balear nos ha encargado para que nosotros prestemos. Somos proveedores del Govern en servicios sociales. No es que recibamos subvenciones para programas concretos, son servicios encargados por la Administración para atender a personas con discapacidad intelectual.
—Hablamos de un impago.
—Realmente se trata de un impago de un servicio público, un retraso en el pago porque todas las deudas están firmadas y reconocidas como que se deben.
—¿La sociedad es consciente de las consecuencias que conllevaría un cierre de estas entidades?
—Cuando hablamos de la discapacidad parece que a la sociedad no les toca a ellos pero, por ejemplo, la atención primeriza sí afecta. Por ejemplo, si una pareja mañana tiene un bebé y se le diagnostica algún trastorno, a los pocos días o meses de vida se le deriva a una de nuestras entidades para que le hagamos un tratamiento de atención primeriza. Lo que se hace en los primeros meses de vida es vital porque todo lo que se le estimule durante los primeros meses hará que en el futuro sea más o menos dependiente. Este servicio lo estamos prestando desde febrero sin ver ni un duro. Es un ejemplo de un servicio que corre peligro y que la gente debe tener claro que cualquiera puede verse con la necesidad de requerirlo. Podemos tener un bebé que necesite una atención primeriza y estamos sacando esta papeleta a la Administración de una manera completamente generosa.
—¿Por qué se ha tardado tanto en activar la alarma?
—Porque hemos aguantado todo lo que hemos podido. Ahora no podemos esperar más. Como tenía que haber un cambio de Govern, esperamos. Fuimos todo lo pacientes que pudimos con el Govern anterior y del equipo de Bauzá esperábamos que solucionara la papeleta. Teníamos todas las esperanzas puestas en el nuevo Govern. Al principio hubo reuniones para exponerle la situación, se mostró sensible pero no ha habido una respuesta efectiva. Últimamente hemos tenido más problemas para reunirnos con la conselleria de Asuntos Sociales. Han aplazado la cita hasta que han podido. Hoy nos reunimos y como en septiembre muchas entidades no podrán pagar nóminas, la solución tiene que ser inminente porque los sueldos se tienen que pagar ahora. El 80 por ciento de la deuda se va a pagar nóminas. A un proveedor le podemos decir te pagaremos a 120 días pero a un trabajador tengo la obligación por ley de pagarle a final de mes. Por ello, las entidades están ahogadas, no pueden aplazar más los pagos. Nuestros proveedores hace mucho tiempo que cobran muy tarde pero a los empleados no se lo podemos hacer.
—¿Cuántas entidades no pagarán las nóminas este mes?
—Aproscom ya no pudo hacer frente a las nóminas en agosto y en septiembre serán la mitad de las entidades que integran Feaps, que engloba a quince organizaciones. Cuando no pagas nóminas ya hace tiempo que no pagas a proveedores. Así que el día que se corte el suministro de luz y agua por impago, no se podrá prestar el servicio. Por ello, la solución ha de ser urgente, inmediata.
—¿Cómo se puede ofrecer un servicio sin ver un duro?
—Nos endeudamos. Estamos pagando intereses por dinero que nos deben las administraciones de Balears. Son unos intereses que no recuperaremos porque el Govern no los reconoce.
—¿A cuánto sube la deuda?
—La deuda total es de 13 millones. La mitad proviene de los meses anteriores a mayo y la otra mitad de mayo a septiembre. Hay servicios de 2010 sin abonar.
—¿Cuál es la solución?
—Un pago significativo, aproximadamente de la mitad de la deuda, de manera inmediata y después que se fije un calendario de pagos para saber a qué nos atenemos. No decimos que lo tengamos que cobrar todo para continuar, es absurdo porque si hemos aguantado hasta ahora, el Govern dará por entendido que podemos seguir aguantando pero es que no podemos aguantar más.
—¿Cuántos afectados hay?
—Las quince entidades de Feaps atienden a 3.300 usuarios y tienen casi mil trabajadores.
—¿Hay margen de maniobra?
—¡No! Estamos en una situación límite. El margen de maniobra ha sido de mayo a septiembre. A lo mejor hemos pecado por confiados y tendríamos que haber empezado a movilizarnos antes pero hemos querido colaborar en todo lo que hemos podido. Hemos sacado las castañas del fuego al Govern durante mucho tiempo.
—¿Cómo afrontan la reunión?
—Nos tienen que dar una solución inmediata. Entendemos que el Govern pida esfuerzos pero ya los hemos hecho durante todos estos meses.

LA VEU DE L'ALZHEIMER

2011-09-21T23:09:00.004+02:00

El 21 de setembre, Dia Mundial de l'Alzheimer, la Creu Roja vol fer especial incidència en la necessitat de fer una detecció precoç d'aquesta malaltia. Un diagnòstic de l'Alzheimer en la seva fase inicial permet actuar contra els primers símptomes de la malaltia, des d'un bon principi. En aquest sentit, el localitzador SIMAP (Sistema Intel·ligent de Monitorització d'Alertes Personals), que el 2011 dóna servei a 315 persones, és un servei que, durant els primers mesos de la malaltia, aporta seguretat a la persona usuària i tranquil·litat als seus familiars.
El SIMAP és un localitzador GPS, incorporat al cinturó, que ajuda a mantenir l'autonomia de les persones que es troben en una fase lleu o moderada de l'Alzheimer o d'altres tipus de deteriorament cognitiu. D'aquesta manera, els familiars o persones cuidadores poden, en tot moment, accedir a la localització del terminal i conèixer on es troba la persona usuària, mentre que aquesta pot gaudir de la màxima autonomia per sortir sola de casa. A més, és possible configurar el terminal per tal que notifiqui de maner automàtica l'entrada de l'usuari a zones prefixades com a perilloses, les seves sortides de la zona considerada segura o qualsevol tipus d'incidència. En casos com aquests, el Centre de Coordinació de la Creu Roja es posarà en contacte amb els familiars de la persona usuària i activarà els recursos d'emergència necessaris.

Indicis per a la detecció de la malaltia

Per poder detectar la malaltia de l'Alzheimer, o bé altres deterioraments cognitius, és important consultar un professional mèdic si es detecten certs comportaments o senyals que indiquin una pèrdua de memòria. Cal prestar atenció si, en poc temps, una persona gran presenta alguns dels següents símptomes:

· Té problemes per recordar fets quotidians del dia a dia, com ara saber si ja ha dinat o no o on ha anat a comprar, entre d'altres.

· Repeteix les mateixes preguntes en diferents ocasions, sense recordar que ja les havia formulades o se li havien respost.

· Presenta una major deixadesa, apatia o canvis d'humor freqüents i sense motiu aparent.

· Es despista de manera freqüent i li ha costat tornar a casa o no ha sabut arribar al seu destí.

· En diferents ocasions, ha cregut que familiars o altres persones properes li han robat o li han amagat objectes.

· Mostra dificultats per portar al dia els seus comptes bancaris, mentre que abans sempre ho feia sense problemes.

Formes d'intervenir davant la malaltia
Hi ha molt tipus de teràpies que treballen des d'un enfoc cognitiu però també hi ha altres tipus de teràpies que treballen per exemple des de la música, ja que s'ha descobert que la memòria musical és una de les darreres memòries que el cervell perd.
La música aporta molt a l'estat d'ànim de la persona amb Alzheimer.
"La voz de la memoria" és l'ùnic coral d'Espanya formada integrament per malalats d'Alzheimer amb l'objectiu de tornar els records i les ganes de seguir cap endavant.
La idea va sorgir de Patricia Rosaleñ una professora de música que estudiava integració social i feia pràctiques a l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Valencia.
A les sessions es treballa la relaxació, la respiració i l'atenció. La repetició i l'ús dels gestos ajuden, hi ha persones que pel seu estat avançat no poden parlar però si cantar.
"La música els hi produexi plaer, els fa sentir ùtils i disminueix els oblits i l'estres, els hi dona qualitat de vida" diu la Patricia Rosaleñ.

S'OBRE UN NOU CURS 2011-2012

2011-09-10T23:32:00.004+02:00

Donem la benvinguda al nou curs 2011-2012, aquest any comptem amb un nou grup de matí de segon!!!!
Els grups de primer aquest any són força nombrosos i disposen d'un aula més gran, ja era hora!!!
Començem el curs amb retallades en l'educació, així que us demanem disculpes si comenceu a notar que es triga temps en reparar els ordinadors de l'aula, o si falten cadires o estan en mal estat, etc...
A nivell social també està el tema una mica remogut ja que també hi hagut retallades importants en el PIRMI (ajuda social) afectant a famílies i a individus particulars que no tenen recursos per a sobreviure davant aquesta crisi.
Esperem que gaudiu del nou curs i que entre tots/es fem que el curs passi ràpid i sigui interessant per a tothom!!!
La presentació del curs es farà el dia 19 de setembre al matí serà de 10 a 12 i a la tarda de 16:30 a 18:30 hores.

Ànims i força companys/es !!!

ACOMIADAMENT DELS ALUMNES DE 2N ISO

2011-07-01T12:05:00.004+02:00

Sembla que era ahir quan els nostres alumnes de 2n ISO van començar les seves classes, eren tots molt diferents i mica en mica van haver d'abordar les seves diferències, és aquí on van adonar-se de la dura tasca de ser tolerants. Per a molts començaven a sonar conceptes com empatia, assertivitat,... i s'apropaven a la realitat social amb el treball de context...altres ja tenien experiència.
Han hagut moments feliços, moments tristos, moments de xerrameca,i debat... però en el fons dessitgem que us emporteu un bon record i que sempre compteu amb nosaltres per allò que vulgueu.
Estem molt contents de que contineu en l'àmbit social ja que sereu bons professionals, creiem que heu après molt i que sereu capaços de poder afrontar tots els reptes que suposen aquestes professions, ja heu fet pràctiques i ja heu observat que a vegades els contextos empresarials o institucionals suposen barreres (manca de recursos, desidia professional...)no hem de tirar la tovallola...
Molta força i bones vacances, aquí teniu les fotos mireu quins caretos i que macos que estem....!!!

Petons

LLEI OMNIBUS: CAP A L'EXCLUSIÓ SOCIAL

2011-06-16T13:47:00.002+02:00

Les persones amb més necessitats econòmiques notaran aquest any com s'endureixen els
requisits per cobrar la renda mínima d'inserció, una ajuda mensual de 420 euros que
l'any passat van cobrar unes 27.000 persones que no superaven en ingressos aquesta
quantitat. El Govern ha decidit modificar la llei que la regula en el moment en què la crisi copeja de la forma més dura: quan la desocupació està a tocar dels nivells més alts, quan les prestacions d'atur comencen a esgotar-se i deixen d'entrar a les llars i quan el mercat laboral està en pitjors condicions d'oferir una sortida a la marginació.
És en aquest context que les entitats del tercer sector van llançar ahir el crit al cel davant d'una mesura que no acaben d'entendre i que consideren que redueix "una política social en una simple política crematística, economicista", va afirmar Teresa Crespo, presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). "És una de les decisions més delicades, perquè afecta un ajut que podia permetre sobreviure mínimament a la gent que està al final de la cadena", va assenyalar Pepín de la Rosa, president del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, que va donar per fet que "caurà molta gent".
L'objectiu del Govern és complicar la concessió d'aquestes ajudes, que actualment ja no es poden percebre si no s'acredita que fa un mínim de 12 mesos que es tenen uns
ingressos inferiors a 420 euros mensuals. Ho farà reclamant que el beneficiari hagi de certificar que fa un mínim de dos anys que està empadronat a Catalunya un any més que ara o que acrediti que en l'últim lustre ha viscut com a mínim quatre anys continuats en territori català. A més, la Generalitat limitarà a un màxim de cinc anys la percepció de la prestació, a menys que el demandant tingui més de 60 anys o se li faci una avaluació que demostri el seu grau d'exclusió social.
Segons van explicar fonts del Departament d'Empresa i Ocupació, les persones que en
el moment d'aprovar-se la modificació de la llei hagin superat el límit de cinc anys
cobrant-la, continuaran rebent-la durant tres anys més si compleixen els requisits.
L'enuig per la modificació dels requisits no es va limitar a les entitats que ajuden els col·lectius més desfavorits. Un membre del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) admetia ahir que se li havia quedat cara de "tonto" quan va
conèixer la iniciativa. L'executiu va amagar aquesta modificació legislativa a l'ens, que ha de dictaminar sobre totes les lleis d'àmbit socio-econòmic que impulsi el Govern de la Generalitat. Casualment, el capítol sobre la renda mínima d'inserció va ser oblidat en l'esborrany de la Llei d'Acompanyament de Pressupostos on figuren els nous criteris que va ser remès al CTESC, per la qual cosa els seus membres no el van poder analitzar ni censurar.
La situació que obrirà el nou procediment abocarà a un increment de les llistes d'espera per rebre una prestació creada el 1997, i que estava vinculada al pla personalitzat per aconseguir la reinserció social.

REPENSANDO EL TRABAJO DE LOS NIÑOS

2011-06-12T18:24:00.000+02:00

Lourdes Gaitán Muñoz

La interpretación adulta de la vida de los niños cuenta en su haber con un repertorio de clichés para aplicar en cada caso, sin necesidad de entrar en mayores consideraciones. Uno de tales clichés se refiere al trabajo, el cual, por definición, se considera inadecuado en esta etapa, destinada sobre todo a la preparación para el ingreso en la sociedad adulta, donde el individuo contará ya plenamente como ciudadano.

Sin embargo, hablando en términos generales, podemos afirmar que los niños no han dejado de trabajar nunca. En las sociedades más antiguas su trabajo se desarrollaba en el ámbito doméstico, colaborando en las actividades agrícolas o artesanales que sostenían la economía familiar, o bien realizando tareas del hogar o colaborando en el cuidado de sus miembros más dependientes (ancianos, impedidos o niños más pequeños). En la primera industrialización, junto con las mujeres y los hombres, pasaron a engrosar un ejército de mano de obra barata. Pero a medida que aumentaba el grado de mecanización en la industria, no eran ya necesarias manos pequeñas, sino manos hábiles, así como destrezas y conocimientos que se adquieren fuera del ámbito fabril. Los niños pasaron así de la fábrica a la escuela con objeto de ser formados como un capital humano cada vez más especializado y capaz de responder a los requisitos de las nuevas formas de producción.

No es sólo, por lo tanto, una motivación de carácter reformista, sino también las necesidades del mercado las que sacan a los niños de los canales formales del trabajo remunerado por cuenta ajena. A la vez el trabajo doméstico de los niños (o más especialmente, de las niñas) continúa, si bien, como cuando lo realizan las mujeres, éste es un trabajo invisible, que no alcanza valoración social, pese a su evidente repercusión económica, tanto en el nivel intrafamiliar como en el general. En adelante, la escuela se define como la principal actividad propia de los niños y, aunque en realidad la formación forma parte del proceso productivo, la tarea escolar no es considerada como actividad socialmente útil, sino como un beneficio que se concede a los niños.

Los niños no constituyen un mundo aparte, pese a que la sociedad adulta haya decretado una suerte de moratoria para ellos respecto al ejercicio y disfrute de sus derechos como personas, a que se empeñe en construir una campana aislante en torno a ellos o en recluirlos en una especie de “reserva” considerada como apropiada para el desarrollo de su vida “infantil”. Porque no constituyen un mundo aparte, las razones para que los niños, hoy, trabajen, las condiciones en las que lo hacen, y el valor de su trabajo para sí mismos, para su grupo familiar y para su comunidad o su país, no son ajenas, sino que están estrechamente relacionadas con las condiciones económicas, sociales y culturales que rigen en su entorno, tanto local como global.

EL TRABAJO DE LOS NIÑOS EN EL SUR forma parte de las estrategias de supervivencia que las familias ponen en marcha ante situaciones de precariedad y ausencia de políticas sociales adecuadas, y representa un aporte concreto, valioso y esencial para el sostenimiento de las mismas. Pero no sólo es eso; también como en el pasado fueron otros niños, lo son ahora estos parte de una subclase disponible para desempeñar una clase de trabajos, bien en la economía formal, bien en la informal, que requieren menor o ninguna cualificación, o son menos valorados y más penosos. Una subclase que resulta funcional a un sistema económico que requiere costes salariales cada vez más bajos. La escuela es muchas veces una alternativa difícil para ellos, en primer lugar por su escasez, y en segundo porque no representa una oportunidad clara de mejora si no va acompañada de cambios en el acceso al mercado de trabajo.

EL TRABAJO DE LOS NIÑOS EN EL NORTE se produce, de una parte, a edades más avanzadas y, de otra, supeditado al trabajo escolar que aquí sí es accesible y se presenta acompañado de valores positivos en las sociedades meritocráticas. Precisamente cuando la formación deja de aparecer como medio para alcanzar o mantener una posición, o para acceder a bienes de consumo, el trabajo se convierte en una alternativa más atractiva que la escuela, lo que se refleja en el absentismo o el abandono de la escolaridad.

Lo que asemeja bastante al trabajo de los niños en el Sur y en el Norte es la valoración que los propios niños hacen del mismo, viéndolo como una fuente de reconocimiento y autoestima, que les proporciona un sentimiento de autonomía, y les permite adquirir experiencia o aprender de forma práctica. Esta visión podría cambiar la concepción adulta acerca del lugar y el papel del trabajo en relación a los niños mas, como en otros temas, su voz no se escucha y su opinión no cuenta, siendo los mayores quienes definen su espacio y determinan lo que es mejor para ellos.

Como el presente, tampoco el futuro del trabajo de los niños puede imaginarse de forma aislada e independiente de la evolución de la economía y del mercado de trabajo en general. Frente a la explotación cabe escribir un futuro en el que el trabajo (entendido no sólo como mercancía, sino también como actividad humana con un componente económico y otro componente social que repercute en beneficio de toda la comunidad) pueda reportar satisfacción a la persona que lo realiza (sea ésta mayor o menor de edad) así como medios suficientes para atender a sus necesidades. Y llevarse a cabo de forma compatible con la formación, el juego, la diversión, la convivencia con otros y la autorrealización.

APRENDAMOS DEL ASAMBLEARISMO DE LA ACAMPADA DE BCN

2011-05-30T22:14:00.004+02:00

NO HEMOS DICHO NADA EN NUESTRO BLOG SOBRE LA ACAMPADA BCN Y EL RESTO DE ACAMPADAS INCLUIDA LA DE SANTACO... POR SUPUESTO ESTAMOS CON ELLOS Y APOYAMOS SU LUCHA!!!
AQUÍ INCLUIMOS UN ASPECTO SOBRE EL MANUAL DE ASAMBLEARISMO QUE DEBERÍAIS TENER EN CUENTA EN EL CONTEXTO DE AULA: EL RESPETO Y LA TOMA DE DECISIONES.

En primer lugar, es importante tener en cuenta que una asamblea funciona gracias a todas y todos y no depende de nadie externo.
* El respeto es el valor fundamental para el desarrollo de una asamblea, que debe darse tanto de la persona que interviene hacia la asamblea, como de la asamblea hacia la persona que expresa su idea.
Por ello, es muy importante que todos y todas hagamos un trabajo individual autorresponsable, tengamos en cuenta las intervenciones anteriores para no repetirnos y pensemos si lo que vamos a decir está dentro de la temática que se está tratando y si va a aportar algo al debate o va entorpecer su funcionamiento.
* Tanto el tiempo de duración global de la asamblea, como los de cada intervención, debate, síntesis y consenso se establecerán al inicio. Tengamos en cuenta que es inevitable que quede gente sin expresar su voz en la asamblea general. Ésto no quiere decir que su voz no vaya a ser escuchada, ya que se generarán otras vías para ello
tales como los grupos de trabajo, talleres, espacio público de expresión y las iniciativas personales llevadas a cabo por cada una de nosotras.
* Para el desarrollo de la asamblea es importante la disposición del espacio, que debería ser en la medida de lo posible circular, de manera que nos permita vernos y escucharnos mejor.
Toma de decisiones:
* Priorizamos el consenso como forma de decisión y construcción de democracia real, por lo que se prima por encima de la votación.
* En caso de no alcanzarlo, se procederá a una votación orientativa.En las actas quedarán refejadas las posiciones que no estén representadas por la decisión tomada.
* Si la posición mayoritaria no es clara, se optará por sintetizar el momento en el que nos encontramos y postergar la discusión para un debate posterior, con el fin de dar un tiempo de refexión.
* Tengamos en cuenta que si queremos llegar a puntos comunes,todas tenemos que
aprender a ceder.
* Se pueden adoptar tres posiciones frente a una temática: a favor, en
contra o abstención.

PLATAFORMA NI UN PAS ENRERE

2011-05-25T01:35:00.001+02:00

La plataforma NI UN PAS ENRERE! INVERTIM EN FUTUR, que ha comparegut aquesta tarda a la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament de Catalunya, ha acceptat la proposta formulada pel diputat d’ICV Jordi Miralles de convertir el seu manifest fundacional en declaració institucional de la cambra catalana. Durant la sessió, PSC i ERC han manifestat el seu suport a la proposta, que si prospera suposaria l’assumpció per part del Parlament d’una aposta clara per la inversió social i per un model de societat que prioritzi l’atenció a les persones.
La campanya a favor dels drets de ciutadania i el sistema de serveis socials de responsabilitat pública, que es va presentar públicament el passat 12 d’abril, ha fet avui “un pas endavant” més, tal com ha assenyalat la diputada del PSC Eva Granados. Un cop exposats els motius i les propostes dels diversos col·lectius que formen la plataforma –24 organitzacions socials que representen el sector de l’atenció a les persones, la classe treballadora i nombrosos professionals vinculats als serveis socials—, s’han plantejat diverses vies per donar continuïtat a la iniciativa.
La plataforma NI UN PAS ENRERE! INVERTIM EN FUTUR ha estat convidada a assistir al proper Ple del Parlament, en què es votarà la reducció de l’impost de successions, i a participar en el procés per donar caràcter de declaració institucional al seu manifest. A més, s’ha plantejat la possibilitat que comparegui un cop l’any a la Comissió que avui l’ha rebut per tal de fer seguiment de les demandes i mesures proposades durant la sessió d’avui. Els representants de les cinc forces polítiques que han intervingut en el torn de preguntes –PSC, PP, ICV, ERC i CiU— han aplaudit la iniciativa com a exemple de participació activa de la societat civil i s’han mostrat obertes al diàleg amb els impulsors de la declaració.
A banda dels tres portaveus que han intervingut des de la mesa de la Comissió –Sonia Fuertes, membre de la Junta Directiva d’ECAS; Pepín de la Rosa, president del CEESC; i Francesc Mateu, president de la FCONGD—, a la compareixença hi ha assistit una trentena de representants de les organitzacions signants del document, que en molts casos són entitats de segon i tercer nivell que n’engloben moltes altres. La plataforma ha reiterat avui el seu compromís de fer un seguiment dels pressupostos de la Generalitat i de la seva aplicació en l’àmbit de les polítiques socials, i ha fet èmfasi en la necessitat de lluitar contra les desigualtats com a única manera viable d’eradicar la pobresa. En aquest sentit, ha deixat clar que la creació de riquesa no és la solució i ha recordat que Catalunya està cinc punts per sota de la inversió mitjana de la UE en polítiques socials respecte al PIB (27% a Catalunya, 32% a la UE). En un context de crisi com l’actual, en que el risc d’exclusió i les demandes de serveis socials augmenten, aquest capítol ha de ser més prioritari que mai.
Document complet de la compareixença de ‘NI UN PAS ENRERE!’ a la Comissió Benestar, Família i Immigració del Parlament.

INMIGRACIÓN: BIENVENIDOS A LA DEMAGOGÍA ELECTORAL

2011-05-15T12:16:00.003+02:00

Por: Gonzalo Fanjul (Blog de El Pais)
En los últimos días se han producido algunos movimientos que permiten vislumbrar el futuro de nuestra política sobre inmigración. Por un lado, el Gobierno ha presentado el borrador del reglamento de la nueva Ley de Extranjería, que será aprobado por el Consejo de Ministros muy pronto. Por otro, el Partido Popular ha concluido este fin de semana su Programa Marco para las próximas elecciones municipales y autonómicas, que incluye un importante capítulo sobre inmigración. En ambos casos el futuro de nuestro régimen migratorio está más influido por la miopía y la demagogia que por el sentido común y la pedagogía pública que necesita este asunto políticamente radioactivo.
El interés de las migraciones internacionales para la lucha contra la pobreza se basa en que el incremento de la movilidad internacional de trabajadores es una de las principales claves del desarrollo, muy por encima de otros asuntos que han acaparado la atención de ONG y organismos internacionales, como el comercio , la ayuda o la condonación de deuda.

El problema es que estos beneficios serían el resultado de un modelo migratorio más abierto y flexible, precisamente lo que buscan evitar el PSOE y el PP con sus propuestas. En realidad, ningún partido está dispuesto a reconocer públicamente lo que resulta evidente para cualquiera que salga de su casa: que los flujos migratorios se rigen por variables económicas y demográficas que escapan al control de los gobiernos, y por lo tanto la insistencia en mantener un modelo cerrado vulnera los derechos de los inmigrantes, minimiza los beneficios para los países de origen y somete a las sociedades de destino a un sistema fuera de control. El dinamismo económico alentó la llegada de irregulares del mismo modo que la rigidez del sistema impide a muchos regresar porque no saben si tendrán otra oportunidad en el futuro. Rajoy acierta cuando denuncia que el sistema no es realista, pero la causa es que las medidas socialistas se parecen demasiado a sus propuestas, y no al contrario.
En este contexto, el 'Contrato de integración' del PP no es más que una necedad electoralista que no aporta absolutamente nada a este debate (salvo los votos que atraiga, claro está). ¿No deben estar los inmigrantes sujetos a los mismos derechos y obligaciones que los españoles? ¿Cómo es posible pedir garantías de integración cuando se aplica a los extranjeros no comunitarios una vara de medir diferente? Estas son algunas de las perlas del nuevo Reglamento denunciadas por las asociaciones de juristas y las ONG más activas en este campo (ver las páginas de Intermigra y de Inmigrapenal):
- Se dificulta enormemente el derecho de reagrupación familiar.
- Se introduce el peligroso concepto de 'esfuerzo de integración', que impone a los inmigrantes exigencias que van más allá de la ley que se aplica a los nacionales (esta es una gentileza de CiU, por lo visto).
- Se somete a las extranjeras sin papeles que denuncien ser víctimas de violencia de género a un expediente de multa o expulsión, aunque después ese procedimiento quede suspendido. (Esta medida podría haber cambiado a propuesta del PP.)
- Se detiene, encarcela y expulsa como consecuencia de una falta administrativa. Se amplía el período de detención en centros de internamiento a 60 días.
- Se dificulta el acceso al padrón municipal castigando la colaboración de nacionales.
Me encantaría empezar este último párrafo recomendando el voto para los partidos que proponen algo diferente, pero eso les obligaría a empadronarse en Marte. Mientras proliferan las redadas a las puertas del Metro y los candidatos compiten por mostrar su firmeza antimigratoria, los escrupulosos votantes españoles contratamos empleadas del hogar sin papeles y aceptamos servicios sin factura de electricistas sospechosamente morenos. Exactamente igual que en Texas, donde la representante republicana Debbie Riddle -azote de inmigrantes ilegales- acaba de proponer que quienes contraten a empleadas del hogar o jardineros sin papeles queden exentos de la ley, no sea que "buena parte de la población de Texas" acabe en la cárcel. Algo similar propuso en su momento Umberto Bossi, esa joya del humanismo moderno.
Es la bipolaridad de un sistema idiota. Pero lo más idiota de todo es pensar que podemos mantener esta mascarada durante mucho más tiempo.
(en el artículo no se menciona al partido Plataforma por Cataluña pero quiero hacer una pequeña mención a este partido de ultraderecha promovido por grupos nazis europeos que impulsa al racismo y a la xenofobia y que no sería de extrañar que si llegará al poder impusiera la pena de muerte tal y como han declarado en alguna ocasión...)

TALLERS DE SARAU CREATIU

2011-05-10T01:33:00.001+02:00

Sólo faltan cinco días y queremos que vengan todos al siguiente encuentro de SARAU CREATIU.

Lo realizaremos el dia 14 de mayo en las amplias salas con vista al mar del Club de Natación Atlètic-Barceloneta - Espai de Mar (antes o después de la actividad de talleres, un paseo por la playa es una buena opción!)

El encuentro tendrá lugar durante la tarde del sábado, de 16 a 19 horas (nos reunimos a las 15.30 para organizar los grupos y que la actividad comience lo más puntualmente posible)

Nuevamente ofreceremos la posibilidad de que los participantes elijan dos talleres en los cuales participar durante el transcurso de la tarde.

La propuesta se basa en:

-taller de flamenco

-taller de danza

-taller textil (técnica de fieltro nuno)

-taller de ceramica

-taller de teatro

-taller de creatividad pictórica

El precio es de 5 euros por persona.

Les solicitamos que nos informen en cuáles de los talleres propuestos les interesa participar para asi poder organizar el encuentro.

Para realizar la reserva, enviar un correo a creatiu@sarau.org indicando el nombre de los participantes y dos talleres seleccionados por cada uno (dependerá de la cantidad de interesados inscriptos para determinar la apertura de cada uno de los talleres).

Continuamos en contacto y cualquier consulta y/o propuesta puede ser enviada por correo o comunicándose al 654.855.958

Saludos y muchas gracias!

Equipo SARAÜ

Martina Foulkes
Responsable Projecte Creatiu
E - martinafoulkes@sarau.org
654.855.958

L'ÀMBIT SOCIAL ÉS MOLT GRAN.... NO DEIXIS DE FORMAR-TE!!!

2011-04-27T18:36:00.004+02:00

Aquí teniu un recull de propostes formatives molt interessants:

" EMMARCAMENT DE L'ÀMBIT PENITENCIARI" Dia 20 de juny a Barcelona (inscripcions fins al 14 de maig) organitza Col.legi d'Educadors Socials de Catalunya. El seminari tractarà sobre organització d'un centre penitenciari, tractament dels permisos, normes i funcionament intern...

"ATENCIO ALS MENORS AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS I A LES SEVES FAMÍLIES" (0-4 ANYS)16 hores (dies 17, 24, 31 de maig i 7 de juny de 16 a 20 hores) a l'Escola Itinere d'Hospitalet de Llobregat.

"ETICA PROFESSIONAL I CONFIDENCIALITAT" 1 i 2 de juliol a la Casa de la Convalescència de Barcelona.

"L'EDUCACIÓ INTERCULTURAL ALS CENTRES EDUCATIUS" dia 7 de maig al Teatre Auditori de Salou.

ELS SERVEIS SOCIALS UN DRET NO BENEFICIENCIA

2011-04-13T12:45:00.001+02:00

Els hospitals, les escoles i les universitats públiques ja tenen a sobre plans de retallada. Els serveis socials se'ls veuen a venir. Per això, una vintena d'entitats socials, sindicals i col·lectius professionals vinculats a l'atenció a les persones s'han organitzat per fer un front comú contra qualsevol intent de tisorada i evidenciar que precisament ara, quan més gent queda sense feina, més famílies han de sobreviure sota mínims i més persones grans ingressen només pensions de misèria, cal una potent xarxa de serveis socials. “Som aquí per dir que no acceptarem cap retallada. Vam aconseguir uns drets i no farem un pas enrere, perquè els serveis socials ja no són beneficència”, va resumir la presidenta del Col·legi de Treballadors Socials de Catalunya, Núria Carrera.
Ni un pas enrere! Invertim en futur! és el títol de la declaració –avançada ahir per aquest diari– que han firmat una vintena d'entitats i professionals que defensen que les persones han de ser la màxima prioritat de les polítiques públiques per mantenir la cohesió i la convivència. “Vigilarem de prop el govern perquè es mantingui la inversió social i perquè les lleis aprovades es despleguin –va indicar Carrera en la presentació de la mobilització–, perquè coneixem les necessitats, el dolor i l'angoixa dels que pateixen”.
El missatge contundent que no acceptaran cap tisorada, el van acompanyar del que comprenen que la situació de crisi requereix prioritzar i reajustar. La seva proposta és que, en el cas de l'atenció a les persones vulnerables, es potenciï l'acció més directa i es retalli, quan sigui possible, en les estructures de planificació. Els impulsors del manifest van oferir col·laboració al conseller de Benestar Social per dialogar i trobar camins eficients que donin resposta a les necessitats socials. Com a exemple de la “debilitat” en què encara es troba el sector van recordar les dificultats per desplegar la llei de dependència i que hi ha 30.000 persones amb dependència moderada que podrien veure com s'endarrereix l'ajut que els pertoca per llei.
El front comú presentat ahir, sumat a les concentracions que es fan cada dimecres a les set de la tarda a la plaça del Pi, tenen l'objectiu de fer sentir la veu de les entitats socials que temen que la tisorada els arribi després de les eleccions municipals. “No hi ha desenvolupament econòmic ni sortida de la crisi sense cohesió social”, va exposar la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras.
Publicat al diari Avui

6 dies, 10 pel·lícules + debats

2011-04-08T00:32:00.001+02:00

Et presentem la programació de ‘Catalunya Cinema’, una setmana pensada per celebrar l’èxit que ha obtingut el nostre cinema durant el darrer any.

De l’11 al 15 d’abril, als cinemes de 9 poblacions de Catalunya, recordarem els 10 films més destacats de l’any passat i organitzarem sessions molt especials en les que comptarem amb la presència dels autors del film projectat (actors, directors, tècnics…).

Pel·lícules d’autor
El cinema català ha obtingut nombrosos premis als festivals més importants del món (els de classe A). Aquest és un èxit que ens confirma com una cinematografia amb caràcter: Aita; Bicicleta, Cullera, Poma; Elisa K; La mosquitera, i Pa negre.

Pel·lícules taquilleres
Les seves històries, actors… han enamorat al públic, convertint-se en les pel·lícules més vistes de l’any passat a les sales catalanes. Una bona oportunitat per veure aquelles que se’t van escapar: Herois; You willl meet a tall dark stranger (Coneixeràs l’home dels teus somnis); Buried (Enterrat); Viatge màgic a Àfrica, i Bruc.

Cloenda
Acabarem el dissabte, dia 16 a les 12h, amb una taula rodona a la Filmoteca de Catalunya en la que participaran els directors de les pel·lícules que conformen ‘Catalunya Cinema’. Un debat que estarà centrat entorn la creativitat i el cinema català contemporani.

En aquesta adreça teniu el programa del Catalunya Cinema:
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/catalunyacinema/files/2011/04/CC_tr%C3%ADptic.pdf

AJUDEM A LES PERSONES CEGUES A QUE PUGUIN VOTAR LLIUREMENT!!!

2011-03-31T23:31:00.001+02:00

Hace unas semanas Juanjo nos pedía que le ayudáramos a que él y miles de personas ciegas pudieran ejercer el derecho al voto secreto y libre en las próximas elecciones municipales, ni más ni menos que como cualquier ciudadano. Consiguió que más de 2.000 personas le apoyaran.

Lamentablemente el Congreso de los Diputados ha decidido implantar solamente una “experiencia piloto” del voto accesible en las próximas elecciones municipales en algunos colegios electorales que todavía no han sido concretados. Como dice Juanjo, es inaceptable. Ya se han hecho suficientes pruebas en los últimos años: es el momento de dar una respuesta más contundente y decirle al Gobierno que las personas ciegas también tienen derecho al voto secreto.

Firma ahora la petición de Juanjo y ayúdale a cambiar este sistema electoral que limita sus derechos >>

Los representantes políticos han ulitizado, una vez más, una excusa que se repite en cada elección: es necesario hacer pruebas. Pero el derecho al voto libre y secreto de todas las personas está reconocido en la Constitución Española... ¡desde 1978!. Es indignante: se ha tenido el tiempo suficiente para implantar el sistema Braille como ya se ha hecho en las elecciones generales y europeas, donde se demostró que era efectivo y viable económicamente. Es un caso evidente de falta de voluntad política.

Demostremos que nosotros sí tenemos esa voluntad y, sobre todo, la fuerza para cambiarlo. Si no conseguimos que se reconozca también este derecho en la próximas elecciones municipales, miles de personas como Juanjo volverán a depender de otras para ejercer su derecho al voto. Hagamos un último esfuerzo para decirle al Gobierno que todos debemos poder votar en igualdad de condiciones y sin discriminación. Que las personas ciegas puedan votar, en definitiva, con tus mismos derechos.

Únete ahora a la peticion de Juanjo y paremos esta bofetada a los derechos de las personas ciegas >>

Muchas gracias por tu apoyo y por todo lo que haces.

El Equipo de Actuable

BOIG PER LA SALUT ALTERNATIVA

2011-03-22T16:49:00.002+01:00

Aquí teniu un nou article de l'Edgar Vinyals (Sarau) per a que descobriu més coses sobre la salut mental!!!!:

L'ésser humà té una capacitat meravellosa de descobrir, aprendre i canviar la seva realitat. Gràcies a això l'espècie humana evoluciona any rere any, les persones intentem millorar el nostre benestar dia a dia i el Punset ens delecta amb el seu savor faire programa rere programa.

Un dels trets típics postmoderns és l'avenç en desenvolupar formes de vida més saludables i sostenibles que millorin la nostra salut i la de la Terra Mare. Aquesta preuada cultura ens convida a incorporar bons hàbits i a consumir productes i serveis beneficiosos per al nostre benestar biopsicosocial.

Fa poc vaig descobrir la paraulota 'ortorexia' que és un trastorn alimentari relacionat amb l'obsessió i l'addicció al menjar sa. En quadres extrems pot provocar desnutrició i morts per inanició. Més conegudes són les seves cosines 'vigorexia' i 'tanorexia' que són respectivament addiccions a l'esport i a prendre el sol.

Aquestes problemàtiques sociosanitàries, fruits dels excessos i la dependència són una malauradament una clara mostra de com les persones som capaces de convertir aspectes històricament relacionats amb la salut en perills o riscs per la salut.

Un altre cas paradigmàtic és el dels psicofàrmacs. Evidentment resulten una eina imprescindible en alguns casos molt greus de psicosis, així com en la gran majoria de les situacions de crisi. Ningú pot dubtar que el seu ús és molt necessari en les etapes on les intervencions giren al voltant de la recuperació de l'equilibri clínic de les persones que tenen un trastorn mental greu.

Ara bé, d'igual manera que en els exemples anteriors, l'abús pot resultar molt perjudicial per la salut humana i pot generar conseqüències greus que van molt més enllà dels efectes secundaris.

Darrerament s'ha publicat a Archives of General Psychiatry un estudi sobre com afecta el tractament crònic amb antipsicòtics al volum cerebral. En aquest estudi es demostra que l'ús de certes quantitats d'antipsicòtics eliminen teixits cerebrals que provoquen pèrdues irreversibles en les capacitats cognitives.

Curiosament fins fa dies la majoria d'estudis que ens arribaven avalaven pseudocientíficament que l'ús d'antipsicòtics tenia un efecte neuroportector i fins i tot afavorien la regeneració de neurones mortes.

Mentida podrida!

Aquest és un exemple més que serveis per denunciar la manipulació de la indústria farmacèutica que durant dècades ens ha venut que les intervencions passaven únicament i exclusiva per la prescripció d'antipsicòtics, ansiolítics, antidepressius i d'altres.

Per sort per la salut mental de tots, ens trobem en un moment d'obertura on alguns psiquiatres comencen a reconèixer la necessitat d'un treball complementari que ampliï i profunditzi els models actuals.

És responsabilitat de tots els professionals del sector treballar per aconseguir aquest canvi que transformi els posicionaments professionals tradicionals.

Entre tots podem innovar amb una perspectiva social i humanista que complementi la mirada biomèdica per potenciar un abordatge integral que promocioni el benestar de totes les àrees de la persona.

Perquè la salut mental passa sobretot per les relacions socials sanes i els hàbits saludables!

Això sí, estigueu a l'aguait que ja sabem que els excessos i els radicalismes són perjudicials.

Ara que arriba el bon temps descanseu, mengeu gelats i poseu-vos cremeta...

CURSOS FORMACIÓ PER A INTEGRADORS

2011-03-15T16:54:00.003+01:00

Desde la asociación TISOC se ponen en marcha acciones formativas enfocadas a aumentar nuestras posibilidades de inserción laboral.

La dinámica del mercado laboral actual nos transmite que los yacimientos de empleo donde abunda la contratación de nuestro perfil son en el ámbito de la salud mental, la discapacidad y la mediación. Atendiendo a este motivo hemos diseñado el primer itinerario formativo del 2011. Veréis que os proponemos tres acciones formativas, de temática idéntica a los colectivos con los que mayor demanda hay de nuestra presencia.

Durante las múltiples vistas que hemos realizado a los centros educativos que imparten el ciclo, nos habéis transmitido inquietudes al respecto de la formación poco específica sobre los colectivos en riesgo de exclusión social. La mayoría de los mensajes que recibimos se hacen eco de esa situación y atendiendo a vuestras necesidades planteamos esta actividad.

Confiamos en que sea de vuestro interés y agradecemos cualquier comentario que queráis compartir en relación al tema: tisocatalunya@gmail.com

Los cursos son los siguientes:

Introducció a les malalties mentales 19,26 marzo y 1, y 9 de abril
Esmorzar: Ser educador o tenir recursos 30 d'abril
Curs Mediacio Comunitària 7, 14, 21 y 28 de mayo
Discapacidad y Trastornos de Conducta 4,11,18 y 25 de junio

Se realizaran en la Casa del Mar de Barcelona (Metro Drassanes o Paral.lel) los sábados de 9 a 14 horas y el precio es para los socios 63 euros y para los no socios 100 euros.

DOCUMENTALS: CUIDADORES I DIFERENTS

2011-02-26T18:59:00.002+01:00

Durante año y medio, cuidadores de familiares con enfermedades degenerativas se reúnen cada 15 días para compartir sus temores y miedos, exponer sus experiencias y sobre todo, aprender a relativizar las cómicas y a veces, embarazosas situaciones cotidianas.

La presentación de Cuidadores, un documental que retrata el día a día de los familiares de enfermos de Alzheimer,tendrá lugar el día 11 de marzo de 2011 en los Cince Alexandra de Barcelona. Oskar Tejedor, director de este filme, se ha basado en una experiencia personal al filmarlo y ha manifestado que su intención no fue realizar un melodrama, sino sensibilizar a la sociedad y a las instituciones con un objetivo esperanzador. Además Tejedor ha reconocido que ha sido un duro trabajo: 'Requería mirarse por dentro y a nadie le gusta mirarse al espejo y ver sus defectos'.

El segundo documental que os recomendamos es "Diferents" és un documental que el Grup Caliu ha fet amb la voluntat de recuperar la memòria històrica de les persones amb discapacitat intel·lectual i les persones amb problemes de salut mental. L'Alemanya nazi i l'Espanya franquista són els escenaris als què es remunta l'obra que amb aportacions i reflexions d'experts i testimonis pretén ajudar a entendre el present. 'Diferents' és un document de denúncia i sensibilitzar per trencar mites, prejudicis, estereotips i per canviar actituds que promulguin un canvi social.

El dia 2 de març a les 7 de la tarda hi haurà una sessió de presentació a la seu del Memorial Democràtic a la Via Laietana de Barcelona a entitats, professionals i estudiants de l'àmbit social. La segona projecció serà dijous per a usuaris i famílies de l'associació Grup Caliu i el públic en general. Per assistir-hi cal enviar un correu electrònic a l'adreça documentaldiferents@gmail.com indicant-hi el dia que s'hi vol anar.

ELS MENORS IMMIGRANTS SUBSAHARIANS DIUEN PROU!

2011-02-21T22:34:00.000+01:00

L’any 2009 la DGAIA va expulsar a molts menors subsaharians dels centres de menors per considerar-los adults. Aquests menors disposaven de passaports expedits per les seves ambaixades però la DGAIA no els donava per vàlids sense cap justificació.

Actualment molts d’aquests menors actualment gaudeixen d’una autorització de residència amb la data de naixement que constava al passaport i que la DGAIA no donava per vàlida. O sia l’Estat espanyol accepta el passaport i la DGAIA no...

Actualment la política de la DGAIA no ha canviat: els menors segueix essent expulsats dels centres de menors malgrat estar en possessió d’un passaport que acredita que són menors d’edat.

S’han presentat moltes queixes al Síndic de Greuges i al Defensor del Pueblo: ambdós organismes manifesten que és una actuació irregular per part de la DGAIA.

Aquesta vegada els menors tornen a dir PROU! i es concentren davant la DGAIA per donar a conèixer aquesta situació.

US ESPEREM!
Albert Parés Advocat Social
Tel.: 646247743

ELS MENORS IMMIGRANTS SUBSAHARIANS DIUEN PROU!
CONCENTRACIÓ EL DIVENDRES 25 DE FEBRER DE 2011 A LES
12:00 DEL MIGDIA DAVANT LA DGAIA, (Av. Paral·lel 52)

MAPA DE LES RELIGIONS

2011-02-14T22:18:00.001+01:00

Santa Coloma és una ciutat integradora, a on s’aplega en harmonia la pluralitat cultural i religiosa, amb una gran diversitat de creences, conviccions i costums, moltes vegades poc conegudes.

Des de les diferents administracions i institucions, es treballa dia a dia per fer compatible l’exercici del dret fonamental de la llibertat de culte, reconegut a la Constitució, amb el transcurs normalitzat de la vida en els barris. L’Associació Colomenca per al Diàleg Interreligiós (ACDI), impulsora del treball, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, la Fundació Pluralismo y Convivencia (fundació depenent del govern de l’estat), que l’ha donat el suport necessari, i Unescocat, han esmerçat els seus esforços en la realització d’aquest mapa.

L’Associació Colomenca del Diàleg Interreligiós ha dut a terme, al llarg de 2010, el treball de camp que ha generat la informació que es veu al mapa.Per tal d'elaborar aquest mapa, s'ha fet primer una tasca d'identificació de les comunitats religioses i després s'ha dut a terme un treball de camp, establint una relació estreta amb les comunitats a través de visites i entrevistes personalitzades. El mapa pretén ser una foto de la diversitat de creences i conviccions, però no vol ser un mirall estàtic sinó una imatge dinàmica que anirà canviant i adaptant-se amb l'evolució de la societat de Santa Coloma:

http://www.gramenet.cat/principal/lajuntament/serveis/ciutadania-i-convivencia/mapa-de-les-religions.html

REFLEXIONA Y REACCIONA POR ARTURO P.REVERTE

2011-02-07T23:59:00.000+01:00

Hay un problema laboral del colectivo de controladores aéreos que afecta al 1,2% de la población española (600.000 personas) y casi todos saltáis como energúmenos pidiendo hasta el linchamiento de ese colectivo cuando el día anterior hacen otra reforma del sistema laboral más restrictiva, quitan los 420 euros de ayuda a 688.000 parados que están en la ruina y anuncian cambios drásticos a peor en la ley de pensiones que afectan al 80% de la población y nadie se indigna ni dice nada. ¿Somos idiotas?

Estáis pidiendo a gritos al Gobierno que se apliquen medidas que quitan el derecho a la baja laboral, a los permisos retribuidos y a las horas sindicales, sacar militares a la calle ¿somos idiotas?

Estáis leyendo que mintieron en los vuelos de la CIA, en el caso Couso, que González era la X del GAL, que gente del PP cobraba de la trama Gürtel, que hay políticos que cobran más de 230.000 euros al año, pero que nos cuestan más de 3 millones de euros, que la corrupción en la política no es excepción, sino norma, que ellos mismos se adjudican el derecho a cobrar la jubilación máxima con pocos años en las Cortes y a nosotros nos piden 40 de cotización, banqueros que consiguen del gobierno medidas duras contra los trabajadores y que tenían que estar en la cárcel por delitos demostrados de fraude fiscal y no decís nada, os quitan dinero para dárselo a esa gente que cobra cientos de miles de euros año, especula con nuestro dinero, defrauda a Hacienda y seguís callados ¿somos idiotas?

Tenéis una monarquía que se ha enriquecido en los últimos años, que apoya a los poderosos, a EEUU, a Marruecos y a todo lo que huela a poder o dinero, hereditaria como en la Edad Media ¿somos idiotas?

En Inglaterra o Francia o Italia o en Grecia o en otros países los trabajadores y los jóvenes se manifiestan hasta violentamente para defenderse de esas manipulaciones mientras en España no se mueve casi nadie ¿somos idiotas?

Consentís la censura en los medios de comunicación, la ley de partidos, la manipulación judicial, la tortura, la militarización de trabajadores sólo porque de momento no os afecta a vosotros ¿somos idiotas?

Sabéis quién es toda la gentuza de las revistas del corazón, futbolistas supermillonarios pero jamás escucháis a nadie como Saramago o Chomsky u otros mil intelectuales veraces y comprometidos con vuestros problemas ¿somos idiotas?

Si mucha gente responde sí, aún nos queda un poco de esperanza de conseguir acabar con la manipulación de los políticos y poderosos.
Si la mayoría contesta no, entonces estamos jodidos.

UN QUADERN, UN LLAPIS I UN EURO PER ALS NENS I NENES DE GAZA

2011-02-02T23:35:00.001+01:00

Volem donar a conèixer i proposar-vos, la Campanya d’educació “Un quadern, un llapis i un euro per als nens i nenes de Gaza” que hem creat des de la iniciativa civil Rumbo a Gaza.

Aquesta és una iniciativa nascuda des de la societat civil que té per objectiu el conèixer la realitat quotidiana que la població de Gaza viu en primera persona. És per això que ens hem marcat l’objectiu d’aconseguir 2 vaixells que puguin transportar 200 persones i 2000 tones d’ajuda humanitària, que s’entregaran a la UNRWA a l’arribada a Gaza per a que gestioni la seva distribució.

Entre les persones que ja s’han compromès a acompanyar-nos en aquesta travessia, es troben actors, periodistes, escriptors, músics, sindicalistes i activistes socials que amb la seva presència, es comprometen a denunciar la insostenible situació en la que es troba sotmesa la població de la franja de Gaza.

Des del mes d’octubre i fins a finals de maig de 2011 es desenvoluparan diferents campanyes de sensibilització i les activitats puntuals que es programin seran difoses a la web www.rumboagaza.org. Tanmateix, es pot participar de forma més activa integrant-se o recolzant als grups de treball que s’han format a les diferents ciutats i amb els que a través de l’e-mail colabora@rumboagaza.org pots contactar-hi.

Una d’aquestes campanyes de la iniciativa Rumbo a Gaza és “Un quadern, un llapis i un euro per als nens i nenes de Gaza” que, a partir del mes de desembre de 2010, s’ha posat en marxa a diversos centres educatius de Catalunya, el País Valencià, Euskadi... i de la resta de l'estat espanyol. La campanya consisteix en donar a conèixer la situació precària en la que es troben els nens, nenes i adolescents palestins a causa dels bombardejos indiscriminats, per part de l’exèrcit israelià, a escoles i instituts.

Us demanem la vostra col·laboració mitjançant la recollida de material escolar i educatiu en els vostres centres. Aquest material es carregarà en els vaixells de la Flotilla de la Llibertat II per fer-lo arribar a la Franja de Gaza. A més, si ho creieu convenient, una sèrie d’unitats pedagògiques estan a la vostra disposició per a la sensibilització a les aules sobre aquest conflicte. Aquest material es pot descarregar en el següent link de la pàgina web: http://www.rumboagaza.org/other-languages/catala/campanyes/

Per a més informació sobre la recollida de materials o la campanya de sensibilització podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través de colabora@rumboagaza.org , suportrumbogaza@gmail.com , dels telèfons 656885179 o 661469397.

Rumbo a Gaza
www.rumboagaza.org

ACCÉS A LA UNIVERSITAT PER A ALUMNES DE FP: MOBILITZACIONS LA FP EN LLUITA!!!

2011-01-26T22:21:00.002+01:00

Si teniu pensat accedir a la Universitat us interessa saber que el 17 de desembre de 2010 es publicava al BOE la Ordre EDU/3242/2010 que regula el contingut de les proves d'aquests estudiants per millorar la seva nota i accedir al món universitari. Des del proper curs, els estudiants de FP podran presentar-se a la part específica de la Selectivitat per tal d'augmentar la seva nota mitjana al igual que ho fan els de Batxilerat. Per tant, el sistema utilizat l'any passat pel que la nota s'augmentava automàticament en base a l'expedient ja no valdrà per els pròxims cursos. Per exemple, un estudiant que finalitze el seu cicle amb una mitjana de 8,50, i que vulgui fer la preinscripció a una carrera haurà de mirar en quina Àrea de Coneixement està inclosa aquesta i així escollir les assignatures a les que es vol presentar ja que no totes puntuen per igual. Les universitats tenen tables en les que indiquen si la nota de l'assignatura de modalitat de la part específica es multiplica per 0,1 o 0,2. Així, si es presenta a dos asignatures i treu un 6 en una i un 5,50 en altra, i suposant que les dos ponderen 0,2 hauria de sumar a la seva nota 1,20 i 1,10 per tant la seva nota final seria de 10,80 (sobre 14 al igual que els de batxillerat).
Al BOE teniu les vinculacions dels Cicles Formatius amb les Àrees de Coneixement en que s'agrupen les carrerres.
Evidentment, heu d'escollir asignatures que ponderen per als estudis que voleu fer ja que no totes valen per a qualsevol carrera o no ho fan per igual. Us anirem informant a mida que tinguem més informació.
De moment hi ha previst mobilitzacions per al dia 16 de febrer a les 12hores a la Plaça Sant Jaume. Us hi esperem a tots/es!!!!

MOHAMED NO ERA SPIDERMAN

2011-01-23T01:11:00.002+01:00

Sus amigos lo definen como un tipo simpático, inquieto, al que la vida había espabilado prematuramente. Aunque el accidente que le ha llevado a la muerte ha vuelto a poner a Salt en el centro del debate sobre los límites y las consecuencias de una inmigración desordenada, Mohamed Reda no había nacido ni había pasado en esa ciudad su infancia. Dicen, porque no es fácil reseguir su breve biografía de 16 años, que apareció en Salt hace poco más de dos años. Reda explicaba que llegó de Marruecos solo, escondido en un camión, y que vino a Salt porque aquí tenía a varios amigos. La Generalitat lo acogió en tutela y desde enero del 2009 estaba en el CRAE de Salt. Pese a los esfuerzos del personal del centro, empezó a tener compañías que cabe calificar como poco deseables. Se sospecha que era uno de los tres ladrones que en septiembre pasado entraron en un rascacielos de Salt para robar unas plantas de marihuana. Sus colegas fueron detenidos pero él escapó descolgándose por unos cables de la fachada. Hace pocos días tenía que declarar en un juicio por otro robo en un piso al que accedió con un joven toxicómano tras saltar una pared con ayuda de un somier. Su cuerpo ligero y diminuto era ´utilizado´ por otros adultos para robar en domicilios. Le llamaban Spiderman, pero el pasado 8 de enero al deslizarse desde una ventana de patio interior a otro piso, cuando huía de la policía local, que lo había detectado con un ciclomotor robado, cayó al vacío.
Unas 3.000 personas se han manifestado este sábado en Salt (Girona) en un acto convocado por los vecinos a favor de la convivencia y contra los últimos actos vandálicos ocurridos en el municipio, el último esta misma noche con tres menores detenidos por quemar dos coches.
La manifestación, en la que han participado unas 200 entidades, ha transcurrido en medio de un amplio silencio y plagada de pancartas con el mismo lema que el que encabezaba la marcha: 'Queremos vivir en Salt en paz y bien'.

La iniciativa, a la que ha acudido la alcaldesa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), así como representantes de los grupos políticos municipales, ha empezado en la plaza dels Peixos y ha concluido en la plaza del Ayuntamiento una hora después.
Los organizadores de la manifestación la han calificado de "magnífica" y han asegurado que ha superado las perspectivas que se habían marcado.

La presidenta de la Asociación de Vecinos de El Centre de Salt, Cesca Terrón, ha insistido, emocionada, en que la marcha ha servido para "demostrar que Salt apuesta por la convivencia".
"El objetivo era buscar un punto de inflexión en la dinámica peligrosa que había en el municipio y lo hemos conseguido", ha resaltado ante los medios de comunicación el secretario de la asociación, Lluís Mateu.

El portavoz de las entidades musulmanas, Mohammed Houri, ha hecho hincapié en que "esto es una lección a todas aquellas personas que han creído que Salt era un pueblo dividido". "Queremos contribuir a construir esta paz que a veces parece tan frágil", ha resaltado Houri.

VEGANISMO QUIERES SABER QUE ES....?

2011-01-20T14:29:00.003+01:00

Hablando de alimentación sana y equilibrada hemos pasado a hablar sobre el veganismo, una alumna de 2ºISO nos ha explicado que quiere decir ser vegano:

El veganismo es una alternativa ética y sana al consumo y dependencia de los productos -no adaptados a nuestras necesidades físicas y espirituales- como la carne, el pescado, los lácteos, los huevos, la miel, los productos derivados de los animales, y otros artículos de origen animal como el cuero y las pieles. Se puede afirmar que es el estilo de vida más sano y respetuoso con los animales y la Naturaleza.

Las personas veganas lo son por diferentes motivos: éticos, de salud,científicos,etc.
Si nos basamos en el argumento más relacionado con la salud, las personas veganas argumentan lo siguiente:

El consumo de grasa y proteína animal sobrecarga la función renal y es perjudicial para nuestro aparato circulatorio. Una alimentación a base de carne, pescado, huevos y leche favorece el desarrollo de enfermedades de origen nutricional como la arteriosclerosis, la hipertensión, el cáncer, la osteoporosis,y las enfermedades del corazón. Mientras que una dieta basada en el consumo de fruta, vegetales, cereales y legumbres, rica en fibra y elementos nutritivos, es ideal para mantener limpio nuestro organismo y nuestras arterias, pudiendo obtener así la cantidad adecuada de grasas y proteínas sin preocuparnos por el colesterol, que sólo se encuentra en los productos de origen animal.

Además de las frutas frescas y los vegetales, un régimen vegano puede incluir una gran variedad de platos preparados a base de cereales, pastas alimenticias, pan, patatas, legumbres (judías, garbanzos, lentejas, guisantes, etc.), arroz, semillas y frutos oleaginosos, germinados de legumbres y semillas, frutos secos, crema de almendras, cacahuetes, anacardos, etcétera; leche de soja, tofu, tempeh o análogos, a base de proteína vegetal texturizada, que aportan los elementos necesarios para satisfacer los paladares más exigentes y cubrir ampliamente todas nuestras necesidades nutritivas.

PER FI UN IMPULS A LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA!!!!

2011-01-13T15:22:00.000+01:00

El Govern ha atorgat 203.320 prestacions, comptant ajuts econòmics i serveis, a les persones acollides a la Llei de la dependència. Aquestes prestacions beneficien un total de 152.605 persones amb gran dependència o dependència moderada.

Segons les darreres dades de desplegament, al mes de novembre hi havia 290.265 sol·licituds valorables i s’havia determinat el grau i nivell de dependència a 273.423 persones, és a dir, el 94%. Actualment, es realitza una mitjana de 8.775 valoracions al mes. Això suposa gairebé el doble des de que es va començar a aplicar la Llei.

Pel que fa als perfils de les persones sol·licitants: el 65% són dones; el 61% té més de 80 anys; un 73% són de la demarcació de Barcelona i el 86% viuen a casa. A més, un 29% pateix algun tipus de discapacitat legalment reconeguda.

El 90% de les persones valorades tenen el PIA fet

Actualment, 273.423 persones ja tenen valorat el seu grau de dependència. Del total de valoracions fetes, 171.067 corresponen a grans dependents i persones amb dependència moderada. Aquests dos col·lectius són els que actualment tenen dret a rebre les ajudes de la Llei.

Per atendre-les, s’han fet 152.605 Programes Individuals d’Atenció (PIA), que són els plans que donen dret a les prestacions. S’ha de tenir en compte que cada cas és diferent i que una mateixa persona pot compatibilitzar un ajut econòmic i algun tipus de servei alhora.

El nombre de persones que tenen el seu PIA fet representa gairebé un 90% de les valoracions. Això demostra que el ritme d’elaboració de PIA’s també s’ha agilitzat respecte a l’any passat, passant d’una mitjana de 5.794 mensuals a 6.476.

Tipologia de les prestacions

El 46% de les prestacions que s’atorguen a través de la Llei de la Dependència són serveis o prestacions econòmiques vinculades a serveis com ara centre de dia, residència, teleassistència o servei d’ajuda a domicili, entre altres. Mentre que el 54% són prestacions de cuidador no professional i assistent personal, majoritàriament del primer tipus.

Aquestes dades confirmen la tendència a l’alça en la petició de serveis. Actualment, gairebé la meitat de prestacions concedides són en serveis i l’altra meitat de cuidador no professional o assistència personal. En canvi, a principis del 2008 el percentatge de prestacions en serveis que es concedien era només del 28%, mentre que les de cuidador no professional eren d’un 72%.

Des de l’inici del desplegament de la Llei, el Govern ha destinat 1.992 milions d’euros al pagament de les prestacions econòmiques i de serveis.

Durant aquest període també s’han creat 10.634 llocs de treball relacionats amb l’aplicació de la Llei de la dependència, majoritàriament de professionals relacionats amb l’àmbit de les residències i centres de dia. A més, 20.053 persones s’han donat d’alta a la Seguretat Social com a cuidadors i cuidadores no professionals.

Plataforma de serveis per a persones cuidadores

El Departament, juntament amb Catalunya Caixa, va engegar l’any passat una plataforma de serveis per a persones cuidadores no professionals que inclou cursos de formació, grups d’ajuda mútua, ajuda domiciliària i assessorament telefònic. L’objectiu és millorar el dia a dia de les persones que cuiden dependents i ajudar-les a fer la seva tasca amb les màximes garanties. Fins ara s’han inscrit en els cursos més de 5.000 persones d’arreu de Catalunya i s’han constituït 26 grups d’ajuda mútua integrats per prop de 300 persones.

A més, enguany la plataforma també inclou estades de respir. Aquest nou servei ofereix a les persones cuidadores la possibilitat d’ingressar durant períodes limitats a la persona dependent en una residència amb l’objectiu d’evitar la sobrecàrrega que li suposi aquesta tasca. Fins ara, 113 persones han sol·licitat aquest servei, de les quals 45 persones ja l’han utilitzat o l’estan utilitzant.

FUNDACIÓ VICKI BERNADET

2010-12-26T23:25:00.001+01:00

La FVB vol desitjar-vos unes bones festes i ara que s’acaba l’any també oferir-vos un petit resum del que ha estat aquest 2010:

L’any passat per aquestes dates vam iniciar una campanya de sensibilització que prenia com a punt de partida pel 2010 l’elaboració d’un manifest contra l’abús sexual infantil. Es pot dir que l’èxit ha anat més enllà del previst, i l’any acaba amb un balanç més que positiu en gairebé tots els àmbits d’actuació que ens vam plantejar en aquest manifest:

Responsabilitat Política:
El passat mes d’octubre el Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió) presenta i s’aprova una Proposició no de Llei al Congrés dels Diputats, desprès d’haver-hi treballat conjuntament durant uns mesos. En aquesta proposició no de Llei s’insta al Govern a:

1. Encargar a un grupo de expertos un estudio sobre la prevalencia y la incidencia de los abusos sexuales a menores en España, por comunidades autónomas.

2. Prestar apoyo a las iniciativas sobre la prevención, sensibilización y tratamiento del abuso sexual infantil de las entidades que trabajan en este ámbito. Este apoyo debe realizarse de forma efectiva, no solo mediante el reconocimiento institucional, sino también con la dotación de recursos necesaria y de forma transversal, teniendo en cuenta la vertiente social y también las de salud, educación, seguridad, justicia e igualdad.

3. Dicho apoyo se llevará a cabo con pleno respeto a las competencias de las comunidades autónomas.

»Palacio del Congreso de los Diputados,
5 de septiembre de 2010.

Protocols i circuits d’atenció:
El passat mes d’abril es firmà un conveni amb la Generalitat de Catalunya en el que la Fundació es constitueix com a un Servei especialitzat en l’atenció a menors víctimes d’abusos sexuals dependents de la DGAIA. El Servei ofereix dues activitats principals:

1. Atenció psicològica a infants i adolescents sota la tutela de la DGAIA o en estudi per l’EAIA, així com als seus familiars, que hagin estat víctimes d’abusos sexuals, amb l’objectiu de minimitzar les conseqüències de l’abús sexual i prevenir noves revictimitzacions.

2. Supervisió especialitzada i assessorament adreçat als/les professionals dels serveis de protecció de menors, per a la detecció i atenció a menors víctimes o possibles víctimes d’abusos sexuals.

Aprofitem per informar-vos que a finals de gener s’obriran les inscripcions per a les properes Jornades Formatives programades pel 13 i 14 de març, sota el títol “Intervenció: un repte cap a la recuperació”.

Manifest

Tot i així, la tasca ha de continuar ja què encara hi ha punts d’aquell manifest que no han obtingut resposta, ni política ni social, tal i com estan reclamant més de 2800 persones que el sota signen. És per això que el mantindrem obert un any més, fent especial èmfasi en aquells àmbits en els que encara ens queda molt per treballar, com són la protecció directa dels nostres infants i la prevenció i seguir treballant per una adequada atenció als adults, famílies i professionals. Aquests seran els reptes als que us convidem a participar a tots/es aquest 2011.

BIUTIFUL: DESGARRADORA O ENTRAÑABLE?

2010-12-21T01:17:00.008+01:00

No sé si recomendaros esta película o no... todavía sigo bajo los efectos de la poca indiferencia que la película te deja... un sentimiento de desgarro, difícil de ver, un drama en mayúsculas.

Id preparados para ver esta película en la que aparecen zonas de Santa Coloma, Badalona, la Barceloneta y el Raval, intenta mostrar lo más marginal de estas zonas y a veces lo menos real según como se mire...

La película trata demasiados temas sin profundizar apenas en ellos o sin ser una película de denuncia social. Quizás la parte que más profundiza es la relación entre los padres y los hijos, una família disfuncional donde a pesar de los desórdenes que padecen los protagonistas nos muestra la lucha de un padre por mantener la seguridad de sus hijos ante una adversidad anunciada.

Trata temas como la immigración ilegal y la explotación de inmigrantes, quizás se trata de una manera demasiado películera como cuando se ve una gran redada en el centro de Barcelona, o los cuerpos lanzados al mar.

Otros temas son tratados más a fondo como la muerte y el proceso de enfermedad, la preparación para la muerte que en su caso, es una falsa preparación, ante la miseria personal ni esto te puedes permitir, el círculo se repetirá... aquí nos hace reflexionar de la marginalidad heredada, de como nos enfrentamos ante la miseria y la pobreza, personal y material...el desgarre emocional...

Si vais a verla me gustaría que me dijeseis vuestras conclusiones y si apostais por la vida de esos pequeños? y en manos de quien?

DIA DEL MIGRANT 18 DE DESEMBRE

2010-12-13T21:38:00.002+01:00

Cada any en aquestes dates volem recordar la importància que té la signatura i ratificació de la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migrants i els seus Familiars per part de l’estat espanyol i el reconeixement i protecció dels drets que hi són continguts. A l’actualitat, són ja 42 els països que han ratificat aquesta Convenció, dos d’ells europeus, però cap no pertany a la Unió Europea.

La Xarxa 18 de desembre-Catalunya la formen un conjunt d’entitats que treballen en l’àmbit de la migració i dels drets humans a Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir la ratificació de l’esmentada Convenció.

En aquests temps de crisi es poden vulnerar drets ja adquirits per les persones que, d’arreu el món, han arribat fins aquí per a veure realitzat el seu projecte de vida o tan sols per supervivència.

Malgrat els esforços de la societat civil, la nova reforma recull aspectes molt negatius que dificulten una veritable política d’immigració, d’igualtat de tracte i orientada a la integració. Ens sembla molt greu que drets que fins ara estaven reconeguts ara hagin estat retallats.

La crisi econòmica està afectant el projecte migratori de milers de persones que, en aquests moments, estan vivint situacions molt precàries. Aquestes persones que, desprès d’un llarg i tortuós camí personal i administratiu han aconseguit regularitzar la seva estada, temen perdre-ho tot i tornar a una situació inicial d’incertesa. Estem davant una situació socioeconòmica que els pot portar i els està portant, de nou, a la clandestinitat i a la economia submergida, competint pels escassos llocs de treball en un ambient de desocupació que pot fer aflorar actituds racistes i xenòfobes.

És molt important que aquestes persones tinguin drets com per exemple el dret a vot per tal d'incidir en les polítiques del país, a tal efecte us hi posem aquesta informació per a que feu ressó de la mateixa:

El Departament d'Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració, promou una campanya informativa per Internet orientada a facilitar la inscripció de les persones estrangeres residents a Catalunya que podran votar a les properes eleccions municipals, previstes pel 22 de maig de 2011. Es tracta dels majors d'edat d'algun estat de la Unió Europea i dels extracomunitaris procedents d'algun país que hagi signat un acord de reciprocitat amb l'Estat espanyol per permetre el sufragi als comicis locals. Segons càlculs del Govern, en total sumen més de 338.000 persones, el que representa el 6,1% del conjunt de població cridada a les urnes.
Actualment, existeixen acords amb Colòmbia, Equador, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Xile. I estan pendent de publicar-se al BOE l'acord amb Bolívia i Islàndia. Els ciutadans i ciutadanes que estiguin dins d'aquests grups han de complir, a més a més, una sèrie de requisits:
a) ser major de 18 anys
b) estar empadronat al seu Ajuntament
c) comptar amb autorització de residència a l'Estat espanyol
d) haver residit legalment i sense interrupcions a l'Estat durant els darrers 5 anys (3 anys en el cas de Noruega)
La campanya fa especial èmfasi en la necessitat d'inscriure's al Cens Electoral abans del proper 15 de gener, ja que és condició obligatòria per poder exercir posteriorment el dret a vot. Per més informació truqueu al 012

Les entitats integrants de la Xarxa 18 de desembre- Catalunya són:
AMIC-UGT (Unió General de Treballadors de Catalunya) ASMIN, Associació de Veïns pel Benestar Ciutadà (AVBC) Associació Salut i Família Associació Sociocultural Ibn Batuta Cáritas Diocesana Barcelona Casal Argentí en Barcelona CITE-CONC (Comisió Obrera Nacional de Catalunya) Col•legi d’Advocats( Comissió Defensa Drets Humans) Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR) Consell Municipal d’Immigració de Barcelona Diputació de Barcelona – Benestar Social FASAMCAT (Federación de Asociaciones Americanas en Catalunya) Institut de Drets Humans de Catalunya MigraStudium Portal de Solidaritat OneWorld Servei Immigració i Refugiats de Creu Roja SOS Racisme Catalunya Unió de Pagesos.

ELLOS TE DAN 10 CONSEJOS ...

2010-12-09T20:36:00.005+01:00

1. Tengo autismo. No soy “autista”. Mi autismo es sólo un aspecto de mi naturaleza. No me define como persona. ¿O eres una persona con pensamientos, sentimientos y muchos talentos, o solamente gordo, miope (usas gafas) o torpe (malo para deportes)? Puede que eso sea lo primero que yo vea cuando te conozca, pero no representa necesariamente lo que eres tú.

2. La integración sensorial debe ser el aspecto más difícil de entender sobre el autismo, pero es quizás el más importante. Significa que las cosas comunes y corrientes que uno ve, oye, huele, saborea y toca cada día y que muchos ni notan, para mí pueden ser incluso dolorosas. Muchas veces siento que incluso el ambiente en el que tengo que vivir es hostil.
Puedo parecer retraído o agresivo pero en realidad sólo estoy tratando de defenderme.
Mira como un simple viaje al supermercado puede resultarme un infierno: mi oído puede ser extremadamente agudo. Docenas de personas están hablando al mismo tiempo. Los altavoces dan los especiales del día. La música de fondo gime por el sistema de sonido. Las cajas registradoras silban y tosen, y un molino de café hace gárgaras. La máquina que corta la carne chilla, los bebés lloran, las carretillas rechinan, las luces fluorescentes vibran. ¡Mi cerebro no puede procesar toda esta información y estoy sobrecargado!
Porque me oriento visualmente (más sobre este tema más adelante), éste puede ser el sentido que primero se sobreestimule. La luz fluorescente no solo es demasiado brillante, sino que hace ruido al vibrar. El local parece latir y me duelen los ojos. Todo esto afecta mis sentidos vestibular y propioceptivo, y ahora ya no sé ni dónde está mi cuerpo en el espacio.

3. Por favor, recuerda distinguir entre “no lo voy a hacer” (porque decido no hacerlo) y “no lo puedo hacer” (porque no soy capaz de hacerlo).
El lenguaje receptivo y perceptivo y el vocabulario son un gran desafío para mí. No es que no escucho las instrucciones; es que no te comprendo. Cuando me gritas desde el otro lado de la habitación, esto es lo que oigo: “*&^%$#, Juan. #$%^&%$*…”. Más bien, ven a hablarme directamente con palabras sencillas: “Por favor pon el libro en tu escritorio, Juan. Es hora de ir a almorzar”. Esto me explica qué quieres que haga y qué va a suceder después. Ahora me resulta más fácil obedecerte.

4. Soy un pensador concreto. Esto significa que interpreto el lenguaje literalmente. Me confundo mucho cuando me dices: “Te vas a morir de frío si no te pones un abrigo” cuando lo que me quiere decir es “Hace frío, ve a ponerte un abrigo”. No me digas “comes como un pajarito”, porque en mi mente me veo acercando la cabeza al plato a agarrar la comida con la boca. No entiendo los modismos, los refranes, los dobles sentidos, las inferencias, las metáforas, las alusiones ni el sarcasmo.

5. Me resulta difícil expresarte lo que necesito cuando no sé las palabras para describir mis sentimientos.
Quizás tengo hambre, estoy frustrado, asustado o confundido pero en este instante esas palabras están más allá de lo que puedo expresar. Fíjate más bien en mi lenguaje corporal, mi retraimiento, mi agitación u otras señales de que algo anda mal.
O, por otro lado: puede que suene como un “pequeño profesor” o un artista de cine, hablando sin parar o recitando parrafadas demasiado sofisticadas para mi edad. Éstos son mensajes que he memorizado del mundo que me rodea para compensar por mi déficit de lenguaje porque sé que se espera que conteste cuando me hablan. Se llama “ecolalia”.

6. Debido a que el lenguaje me resulta tan difícil, me oriento visualmente.
Por favor, muéstrame cómo hacer las cosas en lugar de solo decírmelo. Un horario visual, con fotos o imágenes sencillas, me resulta extremadamente útil durante el transcurso del día. Igual que tu agenda, a mí me quita el estrés de tener que recordar qué tengo que hacer después, me permite una transición suave entre actividades, me ayuda a manejar mi tiempo y a responder a tus expectativas.

7. Por favor, ayúdame con mis interacciones sociales.
Puede parecer que no quiero jugar con otros niños en el parque infantil, pero a veces es que simplemente no sé cómo iniciar una conversación o ponerme a jugar con otros niños. Si les dices a otros niños que me inviten a jugar fútbol o baloncesto, puede que me ponga feliz de ser incluido en el juego.

8. Si puedes determinar por qué me dan rabietas, se las puede prevenir.
Lleva un diario donde anotas la hora, el lugar, la gente y la actividad. Puede que esto revele un patrón de comportamiento. Trata de recordar que toda conducta es una forma de comunicación. Te dice, cuando mis palabras no lo pueden hacer, cómo percibo algo que está sucediendo en mi entorno.

9. Esfuérzate por considerar mi autismo como una capacidad distinta y no como una discapacidad. Mira más allá de lo que ves como limitaciones y aprecia los regalos que me ha dado el autismo.Puede ser cierto que sea pésimo para mirar a los ojos o para conversar, pero ¿te has dado cuenta de que no miento, no hago trampa en los juegos, no me chivo de mis compañeros de clase ni juzgo a las demás personas?

10.Todo lo que yo puedo llegar a ser no sucederá sin que tú seas mi fundamento.
Sé mi defensor, sé mi amigo y veremos hasta dónde puedo llegar!!

PASTILLAS CONTRA EL DOLOR AJENO

2010-11-28T23:14:00.002+01:00

Varios alumnos me han enviado esta noticia que publico para que podáis leerla:

Acaban de anunciar que, a partir de mañana, venderán en todas las farmacias de España unas pastillas muy especiales. Tan especiales, que en vez de curar a quien las toma, cura a millones de personas ajenas, olvidadas, que no pueden tomar las medicinas que necesitan.Se llaman "Pastillas contra el dolor ajeno".

Os sonará a Chino, pero es muy facil: Médicos Sin Fronteras (organización con la que no tengo nada que ver) va a vender estas pastillas, a un precio de 1€, para que, con la recaudación, se pueda tratar a millones de personas que sufren enfermedades olvidadas, como la enfermedad del sueño, el chagas, el sida infantil, el kala azar, la tuberculosis , o la malaria. Son enfermedades que a nosotros no nos afectan, pero que en el tercer mundo causan estragos, porque las empresas farmacéuticas venden la medicación a "precio occidental", lo que imposibilita recibir tratamiento a las personas pobres.

Así que, por 1€, os venderán seis pastillas (en realidad son caramelos de mentol) con las que ayudaréis a tratar a quienes no pueden pagarse las medicinas.
Es un precio muy bajo a pagar, y nos lo ponen muy facil: no nos piden que vayamos a África en una caravana solidaria, ni una mensualidad. Solo 1€. Menos que algunas chucherías. Menos que el autobús. Y podemos comprarlas en cualquier farmacia.
Así que, si podéis hacerme ese favor, tenéis un año, a partir de mañana, para comprar las "Pastillas contra el dolor ajeno". Y si no lo queréis hacer por mí, por pedíroslo personalmente, hacedlo por aquellos que no os lo pueden pedir directamente.
Para más información:
www.msf.es/pastillascontraeldolorajeno/
Animáos, por favor. Y, además de colaborar vosotros, animáis a vuestras familias y amigos.
Es sólo 1€.
Que ruede la rueda..

LA TITULACIÓ D'INTEGRACIÓ SOCIAL ENTRE LES CODIFICACIONS SISPE.

2010-11-23T00:02:00.001+01:00

El Sistema Nacional d'Ocupació (SNE), integrat pels Serveis Públics d'Ocupació autonòmics i el Servei Públic d'Ocupació Estatal, utilitza per a la gestió de la intermediació laboral la Classificació d'Ocupacions SISPE-2002 (CO-SISPE 2002) que consta de 2.123 codis d'ocupacions.Per a la gestió de la intermediació laboral, els SPE disposen, a més, d'altres instruments.

Un dels més utilitzats és la taula que recull totes les titulacions acadèmiques reglades actualment vigents a Espanya.

La titulació acadèmica "Tècnic Superior en Integració Social" existeix entre les codificades en SISPE.

La inclusió d'aquesta titulació a l'esmentada taula suposa la garantia per a tots els seus titulats de què els Serveis Públics d'Ocupació (Estatal i autonòmics) estan intermediant amb la seva titulació mitjançant aquesta taula.

Tots els demandants d'ocupació tenen recollida la seva titulació en la base de dades del Sistema d'Informació dels Serveis Públics d'Ocupació, facilitant que els empresaris puguin, per cobrir els seus llocs vacants, sol·licitar treballadors que tinguin una determinada titulació. Això suposa que tots els demandants que tenen titulacions reglades disposen d'igualtat d'oportunitats a l'hora de poder intermediar en els Serveis Públics d'Ocupació

La "Taula de titulacions reglades" i la "Classificació d’ocupacions" son les dues eines de selecció més importants en la intermediació, no essent les úniques; ja que existeixen també altres molts aspectes del currículum laboral, experiencial i de destreses i habilitats, o de coneixements específics i carnets professionals disponibles perquè els empresaris oferents, coneguin perfectament les qualitats de les persones que demanden ocupació.

El sistema informàtic de gestió de la intermediació laboral permet que la recerca de candidats per a ofertes es pugui realitzar bé per ocupació o bé per titulació (entre altres qualificacions de les quals posseeix el demandant d'ocupació).

En el cas que ens ocupa, hi ha dins de la classificació d'ocupacions, diverses ocupacions que podrien ser exercides pels tècnics superiors d'integració social, com són entre moltes d'altres:

. 3212.001.7 Tècnic en educació especial
.3531.003.9 Educador de carrer
. 3531.004.8 Educador de família
. 3532.001.4 Animador comunitari, en general
. 3539.001.5 Promotor d'igualtat d'oportunitats, en general
. 3539.003.3 Agent de desenvolupament social.
…………………….

Totes aquestes ocupacions tenen el denominador comú de ser feines d'"integració social" els professionals de les quals, en una proporció molt elevada, tenen la formació amb la titulació de "Tècnic Superior d'Integració Social".

JORNADES L'EDUCACIÓ I L'INTERCULTURALITAT

2010-11-19T13:27:00.001+01:00

L’Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic (EICA) organitza aquestes jornades del 22 al 26 de novembre a les 19’30 h. al Pou de la Figuera de Barcelona, Sant Pere Més Baix 70, per apropar-nos a la diversitat cultural.

Les jornades són gratuïtes i comptaran amb diverses activitats:

* 22 de novembre: Conferència “Com treballar la interculturalitat des de l’educació” a càrrec d’Enric Prats (UB)

* 23 de novembre: Teatre de l’oprimit a càrrec de Transformas. Cal fer d’inscripció prèviament.

* 24 novembre: Taula rodona “Estratègies formatives amb persones adultes des d’una perspectiva intercultural en el teixit associatiu” a càrrec d’ Elisabet Moreras (Servei Solidari), Jordi ferrer Jaureguizar (Probens), Antonia Salazar Cuesta (Eica). Modera Miguel Casanova.

* 25 de novembre: Taller Formatiu “Alfabetització de persones nouvingudes i autòctones” a càrrec d’alfons Formariz. Cal fer d’inscripció prèviament.

* 26 de novembre: “Música comunitària a Sant Pere, Santa Catalina i la Ribera” a càrrec de la Fundació Privada Ribermúsica- Josep Mª Aragay. Amb els concerts de Riborquestra, BàsquetBeat i Pica Pica.

Les activitats en les que es requereix inscripció prèvia es poden fer enviant un e-mail a mediacio@eicascantic.org o trucant al telèfon 93 268 49 43, indicant les següents dades: nom i cognoms, telèfon, activitat a la que t’inscrius i indicar com t’has assabentat de la mateixa.

UN DIA SIN ALCOHOL

2010-11-15T16:35:00.000+01:00

El 15 de Noviembre se celebra el Día Sin Alcohol, es en España la campaña más antigua en materia de sensibilización social hacia la problemática de la adicción al alcohol.

A diferencia de otras campañas que hacen hincapié sobre el consumo, denuncian los abusos o defienden a ultranza la abstinencia, esta campaña nace con un solo objetivo: Que cada cual, desde la propia libertad personal, haga una prueba que le permita determinar cuál es su relación con el consumo de alcohol

.La propuesta de la Campaña es:

Prueba un día a no beber ni una sola gota de alcohol, si no te supone ningún problema, malestar o intranquilidad, es decir, si ese día sin tomar alcohol, transcurre con normalidad, es claro que la relación de ese individuo con el alcohol no es problemática. Dependiendo de grado de problemática que suponga la prueba, así será el nivel del problema que esa persona puede tener en relación al consumo de alcohol

Mira el vídeo que han hecho unos jóvenes raperos sobre la campaña:

Día promovido por la Fundación Fulgencio Benitez para la Intervención en Adicciones, en España.

RECICLATGE URGENT PER A INVERTIR EN SALUT MENTAL

2010-11-07T18:51:00.002+01:00

El companay Edgar Vinyals, qui va venir fa uns dies a fer una xerrada al nostre institut sobre "L'oci inclusiu" ha escrit aquest article i ens convida a compartir-lo amb ell:

Totes les persones, sigui quina sigui la nostra etiqueta, necessitem respostes, explicacions i teories que ens facin coneixedors dels fenòmens de la realitat que vivim: la cultura ens fa lliures!

Els imaginaris són construccions culturals que poden esdevenir un gran recurs per cobrir aquesta necessitat. Aquests suposen una font de seguretat en un entorn desconegut. A vegades, utilitzem sense ser conscients idees falses que ens ajuden a comprendre el que ens envolta, fent-nos sentir més segurs en un entorn que ens pot resultar advers. En aquest marc d'idees errònies es configura l'estigma que recau sobre les persones que tenen problemes de salut mental, alimentant-se dels prejudicis i estereotips socials. Aquesta cultura ens fa "lliures" per fugir del que desconeixem i ens pot fer por.

La situació de les persones afectades s'agreuja amb la creixent deshumanització en l'àmbit de la salut mental. En el panorama actual, la visió tradicional biomèdica que defensa les malalties mentals com disfuncions orgàniques, predomina en l'àmbit de la salut mental tenint el monopoli de la majoria del sector professional. Durant dècades, les teories tradicionals han transfigurat les vivències i experiències naturals dels éssers humans, convertint-los en trastorns diagnosticables que expliquen "científicament" patiments existencials que són presents en les nostres vides. Aquest model rígid i el seu discurs circular ha generat un procés de despersonalització dels individus on es posa en joc la capacitat de les persones afectades i la seva identitat social.

En conseqüència, com a usuari de la xarxa de serveis de salut mental, he viscut diverses situacions on la meva capacitat d'autonomia i autodeterminació o el que podia pensar, sentir o fer, no tenia valor si contradeia els posicionaments que segueixen aquests plantejaments. Crec que és urgent reivindicar el dret que tenim els afectats a ser part activa en el nostre procés de recuperació i establir-nos com a punt clau que formi part en les estratègies per aconseguir la nostra inclusió social.

Estic convençut que la millora dels serveis de la xarxa de salut mental passa per una acció conjunta entre administració, usuaris, professionals i familiars.
Entre tots podem obrir escletxes que il·luminin el camí de la inclusió social i alleujar la confusió que provoquen les problemàtiques de salut mental en la nostra comunitat.

NOVA SORTIDA PROFESSIONAL PER ALS INTEGRADORS: L'ASSITENT PERSONAL

2010-11-03T16:44:00.002+01:00

El Departament d'Acció Social i Ciutadania amplia a tots els graus de dependència la prestació de l'assistent personal. A més, a partir d'ara aquesta prestació es podrà atorgar també en forma de servei. La Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència només contempla l'assistència personal com a prestació econòmica. Amb aquesta nova regulació, el Departament vol potenciar les prestacions en forma de servei i millorar-ne la qualitat, d'acord amb la Llei de Serveis Socials.

Catalunya ha estat pionera en la regulació de la figura de l'assistent personal. L'any 2007, el Departament ja va posar en marxa una experiència pilot amb la col·laboració de la Federació ECOM i la Fundació Autònoma Solidària per avaluar la viabilitat d'un servei d'assistència personal. La Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència inclou des de la seva posada en marxa aquesta figura en el seu catàleg de prestacions. A Catalunya, s'han establert dues modalitats:
Assistència personal de suport en l'acompanyament a activitats laborals, ocupacionals i/o formatives. Aquest servei ofereix suport a la persona amb dependència en els desplaçaments a les activitats laborals, ocupacionals i formatives regulars i és compatible amb els serveis d'ajuda a domicili, centre de dia, centre de dia d'atenció especialitzada i centre ocupacional.
Assistència personal de suport a la vida autònoma i d'integració social i comunitària. Ofereix suport en el desenvolupament d'activitats de la vida diària, així com en les activitats de caràcter laboral, ocupacional, formatiu, de relació social, cultural i de participació associativa. Aquesta modalitat inclou com a mínim accions d'atenció personal; suport a l'organització, la neteja i l'ordre de la llar; acompanyament i suport en les activitats laborals, ocupacionals, formatives i culturals, entre altres; i altres accions que formin part del pla d'activitats de la persona beneficiària.

L'assistent personal i les entitats acreditades

La nova ordre també regula la professió de l'assistent personal i l'acreditació de les entitats que ofereixen aquest tipus de servei. En el primer cas, es defineix a l'assistent personal com el professional d'atenció directa a la persona amb dependència. La seva funció és proporcionar el suport personal necessari per superar les limitacions funcionals de les persones en situació de dependència i col·laborar en tasques de la vida quotidiana per tal de potenciar la seva autonomia personal i fomentar la seva vida independent.

Les persones que vulguin exercir com assistent personal hauran de reunir els següents requisits:
Ser major de 18 anys.
Reunir les condicions d'idoneïtat per prestar els serveis, que es valorarà tenint en compte l'experiència i la formació prèvia de l'assistent i les necessitats de la persona a la qual es dóna el servei.
Prestar els serveis mitjançant contracte amb entitat acreditada o directament a través de contracte amb la persona dependent.
Estar afiliat, d'alta i cotitzar a la Seguretat Social.

En el cas de les entitats d'assistència personal, caldrà que estiguin acreditades i inscrites en el Registre d'entitats, serveis i establiments socials del Departament d'Acció Social i Ciutadania. D'aquesta manera, es garanteix la qualitat del servei.

Per saber quines seran les entitats acreditades que contractaran aquest perfil mireu la pàgina www.gencat.cat/dasc on es publicaran.

PREMIO NOBEL DE LA PAZ

2010-10-24T18:41:00.001+02:00

Mahfoud alumno de 2n ISO ens ha fet arribar aquest missatge per tal de que el publiquem al blog:

Liu Xiabo se enteró de que había ganado el Premio Nobel de la Paz por los guardias de la prisión en la que está encerrado. Liu, que cumple 11 años de condena sólo por pedir pacíficamente democracia y respeto por los derechos humanos en China, es un preso de conciencia y debe ser puesto en libertad inmediatamente.

El Gobierno chino está demostrando un claro desprecio por los derechos humanos al mantener en la cárcel al Premio Nobel de la Paz y acosar a su mujer, Liu Xia, que está bajo arresto domiciliario.

En el mundo, hay miles de presos de conciencia que sólo te tienen a ti para denunciar la tragedia en la que viven. Lo que les diferencia de Liu Xiabo es que no han conseguido el Premio Nobel de la Paz y que nadie habla de ellos. Lo que les hace iguales es su valentía, el riesgo que corren y el trabajo diario de Amnistía Internacional para liberarlos. Tú también puedes hacerlo: únete a Amnistía Internacional y lucha cada día por la libertad de expresión en el mundo.

ESTUDI SOBRE LA DISCAPACITAT REALITZAT PER L'ASSOCIACIO AMPUTATS SANT JORDI

2010-10-20T22:44:00.001+02:00

Un total de 1.800 alumnes de 18 centres educatius de Barcelona i de l'àrea metropolitana s'han posat a la pell de persones amb discapacitat. Segons un estudi, elaborat amb dades que han proporcionat aquests joves, aquest treball educatiu és la millor mesura per fomentar la consciència social i la solidaritat amb un col·lectiu que reclama que s'accepti la discapacitat com un fet natural.

La Rosalia Lázaro ha guanyat dues medalles d'or i una de plata, malgrat tenir una discapacitat visual. L'atleta paralímpica no s'ha volgut perdre la presentació d'un estudi pioner en educació en valors vers la discapacitat.

Aquest treball de recerca, que ha elaborat l'Associació d'Amputats Sant Jordi, es basa en les activitats d'educació que han apropat 1.800 alumnes de 18 centres educatius de Barcelona i l'àrea metropolitana a realitats com les de la Rosalia Lázaro.

La principal conclusió és que la formació de nens i joves sobre la discapacitat és la millor mesura per fomentar la consciència social i la solidaritat amb aquest col·lectiu.

"Amb una petita intervenció aconseguim potenciar la comprensió, l'acceptació i la integració de les persones amb discapacitat", explica Pilar Díaz, presidenta de l'Associació d'Amputats Sant Jordi.

Posar-se a la pell de les persones amb discapacitat

Caminar amb crosses, moure's amb una cadira de rodes o sense poder-hi veure són algunes de les activitats pràctiques amb les quals els joves que han participat en aquest estudi s'han pogut posar a la pell de les persones amb discapacitat.

A més, han tingut l'oportunitat de conèixer persones amb algun tipus de discapacitat i conèixer de prop la realitat d'aquestes persones; fet que ha contribuït a canviar la percepció que en tenien.

D'aquesta manera els joves s'adonen que "no és la discapacitat la que ens impedeix fer coses, són les barreres", en paraules de Díaz.

Tot i que Barcelona és la ciutat d'Europa més accessible, més enllà de les barreres físiques, encara hi ha molt per fer. L'estudi també constata que avui en dia encara hi ha molt desconeixement sobre la discapacitat.

"L'objectiu és que s'accepti la discapacitat com un fet natural", afirma Díaz, que considera que els joves poden contribuir al fet que els seus pares també en canviïn la seva percepció.

QUÈ PUC FER JO EN ÈPOCA DE CRISI PER AJUDAR A COMBATRE LA POBRESA?

2010-10-19T12:47:00.001+02:00

Coincidint amb el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, la Taula d'Entitats del Tercer Sector ha proposat 10 punts claus per col·laborar en fer un món molt més just. Recollits al web de 'Donem el millor de nosaltres' els punts proposen:

1. Dóna un 0,7% del teu sou a fins socials
2. Organitza una campanya de recollida d'aliments a la teva feina o comunitat
3. Gasta només el que necessitis, sigues respectuós amb el medi ambient i amb els recursos que tenim. No llencis menjar.
4. Fes-te voluntari a menjadors socials, a entitats de persones sense llar o del projecte social del que et sentis més a prop
5. Ajuda a les persones nouvingudes en la seva integració (ensenya la llengua i la cultura, explica els drets i els deures...). Aquestes persones contribueixen al nostre creixement
6. Si tens una empresa, planteja't la contractació de persones en risc d'exclusió social i de joves que busquen la seva primera feina
7. Fes xarxa per ajudar persones que busquen feina: fes circular els currículums, posa en contacte gent que busqui feina amb empreses...
8. Si tens un pis buit, lloga'l. No tinguis por, avui les administracions donen suport a aquest tipus de contracte
9. Col·labora amb entitats que treballen amb nens en risc d'exclusió. Ofereix-te a donar suport educatiu a infants amb dificultats a l'escola. Fes companyia i tingues cura dels nens que no tenen un entorn familiar adequat
10. Ajuda la gent gran de la teva comunitat (acompanya a comprar o a anar al metge, fes companyia...)

12a EDICIÓ DE LES JORNADES DE PAU I COOPERACIÓ A SANTA COLOMA

2010-10-17T19:46:00.002+02:00

Del 14 al 30 d'octubre es celebren a Santa Coloma les jornades de pau i cooperació, volem destacar dins de les mateixes l'exposició fotogràfica "Mundo Zapara" de Raül de la Morena, sobre l'Amazònia equatoperuana i els pobles indígenes (Mas Fonollar).

El dia 21 a les 19:30 a la Biblioteca Singuerlin es farà una conferència sobre "Lideratge femení, desenvolupament i drets humans" a càrrec de la directora executiva del Centre llatinoamericà per al Desenvolupament Rural de Xile.

El día 18 a les 20:00 a la Biblioteca Central hi haurà una conferència sobre els "Drets Humans al Sahara Ocupat" a càrrec de l'Associació Catalana de Juristes Democrates i del Comité de Suport a l'Autodeterminació del Poble Saharaui Ocupat.

El dia 19 a la Casa de la Solidaritat es projectarà el video "Sensacions sobre Diabugu Batapa".

El dia 20 a les 20 hores a la Biblioteca Singuerlin hi haurà la conferencia sobre "la Comissió de Solidaritat a Catalunya".

Finalment, el dia 22 a l'Auditori tindrà lloc la jornada "Dialegs locals sobre l'agenda de la cohesió social: reptes per a la cooperació descentralitzada amb America Llatina".

ACOMIADAMENT DE INTEGRADORS SOCIALS ALS IES

2010-10-13T18:11:00.000+02:00

Continúan las irregularidades que afectan a compañeros/as integradores/as que trabajan en centros educativos. ¿Que podemos hacer?
Debemos pensar como hacer presión y apoyar a los/as compañeros/as que trabajan a través del Departament de Educacio. Ya han empezado a sufrir los despidos.
Recordemos que es el Departament quien crea el perfil formativo sin asegurarse la correspondencia en materia laboral.
La Administración hace oídos sordos a nuestras necesidades y, para colmo, el Departament que nos crea nos retira su respaldo.
¡¡¡ No podemos consentirlo y quedarnos con las manos atadas !!!
En este barco estamos todos y todas....¿Que sugerís? ¿Que podemos hacer?
Si alguien conoce o tiene contactos en televisión, radio, periódicos, en el departement d'educuació, porfavor contactar con tisoc para dar a conocer a todo EL MUNDO la situación del integrador social y más ahora con los despidos de nuestros compañeros que trabajaban en los IES!!!!
Todo el que pueda ayudar con contactos se agradeceria que enviara un email a tisocatalunya@gmail.com.

EL PARLAMENT APROVA LA LLEI DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT DE CATALUNYA

2010-10-07T13:57:00.003+02:00

El passat 23 de setembre el Ple del Parlament va aprovar la Llei de Polítiques de Joventut que regula l'única competència exclusiva de la Generalitat pendent de desplegar des de l'entrada en vigor de l'Estatut de Sau, el 1979. Aquesta nova llei determina que els poders públics han de fer polítiques específiques per a l'un milió tres-cents mil joves que hi ha a Catalunya i té com a eixos centrals l'emancipació i la participació.
Un dels aspectes més destacats de la Llei és la creació de la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, que ja s'ha començat a materialitzar amb les Oficines Joves desplegades per tot el territori. El text situa el Pla Nacional de Joventut com a ideari de les polítiques de joventut tant de la Generalitat, com dels governs locals i de les entitats i posa les base per regularitzar els professionals que es dediquen al sector de polítiques per als i les joves.
Després del dictamen favorable del Consell de Garanties Estatutàries que conclou que la Llei de Polítiques de Joventut no vulnera l'autonomia local, la nova norma jurídica ha obtingut el suport de la cambra. La Llei blinda la competència exclusiva que l'Estatut atorga a la Generalitat en matèria de joventut, deixant clar que correspon al Govern i els ens locals catalans l'impuls de les polítiques per a joves. Això inclou la gestió de les subvencions de l'Estat i de la Unió Europea.

La llei crea la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, que el Govern desplegarà fins al 2015. Comptarà amb 64 Oficines Joves que agrupen, en una finestra única, tots els serveis per a l'emancipació juvenil que presten les diferents administracions. Les Oficines Joves ofereixen una atenció pròxima, integral i personalitzada i disposen d'un catàleg de serveis especialitzats: borsa jove d'habitatge, oficina jove de treball, punt d'informació juvenil, així com assessoraments en matèria legal, de salut o cultura a càrrec de professionals especialitzats.
Actualment ja funcionen 12 Oficines Joves (l'Alt Urgell, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Garraf, les Garrigues, el Gironès, el Montsià, la Noguera, el Priorat, la Selva, el Tarragonès i el Vallès Oriental) i està previst que aquest any se n'obrin al Baix Ebre, el Maresme, Osona i el Solsonès. Les oficines s'implantaran a totes les capitals de comarca i a les ciutats de més de 50.000 habitants.

El Pla és el marc de referència de les polítiques per a joves de Generalitat, món local i entitats juvenils. D'aquesta manera es consolida el treball conjunt dut a terme els últims anys entre les diferents administracions públiques i el teixit associatiu juvenil.
La Llei, a més, potencia la transversalitat de les polítiques per a joves i estableix que tots el departaments del Govern comparteixen responsabilitats en matèria de joventut. El text també reconeix noves formes de participació juvenil com els consells locals de joventut o els grups de joves.

Aquest col·lectiu, cada cop més nombrós, sovint ha hagut de treballar en condicions de precarietat laboral i sense itineraris de professionalització. Amb la Llei se supera aquest dèficit i es posen recursos al seu abast per tal que puguin dur a terme la seva feina.
La llei impulsarà la creació d'un Registre d'Equipaments i Serveis Juvenils per conèixer els recursos públics de què disposa el país i decidir quins seran necessaris per donar uns serveis adequats a la ciutadania jove.

La norma acota la joventut en la franja d'edat entre els 16 i els 29 anys, llevat per a polítiques públiques concretes (com les d'educació sexual, que es poden avançar des de l'adolescència, o les d'habitatge, que s'allarguen fins als 35 anys). És a partir dels 16 anys quan un o una jove ja té l'edat per poder emancipar-se civilment, incorporar-se al món laboral o triar itineraris educatius voluntàriament.
Es defineix la joventut com aquell col·lectiu majoritàriament immers en processos de formació i/o inserció laboral i/o d'emancipació domiciliar amb unes necessitats específiques. Les persones joves viuen una etapa de transició cap a la vida adulta que es caracteritza per la dificultat d'exercir la ciutadania, tant a nivell social i polític, com econòmic i cultural.
L'aprovació de la Llei s'emmarca en l'aposta del Govern per les polítiques d'emancipació juvenil, especialment en un moment en què el col·lectiu jove està rebent un fort impacte de la crisi. L'aprovació d'aquesta norma se suma a d'altres iniciatives de la Generalitat en matèria de joventut, com la renovació del Pla Nacional de Joventut de Catalunya fins al 2020; la signatura de l'Acord de Mesures per a l'Ocupació Juvenil amb els agents socials, dotat amb més de 200 milions, per lluitar contra la crisi i la precarietat laboral, o l'aprovació del Pacte Nacional per a l'Habitatge, amb especial atenció a les necessitats dels i les joves.

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA EXPLOTACIÓN SEXUAL Y EL TRÁFICO DE MUJERES, NIÑAS Y NIÑOS

2010-09-27T16:10:00.002+02:00

El día 23 de Septiembre, se celebro el día internacional contra la explotación sexual y el tráfico de mujeres, niñas y niños. Es uno de los delitos más siniestros que se conocen y una alumna de primero de integración quiere compartir con vosotros esta información.

El Día Internacional en contra de la Explotación y Tráfico de Mujeres y Niños tiene como fin concientizar a los gobiernos y a la sociedad civil sobre las causas y consecuencias de este crimen endémico que afecta a todas las regiones del mundo y llevar a cabo acciones que permitan frenarlo.

En enero de 1999 se llevo a cabo en Dhaka (Bangladesh) la Conferencia Mundial de la Coalición contra el tráfico de Mujeres, en la que se eligió el 23 de septiembre como Día Internacional en contra de la Explotación y Tráfico de Mujeres y Niños, en homenaje a la ley Nº 9143 del año 1913, promulgada en esta fecha y conocida por el nombre de ley Palacios.

Esta fecha nos recuerda el largo camino que hay aún para eliminar la explotación sexual, el tráfico de personas y el proxenetismo.

La explotación y el tráfico de personas se trata de un fenómeno que esta ligado desde sus orígenes a las guerras, la esclavitud y el tratamiento de las mujeres como objeto sexual.

Su principal objetivo han sido los pobres; las personas más desprotegidas como las mujeres y los niños; los refugiados y los solicitantes de asilo. Los factores que los empujan a recurrir a estas actividades se explican a partir de elementos como la falta de una distribución equitativa de recursos, bienes y servicios; la pobreza; el hambre; el desempleo; el analfabetismo, la discriminación contra la mujer; la violencia basada en el género; las políticas de migración restrictivas, las crisis humanitarias y los desplazamientos por conflictos políticos y armados. Frecuentemente, los traficantes captan a sus víctimas a través de falsas agencias matrimoniales o de empleo, que les prometen mejores condiciones de vida pero que acaban por venderlas para hacer trabajos forzados.

Las víctimas de estos delitos deben enfrentarse a condiciones degradantes ante la negación de sus derechos como la libertad y la salud sexual y reproductiva principalmente, a condiciones modernas de esclavitud, violencia, abuso sexual, embarazos no deseados, abortos inseguros y tratos crueles e inhumanos.

Cristina Prados Ruiz
1rA ISO

FESTIVAL DE PALLASSOS DIES 1,2 I 3 D'OCTUBRE A SANTA COLOMA

2010-09-23T13:21:00.001+02:00

El 1, 2 i 3 d’octubre el festival CIRCE convertirà Santa Coloma de Gramenet en una gran pista de circ per recaptar fons per al projecte “FestiClown Palestina; el I Festival Internacional de Clown a Palestina”.
25 companyies i artistes ompliran els carrers, teatres, places i casals de Santa Coloma amb 28 propostes culturals i espectacles durant els tres dies que dura el festival.
Totes les activitats seran gratuïtes, excepte dues actuacions que serviran per recaptar fons per a la celebració del FestiClown Palestina; la Gala per Palestina que se celebrarà el dissabte per la nit al Teatre Sagarra i contarà amb les actuacions de Tortell Poltrona, Jango Edwards i Cristi Garbo, Pablo Muñoz i Alba Sarraute; i l’espectacle de cloenda “The Best off” de Leo Bassi el diumenge 3 d’octubre també al Teatre Sagarra.
FestiClown Palestina és un projecte de l’associació cultural i de cooperació internacional Pallasos en Rebeldía que consisteix en organitzar un festival internacional de circ, clown i risoteràpia en els territoris palestins.
El FestiClown Palestina és un projecte que neix de la bona acollida que va tenir l’última caravana que va realitzar l’associació a l’abril del 2009 (en col·laboració amb The Palestinian Circus School, Health Work Committee a Ramala i Human Supporters a Nablús) que va portar als territoris palestins, durant dues setmanes i més de 2000 persones, 8 tallers de clown i risoteràpia i 5 actuacions. Pallasos en Rebeldía, que ja ha organitzat altres caravanes solidàries a Palestina i Chiapas, vol, a través del festival, posar de manifest el paper terapèutic del clown i promoure la participació comunitària de gènere i de pau.

¿BASUCO o BASURA?

2010-09-20T00:04:00.002+02:00

Esta noticia nos ha llegado de manos de Cristina de 1A ISO, nos ha parecido muy interesante y de mucha actualidad, aquí la teneis por si queréis conocer de que se trata esto de el Basuco, Paco o Teke...entre otras denominaciones.

El basuco es una nueva droga que se está extendiendo entre los toxicómanos. Se fabrica con los deshechos de la elaboración de la cocaína, mezclados con sustancias químicas no aptas para el consumo humano. Es altamente adictiva y tiene efectos letales para sus consumidores. Los expertos señalan que produce problemas psiquiátricos, pulmonares, cardiacos y vasculares.

En Sudamérica es la droga más popular en las zonas marginales, y en España llegó al menos hace dos años, cuando los Mossos d'Esquadra desmantelaron en el Raval de Barcelona un laboratorio ilegal. El basuco es común en poli-toxicómanos con pocos recursos, que lo inhalan a través de una pipa, fumándolo. Un gramo cuesta diez euros y de cada uno salen hasta cinco dosis, aunque un adicto al basuco puede consumir entre 20 y 25 dosis diarias.

Los centros de desintoxicación ya han alertado de que están tratando con jóvenes de 14 y 15 años enganchados al basuco.

Esta es la actualidad, esto es nuestro presente...

Personas que atentan contra la humanidad, estudiando drogas nuevas para hacer aun más difícil la vida de toxicomanos, y ponerlas más cerca del alcance de personas sin recursos.

Si queréis más información este domingo aparecía este artículo en El Periódico, no tiene desperdicio!!!:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/20100914/salut-desconocia-hasta-ahora-irrupcion-del-basuco/478294.shtml

Molly. Historia sobre los centros de menores en Cataluña

2010-09-17T22:06:00.000+02:00

“Si Michael Jackson hubiera sido pobre, ¿dónde habrían ido a parar sus hijos?”, dice el prólogo de Molly (Carena, 2010). Esta obra es el resultado del seguimiento durante un año del particular caso de una mujer inmigrante, con el seudónimo del mismo título del libro, a quien los servicios sociales de la Generalitat de Catalunya retiraron la custodia de su hija cuando tenía un año de edad. La mujer recurrió y ganó en los tribunales la demanda para recuperar a la niña.

El libro cuenta el desenlace de esta historia, pero también intenta seguir la pista de los servicios sociales que deciden el destino de los menores en riesgo de exclusión social. Los periodistas Jesús Martínez (Barcelona, 1975) y Gustavo Franco (Cartagena de Indias, 1979), se adentran en los equipamientos destinados a su protección y en las dificultades para acceder a la información en manos de las instituciones. Según sus autores, la obra está escrita en formato de novela con las técnicas del Nuevo Periodismo.

“Hemos querido denunciar en este relato la subcontratación que impera en las políticas dirigidas a la infancia, hasta el punto de que una empresa del sector de la limpieza ha tenido a su cargo varios albergues juveniles”, explica Martínez. “Las medidas de protección son tomadas sin una orden judicial, lo que coloca a los trabajadores sociales por encima de la autoridad judicial”, añade Franco.
Los dos reporteros también destacan la falta de una política coherente, en que los recursos se destinan a “mantener las infraestructuras” en lugar de “mejorar la vida de las familias”. Es una “perversión del sistema”, algo que corroboran investigadores, psicólogos y trabajadores sociales que aparecen en el relato. El prólogo de Javier Chicote, profesor de Periodismo de Investigación en la Universidad Complutense de Madrid dice:
“Si Michael Jackson hubiera sido pobre, ¿dónde habrían ido a parar sus hijos?” Calabozos llamados “salas de reflexión”. Estos centros se preocupan de la alimentación y la higiene, pero los menores tutelados necesitan, sobre todo, cariño. No lo suelen recibir de quienes regentan los centros de menores, en unas ocasiones empresas de seguridad (“eres un ‘segurata’, no un educador”) y, en otras, “oenegés de mierda”. Más de 162 millones de euros para Atención a la Infancia y la Adolescencia y otros dos millones de euros para repatriar a ¡doce niños! ¿Dónde está el dinero? “En el bolsillo, en lujos, en viajes”, contesta una de las fuentes de Gustavo y Jesús.”
Jesús Martínez, salido de la redacción de la revista local L’Informatiu de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, ha ganado numerosos premios de periodismo. Siempre con historias humanas de quienes nunca acaparan las portadas de los medios, de los excluidos y los marginados. Profesor de reporterismo en el posgrado Periodismo local, social y comarcal de la Universitat Autònoma de Barcelona, trabaja como freelance en diferentes medios de comunicación.

Gustavo Franco es un reportero formado en los talleres de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano de Gabriel García Márquez. Ha escrito para El País y actualmente en el diario Público, en el que colabora con asiduidad desde que apareció esta cabecera hace tres años. Ha sido uno de los primeros periodistas occidentales en dar testimonio de las fosas comunes en la región de Cachemira. Además es secretario de Medios de la Inmigración en el Sindicat de Periodistes de Catalunya.

Ficha del libro: Título: Molly Subtítulo: Historia sobre los centros de menores Autor: Jesús Martínez y Gustavo Franco ISBN: 978-84-15021-22-3 Colección: Narrativa Materia: Narrativa Encuadernación: rústica Medidas: 21 x 15 Páginas: 250 Lengua: castellano Año de publicación: 2010 Edición: 1era. PVP: 16 euros

BENVINGUDA A TOTS/ES AL CURS 2010

2010-09-15T22:24:00.002+02:00

Volem donar-vos la benvinguda al nou curs escolar i dessitgem que aquest curs sigui profitos per a tots/es.

Us animem a participar en el blog i a que envieu notícies, comentaris, suggerències o tot allò que se us acudeixi.

També estem oberts a rebre notícies dels antics alumnes que vulguin aportar també informació o reflexions sobre la seva experiència professional.

Ànims i forces per a tots i esperem que gaudiu de la vostra formació!!!

BONA SORT A TOTS/ES!!!

2010-07-04T14:59:00.004+02:00

Un any més, volem acomiadar-nos de vosaltres, als alumnes de 2n us dessitgem molta sort i esperem que tots els vostres somnis es facin realitat. Han estat dos cursos molt intensos pot ser alguns heu fet grans amics, pot ser uns altres uns emporteu uns bons companys, pot ser alguns recorden moments difícils, pot ser uns altres recorden moments divertits, pot ser alguns recordeu moments tristos, i pot ser alguns ja no recorden...Que sapigueu que compteu amb nosaltres per allò que volgueu i que esperem rebre moltes notícies vostres!!!

Per als alumnes de primer, recordeu que encara queda un curs i que heu de tornar amb molta força així que gaudiu molt de les vostres vacances. Ja sé que alguns estareu treballant l'estiu, no us canseu molt...i guardeu forces per al començament de vurs.

Us posem algunes fotos d'aquest darrrer curs per a compartir amb vosaltres aquest comiat que és un fins aviat!!!

Molts petons

ÀGORA JOVE AL MES DE JULIOL

2010-06-29T11:01:00.001+02:00

El proper mes de juliol es posa en marxa l’ÀGORA JOVE, un programa d’activitats que es durà a terme al Centre de Recursos per a Joves Mas Fonollar i que té l’Àgora del Diàleg (el pati interior d’aquest equipament) com espai de referència.

El passat mes d’octubre es posava en marxa al Centre de Recursos per a Joves l’Espai per la Pau i l’Àgora del Diàleg, dos espais adreçats a treballar amb el joves l’educació per la pau, el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals, els valors de la solidaritat i la convivència, la sensibilització sobre situacions de conflicte i de precarietat de recursos que viuen altres comunitats del món.

ÀGORA JOVE ofereix actuacions de teatre, de dansa, de lectura, de circ, de música i altres expressions creatives que tenen en el rerefons aquests temes. Aquest mes de juliol s’ha programat activitats els dijous 1, 8, 15 i 22, i anem incorporant noves propostes. El proper dimecres, 30 de juny, tindrem una avançada del programa amb tres tallers d’interculturalitat de henna, capoeira i danses africanes a partir de les 18h.

Els nois i les noies interessats poden participar-hi com a públic i també com a protagonistes de les activitats. Un dels objectius d’aquest espai és oferir que els joves colomencs puguin donar a conéixer les seves creacions. Si esteu interessats a participar-hi, us agraim que feu arribar les vostres propostes als dinamitzadors del CRJ Mas Fonollar o al Departament de Cooperació. D’aquesta manera podrem fer la màxima difusió.

El proper dijous dia 1 de juliol a les 19 hores encetem amb una doble proposta artística.

Hi haurà la presentació del nou treball de Los Barrankillos “El barranco peleón” d’una manera poc habitual, amb un concert de manera totalment acústica i desendollada, de la mà de Jan (veu i guitarra) i Fiti (percussió).

A la mateixa tarda, cap a les 8 es presentarà el projecte escultòric “Cadires al desllunat” de l’artista colomenca La Crehuet. Una peça que s’instal·la de manera estable a l’Àgora del Diàleg.

Us esperem!

EL PARLAMENT APROVA LA LLENGUA DE SIGNES CATALANA

2010-06-15T11:11:00.002+02:00

El Parlament de Catalunya va aprovar el 26 de maig per unanimitat la Llei de la Llengua de Signes Catalana (LSC) que "situa la llengua catalana de signes al lloc que li pertoca, li atorga l'entitat merescuda d'una llengua amb un sistema lingüístic propi", tal com va destacar el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira. Es tracta d'una normativa de caràcter lingüístic que regula el dret d'ús i les condicions per a l'aprenentatge, la docència, la recerca i la interpretació en la llengua de signes catalana. Justament, a la sessió plenària van assistir un centenar de representants de les entitats i professionals que han participat activament en l'elaboració de la llei.

Aquí us hi adjuntem l'alfabet dactilològic per a que aneu practicant, aquest alfabet només serveix per a deletrejar noms de persones, ciutats,etc o bé paraules que no tenen signes associats.Es un bon inici per a endinsar-se en aquesta llengua tan rica i tan fascinant.

FIRA AVANTE I RESTAURANT DANS LE NOIR

2010-06-05T14:01:00.002+02:00

Ahir 4 de juny vam visitar la Fira Avante d'Ajude Tècniques amb els alumnes de primer d'integració social.

Vam poder gaudir de petits tallers sobre braille i sobre l´ús del bastó portats a terme per persones cegues de l'Associacio de Discapacitats Visuals de Catalunya, que ens van atendre amb moltes ganes.

També vam poder veure programes informàtics que detecten la mirada a través de l'iris i permeten comunicar-se a persones amb greus dificultats comunicatives, vam veure multitud de cadires de rodes de diferents tipus per a practicar qualsevol tipus d'esport adaptat (esquí, submarinisme, ciclisme, etc...).

Hi havia també algunes entitats que treballen amb persones amb discapacitat: Ecom, Fundacio Step by Step, Fundacio Finestrelles, etc.

Volem destacar també la presència del Restaurant Dans le Noir, una nova forma de gaudir de sabors i aromes en la més completa obscuritat.

Vam poder entrar a la simulació de restaurant, on hi havia cambrers invidents que ens donaven a tastar diferents productes, que després ens comentàven.És un lloc ideal per a tots aquells amants del vi que podran gaudir d'una cata a cegues.

Aquest restaurant es troba al barri del Born, concretament al Passeig Picasso i és un bon lloc on poder gaudir i a la vegada experimentar com es senten les persones cegues.

ATAQUE A LA FLOTILLA HUMANITARIA EN GAZA

2010-06-03T01:10:00.001+02:00

El mortífero ataque israelí a la flotilla humanitaria que se dirigía hacia Gaza ha dejado al mundo en estado de shock.

Al igual que cualquier otra nación, Israel tiene el derecho a la legítima defensa. Sin embargo, este incidente constituye un uso desproporcionado de la fuerza bruta para defender una política monstruosa y letal: el bloqueo israelí de Gaza, en donde dos tercios de las familias no saben dónde encontraran su próxima comida.

Las Naciones Unidas, la Unión Europea y la mayoría de los países y de las organizaciones multilaterales ya le han exigido a Israel que levante de inmediato el bloqueo, y ahora están demandando que lleve a cabo una investigación exhaustiva sobre el ataque a la flotilla. Pero sin una presión masiva por parte de los ciudadanos, nuestros líderes podrían limitar su respuesta a palabras vacías; como lo han hecho tantas veces hasta ahora.

Alcemos un clamor tan ensordecedor que no pueda ser ignorado. Firma la petición exigiendo una investigación independiente sobre el ataque, la rendición de cuentas por parte de los responsables, y un fin inmediato al bloqueo en Gaza. Haz clic para firmar la petición, y reenvía este mensaje a todos tus conocidos:

http://www.avaaz.org/es/gaza_flotilla_3/?vl

La petición será entregada a las Naciones Unidas y los principales líderes mundiales apenas alcancemos el objetivo de 200,000 firmas. Y seguiremos entregando nuestro mensaje con posterioridad, cada vez que surjan nuevas oportunidades, a medida que la petición crece y los líderes articulan sus posiciones. Un llamamiento mundial masivo puede, en un momento de crisis como el actual, demostrarle a la clase política que meras declaraciones y comunicados de prensa son inaceptables, y que ciudadanos de todo el mundo estamos siguiendo los hechos con mucha atención y exigimos acción.

Mientras la Unión Europea decide si ampliará o no sus relaciones comerciales con Israel, mientras Obama y el congreso Estadounidense deciden el presupuesto dedicado a la asistencia militar para Israel, y mientras Egipto y Turquía deciden sus siguientes pasos diplomáticos -- levantemos un clamor mundial inconfundible. Ha llegado la hora de que los responsables por el ataque rindan cuentas, y es hora de que Israel cumpla con las leyes internacionales y le ponga fin al bloqueo de Gaza. Firma aquí y reenvía el mensaje:

http://www.avaaz.org/es/gaza_flotilla_3/?vl

La mayoría de la gente en todo el mundo sigue compartiendo un sueño común: la existencia de dos estados viables y libres, Israel y Palestina, viviendo juntos en paz. Pero el bloqueo, y la violencia usada para defenderlo, esta envenenando ese sueño. En palabras de un columnista a sus hermanos israelitas en el diario Ha'aretz, "Ya no estamos defendiendo a Israel. Lo que estamos defendiendo es el bloqueo. Un bloqueo que se está convirtiendo en el Vietnam de Israel."

Miles de activistas pacíficos en Israel se han manifestado hoy en protesta contra el ataque y el bloqueo, desde Haifa, hasta Tel Aviv y Jerusalén, a la vez que protestas multitudinarias ocurrían alrededor del mundo. Con independencia de quién fue quien lanzó la primera piedra (el ejército israelí dice que ellos no iniciaron la violencia), lo cierto es que los mandos de Israel fueron los que ordenaron el envío de helicópteros llenos de soldados armados para asaltar un convoy de barcos en aguas internacionales que transportaban medicinas y suministros básicos a Gaza, y que se han perdido vidas a consecuencia del asalto.

No podemos devolverles la vida. Pero juntos, tal vez, podemos convertir este día tan oscuro en una oportunidad, si unimos nuestras voces en un inapelable llamamiento por la justicia, guiados por un inquebrantable sueño de paz.

Con esperanza,

Ricken, Alice, Raluca, Maria Paz, Paul, Luis y el resto del equipo de Avaaz

Más información:

"Mortal ataque israelí a flotilla de ayuda a Gaza" (BBC Mundo):
http://www.bbc.co.uk/mundo/internacional/2010/05/100531_0416_israel_ataca_flotilla_gaza_lav.shtml

"Al menos 10 muertos en el ataque de Israel a una flotilla con ayuda humanitaria para Gaza" (El País):
http://www.elpais.com/articulo/internacional/muertos/ataque/Israel/flotilla/ayuda/humanitaria/Gaza/elpepuint/20100531elpepuint_3/Tes

"Países latinoamericanos condenan el ataque israelí a la flotilla humanitaria", (AFP):
http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5hfsCVuXMEc88s8jacAfoj_gPQoQQ

"El asfixiante bloqueo de Gaza", artículo de Estebán Beltrán, Director de Amnistía Internacional España, (El País):
http://www.elpais.com/articulo/opinion/asfixiante/bloqueo/Gaza/elpepiopi/20100601elpepiopi_5/Tes

"La Segunda Guerra de Gaza: Israel perdida en altamar" - Bradley Burston, Ha'aretz (Inglés)
http://www.haaretz.com/blogs/a-special-place-in-hell/a-special-place-in-hell-the-second-gaza-war-israel-lost-at-sea-1.293246

CREACIÓ DE SERVEIS LABORALS

2010-05-27T02:25:00.003+02:00

Els alumnes de primer d'integració social en el crèdit d'inserció ocupacional han creat els seus propis serveis laborals (orientació, formació i inserció) adreçats a diferents col.lectius.

Ens han explicat com seria el seu servei, quines eines farian servir (fitxes, etc), quins programes oferirien,etc... i també han fet servir diferents eines de difusió i sensibilització social i empresarial.

A continuació us posem la relació de dos links on podeu trobar alguns dels vídeos de difusió que han realitzat:

http://www.youtube.com/watch?v=a2fr3INUvsY

http://www.youtube.com/watch?v=86gnajTbEi8

FESTICLOWN, FESTIVAL DE PALLASOS PER PALESTINA

2010-05-02T23:26:00.001+02:00

Els propers 3 i 4 de juliol de 2010 es durà a terme a Santa Coloma de Gramenet, per primer cop, una activitat ben especial i compromesa. Es tracta d’un cap de setmana intensiu d’actuacions de pallassos i de circ a diversos indrets de la ciutat, tant exteriors com interiors, per tal de sensibilitzar a la ciutadania colomenca del riure com arma contra les injustícies i el clown com protector dels valors socials més humans.

Les persones que treballen perquè aquest projecte sigui possible ho fan de franc, també els artistes actuen de manera voluntària. A bona part dels espectacles, però, es cobrarà una entrada simbòlica o es convidarà a pagar una aportació voluntària al públic. Per què? Perquè amb els diners recaptats es donarà suport econòmic al Festiclown, Festival Internacional de Pallassos a Palestina 2010 que es celebrarà del 25 al 31 d’octubre. Pots trobar més informació a www.festiclownpalestina2010.wordpress.com

Aquesta activitat és una proposta que ha arribat a Santa Coloma de Gramenet a través de Pallasos en rebeldia, una associació que fa anys treballa a Galicia i organitza amb altres entitats i ajuntaments, accions per tal de recaptar fons per aquest projecte. Enguany, per primer cop, la proposta compta amb el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i d’entitats locals .

Per tal de dur les actuacions a terme es necessita la participació de joves de la ciutat. Nois i noies voluntàries que facilitin l’activitat dels artistes, informin al públic i facin possible que tots i totes ens ho passem d’allò més bé. També ens agradaria poder-te explicar amb més detall el projecte.

Si vols saber més d’aquesta activitat, estàs interessat/da en participar-hi, ens trobarem el proper 6 de maig, a les 8 del vespre, al Centre de Recursos per a Joves Mas Fonollar. Si penses amb algun amic o amiga, que també hi pugui estar interessat, pots convidar-lo a venir. En aquest projecte, cal la col·laboració de totes i tots.

JORNADA ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ PROFESSIONAL ALUMNES ISO

2010-04-29T00:13:00.005+02:00

El día 27 d'abril van fer la II Jornada d'Orientació i Informació Professional per a alumnes d'integració social.
Els alumnes de 2n van explicar les seves pràctiques als de primer, i després d'això es va fer un petit debat molt reflexiu sobre el paper de l'integrador social en el treball amb persones amb discapacitat intel.lectual i sobre les funcions d'aquesta figura en relació a les tasques d'higiene separades de les tasques més merament educatives.

Posteriorment al debat, ex-alumnes que estan a la universitat estudiant treball social, educació social i criminologia van explicar les seves experiències molts d'ells amb el nou Pla Bolonya, van veure els seus pros i els seus contres.

Després ex-alumnes i alumnes que treballen a l'àmbit social van presentar les seves experiències: Zoraida, ens va parlar sobre la seva experiència de pràctiques de la universitat a la UTE (Unitat Terapèutica Educativa) a Asturies, Soraya sobre les seves funcions a la USEE amb alumnes amb dificultats d'aprenentatge i Belén va parlar sobre les funcions de les treballadores familiars dins d'una Cooperativa i en relació al treball d'atenció domiciliària.

Per a finalitzar, la Laia ens va presentar la associació TISOC que ara per ara és l'ùnica associació que defen els nostres drets com a integradors i que hauríem de fer un esforç per a participar i donar-li empenta si volem aconseguir fomentar aquesta figura professional.

Moltes gràcies a tots/es per les vostres participacions!!!

SANT JORDI A L'INSTITUT

2010-04-27T00:17:00.006+02:00

A la jornada de Sant Jordi al nostre cicle, van fer un taller de manualitats on van realitzar imans amb diferents materials, punts de llibres, i roses amb plastilina. També els qui es van atrevir es van deixar fer trenes pel David!!

Un grupet van veure un documental sobre les faveles de Brasil "Favelas Rissing" sobre un líder d'una favela que va promoure la creació d'un grup musical per a reduir la violència i la delinqüencia a la seva comunitat.

Per finalitzar van fer un minitaller de llengua de signes catalana on van aprendre un parell de cançons "Hoy no me puedo levantar" i " Me colé en tu fiesta" ja sabem que no són molt moderns però eren les més fàcils per a fer per primer cop.

També hi havia la possibilitat d'explicar contes amb temàtiques socials però això no va tenir molt d'èxit, igualment, el racó de l'intercanvi de llibres no va rebre molts llibres però esperem que d'aquí a l'any que vé els nostres alumnes s'animin a gaudir més de la lectura.

Us posem unes quantes fotos per a que vegeu quines coses més maques que van fer!!

CENTRE D'ACOLLIDA PER SENSE SOSTRE A TERRASSA I CON-CIERTO SENTIDO A RUBÍ

2010-04-20T21:32:00.002+02:00

Us posem notícies que ens han arribat per varis alumnes i que considerem poden ser del vostre interés:

A Terrassa hi haurà properament una votació dels ciutadans que podran decidir actuacions a fer als barris, una de les propostes és la creació d'un centre per a sense sostre (aquesta proposta és la número 14).

Diferents entitats i el grup facebook que s'ha creat per donar-hi suport (a dia d'avui amb 600 participants), hem convocat un gest a favor de la 14 pel proper dimecres 21 d'abril al Raval de Montserrat a Terrassa a les 19:00. La proposta és concentrar-nos molta gent i demanant el vot per la 14, cantar plegats la cancó "Debajo del Puente" del Pedro Guerra. Vindran músics que faran l'acompanyament musical però la veu la posarem entre totes i tots i quants més siguem, més ens farem sentir!!!!

Us animem a participar i fer pinya per la 14!!!

Aquí teniu el link del facebook amb més informació:

http://www.facebook.com/group.php?gid=117232688287741&ref=nf

L'altra notícia també ens arriba del Vallès Occidental, concretament de l'Ies la Serreta en Rubí on també realitzen el cicle d'integració social.

Els nostres "tocayos" organitzen pel dia 22 d'abrila una trobada anomenada Con-cierto sentido a continuació us hi adjuntem la informació:

El dia 22 d’abril hi ha la possibilitat de fer unes dinàmiques molt entretingudes i divertides en las que esperem la col•laboració de tothom. Aquest grup teatral participara activament en les dinamiques on gaudirem de la seva ajuda per la organització i desenvolupa de les dinamiques dirigides per els integradors.

Ens estan ensenyant tècniques per dinamitzar grans concentracions de persones i al mateix temps a organitzar activitats on tothom participi. Així el dia de la concentració sortirà tot rodat.

Durant el dia 22 d’abril tindrem una sèrie d’espais adaptats per la gran festa, en principi disposarem del pati com a pàrking de cotxes i d’altres vehicles.
La rotonda de davant del centre ( on els carrers seran tallats per tenir una millor accessibilitat en aquesta per realitzar la concentració), el gimnàs del centre on organitzarem el concert, i el pàrking del professorat que també serà habilitat per les necessitats de la festa, a més a més disposarem de lavabos portàtils i rampes.

Esperem que vagi bé la gran festa, per si us interessa aquí teniu més informació:
http://www.facebook.com/group.php?gid=117232688287741&ref=nf#!/insoiesserreta?v=app_2347471856&ref=ts

SALA ALMAZEN: TEATRO EN LSC Y TEATRO SOCIAL

2010-04-17T12:57:00.002+02:00

Con el objetivo de romper toda barrera de comunicación en el escenario, de disfrutar y aprender del arte de la cultura Sorda, el ALMAZEN os propone un ciclo de actividades y espectáculos en lengua de signos catalana.

Esta propuesta sirve para establecer un puente de comunicación y un espacio de encuentro entre artistas Sordos y oyentes, y a la vez es una oportunidad por admirar el arte hecho por una cultura minoritaria y minorizada cómo es la cultura Sorda.
Es un ciclo de cuatro sesiones, con un espectáculo de magia y mentalismo realizado íntegramente en lengua de signos catalana (LSC).

Otra de las propuestas es la obra de teatro "Educador Social en Alaska":
La historia de un educador social perdido en unos servicios sociales entre Extremadura y Alaska de Factoría Los Sanchez. Las entradas para el espectáculo del dia 22 de abril estan agotadas pero hay un nuevo espectáculo para el día 7 de mayo, que no debemos perdernos!!!:
Precio taquilla: 12€ / socios y atrapalo: 10 €.

Para que vayais haciendoos una idea de la obra, ahí van algunas pinceladas:

-8.00 h. Mi nieto tiene la cabeza abollada porque siempre duerme de un lado. Jonathan enséñale el bollo al señor.
Hay mañanas que prometen.

-8.30 h. Jorge,16 años, cara de frontón:
-¿Y a ti que te gusta hacer?
-Pss,amina.
-¿Pero ,algo te gustará ? ¿no?
-Psss. Deporte, música... algo. No ssssé.
-¿Te gustaría trabajar en algo?
-Psss...... bueno.
- Bueno, bueno, bueno, me agarro a ese bueno como náufrago del Titanic.

Un espectáculo sin límites espaciales, directo, cercano, donde se escucha, se toca, se saborea. Os invitamos a sentir la respiración de los numerosos personajes a los que Quique atiende.
EDUCADOR SOCIAL EN ALASKA, (historias de un educador perdido en unos servicios sociales entre Extremadura y Alaska) es un espectáculo que pone en escena el blog del mismo título, un blog de gran éxito en internet.
El blog cuenta el día día de Quique a partir de una herramienta esencial de su oficio: la entrevista.
Además los internautas han escogido durante el proceso algunas de las entradas preferidas que aparecerán en la obra.
PREMIO RETINES del CEESC 2008(Colegio de Educadoras y educadores de Cataluña)

Dirección: Nuria Inglada Rafa Sánchez
Asesor trabajo textual: Ermer Morales
Autor: Sera Sánchez
Intérprete: Rafa Sánchez
Escenografía: Fede Sánchez y Rafa Sánchez
Iluminación:FranciscoJaraba

Blog:
http://factorialossanchez.blogspot.com
http://eleducadorsocialenalaska.blogspot.com

Almazen
Guifré, 9 bajos. 08001 Barcelona
Tel. 34 93 442 62 15
www.almazen.net
almazen@almazen.net

FORMADORES POR EXPERIENCIA

2010-04-13T01:03:00.001+02:00

Os adjuntamos este mail de la asociación de integradores sociales TISOC:

Desde la Junta Directiva de TISOC hemos propuesto fomentar el autoempleo entre los socios, realizando jornadas y cursos formativos impartidos por los propios socios , remunerados como docentes.

El mercado laboral nos plantea una gran competitividad por un puesto de trabajo, “solo accederan a los mismo los que mejor preparados estén” desde TISOC queremos cubrir esa necesidad formativa que tendrán nuestros socios, promocionando unos descuentos muy interesantes(75%) para los asociados, y precio completo para los no socios, los mismos rondarían los 5€ y 20€ respectivamente, desde TISOC se expedirian los certificados de aprovechamiento acreditativos.

De esta manera la junta directiva pretende fomentar el conocimiento compartido entre socios y generar empleo en este contexto de crisis.

Nos interesa vuestr@ opinion de este proyecto, dudas i/o preferencias formativas, TISOC somos todos !!!.

LA FI DEL NOSTRE VIATGE

2010-04-01T16:52:00.003+02:00

Ahir va ser l'últim dia a Marraquesh on ens van explicar com treballa l'Imadel i quins son els seus objectius i també ens van explicar tota la feina que fa l'associació de joves Marock'jeunes. És una associació que treballa per la promoció del jovent a Marraquesh i també sobretot per a difondre una imatge dels joves diferents a la que habitualment tenim al món occidental sobre els joves àrabs.
Aquesta associació està formada per joves voluntaris que organitzen concerts benèfics per a fer donacions a associación de discapacitats psíquics o bé per a d'altres projects normalment relacionats amb l'infància en risc.
La seva principal tasca es també promocionar el turisme cultural a Marraquesh organitzant concerts de mùsica per a promocionar grups locals, estatals i internacionals, han fet concerts amb grups i cantants d'EUA, Espanya, Finlandia, Itàlia, França,etc...
Alguns dels seus projectes més importants són Sun Festival concerts que es realitzen al juliol, Concerts on fusionen mùsica classica amb mùsica tradicional marroquí, concerts de mùsica house amb d'js de diferents països, etc...
Després de la presentació els tècnics que ens acompanyen al viatge, Cèsar i Silvia, van explicar el funcionament al nostre municipi i després van marxar a dinar.
Després de dinar vam visitar el Centre d'Ecouté per a dones és una mena de centre d'informació i orientació per a dones que treballa molt el tema de la violència de gènere i els acompanyament a les dones que volen fer denuncia, o bé rebre informacions sobre el nou Codi de Família.
A la tarda havien d'explicar els recursos de la nostra ciutat i els llocs de pràctiques per a que tinguessin una idea sobre els recursos i serveis de la ciutat i d'altres municipis però degut a un malentès no ho van poder fer, llàstima perquè tots els alumnes s'ho havien preparat molt.
A la tarda com a acomiadament vam tornar a la Plaça Jemaa el Fna, on joves de l'associaicó ens vam acompanyar, després vam fer el darrer sopar a prop de la plaça.
Alguns dels joves van venir a acomiadar-se a l'hotel i un d'ells que té botiga ens va donar a tots un detall.
Uns quants van decidir anar per darrera vegada a Chez Coco un bar on prenien a la nit té a la menta.
Avui ja hi són aquí amb la nostàlgia d'un Marraquesh que ens ha agradat molt, la seva ciutat, els seus paissatge, però sobretot la seva gent. Hem après moltes coses sobre la seva forma de funcionar i també sobre els seus serveis ( o la mancança dels mateixos). També hem après que moltes vegades les barreres idiomàtiques es poden trencar facilment quan un ho dessitja.

Molts petons per a tots i anirem incorporant fotografies i més detalls sobre el viatge a les entrades anteriors, ja que des de allà ha estat molt difícil poder comptar-vos coses.

Sucram!!!

CONTRASTE ENTRE RIQUEZA Y POBREZA

2010-03-31T00:55:00.003+02:00

Hoy ha sido una jornada dinamica hemos visitado la sede del distrito y la sede del ayuntamiento de Marraquesh; hemos visto a las personas que se encargan de servicos sociales y nos mostraron fotos de un centro de discapacitados psiquicos. Despues fuimos para Imadel y alli proseguimos con las conferencias sobre el plan estrategico que quieren realizar proximamente.

Despues de comer comida tipica hemos visitado dos barrios marginales; uno de ellos con mas dificultades y el otro disponia de tiendas y una escuela cercana, ninguno, de ellos disponia de luz ni agua, ya que eran asentamientos ilegales.

Despues hemos visitado nuevamente la plaza Jemaa El Fna y hemos aprovechado para ver los zocos, donde algunas de las chicas se han hecho henna en las manos y otros han comprado cosas tipicas como el khol producto para los ojos.

Una de las chicas de la asociacion de jovenes de Marraquesh es artista DJ y nos ha invitado esta noche a una discoteca donde ella pincha.

LA CONFERENCIA

2010-03-30T11:45:00.004+02:00

La jornada d'ahir va ser molt intensa,ens vam impartr una conferencia sobre la Carta Comunal i el funcionament dels municipis. El ponent va ser un professor de la universitat de ciencies poltiques.

Per la tarda vam visitar un casal d' avis situat al barri dels pobres que avui dia es un barri obrer.Vam veure com jugaven a cartes, al domino,... La nostra presencia els va agradar i ens ho van demostrar cantant.Està gestionat per una associacio de voluntaris i compten amb un infermer. Nomes hi havia homes pero tenen previst fer una ampliació per a dones.

Cinc persones van viure l' experiencia d' anar a un hamman, on els hi van fer un bany tipic marroqui i despres una sessio de massatge; els hi van deixar com nous. La resta van aproftar per a relaxar-se a la piscina de l'hotel.

Avui estem preparats per una altra sessio i visita a un barri marginal.Esperem seguir donant noticies malgrat la manca de temps.

EL ECUADOR DE LA SEMANA EN MARRAQUESH

2010-03-29T11:50:00.003+02:00

Desde que llegamos la sensacion ha sido de llevar mucho tiempo aqui la acogida es tan buena que nos sentimos como en casa.
El sabado estuvimos en la puerta del desierto (cerca de Ourzazate) visitando una kasbah la de Ait Ben Haddou; cruzamos un rio y desde nuestro minibus ambientado con musica arabe recorrimos las preciosas zonas rurales. Lo que mas nos sorprendia eran las mujeres y lo mucho que trabajaban a todas horas (lavando en los ríos, cargando fajos por la carretera, cuidando de los niños, etc...)
Ayer estuvimos en el Imadel realizando dinamicas con la asociacion de jovenes;fue muy interesante y aprendimos muchas cosas, fue un intercambio interesante sobre los problemas que presentan los jóvenes marroquís y los españoles. Por la noche fuimos a comer con la presidenta a un lugar "muy lujoso"; nos acompañaron algunos jovenes que cantaron con su guitarra; todas las chicas estaban enamoradas.
Hoy proseguimos con las jornadas y a ver si podemos escribir mas cosas porque casi no tenemos tiempo;nos acordamos mucho de todos.

JA HEM ARRIBAT!!

2010-03-26T20:36:00.006+01:00

سلام عليكم Salam alaykoum.

Des de Marrakech us volem saludar i a la mateixa vegada dir-vos que hem arribat be. Ens estan tractant molt be i ens agrada molt a tots.
Per fer-vos participar de la nostra experiencia intentarem posar unes quantes fotos perque pogueu veure el que estem vivint.

Aquest mati ens han rebut els joves de Imadel(Institut Marroquí de Desenvolupament Local) a la Placa Jemaa el Fna, en la que hem pogut veure els famosos encantadors de serps, els micos i les dones que fan tatuatges de Henna. Despres ens han portat al Palais Badii, un antic palau de la Reina d' Inglaterra construit al voltants de l' any 1500. Tambe hem anat el Palais Bahia.
A l hora de dinar ens han rebut a la seu d' Imadel amb un bon cus cus.
Per ultim, a la tarda hem assistit a un homenatge a l' alcaldessa de Gueliz.
Volem fer un agraiment a totes aquelles persones que han fet possible aquest projecte.

MARXEM CAP A MARROC

2010-03-25T14:17:00.001+01:00

Aquesta setmana hem continuat amb la formació prèvia del nostre viatge ens han parlat sobre la Cooperació al Desenvolupament, sobre els recursos per a joves a la ciutat i hem continuat amb la formació amb la Fatima Ahmed que juntament amb la Lliga dels Pobles i l'Associació Ibn Batuta ens ha format en el coneixement sobre les dones marroquines.

Vam veure un documental sobre les dones a la medina de Rabat i realment ens van encantar, va ser molt dinàmic i entretingut. Les dones que sortien al documental parlaven sobre molts temes: els seus fills que marxen a Europa, que fan durant el dia, com algunes d'elles van a manifestar-se el dia 8 de març, com s'acomiaden d'una dona veína que marxa a Europa,que fan les dones als hammans(banys),la visió de les nenes...

Realment ens ha obert les ganes de conèixer aquest país i sobretot a la seva gent,esperem poder compartir les nostres experiències amb tots vosaltres. Els alumnes que anem al Sud del país, marxem avui.

El grup d'alumnes que marxen a la zona nord del país concretament a Tanger, marxen diumenge. Elles contactaran amb l'associació Al Haima,amb la seu del Casal d'Infants, visitaran una empresa catalana de "pelucas" on treballen moltes dones,i moltes coses més.

El grup d'alumnes que no marxen també tenen previst poder visitar algunes entitats que atenen dones marroquines a Catalunya i entrevistar a dones que estan aquí i que passen o han passat per situacions difícils.

Malgrat les dificultats de poder posar en marxa un projecte d'aquest tipus, estem ben segurs que els nostres alumnes faran un bon treball i ben segur que tindrem l'oportunitat de poder contar-vos moltes més experiències.

FORMACIÓ SOBRE LA SITUACIÓ AL MARROC

2010-03-16T23:08:00.005+01:00

Tal i com hem comentat anteriorment els alumnes de segon d'integració social estan fent una formació prèvia sobre la situació sociopolítica al Marroc i sobre el coneixement de recursos i programes per a joves i dones a la nostra ciutat.

El dia 8 de març, hem visitat el Centre d'Informació i de Recursos per a Dones on la coordinadora d'aquest recurs, Gemma Bellvehí, ens ha explicat els serveis que ofereixen a les dones de la ciutat: jurídica, psicològica, treball social, etc. També hem visitat el Grup de Dones de Riu Nord on ens van explicar la seva trajectòria i els cursos i activitats que fan i que han fet des de la seva creació.

El dia 9 de març ens ha visitat a l'Institut, el Col.lectiu Drari i ens han explicat la situació dels menors no acompanyats, que en la seva majoria, provenen del Magreb.

El dia 15, ens va visitar la Marga Barceló des de la Diputació per a explicar la situació sociopolítica al Marroc, va ser molt interessant i ens va situar en quina situació es troba actualment Marraqueix.

El dia 16, hem visitat el Centre Obert Rialles, on ens han explicat com treballen amb els nens/joves i quins recuros els hi ofereixen. Aquest mateix dia,hem visitat també el Fons Documental de Cooperació i Solidaritat de la Biblioteca Central i finalment hem assistit a una xerrada amb la Fatima Ahmed on hem vist el documental Rosselles sobre la difusió de les reformes del Codi de la Mudawana a les zones rurals del Marroc. Ens ha explicat moltísimes coses sobre la situació de les dones i destaquem principalment varis aspectes:

1)El fet migratori (majoritàriament dels homes cap a Europa) ha fet que les dones prenguin un paper actiu a la societat marroquina.
2)La societat marroquina dona molta importància a l'equilibri entre família-societat-religió.
3)La reforma de la Mudawana (Codi de Família) ha permès:l'eliminació del tutor legal, el divorci efectiu per a les dones, el control del casament de les menors, els contractes amb clausules establertes per les dones, l'erradicació del repudi,etc...

Seguirem amb la formació amb la Fatima i esperem poder contar-vos més coses!!!

ELS ALUMNES DE SEGON INTEGRACIÓ SOCIAL VIATGEN AL MARROC

2010-03-03T19:43:00.005+01:00

Els alumnes de segon d'integració social viatgen al Marroc en un intercanvi cultural promogut per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

La història va iniciar-se amb l'interès dels alumnes i d'alguns professors de promoure l'idea de viatgar a un altre realitat que els hi aportès un coneixement social de l'entorn, tal i com ja fan altres instituts de la ciutat des de fa anys.

Vam pensar que anar al Marroc era una bona idea, per una banda degut a la seva proximitat(kilomètrica,idiomàtica,etc)i per altra banda, perquè conèixer la seva realitat també ens permetia aprofundir en els continguts curriculars de la nostra formació( dones immigrants, menors immigrants no acompanyats, cultura àrab, islamisme, etc).

Ens vam reunir amb l'Ajuntament, i això va permetre unir dos projectes, per una banda, el nostre i per altra banda, el projecte de l'Ajuntament que treballa amb l'Institut Marroquí de Desenvolupament Local (IMADEL)i que durant aquest any té previst intervenir en Marraqueix concretament al barri d'Ennakhil, en l'intercanvi d'experiències municipals amb joves i dones.

Donat que amb l'Ajuntament només podien anar uns 12 o 15 alumnes,alguns alumnes van començar a contactar amb ONG'S i entitats de la zona i van establir relacions per a poder viatgar pel seu compte a zones del nord del Marroc i poder conèixer també la realitat d'aquesta part del país. La resta d'alumnes, que per diferents motius no poden anar al viatge, també faran un treball de camp analitzant la situació dels marroquins i marroquines que vieuen a Catalunya.Això garanteix a tots els alumnes, la seva participació d'una forma o d'un altre en el projecte marc: 12 alumnes participen amb l'Ajuntament en Marraqueix, 4 alumnes participen pel seu compte amb ONG'S a la zona de Tànger i 8 alumnes analitzen la situació dels marroquins/es a Catalunya.

Tots els alumnes, participin de la manera que sigui al projecte, gaudeixen d'una formació prèvia que contempla un programa de visites, xerrades i formació sobre els recursos que ofereix la ciutat per a joves i dones i que s'amplia amb la formació que des dels crèdits estem treballant per a que també tinguin una formació més oberta i un coneixement més ampli sobre allò que veuran i/o analitzaran.

Avui dia 3 de març, s'ha fet la recepció dels alumnes participants i dels tècnics de l'àrea de solidaritat i cooperació, hem comptat amb la participació de la Núria Parlón,l'alcaldessa, qui va iniciar el projecte amb nosaltres quan encara era la responsable de l'Àrea de Solidaritat de l'Ajuntament.

Us anirem informant del procés i evolució d'aquest projecte que tots dessitgem que sigui molt interessant, si voleu rebre més informació sobre el mateix no dubteu en posar-vos amb contacte amb nosaltres però a partir del blog us anirem informant dels nostres avenços.

RACISMO CON LOS MENAS

2010-02-26T12:18:00.000+01:00

Para entender por qué se instalando en nuestra sociedad ciertos prejuicios hacia un determinado grupo social hemos de comenzar por saber cuál es la imagen que se ha construido sobre ese colectivo, quiénes la han construido y por qué. En el caso de la juventud extranjera desprotegida, el imaginario colectivo sobre ella se ha edificado en torno a tres conceptos asociados: «menores, extranjeros, no acompañados» (de ahí el término MENAS). La imagen construida en torno a estos tres términos es imprecisa, relativa y tendenciosa. Por ello vamos a poner en solfa cada uno de estos tres términos, las imágenes mentales extrapoladas y no verificadas que están en el origen de los prejuicios y actitudes racistas hacia esta juventud extranjera desprotegida que lucha por su derecho a la ciudadanía.

Por lo que se refiere al concepto o categoría de «menor», éste es un concepto político-jurídico que hace referencia a las personas sobre las cuales la administración tiene la obligación temporal de ejercer la tutela cuando son menores de 18 años. Pero a nuestro entender, lo que otorga sustantividad a su realidad es que son niñas y niños, adolescentes y jóvenes en situación de desventaja social independientemente de su edad. Por tanto, hemos de ir más allá de la visión y tratamiento que se les aplica desde una óptica estrictamente jurídica, y por tanto reduccionista, con lo que no se consigue otra cosa que estigmatizar a estos jóvenes instalando en la sociedad la sospecha de ser defraudadores de la ley porque a lo mejor no son menores tal y como reconoce su pasaporte, único documento legal al que tienes derecho, lo cual les convierte en sospechosos.

Además, desde un punto de vista sociológico y psicosocial, muchas de estas personas en la etapa vital de la infancia, adolescencia o juventud que provienen de culturas particulares de países empobrecidos, tienen una complexión física, así como un proceso de maduración anticipada comparativamente mucho mayor que el de otras y otros adolescentes. Si no, pruebe usted a criar a un hijo suyo en las condiciones en las que ellos han vivido en África, y luego hágale cruzar el estrecho en patera para después, durante unos años, vivir internado o en clandestinidad. Verá usted el aspecto tan «infantil» que le quedará a su precioso retoño. Por favor, basta ya de etnocentrismos hipócritas y de burdas generalizaciones sobre la edad de estos menores. Ellos han tenido que aprender a asumir responsabilidades, a funcionar autónomamente, a buscarse la vida mucho antes, por lo que en muchos casos han madurado de un modo muy distinto que las personas en la etapa vital de la infancia, adolescencia o juventud de las culturas particulares de nuestros países enriquecidos.

En cuanto al adjetivo calificativo «no acompañado», podemos decir que es aún más relativo y su uso nos confunde más que aportarnos luz sobre la realidad social de la que estamos hablando. El estereotipo dice que cuando hablamos de los «MENAS» nos referimos a chicos adolescentes, procedentes de países no comunitarios, principalmente de África y en menor medida del Este de Europa, que llegan aquí de forma ilegal y sin un familiar directo que en calidad de tutor les acompañe.

Sin embargo, los estudios realizados apuntan a la heterogeneidad y diversidad de situaciones, tanto visibles en los casos en que han entrado en contacto con los sistemas de control y protección formales, como invisibles en los casos en los que no lo han hecho. Así, por ejemplo, descubrimos a la mayoría de ellos acompañados no por sus tutores, sino en grupos que nosotros denominamos «bandas» o con otros adultos, como en el caso de las pateras. En muchos casos vienen con referencias de connacionales y familiares que nosotros, en nuestro esquema etnocéntrico de parentesco, consideramos «lejanos», pero que en sus culturas no lo son. Son personas con las que poder contactar, lo cual no quiere decir que esos referentes aquí puedan ser siempre personas que les van a proteger.

Una parte importante tiene su familia en el lugar de origen, que en unos casos comparten su proyecto migratorio y en otros no. Lo que son escasos son los casos de familias que tienen la expectativa de compartir el proyecto migratorio una vez de que se haya asentado. Sin embargo, el argumento racista para justificar la repatriación y la necesidad de frenar la inmigración de los etiquetados como menores no acompañados es que son utilizados como avanzadilla para luego reagruparse su familia una vez que el menor haya conseguido la regularización de su situación. También existe el caso de quienes no vienen acompañados de sus familiares directos pero que ellos o alguno del grupo tiene referencia de connacionales o parientes asentados en nuestro país.

Por tanto, provienen de lugares bien diferentes y responden a perfiles y motivaciones distintas: quienes están institucionalizados provienen principalmente del África septentrional, subsahariana y países del Este de Europa, sobre todo de Rumanía. Pero además, existen otros perfiles de menores provenientes de otros países y situaciones no visibles (por ejemplo, niñas y niños procedentes de China o del Cono Sur de Latinoamérica que vienen con y a convivir con connacionales que no son familiares directos, algunas y algunos de ellos dedicados al trabajo infantil, en otros casos a la prostitución, etcétera).

También en su país de origen las situaciones eran heterogéneas: en algunos casos estaban escolarizados y no trabajaban; más frecuentemente no estaban escolarizados y hacían vida en la calle sin trabajar; otros proceden de familias en situación de precariedad económica; y en algunos casos también estaban separados de su núcleo familiar debido a diversas circunstancias.

No son solamente los que están en los registros oficiales, detectados, existen otros que no ha sido captados por las redes institucionales o que no encajan en ellas como son los que cumplen los 18 años. El estereotipo que utilizamos para construir su perfil hace referencia a quienes están institucionalizados, es decir, visibles y en contacto por los sistemas institucionales formales, pero existe una cantidad importante de infantes, adolescentes y jóvenes no registrados en situación de desamparo, de abandono social y, en no sabemos cuántos casos, de explotación. No sabemos cuántos son, si decimos que 3.800 o 20.000 el número varía en función de qué entendamos por menor no acompañado y de cómo lo definamos. Jugamos con la construcción de un estereotipo que parte de definir como tal a aquellos que están visibilizados.

La tercera categoría, «extranjeros», es quizás la que más claramente desvela su condición impuesta por nuestras sociedades de llegada, por nuestras instituciones, por los partidos políticos y medios de comunicación que generan una determinación legalista, políticamente interesada y difundida mediáticamente, donde no prima la categoría de extranjeros como situación transitoria con el objetivo de facilitar el proceso para que lleguen a ser nacionales, sino muy al contrario, el objetivo es crear prejuicios, dispositivos políticos, legislativos y policiales para limitar e impedir su proceso de incorporación social y buscar por todos los medios su expulsión.

Estas políticas suponen el ejercicio de un tipo peculiar de violencia racista. Hemos de tener en cuenta que una de las condiciones para poder conseguir la regularización, condición que por otra parte se convierte en una situación de marginación añadida, es permanecer oculto el mayor tiempo posible, para lo cual recurren a estrategias diversas (movilidad geográfica, evitar el contacto con instituciones, cobijarse al amparo de connacionales, dejarse utilizar y maltratar por mafias nacionales, huir del centro antes de cumplir los 18 años para no ser repatriados, etcétera). Esto les condena a internalizar una actitud constante de clandestinos bajo sospecha.

Lo que sí tiene en común esta juventud extranjera desprotegida es que dentro de su heterogeneidad provienen en muchos casos de situaciones sociales, familiares y personas deterioradas donde han sido vulnerables y excluidos y, su situación en nuestro país se reproduce, puesto que es de vulnerabilidad (amenaza constante de expulsión, persecución policial, etiquetamientos mediáticos, definición como menores peligrosos) y de exclusión social (privación de acceso a bienes y servicios, al ejercicio de derechos y libertades, encierro tutelar, evitando el contacto con redes de apoyo que faciliten su permanencia en nuestro país, etcétera).

Y quizás por último, sí tienen en muchos casos un rasgo común, un objetivo claro e irrenunciable: conseguir los papeles para poder residir y trabajar legalmente. No tienen nada que perder, lo peor que les puede pasar es que les devuelvan a su lugar de origen, y una parte importante de ellas y ellos, a no ser que les haya ido muy mal aquí, tienen claro que intentarán regresar de nuevo, lo cual es un indicador evidente de la ineficacia, inutilidad y violencia añadida que provoca la actual política de repatriaciones forzosas. Muchos regresarán esta vez con más contactos con compatriotas o persona nacionales y, sobre todo, con mayor conocimiento de cómo funciona nuestra sociedad. Otros quizás no vuelvan a tener la suerte de sobrevivir de nuevo a la travesía en patera en la que, no lo olvidemos, fallecen la mayoría de quienes lo intentan y, en su persistencia, se encuentres con la condena a morir ahogados en el fondo del mar.

FUNDACIÓ ATENEU SANT ROC: ARPILLERES

2010-02-19T12:00:00.002+01:00

La Fundació Sant Roc ens ha convidat a la seva exposició d'Arpilleras elaborada pels diferents grups de dones del barri. Aquesta exposició estarà del 18 de febrer al 2 de març.

Las Arpilleras és un taller de costura on dones de diferents característiques (dones que no saben llegir, dones que tenen problemes per a expressar-se...) tenen l'oportunitat de dir la seva paraula a través de l'art.

Per fer aquest taller cal només un fil i una agulla i dibuixar la teva història en un paper. Les dones escullen les robes i colors que faran servir, els fils, les llanes, llaços, puntes de coixí i d'altres materials.

Una vegada escollit tot el material es comença a cosir sobre la tela i una vegada finalitzada l'arpillera s'exposa a tot el grup.Cadascuna es veu reflectida en l'altra, es descobreixen semblances i diferències de les històries de dones de diferents edats i cultures.

Si voleu més informació sobre aquesta teràpia podeu anar a les taules rodones que es celebraran amb dones participants, talleristes i educdores. La taula rodona del 26 de febrer serà a les 19:30 a les Cotxeres del Palau Robert.

Les arpilleres realitzades viatjant pel món, aquestes possiblement aniran a Londres i Irlanda.

CARNESTOLTES A LA BASTIDA

2010-02-11T20:18:00.001+01:00

Els alumnes d'ISO han celebrat el seu Carnestoltes, cada classe ha elaborat les seves disfresses i finalment hem fet un concurs de disfresses amb ball incorporat. El jurat ho va tenir molt difícil (gràcies Juanjo del bar per la teva participació) perquè la cosa estava molt renyida però finalment es van decidir per premiar a tres de les comparses grupals i una d'individual: els taxis de 1r A van guanyar a la més original, la naturalesa amb marietes i vaques incloses va guanyar el premi a la més reciclada, i les hawaianes van guanyar el premi a la més divertida i bailonga, la disfressa individual va ser per a la pagesa/camperola.

Durant el berenar els alumnes de segon van preparar xocolatada i pastissos i bombons que estaven deliciosos, el diner recaudat va destinat al seu viatge al Marroc (que esperem que puguin realitzar). S'ho van currar molt i estava tot boníssim!! Gràcies a tots els que els vau comprar alguna coseta!!

Per amenitzar la gala, va venir una vampiresa que ens va oferir fer un concurs de música per grups, ens van dividir en països i van simular la Eurobastida, crec que finalment va guanyar Espanya.

Hi havia un jurat que era una mica estrany i que feien el que volien ja us mostrarem les seves cares quan posem les fotos!!

Esperem que ho hagiu passat bé i ben aviat donarem el premi als guanyadors de les disfresses!!

CONCENTRACIÓ PELS SEGRESTATS A MAURITÀNIA

2010-02-01T22:41:00.000+01:00

Santa Coloma convoca la concentració del dia 3 de febrer a la plaça del Rei en suport dels cooperants segrestats a Mauritània
L'Ajuntament convoca tots els ciutadans i ciutadanes, així com entitats, associacions i col·lectius de la ciutat, a la concentració silenciosa que es farà el dia 3 de febrer (19 hores) a la Plaça del Rei de Barcelona, per demanar l'alliberament dels segrestats a Mauritània: Roque Pascual, Alícia Gámez i Albert Vilalta.

Barcelona Acció Solidària dedica cada setmana a una ciutat diferent la concentració que convoca a Barcelona. El dia 3 de febrer correspon el torn a Santa Coloma de Gramenet.

La nostra ciutat, compromesa amb totes les accions a favor de l'alliberament dels tres cooperants, va convocar concentracions setmanals a la plaça de la Vila, encapçalades per l'Ajuntament i entitats ciutadanes, dels del moment del segrest, per manifestar el suport i la solidaritat amb els segrestats i demanar la seva llibertat. A petició expressa de les famílies dels tres cooperants, les concentracions de la plaça de la Vila de Santa Coloma es van deixar de fer.

La convocatòria del dia 3 vol ser una altra mostra solidària i de compromís amb Roque, Alícia i Albert. En nom de la ciutat, des d'aquest portal fem una crida a tothom per participar en la concentració de la plaça del Rei 'Santa Coloma amb els cooperants segrestats a Mauritània'.

YO TAMBIÉN SOY HAITIANO!!

2010-01-17T20:59:00.001+01:00

Las consecuencias de la sacudida del terremoto que ha devastado Haití, debe transformar las ondas vibratorias del seísmo en una potente onda de solidaridad humana.

Haití, uno de los países más pobres del planeta, donde las personas sobreviven con menos de 2$ al día, ha sufrido una merma en su población de más de 100.000 personas, y todo ello de manera instantánea. Lo peor es que la devastación deja sin alimentos, agua potable, energía y cobijo a la mayor parte de los que sobrevivieron. El número de heridos es ingente, la atención médica aún insuficiente, los cadáveres son tantos que permanecen en las calles a la espera de poder ser inhumados; el riesgo de proliferación de enfermedades es muy alto…. podríamos seguir anticipando calamidades y sufrimiento para los haitianos con buenas razones para pensar que acertamos, pero eso es solo porque partimos de una experiencia pobre en solidaridad, y la que tenemos está mediada por la inmediatez de la información gracias a la televisión, prensa, etc.. y la rapidez con que dicha información envejece y es suplida por otra.

Haití sufre hoy por la desgracia imprevisible que causa un fenómeno natural como son los terremotos…. ¿no será que esa es la explicación que necesitamos para seguir con nuestras confortables vidas? ¿no será que la extrema pobreza no deseada por el pueblo de Haití les configura como candidatos preferentes para sufrir calamidades?

Mi opinión va en esa línea, cabe preguntarse si el mismo fenómeno en Francia, España, Alemania, etc.. hubiera causado la misma devastación, y, lo que es más importante, el tiempo de respuesta y la intensidad de la ayuda para aliviar el sufrimiento seguramente tampoco sería el mismo por muy rápido que se esté actuando en Haití.

La lucha contra la pobreza se hace cada vez más necesaria y parece ir de la mano de otras necesidades que afectan a pobres y ricos, como son las amenazas medioambientales. Podemos seguir pensando en las fronteras como mecanismos de protección de nuestros estilos de vida, pero las fronteras no tienen naturaleza ontológica objetiva, como no la tienen la raza, la clase social o el género; todo ello no son más que creaciones humanas que deben servir a un solo propósito: Permitir la existencia pacífica y digna de la especie humana. Así pues, si dichas creaciones acaban convirtiéndose en fuentes de desgracia y sufrimiento para unos, y en discursos legitimadores de dominación de otros sobre aquellos; se hace entonces necesario un cambio transformador de intensidad proporcional a la resistencia que se genere; pero en todo caso debe acabar produciéndose. Cabe decir que si bien esta afirmación puede entenderse como un alegato al uso de la fuerza, nada está más lejos de mi intención; es la conciencia crítica, la comunicación libre entre las personas, la promoción de valores solidarios, y la organización en red de colectivos pacíficos, informados y con determinación; algunos de los mecanismos para conseguir el cambio necesario. No sabemos ni podemos saber con certeza como ha de ser la sociedad perfecta, pero si que sabemos que las actuales no lo son.

Es alentador ver que desde EEUU, el imperio del siglo XX, su Presidente, Mr. Obama, proclama la solidaridad de su pueblo con los haitianos y se pone a la cabeza de la cooperación y ayuda internacional; los gestos institucionales son muy importantes pero los individuales lo son aun más. Ello es así en tanto que de un individuo no caben las sospechas de políticas de imagen, o al menos carecen de la relevancia que se le otorgan a las instituciones; ello es así porque existen en las naciones ricas cientos de millones de individuos con capacidad de ayuda. En un país donde se sobrevive con menos de 2$ al día, el potencial de esa marea humana para paliar el sufrimiento y dotar de esperanza en un futuro inmediato a los haitianos, es una obviedad que golpea tan fuerte las conciencias, como las ondas de choque del terremoto lo han hecho sobre las estructuras y edificios en Haití. La colaboración es hoy una cuestión de dignidad humana.

Hoy todos somos haitianos!

Cruz Roja: 902 222 292, su página web www.cruzroja.es y las cuentas corrientes: BBVA 0182 5906 86 0010022227; Banco Español de Crédito 0030 1001 35 0004707271; Banco Sabadell-Atlántico 0081-0627-34-0001114312; Bankinter 0128-0010-97-0100121395; Caja Madrid 2038-1500-71-6000002275; C.E.C.A. 2000-0002-28-9100510908; Deutsche Bank y Bancorreos 0019-0631-22-4010202020; La Caixa 2100-0600-85-0201960066; Banco Popular 0075-0001-89-0600222267; Banco Santander 0049-0001-53-2110022225; Triodos Bank 1491-0001-21-0010003006; Uno – e 0227-0001-85-0202438590
ONG Entreculturas: Banco Santander 0049 0496 83 2010200200 BBVA 0182 4000 62 0208002127 y teléfono: 902 444 844.
Manos Unidas: Banco Santander, referencia ‘Emergencia Haití’ 0049 1892 63 2210525246.
Unicef España: 902 255 505 y su página web www.unicef.es
ONG Solidaridad Internacional: Banco Santander 0049 0001 54 2210042242 y Caja Madrid 2038 1001 37 6000888882.
Cáritas Española: 902 33 99 99 y Banco Santander 0049 1892 64 2110527931; BBVA 0182 2000 21 0201509050; La Caixa 2100 2208 39 0200227099; Banesto 0030 1001 38 0007698271; Caja Madrid 2038 1028 15 6000969697; Banco Popular 0075 0001 81 0606839307; Banco Sabadell Atlántico 0081 0216 74 0001306932; CECA 2000 0002 20 9100382307; Bancaja 2077 1277 10 3100146740; CAM 2090 5513 04 0040370409.
ONG Asamblea de Cooperación Por la Paz (ACPP): La Caixa 2100 5731 79 0200012540.
ONG PLAN Internacional: Banco Santander 0049 0001 56 2010025526.
Intermón Oxfam: La Caixa 2100 0765 81 0200111128; Caixa Cataluña 2013 0500 16 0213198878; Caja Madrid 2038 8978 17 6000016604; CAN 2054 0300 56 9157938948; Banco Santander 0049 1806 91 2111869471; BBVA 0182 6035 49 0201502475; Banco Sabadell Atlántico 0081 7011 11 0001698879 y Triodos Bank 1491 0001 21 0010010201.
ONG Cesal: Banco Santander 0049 0001 56 2010058858.
Save the Children: Banco Santander 0049 0001 52 2410019194, La Caixa 2100 1727 12 0200032834, BBVA 0182 5502 58 0010020207 y de Caja Madrid 2038 1004 71 6800009930.
Ayuda en acción: Banco Sabadell Atlántico 0081 5136 70 0001194221

CARTAS PARA PEDIR CATEGORIA PROFESIONAL DEL INTEGRADOR SOCIAL

2009-12-15T22:25:00.001+01:00

Desde TISOCatalunya impulsamos un movimiento de reivindicación administrativa con el fin de conseguir el perfil profesional identificado con la titulación del ciclo superior en Integración Social.

En este momento se está debatiendo el catálogo nacional de las ocupaciones, concretamente las categorías profesionales del grupo tres, identificadas con estudios de ciclos formativos.

Como sabéis son ya 12 promociones de profesionales titulados como técnicos y técnicas superiores en Integración Social sin el correspondiente perfil profesional. Todos y todas somos conscientes de la dificultad que ocasiona este hecho a la hora de insertarnos laboralmente. Al no existir un código, que identifique nuestra titulación, en el órgano laboral competente no podemos inscribirnos como demandantes de empleo; debiendo conocer las demás categorías relacionadas con el perfil académico bajo las cuales podemos ser contratados.

Es en este momento donde todas las personas relacionadas con la Integración Social como profesión tenemos algo que decir. Es ahora cuando debemos dejar clara nuestra demanda y la necesidad de contar con el adecuado respeto como profesionales por parte de la administración.

Desde TISOCatalunya os emplazamos a que enviéis una carta reclamando el perfil profesional al organismo competente.
Facilitamos las direcciones de mail así como las direcciones físicas para correo postal.
Adjuntamos una carta estándar que podéis tomar como modelo

Para crear un auténtico golpe de efecto proponemos enviar las cartas en las mismas fechas, desde todas las asociaciones, desde los centros educativos, desde cada profesional, desde cada estudiante,...
Desde el miércoles 9 de diciembre hasta el viernes 18 de diciembre.

Direccione físicas Madrid:
SPEE (servicio público de empleo estatal)
calle Condesa de Venadito nº 9, 28027 Madrid
sessfadi@mtas.es
nomenclaturas@ine.es
Importante darle toda la difusión que podáis.

Gracias

Diana Agra
presidenta TISOC
www.tisoc.tk
tlf: 695 365 185

--
Equipo TISOC
www.tisoc.tk
tlf: 695 365 185

FESTIVAL DE CINEMA PELS DRETS HUMANS

2009-12-07T20:05:00.002+01:00

Enguany del 9 al 12 de desembre es celebra a Santa Coloma el primer Festival Internacional de Cinema de Drets Humans. Aquest Festival és una iniciativa organitzada per l’Ajuntament, Casa Amèrica Catalunya, Acción y Participación,
Fundació Internacional Olof Palme i l’Instituto Multimedia DerHumALC i compta amb el suport de laDiputació de Barcelona, la Xarxa Sant Cugat, la Xarxa de Televisions Locals i lamalla.cat.
El Festival de Cinema de Drets Humans vol oferir un fòrum de reflexió i diàleg a la ciutadania colomenca i és un esdeveniment sense precedents a la nostra ciutat, que neix amb voluntat de continuïtat i de convertir-se en un referent cultural metropolità amb segell de Santa Coloma.
L’edició d’aquest Festival, des de Santa Coloma de Gramenet, esdevé una eina de treball per a la reflexió sobre les qüestions relacionades amb els drets humans, en el més ampli sentit de la paraula. El cinema, com a canal de transmissió del missatge i de compromís amb els drets humans, és un llenguatge amb un potencial extraordinari per afavorir el debat.
Els espais on es projectaran els films seran: el museu Torre Balldovina, el Mas Fonollar i el Centre d'Arts Escèniques.
Entre els films que es projectaran destaquem: Cien metros más alla (parla sobre els portadors de contraban marroquí a les fronteres), Desplazados (persones que han de marxar de Colòmbia per culpa de la guerra i la violació dels drets humans), Tapologo (dones amb VIH a Sudafrica), Ràdio la Colifata (trastorn mental a Argentina) i Ràdio Nikosia (ràdio catalana dirigida per persones amb trastorns mentals).

Espero que hi aneu a veure alguna pel.li i que després ho comentem a classe!!

TROBADA D'INTEGRADORS SOCIALS A BARCELONA

2009-11-26T19:31:00.001+01:00

Des de l'Associació d'integradors socials hem rebut aquesta informació:

En aquests moments estem en un espai de debat amb Acció Social, en aquest espai tenim la possibilitat d'argumentar la idoneïtat del nostre perfil professional dins dels serveis que coordina aquest departament de la Generalitat.
Com explicàvem en mails anteriors, els col.lectius que entren en el debat són discapacitats i salut mental, en els equipaments que gestiona Acció Social.

Des de TISOC som conscients que tot allò que assolim en aquest espai de debat afectarà a tots els professionals de la integració social, i per això proposem una trobada entre tots els TIS, siguin o no siguin socis de la nostra associació. Aquesta trobada és la que volem organitzar el 28 de novembre, dissabte.

Per aconseguir que aquest espai de treball sigui productiu, hem dissenyat uns espais de participació activa coordinats per socis i sòcies.

Aquests espais de participació tenen per objectiu recollir els arguments que justifiquin que som els professionals adequats per dur a terme les funcions corresponents en els col.lectius esmentats (discapacitats i salut mental).

El nostre planteja ment és una trobada dinàmica, organitzada en diferents grups de treball (en funció de la gent que vingui)

Lugar: Centre de recursos per a les Associacions juvenils de Barcelona
C/Gran de Gracia 190 – 192
Metro L3 (Verde) FONTANA
Hora: 11h a 13h

MANIFEST DIA 20 DE NOVEMBRE DIA DE LA INFÀNCIA

2009-11-19T00:43:00.002+01:00

Els sotasignants del manifest que es pot veure a l'Observatori dels drets dels infants, demanen compromisos ferms i concrets per renovar, intensificar i estimular la mobilització a favor de la infància.
Per això s'adreçen:

1. Als pares i mares i les famílies, perquè assumeixin la responsabilitat de suport,
protecció, acompanyament i educació dels infants, escoltant i respectant el seu punt devista en totes aquelles qüestions que els afectin.

2. A les institucions i administracions públiques, perquè liderin autèntiques polítiquesd’infància que insisteixin en la prevenció, la protecció, la provisió i la participació en aquest àmbit, a fi de garantir el correcte desenvolupament d’aquest sector sensibilitzant la ciutadania envers les seves necessitats.

3. Als partits polítics, perquè siguin capdavanters en propostes innovadores i perquè
incloguin en els seus programes accions que permetin millorar les condicions de vida
de la infància i eradicar aquelles situacions que vulnerin els seus drets.

4. A les persones que legislen, als jutges i jutgesses i als cossos de seguretat, perquè vetllin per l’interès superior de l’infant i garanteixin la seva protecció jurídica contra l’explotació de tota mena, la violència, els abusos, les marginacions, i siguin exquisidament sensibles en el tracte amb infants i adolescents.

5. A les entitats, associacions i, en general, a tots els agents socials, perquè des del seu àmbit d’actuació es comprometin a esforçar-se per atendre les necessitats dels infants de la seva comunitat i contribueixin a la sensibilització social envers les seves necessitats.

6. Als diversos professionals que treballen des de diferents vessants en l’àmbit de la infància –professionals de l’educació formal i no formal, titulats en treball social, educació social, personal sanitari, etc.– en un determinat territori, perquè ho facin conjuntament per detectar les necessitats dels infants, garanteixin la seva protecció, vetllin pel seu benestar i contribueixin a millorar les seves condicions de vida i el seu desenvolupament.

7. Als mitjans de comunicació, perquè respectin els horaris de protecció infantil i vetllin pels continguts adreçats als infants, a fi que es garanteixi el seu dret a una informació adequada i la protecció de la seva intimitat; perquè evitin de caure en el sensacionalisme de determinades notícies relacionades amb la infància i siguin
capaços de denunciar-ne les possibles vulneracions.

8. A tota la ciutadania en general, perquè escolti la veu dels infants, sigui sensible a les seves necessitats i reconegui la seva plena ciutadania atorgant-los els mateixos drets i deures que a la resta de la població.

9. Als mateixos infants, perquè reclamin informació sobre els seus drets i n’exigeixin el compliment; perquè facin escoltar la seva veu, manifestin les seves opinions i s’organitzin com a col·lectiu per defensar els seus interessos, i, alhora, perquè reconeguin en la figura de l’adult el paper d’acompanyant, indispensable per al seu desenvolupament integral i harmònic.

V FORUM CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2009-11-13T15:01:00.002+01:00

Durant el 20 i 21 de novembre,el V Fòrum contra les violències de gènere serà
un espai de participació, reflexió i aprenentatge. Un espai per “trencar el silenci”
a través de la participació activa de totes les persones assistents. L’objectiu és generar una reflexió crítica al voltant de diversos espais socialitzadors o expressions culturals, com poden ser el cinema, la premsa o la música que perpetuen les relacions desiguals i la discriminació vers les dones i, alhora, veure
què podem fer i quines eines tenim com a dones i homes per a lluitar contra la violència de gènere.
A qui va adreçat?
Al jovent i adolescents, demostrant-los amb jocs participatius els
avantatges d’una societat més solidària i igualitària entre els dos
sexes.
A mares, pares i familiars, posant al seu abast informació
i mostrant la importància de la prevenció de la violència des
de la perspectiva de gènere.
Al teixit associatiu i la ciutadania en general, fent palès que el
repte social d’acabar amb la violència és cosa de totes i tots.
PARTICIPA ! FES LA TEVA INSCRIPCIÓ!: prouviolencia@pangea.org

DIA 20 DE NOVEMBRE:
10.00-12.00 h - Activitats simultànies
Activitat: taller
Lo que quiero y no quiero. Individualitat i llibertat dins de l’àmbit
de la parella. Dret a escollir. Influència de les modes (estereotips i
superherois)
Organitza: Dones de Vol

Activitat: taller
Com tenir bon rotllo en la parella. Mitjançant tècniques de role
playing, analitzarem quin tipus de relacions s’estableixen entre els joves
(rols, patrons conductuals, diàlegs i emocions).
Organitza: Begoña Serra i Joan Bustamante
Activitat: taller d’expressió corporal
Expressem des del propi gest. Treballarem, amb diversos exercicis,
les emocions i la violència a través de l’expressió corporal. Ensenyarem
la coreografia a les dones de blanc perquè elles la puguin representar.
Organitza: Dones de Blanc

Activitat: taller
Notícies a cops. Mirada crítica als diferents continguts que donen
els informatius sobre la violència vers les dones, sovint, les notícies ens
ofereixen una visió superficial, sensacionalista i merament quantitativa.
Organitza: Drac Màgic

Activitat: taller (dos activitats simultànies)
Taller de prevenció de les relacions abusives per a noies i nois
adolescents i joves. Coneixem els estereotips de gènere, analitzem
els tòpics referents a l’amor, identifiquem els valors i les actituds que
promoguin models de relacions igualitàries.
Organitza: Espais per la Igualtat.

Activitat: taller per a professores i professors
Què ens ensenyeu? La Co-educació, una eina transversal d’educació
per la pau i per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Detectar
la persistència dels estereotips de gènere per prevenir la violència
masclista des de les aules.
Organitza: Carolina Reig

Activitat: taller per a professores i professors
Socialització preventiva de la violència de gènere en adolescents.
Investigacions internacionals sobre la prevenció de la violència.
Models d’atracció i vinculació amb la violència. Llenguatge de l’ètica i
llenguatge del desig
Organitza: Grup de Dones de CR EA: SA FO. Universitat de Barcelona

Activitat: taller (dos activitats simultànies)
Les noies i els nois a la publicitat. Els missatges adreçats a les
noies i els missatges adreçats als nois en la publicitat. Identificació amb
aquests missatges: ens “manen” com hem de ser i relacionar-nos?
Organitza: El Safareig

Activitat: taller
Ones de Dones. Aprèn com es realitza un programa de ràdio amb un
punt de vista diferent: el de les dones!
Organitza: Vocalia de les Dones l’AVV de la Vila de Gràcia. Ràdio Gràcia.

Activitat: taller
Que no t’agafi el masclisme! Perspectiva feminista sobre les causes,
conseqüències i diferents manifestacions de les violències de gènere.
Utilitzarem referents televisius per revisar les pautes de les relacions
abusives entre joves.
Organitza: Associació Candela

Activitat: taller
Prevenció en matèria d’assetjament sexual a la feina. L’assetjament
sexual com a violència de gènere. Què s’ha de fer? On s’ha
de dirigir qui ho pateix? Quines conseqüències té sobre la salut de la
joventut que ho pateix?
Organitza: Avalot-UGT de Catalunya

Activitat: taller
Música, fotologs, fotos, missatges, et passo a “effes directe”,
em dones el teu messenger? Hi ha històries de violència als
fotologs, la música...?
Organitza: Nàiades

Activitat: taller-joc
Estima’t. Saps què és una relació abusiva? Sabries on trobar l’ajuda
necessària per sortir-ne? Estima’t i acaba amb la violència.
Organitza: Acció Escolta

Activitat: teatre fòrum
S.O.S. Espectacle interactiu i participatiu on el públic deixa de ser
un simple espectador per passar a substituir als actors i ajudar així a
la protagonista a trobar noves formes d’actuar davant la situació que
planteja.
Organitza: Impacta Teatre

Activitat: teatre participatiu
Maltractament sense nom. Brinda un mirall públic que permet
identificar els diversos nusos emocionals generadors de violència i
explora l’altre costat d’una realitat cada vegada més quotidiana: la del
maltractador i la del maltractat.
Organitza: Psicoart

Activitat: taller
Presentació de la Xarxa Catalana de Joves Trenquem el Silenci.
Presentarem els avantatges de participar en una xarxa de joves a nivell
estatal, que tingui com a tema la prevenció de la violència masclista.
Organitza: Homes Igualitaris (Ahige Catalunya)

12.00-12.30 h
Activitat: taller
Presentació de la xarxa de joves igualitaris al professorat participant
en el V Fòrum. Presentació al professorat del projecte de
xarxa de joves i dels plans de formació específica adreçada al personal
que treballa amb joves.
Organitza: Homes Igualitaris (Ahige Catalunya)

12.30-14.00 h
Activitat: lliurament de premis del concurs literari i de format
lliure.

17.00-19.00 h - Activitats simultànies
Activitat: teatre-fòrum
La discapacitat, discrimina o sedueix? El fet de ser diferent pot
ser un motiu de seducció i atracció. Volem posar de manifest tota la
violència que reben les dones amb discapacitat, només pel fet de serho.
Per això, volem desfer amb el gaudir i la rialla els estereotips que hi
ha sobre les dones amb discapacitat.
Organitza: Associació Dones no Estàndards

Activitat: taller només per a homes adults
Els homes i l’assertivitat masculina. L’assertivitat és un estil de
comunicació, però a més, per als homes que volem treballar la nostra
masculinitat, pot ser una oportunitat de reflexió sobre les relacions
igualitàries i les abusives. L’assertivitat no canvia les relacions de poder
entre les persones, però pot posar-les en evidència.
Organitza: Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya). Grup Sopa de Hombres

Activitat: taller
Que puc fer davant d’un Assetjament Sexual o per raó de Sexe.
Organitza: Secretaria de la Dona de CCOO . A càrrec de Carme Catalan
Activitat: xerrada
Aplicació efectiva de la llei integral de violència. Anàlisi dels
sobreseiments. La Comissió de Violència de Dones Juristes donarà a
conèixer un estudi sobre les causes i variables dels sobreseïments o arxius
de les denúncies per violència de gènere, interposades durant l’any
2006 a Catalunya, en quaranta-dos jutjats d’arreu el territori. A càrrec
de: Marta Argudo i Alsina, Ester Garcia i Lopez, Glòria Guevarra Guillen
i Soledad Montserrat.
Organitza: Dones Juristes

19.00-21.00 h
Activitat: taula rodona
Polítiques de prevenció de la violència masclista adreçades als
homes. Posarem sobre la taula exemples d’accions institucionals específicament
adreçades als homes per prevenir la violència masclista i
afavorir l’aflorament de formes de masculinitat alternatives. Què podem
fer a Catalunya en aquest mateix sentit? Ponents: Paco Abril i Heinrich
Geldschläger. Modera: Carme Freixa.
Organitza: Homes Igualitaris (Ahige Catalunya)

19.00-21.00 h
Activitat: xerrada
Els drets de les dones en l’àmbit laboral. Des de la vessant de les
noves lleis que sostenen la igualtat real entre dones i homes i l’eradicació
de la violència masclista.
Organitza: Instituit Igualia. A càrrec de Mila Alcaine i Santi Pérez.

SABATES GASTADES, AJUDA A AFRICA

2009-11-05T23:56:00.001+01:00

La marca de productos para el cuidado del calzado Kiwi, ha lanzado la campaña "Shoe aid for Africa". De esta manera se pretende emular lo que se consiguió con la campaña de 2006 cuando se ayudó a distribuir 100.000 pares de zapatos entre gente necesitada de África. En cooperación con Humana y el futbolista camerunés, Samuel Eto'o, Kiwi intenta repetir, o incluso mejorar, esa exitosa campaña en el año 2009. http://www.kiwishoeaid4africa.com/
En algunas áreas de África, los zapatos no son un artículo fácil de conseguir para todo el mundo, incluso para algunos es un auténtico producto de lujo. El hecho de no tener un buen par de zapatos puede excluir a los adultos de conseguir un trabajo o puede evitar que los niños vayan a la escuela. Para muchos africanos, los zapatos están entre sus posesiones más valiosas y ponen un esfuerzo enorme en cuidar de ellos.
Las cajas estarán en los supermercados (Hipercor y El Corte Inglés) durante aproximadamente un mes, dando tiempo para que los consumidores depositen allí sus zapatos. Cada semana Humana recogerá todos los zapatos de estas cajas y las llevará a sus almacenes.
Se pueden entregar zapatos y botas de adulto y niño, zapatos prácticos, usados pero en buen estado. No se aceptan ni zapatos de tacón ni botas de nieve. Y todos los zapatos que se entreguen deben estar limpios de suciedad gruesa o barro , llevar cordones en caso de zapatos con cordones y no tener ningún desperfecto importante
Durante el mes de noviembre y de diciembre, todos los pares de zapatos recogidos serán clasificados y limpiados en los almacenes de Humana, puestos en bolsas individuales y enviados a África. Este proceso es crucial para asegurarse que los zapatos entregados están en buenas condiciones y que serán utilizables para la gente africana.
De diciembre de 2009 hasta abril de 2010, todos los zapatos serán distribuidos en zonas rurales de varios países africanos. Estas áreas han sido seleccionadas por Humana y Kiwi y todo el proceso de distribución de los zapatos será manejado enteramente por equipos combinados de Humana y Kiwi para asegurarse de que los zapatos llegan directamente a la gente que más los necesita. Los países africanos donde serán entregados los zapatos son: Camerún, Kenia, Malawi, Mozambique y Sudáfrica.

CASTANYADA 2009

2009-10-29T01:10:00.007+01:00

De nou hem gaudit d'una Castanyada molt divertida on hem intercanviat jocs i experiències entre els companys de primer i segon curs.

En primer lloc, van fer un berenar on van poder tastar els magnifics panellets fets pels nostres alumnes de segon i l'esplendid té fet pels alumnes de primer A que van confeccionar també una explicació sobre la ceremònia del té saharui (gràcies Mafhoud per compartir això amb nosaltres).

Després els alumnes de segon van fer dues dinàmiques de presentació per als alumnes de primer, la dels animals i la del pistoler, van ser divertides i tothom va gaudir d'una estona de deshinibició.

Van rebre també la visita del Jonathan i el Faisal alumnes de segon de l'any passat que van estar una estoneta amb nosaltres, ens va fer molta il.lusió tornar-los a veure.

Una vegada finalitzades les dinàmiques (entremig em consta van ballar una mica de country, Angy me lo apunto), es van dividir en dos grups, uns van anar a l'aula de primer A on Yassine els hi va explicar com funciona l'escriptura àrab i com podien posar el seu nom, va ser molt interessant i els alumnes ho van intentar, malgrat després Yassine els hi va corregir una miqueta (gràcies Yassine per la teva feinada).

A l'altre aula de 1rB, semblaba que l'institut s'anava a trencar amb tant de soroll però era la jam session improvisada amb tot tipus de materials (cubell, ampolles, tetra briks, bosses, pals,etc..), la jam va ser amenitzada amb vàries persones que sortien al mig per a fer exhibicions amb les seves cariokes.

I després van fer boles amb globus i arros per a fer malabars que van quedar molt maques i hi havia molta gent fent volar les seves pilotes (Sara que t'hem vist i Cristian ja et tenim al vídeo, pesado!!!).

Bueno dessitgem que us hagi agradat aquesta Diada de la Castanyada i aquí teniu unes quantes fotos per a que tingueu un bon record.

Gràcies a tots/es.

JORNADES DE PAU I SOLIDARITAT 2009

2009-10-21T01:28:00.003+02:00

Com cada any l'Ajuntament organitza a través de l'Area de Cooperació i Solidaritat les jornades sobre pau i solidaritat,a continuació us presentem algunes de les activitats que considerem poden ser del vostre interés. Tenint en compte que moltes d'elles coincideixen en horari escolar us hi posem aquelles que no us afecten directament a la vostra activitat lectiva:

Dimecres 21 a les 19.30 hores; Xerrada sobre "Els grans reptes de la Mediterrania" a càrrer de Samir Nair.
Aquesta conferència aniran dues alumnes de segon com a representants nostres.

Dijous 22 al Casal de Joves presentació dels projectes de joves

Divendres 23 a Can Sisteré hi haurà una xerrada sobre Cuba i el visionat d'una pel.lícula.

Diumenge 25 Fira d'entitats sobre solidaritat.

Del 25 al 31 Exposició sobre Africa vista des dels ulls dels nens del Senegal.

Durant els dijous d'octubre Contes del món a la Biblioteca Central (18 hores).

Divendres 30 a Can Sisteré presentació de la ruta pacífica de mujeres de Colombia.

EDGAR VIÑALS, INTEGRADOR SOCIAL QUE ORGANIZA FIESTAS PARA DISCAPACITADOS

2009-10-18T22:01:00.003+02:00

A continuació volem fer difusió d'un article publicat a la Vanguardia on es parla de l'Edgar un integrador social que organitza festes en discoteques per a persones amb discapacitat.

L'Edgar explica quines han estat les seves vivències com s'ha apropat a la professió i com viu ell la posada en marxa del seu projecte SARAU.

L'article és molt interessant us posem a continuació un link per a que el pogueu llegir en la seva totalitat:

http://www.turismo20.com/profiles/blogs/el-ocio-festivo-es-sanador

TU TIENES EL RELOJ, YO TENGO EL TIEMPO

2009-10-15T22:47:00.001+02:00

Si tenéis un rato, leerlo... es bonito.. MUY BONITOOOO!! Os lo recomienda vuestra compañera Irene de Segundo de Integración Social:

Entrevista realizada por VÍCTOR-M. AMELA a: MOUSSA AG ASSARID,

No sé mi edad: nací en el desierto del Sahara, ¡sin papeles...!
Nací en un campamento nómada tuareg entre Tombuctú y Gao, al norte de Mali. He sido pastor de los camellos, cabras, corderos y vacas de mi padre. Hoy estudio Gestión en la Universidad Montpellier. Estoy soltero. Defiendo a los pastores tuareg. Soy musulmán, sin fanatismo

- ¡Qué turbante tan hermoso...!

- Es una fina tela de algodón: permite tapar la cara en el desierto cuando se levanta arena, y a la vez seguir viendo y respirando a su través.

- Es de un azul bellísimo...

- A los tuareg nos llamaban los hombres azules por esto: la tela destiñe algo y nuestra piel toma tintes azulados...

- ¿Cómo elaboran ese intenso azul añil?

- Con una planta llamada índigo, mezclada con otros pigmentos naturales. El azul, para los tuareg, es el color del mundo.

- ¿Por qué?

- Es el color dominante: el del cielo, el techo de nuestra casa.

- ¿Quiénes son los tuareg?

- Tuareg significa "abandonados", porque somos un viejo pueblo nómada del desierto, solitario, orgulloso: "Señores del Desierto", nos llaman. Nuestra etnia es la amazigh (bereber), y nuestro alfabeto, el tifinagh.

- ¿Cuántos son?

- Unos tres millones, y la mayoría todavía nómadas. Pero la población decrece.... "¡Hace falta que un pueblo desaparezca para que sepamos que existía!", denunciaba una vez un sabio: yo lucho por preservar este pueblo.

- ¿A qué se dedican?

- Pastoreamos rebaños de camellos, cabras, corderos, vacas y asnos en un reino de infinito y de silencio...

- ¿De verdad tan silencioso es el desierto?
- Si estás a solas en aquel silencio, oyes el latido de tu propio corazón. No hay mejor lugar para hallarse a uno mismo.

- ¿Qué recuerdos de su niñez en el desierto conserva con mayor nitidez?

- Me despierto con el sol. Ahí están las cabras de mi padre. Ellas nos dan leche y carne, nosotros las llevamos a donde hay agua y hierba... Así hizo mi bisabuelo, y mi abuelo, y mi padre... Y yo.. ¡No había otra cosa en el mundo más que eso, y yo era muy feliz en él!

- ¿Sí? No parece muy estimulante. ..

- Mucho. A los siete años ya te dejan alejarte del campamento, para lo que te enseñan las cosas importantes: a olisquear el aire, escuchar, aguzar la vista, orientarte por el sol y las estrellas... Y a dejarte llevar por el camello, si te pierdes: te llevará a donde hay agua.

- Saber eso es valioso, sin duda...

- Allí todo es simple y profundo. Hay muy pocas cosas, ¡y cada una tiene enorme valor!
- Entonces este mundo y aquél son muy diferentes, ¿no?

- Allí, cada pequeña cosa proporciona felicidad. Cada roce es valioso. ¡Sentimos una enorme alegría por el simple hecho de tocarnos, de estar juntos! Allí nadie sueña con llegar a ser, ¡porque cada uno ya es!

- ¿Qué es lo que más le chocó en su primer viaje a Europa?

- Vi correr a la gente por el aeropuerto.. . ¡En el desierto sólo se corre si viene una tormenta de arena! Me asusté, claro...

- Sólo iban a buscar las maletas, ja, ja....

- Sí, era eso. También vi carteles de chicas desnudas: ¿por qué esa falta de respeto hacia la mujer?, me pregunté... Después, en el hotel Ibis, vi el primer grifo de mi vida: vi correr el agua... y sentí ganas de llorar.

- Qué abundancia, qué derroche, ¿no?

- ¡Todos los días de mi vida habían consistido en buscar agua! Cuando veo las fuentes de adorno aquí y allá, aún sigo sintiendo dentro un dolor tan inmenso...

- ¿Tanto como eso?

- Sí. A principios de los 90 hubo una gran sequía, murieron los animales, caímos enfermos... Yo tendría unos doce años, y mi madre murió... ¡Ella lo era todo para mí! Me contaba historias y me enseñó a contarlas bien. Me enseñó a ser yo mismo.

- ¿Qué pasó con su familia? - Convencí a mi padre de que me dejase ir a la escuela. Casi cada día yo caminaba quince kilómetros. Hasta que el maestro me dejó una cama para dormir, y una señora me daba de comer al pasar ante su casa... Entendí: mi madre estaba ayudándome...

- ¿De dónde salió esa pasión por la escuela?
- De que un par de años antes había pasado por el campamento el rally París-Dakar, y a una periodista se le cayó un libro de la mochila.. Lo recogí y se lo di. Me lo regaló y me habló de aquel libro: El Principito. Y yo me prometí que un día sería capaz de leerlo...

- Y lo logró.

- Sí. Y así fue como logré una beca para estudiar en Francia.

- ¡Un tuareg en la universidad. ..!

- Ah, lo que más añoro aquí es la leche de camella... Y el fuego de leña. Y caminar descalzo sobre la arena cálida. Y las estrellas: allí las miramos cada noche, y cada estrella es distinta de otra, como es distinta cada cabra... Aquí, por la noche, miráis la tele.

- Sí... ¿Qué es lo que peor le parece de aquí?

- Tenéis de todo, pero no os basta. Os quejáis. ¡En Francia se pasan la vida quejándose! Os encadenáis de por vida a un banco, y hay ansia de poseer, frenesí, prisa... En el desierto no hay atascos, ¿y sabe por qué? ¡Porque allí nadie quiere adelantar a nadie!

- Reláteme un momento de felicidad intensa en su lejano desierto.

- Es cada día, dos horas antes de la puesta del sol: baja el calor, y el frío no ha llegado, y hombres y animales regresan lentamente al campamento y sus perfiles se recortan en un cielo rosa, azul, rojo, amarillo, verde...

- Fascinante, desde luego...

- Es un momento mágico... Entramos todos en la tienda y hervimos té. Sentados, en silencio, escuchamos el hervor.... La calma nos invade a todos: los latidos del corazón se acompasan al pot-pot del hervor...

- Qué paz...
- Aquí tenéis reloj, allí tenemos el tiempo....

MALTRACTAMENT INSTITUCIONAL GREU de la DGAIA

2009-10-08T02:40:00.002+02:00

Fem difusió d'aquesta notícia a petició de l'associació TISOC i d'alguns alumnes que ens han enviat aquesta informació:

Ahir dilluns 28/09/2009 hi ha hagut ingressats als hospitals del Mar i de St Pau de Barcelona un total de 20 menors i 1 educador dels centres Alberg Alcor i centre de dia El Bosc per evidents símptomes de grip.
A St Pau hi ha entre 6 menors, amb 5 casos diagnosticats de Grip A.
A l'hospital del Mar hi ha hagut 13 menors i 1 educador del Bosc, amb 5 casos diagnosticats de Grip A.

Els menors han estat atesos inadequadament per la DGAIA i els seus centres, passant moltes hores sols, havent-hi només un educador a cada hospital per a acompanyar-los, i sense ni tan sols preveure que els nens d'urgències havien de sopar.
La DGAIA, d'acord amb les empreses que gestionen els dos centres de menors, la Fundació Mercè Fontanilles i l'associació APIP, ha decidit tancar els menors no hospitalitzats, i els que vagin sent donats d'alta hospitalària, a l'Alberg Alcor, havent-hi de conviure en els propers dies menors sans, menors amb símptomes i menors amb la Grip A diagnosticada.
Ni els menors ni els treballadors dels centres tenen l'atenció, ni els recursos, ni la informació adequades per a portar la situació.

També s'ha donat l'ordre que no ingressi cap menor més en hospital i que els nous possibles casos seran atesos per urgències mèdiques a l'Alberg Alcor.

Hi ha el cas greu d'un menor, que pateix des de fa 4 mesos crisis d'ansietat i té diagnosticada una Asma bronquítica greu per la Clínica Plató, que la DGAIA ha decidit que continuï a l'Alberg Alcor convivint amb els altres menors amb símptomes i contagiats. Donada aquesta situació, el Col·lectiu DRARI ha posat el menor a disposició de la Fiscalia de Protecció de Menors denunciant la situació.

Hi ha un altre cas preocupant, el d'un menor amb una cardiopatia detectada aquesta nit que la DGAIA també ha decidit mantenir a l'Alberg Alcor.
A darrera hora, un altre educador mostrava evidents símptomes de grip.

L'Alberg Alcor és una nau industrial que des de fa 9 anys funciona com a magatzem d'infants i adolescents, sense cap condició mínima d'habitabilitat ni condicions de seguretat, fora de tota legalitat vigent. El centre de dia El Bosc no té ni sostre per oferir als menors, que passen el dia a la intempèrie les quatre estacions de l'any.

Exigim a la DGAIA, com a Tutora legal dels 57 menors, que els proporcioni immediatament la deguda atenció i protecció integrals en centres de menors o sanitaris adequats per la situació actual, i per la seva acollida i educació en general.
Exigim a la DGAIA que clausuri immediatament i definitivament els dos llocs, Alberg Alcor i centre de dia El Bosc. Que finalitzi aquest històric maltractament institucional a infants i adolescents.

Exigim a la Fiscalia de Menors i al Síndic de Greuges que actuïn immediatament per la protecció integral dels 57 menors, per la clausura dels dos magatzems de menors i per la protecció dels treballadors d'aquests centres.

Exigim a Fundació Mercè Fontanilles i a APIP Associació per la Promoció i Inserció Professional que prenguin consciència d'una vegada del seu paper de Guardadors legals d'aquets 57 menors, que deixin de mantenir aquesta situació de maltractament institucional històric a menors i a treballadors, i que assumeixin les seves responsabilitats legals i les seves conseqüències.

Fem una crida als Col·legis professionals del sector, als Sindicats i a la FEDAIA Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència perquè prenguin una posició clara de Defensa dels Drets dels Infants i dels Treballadors.

Cridem igualment a les treballadores i treballadors de centres de menors, Educadors Socials, Treballadors Socials, Vigilants de Seguretat i altres, a no acceptar cap més ordre que suposi una Vulneració dels Drets de l'Infant o dels Treballadors.

DECIDIR LA MORT

2009-10-02T00:01:00.001+02:00

En els últims anys hi ha hagut un degoteig de casos d'eutanàsia, suïcidis assistits (Ramón Sampedro) o bé, senzillament, peticions de retirada de tractaments que mantenen vives les persones de manera artificial (Inmaculada Echevarría i Eluana Englaro).
En cada cas concret s'obre un debat encès entre partidaris i opositors sobre la necessitat o no de regular l'eutanàsia. I a més del debat, es genera molta confusió.
Els diferents ministres de Sanitat de l'Estat han anat posposant la regulació de l'eutanàsia. Ara es parla de regular el suïcidi assistit. Però, què és cada cosa? Sabem diferenciar un cas d'eutanàsia d'un suïcidi assistit? Tenim clar que renunciar a rebre un tractament és un dret previst per la llei i que no és eutanàsia ni suïcidi assistit?
Si voleu aclarar aquests conceptes veieu el programa 30 minuts aquest diumenge dia 4 d'octubre i comenteu-lo després a classe.

LES FAMILIES MONOPARENTALS TINDRAN UN CARNET PER GAUDIR D'AVANTATGES ECONÒMICS

2009-09-29T02:52:00.000+02:00

Les famílies monoparentals catalanes podran obtenir un títol específic que els permetrà gaudir de més avantatges econòmics. El govern aprovarà demà la creació d'aquest carnet, que és pioner a l'Estat. Segons la Conselleria d'Acció Social, l'obtenció d'aquest títol ajudarà a reduir els tràmits burocràtics per demanar l'ajut econòmic universal de 745 euros anuals que reben aquestes famílies amb nens de 0 a 6 anys. Amb això, calculen que la prestació arribarà a un 35% més de famílies i se superaran les 10.000.
A més, el carnet donarà accés a ajudes directes per pagar l'entrada d'un habitatge protegit i a descomptes a la Xarxa Nacional d'Albergs Socials.

El nou text legal que s'aprovarà aquest dimarts definirà diferents tipologies de famílies monoparentals:

- Pare o mare que conviu amb una altra persona o persones, però que no comparteixen vincle matrimonial ni formen una unió estable de parella.
- Persona vídua o en situació equiparada amb menors al càrrec, que no cobri ni pensió de viduïtat ni d'orfenesa.
- Progenitor que té la guarda dels fills i no percep cap pensió alimentària o, si la rep, és inferior als 100 euros mensuals.
- Persona amb fills al càrrec que ha estat víctima de violència masclista per part de l'altre progenitor o el convivent.
- Progenitor amb fills a qui ha abandonat l'altre progenitor o el convivent.
- Pare o mare que hagi estat durant un any o més empresonat o hospitalitzat.

El Departament d'Acció Social i Ciutadania calcula que a Catalunya actualment hi ha 10.400 famílies monoparentals, on un adult ha de fer-se càrrec econòmicament i tenir cura dels fills.

A LA PRESÓ

2009-09-25T13:13:00.000+02:00

Televisió de Catalunya proposa una nova docusèrie que s'infiltra a l'interior de tots els centres penitenciaris catalans i que retrata amb fidelitat el dia a dia dels reclusos.
En què pensa una persona que sap que estarà privada de llibertat els propers 20 anys de la seva vida? Què li espera, a la presó? Quina relació establirà amb els seus companys?

La Model, la presó d'homes de Barcelona, ha estat l'inusual escenari de la roda de premsa en què Televisió de Catalunya ha presentat la docusèrie "A la presó", que s'estrena a la graella el dimarts 15 de setembre, a les 22.35 i que respondrà algunes d'aquestes preguntes. Amb set capítols de 50 minuts, l'obra pretén trencar els tòpics que s'han teixit al voltant de les persones que viuen recloses i ensenyar com és el dia a dia dins d'un centre penitenciari català.

"Volem retratar una realitat que ja sabem que no és còmoda, i ho fem sense cocessions" però, alhora, "amb delicadesa" i defugint l'"espectacle", comenta la directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas. Montserrat Tura, consellera de Justícia, també ha estat present en l'acte i ha agraït a TVC el "compromís amb la seguretat pública" i el fet d'"explicar un món que forma part del nostre món". La consellera s'ha mostrat molt "satisfeta de la qualitat final del producte", malgrat que, també destaca que "sempre s'hi trobaran a faltar coses perquè amb set capítols no es pot veure tot".

La docusèrie recull el testimoni d'homes i dones, joves i grans, persones que mai haurien imaginat estar-se a la presó, perfils delictius, reclosos per curtes estades o per "cadenes perpètues" (més de vint anys), per falsificar documents o per cometre homicidis. Històries i vivències molt diferents entre si però molt humanes i transversals. Miquel Garcia, cap de Nous Formats de TVC, subratlla "el rigor i l'empenta" que han motivat l'equip del programa a parlar d'una "realitat molt desconeguda i oblidada". "El resultat és un producte molt intens, que es diferencia molt de tot el que hem vist fins ara per televisió" i que "dibuixa el cúmul d'emocions que es creuen en les vides a la presó", diu Garcia.

Signat per l'exdirector de TVC Francesc Escribano i per Helena Rodríguez, "A la presó" pretén donar personalitat a les parets infranquejables de tots els centres penitenciaris de Catalunya perquè, segons Rodríguez, "tenim més imatges de les presons americanes que ens arriben a través de les pel·lícules que de les nostres".

INTERVENCIÓN Y PREVENCIÓN: CAMINOS PARALELOS

2009-09-22T00:50:00.001+02:00

Presentem les V JORNADES de la Fundació Vicki Bernadet, INTERVENCIÓ I
PREVENCIÓ: CAMINS PARAL•LELS
Es treballaran diferents experiències, tant estatals com internacionals,
amb l’objectiu de conèixer algunes de les eines més adequades per
prevenir possibles situacions de vulnerabilitat i de risc, en la intervenció
amb víctimes i agressors/es.
Així mateix, es presentaran experiències que facin referència a la
prevenció secundària, sobretot que treballin amb grups diana,
adolescents i joves.

Dates: 29 i 30 d’octubre de 2009
Entitat organitzadora: Fundació Vicki Bernadet
Dades: 93.318.97.69, formacio@fbernadet.org
Lloc de la formació: Espai Francesca Bonnemaison, Carrer Sant Pere Més Baix
7, Barcelona.

DIA 29 D’OCTUBRE
9:00-9:30 Lliurament de material
9:30-10:00 Inauguració de les Jornades
10:00-11:15 Ponència: Educación Sexual a Jóvenes. Una forma de Prevención
(Dra. María Pérez). Idioma: Castellà

11:45-12:45 Ponència: Com evitar la victimització secundària? (Sr.Rubén
Sánchez)
12:45-13:30 Presentació del Programa de Prevenció de la Diputació de
Barcelona.
(Sra. Ana Olmedo). Idioma: Català

15:45-16:45 Ponència: Treball amb abusadors. Experiència a Can Brians.
(Sr. Raimon Berbel, Sr. Lluís Gracia). Idioma: Català
16:45-18:30 Presentació d’Experiències
Experiència en l’àmbit de l’educació. Fundació Vicki Bernadet. Presentació
del Projecte: Què li passa al meu/va collega? Idioma: Català
Experiència en l’àmbit de serveis socials. Jose Manuel Alonso Varea. Treball
en xarxa, el futur de la intervenció. Idioma: Català

DIA 30 D’OCTUBRE
9:30-10:45 Ponència: Experiència islandesa: “The children’s house”. (Traducció
simultània: anglès-català) (Sr. Bragi Gudbrandsson)

11:15-12:30 Ponència: Trabajo Comunitario con víctimas de abuso sexual
infantil en Colombia (Sra. Liliana Orjuela López). Idioma: Castellà
12:15-13:30 Ponència: Model Traumatogènic, pautes per a la intervenció.
(Traducció simultània: anglès-català) (Representant del Dr. David Finkelhor)
13:30-14:00 Clausura de les Jornades

BALLARINS DISCAPACITATS I NO DISCAPACITATS

2009-09-15T12:10:00.000+02:00

Al SAT (Sant Andreu Teatre) dintre del BCN dansa es representarà l'espectacle STILL / THE PERFECT HUMAN de la Companyia CANDOCO DANSE COMPANY els dies 18 i 19 de setembre a les 21h i a les 21:30h respectivament, amb un cost de 12 € (suposo que deuen haver descomptes d'alguna mena).

CANDOCO DANSE COMPANY és una prestigiosa companyia de ballarins discapacitats i no discapacitats que vol ampliar els límits de la dansa contemporània per a fer-nos repensar què és la dansa i qui la pot ballar.

També link SAT: http://www.bcn.cat/santandreuteatre/catala/thomasnoone.htm