Un alumno nos ha hecho llegar un vídeo en el que Eduardo Galeano nos habla del derecho al delirio, es una forma de acercarse a este gran escritor latinoamericano que tiene libros tan recomendables como "Escuchar con los ojos: El libro de los abrazos".
Aqui teneis más información sobre Eduardo Galeano:
Eduardo Hughes Galeano (Montevideo, 3 de septiembre de 1940) es un periodista y escritor uruguayo, una de las personalidades más destacadas de la literatura latinoamericana.
Sus libros han sido traducidos a varios idiomas. Sus trabajos trascienden géneros ortodoxos, combinando documental, ficción, periodismo, análisis político e historia. Galeano niega ser un historiador: "Soy un escritor que quisiera contribuir al rescate de la memoria secuestrada de toda América, pero sobre todo de América Latina, tierra despreciada y entrañable". Se clasifica como un periodista que estudia la globalización y sus efectos.
Poner el vídeo que os gustará:
http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=9200166055135451068&hl=ca&fs=true
lunes, 2 de marzo de 2009
VEÏNS, UN PROJECTE INTERCULTURAL I INTERGENERACIONAL
Un alumne ens informa de la presentació del nou projecte "Veïns" de l'associació Artescena de Cardedeu, que es va celebrar el passat dissabte 28 de febrer a les 22 h. al Centre Cultural de Cardedeu. La presentació va ser a càrrec de Manuel Delgado, Professor d'Antropologia de l' ‘Universitat de Barcelona.
La docusèrie "Veïns" és un projecte innovador que, a través de les arts i els mitjans audiovisuals, proposa un treball de proximitat per promoure una reflexió sobre la diversitat i facilitar un debat sobre els estereotips, prejudicis i pors que podem sentir respecte a altres cultures.
Els projectes realitzats per l'associació Artescena tenen com a àmbit d'actuació la comunitat i com a objectius el desenvolupament cultural i social a través de disciplines artístiques. Artescena fomenta la cohesió i la interacció dels diferents col·lectius als quals adreça els projectes.
Per a més informació: 617 86 90 20
Correu: artescena@gmail.com
http://www.artescenasocial.org/
La docusèrie "Veïns" és un projecte innovador que, a través de les arts i els mitjans audiovisuals, proposa un treball de proximitat per promoure una reflexió sobre la diversitat i facilitar un debat sobre els estereotips, prejudicis i pors que podem sentir respecte a altres cultures.
Els projectes realitzats per l'associació Artescena tenen com a àmbit d'actuació la comunitat i com a objectius el desenvolupament cultural i social a través de disciplines artístiques. Artescena fomenta la cohesió i la interacció dels diferents col·lectius als quals adreça els projectes.
Per a més informació: 617 86 90 20
Correu: artescena@gmail.com
http://www.artescenasocial.org/
SETMANES DE LA DONA 8 DE MARÇ
Com ja sabeu el dia 8 de març es celebra el Dia de la Dona i per aquest motiu volem apropar-vos a les diferents activitats que es celebren durant aquesta setmana i la següent, a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Aquí us destaquem algunes d'elles:
2 de març: 19h: Conferència dona i urbanisme.
3 de març: 11:45 Conferència taller sobre Caminem plegats cap a la igualtat. IES LA BASTIDA.
4 de març: 19:45 Entrega premis Isabel Alonso.
5 de març: 18h Conferència sobre la Llei de Barris.
6 de març: 18h Taller de Risoteràpia
8 de març: Manifestació a les 12 hores a la Plaça Sant Jaume
9 de març: Conferència Com està afectant la crisi a les dones 19:30
11 de març: Ni Blancanieves ni su madrastra: narrativa de género 19:30
I per si voleu fullejar tot el programa sencer aqui teniu el link:
http://www.grame.net/uploads/media/CUADRIPTICO_DONA_2009_final.pdf
2 de març: 19h: Conferència dona i urbanisme.
3 de març: 11:45 Conferència taller sobre Caminem plegats cap a la igualtat. IES LA BASTIDA.
4 de març: 19:45 Entrega premis Isabel Alonso.
5 de març: 18h Conferència sobre la Llei de Barris.
6 de març: 18h Taller de Risoteràpia
8 de març: Manifestació a les 12 hores a la Plaça Sant Jaume
9 de març: Conferència Com està afectant la crisi a les dones 19:30
11 de març: Ni Blancanieves ni su madrastra: narrativa de género 19:30
I per si voleu fullejar tot el programa sencer aqui teniu el link:
http://www.grame.net/uploads/media/CUADRIPTICO_DONA_2009_final.pdf
jueves, 26 de febrero de 2009
CARNESTOLTES A LA BASTIDA
El dia 20 de febrer els alumnes de primer d'integració van celebrar el seu Carnestoltes, van tenir la idea de venir cadascú d'un país i portar menjar típic de la zona, i així ho van fer.
No hi ha fotos de la "comilona" perquè entre el sake de las "japos", el ron de la pirata, el tequila del mexicà i el fino la ina de les flamenques... la cosa va acabar com us podeu imaginar....(ei que és broma!!!).
Com veieu a la foto, estaven molt guapes, bueno també veig que hi ha un transgènere amb cabells vermells. És el que té la integració social que acceptem i tolerem tot!!!
EXPRESSIÓ DE SENTIMENTS AMB GENT GRAN
El grup de primer d'integració social ha visitat la Residència d'Avis/es de la Fundació Roca i Pi, ha estat molt emocionant ja que tots els avis/es, han participat en tot moment , i ens han fet pasar una bona estona.
Al principi, com és normal ha costat una mica començar, fins que la Melani i la Manoli han explicat la primera activitat i ells han entés que havien de fer. Com que era molt difícil hem hagut d'adaptar-la una miqueta però amb la col.laboració de tots els alumnes i dels avis/es ha sortit com esperàvem.
S'han repartit unes etiquetes amb el nom d'un sentiment i posteriorment cadascú havia de trobar a la seva parella de sentiments, representant amb mímica o amb el cos el que posava a la targeta, tots han fet parelles o grups de tres i han xerrat animadament sobre les seves coses.
Després l'Anna i la Silvía els hi han fet escoltar cançons i parlar sobre que els hi recordava, quins sentiments els removia, etc... La cançò que més els hi ha agradat ha estat la de "Paraules d'amor" de Joan Manel Serrat que tots la han cantada i ben segur que els hi ha recordat la seva joventut, l'amor, la tendresa...
Per finalitzar, hem fet la capsa sorpresa on la María i el Laudelí els hi han fet agafar diferents objectes que alguns avis havien de treure sense mirar. Alguns objectes eren macos i portaven records macos com la rosa de peluix d'en Josep però també hi havia alguns de més esgarrifosos com l'aranya de la senyora Patro, pobreta!!.La propera vegada portarem una coseta per a cadascú ja que s'hi han quedat amb les ganes de tenir un record nostre i nosaltres també de fer-los arribar els nostres agraiments.
Un petonàs per a tots/es, alumnes i avis/es, gràcies Linda i Laura per la vostra col.laboració!!!
lunes, 16 de febrero de 2009
CARNESTOLTES A LA RESIDÈNCIA GERMANS AYMAR I PUIG
Els alumnes de segon d'integració social han anat de visita a la Residència Germans Aymar i Puig d'Alella per a celebrar el Carnestoltes amb els seus residents.
Al principi, la treballadora social i la psicologa ens han ensenyat la residència (sala de fisioterapia, habitacions, sala de visites, etc) i posteriorment hem arribat a la sala d'estar on els residents estaven asseguts/des en quatre taules. Semblava que ens estaven esperant i ens miraven sense saber que venien a fer, així que l'Ari els hi ha explicat qui erem i que fariem en primer lloc.
Ens hem dividit en grups i hem estat una estona amb els avis/es ajudant-los a decorar les seves màscares de cartrò que previament havíem confeccionat a classe els nostres alumnes. Tothom ha decorat la seva màscara amb diferents gomets de colors i la veritat es que els hi han quedat molt maques com podeu veure a les fotografies.
Després els residents han fet un petit berenar, mentre el nostre Rei Carnestoltes i el seu ajudant acabaven de disfressar-se. Quan ja estaven preparats han sortit animant amb molt d'entusiasme a tothom, el Rei li deia l'ordre al seu ajudant qui transmetia el missatge per a que tothom hi participés.
Primer de tot, cadascú ha dit el seu nom i li hem posat a tothom una enganxina amb el seu nom per així afavorir que tothom pogués anomenar-se pel seu nom. En segon lloc, han demanat als residents qui sabia una cançó i la veritat es que la palma cantant se la ha endut el Sr. Antonio.
Després les altres normes del Rei Carnestoltes han consistit en buscar persones que expliquessin acudits, o dites populars i que ballessin i han sortit varis avis/es : Ascensión, Antonio, Isabel, etc i també molts alumnes que per cert ballaven força bé el pasdoble.
Pot ser la norma més emocionant del Rei Carnestoltes ha estat la de les abraçades que primerament semblava que pot ser no seria molt ben rebuda ja que no ens coneixien prou però finalment vam observar que els hi agradava molt fer petons i rebre abraçades.
Finalment, ens hem fet unes fotografies tots junts i deu n'hi do com els hi agrada aquesta gent que els facin fotografies. Per si des de la seva residència algun dia les volen veure o bé li volen ensenyar a algú, aqui els hi posem unes quantes.
MOLTS PETONS PER A TOTS/ES!!
Al principi, la treballadora social i la psicologa ens han ensenyat la residència (sala de fisioterapia, habitacions, sala de visites, etc) i posteriorment hem arribat a la sala d'estar on els residents estaven asseguts/des en quatre taules. Semblava que ens estaven esperant i ens miraven sense saber que venien a fer, així que l'Ari els hi ha explicat qui erem i que fariem en primer lloc.
Ens hem dividit en grups i hem estat una estona amb els avis/es ajudant-los a decorar les seves màscares de cartrò que previament havíem confeccionat a classe els nostres alumnes. Tothom ha decorat la seva màscara amb diferents gomets de colors i la veritat es que els hi han quedat molt maques com podeu veure a les fotografies.
Després els residents han fet un petit berenar, mentre el nostre Rei Carnestoltes i el seu ajudant acabaven de disfressar-se. Quan ja estaven preparats han sortit animant amb molt d'entusiasme a tothom, el Rei li deia l'ordre al seu ajudant qui transmetia el missatge per a que tothom hi participés.Primer de tot, cadascú ha dit el seu nom i li hem posat a tothom una enganxina amb el seu nom per així afavorir que tothom pogués anomenar-se pel seu nom. En segon lloc, han demanat als residents qui sabia una cançó i la veritat es que la palma cantant se la ha endut el Sr. Antonio.
Després les altres normes del Rei Carnestoltes han consistit en buscar persones que expliquessin acudits, o dites populars i que ballessin i han sortit varis avis/es : Ascensión, Antonio, Isabel, etc i també molts alumnes que per cert ballaven força bé el pasdoble.
Pot ser la norma més emocionant del Rei Carnestoltes ha estat la de les abraçades que primerament semblava que pot ser no seria molt ben rebuda ja que no ens coneixien prou però finalment vam observar que els hi agradava molt fer petons i rebre abraçades.
Finalment, ens hem fet unes fotografies tots junts i deu n'hi do com els hi agrada aquesta gent que els facin fotografies. Per si des de la seva residència algun dia les volen veure o bé li volen ensenyar a algú, aqui els hi posem unes quantes.
MOLTS PETONS PER A TOTS/ES!!
martes, 10 de febrero de 2009
INTERCULTURALITAT I COHESIÓ SOCIAL
Per a treballar la interculturalitat i la cohesió social entre diferents cultures et proposem buscar diferents pàgines webs que t'ajudaran a conèixer recursos, estratègies i eines per a treballar amb alumnat estranger o bé amb persones que vulguin sensibilitzar-se envers el coneixement d'altres realitats.
La primera web que et proposem, es diu Aula Intercultural (http://www.aulaintercultural.org/) i aquí podrás conèixer diferents eines digitals, biblioteca de llibres i recursos, per a treballar el racisme i la xenofobia, la interculturalitat, etc... amb diferents col.lectius (joves, infants, adults...).
També disposes d'informació sobre documentals, pel.lícules o vídeos (Quiero ser como Beckham, Extranjeras, Mezquita no...).
La segona web que et proposem, es diu Espai Lic ( http://www.xtec.cat/lic/presenta.htm) que es l'espai de literatura i llengua, interculturalitat i cohesió social el qual poden fer servir els professionals que treballen amb alumnat nouvingut. En aquesta web també pots trobar una biblioteca de recursos per a treballar vocabulari en català, jocs multimedia, làmines, etc.
Per últim, tenim la web de la Secretaria d'Immigració de la Generalitat de Catalunya(http://www.gencat.net/benestar/societat/convivencia/immigracio/index.htm) aquí podem trobar diverses informacions:
- Pla de Ciutadania i Immigració
- Informació sobre el retorn voluntari d'immigrants
-Pla d'ajuda al retorn de catalans emigrats i llurs descendents
-Pacte Nacional per a la Immigració
-Protocol per a prevenir la mutilació genital femenina
-Llei d'acollida per a persones immigrades i retornades
-Materials de suport a l'acollida
La primera web que et proposem, es diu Aula Intercultural (http://www.aulaintercultural.org/) i aquí podrás conèixer diferents eines digitals, biblioteca de llibres i recursos, per a treballar el racisme i la xenofobia, la interculturalitat, etc... amb diferents col.lectius (joves, infants, adults...).
També disposes d'informació sobre documentals, pel.lícules o vídeos (Quiero ser como Beckham, Extranjeras, Mezquita no...).
La segona web que et proposem, es diu Espai Lic ( http://www.xtec.cat/lic/presenta.htm) que es l'espai de literatura i llengua, interculturalitat i cohesió social el qual poden fer servir els professionals que treballen amb alumnat nouvingut. En aquesta web també pots trobar una biblioteca de recursos per a treballar vocabulari en català, jocs multimedia, làmines, etc.
Per últim, tenim la web de la Secretaria d'Immigració de la Generalitat de Catalunya(http://www.gencat.net/benestar/societat/convivencia/immigracio/index.htm) aquí podem trobar diverses informacions:
- Pla de Ciutadania i Immigració
- Informació sobre el retorn voluntari d'immigrants
-Pla d'ajuda al retorn de catalans emigrats i llurs descendents
-Pacte Nacional per a la Immigració
-Protocol per a prevenir la mutilació genital femenina
-Llei d'acollida per a persones immigrades i retornades
-Materials de suport a l'acollida
lunes, 9 de febrero de 2009
LOS AMOS DEL MUNDO
Una alumna ens ha fet arribar aquest article que va escriure Arturo Perez Reverte ja fa més de 10 anys concretament el 15 de novembre de 1998, desgraciadament les coses no han canviat molt...
"Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en las manos, en la agenda electrónica, en la tecla intro del computador, su futuro y el de sus hijos.Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o un índice de probabilidad del cero coma cero cuatro.Usted no tiene nada que ver con esos fulanos porque es empleado de una ferretería o cajera de Pryca, y ellos estudiaron en Harvard e hicieron un máster en Tokio, o al revés, van por las mañanas a la Bolsa de Madrid o a la de Wall Street , y dicen en inglés cosas como long-term capital management, y hablan de fondos de alto riesgo, de acuerdos multilaterales de inversión y de neoliberalismo económico salvaje, como quien comenta el partido del domingo.Usted no los conoce ni en pintura, pero esos conductores suicidas que circulan a doscientos por hora en un furgón cargado de dinero van a atropellarlo el día menos pensado, y ni siquiera le quedará el consuelo de ir en la silla de ruedas con una recortada a volarles los huevos, porque no tienen rostro público, pese a ser reputados analistas, tiburones de las finanzas, prestigiosos expertos en el dinero de otros. Tan expertos que siempre terminan por hacerlo suyo. Porque siempre ganan ellos, cuando ganan; y nunca pierden ellos, cuando pierden.No crean riqueza, sino que especulan. Lanzan al mundo combinaciones fastuosas de economía financiera que nada tienen que ver con la economía productiva. Alzan castillos de naipes y los garantizan con espejismos y con humo, y los poderosos de la Tierra pierden el culo por darles coba y subirse al carro.Esto no puede fallar, dicen. Aquí nadie va a perder. El riesgo es mínimo. Los avalan premios Nóbel de Economía, periodistas financieros de prestigio, grupos internacionales con siglas de reconocida solvencia.Y entonces el presidente del banco transeuropeo tal, y el presidente de la unión de bancos helvéticos, y el capitoste del banco latinoamericano, y el consorcio euroasiático, y la madre que los parió a todos, se embarcan con alegría en la aventura, meten viruta por un tubo, y luego se sientan a esperar ese pelotazo que los va a forrar aún más a todos ellos y a sus representados.Y en cuanto sale bien la primera operación ya están arriesgando más en la segunda, que el chollo es el chollo, e intereses de un tropecientos por ciento no se encuentran todos los días. Y aunque ese espejismo especulador nada tiene que ver con la economía real, con la vida de cada día de la gente en la calle, todo es euforia, y palmaditas en la espalda, y hasta entidades bancarias oficiales comprometen sus reservas de divisas. Y esto, señores, es Jauja.Y de pronto resulta que no. De pronto resulta que el invento tenía sus fallos, y que lo de alto riesgo no era una frase sino exactamente eso: alto riesgo de verdad.Y entonces todo el tinglado se va a tomar por el saco. Y esos fondos especiales, peligrosos, que cada vez tienen más peso en la economía mundial, muestran su lado negro. Y entonces, ¡oh, prodigio!, mientras que los beneficios eran para los tiburones que controlaban el cotarro y para los que especulaban con dinero de otros, resulta que las pérdidas, no.Las pérdidas, el mordisco financiero, el pago de los errores de esos pijolandios que juegan con la economía internacional como si jugaran al Monopoly, recaen directamente sobre las espaldas de todos nosotros.Entonces resulta que mientras el beneficio era privado, los errores son colectivos, y las pérdidas hay que socializarlas, acudiendo con medidas de emergencia y con fondos de salvación para evitar efectos dominó y chichis de la Bernarda. Y esa solidaridad, imprescindible para salvar la estabilidad mundial, la paga con su pellejo, con sus ahorros, y a veces con su puesto de trabajo, Mariano Pérez Sánchez, de profesión empleado de comercio, y los millones de infelices Marianos que a lo largo y ancho del mundo se levantan cada día a las seis de la mañana para ganarse la vida.Eso es lo que viene, me temo. Nadie perdonará un duro de la deuda externa de países pobres, pero nunca faltarán fondos para tapar agujeros de especuladores y canallas que juegan a la ruleta rusa en cabeza ajena.Así que podemos ir amarrándonos los machos. Ése es el panorama que los amos de la economía mundial nos deparan, con el cuento de tanto neoliberalismo económico y tanta mierda, de tanta especulación y de tanta poca vergüenza."
Arturo Pérez Reverte
"Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en las manos, en la agenda electrónica, en la tecla intro del computador, su futuro y el de sus hijos.Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o un índice de probabilidad del cero coma cero cuatro.Usted no tiene nada que ver con esos fulanos porque es empleado de una ferretería o cajera de Pryca, y ellos estudiaron en Harvard e hicieron un máster en Tokio, o al revés, van por las mañanas a la Bolsa de Madrid o a la de Wall Street , y dicen en inglés cosas como long-term capital management, y hablan de fondos de alto riesgo, de acuerdos multilaterales de inversión y de neoliberalismo económico salvaje, como quien comenta el partido del domingo.Usted no los conoce ni en pintura, pero esos conductores suicidas que circulan a doscientos por hora en un furgón cargado de dinero van a atropellarlo el día menos pensado, y ni siquiera le quedará el consuelo de ir en la silla de ruedas con una recortada a volarles los huevos, porque no tienen rostro público, pese a ser reputados analistas, tiburones de las finanzas, prestigiosos expertos en el dinero de otros. Tan expertos que siempre terminan por hacerlo suyo. Porque siempre ganan ellos, cuando ganan; y nunca pierden ellos, cuando pierden.No crean riqueza, sino que especulan. Lanzan al mundo combinaciones fastuosas de economía financiera que nada tienen que ver con la economía productiva. Alzan castillos de naipes y los garantizan con espejismos y con humo, y los poderosos de la Tierra pierden el culo por darles coba y subirse al carro.Esto no puede fallar, dicen. Aquí nadie va a perder. El riesgo es mínimo. Los avalan premios Nóbel de Economía, periodistas financieros de prestigio, grupos internacionales con siglas de reconocida solvencia.Y entonces el presidente del banco transeuropeo tal, y el presidente de la unión de bancos helvéticos, y el capitoste del banco latinoamericano, y el consorcio euroasiático, y la madre que los parió a todos, se embarcan con alegría en la aventura, meten viruta por un tubo, y luego se sientan a esperar ese pelotazo que los va a forrar aún más a todos ellos y a sus representados.Y en cuanto sale bien la primera operación ya están arriesgando más en la segunda, que el chollo es el chollo, e intereses de un tropecientos por ciento no se encuentran todos los días. Y aunque ese espejismo especulador nada tiene que ver con la economía real, con la vida de cada día de la gente en la calle, todo es euforia, y palmaditas en la espalda, y hasta entidades bancarias oficiales comprometen sus reservas de divisas. Y esto, señores, es Jauja.Y de pronto resulta que no. De pronto resulta que el invento tenía sus fallos, y que lo de alto riesgo no era una frase sino exactamente eso: alto riesgo de verdad.Y entonces todo el tinglado se va a tomar por el saco. Y esos fondos especiales, peligrosos, que cada vez tienen más peso en la economía mundial, muestran su lado negro. Y entonces, ¡oh, prodigio!, mientras que los beneficios eran para los tiburones que controlaban el cotarro y para los que especulaban con dinero de otros, resulta que las pérdidas, no.Las pérdidas, el mordisco financiero, el pago de los errores de esos pijolandios que juegan con la economía internacional como si jugaran al Monopoly, recaen directamente sobre las espaldas de todos nosotros.Entonces resulta que mientras el beneficio era privado, los errores son colectivos, y las pérdidas hay que socializarlas, acudiendo con medidas de emergencia y con fondos de salvación para evitar efectos dominó y chichis de la Bernarda. Y esa solidaridad, imprescindible para salvar la estabilidad mundial, la paga con su pellejo, con sus ahorros, y a veces con su puesto de trabajo, Mariano Pérez Sánchez, de profesión empleado de comercio, y los millones de infelices Marianos que a lo largo y ancho del mundo se levantan cada día a las seis de la mañana para ganarse la vida.Eso es lo que viene, me temo. Nadie perdonará un duro de la deuda externa de países pobres, pero nunca faltarán fondos para tapar agujeros de especuladores y canallas que juegan a la ruleta rusa en cabeza ajena.Así que podemos ir amarrándonos los machos. Ése es el panorama que los amos de la economía mundial nos deparan, con el cuento de tanto neoliberalismo económico y tanta mierda, de tanta especulación y de tanta poca vergüenza."
Arturo Pérez Reverte
miércoles, 28 de enero de 2009
ASAMBLEA D'INTEGRADORS SOCIALS A BARCELONA
La junta directiva de TISOC - Asociación de los profesionales de la Integración Social de Catalunya, celebrada el pasado día 10 de enero del 2009 en reunión ordinaria, ha acordado convocar la primera Asamblea General, en sesión ordinaria para el próximo día 7 febrero del 2009, a las 17:00 horas en convocatoria única.
La reunión tendrá lugar en la sede del sindicato CCOO situada en Vía Laietana 16, Barcelona. Se ruega confirmar asistencia:Mail: tisocatalunya@gmail.com Tlf: 695 365 185 Facebook: tisocatalunya
El orden del día de la mencionada sesión será el siguiente:
1º Presentación de TISOC- ASOCIACIÓN DE LOS PROFESIONALES DE LA INTEGRACIÓN SOCIAL DE CATALUNYA
2º Presentación de la junta directiva de TISOC- ASOCIACIÓN DE LOS PROFESIONALES DE LA INTEGRACIÓN SOCIAL DE CATALUNYA
3º Presentación de los estatutos
4º Entrega de carnet a socios
5º Fechar nueva reunión de la Asamblea General.
6º Ruegos y preguntas
Esperem que assistiu i així poder intercanviar informació a través del blog.
La reunión tendrá lugar en la sede del sindicato CCOO situada en Vía Laietana 16, Barcelona. Se ruega confirmar asistencia:Mail: tisocatalunya@gmail.com Tlf: 695 365 185 Facebook: tisocatalunya
El orden del día de la mencionada sesión será el siguiente:
1º Presentación de TISOC- ASOCIACIÓN DE LOS PROFESIONALES DE LA INTEGRACIÓN SOCIAL DE CATALUNYA
2º Presentación de la junta directiva de TISOC- ASOCIACIÓN DE LOS PROFESIONALES DE LA INTEGRACIÓN SOCIAL DE CATALUNYA
3º Presentación de los estatutos
4º Entrega de carnet a socios
5º Fechar nueva reunión de la Asamblea General.
6º Ruegos y preguntas
Esperem que assistiu i així poder intercanviar informació a través del blog.
martes, 20 de enero de 2009
BANC DEL TEMPS
Heu sentit parlar alguna vegada del banc del temps? El banc del temps és una xarxa d'intercanvi de solidaritat mutua sense la intervenció de cap moneda ni capital, només el temps és la moneda de canvi.
A Catalunya, als anys 80 van surgir les primeres Xarxes de Coneixements a Castelldefels, Mataró, L'Escala, i Girona. Actualment comptem amb diverses experiències dutes a terme pels col.lectius socials i veïnals, com és el cas de la Xarxa d'Intercanvi de Nou Barris de Barcelona o el mercat anual d'intercanvi de Banyoles a Girona. També des dels ajuntaments s'ha volgut impulsar aquesta iniciativa i a Barcelona són diversos els barris on està funcionant (Guinardó, Casc Antic, Bon Pastor, Raval).
El banc del temps preten que les persones comparteixin tots aquells sabers que poden ajudar a un altre, d'aquesta manera es parteix de la premissa de que "tothom sap fer alguna cosa" i és curiós com es valoren sabers que socialment no són valorats com és el cas de les tasques domèstiques o aquells oficis anomenats no qualificats. El poder ensenyar o ajudar a partir d'allò que saps fer reforça l'autoconcepte positiu i l'autoestima.
El banc del temps obliga a donar però també a rebre, i són moltes les coses que pot oferir-nos: realització de tasques domèstiques, petites reparacions, intercanvi d'idiomes, transport, intercanvi d'objectes, ensenyar a cuinar, tallar els cabells, ensenyar l'ús de l'ordinador, etc.
Per tal de que el banc del temps funcioni de forma equitativa hi ha uns encarregats que posen en contacte l'oferta amb la demanda i porten el control del nombre d'hores dels usuaris del banc. Cada usuari una vegada s'inscriu rep un talonari amb uns xecs del temps, cadascú dels quals són equiparables a una hora.
Els intercanvis no són bilaterals sinó multilaterals, de manera que la mateixa persona a la que ofereixes una cosa no necessariament ha de ser la que te la retorni sinó que pot ser qualsevol altra.
Per tal de participar al banc del temps s'ha d'estar obert a la participació activa, s'ha d'aprendre a desaprendre anys d'educació a una societat individualista, consumista, i on se'ns ven que el pes de la moneda i el capital són imprescindibles per a tot , per aquest motiu, dificilment es pot aconseguir canvis radicals en la ciutadania és aquesta la gran fita que han d'aconseguir els promotors dels bancs del temps.
Et sembla interessant aquesta iniciativa estaries disposat a enseyar les teves arts i coneixements? Si vols més informació pots adreçar-te a:
http://www.kroonos.com/
http://www.sindinero.org/
http://www.bancdeltemps.org/
o bé si ets més agosarat/da pots anar al mercat d'intercanvi que es celebra aquest cap de setmana a Palafrugell (25 de gener) i comptar-nos que t'ha semblat.
A Catalunya, als anys 80 van surgir les primeres Xarxes de Coneixements a Castelldefels, Mataró, L'Escala, i Girona. Actualment comptem amb diverses experiències dutes a terme pels col.lectius socials i veïnals, com és el cas de la Xarxa d'Intercanvi de Nou Barris de Barcelona o el mercat anual d'intercanvi de Banyoles a Girona. També des dels ajuntaments s'ha volgut impulsar aquesta iniciativa i a Barcelona són diversos els barris on està funcionant (Guinardó, Casc Antic, Bon Pastor, Raval).
El banc del temps preten que les persones comparteixin tots aquells sabers que poden ajudar a un altre, d'aquesta manera es parteix de la premissa de que "tothom sap fer alguna cosa" i és curiós com es valoren sabers que socialment no són valorats com és el cas de les tasques domèstiques o aquells oficis anomenats no qualificats. El poder ensenyar o ajudar a partir d'allò que saps fer reforça l'autoconcepte positiu i l'autoestima.
El banc del temps obliga a donar però també a rebre, i són moltes les coses que pot oferir-nos: realització de tasques domèstiques, petites reparacions, intercanvi d'idiomes, transport, intercanvi d'objectes, ensenyar a cuinar, tallar els cabells, ensenyar l'ús de l'ordinador, etc.
Per tal de que el banc del temps funcioni de forma equitativa hi ha uns encarregats que posen en contacte l'oferta amb la demanda i porten el control del nombre d'hores dels usuaris del banc. Cada usuari una vegada s'inscriu rep un talonari amb uns xecs del temps, cadascú dels quals són equiparables a una hora.
Els intercanvis no són bilaterals sinó multilaterals, de manera que la mateixa persona a la que ofereixes una cosa no necessariament ha de ser la que te la retorni sinó que pot ser qualsevol altra.
Per tal de participar al banc del temps s'ha d'estar obert a la participació activa, s'ha d'aprendre a desaprendre anys d'educació a una societat individualista, consumista, i on se'ns ven que el pes de la moneda i el capital són imprescindibles per a tot , per aquest motiu, dificilment es pot aconseguir canvis radicals en la ciutadania és aquesta la gran fita que han d'aconseguir els promotors dels bancs del temps.
Et sembla interessant aquesta iniciativa estaries disposat a enseyar les teves arts i coneixements? Si vols més informació pots adreçar-te a:
http://www.kroonos.com/
http://www.sindinero.org/
http://www.bancdeltemps.org/
o bé si ets més agosarat/da pots anar al mercat d'intercanvi que es celebra aquest cap de setmana a Palafrugell (25 de gener) i comptar-nos que t'ha semblat.
viernes, 16 de enero de 2009
ALUMNES DE L'IES LA BASTIDA FAN DE REIS MAGS!!!!
Primer de tot, bon any a tothom, esperem que aquest nou any poguem complir part de les nostres il.lusions i esperem també poder contribuir una miqueta a complir part dels vostres somnis!!!
Aquesta notícia ha arribat a les nostres mans de part de la Residència d'avis Roca i Pi de Badalona on dos dels nostres alumnes actualment estan fent pràctiques. Fa referència a una activitat que es va fer durant el Nadal, concretament el dia 5 de gener.
El dia 5 de gener, la Residència Roca i Pi de Badalona, va celebrar l'arribada dels reis entre els seus residents. Va ser un dia molt esperat per tots ells que amb il.lusió esperaven que arribessin Ses Majestats qui els donarien un obsequi de part de la Residència.
Aquest any com a novetat, la Residència va proposar als nostres alumnes si volien participar i fer de reis mags i sense dubtar ells s'hi van oferir ( per a que després diguin de l'alumnat!!!!).
Els alumnes eren el Jonatan (de segon curs d'Integració Social) i el Juan (de segon d'atenció sociosanitaria), dos alumnes que van gaudir també d'una bona estona veient als seus avis/es amb els que han passat tantes estones realitzant activitats a la Residència.
Els avis/es no els van reconèixer i això els hi feia gaudir encara més dels nervis de no ser descoberts per ningú, si mireu les fotografies jo encara no he reconegut al Jonatan.Des del Departament d'Educació Social de la Residència els hi agraeixen molt la seva participació i des del nostre Institut també els hi volem felicitar.
lunes, 15 de diciembre de 2008
MARATÓ TV3 2008
Tot i considerar de gran interés la difusió que es fa a través de la Marató de TV3 sobre malalties, trastorns, situacions socials desfavorides...etc, no podem deixar de banda fer arribar altres informacions sobre l' opinió de la Fundació Catalana per a la Recerca i Avaluació de les Pràctiques Psicoanalítiques, que a continuació us adjuntem i que ha estat enviada a través d'un dels vostres companys de classe:
Des de la nostra perspectiva la campanya de difusió de la propera Marató de TV3, “Malalties mentals greus”:
I. Promou la confusió i la iatrogènia.
II. Es refereix a l’ansietat i la depressió com a malalties mentals englobades en el mateix paquet que l’esquizofrènia i l’autisme.
III. A l’hora d’orientar/finançar els recursos, tot i havent prèviament fet referència als diversos factors que intervenen en la producció dels trastorns i malalties, pren clarament partit per la recerca biomèdica, negligint i menystenint tot el que és relatiu a l’entorn, a les relacions entre individus, famílies, comunitats i societats, als models de vida, al món del treball, de la producció de bens i del consum, etc., i per tant tot el que és potencialment explicable i abordable des de la sociologia, la psicologia, els models econòmics d’organització social, etc.; i, en conseqüència, subsidiari de la mobilització dels recursos de prevenció i tractament que des d’aquests altres àmbits són o poden ser plenament o és exigible que siguin operatius i eficients.
IV. La orientació dels recursos vers la biomedicina situa la càrrega de la responsabilitat de tot el patiment mental, sigui la que sigui la forma en que es manifesta, a la biologia, a la qual, per la seva condició estrictament “natural” no se li pot atribuir ni culpa, ni responsabilitat alguna, ni exigència de canvi.
V. Desvincular els trastorns dels esdeveniments vitals que l’han desencadenat o agreujat, precisament en uns moments històrics de profundes transformacions en el medi familiar, laboral, econòmic, que cursen sovint amb patiment però que no impliquen malaltia mental, es fomentar la desresponsabilització i la negació de la capacitat de pensar i sentir. No es tracta de culpabilitzar. Responsabilitzar es conscienciar de com la relació amb l’entorn i l’estil de vida condicionen el desencadenament de certs trastorns i el desenvolupament de les malalties. I l’actual campanya de la Marató apunta a fomentar la passivitat del pacient que ha de deixar el seu cervell perquè l’especialista el curi. (Veure el joc de la Marató)
VI. Els Plans de Salut dels països desenvolupats, també el nostre Pla Director de Salut Mental, alerten del risc de psiquiatritzar situacions que són, per les seves característiques, clarament d’ordre social: “Una situació intolerable no és un problema de salut mental. L’estrès de la immigració (o laboral, o degut a conflictes familiars, etc) no és un problema de salut mental, encara que pot derivar-hi o provocar una vulnerabilitat o resultar en el desenvolupament d’un trastorn depressiu, ansiós o adaptatiu.” Corporació Sanitària de Barcelona 2006.
VII. La campanya de la Marató posa en el mateix calaix, de forma desafortunada, les ansietats, les depressions i el Tdah juntament amb l’esquizofrènia i l'autisme. A part de la vessant nosogràfica discutible, s’incrementa el risc d’alarma social i la reticència a consultar (em diran que soc esquizofrènic) en aquells casos en que desdramatitzar la severitat facilita la detecció precoç i el tractament adequat.
Des de la nostra perspectiva la campanya de difusió de la propera Marató de TV3, “Malalties mentals greus”:
I. Promou la confusió i la iatrogènia.
II. Es refereix a l’ansietat i la depressió com a malalties mentals englobades en el mateix paquet que l’esquizofrènia i l’autisme.
III. A l’hora d’orientar/finançar els recursos, tot i havent prèviament fet referència als diversos factors que intervenen en la producció dels trastorns i malalties, pren clarament partit per la recerca biomèdica, negligint i menystenint tot el que és relatiu a l’entorn, a les relacions entre individus, famílies, comunitats i societats, als models de vida, al món del treball, de la producció de bens i del consum, etc., i per tant tot el que és potencialment explicable i abordable des de la sociologia, la psicologia, els models econòmics d’organització social, etc.; i, en conseqüència, subsidiari de la mobilització dels recursos de prevenció i tractament que des d’aquests altres àmbits són o poden ser plenament o és exigible que siguin operatius i eficients.
IV. La orientació dels recursos vers la biomedicina situa la càrrega de la responsabilitat de tot el patiment mental, sigui la que sigui la forma en que es manifesta, a la biologia, a la qual, per la seva condició estrictament “natural” no se li pot atribuir ni culpa, ni responsabilitat alguna, ni exigència de canvi.
V. Desvincular els trastorns dels esdeveniments vitals que l’han desencadenat o agreujat, precisament en uns moments històrics de profundes transformacions en el medi familiar, laboral, econòmic, que cursen sovint amb patiment però que no impliquen malaltia mental, es fomentar la desresponsabilització i la negació de la capacitat de pensar i sentir. No es tracta de culpabilitzar. Responsabilitzar es conscienciar de com la relació amb l’entorn i l’estil de vida condicionen el desencadenament de certs trastorns i el desenvolupament de les malalties. I l’actual campanya de la Marató apunta a fomentar la passivitat del pacient que ha de deixar el seu cervell perquè l’especialista el curi. (Veure el joc de la Marató)
VI. Els Plans de Salut dels països desenvolupats, també el nostre Pla Director de Salut Mental, alerten del risc de psiquiatritzar situacions que són, per les seves característiques, clarament d’ordre social: “Una situació intolerable no és un problema de salut mental. L’estrès de la immigració (o laboral, o degut a conflictes familiars, etc) no és un problema de salut mental, encara que pot derivar-hi o provocar una vulnerabilitat o resultar en el desenvolupament d’un trastorn depressiu, ansiós o adaptatiu.” Corporació Sanitària de Barcelona 2006.
VII. La campanya de la Marató posa en el mateix calaix, de forma desafortunada, les ansietats, les depressions i el Tdah juntament amb l’esquizofrènia i l'autisme. A part de la vessant nosogràfica discutible, s’incrementa el risc d’alarma social i la reticència a consultar (em diran que soc esquizofrènic) en aquells casos en que desdramatitzar la severitat facilita la detecció precoç i el tractament adequat.
jueves, 11 de diciembre de 2008
DIA INTERNACIONAL DELS DRETS HUMANS (10 DE DESEMBRE)
Els drets humans són un objectiu permanent
El món occidental ha recorregut, des de la Il·lustració i la Revolució francesa, amb l’aprovació de la Convenció dels Drets de l’Home (1789), un llarg procés cultural, amb algunes excepcions greus (Hitler, Mussolini, Franco, diversos genocidis, dues guerres generals, etc.), que reconeix a tots els homes (les dones van haver de lluitar encara 150 anys pel reconeixement bàsic de la igualtat) uns drets fonamentals inalienables. Tres anys després de la II Guerra Mundial, ara fa 60 anys, les reconstituïdes Nacions Unides van aprovar, tal dia com avui, la Declaració Universal dels Drets Humans, que havia de significar el reconeixement a nivell planetari d’aquella concepció revolucionària d’un sistema de drets comú a tothom.
No s’escapa a ningú, però, que els Drets Humans no son efectius si no es concreten en les Constitucions i en les legislacions dels diversos països i en les polítiques que els Estats i les Ciutats desenvolupen. Cal dir que això no sempre és així. En uns casos de forma notòria, tot i que les NU només hagi exclòs molt excepcionalment de la seva organització els països que no els recullen constitucionalment (els primers anys de l’Estat franquista o de la Xina comunista, la Sudàfrica de l’aparteid, per exemple).
Tanmateix, al marge de l’assumpció formal dels principis de la Declaració de Drets Humans, les persones i els països tendim a cercar situacions favorables als nostres interessos, inclòs legítims. El poder tendeix a governar els interessos reals presents en la societat i els conflictes que generen. Això condueix a vegades a transgredir els Drets Humans, fins i tot de forma greu (només cal pensar en situacions recents i actuals, com Guantánamo, determinades polítiques d’emigració a Europa, el creixement de les desigualtats a nivell social o altres lacres).
Aquestes transgressions també es produeixen a nivell més quotidià. Pensem en determinades ineficiències de les administracions, que poden negligir els drets d’un o altre ciutadà o ciutadana, en expectatives creades i no ateses, especialment per a determinats grups socials, en l’augment de la pobresa, en la dificultat d’accedir a un habitatge digne, en l’atenció a les persones sense autonomia personal, en la subsistència de violència en les relacions familiars, etc.
Per aquesta raó és tant important que un nombre determinat de gestors municipals es comprometin a una aplicació concreta a les seves ciutats dels principis dels Drets Humans, mitjançant la “Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat”, i a revisar-ne periòdicament la pràctica al constituir-se en “Xarxa de Municipis pels Drets Humans”. Com ho hauria de ser, a un altre nivell, el projecte d’ “Aliança de Civilitzacions”, llançat en l’àmbit de les Nacions Unides pels presidents d’Espanya i de Turquia.
Però per sobre de tot, cal que existeixin institucions i organismes independents del poder i sense interessos específics, que vetllin pel compliment dels Drets Humans i en denunciïn les transgressions. En els països no democràtics cal donar suport a les Organitzacions de Defensa dels Drets Humans. I els països democràtics haurien de recollir l’experiència provada de l’ombudsman, defensor o síndic, a tots els nivells administratius, com a institució sostinguda amb recursos públics i independent dels governs, encarregada de vigilar el compliment concret dels Drets Fonamentals de la ciutadania.
60 anys després de la “Declaració Universal dels Drets Humans” i 219 anys després de la “Convenció dels Drets de l’Home”, segueix essent tant important, com el primer dia, plantejar-se els Drets Humans com un objectiu dinàmic de tota la societat i, més en concret, de les institucions o organitzacions destinades a la seva defensa. Aquest combat és la garantia de continuïtat de la nostra civilització. De la civilització, ras i curt.
Enllaç - article - Diari El Punt: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3147333
El món occidental ha recorregut, des de la Il·lustració i la Revolució francesa, amb l’aprovació de la Convenció dels Drets de l’Home (1789), un llarg procés cultural, amb algunes excepcions greus (Hitler, Mussolini, Franco, diversos genocidis, dues guerres generals, etc.), que reconeix a tots els homes (les dones van haver de lluitar encara 150 anys pel reconeixement bàsic de la igualtat) uns drets fonamentals inalienables. Tres anys després de la II Guerra Mundial, ara fa 60 anys, les reconstituïdes Nacions Unides van aprovar, tal dia com avui, la Declaració Universal dels Drets Humans, que havia de significar el reconeixement a nivell planetari d’aquella concepció revolucionària d’un sistema de drets comú a tothom.
No s’escapa a ningú, però, que els Drets Humans no son efectius si no es concreten en les Constitucions i en les legislacions dels diversos països i en les polítiques que els Estats i les Ciutats desenvolupen. Cal dir que això no sempre és així. En uns casos de forma notòria, tot i que les NU només hagi exclòs molt excepcionalment de la seva organització els països que no els recullen constitucionalment (els primers anys de l’Estat franquista o de la Xina comunista, la Sudàfrica de l’aparteid, per exemple).
Tanmateix, al marge de l’assumpció formal dels principis de la Declaració de Drets Humans, les persones i els països tendim a cercar situacions favorables als nostres interessos, inclòs legítims. El poder tendeix a governar els interessos reals presents en la societat i els conflictes que generen. Això condueix a vegades a transgredir els Drets Humans, fins i tot de forma greu (només cal pensar en situacions recents i actuals, com Guantánamo, determinades polítiques d’emigració a Europa, el creixement de les desigualtats a nivell social o altres lacres).
Aquestes transgressions també es produeixen a nivell més quotidià. Pensem en determinades ineficiències de les administracions, que poden negligir els drets d’un o altre ciutadà o ciutadana, en expectatives creades i no ateses, especialment per a determinats grups socials, en l’augment de la pobresa, en la dificultat d’accedir a un habitatge digne, en l’atenció a les persones sense autonomia personal, en la subsistència de violència en les relacions familiars, etc.
Per aquesta raó és tant important que un nombre determinat de gestors municipals es comprometin a una aplicació concreta a les seves ciutats dels principis dels Drets Humans, mitjançant la “Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat”, i a revisar-ne periòdicament la pràctica al constituir-se en “Xarxa de Municipis pels Drets Humans”. Com ho hauria de ser, a un altre nivell, el projecte d’ “Aliança de Civilitzacions”, llançat en l’àmbit de les Nacions Unides pels presidents d’Espanya i de Turquia.
Però per sobre de tot, cal que existeixin institucions i organismes independents del poder i sense interessos específics, que vetllin pel compliment dels Drets Humans i en denunciïn les transgressions. En els països no democràtics cal donar suport a les Organitzacions de Defensa dels Drets Humans. I els països democràtics haurien de recollir l’experiència provada de l’ombudsman, defensor o síndic, a tots els nivells administratius, com a institució sostinguda amb recursos públics i independent dels governs, encarregada de vigilar el compliment concret dels Drets Fonamentals de la ciutadania.
60 anys després de la “Declaració Universal dels Drets Humans” i 219 anys després de la “Convenció dels Drets de l’Home”, segueix essent tant important, com el primer dia, plantejar-se els Drets Humans com un objectiu dinàmic de tota la societat i, més en concret, de les institucions o organitzacions destinades a la seva defensa. Aquest combat és la garantia de continuïtat de la nostra civilització. De la civilització, ras i curt.
Enllaç - article - Diari El Punt: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3147333
viernes, 5 de diciembre de 2008
FUNDACIÓ VICKI BERNADET
Benvolgut/da,
La Fundació Vicki Bernadet que treballa per a la detecció, atenció, prevenció i sensibilització dels abusos sexuals infantils, es dirigeix a vosaltres per tal de fer-vos arribar el MANIFEST CONTRA EL SILENCI SOBRE L'ABÚS SEXUAL INFANTIL, que es presentarà en Roda de Premsa d'aquí a dues setmanes, juntament amb la recent publicació del Llibre "Estela grita muy fuerte", un conte infantil per a la prevenció dels abusos sexuals dirigit als més petits.
El fet d'haver col·laborat en alguna ocasió amb vosaltres, ens fa coneixedors de la vostra implicació i sensibilitat vers la problemàtica, i per aquest motiu us hem volgut fer arribar el Manifest. Si us hi voleu adherir a nivell personal, només cal que envieu un correu amb el nom, professió i lloc a: comunicacio@fbernadet.org ; si l'adhesió és de la vostra entitat, no és necessària cap més referència.També us hi podreu adherir mitjançant una nova pàgina web, de la qual us informarem en breu.
En podeu fer la difusió que cregueu oportuna, sempre tenint cura de què les signatures es remetin al correu mencionat.Moltes gràcies per la vostra atenció.Estem a la vostra disposició per a qualsevol pregunta.Rebeu una cordial salutació,Maivik Cabau(Dpt. Comunicació). Per ampliar informació: FVB 93.318.97.69
martes, 2 de diciembre de 2008
JORNADA SOBRE LA INCLUSIO SOCIOLABORAL DE LES PERSONES AMB DROGODEPENDÈNCIES
El dia 10 de desembre es realitza a Can Sisteré a Santa Coloma de Gramenet, una jornada sobre la inclusió sociolaboral de les persones amb drogodependències és molt interessant que com alumnes participeu, ja que no hi ha grans oportunitats d'accedir a jornades com aquestes de forma gratuïta.
La jornada es celebrarà en horari de 9 a 17 hores (al matí Can Sisteré i a la tarda Centre Cívic del Riu Sud), haureu de confirmar la vostra assistència abans del dia 5 de desembre al correu electrònic: martinvt@gramenet.cat, o bé al telèfon 93 462 40 00 extensió 3051
Les persones amb drogodependències es troben amb greus dificultats a l’hora d’accedir a una ocupació dins del mercat normalitzat que, d’entrada, els deixa fora.
El Projecte Enganxa’t al treball és una experiència innovadora adreçada a millorar la qualitat de vida i l’autoestima de les persones en tractament o en consum actiu, treballant en paral·lel els aspectes laborals, educatius i sanitaris. Es tracta d’un nou model d’intervenció integral, nascut de la col·laboració i el treball en xarxa entre els serveis públics municipals, les entitats del tercer
sector i les mateixes persones usuàries.
Sessió matí – Sala d’Actes Centre d’Art Contemporani Can Sisteré
9:00 h Lliurament de documentació i acreditacions
9:30 h Inauguració. Presentació de la Jornada en el marc del Dia dels Drets Humans. A càrrec Sr. Antonio Carmona, Tinent d’Alcalde Executiu de l’Àrea de Serveis a la Persona
9:45 h Taula rodona. La inclusió sociolaboral de persones amb drogodependències. Una responsabilitat compartida i un abordatge transversal.
10:45 h Debat i torn de paraules
11:00 h Pausa – cafè
11:15 h Taula rodona. La inclusió sociolaboral de col·lectius amb especials dificultats (persones amb problemes de drogodependències): L’estat de la qüestió
Sr. Ricard Faura, Codirector de la Consultoria Psicosocial SPORA. Presenta l’estudi “Factors psicosocials implicats en la inserció sociolaboral dels usuaris i usuàries dels Centres d'Atenció i
Seguiment”
Sr. Agustin González, President de FAUDAS. Les respostes pràctiques a les necessitats constatades científicament
Sr. Salvador Martí, Cap de Producció de l’Empresa Fomento de Construcciones S.A. (FCC.SA.)
12:00 h Debat i torn de paraules
12:15 h El projecte ENGANXA’T AL TREBALL. Origens, descripció, organització i avaluació dels principals resultats d’aquest model.
Sra. Cèlia Sisó, Cap de Departament de Projectes Sectorials, Ajunt. Santa Coloma de Gramenet
Sr. Antonio Corbacho, alumne treballador al projecte Enganxa’t al Treball
Sra. Ascensión Calderón, Cap Promoció de l’Ocupació, Grameimpuls S.A.
Sr. Xavier Pretel, Coordinador d’Asaupam
Sr. Ramon Querol, representant d’Arpaong
Sra. Anna Fortó, Cap de Departament de Parcs i Jardins, Ajunt. Santa Coloma de Gramenet
Sra. Gemma Jaumandreu, Oficina tècnica Pla local per la inclusió social
13:15 h Debat i torn de paraules
Sessió tarda – Sala d’Actes Centre Cívic Riu
14:00 h Dinar al Centre Cívic Riu
16:00 h Inauguració i presentació de l’Exposició “La inclusió social de les persones amb drogodependències a Santa Coloma de Gramenet” Lliurament de diplomes a les persones partícips a l’Enganxa’t al treball.
INSCRIPCIÓ
Inscripcions gratuïtes. Places limitades
Nom i cognoms:
Entitat:
Adreça electrònica:
Inscripció al Diàleg:
Sense dinar Amb dinar
Confirmeu la vostra inscripció abans del divendres 5 de desembre de 2008 a:
Correu electrònic martinvt@gramenet.cat, o bé
Telèfon 93 462 40 00 extensió 3051
La jornada es celebrarà en horari de 9 a 17 hores (al matí Can Sisteré i a la tarda Centre Cívic del Riu Sud), haureu de confirmar la vostra assistència abans del dia 5 de desembre al correu electrònic: martinvt@gramenet.cat, o bé al telèfon 93 462 40 00 extensió 3051
Les persones amb drogodependències es troben amb greus dificultats a l’hora d’accedir a una ocupació dins del mercat normalitzat que, d’entrada, els deixa fora.
El Projecte Enganxa’t al treball és una experiència innovadora adreçada a millorar la qualitat de vida i l’autoestima de les persones en tractament o en consum actiu, treballant en paral·lel els aspectes laborals, educatius i sanitaris. Es tracta d’un nou model d’intervenció integral, nascut de la col·laboració i el treball en xarxa entre els serveis públics municipals, les entitats del tercer
sector i les mateixes persones usuàries.
Sessió matí – Sala d’Actes Centre d’Art Contemporani Can Sisteré
9:00 h Lliurament de documentació i acreditacions
9:30 h Inauguració. Presentació de la Jornada en el marc del Dia dels Drets Humans. A càrrec Sr. Antonio Carmona, Tinent d’Alcalde Executiu de l’Àrea de Serveis a la Persona
9:45 h Taula rodona. La inclusió sociolaboral de persones amb drogodependències. Una responsabilitat compartida i un abordatge transversal.
10:45 h Debat i torn de paraules
11:00 h Pausa – cafè
11:15 h Taula rodona. La inclusió sociolaboral de col·lectius amb especials dificultats (persones amb problemes de drogodependències): L’estat de la qüestió
Sr. Ricard Faura, Codirector de la Consultoria Psicosocial SPORA. Presenta l’estudi “Factors psicosocials implicats en la inserció sociolaboral dels usuaris i usuàries dels Centres d'Atenció i
Seguiment”
Sr. Agustin González, President de FAUDAS. Les respostes pràctiques a les necessitats constatades científicament
Sr. Salvador Martí, Cap de Producció de l’Empresa Fomento de Construcciones S.A. (FCC.SA.)
12:00 h Debat i torn de paraules
12:15 h El projecte ENGANXA’T AL TREBALL. Origens, descripció, organització i avaluació dels principals resultats d’aquest model.
Sra. Cèlia Sisó, Cap de Departament de Projectes Sectorials, Ajunt. Santa Coloma de Gramenet
Sr. Antonio Corbacho, alumne treballador al projecte Enganxa’t al Treball
Sra. Ascensión Calderón, Cap Promoció de l’Ocupació, Grameimpuls S.A.
Sr. Xavier Pretel, Coordinador d’Asaupam
Sr. Ramon Querol, representant d’Arpaong
Sra. Anna Fortó, Cap de Departament de Parcs i Jardins, Ajunt. Santa Coloma de Gramenet
Sra. Gemma Jaumandreu, Oficina tècnica Pla local per la inclusió social
13:15 h Debat i torn de paraules
Sessió tarda – Sala d’Actes Centre Cívic Riu
14:00 h Dinar al Centre Cívic Riu
16:00 h Inauguració i presentació de l’Exposició “La inclusió social de les persones amb drogodependències a Santa Coloma de Gramenet” Lliurament de diplomes a les persones partícips a l’Enganxa’t al treball.
INSCRIPCIÓ
Inscripcions gratuïtes. Places limitades
Nom i cognoms:
Entitat:
Adreça electrònica:
Inscripció al Diàleg:
Sense dinar Amb dinar
Confirmeu la vostra inscripció abans del divendres 5 de desembre de 2008 a:
Correu electrònic martinvt@gramenet.cat, o bé
Telèfon 93 462 40 00 extensió 3051
lunes, 1 de diciembre de 2008
DIA DE LA DISCAPACITAT
L'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el dia 3 de desembre com a Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Aquesta diada ha estat motiu de presa de consciència i de mesures orientades a l'acció i destinades a la millora de la situació de les persones amb discapacitats i a la consecució de la igualtat d'oportunitats.
Tal i com hem vingut fent a les diferents diades volem proposar-te que facis un ullada a alguna d'aquestes webs recomanades:
http://www.bcn.es/imd/pdf/guiacompletacat.pdf
http://info.portalsocial.net/dbsV4/vFitxa.do?moduleOid=971&langId=ca
http://www.discapnet.es/
http://sid.usal.es/
http://www.federacioapps.com/
http://www.fcsd.org/cas/
http://www.once.es//
http://www.fesoca.org/
http://www.ecom.es/
Tal i com hem vingut fent a les diferents diades volem proposar-te que facis un ullada a alguna d'aquestes webs recomanades:
http://www.bcn.es/imd/pdf/guiacompletacat.pdf
http://info.portalsocial.net/dbsV4/vFitxa.do?moduleOid=971&langId=ca
http://www.discapnet.es/
http://sid.usal.es/
http://www.federacioapps.com/
http://www.fcsd.org/cas/
http://www.once.es//
http://www.fesoca.org/
http://www.ecom.es/
viernes, 28 de noviembre de 2008
1 DE DESEMBRE, DIA MUNDIAL DE LA SIDA
Des de 1988, el dia 1 de desembre es commemora el Dia Mundial de la Sida.
Fa ja vint anys que aquest dia es destina a la conscienciació pública sobre la infecció pel VIH. L’any 2001 tots els països del món van prometre detenir la sida per a l’any 2015.
A continuació et proposem la visita de diferents entitats que treballen per a que aquest objectiu s’aconsegueixi, no deixis de visitar-les i recorda que la SIDA és un problema de tots/es, tots els dies són el dia de la SIDA:
http://www.sidastudi.org/cat/index.asp
http://www.gencat.net/salut/depsalut/html/ca/dir1989/index.html
http://www.flsida.org/index2.php?pag=es52&nav=5&snav=2
http://www.acollida.org/canbanus_cast.htm
http://www.associacioceps.org/
http://www.gtt-vih.org/
http://www.stopsida.org/_cat/_publicaciones_cat/publicaciones.htm
http://www.acollida.org/entrada_cat.htm
http://www.msc.es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/sida/prevencion/diaSida08.htm
lunes, 24 de noviembre de 2008
DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES
El 25 de novembre, dia internacional de l’Eliminació de la violència contra les dones, té el seu origen en el brutal assassinat a garrotades de les germanes Mirabal, -Minerva, Patria i Maria Teresa-, activistes polítiques, per ordre del dictador Rafael Trujillo de la República dominicana, el 1960. La commemoració data del Primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe, Bogotá 1981.
Informació sobre les Germanes Mirabal
"Des de la més tendra infància i fins la mort, en el fons del cor de tot ésser humà hi ha quelcom que, malgrat l’experiència de tots els crims comesos, patits i presenciats, espera sense defallença que se li faça be i no el mal. Això, en primer lloc, és el que és sagrat en qualsevol persona". (Simone Weil)
Webs relacionades amb aquest tema:
http://www.gencat.net/icdona/
http://www.nibellanibestia.org/
http://www.bonnemaison-ccd.org/
http://www.cird.bcn.es/
http://www.diba.es/francescabonnemaison/ca/cfb/activitats.asp?estil=08
http://www.xtec.net/innovacio/coeducacio/25novembre/ud_aic.pdf
http://www.conc.es/dona/index2.htm
http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp?NU=MP016556&CRP=
http://www.icev.cat/
http://www.tamaia.org/
http://www.pangea.org/safareig
Informació sobre les Germanes Mirabal
"Des de la més tendra infància i fins la mort, en el fons del cor de tot ésser humà hi ha quelcom que, malgrat l’experiència de tots els crims comesos, patits i presenciats, espera sense defallença que se li faça be i no el mal. Això, en primer lloc, és el que és sagrat en qualsevol persona". (Simone Weil)
Webs relacionades amb aquest tema:
http://www.gencat.net/icdona/
http://www.nibellanibestia.org/
http://www.bonnemaison-ccd.org/
http://www.cird.bcn.es/
http://www.diba.es/francescabonnemaison/ca/cfb/activitats.asp?estil=08
http://www.xtec.net/innovacio/coeducacio/25novembre/ud_aic.pdf
http://www.conc.es/dona/index2.htm
http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp?NU=MP016556&CRP=
http://www.icev.cat/
http://www.tamaia.org/
http://www.pangea.org/safareig
martes, 11 de noviembre de 2008
JUNTOS PERO NO REVUELTOS
Aquesta és la introducció del llibre "Juntos pero no revueltos" de J.Soler i M.M.Conangla: Les matemàtiques a la parella. La introducció d’aquest llibre serveix per a entendre el difícil concepte de model sistèmic així que si vols conèixer de que va aquest model llegeix això que tens a continuació:
”Quan les coses no funcionen en una parella hem de trobar el problema en les persones que la formen ja que el resultat de la relació (el tot) dependrà de cada una de les parts (dos éssers humans més o menys equilibrats, sans, madurs,...) i del tipus de relació que s'estableixi entre elles. Com a les matemàtiques, la relació entre els factors determina el producte.
Premissa 1: Cada un de nosaltres aportem a la parella el que som. No podem aportar el que no tenim.
DEDUCCIÓ: si cada un millora el valor individual del que aporta, millorarà el resultat final conjunt.Premissa 2: No sempre dues aportacions individuals donen un bon resultat final a l'equació de parella.
AFIRMACIÓ: El resultat final dependrà especialment de la tipologia de la relació de parella que s'estableixi.Per exemple, 10 i 10 poden donar resultats molt diferents segons com es relacionin entre ells:10+10 =2010-10=010÷10=110x10=100.
Així doncs, una parella pot sumar esforços per millorar o que dues persones (magnífiques individualment) degut al tipus de relació que han establert disminueixin el seu potencial individual o acabin anul•lades ambdues (si resten).
La millor opció és que la parella creï sinergies: l'energia d'equip o grup multiplicada per si mateixa. En aquest cas la parella faria equip per créixer junts (multiplicar).
Per exemple:* Una persona que aporta 10 pot quedar-se amb 0 si la seva parella no aporta res a la seva relació (egoistes, còmodes, rutinaris,dels que creuen que un cop han trobat a la parella tot funcionarà sense fer res...) Dues persones amb aptituds que encara no han aflorat (per exemple 5) que s'ajuden a créixer, estudien, comparteixen, es recolzen,.. poden funcionar de manera sinèrgica multiplicant el seu potencial.
El repte de la parella resideix en dos factors que interaccionen: un és l'aportació individual de cada membre de la parella en cada una de les àrees compartides i també en les personals; i l'altre depèn del tipus de relació que decideixin crear: sinèrgica i creativa o dependent i passiva. Només s'aconseguirà una parella feliç i harmònica si ambdós treballem per ser persones felices i harmòniques amb parella o sense.
CONCLUSIÓ: d'allò que aportem (el que som i el nostre potencial de millora) i del tipus de relació que establim (treball amorós) dependran els resultats de la nostra relació de parella.”
”Quan les coses no funcionen en una parella hem de trobar el problema en les persones que la formen ja que el resultat de la relació (el tot) dependrà de cada una de les parts (dos éssers humans més o menys equilibrats, sans, madurs,...) i del tipus de relació que s'estableixi entre elles. Com a les matemàtiques, la relació entre els factors determina el producte.
Premissa 1: Cada un de nosaltres aportem a la parella el que som. No podem aportar el que no tenim.
DEDUCCIÓ: si cada un millora el valor individual del que aporta, millorarà el resultat final conjunt.Premissa 2: No sempre dues aportacions individuals donen un bon resultat final a l'equació de parella.
AFIRMACIÓ: El resultat final dependrà especialment de la tipologia de la relació de parella que s'estableixi.Per exemple, 10 i 10 poden donar resultats molt diferents segons com es relacionin entre ells:10+10 =2010-10=010÷10=110x10=100.
Així doncs, una parella pot sumar esforços per millorar o que dues persones (magnífiques individualment) degut al tipus de relació que han establert disminueixin el seu potencial individual o acabin anul•lades ambdues (si resten).
La millor opció és que la parella creï sinergies: l'energia d'equip o grup multiplicada per si mateixa. En aquest cas la parella faria equip per créixer junts (multiplicar).
Per exemple:* Una persona que aporta 10 pot quedar-se amb 0 si la seva parella no aporta res a la seva relació (egoistes, còmodes, rutinaris,dels que creuen que un cop han trobat a la parella tot funcionarà sense fer res...) Dues persones amb aptituds que encara no han aflorat (per exemple 5) que s'ajuden a créixer, estudien, comparteixen, es recolzen,.. poden funcionar de manera sinèrgica multiplicant el seu potencial.
El repte de la parella resideix en dos factors que interaccionen: un és l'aportació individual de cada membre de la parella en cada una de les àrees compartides i també en les personals; i l'altre depèn del tipus de relació que decideixin crear: sinèrgica i creativa o dependent i passiva. Només s'aconseguirà una parella feliç i harmònica si ambdós treballem per ser persones felices i harmòniques amb parella o sense.
CONCLUSIÓ: d'allò que aportem (el que som i el nostre potencial de millora) i del tipus de relació que establim (treball amorós) dependran els resultats de la nostra relació de parella.”
lunes, 3 de noviembre de 2008
L'ATUR ÉS JOVE!!!
En el segon trimestre de l'any el nombre d'aturats menors de 30 anys ha augmentat un 35,6% més que en el mateix període de l'any anterior. Mentre la tasa d'atur general està en el 10,4%, la dels joves es situa en el 17,2%, el més afectats són els joves entre 16 i 19 anys,la majoria d'ells busquen la seva primera feina.
Un altre factor que afecta als joves és la temporalitat dels contractes que ha arribat fins al 48,35%. El més afectats per la temporalitat tornen a ser els joves menors de 19 anys on la tasa es sitúa en el 74,81%. Per tant, aquesta dada sobre temporalitat ens confirma que la majoria de treballs als que accedeixen per primer cop són amb càracter temporal.
La majoria dels joves menors de 30 anys comenten que triguen entre un i tres mesos en trobar una feina, porcentatge que ha augmentat un 4,77% respecte a l'any passat.
El 22% dels universitari espanyols desenvolupen un treball per al que estan sobrequalificats. Segons diuen els experts, el problema és que la formació no concorda amb les necessitats del mercat laboral.
Que n'opineu? Esteu d'acord amb aquestes dades? Tranquils, jo des de que he nascut he sentit el mateix, pot ser que vivim en una crisi constant? O la situació de l'atur està lligada a l'edat, o ets massa jove o ets massa gran (majors de 45 anys)?
Un altre factor que afecta als joves és la temporalitat dels contractes que ha arribat fins al 48,35%. El més afectats per la temporalitat tornen a ser els joves menors de 19 anys on la tasa es sitúa en el 74,81%. Per tant, aquesta dada sobre temporalitat ens confirma que la majoria de treballs als que accedeixen per primer cop són amb càracter temporal.
La majoria dels joves menors de 30 anys comenten que triguen entre un i tres mesos en trobar una feina, porcentatge que ha augmentat un 4,77% respecte a l'any passat.
El 22% dels universitari espanyols desenvolupen un treball per al que estan sobrequalificats. Segons diuen els experts, el problema és que la formació no concorda amb les necessitats del mercat laboral.
Que n'opineu? Esteu d'acord amb aquestes dades? Tranquils, jo des de que he nascut he sentit el mateix, pot ser que vivim en una crisi constant? O la situació de l'atur està lligada a l'edat, o ets massa jove o ets massa gran (majors de 45 anys)?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)