Si teniu pensat accedir a la Universitat us interessa saber que el 17 de desembre de 2010 es publicava al BOE la Ordre EDU/3242/2010 que regula el contingut de les proves d'aquests estudiants per millorar la seva nota i accedir al món universitari. Des del proper curs, els estudiants de FP podran presentar-se a la part específica de la Selectivitat per tal d'augmentar la seva nota mitjana al igual que ho fan els de Batxilerat. Per tant, el sistema utilizat l'any passat pel que la nota s'augmentava automàticament en base a l'expedient ja no valdrà per els pròxims cursos. Per exemple, un estudiant que finalitze el seu cicle amb una mitjana de 8,50, i que vulgui fer la preinscripció a una carrera haurà de mirar en quina Àrea de Coneixement està inclosa aquesta i així escollir les assignatures a les que es vol presentar ja que no totes puntuen per igual. Les universitats tenen tables en les que indiquen si la nota de l'assignatura de modalitat de la part específica es multiplica per 0,1 o 0,2. Així, si es presenta a dos asignatures i treu un 6 en una i un 5,50 en altra, i suposant que les dos ponderen 0,2 hauria de sumar a la seva nota 1,20 i 1,10 per tant la seva nota final seria de 10,80 (sobre 14 al igual que els de batxillerat).
Al BOE teniu les vinculacions dels Cicles Formatius amb les Àrees de Coneixement en que s'agrupen les carrerres.
Evidentment, heu d'escollir asignatures que ponderen per als estudis que voleu fer ja que no totes valen per a qualsevol carrera o no ho fan per igual. Us anirem informant a mida que tinguem més informació.
De moment hi ha previst mobilitzacions per al dia 16 de febrer a les 12hores a la Plaça Sant Jaume. Us hi esperem a tots/es!!!!
miércoles, 26 de enero de 2011
domingo, 23 de enero de 2011
MOHAMED NO ERA SPIDERMAN
Sus amigos lo definen como un tipo simpático, inquieto, al que la vida había espabilado prematuramente. Aunque el accidente que le ha llevado a la muerte ha vuelto a poner a Salt en el centro del debate sobre los límites y las consecuencias de una inmigración desordenada, Mohamed Reda no había nacido ni había pasado en esa ciudad su infancia. Dicen, porque no es fácil reseguir su breve biografía de 16 años, que apareció en Salt hace poco más de dos años. Reda explicaba que llegó de Marruecos solo, escondido en un camión, y que vino a Salt porque aquí tenía a varios amigos. La Generalitat lo acogió en tutela y desde enero del 2009 estaba en el CRAE de Salt. Pese a los esfuerzos del personal del centro, empezó a tener compañías que cabe calificar como poco deseables. Se sospecha que era uno de los tres ladrones que en septiembre pasado entraron en un rascacielos de Salt para robar unas plantas de marihuana. Sus colegas fueron detenidos pero él escapó descolgándose por unos cables de la fachada. Hace pocos días tenía que declarar en un juicio por otro robo en un piso al que accedió con un joven toxicómano tras saltar una pared con ayuda de un somier. Su cuerpo ligero y diminuto era ´utilizado´ por otros adultos para robar en domicilios. Le llamaban Spiderman, pero el pasado 8 de enero al deslizarse desde una ventana de patio interior a otro piso, cuando huía de la policía local, que lo había detectado con un ciclomotor robado, cayó al vacío.
Unas 3.000 personas se han manifestado este sábado en Salt (Girona) en un acto convocado por los vecinos a favor de la convivencia y contra los últimos actos vandálicos ocurridos en el municipio, el último esta misma noche con tres menores detenidos por quemar dos coches.
La manifestación, en la que han participado unas 200 entidades, ha transcurrido en medio de un amplio silencio y plagada de pancartas con el mismo lema que el que encabezaba la marcha: 'Queremos vivir en Salt en paz y bien'.
La iniciativa, a la que ha acudido la alcaldesa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), así como representantes de los grupos políticos municipales, ha empezado en la plaza dels Peixos y ha concluido en la plaza del Ayuntamiento una hora después.
Los organizadores de la manifestación la han calificado de "magnífica" y han asegurado que ha superado las perspectivas que se habían marcado.
La presidenta de la Asociación de Vecinos de El Centre de Salt, Cesca Terrón, ha insistido, emocionada, en que la marcha ha servido para "demostrar que Salt apuesta por la convivencia".
"El objetivo era buscar un punto de inflexión en la dinámica peligrosa que había en el municipio y lo hemos conseguido", ha resaltado ante los medios de comunicación el secretario de la asociación, Lluís Mateu.
El portavoz de las entidades musulmanas, Mohammed Houri, ha hecho hincapié en que "esto es una lección a todas aquellas personas que han creído que Salt era un pueblo dividido". "Queremos contribuir a construir esta paz que a veces parece tan frágil", ha resaltado Houri.
Unas 3.000 personas se han manifestado este sábado en Salt (Girona) en un acto convocado por los vecinos a favor de la convivencia y contra los últimos actos vandálicos ocurridos en el municipio, el último esta misma noche con tres menores detenidos por quemar dos coches.
La manifestación, en la que han participado unas 200 entidades, ha transcurrido en medio de un amplio silencio y plagada de pancartas con el mismo lema que el que encabezaba la marcha: 'Queremos vivir en Salt en paz y bien'.
La iniciativa, a la que ha acudido la alcaldesa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), así como representantes de los grupos políticos municipales, ha empezado en la plaza dels Peixos y ha concluido en la plaza del Ayuntamiento una hora después.
Los organizadores de la manifestación la han calificado de "magnífica" y han asegurado que ha superado las perspectivas que se habían marcado.
La presidenta de la Asociación de Vecinos de El Centre de Salt, Cesca Terrón, ha insistido, emocionada, en que la marcha ha servido para "demostrar que Salt apuesta por la convivencia".
"El objetivo era buscar un punto de inflexión en la dinámica peligrosa que había en el municipio y lo hemos conseguido", ha resaltado ante los medios de comunicación el secretario de la asociación, Lluís Mateu.
El portavoz de las entidades musulmanas, Mohammed Houri, ha hecho hincapié en que "esto es una lección a todas aquellas personas que han creído que Salt era un pueblo dividido". "Queremos contribuir a construir esta paz que a veces parece tan frágil", ha resaltado Houri.
jueves, 20 de enero de 2011
VEGANISMO QUIERES SABER QUE ES....?
Hablando de alimentación sana y equilibrada hemos pasado a hablar sobre el veganismo, una alumna de 2ºISO nos ha explicado que quiere decir ser vegano:
El veganismo es una alternativa ética y sana al consumo y dependencia de los productos -no adaptados a nuestras necesidades físicas y espirituales- como la carne, el pescado, los lácteos, los huevos, la miel, los productos derivados de los animales, y otros artículos de origen animal como el cuero y las pieles. Se puede afirmar que es el estilo de vida más sano y respetuoso con los animales y la Naturaleza.
Las personas veganas lo son por diferentes motivos: éticos, de salud,científicos,etc.
Si nos basamos en el argumento más relacionado con la salud, las personas veganas argumentan lo siguiente:
El consumo de grasa y proteína animal sobrecarga la función renal y es perjudicial para nuestro aparato circulatorio. Una alimentación a base de carne, pescado, huevos y leche favorece el desarrollo de enfermedades de origen nutricional como la arteriosclerosis, la hipertensión, el cáncer, la osteoporosis,y las enfermedades del corazón. Mientras que una dieta basada en el consumo de fruta, vegetales, cereales y legumbres, rica en fibra y elementos nutritivos, es ideal para mantener limpio nuestro organismo y nuestras arterias, pudiendo obtener así la cantidad adecuada de grasas y proteínas sin preocuparnos por el colesterol, que sólo se encuentra en los productos de origen animal.
Además de las frutas frescas y los vegetales, un régimen vegano puede incluir una gran variedad de platos preparados a base de cereales, pastas alimenticias, pan, patatas, legumbres (judías, garbanzos, lentejas, guisantes, etc.), arroz, semillas y frutos oleaginosos, germinados de legumbres y semillas, frutos secos, crema de almendras, cacahuetes, anacardos, etcétera; leche de soja, tofu, tempeh o análogos, a base de proteína vegetal texturizada, que aportan los elementos necesarios para satisfacer los paladares más exigentes y cubrir ampliamente todas nuestras necesidades nutritivas.
El veganismo es una alternativa ética y sana al consumo y dependencia de los productos -no adaptados a nuestras necesidades físicas y espirituales- como la carne, el pescado, los lácteos, los huevos, la miel, los productos derivados de los animales, y otros artículos de origen animal como el cuero y las pieles. Se puede afirmar que es el estilo de vida más sano y respetuoso con los animales y la Naturaleza.
Las personas veganas lo son por diferentes motivos: éticos, de salud,científicos,etc.
Si nos basamos en el argumento más relacionado con la salud, las personas veganas argumentan lo siguiente:
El consumo de grasa y proteína animal sobrecarga la función renal y es perjudicial para nuestro aparato circulatorio. Una alimentación a base de carne, pescado, huevos y leche favorece el desarrollo de enfermedades de origen nutricional como la arteriosclerosis, la hipertensión, el cáncer, la osteoporosis,y las enfermedades del corazón. Mientras que una dieta basada en el consumo de fruta, vegetales, cereales y legumbres, rica en fibra y elementos nutritivos, es ideal para mantener limpio nuestro organismo y nuestras arterias, pudiendo obtener así la cantidad adecuada de grasas y proteínas sin preocuparnos por el colesterol, que sólo se encuentra en los productos de origen animal.
Además de las frutas frescas y los vegetales, un régimen vegano puede incluir una gran variedad de platos preparados a base de cereales, pastas alimenticias, pan, patatas, legumbres (judías, garbanzos, lentejas, guisantes, etc.), arroz, semillas y frutos oleaginosos, germinados de legumbres y semillas, frutos secos, crema de almendras, cacahuetes, anacardos, etcétera; leche de soja, tofu, tempeh o análogos, a base de proteína vegetal texturizada, que aportan los elementos necesarios para satisfacer los paladares más exigentes y cubrir ampliamente todas nuestras necesidades nutritivas.
jueves, 13 de enero de 2011
PER FI UN IMPULS A LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA!!!!
El Govern ha atorgat 203.320 prestacions, comptant ajuts econòmics i serveis, a les persones acollides a la Llei de la dependència. Aquestes prestacions beneficien un total de 152.605 persones amb gran dependència o dependència moderada.
Segons les darreres dades de desplegament, al mes de novembre hi havia 290.265 sol·licituds valorables i s’havia determinat el grau i nivell de dependència a 273.423 persones, és a dir, el 94%. Actualment, es realitza una mitjana de 8.775 valoracions al mes. Això suposa gairebé el doble des de que es va començar a aplicar la Llei.
Pel que fa als perfils de les persones sol·licitants: el 65% són dones; el 61% té més de 80 anys; un 73% són de la demarcació de Barcelona i el 86% viuen a casa. A més, un 29% pateix algun tipus de discapacitat legalment reconeguda.
El 90% de les persones valorades tenen el PIA fet
Actualment, 273.423 persones ja tenen valorat el seu grau de dependència. Del total de valoracions fetes, 171.067 corresponen a grans dependents i persones amb dependència moderada. Aquests dos col·lectius són els que actualment tenen dret a rebre les ajudes de la Llei.
Per atendre-les, s’han fet 152.605 Programes Individuals d’Atenció (PIA), que són els plans que donen dret a les prestacions. S’ha de tenir en compte que cada cas és diferent i que una mateixa persona pot compatibilitzar un ajut econòmic i algun tipus de servei alhora.
El nombre de persones que tenen el seu PIA fet representa gairebé un 90% de les valoracions. Això demostra que el ritme d’elaboració de PIA’s també s’ha agilitzat respecte a l’any passat, passant d’una mitjana de 5.794 mensuals a 6.476.
Tipologia de les prestacions
El 46% de les prestacions que s’atorguen a través de la Llei de la Dependència són serveis o prestacions econòmiques vinculades a serveis com ara centre de dia, residència, teleassistència o servei d’ajuda a domicili, entre altres. Mentre que el 54% són prestacions de cuidador no professional i assistent personal, majoritàriament del primer tipus.
Aquestes dades confirmen la tendència a l’alça en la petició de serveis. Actualment, gairebé la meitat de prestacions concedides són en serveis i l’altra meitat de cuidador no professional o assistència personal. En canvi, a principis del 2008 el percentatge de prestacions en serveis que es concedien era només del 28%, mentre que les de cuidador no professional eren d’un 72%.
Des de l’inici del desplegament de la Llei, el Govern ha destinat 1.992 milions d’euros al pagament de les prestacions econòmiques i de serveis.
Durant aquest període també s’han creat 10.634 llocs de treball relacionats amb l’aplicació de la Llei de la dependència, majoritàriament de professionals relacionats amb l’àmbit de les residències i centres de dia. A més, 20.053 persones s’han donat d’alta a la Seguretat Social com a cuidadors i cuidadores no professionals.
Plataforma de serveis per a persones cuidadores
El Departament, juntament amb Catalunya Caixa, va engegar l’any passat una plataforma de serveis per a persones cuidadores no professionals que inclou cursos de formació, grups d’ajuda mútua, ajuda domiciliària i assessorament telefònic. L’objectiu és millorar el dia a dia de les persones que cuiden dependents i ajudar-les a fer la seva tasca amb les màximes garanties. Fins ara s’han inscrit en els cursos més de 5.000 persones d’arreu de Catalunya i s’han constituït 26 grups d’ajuda mútua integrats per prop de 300 persones.
A més, enguany la plataforma també inclou estades de respir. Aquest nou servei ofereix a les persones cuidadores la possibilitat d’ingressar durant períodes limitats a la persona dependent en una residència amb l’objectiu d’evitar la sobrecàrrega que li suposi aquesta tasca. Fins ara, 113 persones han sol·licitat aquest servei, de les quals 45 persones ja l’han utilitzat o l’estan utilitzant.
Segons les darreres dades de desplegament, al mes de novembre hi havia 290.265 sol·licituds valorables i s’havia determinat el grau i nivell de dependència a 273.423 persones, és a dir, el 94%. Actualment, es realitza una mitjana de 8.775 valoracions al mes. Això suposa gairebé el doble des de que es va començar a aplicar la Llei.
Pel que fa als perfils de les persones sol·licitants: el 65% són dones; el 61% té més de 80 anys; un 73% són de la demarcació de Barcelona i el 86% viuen a casa. A més, un 29% pateix algun tipus de discapacitat legalment reconeguda.
El 90% de les persones valorades tenen el PIA fet
Actualment, 273.423 persones ja tenen valorat el seu grau de dependència. Del total de valoracions fetes, 171.067 corresponen a grans dependents i persones amb dependència moderada. Aquests dos col·lectius són els que actualment tenen dret a rebre les ajudes de la Llei.
Per atendre-les, s’han fet 152.605 Programes Individuals d’Atenció (PIA), que són els plans que donen dret a les prestacions. S’ha de tenir en compte que cada cas és diferent i que una mateixa persona pot compatibilitzar un ajut econòmic i algun tipus de servei alhora.
El nombre de persones que tenen el seu PIA fet representa gairebé un 90% de les valoracions. Això demostra que el ritme d’elaboració de PIA’s també s’ha agilitzat respecte a l’any passat, passant d’una mitjana de 5.794 mensuals a 6.476.
Tipologia de les prestacions
El 46% de les prestacions que s’atorguen a través de la Llei de la Dependència són serveis o prestacions econòmiques vinculades a serveis com ara centre de dia, residència, teleassistència o servei d’ajuda a domicili, entre altres. Mentre que el 54% són prestacions de cuidador no professional i assistent personal, majoritàriament del primer tipus.
Aquestes dades confirmen la tendència a l’alça en la petició de serveis. Actualment, gairebé la meitat de prestacions concedides són en serveis i l’altra meitat de cuidador no professional o assistència personal. En canvi, a principis del 2008 el percentatge de prestacions en serveis que es concedien era només del 28%, mentre que les de cuidador no professional eren d’un 72%.
Des de l’inici del desplegament de la Llei, el Govern ha destinat 1.992 milions d’euros al pagament de les prestacions econòmiques i de serveis.
Durant aquest període també s’han creat 10.634 llocs de treball relacionats amb l’aplicació de la Llei de la dependència, majoritàriament de professionals relacionats amb l’àmbit de les residències i centres de dia. A més, 20.053 persones s’han donat d’alta a la Seguretat Social com a cuidadors i cuidadores no professionals.
Plataforma de serveis per a persones cuidadores
El Departament, juntament amb Catalunya Caixa, va engegar l’any passat una plataforma de serveis per a persones cuidadores no professionals que inclou cursos de formació, grups d’ajuda mútua, ajuda domiciliària i assessorament telefònic. L’objectiu és millorar el dia a dia de les persones que cuiden dependents i ajudar-les a fer la seva tasca amb les màximes garanties. Fins ara s’han inscrit en els cursos més de 5.000 persones d’arreu de Catalunya i s’han constituït 26 grups d’ajuda mútua integrats per prop de 300 persones.
A més, enguany la plataforma també inclou estades de respir. Aquest nou servei ofereix a les persones cuidadores la possibilitat d’ingressar durant períodes limitats a la persona dependent en una residència amb l’objectiu d’evitar la sobrecàrrega que li suposi aquesta tasca. Fins ara, 113 persones han sol·licitat aquest servei, de les quals 45 persones ja l’han utilitzat o l’estan utilitzant.
domingo, 26 de diciembre de 2010
FUNDACIÓ VICKI BERNADET
La FVB vol desitjar-vos unes bones festes i ara que s’acaba l’any també oferir-vos un petit resum del que ha estat aquest 2010:
L’any passat per aquestes dates vam iniciar una campanya de sensibilització que prenia com a punt de partida pel 2010 l’elaboració d’un manifest contra l’abús sexual infantil. Es pot dir que l’èxit ha anat més enllà del previst, i l’any acaba amb un balanç més que positiu en gairebé tots els àmbits d’actuació que ens vam plantejar en aquest manifest:
Responsabilitat Política:
El passat mes d’octubre el Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió) presenta i s’aprova una Proposició no de Llei al Congrés dels Diputats, desprès d’haver-hi treballat conjuntament durant uns mesos. En aquesta proposició no de Llei s’insta al Govern a:
1. Encargar a un grupo de expertos un estudio sobre la prevalencia y la incidencia de los abusos sexuales a menores en España, por comunidades autónomas.
2. Prestar apoyo a las iniciativas sobre la prevención, sensibilización y tratamiento del abuso sexual infantil de las entidades que trabajan en este ámbito. Este apoyo debe realizarse de forma efectiva, no solo mediante el reconocimiento institucional, sino también con la dotación de recursos necesaria y de forma transversal, teniendo en cuenta la vertiente social y también las de salud, educación, seguridad, justicia e igualdad.
3. Dicho apoyo se llevará a cabo con pleno respeto a las competencias de las comunidades autónomas.
»Palacio del Congreso de los Diputados,
5 de septiembre de 2010.
Protocols i circuits d’atenció:
El passat mes d’abril es firmà un conveni amb la Generalitat de Catalunya en el que la Fundació es constitueix com a un Servei especialitzat en l’atenció a menors víctimes d’abusos sexuals dependents de la DGAIA. El Servei ofereix dues activitats principals:
1. Atenció psicològica a infants i adolescents sota la tutela de la DGAIA o en estudi per l’EAIA, així com als seus familiars, que hagin estat víctimes d’abusos sexuals, amb l’objectiu de minimitzar les conseqüències de l’abús sexual i prevenir noves revictimitzacions.
2. Supervisió especialitzada i assessorament adreçat als/les professionals dels serveis de protecció de menors, per a la detecció i atenció a menors víctimes o possibles víctimes d’abusos sexuals.
Aprofitem per informar-vos que a finals de gener s’obriran les inscripcions per a les properes Jornades Formatives programades pel 13 i 14 de març, sota el títol “Intervenció: un repte cap a la recuperació”.
Manifest
Tot i així, la tasca ha de continuar ja què encara hi ha punts d’aquell manifest que no han obtingut resposta, ni política ni social, tal i com estan reclamant més de 2800 persones que el sota signen. És per això que el mantindrem obert un any més, fent especial èmfasi en aquells àmbits en els que encara ens queda molt per treballar, com són la protecció directa dels nostres infants i la prevenció i seguir treballant per una adequada atenció als adults, famílies i professionals. Aquests seran els reptes als que us convidem a participar a tots/es aquest 2011.
L’any passat per aquestes dates vam iniciar una campanya de sensibilització que prenia com a punt de partida pel 2010 l’elaboració d’un manifest contra l’abús sexual infantil. Es pot dir que l’èxit ha anat més enllà del previst, i l’any acaba amb un balanç més que positiu en gairebé tots els àmbits d’actuació que ens vam plantejar en aquest manifest:
Responsabilitat Política:
El passat mes d’octubre el Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió) presenta i s’aprova una Proposició no de Llei al Congrés dels Diputats, desprès d’haver-hi treballat conjuntament durant uns mesos. En aquesta proposició no de Llei s’insta al Govern a:
1. Encargar a un grupo de expertos un estudio sobre la prevalencia y la incidencia de los abusos sexuales a menores en España, por comunidades autónomas.
2. Prestar apoyo a las iniciativas sobre la prevención, sensibilización y tratamiento del abuso sexual infantil de las entidades que trabajan en este ámbito. Este apoyo debe realizarse de forma efectiva, no solo mediante el reconocimiento institucional, sino también con la dotación de recursos necesaria y de forma transversal, teniendo en cuenta la vertiente social y también las de salud, educación, seguridad, justicia e igualdad.
3. Dicho apoyo se llevará a cabo con pleno respeto a las competencias de las comunidades autónomas.
»Palacio del Congreso de los Diputados,
5 de septiembre de 2010.
Protocols i circuits d’atenció:
El passat mes d’abril es firmà un conveni amb la Generalitat de Catalunya en el que la Fundació es constitueix com a un Servei especialitzat en l’atenció a menors víctimes d’abusos sexuals dependents de la DGAIA. El Servei ofereix dues activitats principals:
1. Atenció psicològica a infants i adolescents sota la tutela de la DGAIA o en estudi per l’EAIA, així com als seus familiars, que hagin estat víctimes d’abusos sexuals, amb l’objectiu de minimitzar les conseqüències de l’abús sexual i prevenir noves revictimitzacions.
2. Supervisió especialitzada i assessorament adreçat als/les professionals dels serveis de protecció de menors, per a la detecció i atenció a menors víctimes o possibles víctimes d’abusos sexuals.
Aprofitem per informar-vos que a finals de gener s’obriran les inscripcions per a les properes Jornades Formatives programades pel 13 i 14 de març, sota el títol “Intervenció: un repte cap a la recuperació”.
Manifest
Tot i així, la tasca ha de continuar ja què encara hi ha punts d’aquell manifest que no han obtingut resposta, ni política ni social, tal i com estan reclamant més de 2800 persones que el sota signen. És per això que el mantindrem obert un any més, fent especial èmfasi en aquells àmbits en els que encara ens queda molt per treballar, com són la protecció directa dels nostres infants i la prevenció i seguir treballant per una adequada atenció als adults, famílies i professionals. Aquests seran els reptes als que us convidem a participar a tots/es aquest 2011.
martes, 21 de diciembre de 2010
BIUTIFUL: DESGARRADORA O ENTRAÑABLE?
No sé si recomendaros esta película o no... todavía sigo bajo los efectos de la poca indiferencia que la película te deja... un sentimiento de desgarro, difícil de ver, un drama en mayúsculas.
Id preparados para ver esta película en la que aparecen zonas de Santa Coloma, Badalona, la Barceloneta y el Raval, intenta mostrar lo más marginal de estas zonas y a veces lo menos real según como se mire...
La película trata demasiados temas sin profundizar apenas en ellos o sin ser una película de denuncia social. Quizás la parte que más profundiza es la relación entre los padres y los hijos, una família disfuncional donde a pesar de los desórdenes que padecen los protagonistas nos muestra la lucha de un padre por mantener la seguridad de sus hijos ante una adversidad anunciada.
Trata temas como la immigración ilegal y la explotación de inmigrantes, quizás se trata de una manera demasiado películera como cuando se ve una gran redada en el centro de Barcelona, o los cuerpos lanzados al mar.
Otros temas son tratados más a fondo como la muerte y el proceso de enfermedad, la preparación para la muerte que en su caso, es una falsa preparación, ante la miseria personal ni esto te puedes permitir, el círculo se repetirá... aquí nos hace reflexionar de la marginalidad heredada, de como nos enfrentamos ante la miseria y la pobreza, personal y material...el desgarre emocional...
Si vais a verla me gustaría que me dijeseis vuestras conclusiones y si apostais por la vida de esos pequeños? y en manos de quien?
lunes, 13 de diciembre de 2010
DIA DEL MIGRANT 18 DE DESEMBRE
Cada any en aquestes dates volem recordar la importància que té la signatura i ratificació de la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migrants i els seus Familiars per part de l’estat espanyol i el reconeixement i protecció dels drets que hi són continguts. A l’actualitat, són ja 42 els països que han ratificat aquesta Convenció, dos d’ells europeus, però cap no pertany a la Unió Europea.
La Xarxa 18 de desembre-Catalunya la formen un conjunt d’entitats que treballen en l’àmbit de la migració i dels drets humans a Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir la ratificació de l’esmentada Convenció.
En aquests temps de crisi es poden vulnerar drets ja adquirits per les persones que, d’arreu el món, han arribat fins aquí per a veure realitzat el seu projecte de vida o tan sols per supervivència.
Malgrat els esforços de la societat civil, la nova reforma recull aspectes molt negatius que dificulten una veritable política d’immigració, d’igualtat de tracte i orientada a la integració. Ens sembla molt greu que drets que fins ara estaven reconeguts ara hagin estat retallats.
La crisi econòmica està afectant el projecte migratori de milers de persones que, en aquests moments, estan vivint situacions molt precàries. Aquestes persones que, desprès d’un llarg i tortuós camí personal i administratiu han aconseguit regularitzar la seva estada, temen perdre-ho tot i tornar a una situació inicial d’incertesa. Estem davant una situació socioeconòmica que els pot portar i els està portant, de nou, a la clandestinitat i a la economia submergida, competint pels escassos llocs de treball en un ambient de desocupació que pot fer aflorar actituds racistes i xenòfobes.
És molt important que aquestes persones tinguin drets com per exemple el dret a vot per tal d'incidir en les polítiques del país, a tal efecte us hi posem aquesta informació per a que feu ressó de la mateixa:
El Departament d'Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració, promou una campanya informativa per Internet orientada a facilitar la inscripció de les persones estrangeres residents a Catalunya que podran votar a les properes eleccions municipals, previstes pel 22 de maig de 2011. Es tracta dels majors d'edat d'algun estat de la Unió Europea i dels extracomunitaris procedents d'algun país que hagi signat un acord de reciprocitat amb l'Estat espanyol per permetre el sufragi als comicis locals. Segons càlculs del Govern, en total sumen més de 338.000 persones, el que representa el 6,1% del conjunt de població cridada a les urnes.
Actualment, existeixen acords amb Colòmbia, Equador, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Xile. I estan pendent de publicar-se al BOE l'acord amb Bolívia i Islàndia. Els ciutadans i ciutadanes que estiguin dins d'aquests grups han de complir, a més a més, una sèrie de requisits:
a) ser major de 18 anys
b) estar empadronat al seu Ajuntament
c) comptar amb autorització de residència a l'Estat espanyol
d) haver residit legalment i sense interrupcions a l'Estat durant els darrers 5 anys (3 anys en el cas de Noruega)
La campanya fa especial èmfasi en la necessitat d'inscriure's al Cens Electoral abans del proper 15 de gener, ja que és condició obligatòria per poder exercir posteriorment el dret a vot. Per més informació truqueu al 012
Les entitats integrants de la Xarxa 18 de desembre- Catalunya són:
AMIC-UGT (Unió General de Treballadors de Catalunya) ASMIN, Associació de Veïns pel Benestar Ciutadà (AVBC) Associació Salut i Família Associació Sociocultural Ibn Batuta Cáritas Diocesana Barcelona Casal Argentí en Barcelona CITE-CONC (Comisió Obrera Nacional de Catalunya) Col•legi d’Advocats( Comissió Defensa Drets Humans) Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR) Consell Municipal d’Immigració de Barcelona Diputació de Barcelona – Benestar Social FASAMCAT (Federación de Asociaciones Americanas en Catalunya) Institut de Drets Humans de Catalunya MigraStudium Portal de Solidaritat OneWorld Servei Immigració i Refugiats de Creu Roja SOS Racisme Catalunya Unió de Pagesos.
La Xarxa 18 de desembre-Catalunya la formen un conjunt d’entitats que treballen en l’àmbit de la migració i dels drets humans a Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir la ratificació de l’esmentada Convenció.
En aquests temps de crisi es poden vulnerar drets ja adquirits per les persones que, d’arreu el món, han arribat fins aquí per a veure realitzat el seu projecte de vida o tan sols per supervivència.
Malgrat els esforços de la societat civil, la nova reforma recull aspectes molt negatius que dificulten una veritable política d’immigració, d’igualtat de tracte i orientada a la integració. Ens sembla molt greu que drets que fins ara estaven reconeguts ara hagin estat retallats.
La crisi econòmica està afectant el projecte migratori de milers de persones que, en aquests moments, estan vivint situacions molt precàries. Aquestes persones que, desprès d’un llarg i tortuós camí personal i administratiu han aconseguit regularitzar la seva estada, temen perdre-ho tot i tornar a una situació inicial d’incertesa. Estem davant una situació socioeconòmica que els pot portar i els està portant, de nou, a la clandestinitat i a la economia submergida, competint pels escassos llocs de treball en un ambient de desocupació que pot fer aflorar actituds racistes i xenòfobes.
És molt important que aquestes persones tinguin drets com per exemple el dret a vot per tal d'incidir en les polítiques del país, a tal efecte us hi posem aquesta informació per a que feu ressó de la mateixa:
El Departament d'Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració, promou una campanya informativa per Internet orientada a facilitar la inscripció de les persones estrangeres residents a Catalunya que podran votar a les properes eleccions municipals, previstes pel 22 de maig de 2011. Es tracta dels majors d'edat d'algun estat de la Unió Europea i dels extracomunitaris procedents d'algun país que hagi signat un acord de reciprocitat amb l'Estat espanyol per permetre el sufragi als comicis locals. Segons càlculs del Govern, en total sumen més de 338.000 persones, el que representa el 6,1% del conjunt de població cridada a les urnes.
Actualment, existeixen acords amb Colòmbia, Equador, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Xile. I estan pendent de publicar-se al BOE l'acord amb Bolívia i Islàndia. Els ciutadans i ciutadanes que estiguin dins d'aquests grups han de complir, a més a més, una sèrie de requisits:
a) ser major de 18 anys
b) estar empadronat al seu Ajuntament
c) comptar amb autorització de residència a l'Estat espanyol
d) haver residit legalment i sense interrupcions a l'Estat durant els darrers 5 anys (3 anys en el cas de Noruega)
La campanya fa especial èmfasi en la necessitat d'inscriure's al Cens Electoral abans del proper 15 de gener, ja que és condició obligatòria per poder exercir posteriorment el dret a vot. Per més informació truqueu al 012
Les entitats integrants de la Xarxa 18 de desembre- Catalunya són:
AMIC-UGT (Unió General de Treballadors de Catalunya) ASMIN, Associació de Veïns pel Benestar Ciutadà (AVBC) Associació Salut i Família Associació Sociocultural Ibn Batuta Cáritas Diocesana Barcelona Casal Argentí en Barcelona CITE-CONC (Comisió Obrera Nacional de Catalunya) Col•legi d’Advocats( Comissió Defensa Drets Humans) Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR) Consell Municipal d’Immigració de Barcelona Diputació de Barcelona – Benestar Social FASAMCAT (Federación de Asociaciones Americanas en Catalunya) Institut de Drets Humans de Catalunya MigraStudium Portal de Solidaritat OneWorld Servei Immigració i Refugiats de Creu Roja SOS Racisme Catalunya Unió de Pagesos.
jueves, 9 de diciembre de 2010
ELLOS TE DAN 10 CONSEJOS ...
1. Tengo autismo. No soy “autista”. Mi autismo es sólo un aspecto de mi naturaleza. No me define como persona. ¿O eres una persona con pensamientos, sentimientos y muchos talentos, o solamente gordo, miope (usas gafas) o torpe (malo para deportes)? Puede que eso sea lo primero que yo vea cuando te conozca, pero no representa necesariamente lo que eres tú.
2. La integración sensorial debe ser el aspecto más difícil de entender sobre el autismo, pero es quizás el más importante. Significa que las cosas comunes y corrientes que uno ve, oye, huele, saborea y toca cada día y que muchos ni notan, para mí pueden ser incluso dolorosas. Muchas veces siento que incluso el ambiente en el que tengo que vivir es hostil.
Puedo parecer retraído o agresivo pero en realidad sólo estoy tratando de defenderme.
Mira como un simple viaje al supermercado puede resultarme un infierno: mi oído puede ser extremadamente agudo. Docenas de personas están hablando al mismo tiempo. Los altavoces dan los especiales del día. La música de fondo gime por el sistema de sonido. Las cajas registradoras silban y tosen, y un molino de café hace gárgaras. La máquina que corta la carne chilla, los bebés lloran, las carretillas rechinan, las luces fluorescentes vibran. ¡Mi cerebro no puede procesar toda esta información y estoy sobrecargado!
Porque me oriento visualmente (más sobre este tema más adelante), éste puede ser el sentido que primero se sobreestimule. La luz fluorescente no solo es demasiado brillante, sino que hace ruido al vibrar. El local parece latir y me duelen los ojos. Todo esto afecta mis sentidos vestibular y propioceptivo, y ahora ya no sé ni dónde está mi cuerpo en el espacio.
3. Por favor, recuerda distinguir entre “no lo voy a hacer” (porque decido no hacerlo) y “no lo puedo hacer” (porque no soy capaz de hacerlo).
El lenguaje receptivo y perceptivo y el vocabulario son un gran desafío para mí. No es que no escucho las instrucciones; es que no te comprendo. Cuando me gritas desde el otro lado de la habitación, esto es lo que oigo: “*&^%$#, Juan. #$%^&%$*…”. Más bien, ven a hablarme directamente con palabras sencillas: “Por favor pon el libro en tu escritorio, Juan. Es hora de ir a almorzar”. Esto me explica qué quieres que haga y qué va a suceder después. Ahora me resulta más fácil obedecerte.
4. Soy un pensador concreto. Esto significa que interpreto el lenguaje literalmente. Me confundo mucho cuando me dices: “Te vas a morir de frío si no te pones un abrigo” cuando lo que me quiere decir es “Hace frío, ve a ponerte un abrigo”. No me digas “comes como un pajarito”, porque en mi mente me veo acercando la cabeza al plato a agarrar la comida con la boca. No entiendo los modismos, los refranes, los dobles sentidos, las inferencias, las metáforas, las alusiones ni el sarcasmo.
5. Me resulta difícil expresarte lo que necesito cuando no sé las palabras para describir mis sentimientos.
Quizás tengo hambre, estoy frustrado, asustado o confundido pero en este instante esas palabras están más allá de lo que puedo expresar. Fíjate más bien en mi lenguaje corporal, mi retraimiento, mi agitación u otras señales de que algo anda mal.
O, por otro lado: puede que suene como un “pequeño profesor” o un artista de cine, hablando sin parar o recitando parrafadas demasiado sofisticadas para mi edad. Éstos son mensajes que he memorizado del mundo que me rodea para compensar por mi déficit de lenguaje porque sé que se espera que conteste cuando me hablan. Se llama “ecolalia”.
6. Debido a que el lenguaje me resulta tan difícil, me oriento visualmente.
Por favor, muéstrame cómo hacer las cosas en lugar de solo decírmelo. Un horario visual, con fotos o imágenes sencillas, me resulta extremadamente útil durante el transcurso del día. Igual que tu agenda, a mí me quita el estrés de tener que recordar qué tengo que hacer después, me permite una transición suave entre actividades, me ayuda a manejar mi tiempo y a responder a tus expectativas.
7. Por favor, ayúdame con mis interacciones sociales.
Puede parecer que no quiero jugar con otros niños en el parque infantil, pero a veces es que simplemente no sé cómo iniciar una conversación o ponerme a jugar con otros niños. Si les dices a otros niños que me inviten a jugar fútbol o baloncesto, puede que me ponga feliz de ser incluido en el juego.
8. Si puedes determinar por qué me dan rabietas, se las puede prevenir.
Lleva un diario donde anotas la hora, el lugar, la gente y la actividad. Puede que esto revele un patrón de comportamiento. Trata de recordar que toda conducta es una forma de comunicación. Te dice, cuando mis palabras no lo pueden hacer, cómo percibo algo que está sucediendo en mi entorno.
9. Esfuérzate por considerar mi autismo como una capacidad distinta y no como una discapacidad. Mira más allá de lo que ves como limitaciones y aprecia los regalos que me ha dado el autismo.Puede ser cierto que sea pésimo para mirar a los ojos o para conversar, pero ¿te has dado cuenta de que no miento, no hago trampa en los juegos, no me chivo de mis compañeros de clase ni juzgo a las demás personas?
10.Todo lo que yo puedo llegar a ser no sucederá sin que tú seas mi fundamento.
Sé mi defensor, sé mi amigo y veremos hasta dónde puedo llegar!!
2. La integración sensorial debe ser el aspecto más difícil de entender sobre el autismo, pero es quizás el más importante. Significa que las cosas comunes y corrientes que uno ve, oye, huele, saborea y toca cada día y que muchos ni notan, para mí pueden ser incluso dolorosas. Muchas veces siento que incluso el ambiente en el que tengo que vivir es hostil.
Puedo parecer retraído o agresivo pero en realidad sólo estoy tratando de defenderme.
Mira como un simple viaje al supermercado puede resultarme un infierno: mi oído puede ser extremadamente agudo. Docenas de personas están hablando al mismo tiempo. Los altavoces dan los especiales del día. La música de fondo gime por el sistema de sonido. Las cajas registradoras silban y tosen, y un molino de café hace gárgaras. La máquina que corta la carne chilla, los bebés lloran, las carretillas rechinan, las luces fluorescentes vibran. ¡Mi cerebro no puede procesar toda esta información y estoy sobrecargado!
Porque me oriento visualmente (más sobre este tema más adelante), éste puede ser el sentido que primero se sobreestimule. La luz fluorescente no solo es demasiado brillante, sino que hace ruido al vibrar. El local parece latir y me duelen los ojos. Todo esto afecta mis sentidos vestibular y propioceptivo, y ahora ya no sé ni dónde está mi cuerpo en el espacio.
3. Por favor, recuerda distinguir entre “no lo voy a hacer” (porque decido no hacerlo) y “no lo puedo hacer” (porque no soy capaz de hacerlo).
El lenguaje receptivo y perceptivo y el vocabulario son un gran desafío para mí. No es que no escucho las instrucciones; es que no te comprendo. Cuando me gritas desde el otro lado de la habitación, esto es lo que oigo: “*&^%$#, Juan. #$%^&%$*…”. Más bien, ven a hablarme directamente con palabras sencillas: “Por favor pon el libro en tu escritorio, Juan. Es hora de ir a almorzar”. Esto me explica qué quieres que haga y qué va a suceder después. Ahora me resulta más fácil obedecerte.
4. Soy un pensador concreto. Esto significa que interpreto el lenguaje literalmente. Me confundo mucho cuando me dices: “Te vas a morir de frío si no te pones un abrigo” cuando lo que me quiere decir es “Hace frío, ve a ponerte un abrigo”. No me digas “comes como un pajarito”, porque en mi mente me veo acercando la cabeza al plato a agarrar la comida con la boca. No entiendo los modismos, los refranes, los dobles sentidos, las inferencias, las metáforas, las alusiones ni el sarcasmo.
5. Me resulta difícil expresarte lo que necesito cuando no sé las palabras para describir mis sentimientos.
Quizás tengo hambre, estoy frustrado, asustado o confundido pero en este instante esas palabras están más allá de lo que puedo expresar. Fíjate más bien en mi lenguaje corporal, mi retraimiento, mi agitación u otras señales de que algo anda mal.
O, por otro lado: puede que suene como un “pequeño profesor” o un artista de cine, hablando sin parar o recitando parrafadas demasiado sofisticadas para mi edad. Éstos son mensajes que he memorizado del mundo que me rodea para compensar por mi déficit de lenguaje porque sé que se espera que conteste cuando me hablan. Se llama “ecolalia”.
6. Debido a que el lenguaje me resulta tan difícil, me oriento visualmente.
Por favor, muéstrame cómo hacer las cosas en lugar de solo decírmelo. Un horario visual, con fotos o imágenes sencillas, me resulta extremadamente útil durante el transcurso del día. Igual que tu agenda, a mí me quita el estrés de tener que recordar qué tengo que hacer después, me permite una transición suave entre actividades, me ayuda a manejar mi tiempo y a responder a tus expectativas.
7. Por favor, ayúdame con mis interacciones sociales.
Puede parecer que no quiero jugar con otros niños en el parque infantil, pero a veces es que simplemente no sé cómo iniciar una conversación o ponerme a jugar con otros niños. Si les dices a otros niños que me inviten a jugar fútbol o baloncesto, puede que me ponga feliz de ser incluido en el juego.
8. Si puedes determinar por qué me dan rabietas, se las puede prevenir.
Lleva un diario donde anotas la hora, el lugar, la gente y la actividad. Puede que esto revele un patrón de comportamiento. Trata de recordar que toda conducta es una forma de comunicación. Te dice, cuando mis palabras no lo pueden hacer, cómo percibo algo que está sucediendo en mi entorno.
9. Esfuérzate por considerar mi autismo como una capacidad distinta y no como una discapacidad. Mira más allá de lo que ves como limitaciones y aprecia los regalos que me ha dado el autismo.Puede ser cierto que sea pésimo para mirar a los ojos o para conversar, pero ¿te has dado cuenta de que no miento, no hago trampa en los juegos, no me chivo de mis compañeros de clase ni juzgo a las demás personas?
10.Todo lo que yo puedo llegar a ser no sucederá sin que tú seas mi fundamento.
Sé mi defensor, sé mi amigo y veremos hasta dónde puedo llegar!!
domingo, 28 de noviembre de 2010
PASTILLAS CONTRA EL DOLOR AJENO
Varios alumnos me han enviado esta noticia que publico para que podáis leerla:
Acaban de anunciar que, a partir de mañana, venderán en todas las farmacias de España unas pastillas muy especiales. Tan especiales, que en vez de curar a quien las toma, cura a millones de personas ajenas, olvidadas, que no pueden tomar las medicinas que necesitan.Se llaman "Pastillas contra el dolor ajeno".
Os sonará a Chino, pero es muy facil: Médicos Sin Fronteras (organización con la que no tengo nada que ver) va a vender estas pastillas, a un precio de 1€, para que, con la recaudación, se pueda tratar a millones de personas que sufren enfermedades olvidadas, como la enfermedad del sueño, el chagas, el sida infantil, el kala azar, la tuberculosis , o la malaria. Son enfermedades que a nosotros no nos afectan, pero que en el tercer mundo causan estragos, porque las empresas farmacéuticas venden la medicación a "precio occidental", lo que imposibilita recibir tratamiento a las personas pobres.
Así que, por 1€, os venderán seis pastillas (en realidad son caramelos de mentol) con las que ayudaréis a tratar a quienes no pueden pagarse las medicinas.
Es un precio muy bajo a pagar, y nos lo ponen muy facil: no nos piden que vayamos a África en una caravana solidaria, ni una mensualidad. Solo 1€. Menos que algunas chucherías. Menos que el autobús. Y podemos comprarlas en cualquier farmacia.
Así que, si podéis hacerme ese favor, tenéis un año, a partir de mañana, para comprar las "Pastillas contra el dolor ajeno". Y si no lo queréis hacer por mí, por pedíroslo personalmente, hacedlo por aquellos que no os lo pueden pedir directamente.
Para más información:
www.msf.es/pastillascontraeldolorajeno/
Animáos, por favor. Y, además de colaborar vosotros, animáis a vuestras familias y amigos.
Es sólo 1€.
Que ruede la rueda..
Acaban de anunciar que, a partir de mañana, venderán en todas las farmacias de España unas pastillas muy especiales. Tan especiales, que en vez de curar a quien las toma, cura a millones de personas ajenas, olvidadas, que no pueden tomar las medicinas que necesitan.Se llaman "Pastillas contra el dolor ajeno".
Os sonará a Chino, pero es muy facil: Médicos Sin Fronteras (organización con la que no tengo nada que ver) va a vender estas pastillas, a un precio de 1€, para que, con la recaudación, se pueda tratar a millones de personas que sufren enfermedades olvidadas, como la enfermedad del sueño, el chagas, el sida infantil, el kala azar, la tuberculosis , o la malaria. Son enfermedades que a nosotros no nos afectan, pero que en el tercer mundo causan estragos, porque las empresas farmacéuticas venden la medicación a "precio occidental", lo que imposibilita recibir tratamiento a las personas pobres.
Así que, por 1€, os venderán seis pastillas (en realidad son caramelos de mentol) con las que ayudaréis a tratar a quienes no pueden pagarse las medicinas.
Es un precio muy bajo a pagar, y nos lo ponen muy facil: no nos piden que vayamos a África en una caravana solidaria, ni una mensualidad. Solo 1€. Menos que algunas chucherías. Menos que el autobús. Y podemos comprarlas en cualquier farmacia.
Así que, si podéis hacerme ese favor, tenéis un año, a partir de mañana, para comprar las "Pastillas contra el dolor ajeno". Y si no lo queréis hacer por mí, por pedíroslo personalmente, hacedlo por aquellos que no os lo pueden pedir directamente.
Para más información:
www.msf.es/pastillascontraeldolorajeno/
Animáos, por favor. Y, además de colaborar vosotros, animáis a vuestras familias y amigos.
Es sólo 1€.
Que ruede la rueda..
martes, 23 de noviembre de 2010
LA TITULACIÓ D'INTEGRACIÓ SOCIAL ENTRE LES CODIFICACIONS SISPE.
El Sistema Nacional d'Ocupació (SNE), integrat pels Serveis Públics d'Ocupació autonòmics i el Servei Públic d'Ocupació Estatal, utilitza per a la gestió de la intermediació laboral la Classificació d'Ocupacions SISPE-2002 (CO-SISPE 2002) que consta de 2.123 codis d'ocupacions.Per a la gestió de la intermediació laboral, els SPE disposen, a més, d'altres instruments.
Un dels més utilitzats és la taula que recull totes les titulacions acadèmiques reglades actualment vigents a Espanya.
La titulació acadèmica "Tècnic Superior en Integració Social" existeix entre les codificades en SISPE.
La inclusió d'aquesta titulació a l'esmentada taula suposa la garantia per a tots els seus titulats de què els Serveis Públics d'Ocupació (Estatal i autonòmics) estan intermediant amb la seva titulació mitjançant aquesta taula.
Tots els demandants d'ocupació tenen recollida la seva titulació en la base de dades del Sistema d'Informació dels Serveis Públics d'Ocupació, facilitant que els empresaris puguin, per cobrir els seus llocs vacants, sol·licitar treballadors que tinguin una determinada titulació. Això suposa que tots els demandants que tenen titulacions reglades disposen d'igualtat d'oportunitats a l'hora de poder intermediar en els Serveis Públics d'Ocupació
La "Taula de titulacions reglades" i la "Classificació d’ocupacions" son les dues eines de selecció més importants en la intermediació, no essent les úniques; ja que existeixen també altres molts aspectes del currículum laboral, experiencial i de destreses i habilitats, o de coneixements específics i carnets professionals disponibles perquè els empresaris oferents, coneguin perfectament les qualitats de les persones que demanden ocupació.
El sistema informàtic de gestió de la intermediació laboral permet que la recerca de candidats per a ofertes es pugui realitzar bé per ocupació o bé per titulació (entre altres qualificacions de les quals posseeix el demandant d'ocupació).
En el cas que ens ocupa, hi ha dins de la classificació d'ocupacions, diverses ocupacions que podrien ser exercides pels tècnics superiors d'integració social, com són entre moltes d'altres:
. 3212.001.7 Tècnic en educació especial
.3531.003.9 Educador de carrer
. 3531.004.8 Educador de família
. 3532.001.4 Animador comunitari, en general
. 3539.001.5 Promotor d'igualtat d'oportunitats, en general
. 3539.003.3 Agent de desenvolupament social.
…………………….
Totes aquestes ocupacions tenen el denominador comú de ser feines d'"integració social" els professionals de les quals, en una proporció molt elevada, tenen la formació amb la titulació de "Tècnic Superior d'Integració Social".
Un dels més utilitzats és la taula que recull totes les titulacions acadèmiques reglades actualment vigents a Espanya.
La titulació acadèmica "Tècnic Superior en Integració Social" existeix entre les codificades en SISPE.
La inclusió d'aquesta titulació a l'esmentada taula suposa la garantia per a tots els seus titulats de què els Serveis Públics d'Ocupació (Estatal i autonòmics) estan intermediant amb la seva titulació mitjançant aquesta taula.
Tots els demandants d'ocupació tenen recollida la seva titulació en la base de dades del Sistema d'Informació dels Serveis Públics d'Ocupació, facilitant que els empresaris puguin, per cobrir els seus llocs vacants, sol·licitar treballadors que tinguin una determinada titulació. Això suposa que tots els demandants que tenen titulacions reglades disposen d'igualtat d'oportunitats a l'hora de poder intermediar en els Serveis Públics d'Ocupació
La "Taula de titulacions reglades" i la "Classificació d’ocupacions" son les dues eines de selecció més importants en la intermediació, no essent les úniques; ja que existeixen també altres molts aspectes del currículum laboral, experiencial i de destreses i habilitats, o de coneixements específics i carnets professionals disponibles perquè els empresaris oferents, coneguin perfectament les qualitats de les persones que demanden ocupació.
El sistema informàtic de gestió de la intermediació laboral permet que la recerca de candidats per a ofertes es pugui realitzar bé per ocupació o bé per titulació (entre altres qualificacions de les quals posseeix el demandant d'ocupació).
En el cas que ens ocupa, hi ha dins de la classificació d'ocupacions, diverses ocupacions que podrien ser exercides pels tècnics superiors d'integració social, com són entre moltes d'altres:
. 3212.001.7 Tècnic en educació especial
.3531.003.9 Educador de carrer
. 3531.004.8 Educador de família
. 3532.001.4 Animador comunitari, en general
. 3539.001.5 Promotor d'igualtat d'oportunitats, en general
. 3539.003.3 Agent de desenvolupament social.
…………………….
Totes aquestes ocupacions tenen el denominador comú de ser feines d'"integració social" els professionals de les quals, en una proporció molt elevada, tenen la formació amb la titulació de "Tècnic Superior d'Integració Social".
viernes, 19 de noviembre de 2010
JORNADES L'EDUCACIÓ I L'INTERCULTURALITAT
L’Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic (EICA) organitza aquestes jornades del 22 al 26 de novembre a les 19’30 h. al Pou de la Figuera de Barcelona, Sant Pere Més Baix 70, per apropar-nos a la diversitat cultural.
Les jornades són gratuïtes i comptaran amb diverses activitats:
* 22 de novembre: Conferència “Com treballar la interculturalitat des de l’educació” a càrrec d’Enric Prats (UB)
* 23 de novembre: Teatre de l’oprimit a càrrec de Transformas. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 24 novembre: Taula rodona “Estratègies formatives amb persones adultes des d’una perspectiva intercultural en el teixit associatiu” a càrrec d’ Elisabet Moreras (Servei Solidari), Jordi ferrer Jaureguizar (Probens), Antonia Salazar Cuesta (Eica). Modera Miguel Casanova.
* 25 de novembre: Taller Formatiu “Alfabetització de persones nouvingudes i autòctones” a càrrec d’alfons Formariz. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 26 de novembre: “Música comunitària a Sant Pere, Santa Catalina i la Ribera” a càrrec de la Fundació Privada Ribermúsica- Josep Mª Aragay. Amb els concerts de Riborquestra, BàsquetBeat i Pica Pica.
Les activitats en les que es requereix inscripció prèvia es poden fer enviant un e-mail a mediacio@eicascantic.org o trucant al telèfon 93 268 49 43, indicant les següents dades: nom i cognoms, telèfon, activitat a la que t’inscrius i indicar com t’has assabentat de la mateixa.
Les jornades són gratuïtes i comptaran amb diverses activitats:
* 22 de novembre: Conferència “Com treballar la interculturalitat des de l’educació” a càrrec d’Enric Prats (UB)
* 23 de novembre: Teatre de l’oprimit a càrrec de Transformas. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 24 novembre: Taula rodona “Estratègies formatives amb persones adultes des d’una perspectiva intercultural en el teixit associatiu” a càrrec d’ Elisabet Moreras (Servei Solidari), Jordi ferrer Jaureguizar (Probens), Antonia Salazar Cuesta (Eica). Modera Miguel Casanova.
* 25 de novembre: Taller Formatiu “Alfabetització de persones nouvingudes i autòctones” a càrrec d’alfons Formariz. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 26 de novembre: “Música comunitària a Sant Pere, Santa Catalina i la Ribera” a càrrec de la Fundació Privada Ribermúsica- Josep Mª Aragay. Amb els concerts de Riborquestra, BàsquetBeat i Pica Pica.
Les activitats en les que es requereix inscripció prèvia es poden fer enviant un e-mail a mediacio@eicascantic.org o trucant al telèfon 93 268 49 43, indicant les següents dades: nom i cognoms, telèfon, activitat a la que t’inscrius i indicar com t’has assabentat de la mateixa.
lunes, 15 de noviembre de 2010
UN DIA SIN ALCOHOL
El 15 de Noviembre se celebra el Día Sin Alcohol, es en España la campaña más antigua en materia de sensibilización social hacia la problemática de la adicción al alcohol.
A diferencia de otras campañas que hacen hincapié sobre el consumo, denuncian los abusos o defienden a ultranza la abstinencia, esta campaña nace con un solo objetivo: Que cada cual, desde la propia libertad personal, haga una prueba que le permita determinar cuál es su relación con el consumo de alcohol
.La propuesta de la Campaña es:
Prueba un día a no beber ni una sola gota de alcohol, si no te supone ningún problema, malestar o intranquilidad, es decir, si ese día sin tomar alcohol, transcurre con normalidad, es claro que la relación de ese individuo con el alcohol no es problemática. Dependiendo de grado de problemática que suponga la prueba, así será el nivel del problema que esa persona puede tener en relación al consumo de alcohol
Mira el vídeo que han hecho unos jóvenes raperos sobre la campaña:
Día promovido por la Fundación Fulgencio Benitez para la Intervención en Adicciones, en España.
A diferencia de otras campañas que hacen hincapié sobre el consumo, denuncian los abusos o defienden a ultranza la abstinencia, esta campaña nace con un solo objetivo: Que cada cual, desde la propia libertad personal, haga una prueba que le permita determinar cuál es su relación con el consumo de alcohol
.La propuesta de la Campaña es:
Prueba un día a no beber ni una sola gota de alcohol, si no te supone ningún problema, malestar o intranquilidad, es decir, si ese día sin tomar alcohol, transcurre con normalidad, es claro que la relación de ese individuo con el alcohol no es problemática. Dependiendo de grado de problemática que suponga la prueba, así será el nivel del problema que esa persona puede tener en relación al consumo de alcohol
Mira el vídeo que han hecho unos jóvenes raperos sobre la campaña:
Día promovido por la Fundación Fulgencio Benitez para la Intervención en Adicciones, en España.
domingo, 7 de noviembre de 2010
RECICLATGE URGENT PER A INVERTIR EN SALUT MENTAL
El companay Edgar Vinyals, qui va venir fa uns dies a fer una xerrada al nostre institut sobre "L'oci inclusiu" ha escrit aquest article i ens convida a compartir-lo amb ell:
Totes les persones, sigui quina sigui la nostra etiqueta, necessitem respostes, explicacions i teories que ens facin coneixedors dels fenòmens de la realitat que vivim: la cultura ens fa lliures!
Els imaginaris són construccions culturals que poden esdevenir un gran recurs per cobrir aquesta necessitat. Aquests suposen una font de seguretat en un entorn desconegut. A vegades, utilitzem sense ser conscients idees falses que ens ajuden a comprendre el que ens envolta, fent-nos sentir més segurs en un entorn que ens pot resultar advers. En aquest marc d'idees errònies es configura l'estigma que recau sobre les persones que tenen problemes de salut mental, alimentant-se dels prejudicis i estereotips socials. Aquesta cultura ens fa "lliures" per fugir del que desconeixem i ens pot fer por.
La situació de les persones afectades s'agreuja amb la creixent deshumanització en l'àmbit de la salut mental. En el panorama actual, la visió tradicional biomèdica que defensa les malalties mentals com disfuncions orgàniques, predomina en l'àmbit de la salut mental tenint el monopoli de la majoria del sector professional. Durant dècades, les teories tradicionals han transfigurat les vivències i experiències naturals dels éssers humans, convertint-los en trastorns diagnosticables que expliquen "científicament" patiments existencials que són presents en les nostres vides. Aquest model rígid i el seu discurs circular ha generat un procés de despersonalització dels individus on es posa en joc la capacitat de les persones afectades i la seva identitat social.
En conseqüència, com a usuari de la xarxa de serveis de salut mental, he viscut diverses situacions on la meva capacitat d'autonomia i autodeterminació o el que podia pensar, sentir o fer, no tenia valor si contradeia els posicionaments que segueixen aquests plantejaments. Crec que és urgent reivindicar el dret que tenim els afectats a ser part activa en el nostre procés de recuperació i establir-nos com a punt clau que formi part en les estratègies per aconseguir la nostra inclusió social.
Estic convençut que la millora dels serveis de la xarxa de salut mental passa per una acció conjunta entre administració, usuaris, professionals i familiars.
Entre tots podem obrir escletxes que il·luminin el camí de la inclusió social i alleujar la confusió que provoquen les problemàtiques de salut mental en la nostra comunitat.
Totes les persones, sigui quina sigui la nostra etiqueta, necessitem respostes, explicacions i teories que ens facin coneixedors dels fenòmens de la realitat que vivim: la cultura ens fa lliures!
Els imaginaris són construccions culturals que poden esdevenir un gran recurs per cobrir aquesta necessitat. Aquests suposen una font de seguretat en un entorn desconegut. A vegades, utilitzem sense ser conscients idees falses que ens ajuden a comprendre el que ens envolta, fent-nos sentir més segurs en un entorn que ens pot resultar advers. En aquest marc d'idees errònies es configura l'estigma que recau sobre les persones que tenen problemes de salut mental, alimentant-se dels prejudicis i estereotips socials. Aquesta cultura ens fa "lliures" per fugir del que desconeixem i ens pot fer por.
La situació de les persones afectades s'agreuja amb la creixent deshumanització en l'àmbit de la salut mental. En el panorama actual, la visió tradicional biomèdica que defensa les malalties mentals com disfuncions orgàniques, predomina en l'àmbit de la salut mental tenint el monopoli de la majoria del sector professional. Durant dècades, les teories tradicionals han transfigurat les vivències i experiències naturals dels éssers humans, convertint-los en trastorns diagnosticables que expliquen "científicament" patiments existencials que són presents en les nostres vides. Aquest model rígid i el seu discurs circular ha generat un procés de despersonalització dels individus on es posa en joc la capacitat de les persones afectades i la seva identitat social.
En conseqüència, com a usuari de la xarxa de serveis de salut mental, he viscut diverses situacions on la meva capacitat d'autonomia i autodeterminació o el que podia pensar, sentir o fer, no tenia valor si contradeia els posicionaments que segueixen aquests plantejaments. Crec que és urgent reivindicar el dret que tenim els afectats a ser part activa en el nostre procés de recuperació i establir-nos com a punt clau que formi part en les estratègies per aconseguir la nostra inclusió social.
Estic convençut que la millora dels serveis de la xarxa de salut mental passa per una acció conjunta entre administració, usuaris, professionals i familiars.
Entre tots podem obrir escletxes que il·luminin el camí de la inclusió social i alleujar la confusió que provoquen les problemàtiques de salut mental en la nostra comunitat.
miércoles, 3 de noviembre de 2010
NOVA SORTIDA PROFESSIONAL PER ALS INTEGRADORS: L'ASSITENT PERSONAL
El Departament d'Acció Social i Ciutadania amplia a tots els graus de dependència la prestació de l'assistent personal. A més, a partir d'ara aquesta prestació es podrà atorgar també en forma de servei. La Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència només contempla l'assistència personal com a prestació econòmica. Amb aquesta nova regulació, el Departament vol potenciar les prestacions en forma de servei i millorar-ne la qualitat, d'acord amb la Llei de Serveis Socials.
Catalunya ha estat pionera en la regulació de la figura de l'assistent personal. L'any 2007, el Departament ja va posar en marxa una experiència pilot amb la col·laboració de la Federació ECOM i la Fundació Autònoma Solidària per avaluar la viabilitat d'un servei d'assistència personal. La Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència inclou des de la seva posada en marxa aquesta figura en el seu catàleg de prestacions. A Catalunya, s'han establert dues modalitats:
Assistència personal de suport en l'acompanyament a activitats laborals, ocupacionals i/o formatives. Aquest servei ofereix suport a la persona amb dependència en els desplaçaments a les activitats laborals, ocupacionals i formatives regulars i és compatible amb els serveis d'ajuda a domicili, centre de dia, centre de dia d'atenció especialitzada i centre ocupacional.
Assistència personal de suport a la vida autònoma i d'integració social i comunitària. Ofereix suport en el desenvolupament d'activitats de la vida diària, així com en les activitats de caràcter laboral, ocupacional, formatiu, de relació social, cultural i de participació associativa. Aquesta modalitat inclou com a mínim accions d'atenció personal; suport a l'organització, la neteja i l'ordre de la llar; acompanyament i suport en les activitats laborals, ocupacionals, formatives i culturals, entre altres; i altres accions que formin part del pla d'activitats de la persona beneficiària.
L'assistent personal i les entitats acreditades
La nova ordre també regula la professió de l'assistent personal i l'acreditació de les entitats que ofereixen aquest tipus de servei. En el primer cas, es defineix a l'assistent personal com el professional d'atenció directa a la persona amb dependència. La seva funció és proporcionar el suport personal necessari per superar les limitacions funcionals de les persones en situació de dependència i col·laborar en tasques de la vida quotidiana per tal de potenciar la seva autonomia personal i fomentar la seva vida independent.
Les persones que vulguin exercir com assistent personal hauran de reunir els següents requisits:
Ser major de 18 anys.
Reunir les condicions d'idoneïtat per prestar els serveis, que es valorarà tenint en compte l'experiència i la formació prèvia de l'assistent i les necessitats de la persona a la qual es dóna el servei.
Prestar els serveis mitjançant contracte amb entitat acreditada o directament a través de contracte amb la persona dependent.
Estar afiliat, d'alta i cotitzar a la Seguretat Social.
En el cas de les entitats d'assistència personal, caldrà que estiguin acreditades i inscrites en el Registre d'entitats, serveis i establiments socials del Departament d'Acció Social i Ciutadania. D'aquesta manera, es garanteix la qualitat del servei.
Per saber quines seran les entitats acreditades que contractaran aquest perfil mireu la pàgina www.gencat.cat/dasc on es publicaran.
Catalunya ha estat pionera en la regulació de la figura de l'assistent personal. L'any 2007, el Departament ja va posar en marxa una experiència pilot amb la col·laboració de la Federació ECOM i la Fundació Autònoma Solidària per avaluar la viabilitat d'un servei d'assistència personal. La Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència inclou des de la seva posada en marxa aquesta figura en el seu catàleg de prestacions. A Catalunya, s'han establert dues modalitats:
Assistència personal de suport en l'acompanyament a activitats laborals, ocupacionals i/o formatives. Aquest servei ofereix suport a la persona amb dependència en els desplaçaments a les activitats laborals, ocupacionals i formatives regulars i és compatible amb els serveis d'ajuda a domicili, centre de dia, centre de dia d'atenció especialitzada i centre ocupacional.
Assistència personal de suport a la vida autònoma i d'integració social i comunitària. Ofereix suport en el desenvolupament d'activitats de la vida diària, així com en les activitats de caràcter laboral, ocupacional, formatiu, de relació social, cultural i de participació associativa. Aquesta modalitat inclou com a mínim accions d'atenció personal; suport a l'organització, la neteja i l'ordre de la llar; acompanyament i suport en les activitats laborals, ocupacionals, formatives i culturals, entre altres; i altres accions que formin part del pla d'activitats de la persona beneficiària.
L'assistent personal i les entitats acreditades
La nova ordre també regula la professió de l'assistent personal i l'acreditació de les entitats que ofereixen aquest tipus de servei. En el primer cas, es defineix a l'assistent personal com el professional d'atenció directa a la persona amb dependència. La seva funció és proporcionar el suport personal necessari per superar les limitacions funcionals de les persones en situació de dependència i col·laborar en tasques de la vida quotidiana per tal de potenciar la seva autonomia personal i fomentar la seva vida independent.
Les persones que vulguin exercir com assistent personal hauran de reunir els següents requisits:
Ser major de 18 anys.
Reunir les condicions d'idoneïtat per prestar els serveis, que es valorarà tenint en compte l'experiència i la formació prèvia de l'assistent i les necessitats de la persona a la qual es dóna el servei.
Prestar els serveis mitjançant contracte amb entitat acreditada o directament a través de contracte amb la persona dependent.
Estar afiliat, d'alta i cotitzar a la Seguretat Social.
En el cas de les entitats d'assistència personal, caldrà que estiguin acreditades i inscrites en el Registre d'entitats, serveis i establiments socials del Departament d'Acció Social i Ciutadania. D'aquesta manera, es garanteix la qualitat del servei.
Per saber quines seran les entitats acreditades que contractaran aquest perfil mireu la pàgina www.gencat.cat/dasc on es publicaran.
domingo, 24 de octubre de 2010
PREMIO NOBEL DE LA PAZ
Mahfoud alumno de 2n ISO ens ha fet arribar aquest missatge per tal de que el publiquem al blog:
Liu Xiabo se enteró de que había ganado el Premio Nobel de la Paz por los guardias de la prisión en la que está encerrado. Liu, que cumple 11 años de condena sólo por pedir pacíficamente democracia y respeto por los derechos humanos en China, es un preso de conciencia y debe ser puesto en libertad inmediatamente.
El Gobierno chino está demostrando un claro desprecio por los derechos humanos al mantener en la cárcel al Premio Nobel de la Paz y acosar a su mujer, Liu Xia, que está bajo arresto domiciliario.
En el mundo, hay miles de presos de conciencia que sólo te tienen a ti para denunciar la tragedia en la que viven. Lo que les diferencia de Liu Xiabo es que no han conseguido el Premio Nobel de la Paz y que nadie habla de ellos. Lo que les hace iguales es su valentía, el riesgo que corren y el trabajo diario de Amnistía Internacional para liberarlos. Tú también puedes hacerlo: únete a Amnistía Internacional y lucha cada día por la libertad de expresión en el mundo.
Liu Xiabo se enteró de que había ganado el Premio Nobel de la Paz por los guardias de la prisión en la que está encerrado. Liu, que cumple 11 años de condena sólo por pedir pacíficamente democracia y respeto por los derechos humanos en China, es un preso de conciencia y debe ser puesto en libertad inmediatamente.
El Gobierno chino está demostrando un claro desprecio por los derechos humanos al mantener en la cárcel al Premio Nobel de la Paz y acosar a su mujer, Liu Xia, que está bajo arresto domiciliario.
En el mundo, hay miles de presos de conciencia que sólo te tienen a ti para denunciar la tragedia en la que viven. Lo que les diferencia de Liu Xiabo es que no han conseguido el Premio Nobel de la Paz y que nadie habla de ellos. Lo que les hace iguales es su valentía, el riesgo que corren y el trabajo diario de Amnistía Internacional para liberarlos. Tú también puedes hacerlo: únete a Amnistía Internacional y lucha cada día por la libertad de expresión en el mundo.
miércoles, 20 de octubre de 2010
ESTUDI SOBRE LA DISCAPACITAT REALITZAT PER L'ASSOCIACIO AMPUTATS SANT JORDI
Un total de 1.800 alumnes de 18 centres educatius de Barcelona i de l'àrea metropolitana s'han posat a la pell de persones amb discapacitat. Segons un estudi, elaborat amb dades que han proporcionat aquests joves, aquest treball educatiu és la millor mesura per fomentar la consciència social i la solidaritat amb un col·lectiu que reclama que s'accepti la discapacitat com un fet natural.
La Rosalia Lázaro ha guanyat dues medalles d'or i una de plata, malgrat tenir una discapacitat visual. L'atleta paralímpica no s'ha volgut perdre la presentació d'un estudi pioner en educació en valors vers la discapacitat.
Aquest treball de recerca, que ha elaborat l'Associació d'Amputats Sant Jordi, es basa en les activitats d'educació que han apropat 1.800 alumnes de 18 centres educatius de Barcelona i l'àrea metropolitana a realitats com les de la Rosalia Lázaro.
La principal conclusió és que la formació de nens i joves sobre la discapacitat és la millor mesura per fomentar la consciència social i la solidaritat amb aquest col·lectiu.
"Amb una petita intervenció aconseguim potenciar la comprensió, l'acceptació i la integració de les persones amb discapacitat", explica Pilar Díaz, presidenta de l'Associació d'Amputats Sant Jordi.
Posar-se a la pell de les persones amb discapacitat
Caminar amb crosses, moure's amb una cadira de rodes o sense poder-hi veure són algunes de les activitats pràctiques amb les quals els joves que han participat en aquest estudi s'han pogut posar a la pell de les persones amb discapacitat.
A més, han tingut l'oportunitat de conèixer persones amb algun tipus de discapacitat i conèixer de prop la realitat d'aquestes persones; fet que ha contribuït a canviar la percepció que en tenien.
D'aquesta manera els joves s'adonen que "no és la discapacitat la que ens impedeix fer coses, són les barreres", en paraules de Díaz.
Tot i que Barcelona és la ciutat d'Europa més accessible, més enllà de les barreres físiques, encara hi ha molt per fer. L'estudi també constata que avui en dia encara hi ha molt desconeixement sobre la discapacitat.
"L'objectiu és que s'accepti la discapacitat com un fet natural", afirma Díaz, que considera que els joves poden contribuir al fet que els seus pares també en canviïn la seva percepció.
La Rosalia Lázaro ha guanyat dues medalles d'or i una de plata, malgrat tenir una discapacitat visual. L'atleta paralímpica no s'ha volgut perdre la presentació d'un estudi pioner en educació en valors vers la discapacitat.
Aquest treball de recerca, que ha elaborat l'Associació d'Amputats Sant Jordi, es basa en les activitats d'educació que han apropat 1.800 alumnes de 18 centres educatius de Barcelona i l'àrea metropolitana a realitats com les de la Rosalia Lázaro.
La principal conclusió és que la formació de nens i joves sobre la discapacitat és la millor mesura per fomentar la consciència social i la solidaritat amb aquest col·lectiu.
"Amb una petita intervenció aconseguim potenciar la comprensió, l'acceptació i la integració de les persones amb discapacitat", explica Pilar Díaz, presidenta de l'Associació d'Amputats Sant Jordi.
Posar-se a la pell de les persones amb discapacitat
Caminar amb crosses, moure's amb una cadira de rodes o sense poder-hi veure són algunes de les activitats pràctiques amb les quals els joves que han participat en aquest estudi s'han pogut posar a la pell de les persones amb discapacitat.
A més, han tingut l'oportunitat de conèixer persones amb algun tipus de discapacitat i conèixer de prop la realitat d'aquestes persones; fet que ha contribuït a canviar la percepció que en tenien.
D'aquesta manera els joves s'adonen que "no és la discapacitat la que ens impedeix fer coses, són les barreres", en paraules de Díaz.
Tot i que Barcelona és la ciutat d'Europa més accessible, més enllà de les barreres físiques, encara hi ha molt per fer. L'estudi també constata que avui en dia encara hi ha molt desconeixement sobre la discapacitat.
"L'objectiu és que s'accepti la discapacitat com un fet natural", afirma Díaz, que considera que els joves poden contribuir al fet que els seus pares també en canviïn la seva percepció.
martes, 19 de octubre de 2010
QUÈ PUC FER JO EN ÈPOCA DE CRISI PER AJUDAR A COMBATRE LA POBRESA?
Coincidint amb el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, la Taula d'Entitats del Tercer Sector ha proposat 10 punts claus per col·laborar en fer un món molt més just. Recollits al web de 'Donem el millor de nosaltres' els punts proposen:
1. Dóna un 0,7% del teu sou a fins socials
2. Organitza una campanya de recollida d'aliments a la teva feina o comunitat
3. Gasta només el que necessitis, sigues respectuós amb el medi ambient i amb els recursos que tenim. No llencis menjar.
4. Fes-te voluntari a menjadors socials, a entitats de persones sense llar o del projecte social del que et sentis més a prop
5. Ajuda a les persones nouvingudes en la seva integració (ensenya la llengua i la cultura, explica els drets i els deures...). Aquestes persones contribueixen al nostre creixement
6. Si tens una empresa, planteja't la contractació de persones en risc d'exclusió social i de joves que busquen la seva primera feina
7. Fes xarxa per ajudar persones que busquen feina: fes circular els currículums, posa en contacte gent que busqui feina amb empreses...
8. Si tens un pis buit, lloga'l. No tinguis por, avui les administracions donen suport a aquest tipus de contracte
9. Col·labora amb entitats que treballen amb nens en risc d'exclusió. Ofereix-te a donar suport educatiu a infants amb dificultats a l'escola. Fes companyia i tingues cura dels nens que no tenen un entorn familiar adequat
10. Ajuda la gent gran de la teva comunitat (acompanya a comprar o a anar al metge, fes companyia...)
1. Dóna un 0,7% del teu sou a fins socials
2. Organitza una campanya de recollida d'aliments a la teva feina o comunitat
3. Gasta només el que necessitis, sigues respectuós amb el medi ambient i amb els recursos que tenim. No llencis menjar.
4. Fes-te voluntari a menjadors socials, a entitats de persones sense llar o del projecte social del que et sentis més a prop
5. Ajuda a les persones nouvingudes en la seva integració (ensenya la llengua i la cultura, explica els drets i els deures...). Aquestes persones contribueixen al nostre creixement
6. Si tens una empresa, planteja't la contractació de persones en risc d'exclusió social i de joves que busquen la seva primera feina
7. Fes xarxa per ajudar persones que busquen feina: fes circular els currículums, posa en contacte gent que busqui feina amb empreses...
8. Si tens un pis buit, lloga'l. No tinguis por, avui les administracions donen suport a aquest tipus de contracte
9. Col·labora amb entitats que treballen amb nens en risc d'exclusió. Ofereix-te a donar suport educatiu a infants amb dificultats a l'escola. Fes companyia i tingues cura dels nens que no tenen un entorn familiar adequat
10. Ajuda la gent gran de la teva comunitat (acompanya a comprar o a anar al metge, fes companyia...)
domingo, 17 de octubre de 2010
12a EDICIÓ DE LES JORNADES DE PAU I COOPERACIÓ A SANTA COLOMA
Del 14 al 30 d'octubre es celebren a Santa Coloma les jornades de pau i cooperació, volem destacar dins de les mateixes l'exposició fotogràfica "Mundo Zapara" de Raül de la Morena, sobre l'Amazònia equatoperuana i els pobles indígenes (Mas Fonollar).
El dia 21 a les 19:30 a la Biblioteca Singuerlin es farà una conferència sobre "Lideratge femení, desenvolupament i drets humans" a càrrec de la directora executiva del Centre llatinoamericà per al Desenvolupament Rural de Xile.
El día 18 a les 20:00 a la Biblioteca Central hi haurà una conferència sobre els "Drets Humans al Sahara Ocupat" a càrrec de l'Associació Catalana de Juristes Democrates i del Comité de Suport a l'Autodeterminació del Poble Saharaui Ocupat.
El dia 19 a la Casa de la Solidaritat es projectarà el video "Sensacions sobre Diabugu Batapa".
El dia 20 a les 20 hores a la Biblioteca Singuerlin hi haurà la conferencia sobre "la Comissió de Solidaritat a Catalunya".
Finalment, el dia 22 a l'Auditori tindrà lloc la jornada "Dialegs locals sobre l'agenda de la cohesió social: reptes per a la cooperació descentralitzada amb America Llatina".
El dia 21 a les 19:30 a la Biblioteca Singuerlin es farà una conferència sobre "Lideratge femení, desenvolupament i drets humans" a càrrec de la directora executiva del Centre llatinoamericà per al Desenvolupament Rural de Xile.
El día 18 a les 20:00 a la Biblioteca Central hi haurà una conferència sobre els "Drets Humans al Sahara Ocupat" a càrrec de l'Associació Catalana de Juristes Democrates i del Comité de Suport a l'Autodeterminació del Poble Saharaui Ocupat.
El dia 19 a la Casa de la Solidaritat es projectarà el video "Sensacions sobre Diabugu Batapa".
El dia 20 a les 20 hores a la Biblioteca Singuerlin hi haurà la conferencia sobre "la Comissió de Solidaritat a Catalunya".
Finalment, el dia 22 a l'Auditori tindrà lloc la jornada "Dialegs locals sobre l'agenda de la cohesió social: reptes per a la cooperació descentralitzada amb America Llatina".
miércoles, 13 de octubre de 2010
ACOMIADAMENT DE INTEGRADORS SOCIALS ALS IES
Continúan las irregularidades que afectan a compañeros/as integradores/as que trabajan en centros educativos. ¿Que podemos hacer?
Debemos pensar como hacer presión y apoyar a los/as compañeros/as que trabajan a través del Departament de Educacio. Ya han empezado a sufrir los despidos.
Recordemos que es el Departament quien crea el perfil formativo sin asegurarse la correspondencia en materia laboral.
La Administración hace oídos sordos a nuestras necesidades y, para colmo, el Departament que nos crea nos retira su respaldo.
¡¡¡ No podemos consentirlo y quedarnos con las manos atadas !!!
En este barco estamos todos y todas....¿Que sugerís? ¿Que podemos hacer?
Si alguien conoce o tiene contactos en televisión, radio, periódicos, en el departement d'educuació, porfavor contactar con tisoc para dar a conocer a todo EL MUNDO la situación del integrador social y más ahora con los despidos de nuestros compañeros que trabajaban en los IES!!!!
Todo el que pueda ayudar con contactos se agradeceria que enviara un email a tisocatalunya@gmail.com.
Debemos pensar como hacer presión y apoyar a los/as compañeros/as que trabajan a través del Departament de Educacio. Ya han empezado a sufrir los despidos.
Recordemos que es el Departament quien crea el perfil formativo sin asegurarse la correspondencia en materia laboral.
La Administración hace oídos sordos a nuestras necesidades y, para colmo, el Departament que nos crea nos retira su respaldo.
¡¡¡ No podemos consentirlo y quedarnos con las manos atadas !!!
En este barco estamos todos y todas....¿Que sugerís? ¿Que podemos hacer?
Si alguien conoce o tiene contactos en televisión, radio, periódicos, en el departement d'educuació, porfavor contactar con tisoc para dar a conocer a todo EL MUNDO la situación del integrador social y más ahora con los despidos de nuestros compañeros que trabajaban en los IES!!!!
Todo el que pueda ayudar con contactos se agradeceria que enviara un email a tisocatalunya@gmail.com.
jueves, 7 de octubre de 2010
EL PARLAMENT APROVA LA LLEI DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT DE CATALUNYA
El passat 23 de setembre el Ple del Parlament va aprovar la Llei de Polítiques de Joventut que regula l'única competència exclusiva de la Generalitat pendent de desplegar des de l'entrada en vigor de l'Estatut de Sau, el 1979. Aquesta nova llei determina que els poders públics han de fer polítiques específiques per a l'un milió tres-cents mil joves que hi ha a Catalunya i té com a eixos centrals l'emancipació i la participació.
Un dels aspectes més destacats de la Llei és la creació de la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, que ja s'ha començat a materialitzar amb les Oficines Joves desplegades per tot el territori. El text situa el Pla Nacional de Joventut com a ideari de les polítiques de joventut tant de la Generalitat, com dels governs locals i de les entitats i posa les base per regularitzar els professionals que es dediquen al sector de polítiques per als i les joves.
Després del dictamen favorable del Consell de Garanties Estatutàries que conclou que la Llei de Polítiques de Joventut no vulnera l'autonomia local, la nova norma jurídica ha obtingut el suport de la cambra. La Llei blinda la competència exclusiva que l'Estatut atorga a la Generalitat en matèria de joventut, deixant clar que correspon al Govern i els ens locals catalans l'impuls de les polítiques per a joves. Això inclou la gestió de les subvencions de l'Estat i de la Unió Europea.
La llei crea la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, que el Govern desplegarà fins al 2015. Comptarà amb 64 Oficines Joves que agrupen, en una finestra única, tots els serveis per a l'emancipació juvenil que presten les diferents administracions. Les Oficines Joves ofereixen una atenció pròxima, integral i personalitzada i disposen d'un catàleg de serveis especialitzats: borsa jove d'habitatge, oficina jove de treball, punt d'informació juvenil, així com assessoraments en matèria legal, de salut o cultura a càrrec de professionals especialitzats.
Actualment ja funcionen 12 Oficines Joves (l'Alt Urgell, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Garraf, les Garrigues, el Gironès, el Montsià, la Noguera, el Priorat, la Selva, el Tarragonès i el Vallès Oriental) i està previst que aquest any se n'obrin al Baix Ebre, el Maresme, Osona i el Solsonès. Les oficines s'implantaran a totes les capitals de comarca i a les ciutats de més de 50.000 habitants.
El Pla és el marc de referència de les polítiques per a joves de Generalitat, món local i entitats juvenils. D'aquesta manera es consolida el treball conjunt dut a terme els últims anys entre les diferents administracions públiques i el teixit associatiu juvenil.
La Llei, a més, potencia la transversalitat de les polítiques per a joves i estableix que tots el departaments del Govern comparteixen responsabilitats en matèria de joventut. El text també reconeix noves formes de participació juvenil com els consells locals de joventut o els grups de joves.
Aquest col·lectiu, cada cop més nombrós, sovint ha hagut de treballar en condicions de precarietat laboral i sense itineraris de professionalització. Amb la Llei se supera aquest dèficit i es posen recursos al seu abast per tal que puguin dur a terme la seva feina.
La llei impulsarà la creació d'un Registre d'Equipaments i Serveis Juvenils per conèixer els recursos públics de què disposa el país i decidir quins seran necessaris per donar uns serveis adequats a la ciutadania jove.
La norma acota la joventut en la franja d'edat entre els 16 i els 29 anys, llevat per a polítiques públiques concretes (com les d'educació sexual, que es poden avançar des de l'adolescència, o les d'habitatge, que s'allarguen fins als 35 anys). És a partir dels 16 anys quan un o una jove ja té l'edat per poder emancipar-se civilment, incorporar-se al món laboral o triar itineraris educatius voluntàriament.
Es defineix la joventut com aquell col·lectiu majoritàriament immers en processos de formació i/o inserció laboral i/o d'emancipació domiciliar amb unes necessitats específiques. Les persones joves viuen una etapa de transició cap a la vida adulta que es caracteritza per la dificultat d'exercir la ciutadania, tant a nivell social i polític, com econòmic i cultural.
L'aprovació de la Llei s'emmarca en l'aposta del Govern per les polítiques d'emancipació juvenil, especialment en un moment en què el col·lectiu jove està rebent un fort impacte de la crisi. L'aprovació d'aquesta norma se suma a d'altres iniciatives de la Generalitat en matèria de joventut, com la renovació del Pla Nacional de Joventut de Catalunya fins al 2020; la signatura de l'Acord de Mesures per a l'Ocupació Juvenil amb els agents socials, dotat amb més de 200 milions, per lluitar contra la crisi i la precarietat laboral, o l'aprovació del Pacte Nacional per a l'Habitatge, amb especial atenció a les necessitats dels i les joves.
Un dels aspectes més destacats de la Llei és la creació de la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, que ja s'ha començat a materialitzar amb les Oficines Joves desplegades per tot el territori. El text situa el Pla Nacional de Joventut com a ideari de les polítiques de joventut tant de la Generalitat, com dels governs locals i de les entitats i posa les base per regularitzar els professionals que es dediquen al sector de polítiques per als i les joves.
Després del dictamen favorable del Consell de Garanties Estatutàries que conclou que la Llei de Polítiques de Joventut no vulnera l'autonomia local, la nova norma jurídica ha obtingut el suport de la cambra. La Llei blinda la competència exclusiva que l'Estatut atorga a la Generalitat en matèria de joventut, deixant clar que correspon al Govern i els ens locals catalans l'impuls de les polítiques per a joves. Això inclou la gestió de les subvencions de l'Estat i de la Unió Europea.
La llei crea la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, que el Govern desplegarà fins al 2015. Comptarà amb 64 Oficines Joves que agrupen, en una finestra única, tots els serveis per a l'emancipació juvenil que presten les diferents administracions. Les Oficines Joves ofereixen una atenció pròxima, integral i personalitzada i disposen d'un catàleg de serveis especialitzats: borsa jove d'habitatge, oficina jove de treball, punt d'informació juvenil, així com assessoraments en matèria legal, de salut o cultura a càrrec de professionals especialitzats.
Actualment ja funcionen 12 Oficines Joves (l'Alt Urgell, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Garraf, les Garrigues, el Gironès, el Montsià, la Noguera, el Priorat, la Selva, el Tarragonès i el Vallès Oriental) i està previst que aquest any se n'obrin al Baix Ebre, el Maresme, Osona i el Solsonès. Les oficines s'implantaran a totes les capitals de comarca i a les ciutats de més de 50.000 habitants.
El Pla és el marc de referència de les polítiques per a joves de Generalitat, món local i entitats juvenils. D'aquesta manera es consolida el treball conjunt dut a terme els últims anys entre les diferents administracions públiques i el teixit associatiu juvenil.
La Llei, a més, potencia la transversalitat de les polítiques per a joves i estableix que tots el departaments del Govern comparteixen responsabilitats en matèria de joventut. El text també reconeix noves formes de participació juvenil com els consells locals de joventut o els grups de joves.
Aquest col·lectiu, cada cop més nombrós, sovint ha hagut de treballar en condicions de precarietat laboral i sense itineraris de professionalització. Amb la Llei se supera aquest dèficit i es posen recursos al seu abast per tal que puguin dur a terme la seva feina.
La llei impulsarà la creació d'un Registre d'Equipaments i Serveis Juvenils per conèixer els recursos públics de què disposa el país i decidir quins seran necessaris per donar uns serveis adequats a la ciutadania jove.
La norma acota la joventut en la franja d'edat entre els 16 i els 29 anys, llevat per a polítiques públiques concretes (com les d'educació sexual, que es poden avançar des de l'adolescència, o les d'habitatge, que s'allarguen fins als 35 anys). És a partir dels 16 anys quan un o una jove ja té l'edat per poder emancipar-se civilment, incorporar-se al món laboral o triar itineraris educatius voluntàriament.
Es defineix la joventut com aquell col·lectiu majoritàriament immers en processos de formació i/o inserció laboral i/o d'emancipació domiciliar amb unes necessitats específiques. Les persones joves viuen una etapa de transició cap a la vida adulta que es caracteritza per la dificultat d'exercir la ciutadania, tant a nivell social i polític, com econòmic i cultural.
L'aprovació de la Llei s'emmarca en l'aposta del Govern per les polítiques d'emancipació juvenil, especialment en un moment en què el col·lectiu jove està rebent un fort impacte de la crisi. L'aprovació d'aquesta norma se suma a d'altres iniciatives de la Generalitat en matèria de joventut, com la renovació del Pla Nacional de Joventut de Catalunya fins al 2020; la signatura de l'Acord de Mesures per a l'Ocupació Juvenil amb els agents socials, dotat amb més de 200 milions, per lluitar contra la crisi i la precarietat laboral, o l'aprovació del Pacte Nacional per a l'Habitatge, amb especial atenció a les necessitats dels i les joves.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)