Et presentem la programació de ‘Catalunya Cinema’, una setmana pensada per celebrar l’èxit que ha obtingut el nostre cinema durant el darrer any.
De l’11 al 15 d’abril, als cinemes de 9 poblacions de Catalunya, recordarem els 10 films més destacats de l’any passat i organitzarem sessions molt especials en les que comptarem amb la presència dels autors del film projectat (actors, directors, tècnics…).
Pel·lícules d’autor
El cinema català ha obtingut nombrosos premis als festivals més importants del món (els de classe A). Aquest és un èxit que ens confirma com una cinematografia amb caràcter: Aita; Bicicleta, Cullera, Poma; Elisa K; La mosquitera, i Pa negre.
Pel·lícules taquilleres
Les seves històries, actors… han enamorat al públic, convertint-se en les pel·lícules més vistes de l’any passat a les sales catalanes. Una bona oportunitat per veure aquelles que se’t van escapar: Herois; You willl meet a tall dark stranger (Coneixeràs l’home dels teus somnis); Buried (Enterrat); Viatge màgic a Àfrica, i Bruc.
Cloenda
Acabarem el dissabte, dia 16 a les 12h, amb una taula rodona a la Filmoteca de Catalunya en la que participaran els directors de les pel·lícules que conformen ‘Catalunya Cinema’. Un debat que estarà centrat entorn la creativitat i el cinema català contemporani.
En aquesta adreça teniu el programa del Catalunya Cinema:
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/catalunyacinema/files/2011/04/CC_tr%C3%ADptic.pdf
viernes, 8 de abril de 2011
jueves, 31 de marzo de 2011
AJUDEM A LES PERSONES CEGUES A QUE PUGUIN VOTAR LLIUREMENT!!!
Hace unas semanas Juanjo nos pedía que le ayudáramos a que él y miles de personas ciegas pudieran ejercer el derecho al voto secreto y libre en las próximas elecciones municipales, ni más ni menos que como cualquier ciudadano. Consiguió que más de 2.000 personas le apoyaran.
Lamentablemente el Congreso de los Diputados ha decidido implantar solamente una “experiencia piloto” del voto accesible en las próximas elecciones municipales en algunos colegios electorales que todavía no han sido concretados. Como dice Juanjo, es inaceptable. Ya se han hecho suficientes pruebas en los últimos años: es el momento de dar una respuesta más contundente y decirle al Gobierno que las personas ciegas también tienen derecho al voto secreto.
Firma ahora la petición de Juanjo y ayúdale a cambiar este sistema electoral que limita sus derechos >>
Los representantes políticos han ulitizado, una vez más, una excusa que se repite en cada elección: es necesario hacer pruebas. Pero el derecho al voto libre y secreto de todas las personas está reconocido en la Constitución Española... ¡desde 1978!. Es indignante: se ha tenido el tiempo suficiente para implantar el sistema Braille como ya se ha hecho en las elecciones generales y europeas, donde se demostró que era efectivo y viable económicamente. Es un caso evidente de falta de voluntad política.
Demostremos que nosotros sí tenemos esa voluntad y, sobre todo, la fuerza para cambiarlo. Si no conseguimos que se reconozca también este derecho en la próximas elecciones municipales, miles de personas como Juanjo volverán a depender de otras para ejercer su derecho al voto. Hagamos un último esfuerzo para decirle al Gobierno que todos debemos poder votar en igualdad de condiciones y sin discriminación. Que las personas ciegas puedan votar, en definitiva, con tus mismos derechos.
Únete ahora a la peticion de Juanjo y paremos esta bofetada a los derechos de las personas ciegas >>
Muchas gracias por tu apoyo y por todo lo que haces.
El Equipo de Actuable
Lamentablemente el Congreso de los Diputados ha decidido implantar solamente una “experiencia piloto” del voto accesible en las próximas elecciones municipales en algunos colegios electorales que todavía no han sido concretados. Como dice Juanjo, es inaceptable. Ya se han hecho suficientes pruebas en los últimos años: es el momento de dar una respuesta más contundente y decirle al Gobierno que las personas ciegas también tienen derecho al voto secreto.
Firma ahora la petición de Juanjo y ayúdale a cambiar este sistema electoral que limita sus derechos >>
Los representantes políticos han ulitizado, una vez más, una excusa que se repite en cada elección: es necesario hacer pruebas. Pero el derecho al voto libre y secreto de todas las personas está reconocido en la Constitución Española... ¡desde 1978!. Es indignante: se ha tenido el tiempo suficiente para implantar el sistema Braille como ya se ha hecho en las elecciones generales y europeas, donde se demostró que era efectivo y viable económicamente. Es un caso evidente de falta de voluntad política.
Demostremos que nosotros sí tenemos esa voluntad y, sobre todo, la fuerza para cambiarlo. Si no conseguimos que se reconozca también este derecho en la próximas elecciones municipales, miles de personas como Juanjo volverán a depender de otras para ejercer su derecho al voto. Hagamos un último esfuerzo para decirle al Gobierno que todos debemos poder votar en igualdad de condiciones y sin discriminación. Que las personas ciegas puedan votar, en definitiva, con tus mismos derechos.
Únete ahora a la peticion de Juanjo y paremos esta bofetada a los derechos de las personas ciegas >>
Muchas gracias por tu apoyo y por todo lo que haces.
El Equipo de Actuable
martes, 22 de marzo de 2011
BOIG PER LA SALUT ALTERNATIVA
Aquí teniu un nou article de l'Edgar Vinyals (Sarau) per a que descobriu més coses sobre la salut mental!!!!:
L'ésser humà té una capacitat meravellosa de descobrir, aprendre i canviar la seva realitat. Gràcies a això l'espècie humana evoluciona any rere any, les persones intentem millorar el nostre benestar dia a dia i el Punset ens delecta amb el seu savor faire programa rere programa.
Un dels trets típics postmoderns és l'avenç en desenvolupar formes de vida més saludables i sostenibles que millorin la nostra salut i la de la Terra Mare. Aquesta preuada cultura ens convida a incorporar bons hàbits i a consumir productes i serveis beneficiosos per al nostre benestar biopsicosocial.
Fa poc vaig descobrir la paraulota 'ortorexia' que és un trastorn alimentari relacionat amb l'obsessió i l'addicció al menjar sa. En quadres extrems pot provocar desnutrició i morts per inanició. Més conegudes són les seves cosines 'vigorexia' i 'tanorexia' que són respectivament addiccions a l'esport i a prendre el sol.
Aquestes problemàtiques sociosanitàries, fruits dels excessos i la dependència són una malauradament una clara mostra de com les persones som capaces de convertir aspectes històricament relacionats amb la salut en perills o riscs per la salut.
Un altre cas paradigmàtic és el dels psicofàrmacs. Evidentment resulten una eina imprescindible en alguns casos molt greus de psicosis, així com en la gran majoria de les situacions de crisi. Ningú pot dubtar que el seu ús és molt necessari en les etapes on les intervencions giren al voltant de la recuperació de l'equilibri clínic de les persones que tenen un trastorn mental greu.
Ara bé, d'igual manera que en els exemples anteriors, l'abús pot resultar molt perjudicial per la salut humana i pot generar conseqüències greus que van molt més enllà dels efectes secundaris.
Darrerament s'ha publicat a Archives of General Psychiatry un estudi sobre com afecta el tractament crònic amb antipsicòtics al volum cerebral. En aquest estudi es demostra que l'ús de certes quantitats d'antipsicòtics eliminen teixits cerebrals que provoquen pèrdues irreversibles en les capacitats cognitives.
Curiosament fins fa dies la majoria d'estudis que ens arribaven avalaven pseudocientíficament que l'ús d'antipsicòtics tenia un efecte neuroportector i fins i tot afavorien la regeneració de neurones mortes.
Mentida podrida!
Aquest és un exemple més que serveis per denunciar la manipulació de la indústria farmacèutica que durant dècades ens ha venut que les intervencions passaven únicament i exclusiva per la prescripció d'antipsicòtics, ansiolítics, antidepressius i d'altres.
Per sort per la salut mental de tots, ens trobem en un moment d'obertura on alguns psiquiatres comencen a reconèixer la necessitat d'un treball complementari que ampliï i profunditzi els models actuals.
És responsabilitat de tots els professionals del sector treballar per aconseguir aquest canvi que transformi els posicionaments professionals tradicionals.
Entre tots podem innovar amb una perspectiva social i humanista que complementi la mirada biomèdica per potenciar un abordatge integral que promocioni el benestar de totes les àrees de la persona.
Perquè la salut mental passa sobretot per les relacions socials sanes i els hàbits saludables!
Això sí, estigueu a l'aguait que ja sabem que els excessos i els radicalismes són perjudicials.
Ara que arriba el bon temps descanseu, mengeu gelats i poseu-vos cremeta...
L'ésser humà té una capacitat meravellosa de descobrir, aprendre i canviar la seva realitat. Gràcies a això l'espècie humana evoluciona any rere any, les persones intentem millorar el nostre benestar dia a dia i el Punset ens delecta amb el seu savor faire programa rere programa.
Un dels trets típics postmoderns és l'avenç en desenvolupar formes de vida més saludables i sostenibles que millorin la nostra salut i la de la Terra Mare. Aquesta preuada cultura ens convida a incorporar bons hàbits i a consumir productes i serveis beneficiosos per al nostre benestar biopsicosocial.
Fa poc vaig descobrir la paraulota 'ortorexia' que és un trastorn alimentari relacionat amb l'obsessió i l'addicció al menjar sa. En quadres extrems pot provocar desnutrició i morts per inanició. Més conegudes són les seves cosines 'vigorexia' i 'tanorexia' que són respectivament addiccions a l'esport i a prendre el sol.
Aquestes problemàtiques sociosanitàries, fruits dels excessos i la dependència són una malauradament una clara mostra de com les persones som capaces de convertir aspectes històricament relacionats amb la salut en perills o riscs per la salut.
Un altre cas paradigmàtic és el dels psicofàrmacs. Evidentment resulten una eina imprescindible en alguns casos molt greus de psicosis, així com en la gran majoria de les situacions de crisi. Ningú pot dubtar que el seu ús és molt necessari en les etapes on les intervencions giren al voltant de la recuperació de l'equilibri clínic de les persones que tenen un trastorn mental greu.
Ara bé, d'igual manera que en els exemples anteriors, l'abús pot resultar molt perjudicial per la salut humana i pot generar conseqüències greus que van molt més enllà dels efectes secundaris.
Darrerament s'ha publicat a Archives of General Psychiatry un estudi sobre com afecta el tractament crònic amb antipsicòtics al volum cerebral. En aquest estudi es demostra que l'ús de certes quantitats d'antipsicòtics eliminen teixits cerebrals que provoquen pèrdues irreversibles en les capacitats cognitives.
Curiosament fins fa dies la majoria d'estudis que ens arribaven avalaven pseudocientíficament que l'ús d'antipsicòtics tenia un efecte neuroportector i fins i tot afavorien la regeneració de neurones mortes.
Mentida podrida!
Aquest és un exemple més que serveis per denunciar la manipulació de la indústria farmacèutica que durant dècades ens ha venut que les intervencions passaven únicament i exclusiva per la prescripció d'antipsicòtics, ansiolítics, antidepressius i d'altres.
Per sort per la salut mental de tots, ens trobem en un moment d'obertura on alguns psiquiatres comencen a reconèixer la necessitat d'un treball complementari que ampliï i profunditzi els models actuals.
És responsabilitat de tots els professionals del sector treballar per aconseguir aquest canvi que transformi els posicionaments professionals tradicionals.
Entre tots podem innovar amb una perspectiva social i humanista que complementi la mirada biomèdica per potenciar un abordatge integral que promocioni el benestar de totes les àrees de la persona.
Perquè la salut mental passa sobretot per les relacions socials sanes i els hàbits saludables!
Això sí, estigueu a l'aguait que ja sabem que els excessos i els radicalismes són perjudicials.
Ara que arriba el bon temps descanseu, mengeu gelats i poseu-vos cremeta...
martes, 15 de marzo de 2011
CURSOS FORMACIÓ PER A INTEGRADORS
Desde la asociación TISOC se ponen en marcha acciones formativas enfocadas a aumentar nuestras posibilidades de inserción laboral.
La dinámica del mercado laboral actual nos transmite que los yacimientos de empleo donde abunda la contratación de nuestro perfil son en el ámbito de la salud mental, la discapacidad y la mediación. Atendiendo a este motivo hemos diseñado el primer itinerario formativo del 2011. Veréis que os proponemos tres acciones formativas, de temática idéntica a los colectivos con los que mayor demanda hay de nuestra presencia.
Durante las múltiples vistas que hemos realizado a los centros educativos que imparten el ciclo, nos habéis transmitido inquietudes al respecto de la formación poco específica sobre los colectivos en riesgo de exclusión social. La mayoría de los mensajes que recibimos se hacen eco de esa situación y atendiendo a vuestras necesidades planteamos esta actividad.
Confiamos en que sea de vuestro interés y agradecemos cualquier comentario que queráis compartir en relación al tema: tisocatalunya@gmail.com
Los cursos son los siguientes:
Introducció a les malalties mentales 19,26 marzo y 1, y 9 de abril
Esmorzar: Ser educador o tenir recursos 30 d'abril
Curs Mediacio Comunitària 7, 14, 21 y 28 de mayo
Discapacidad y Trastornos de Conducta 4,11,18 y 25 de junio
Se realizaran en la Casa del Mar de Barcelona (Metro Drassanes o Paral.lel) los sábados de 9 a 14 horas y el precio es para los socios 63 euros y para los no socios 100 euros.
La dinámica del mercado laboral actual nos transmite que los yacimientos de empleo donde abunda la contratación de nuestro perfil son en el ámbito de la salud mental, la discapacidad y la mediación. Atendiendo a este motivo hemos diseñado el primer itinerario formativo del 2011. Veréis que os proponemos tres acciones formativas, de temática idéntica a los colectivos con los que mayor demanda hay de nuestra presencia.
Durante las múltiples vistas que hemos realizado a los centros educativos que imparten el ciclo, nos habéis transmitido inquietudes al respecto de la formación poco específica sobre los colectivos en riesgo de exclusión social. La mayoría de los mensajes que recibimos se hacen eco de esa situación y atendiendo a vuestras necesidades planteamos esta actividad.
Confiamos en que sea de vuestro interés y agradecemos cualquier comentario que queráis compartir en relación al tema: tisocatalunya@gmail.com
Los cursos son los siguientes:
Introducció a les malalties mentales 19,26 marzo y 1, y 9 de abril
Esmorzar: Ser educador o tenir recursos 30 d'abril
Curs Mediacio Comunitària 7, 14, 21 y 28 de mayo
Discapacidad y Trastornos de Conducta 4,11,18 y 25 de junio
Se realizaran en la Casa del Mar de Barcelona (Metro Drassanes o Paral.lel) los sábados de 9 a 14 horas y el precio es para los socios 63 euros y para los no socios 100 euros.
sábado, 26 de febrero de 2011
DOCUMENTALS: CUIDADORES I DIFERENTS
Durante año y medio, cuidadores de familiares con enfermedades degenerativas se reúnen cada 15 días para compartir sus temores y miedos, exponer sus experiencias y sobre todo, aprender a relativizar las cómicas y a veces, embarazosas situaciones cotidianas.
La presentación de Cuidadores, un documental que retrata el día a día de los familiares de enfermos de Alzheimer,tendrá lugar el día 11 de marzo de 2011 en los Cince Alexandra de Barcelona. Oskar Tejedor, director de este filme, se ha basado en una experiencia personal al filmarlo y ha manifestado que su intención no fue realizar un melodrama, sino sensibilizar a la sociedad y a las instituciones con un objetivo esperanzador. Además Tejedor ha reconocido que ha sido un duro trabajo: 'Requería mirarse por dentro y a nadie le gusta mirarse al espejo y ver sus defectos'.
El segundo documental que os recomendamos es "Diferents" és un documental que el Grup Caliu ha fet amb la voluntat de recuperar la memòria històrica de les persones amb discapacitat intel·lectual i les persones amb problemes de salut mental. L'Alemanya nazi i l'Espanya franquista són els escenaris als què es remunta l'obra que amb aportacions i reflexions d'experts i testimonis pretén ajudar a entendre el present. 'Diferents' és un document de denúncia i sensibilitzar per trencar mites, prejudicis, estereotips i per canviar actituds que promulguin un canvi social.
El dia 2 de març a les 7 de la tarda hi haurà una sessió de presentació a la seu del Memorial Democràtic a la Via Laietana de Barcelona a entitats, professionals i estudiants de l'àmbit social. La segona projecció serà dijous per a usuaris i famílies de l'associació Grup Caliu i el públic en general. Per assistir-hi cal enviar un correu electrònic a l'adreça documentaldiferents@gmail.com indicant-hi el dia que s'hi vol anar.
La presentación de Cuidadores, un documental que retrata el día a día de los familiares de enfermos de Alzheimer,tendrá lugar el día 11 de marzo de 2011 en los Cince Alexandra de Barcelona. Oskar Tejedor, director de este filme, se ha basado en una experiencia personal al filmarlo y ha manifestado que su intención no fue realizar un melodrama, sino sensibilizar a la sociedad y a las instituciones con un objetivo esperanzador. Además Tejedor ha reconocido que ha sido un duro trabajo: 'Requería mirarse por dentro y a nadie le gusta mirarse al espejo y ver sus defectos'.
El segundo documental que os recomendamos es "Diferents" és un documental que el Grup Caliu ha fet amb la voluntat de recuperar la memòria històrica de les persones amb discapacitat intel·lectual i les persones amb problemes de salut mental. L'Alemanya nazi i l'Espanya franquista són els escenaris als què es remunta l'obra que amb aportacions i reflexions d'experts i testimonis pretén ajudar a entendre el present. 'Diferents' és un document de denúncia i sensibilitzar per trencar mites, prejudicis, estereotips i per canviar actituds que promulguin un canvi social.
El dia 2 de març a les 7 de la tarda hi haurà una sessió de presentació a la seu del Memorial Democràtic a la Via Laietana de Barcelona a entitats, professionals i estudiants de l'àmbit social. La segona projecció serà dijous per a usuaris i famílies de l'associació Grup Caliu i el públic en general. Per assistir-hi cal enviar un correu electrònic a l'adreça documentaldiferents@gmail.com indicant-hi el dia que s'hi vol anar.
lunes, 21 de febrero de 2011
ELS MENORS IMMIGRANTS SUBSAHARIANS DIUEN PROU!
L’any 2009 la DGAIA va expulsar a molts menors subsaharians dels centres de menors per considerar-los adults. Aquests menors disposaven de passaports expedits per les seves ambaixades però la DGAIA no els donava per vàlids sense cap justificació.
Actualment molts d’aquests menors actualment gaudeixen d’una autorització de residència amb la data de naixement que constava al passaport i que la DGAIA no donava per vàlida. O sia l’Estat espanyol accepta el passaport i la DGAIA no...
Actualment la política de la DGAIA no ha canviat: els menors segueix essent expulsats dels centres de menors malgrat estar en possessió d’un passaport que acredita que són menors d’edat.
S’han presentat moltes queixes al Síndic de Greuges i al Defensor del Pueblo: ambdós organismes manifesten que és una actuació irregular per part de la DGAIA.
Aquesta vegada els menors tornen a dir PROU! i es concentren davant la DGAIA per donar a conèixer aquesta situació.
US ESPEREM!
Albert Parés Advocat Social
Tel.: 646247743
ELS MENORS IMMIGRANTS SUBSAHARIANS DIUEN PROU!
CONCENTRACIÓ EL DIVENDRES 25 DE FEBRER DE 2011 A LES
12:00 DEL MIGDIA DAVANT LA DGAIA, (Av. Paral·lel 52)
Actualment molts d’aquests menors actualment gaudeixen d’una autorització de residència amb la data de naixement que constava al passaport i que la DGAIA no donava per vàlida. O sia l’Estat espanyol accepta el passaport i la DGAIA no...
Actualment la política de la DGAIA no ha canviat: els menors segueix essent expulsats dels centres de menors malgrat estar en possessió d’un passaport que acredita que són menors d’edat.
S’han presentat moltes queixes al Síndic de Greuges i al Defensor del Pueblo: ambdós organismes manifesten que és una actuació irregular per part de la DGAIA.
Aquesta vegada els menors tornen a dir PROU! i es concentren davant la DGAIA per donar a conèixer aquesta situació.
US ESPEREM!
Albert Parés Advocat Social
Tel.: 646247743
ELS MENORS IMMIGRANTS SUBSAHARIANS DIUEN PROU!
CONCENTRACIÓ EL DIVENDRES 25 DE FEBRER DE 2011 A LES
12:00 DEL MIGDIA DAVANT LA DGAIA, (Av. Paral·lel 52)
lunes, 14 de febrero de 2011
MAPA DE LES RELIGIONS
Santa Coloma és una ciutat integradora, a on s’aplega en harmonia la pluralitat cultural i religiosa, amb una gran diversitat de creences, conviccions i costums, moltes vegades poc conegudes.
Des de les diferents administracions i institucions, es treballa dia a dia per fer compatible l’exercici del dret fonamental de la llibertat de culte, reconegut a la Constitució, amb el transcurs normalitzat de la vida en els barris. L’Associació Colomenca per al Diàleg Interreligiós (ACDI), impulsora del treball, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, la Fundació Pluralismo y Convivencia (fundació depenent del govern de l’estat), que l’ha donat el suport necessari, i Unescocat, han esmerçat els seus esforços en la realització d’aquest mapa.
L’Associació Colomenca del Diàleg Interreligiós ha dut a terme, al llarg de 2010, el treball de camp que ha generat la informació que es veu al mapa.Per tal d'elaborar aquest mapa, s'ha fet primer una tasca d'identificació de les comunitats religioses i després s'ha dut a terme un treball de camp, establint una relació estreta amb les comunitats a través de visites i entrevistes personalitzades. El mapa pretén ser una foto de la diversitat de creences i conviccions, però no vol ser un mirall estàtic sinó una imatge dinàmica que anirà canviant i adaptant-se amb l'evolució de la societat de Santa Coloma:
http://www.gramenet.cat/principal/lajuntament/serveis/ciutadania-i-convivencia/mapa-de-les-religions.html
Des de les diferents administracions i institucions, es treballa dia a dia per fer compatible l’exercici del dret fonamental de la llibertat de culte, reconegut a la Constitució, amb el transcurs normalitzat de la vida en els barris. L’Associació Colomenca per al Diàleg Interreligiós (ACDI), impulsora del treball, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, la Fundació Pluralismo y Convivencia (fundació depenent del govern de l’estat), que l’ha donat el suport necessari, i Unescocat, han esmerçat els seus esforços en la realització d’aquest mapa.
L’Associació Colomenca del Diàleg Interreligiós ha dut a terme, al llarg de 2010, el treball de camp que ha generat la informació que es veu al mapa.Per tal d'elaborar aquest mapa, s'ha fet primer una tasca d'identificació de les comunitats religioses i després s'ha dut a terme un treball de camp, establint una relació estreta amb les comunitats a través de visites i entrevistes personalitzades. El mapa pretén ser una foto de la diversitat de creences i conviccions, però no vol ser un mirall estàtic sinó una imatge dinàmica que anirà canviant i adaptant-se amb l'evolució de la societat de Santa Coloma:
http://www.gramenet.cat/principal/lajuntament/serveis/ciutadania-i-convivencia/mapa-de-les-religions.html
lunes, 7 de febrero de 2011
REFLEXIONA Y REACCIONA POR ARTURO P.REVERTE
Hay un problema laboral del colectivo de controladores aéreos que afecta al 1,2% de la población española (600.000 personas) y casi todos saltáis como energúmenos pidiendo hasta el linchamiento de ese colectivo cuando el día anterior hacen otra reforma del sistema laboral más restrictiva, quitan los 420 euros de ayuda a 688.000 parados que están en la ruina y anuncian cambios drásticos a peor en la ley de pensiones que afectan al 80% de la población y nadie se indigna ni dice nada. ¿Somos idiotas?
Estáis pidiendo a gritos al Gobierno que se apliquen medidas que quitan el derecho a la baja laboral, a los permisos retribuidos y a las horas sindicales, sacar militares a la calle ¿somos idiotas?
Estáis leyendo que mintieron en los vuelos de la CIA, en el caso Couso, que González era la X del GAL, que gente del PP cobraba de la trama Gürtel, que hay políticos que cobran más de 230.000 euros al año, pero que nos cuestan más de 3 millones de euros, que la corrupción en la política no es excepción, sino norma, que ellos mismos se adjudican el derecho a cobrar la jubilación máxima con pocos años en las Cortes y a nosotros nos piden 40 de cotización, banqueros que consiguen del gobierno medidas duras contra los trabajadores y que tenían que estar en la cárcel por delitos demostrados de fraude fiscal y no decís nada, os quitan dinero para dárselo a esa gente que cobra cientos de miles de euros año, especula con nuestro dinero, defrauda a Hacienda y seguís callados ¿somos idiotas?
Tenéis una monarquía que se ha enriquecido en los últimos años, que apoya a los poderosos, a EEUU, a Marruecos y a todo lo que huela a poder o dinero, hereditaria como en la Edad Media ¿somos idiotas?
En Inglaterra o Francia o Italia o en Grecia o en otros países los trabajadores y los jóvenes se manifiestan hasta violentamente para defenderse de esas manipulaciones mientras en España no se mueve casi nadie ¿somos idiotas?
Consentís la censura en los medios de comunicación, la ley de partidos, la manipulación judicial, la tortura, la militarización de trabajadores sólo porque de momento no os afecta a vosotros ¿somos idiotas?
Sabéis quién es toda la gentuza de las revistas del corazón, futbolistas supermillonarios pero jamás escucháis a nadie como Saramago o Chomsky u otros mil intelectuales veraces y comprometidos con vuestros problemas ¿somos idiotas?
Si mucha gente responde sí, aún nos queda un poco de esperanza de conseguir acabar con la manipulación de los políticos y poderosos.
Si la mayoría contesta no, entonces estamos jodidos.
Estáis pidiendo a gritos al Gobierno que se apliquen medidas que quitan el derecho a la baja laboral, a los permisos retribuidos y a las horas sindicales, sacar militares a la calle ¿somos idiotas?
Estáis leyendo que mintieron en los vuelos de la CIA, en el caso Couso, que González era la X del GAL, que gente del PP cobraba de la trama Gürtel, que hay políticos que cobran más de 230.000 euros al año, pero que nos cuestan más de 3 millones de euros, que la corrupción en la política no es excepción, sino norma, que ellos mismos se adjudican el derecho a cobrar la jubilación máxima con pocos años en las Cortes y a nosotros nos piden 40 de cotización, banqueros que consiguen del gobierno medidas duras contra los trabajadores y que tenían que estar en la cárcel por delitos demostrados de fraude fiscal y no decís nada, os quitan dinero para dárselo a esa gente que cobra cientos de miles de euros año, especula con nuestro dinero, defrauda a Hacienda y seguís callados ¿somos idiotas?
Tenéis una monarquía que se ha enriquecido en los últimos años, que apoya a los poderosos, a EEUU, a Marruecos y a todo lo que huela a poder o dinero, hereditaria como en la Edad Media ¿somos idiotas?
En Inglaterra o Francia o Italia o en Grecia o en otros países los trabajadores y los jóvenes se manifiestan hasta violentamente para defenderse de esas manipulaciones mientras en España no se mueve casi nadie ¿somos idiotas?
Consentís la censura en los medios de comunicación, la ley de partidos, la manipulación judicial, la tortura, la militarización de trabajadores sólo porque de momento no os afecta a vosotros ¿somos idiotas?
Sabéis quién es toda la gentuza de las revistas del corazón, futbolistas supermillonarios pero jamás escucháis a nadie como Saramago o Chomsky u otros mil intelectuales veraces y comprometidos con vuestros problemas ¿somos idiotas?
Si mucha gente responde sí, aún nos queda un poco de esperanza de conseguir acabar con la manipulación de los políticos y poderosos.
Si la mayoría contesta no, entonces estamos jodidos.
miércoles, 2 de febrero de 2011
UN QUADERN, UN LLAPIS I UN EURO PER ALS NENS I NENES DE GAZA
Volem donar a conèixer i proposar-vos, la Campanya d’educació “Un quadern, un llapis i un euro per als nens i nenes de Gaza” que hem creat des de la iniciativa civil Rumbo a Gaza.
Aquesta és una iniciativa nascuda des de la societat civil que té per objectiu el conèixer la realitat quotidiana que la població de Gaza viu en primera persona. És per això que ens hem marcat l’objectiu d’aconseguir 2 vaixells que puguin transportar 200 persones i 2000 tones d’ajuda humanitària, que s’entregaran a la UNRWA a l’arribada a Gaza per a que gestioni la seva distribució.
Entre les persones que ja s’han compromès a acompanyar-nos en aquesta travessia, es troben actors, periodistes, escriptors, músics, sindicalistes i activistes socials que amb la seva presència, es comprometen a denunciar la insostenible situació en la que es troba sotmesa la població de la franja de Gaza.
Des del mes d’octubre i fins a finals de maig de 2011 es desenvoluparan diferents campanyes de sensibilització i les activitats puntuals que es programin seran difoses a la web www.rumboagaza.org. Tanmateix, es pot participar de forma més activa integrant-se o recolzant als grups de treball que s’han format a les diferents ciutats i amb els que a través de l’e-mail colabora@rumboagaza.org pots contactar-hi.
Una d’aquestes campanyes de la iniciativa Rumbo a Gaza és “Un quadern, un llapis i un euro per als nens i nenes de Gaza” que, a partir del mes de desembre de 2010, s’ha posat en marxa a diversos centres educatius de Catalunya, el País Valencià, Euskadi... i de la resta de l'estat espanyol. La campanya consisteix en donar a conèixer la situació precària en la que es troben els nens, nenes i adolescents palestins a causa dels bombardejos indiscriminats, per part de l’exèrcit israelià, a escoles i instituts.
Us demanem la vostra col·laboració mitjançant la recollida de material escolar i educatiu en els vostres centres. Aquest material es carregarà en els vaixells de la Flotilla de la Llibertat II per fer-lo arribar a la Franja de Gaza. A més, si ho creieu convenient, una sèrie d’unitats pedagògiques estan a la vostra disposició per a la sensibilització a les aules sobre aquest conflicte. Aquest material es pot descarregar en el següent link de la pàgina web: http://www.rumboagaza.org/other-languages/catala/campanyes/
Per a més informació sobre la recollida de materials o la campanya de sensibilització podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través de colabora@rumboagaza.org , suportrumbogaza@gmail.com , dels telèfons 656885179 o 661469397.
Rumbo a Gaza
www.rumboagaza.org
Aquesta és una iniciativa nascuda des de la societat civil que té per objectiu el conèixer la realitat quotidiana que la població de Gaza viu en primera persona. És per això que ens hem marcat l’objectiu d’aconseguir 2 vaixells que puguin transportar 200 persones i 2000 tones d’ajuda humanitària, que s’entregaran a la UNRWA a l’arribada a Gaza per a que gestioni la seva distribució.
Entre les persones que ja s’han compromès a acompanyar-nos en aquesta travessia, es troben actors, periodistes, escriptors, músics, sindicalistes i activistes socials que amb la seva presència, es comprometen a denunciar la insostenible situació en la que es troba sotmesa la població de la franja de Gaza.
Des del mes d’octubre i fins a finals de maig de 2011 es desenvoluparan diferents campanyes de sensibilització i les activitats puntuals que es programin seran difoses a la web www.rumboagaza.org. Tanmateix, es pot participar de forma més activa integrant-se o recolzant als grups de treball que s’han format a les diferents ciutats i amb els que a través de l’e-mail colabora@rumboagaza.org pots contactar-hi.
Una d’aquestes campanyes de la iniciativa Rumbo a Gaza és “Un quadern, un llapis i un euro per als nens i nenes de Gaza” que, a partir del mes de desembre de 2010, s’ha posat en marxa a diversos centres educatius de Catalunya, el País Valencià, Euskadi... i de la resta de l'estat espanyol. La campanya consisteix en donar a conèixer la situació precària en la que es troben els nens, nenes i adolescents palestins a causa dels bombardejos indiscriminats, per part de l’exèrcit israelià, a escoles i instituts.
Us demanem la vostra col·laboració mitjançant la recollida de material escolar i educatiu en els vostres centres. Aquest material es carregarà en els vaixells de la Flotilla de la Llibertat II per fer-lo arribar a la Franja de Gaza. A més, si ho creieu convenient, una sèrie d’unitats pedagògiques estan a la vostra disposició per a la sensibilització a les aules sobre aquest conflicte. Aquest material es pot descarregar en el següent link de la pàgina web: http://www.rumboagaza.org/other-languages/catala/campanyes/
Per a més informació sobre la recollida de materials o la campanya de sensibilització podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través de colabora@rumboagaza.org , suportrumbogaza@gmail.com , dels telèfons 656885179 o 661469397.
Rumbo a Gaza
www.rumboagaza.org
miércoles, 26 de enero de 2011
ACCÉS A LA UNIVERSITAT PER A ALUMNES DE FP: MOBILITZACIONS LA FP EN LLUITA!!!
Si teniu pensat accedir a la Universitat us interessa saber que el 17 de desembre de 2010 es publicava al BOE la Ordre EDU/3242/2010 que regula el contingut de les proves d'aquests estudiants per millorar la seva nota i accedir al món universitari. Des del proper curs, els estudiants de FP podran presentar-se a la part específica de la Selectivitat per tal d'augmentar la seva nota mitjana al igual que ho fan els de Batxilerat. Per tant, el sistema utilizat l'any passat pel que la nota s'augmentava automàticament en base a l'expedient ja no valdrà per els pròxims cursos. Per exemple, un estudiant que finalitze el seu cicle amb una mitjana de 8,50, i que vulgui fer la preinscripció a una carrera haurà de mirar en quina Àrea de Coneixement està inclosa aquesta i així escollir les assignatures a les que es vol presentar ja que no totes puntuen per igual. Les universitats tenen tables en les que indiquen si la nota de l'assignatura de modalitat de la part específica es multiplica per 0,1 o 0,2. Així, si es presenta a dos asignatures i treu un 6 en una i un 5,50 en altra, i suposant que les dos ponderen 0,2 hauria de sumar a la seva nota 1,20 i 1,10 per tant la seva nota final seria de 10,80 (sobre 14 al igual que els de batxillerat).
Al BOE teniu les vinculacions dels Cicles Formatius amb les Àrees de Coneixement en que s'agrupen les carrerres.
Evidentment, heu d'escollir asignatures que ponderen per als estudis que voleu fer ja que no totes valen per a qualsevol carrera o no ho fan per igual. Us anirem informant a mida que tinguem més informació.
De moment hi ha previst mobilitzacions per al dia 16 de febrer a les 12hores a la Plaça Sant Jaume. Us hi esperem a tots/es!!!!
Al BOE teniu les vinculacions dels Cicles Formatius amb les Àrees de Coneixement en que s'agrupen les carrerres.
Evidentment, heu d'escollir asignatures que ponderen per als estudis que voleu fer ja que no totes valen per a qualsevol carrera o no ho fan per igual. Us anirem informant a mida que tinguem més informació.
De moment hi ha previst mobilitzacions per al dia 16 de febrer a les 12hores a la Plaça Sant Jaume. Us hi esperem a tots/es!!!!
domingo, 23 de enero de 2011
MOHAMED NO ERA SPIDERMAN
Sus amigos lo definen como un tipo simpático, inquieto, al que la vida había espabilado prematuramente. Aunque el accidente que le ha llevado a la muerte ha vuelto a poner a Salt en el centro del debate sobre los límites y las consecuencias de una inmigración desordenada, Mohamed Reda no había nacido ni había pasado en esa ciudad su infancia. Dicen, porque no es fácil reseguir su breve biografía de 16 años, que apareció en Salt hace poco más de dos años. Reda explicaba que llegó de Marruecos solo, escondido en un camión, y que vino a Salt porque aquí tenía a varios amigos. La Generalitat lo acogió en tutela y desde enero del 2009 estaba en el CRAE de Salt. Pese a los esfuerzos del personal del centro, empezó a tener compañías que cabe calificar como poco deseables. Se sospecha que era uno de los tres ladrones que en septiembre pasado entraron en un rascacielos de Salt para robar unas plantas de marihuana. Sus colegas fueron detenidos pero él escapó descolgándose por unos cables de la fachada. Hace pocos días tenía que declarar en un juicio por otro robo en un piso al que accedió con un joven toxicómano tras saltar una pared con ayuda de un somier. Su cuerpo ligero y diminuto era ´utilizado´ por otros adultos para robar en domicilios. Le llamaban Spiderman, pero el pasado 8 de enero al deslizarse desde una ventana de patio interior a otro piso, cuando huía de la policía local, que lo había detectado con un ciclomotor robado, cayó al vacío.
Unas 3.000 personas se han manifestado este sábado en Salt (Girona) en un acto convocado por los vecinos a favor de la convivencia y contra los últimos actos vandálicos ocurridos en el municipio, el último esta misma noche con tres menores detenidos por quemar dos coches.
La manifestación, en la que han participado unas 200 entidades, ha transcurrido en medio de un amplio silencio y plagada de pancartas con el mismo lema que el que encabezaba la marcha: 'Queremos vivir en Salt en paz y bien'.
La iniciativa, a la que ha acudido la alcaldesa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), así como representantes de los grupos políticos municipales, ha empezado en la plaza dels Peixos y ha concluido en la plaza del Ayuntamiento una hora después.
Los organizadores de la manifestación la han calificado de "magnífica" y han asegurado que ha superado las perspectivas que se habían marcado.
La presidenta de la Asociación de Vecinos de El Centre de Salt, Cesca Terrón, ha insistido, emocionada, en que la marcha ha servido para "demostrar que Salt apuesta por la convivencia".
"El objetivo era buscar un punto de inflexión en la dinámica peligrosa que había en el municipio y lo hemos conseguido", ha resaltado ante los medios de comunicación el secretario de la asociación, Lluís Mateu.
El portavoz de las entidades musulmanas, Mohammed Houri, ha hecho hincapié en que "esto es una lección a todas aquellas personas que han creído que Salt era un pueblo dividido". "Queremos contribuir a construir esta paz que a veces parece tan frágil", ha resaltado Houri.
Unas 3.000 personas se han manifestado este sábado en Salt (Girona) en un acto convocado por los vecinos a favor de la convivencia y contra los últimos actos vandálicos ocurridos en el municipio, el último esta misma noche con tres menores detenidos por quemar dos coches.
La manifestación, en la que han participado unas 200 entidades, ha transcurrido en medio de un amplio silencio y plagada de pancartas con el mismo lema que el que encabezaba la marcha: 'Queremos vivir en Salt en paz y bien'.
La iniciativa, a la que ha acudido la alcaldesa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), así como representantes de los grupos políticos municipales, ha empezado en la plaza dels Peixos y ha concluido en la plaza del Ayuntamiento una hora después.
Los organizadores de la manifestación la han calificado de "magnífica" y han asegurado que ha superado las perspectivas que se habían marcado.
La presidenta de la Asociación de Vecinos de El Centre de Salt, Cesca Terrón, ha insistido, emocionada, en que la marcha ha servido para "demostrar que Salt apuesta por la convivencia".
"El objetivo era buscar un punto de inflexión en la dinámica peligrosa que había en el municipio y lo hemos conseguido", ha resaltado ante los medios de comunicación el secretario de la asociación, Lluís Mateu.
El portavoz de las entidades musulmanas, Mohammed Houri, ha hecho hincapié en que "esto es una lección a todas aquellas personas que han creído que Salt era un pueblo dividido". "Queremos contribuir a construir esta paz que a veces parece tan frágil", ha resaltado Houri.
jueves, 20 de enero de 2011
VEGANISMO QUIERES SABER QUE ES....?
Hablando de alimentación sana y equilibrada hemos pasado a hablar sobre el veganismo, una alumna de 2ºISO nos ha explicado que quiere decir ser vegano:
El veganismo es una alternativa ética y sana al consumo y dependencia de los productos -no adaptados a nuestras necesidades físicas y espirituales- como la carne, el pescado, los lácteos, los huevos, la miel, los productos derivados de los animales, y otros artículos de origen animal como el cuero y las pieles. Se puede afirmar que es el estilo de vida más sano y respetuoso con los animales y la Naturaleza.
Las personas veganas lo son por diferentes motivos: éticos, de salud,científicos,etc.
Si nos basamos en el argumento más relacionado con la salud, las personas veganas argumentan lo siguiente:
El consumo de grasa y proteína animal sobrecarga la función renal y es perjudicial para nuestro aparato circulatorio. Una alimentación a base de carne, pescado, huevos y leche favorece el desarrollo de enfermedades de origen nutricional como la arteriosclerosis, la hipertensión, el cáncer, la osteoporosis,y las enfermedades del corazón. Mientras que una dieta basada en el consumo de fruta, vegetales, cereales y legumbres, rica en fibra y elementos nutritivos, es ideal para mantener limpio nuestro organismo y nuestras arterias, pudiendo obtener así la cantidad adecuada de grasas y proteínas sin preocuparnos por el colesterol, que sólo se encuentra en los productos de origen animal.
Además de las frutas frescas y los vegetales, un régimen vegano puede incluir una gran variedad de platos preparados a base de cereales, pastas alimenticias, pan, patatas, legumbres (judías, garbanzos, lentejas, guisantes, etc.), arroz, semillas y frutos oleaginosos, germinados de legumbres y semillas, frutos secos, crema de almendras, cacahuetes, anacardos, etcétera; leche de soja, tofu, tempeh o análogos, a base de proteína vegetal texturizada, que aportan los elementos necesarios para satisfacer los paladares más exigentes y cubrir ampliamente todas nuestras necesidades nutritivas.
El veganismo es una alternativa ética y sana al consumo y dependencia de los productos -no adaptados a nuestras necesidades físicas y espirituales- como la carne, el pescado, los lácteos, los huevos, la miel, los productos derivados de los animales, y otros artículos de origen animal como el cuero y las pieles. Se puede afirmar que es el estilo de vida más sano y respetuoso con los animales y la Naturaleza.
Las personas veganas lo son por diferentes motivos: éticos, de salud,científicos,etc.
Si nos basamos en el argumento más relacionado con la salud, las personas veganas argumentan lo siguiente:
El consumo de grasa y proteína animal sobrecarga la función renal y es perjudicial para nuestro aparato circulatorio. Una alimentación a base de carne, pescado, huevos y leche favorece el desarrollo de enfermedades de origen nutricional como la arteriosclerosis, la hipertensión, el cáncer, la osteoporosis,y las enfermedades del corazón. Mientras que una dieta basada en el consumo de fruta, vegetales, cereales y legumbres, rica en fibra y elementos nutritivos, es ideal para mantener limpio nuestro organismo y nuestras arterias, pudiendo obtener así la cantidad adecuada de grasas y proteínas sin preocuparnos por el colesterol, que sólo se encuentra en los productos de origen animal.
Además de las frutas frescas y los vegetales, un régimen vegano puede incluir una gran variedad de platos preparados a base de cereales, pastas alimenticias, pan, patatas, legumbres (judías, garbanzos, lentejas, guisantes, etc.), arroz, semillas y frutos oleaginosos, germinados de legumbres y semillas, frutos secos, crema de almendras, cacahuetes, anacardos, etcétera; leche de soja, tofu, tempeh o análogos, a base de proteína vegetal texturizada, que aportan los elementos necesarios para satisfacer los paladares más exigentes y cubrir ampliamente todas nuestras necesidades nutritivas.
jueves, 13 de enero de 2011
PER FI UN IMPULS A LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA!!!!
El Govern ha atorgat 203.320 prestacions, comptant ajuts econòmics i serveis, a les persones acollides a la Llei de la dependència. Aquestes prestacions beneficien un total de 152.605 persones amb gran dependència o dependència moderada.
Segons les darreres dades de desplegament, al mes de novembre hi havia 290.265 sol·licituds valorables i s’havia determinat el grau i nivell de dependència a 273.423 persones, és a dir, el 94%. Actualment, es realitza una mitjana de 8.775 valoracions al mes. Això suposa gairebé el doble des de que es va començar a aplicar la Llei.
Pel que fa als perfils de les persones sol·licitants: el 65% són dones; el 61% té més de 80 anys; un 73% són de la demarcació de Barcelona i el 86% viuen a casa. A més, un 29% pateix algun tipus de discapacitat legalment reconeguda.
El 90% de les persones valorades tenen el PIA fet
Actualment, 273.423 persones ja tenen valorat el seu grau de dependència. Del total de valoracions fetes, 171.067 corresponen a grans dependents i persones amb dependència moderada. Aquests dos col·lectius són els que actualment tenen dret a rebre les ajudes de la Llei.
Per atendre-les, s’han fet 152.605 Programes Individuals d’Atenció (PIA), que són els plans que donen dret a les prestacions. S’ha de tenir en compte que cada cas és diferent i que una mateixa persona pot compatibilitzar un ajut econòmic i algun tipus de servei alhora.
El nombre de persones que tenen el seu PIA fet representa gairebé un 90% de les valoracions. Això demostra que el ritme d’elaboració de PIA’s també s’ha agilitzat respecte a l’any passat, passant d’una mitjana de 5.794 mensuals a 6.476.
Tipologia de les prestacions
El 46% de les prestacions que s’atorguen a través de la Llei de la Dependència són serveis o prestacions econòmiques vinculades a serveis com ara centre de dia, residència, teleassistència o servei d’ajuda a domicili, entre altres. Mentre que el 54% són prestacions de cuidador no professional i assistent personal, majoritàriament del primer tipus.
Aquestes dades confirmen la tendència a l’alça en la petició de serveis. Actualment, gairebé la meitat de prestacions concedides són en serveis i l’altra meitat de cuidador no professional o assistència personal. En canvi, a principis del 2008 el percentatge de prestacions en serveis que es concedien era només del 28%, mentre que les de cuidador no professional eren d’un 72%.
Des de l’inici del desplegament de la Llei, el Govern ha destinat 1.992 milions d’euros al pagament de les prestacions econòmiques i de serveis.
Durant aquest període també s’han creat 10.634 llocs de treball relacionats amb l’aplicació de la Llei de la dependència, majoritàriament de professionals relacionats amb l’àmbit de les residències i centres de dia. A més, 20.053 persones s’han donat d’alta a la Seguretat Social com a cuidadors i cuidadores no professionals.
Plataforma de serveis per a persones cuidadores
El Departament, juntament amb Catalunya Caixa, va engegar l’any passat una plataforma de serveis per a persones cuidadores no professionals que inclou cursos de formació, grups d’ajuda mútua, ajuda domiciliària i assessorament telefònic. L’objectiu és millorar el dia a dia de les persones que cuiden dependents i ajudar-les a fer la seva tasca amb les màximes garanties. Fins ara s’han inscrit en els cursos més de 5.000 persones d’arreu de Catalunya i s’han constituït 26 grups d’ajuda mútua integrats per prop de 300 persones.
A més, enguany la plataforma també inclou estades de respir. Aquest nou servei ofereix a les persones cuidadores la possibilitat d’ingressar durant períodes limitats a la persona dependent en una residència amb l’objectiu d’evitar la sobrecàrrega que li suposi aquesta tasca. Fins ara, 113 persones han sol·licitat aquest servei, de les quals 45 persones ja l’han utilitzat o l’estan utilitzant.
Segons les darreres dades de desplegament, al mes de novembre hi havia 290.265 sol·licituds valorables i s’havia determinat el grau i nivell de dependència a 273.423 persones, és a dir, el 94%. Actualment, es realitza una mitjana de 8.775 valoracions al mes. Això suposa gairebé el doble des de que es va començar a aplicar la Llei.
Pel que fa als perfils de les persones sol·licitants: el 65% són dones; el 61% té més de 80 anys; un 73% són de la demarcació de Barcelona i el 86% viuen a casa. A més, un 29% pateix algun tipus de discapacitat legalment reconeguda.
El 90% de les persones valorades tenen el PIA fet
Actualment, 273.423 persones ja tenen valorat el seu grau de dependència. Del total de valoracions fetes, 171.067 corresponen a grans dependents i persones amb dependència moderada. Aquests dos col·lectius són els que actualment tenen dret a rebre les ajudes de la Llei.
Per atendre-les, s’han fet 152.605 Programes Individuals d’Atenció (PIA), que són els plans que donen dret a les prestacions. S’ha de tenir en compte que cada cas és diferent i que una mateixa persona pot compatibilitzar un ajut econòmic i algun tipus de servei alhora.
El nombre de persones que tenen el seu PIA fet representa gairebé un 90% de les valoracions. Això demostra que el ritme d’elaboració de PIA’s també s’ha agilitzat respecte a l’any passat, passant d’una mitjana de 5.794 mensuals a 6.476.
Tipologia de les prestacions
El 46% de les prestacions que s’atorguen a través de la Llei de la Dependència són serveis o prestacions econòmiques vinculades a serveis com ara centre de dia, residència, teleassistència o servei d’ajuda a domicili, entre altres. Mentre que el 54% són prestacions de cuidador no professional i assistent personal, majoritàriament del primer tipus.
Aquestes dades confirmen la tendència a l’alça en la petició de serveis. Actualment, gairebé la meitat de prestacions concedides són en serveis i l’altra meitat de cuidador no professional o assistència personal. En canvi, a principis del 2008 el percentatge de prestacions en serveis que es concedien era només del 28%, mentre que les de cuidador no professional eren d’un 72%.
Des de l’inici del desplegament de la Llei, el Govern ha destinat 1.992 milions d’euros al pagament de les prestacions econòmiques i de serveis.
Durant aquest període també s’han creat 10.634 llocs de treball relacionats amb l’aplicació de la Llei de la dependència, majoritàriament de professionals relacionats amb l’àmbit de les residències i centres de dia. A més, 20.053 persones s’han donat d’alta a la Seguretat Social com a cuidadors i cuidadores no professionals.
Plataforma de serveis per a persones cuidadores
El Departament, juntament amb Catalunya Caixa, va engegar l’any passat una plataforma de serveis per a persones cuidadores no professionals que inclou cursos de formació, grups d’ajuda mútua, ajuda domiciliària i assessorament telefònic. L’objectiu és millorar el dia a dia de les persones que cuiden dependents i ajudar-les a fer la seva tasca amb les màximes garanties. Fins ara s’han inscrit en els cursos més de 5.000 persones d’arreu de Catalunya i s’han constituït 26 grups d’ajuda mútua integrats per prop de 300 persones.
A més, enguany la plataforma també inclou estades de respir. Aquest nou servei ofereix a les persones cuidadores la possibilitat d’ingressar durant períodes limitats a la persona dependent en una residència amb l’objectiu d’evitar la sobrecàrrega que li suposi aquesta tasca. Fins ara, 113 persones han sol·licitat aquest servei, de les quals 45 persones ja l’han utilitzat o l’estan utilitzant.
domingo, 26 de diciembre de 2010
FUNDACIÓ VICKI BERNADET
La FVB vol desitjar-vos unes bones festes i ara que s’acaba l’any també oferir-vos un petit resum del que ha estat aquest 2010:
L’any passat per aquestes dates vam iniciar una campanya de sensibilització que prenia com a punt de partida pel 2010 l’elaboració d’un manifest contra l’abús sexual infantil. Es pot dir que l’èxit ha anat més enllà del previst, i l’any acaba amb un balanç més que positiu en gairebé tots els àmbits d’actuació que ens vam plantejar en aquest manifest:
Responsabilitat Política:
El passat mes d’octubre el Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió) presenta i s’aprova una Proposició no de Llei al Congrés dels Diputats, desprès d’haver-hi treballat conjuntament durant uns mesos. En aquesta proposició no de Llei s’insta al Govern a:
1. Encargar a un grupo de expertos un estudio sobre la prevalencia y la incidencia de los abusos sexuales a menores en España, por comunidades autónomas.
2. Prestar apoyo a las iniciativas sobre la prevención, sensibilización y tratamiento del abuso sexual infantil de las entidades que trabajan en este ámbito. Este apoyo debe realizarse de forma efectiva, no solo mediante el reconocimiento institucional, sino también con la dotación de recursos necesaria y de forma transversal, teniendo en cuenta la vertiente social y también las de salud, educación, seguridad, justicia e igualdad.
3. Dicho apoyo se llevará a cabo con pleno respeto a las competencias de las comunidades autónomas.
»Palacio del Congreso de los Diputados,
5 de septiembre de 2010.
Protocols i circuits d’atenció:
El passat mes d’abril es firmà un conveni amb la Generalitat de Catalunya en el que la Fundació es constitueix com a un Servei especialitzat en l’atenció a menors víctimes d’abusos sexuals dependents de la DGAIA. El Servei ofereix dues activitats principals:
1. Atenció psicològica a infants i adolescents sota la tutela de la DGAIA o en estudi per l’EAIA, així com als seus familiars, que hagin estat víctimes d’abusos sexuals, amb l’objectiu de minimitzar les conseqüències de l’abús sexual i prevenir noves revictimitzacions.
2. Supervisió especialitzada i assessorament adreçat als/les professionals dels serveis de protecció de menors, per a la detecció i atenció a menors víctimes o possibles víctimes d’abusos sexuals.
Aprofitem per informar-vos que a finals de gener s’obriran les inscripcions per a les properes Jornades Formatives programades pel 13 i 14 de març, sota el títol “Intervenció: un repte cap a la recuperació”.
Manifest
Tot i així, la tasca ha de continuar ja què encara hi ha punts d’aquell manifest que no han obtingut resposta, ni política ni social, tal i com estan reclamant més de 2800 persones que el sota signen. És per això que el mantindrem obert un any més, fent especial èmfasi en aquells àmbits en els que encara ens queda molt per treballar, com són la protecció directa dels nostres infants i la prevenció i seguir treballant per una adequada atenció als adults, famílies i professionals. Aquests seran els reptes als que us convidem a participar a tots/es aquest 2011.
L’any passat per aquestes dates vam iniciar una campanya de sensibilització que prenia com a punt de partida pel 2010 l’elaboració d’un manifest contra l’abús sexual infantil. Es pot dir que l’èxit ha anat més enllà del previst, i l’any acaba amb un balanç més que positiu en gairebé tots els àmbits d’actuació que ens vam plantejar en aquest manifest:
Responsabilitat Política:
El passat mes d’octubre el Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió) presenta i s’aprova una Proposició no de Llei al Congrés dels Diputats, desprès d’haver-hi treballat conjuntament durant uns mesos. En aquesta proposició no de Llei s’insta al Govern a:
1. Encargar a un grupo de expertos un estudio sobre la prevalencia y la incidencia de los abusos sexuales a menores en España, por comunidades autónomas.
2. Prestar apoyo a las iniciativas sobre la prevención, sensibilización y tratamiento del abuso sexual infantil de las entidades que trabajan en este ámbito. Este apoyo debe realizarse de forma efectiva, no solo mediante el reconocimiento institucional, sino también con la dotación de recursos necesaria y de forma transversal, teniendo en cuenta la vertiente social y también las de salud, educación, seguridad, justicia e igualdad.
3. Dicho apoyo se llevará a cabo con pleno respeto a las competencias de las comunidades autónomas.
»Palacio del Congreso de los Diputados,
5 de septiembre de 2010.
Protocols i circuits d’atenció:
El passat mes d’abril es firmà un conveni amb la Generalitat de Catalunya en el que la Fundació es constitueix com a un Servei especialitzat en l’atenció a menors víctimes d’abusos sexuals dependents de la DGAIA. El Servei ofereix dues activitats principals:
1. Atenció psicològica a infants i adolescents sota la tutela de la DGAIA o en estudi per l’EAIA, així com als seus familiars, que hagin estat víctimes d’abusos sexuals, amb l’objectiu de minimitzar les conseqüències de l’abús sexual i prevenir noves revictimitzacions.
2. Supervisió especialitzada i assessorament adreçat als/les professionals dels serveis de protecció de menors, per a la detecció i atenció a menors víctimes o possibles víctimes d’abusos sexuals.
Aprofitem per informar-vos que a finals de gener s’obriran les inscripcions per a les properes Jornades Formatives programades pel 13 i 14 de març, sota el títol “Intervenció: un repte cap a la recuperació”.
Manifest
Tot i així, la tasca ha de continuar ja què encara hi ha punts d’aquell manifest que no han obtingut resposta, ni política ni social, tal i com estan reclamant més de 2800 persones que el sota signen. És per això que el mantindrem obert un any més, fent especial èmfasi en aquells àmbits en els que encara ens queda molt per treballar, com són la protecció directa dels nostres infants i la prevenció i seguir treballant per una adequada atenció als adults, famílies i professionals. Aquests seran els reptes als que us convidem a participar a tots/es aquest 2011.
martes, 21 de diciembre de 2010
BIUTIFUL: DESGARRADORA O ENTRAÑABLE?
No sé si recomendaros esta película o no... todavía sigo bajo los efectos de la poca indiferencia que la película te deja... un sentimiento de desgarro, difícil de ver, un drama en mayúsculas.
Id preparados para ver esta película en la que aparecen zonas de Santa Coloma, Badalona, la Barceloneta y el Raval, intenta mostrar lo más marginal de estas zonas y a veces lo menos real según como se mire...
La película trata demasiados temas sin profundizar apenas en ellos o sin ser una película de denuncia social. Quizás la parte que más profundiza es la relación entre los padres y los hijos, una família disfuncional donde a pesar de los desórdenes que padecen los protagonistas nos muestra la lucha de un padre por mantener la seguridad de sus hijos ante una adversidad anunciada.
Trata temas como la immigración ilegal y la explotación de inmigrantes, quizás se trata de una manera demasiado películera como cuando se ve una gran redada en el centro de Barcelona, o los cuerpos lanzados al mar.
Otros temas son tratados más a fondo como la muerte y el proceso de enfermedad, la preparación para la muerte que en su caso, es una falsa preparación, ante la miseria personal ni esto te puedes permitir, el círculo se repetirá... aquí nos hace reflexionar de la marginalidad heredada, de como nos enfrentamos ante la miseria y la pobreza, personal y material...el desgarre emocional...
Si vais a verla me gustaría que me dijeseis vuestras conclusiones y si apostais por la vida de esos pequeños? y en manos de quien?
lunes, 13 de diciembre de 2010
DIA DEL MIGRANT 18 DE DESEMBRE
Cada any en aquestes dates volem recordar la importància que té la signatura i ratificació de la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migrants i els seus Familiars per part de l’estat espanyol i el reconeixement i protecció dels drets que hi són continguts. A l’actualitat, són ja 42 els països que han ratificat aquesta Convenció, dos d’ells europeus, però cap no pertany a la Unió Europea.
La Xarxa 18 de desembre-Catalunya la formen un conjunt d’entitats que treballen en l’àmbit de la migració i dels drets humans a Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir la ratificació de l’esmentada Convenció.
En aquests temps de crisi es poden vulnerar drets ja adquirits per les persones que, d’arreu el món, han arribat fins aquí per a veure realitzat el seu projecte de vida o tan sols per supervivència.
Malgrat els esforços de la societat civil, la nova reforma recull aspectes molt negatius que dificulten una veritable política d’immigració, d’igualtat de tracte i orientada a la integració. Ens sembla molt greu que drets que fins ara estaven reconeguts ara hagin estat retallats.
La crisi econòmica està afectant el projecte migratori de milers de persones que, en aquests moments, estan vivint situacions molt precàries. Aquestes persones que, desprès d’un llarg i tortuós camí personal i administratiu han aconseguit regularitzar la seva estada, temen perdre-ho tot i tornar a una situació inicial d’incertesa. Estem davant una situació socioeconòmica que els pot portar i els està portant, de nou, a la clandestinitat i a la economia submergida, competint pels escassos llocs de treball en un ambient de desocupació que pot fer aflorar actituds racistes i xenòfobes.
És molt important que aquestes persones tinguin drets com per exemple el dret a vot per tal d'incidir en les polítiques del país, a tal efecte us hi posem aquesta informació per a que feu ressó de la mateixa:
El Departament d'Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració, promou una campanya informativa per Internet orientada a facilitar la inscripció de les persones estrangeres residents a Catalunya que podran votar a les properes eleccions municipals, previstes pel 22 de maig de 2011. Es tracta dels majors d'edat d'algun estat de la Unió Europea i dels extracomunitaris procedents d'algun país que hagi signat un acord de reciprocitat amb l'Estat espanyol per permetre el sufragi als comicis locals. Segons càlculs del Govern, en total sumen més de 338.000 persones, el que representa el 6,1% del conjunt de població cridada a les urnes.
Actualment, existeixen acords amb Colòmbia, Equador, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Xile. I estan pendent de publicar-se al BOE l'acord amb Bolívia i Islàndia. Els ciutadans i ciutadanes que estiguin dins d'aquests grups han de complir, a més a més, una sèrie de requisits:
a) ser major de 18 anys
b) estar empadronat al seu Ajuntament
c) comptar amb autorització de residència a l'Estat espanyol
d) haver residit legalment i sense interrupcions a l'Estat durant els darrers 5 anys (3 anys en el cas de Noruega)
La campanya fa especial èmfasi en la necessitat d'inscriure's al Cens Electoral abans del proper 15 de gener, ja que és condició obligatòria per poder exercir posteriorment el dret a vot. Per més informació truqueu al 012
Les entitats integrants de la Xarxa 18 de desembre- Catalunya són:
AMIC-UGT (Unió General de Treballadors de Catalunya) ASMIN, Associació de Veïns pel Benestar Ciutadà (AVBC) Associació Salut i Família Associació Sociocultural Ibn Batuta Cáritas Diocesana Barcelona Casal Argentí en Barcelona CITE-CONC (Comisió Obrera Nacional de Catalunya) Col•legi d’Advocats( Comissió Defensa Drets Humans) Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR) Consell Municipal d’Immigració de Barcelona Diputació de Barcelona – Benestar Social FASAMCAT (Federación de Asociaciones Americanas en Catalunya) Institut de Drets Humans de Catalunya MigraStudium Portal de Solidaritat OneWorld Servei Immigració i Refugiats de Creu Roja SOS Racisme Catalunya Unió de Pagesos.
La Xarxa 18 de desembre-Catalunya la formen un conjunt d’entitats que treballen en l’àmbit de la migració i dels drets humans a Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir la ratificació de l’esmentada Convenció.
En aquests temps de crisi es poden vulnerar drets ja adquirits per les persones que, d’arreu el món, han arribat fins aquí per a veure realitzat el seu projecte de vida o tan sols per supervivència.
Malgrat els esforços de la societat civil, la nova reforma recull aspectes molt negatius que dificulten una veritable política d’immigració, d’igualtat de tracte i orientada a la integració. Ens sembla molt greu que drets que fins ara estaven reconeguts ara hagin estat retallats.
La crisi econòmica està afectant el projecte migratori de milers de persones que, en aquests moments, estan vivint situacions molt precàries. Aquestes persones que, desprès d’un llarg i tortuós camí personal i administratiu han aconseguit regularitzar la seva estada, temen perdre-ho tot i tornar a una situació inicial d’incertesa. Estem davant una situació socioeconòmica que els pot portar i els està portant, de nou, a la clandestinitat i a la economia submergida, competint pels escassos llocs de treball en un ambient de desocupació que pot fer aflorar actituds racistes i xenòfobes.
És molt important que aquestes persones tinguin drets com per exemple el dret a vot per tal d'incidir en les polítiques del país, a tal efecte us hi posem aquesta informació per a que feu ressó de la mateixa:
El Departament d'Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració, promou una campanya informativa per Internet orientada a facilitar la inscripció de les persones estrangeres residents a Catalunya que podran votar a les properes eleccions municipals, previstes pel 22 de maig de 2011. Es tracta dels majors d'edat d'algun estat de la Unió Europea i dels extracomunitaris procedents d'algun país que hagi signat un acord de reciprocitat amb l'Estat espanyol per permetre el sufragi als comicis locals. Segons càlculs del Govern, en total sumen més de 338.000 persones, el que representa el 6,1% del conjunt de població cridada a les urnes.
Actualment, existeixen acords amb Colòmbia, Equador, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Xile. I estan pendent de publicar-se al BOE l'acord amb Bolívia i Islàndia. Els ciutadans i ciutadanes que estiguin dins d'aquests grups han de complir, a més a més, una sèrie de requisits:
a) ser major de 18 anys
b) estar empadronat al seu Ajuntament
c) comptar amb autorització de residència a l'Estat espanyol
d) haver residit legalment i sense interrupcions a l'Estat durant els darrers 5 anys (3 anys en el cas de Noruega)
La campanya fa especial èmfasi en la necessitat d'inscriure's al Cens Electoral abans del proper 15 de gener, ja que és condició obligatòria per poder exercir posteriorment el dret a vot. Per més informació truqueu al 012
Les entitats integrants de la Xarxa 18 de desembre- Catalunya són:
AMIC-UGT (Unió General de Treballadors de Catalunya) ASMIN, Associació de Veïns pel Benestar Ciutadà (AVBC) Associació Salut i Família Associació Sociocultural Ibn Batuta Cáritas Diocesana Barcelona Casal Argentí en Barcelona CITE-CONC (Comisió Obrera Nacional de Catalunya) Col•legi d’Advocats( Comissió Defensa Drets Humans) Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR) Consell Municipal d’Immigració de Barcelona Diputació de Barcelona – Benestar Social FASAMCAT (Federación de Asociaciones Americanas en Catalunya) Institut de Drets Humans de Catalunya MigraStudium Portal de Solidaritat OneWorld Servei Immigració i Refugiats de Creu Roja SOS Racisme Catalunya Unió de Pagesos.
jueves, 9 de diciembre de 2010
ELLOS TE DAN 10 CONSEJOS ...
1. Tengo autismo. No soy “autista”. Mi autismo es sólo un aspecto de mi naturaleza. No me define como persona. ¿O eres una persona con pensamientos, sentimientos y muchos talentos, o solamente gordo, miope (usas gafas) o torpe (malo para deportes)? Puede que eso sea lo primero que yo vea cuando te conozca, pero no representa necesariamente lo que eres tú.
2. La integración sensorial debe ser el aspecto más difícil de entender sobre el autismo, pero es quizás el más importante. Significa que las cosas comunes y corrientes que uno ve, oye, huele, saborea y toca cada día y que muchos ni notan, para mí pueden ser incluso dolorosas. Muchas veces siento que incluso el ambiente en el que tengo que vivir es hostil.
Puedo parecer retraído o agresivo pero en realidad sólo estoy tratando de defenderme.
Mira como un simple viaje al supermercado puede resultarme un infierno: mi oído puede ser extremadamente agudo. Docenas de personas están hablando al mismo tiempo. Los altavoces dan los especiales del día. La música de fondo gime por el sistema de sonido. Las cajas registradoras silban y tosen, y un molino de café hace gárgaras. La máquina que corta la carne chilla, los bebés lloran, las carretillas rechinan, las luces fluorescentes vibran. ¡Mi cerebro no puede procesar toda esta información y estoy sobrecargado!
Porque me oriento visualmente (más sobre este tema más adelante), éste puede ser el sentido que primero se sobreestimule. La luz fluorescente no solo es demasiado brillante, sino que hace ruido al vibrar. El local parece latir y me duelen los ojos. Todo esto afecta mis sentidos vestibular y propioceptivo, y ahora ya no sé ni dónde está mi cuerpo en el espacio.
3. Por favor, recuerda distinguir entre “no lo voy a hacer” (porque decido no hacerlo) y “no lo puedo hacer” (porque no soy capaz de hacerlo).
El lenguaje receptivo y perceptivo y el vocabulario son un gran desafío para mí. No es que no escucho las instrucciones; es que no te comprendo. Cuando me gritas desde el otro lado de la habitación, esto es lo que oigo: “*&^%$#, Juan. #$%^&%$*…”. Más bien, ven a hablarme directamente con palabras sencillas: “Por favor pon el libro en tu escritorio, Juan. Es hora de ir a almorzar”. Esto me explica qué quieres que haga y qué va a suceder después. Ahora me resulta más fácil obedecerte.
4. Soy un pensador concreto. Esto significa que interpreto el lenguaje literalmente. Me confundo mucho cuando me dices: “Te vas a morir de frío si no te pones un abrigo” cuando lo que me quiere decir es “Hace frío, ve a ponerte un abrigo”. No me digas “comes como un pajarito”, porque en mi mente me veo acercando la cabeza al plato a agarrar la comida con la boca. No entiendo los modismos, los refranes, los dobles sentidos, las inferencias, las metáforas, las alusiones ni el sarcasmo.
5. Me resulta difícil expresarte lo que necesito cuando no sé las palabras para describir mis sentimientos.
Quizás tengo hambre, estoy frustrado, asustado o confundido pero en este instante esas palabras están más allá de lo que puedo expresar. Fíjate más bien en mi lenguaje corporal, mi retraimiento, mi agitación u otras señales de que algo anda mal.
O, por otro lado: puede que suene como un “pequeño profesor” o un artista de cine, hablando sin parar o recitando parrafadas demasiado sofisticadas para mi edad. Éstos son mensajes que he memorizado del mundo que me rodea para compensar por mi déficit de lenguaje porque sé que se espera que conteste cuando me hablan. Se llama “ecolalia”.
6. Debido a que el lenguaje me resulta tan difícil, me oriento visualmente.
Por favor, muéstrame cómo hacer las cosas en lugar de solo decírmelo. Un horario visual, con fotos o imágenes sencillas, me resulta extremadamente útil durante el transcurso del día. Igual que tu agenda, a mí me quita el estrés de tener que recordar qué tengo que hacer después, me permite una transición suave entre actividades, me ayuda a manejar mi tiempo y a responder a tus expectativas.
7. Por favor, ayúdame con mis interacciones sociales.
Puede parecer que no quiero jugar con otros niños en el parque infantil, pero a veces es que simplemente no sé cómo iniciar una conversación o ponerme a jugar con otros niños. Si les dices a otros niños que me inviten a jugar fútbol o baloncesto, puede que me ponga feliz de ser incluido en el juego.
8. Si puedes determinar por qué me dan rabietas, se las puede prevenir.
Lleva un diario donde anotas la hora, el lugar, la gente y la actividad. Puede que esto revele un patrón de comportamiento. Trata de recordar que toda conducta es una forma de comunicación. Te dice, cuando mis palabras no lo pueden hacer, cómo percibo algo que está sucediendo en mi entorno.
9. Esfuérzate por considerar mi autismo como una capacidad distinta y no como una discapacidad. Mira más allá de lo que ves como limitaciones y aprecia los regalos que me ha dado el autismo.Puede ser cierto que sea pésimo para mirar a los ojos o para conversar, pero ¿te has dado cuenta de que no miento, no hago trampa en los juegos, no me chivo de mis compañeros de clase ni juzgo a las demás personas?
10.Todo lo que yo puedo llegar a ser no sucederá sin que tú seas mi fundamento.
Sé mi defensor, sé mi amigo y veremos hasta dónde puedo llegar!!
2. La integración sensorial debe ser el aspecto más difícil de entender sobre el autismo, pero es quizás el más importante. Significa que las cosas comunes y corrientes que uno ve, oye, huele, saborea y toca cada día y que muchos ni notan, para mí pueden ser incluso dolorosas. Muchas veces siento que incluso el ambiente en el que tengo que vivir es hostil.
Puedo parecer retraído o agresivo pero en realidad sólo estoy tratando de defenderme.
Mira como un simple viaje al supermercado puede resultarme un infierno: mi oído puede ser extremadamente agudo. Docenas de personas están hablando al mismo tiempo. Los altavoces dan los especiales del día. La música de fondo gime por el sistema de sonido. Las cajas registradoras silban y tosen, y un molino de café hace gárgaras. La máquina que corta la carne chilla, los bebés lloran, las carretillas rechinan, las luces fluorescentes vibran. ¡Mi cerebro no puede procesar toda esta información y estoy sobrecargado!
Porque me oriento visualmente (más sobre este tema más adelante), éste puede ser el sentido que primero se sobreestimule. La luz fluorescente no solo es demasiado brillante, sino que hace ruido al vibrar. El local parece latir y me duelen los ojos. Todo esto afecta mis sentidos vestibular y propioceptivo, y ahora ya no sé ni dónde está mi cuerpo en el espacio.
3. Por favor, recuerda distinguir entre “no lo voy a hacer” (porque decido no hacerlo) y “no lo puedo hacer” (porque no soy capaz de hacerlo).
El lenguaje receptivo y perceptivo y el vocabulario son un gran desafío para mí. No es que no escucho las instrucciones; es que no te comprendo. Cuando me gritas desde el otro lado de la habitación, esto es lo que oigo: “*&^%$#, Juan. #$%^&%$*…”. Más bien, ven a hablarme directamente con palabras sencillas: “Por favor pon el libro en tu escritorio, Juan. Es hora de ir a almorzar”. Esto me explica qué quieres que haga y qué va a suceder después. Ahora me resulta más fácil obedecerte.
4. Soy un pensador concreto. Esto significa que interpreto el lenguaje literalmente. Me confundo mucho cuando me dices: “Te vas a morir de frío si no te pones un abrigo” cuando lo que me quiere decir es “Hace frío, ve a ponerte un abrigo”. No me digas “comes como un pajarito”, porque en mi mente me veo acercando la cabeza al plato a agarrar la comida con la boca. No entiendo los modismos, los refranes, los dobles sentidos, las inferencias, las metáforas, las alusiones ni el sarcasmo.
5. Me resulta difícil expresarte lo que necesito cuando no sé las palabras para describir mis sentimientos.
Quizás tengo hambre, estoy frustrado, asustado o confundido pero en este instante esas palabras están más allá de lo que puedo expresar. Fíjate más bien en mi lenguaje corporal, mi retraimiento, mi agitación u otras señales de que algo anda mal.
O, por otro lado: puede que suene como un “pequeño profesor” o un artista de cine, hablando sin parar o recitando parrafadas demasiado sofisticadas para mi edad. Éstos son mensajes que he memorizado del mundo que me rodea para compensar por mi déficit de lenguaje porque sé que se espera que conteste cuando me hablan. Se llama “ecolalia”.
6. Debido a que el lenguaje me resulta tan difícil, me oriento visualmente.
Por favor, muéstrame cómo hacer las cosas en lugar de solo decírmelo. Un horario visual, con fotos o imágenes sencillas, me resulta extremadamente útil durante el transcurso del día. Igual que tu agenda, a mí me quita el estrés de tener que recordar qué tengo que hacer después, me permite una transición suave entre actividades, me ayuda a manejar mi tiempo y a responder a tus expectativas.
7. Por favor, ayúdame con mis interacciones sociales.
Puede parecer que no quiero jugar con otros niños en el parque infantil, pero a veces es que simplemente no sé cómo iniciar una conversación o ponerme a jugar con otros niños. Si les dices a otros niños que me inviten a jugar fútbol o baloncesto, puede que me ponga feliz de ser incluido en el juego.
8. Si puedes determinar por qué me dan rabietas, se las puede prevenir.
Lleva un diario donde anotas la hora, el lugar, la gente y la actividad. Puede que esto revele un patrón de comportamiento. Trata de recordar que toda conducta es una forma de comunicación. Te dice, cuando mis palabras no lo pueden hacer, cómo percibo algo que está sucediendo en mi entorno.
9. Esfuérzate por considerar mi autismo como una capacidad distinta y no como una discapacidad. Mira más allá de lo que ves como limitaciones y aprecia los regalos que me ha dado el autismo.Puede ser cierto que sea pésimo para mirar a los ojos o para conversar, pero ¿te has dado cuenta de que no miento, no hago trampa en los juegos, no me chivo de mis compañeros de clase ni juzgo a las demás personas?
10.Todo lo que yo puedo llegar a ser no sucederá sin que tú seas mi fundamento.
Sé mi defensor, sé mi amigo y veremos hasta dónde puedo llegar!!
domingo, 28 de noviembre de 2010
PASTILLAS CONTRA EL DOLOR AJENO
Varios alumnos me han enviado esta noticia que publico para que podáis leerla:
Acaban de anunciar que, a partir de mañana, venderán en todas las farmacias de España unas pastillas muy especiales. Tan especiales, que en vez de curar a quien las toma, cura a millones de personas ajenas, olvidadas, que no pueden tomar las medicinas que necesitan.Se llaman "Pastillas contra el dolor ajeno".
Os sonará a Chino, pero es muy facil: Médicos Sin Fronteras (organización con la que no tengo nada que ver) va a vender estas pastillas, a un precio de 1€, para que, con la recaudación, se pueda tratar a millones de personas que sufren enfermedades olvidadas, como la enfermedad del sueño, el chagas, el sida infantil, el kala azar, la tuberculosis , o la malaria. Son enfermedades que a nosotros no nos afectan, pero que en el tercer mundo causan estragos, porque las empresas farmacéuticas venden la medicación a "precio occidental", lo que imposibilita recibir tratamiento a las personas pobres.
Así que, por 1€, os venderán seis pastillas (en realidad son caramelos de mentol) con las que ayudaréis a tratar a quienes no pueden pagarse las medicinas.
Es un precio muy bajo a pagar, y nos lo ponen muy facil: no nos piden que vayamos a África en una caravana solidaria, ni una mensualidad. Solo 1€. Menos que algunas chucherías. Menos que el autobús. Y podemos comprarlas en cualquier farmacia.
Así que, si podéis hacerme ese favor, tenéis un año, a partir de mañana, para comprar las "Pastillas contra el dolor ajeno". Y si no lo queréis hacer por mí, por pedíroslo personalmente, hacedlo por aquellos que no os lo pueden pedir directamente.
Para más información:
www.msf.es/pastillascontraeldolorajeno/
Animáos, por favor. Y, además de colaborar vosotros, animáis a vuestras familias y amigos.
Es sólo 1€.
Que ruede la rueda..
Acaban de anunciar que, a partir de mañana, venderán en todas las farmacias de España unas pastillas muy especiales. Tan especiales, que en vez de curar a quien las toma, cura a millones de personas ajenas, olvidadas, que no pueden tomar las medicinas que necesitan.Se llaman "Pastillas contra el dolor ajeno".
Os sonará a Chino, pero es muy facil: Médicos Sin Fronteras (organización con la que no tengo nada que ver) va a vender estas pastillas, a un precio de 1€, para que, con la recaudación, se pueda tratar a millones de personas que sufren enfermedades olvidadas, como la enfermedad del sueño, el chagas, el sida infantil, el kala azar, la tuberculosis , o la malaria. Son enfermedades que a nosotros no nos afectan, pero que en el tercer mundo causan estragos, porque las empresas farmacéuticas venden la medicación a "precio occidental", lo que imposibilita recibir tratamiento a las personas pobres.
Así que, por 1€, os venderán seis pastillas (en realidad son caramelos de mentol) con las que ayudaréis a tratar a quienes no pueden pagarse las medicinas.
Es un precio muy bajo a pagar, y nos lo ponen muy facil: no nos piden que vayamos a África en una caravana solidaria, ni una mensualidad. Solo 1€. Menos que algunas chucherías. Menos que el autobús. Y podemos comprarlas en cualquier farmacia.
Así que, si podéis hacerme ese favor, tenéis un año, a partir de mañana, para comprar las "Pastillas contra el dolor ajeno". Y si no lo queréis hacer por mí, por pedíroslo personalmente, hacedlo por aquellos que no os lo pueden pedir directamente.
Para más información:
www.msf.es/pastillascontraeldolorajeno/
Animáos, por favor. Y, además de colaborar vosotros, animáis a vuestras familias y amigos.
Es sólo 1€.
Que ruede la rueda..
martes, 23 de noviembre de 2010
LA TITULACIÓ D'INTEGRACIÓ SOCIAL ENTRE LES CODIFICACIONS SISPE.
El Sistema Nacional d'Ocupació (SNE), integrat pels Serveis Públics d'Ocupació autonòmics i el Servei Públic d'Ocupació Estatal, utilitza per a la gestió de la intermediació laboral la Classificació d'Ocupacions SISPE-2002 (CO-SISPE 2002) que consta de 2.123 codis d'ocupacions.Per a la gestió de la intermediació laboral, els SPE disposen, a més, d'altres instruments.
Un dels més utilitzats és la taula que recull totes les titulacions acadèmiques reglades actualment vigents a Espanya.
La titulació acadèmica "Tècnic Superior en Integració Social" existeix entre les codificades en SISPE.
La inclusió d'aquesta titulació a l'esmentada taula suposa la garantia per a tots els seus titulats de què els Serveis Públics d'Ocupació (Estatal i autonòmics) estan intermediant amb la seva titulació mitjançant aquesta taula.
Tots els demandants d'ocupació tenen recollida la seva titulació en la base de dades del Sistema d'Informació dels Serveis Públics d'Ocupació, facilitant que els empresaris puguin, per cobrir els seus llocs vacants, sol·licitar treballadors que tinguin una determinada titulació. Això suposa que tots els demandants que tenen titulacions reglades disposen d'igualtat d'oportunitats a l'hora de poder intermediar en els Serveis Públics d'Ocupació
La "Taula de titulacions reglades" i la "Classificació d’ocupacions" son les dues eines de selecció més importants en la intermediació, no essent les úniques; ja que existeixen també altres molts aspectes del currículum laboral, experiencial i de destreses i habilitats, o de coneixements específics i carnets professionals disponibles perquè els empresaris oferents, coneguin perfectament les qualitats de les persones que demanden ocupació.
El sistema informàtic de gestió de la intermediació laboral permet que la recerca de candidats per a ofertes es pugui realitzar bé per ocupació o bé per titulació (entre altres qualificacions de les quals posseeix el demandant d'ocupació).
En el cas que ens ocupa, hi ha dins de la classificació d'ocupacions, diverses ocupacions que podrien ser exercides pels tècnics superiors d'integració social, com són entre moltes d'altres:
. 3212.001.7 Tècnic en educació especial
.3531.003.9 Educador de carrer
. 3531.004.8 Educador de família
. 3532.001.4 Animador comunitari, en general
. 3539.001.5 Promotor d'igualtat d'oportunitats, en general
. 3539.003.3 Agent de desenvolupament social.
…………………….
Totes aquestes ocupacions tenen el denominador comú de ser feines d'"integració social" els professionals de les quals, en una proporció molt elevada, tenen la formació amb la titulació de "Tècnic Superior d'Integració Social".
Un dels més utilitzats és la taula que recull totes les titulacions acadèmiques reglades actualment vigents a Espanya.
La titulació acadèmica "Tècnic Superior en Integració Social" existeix entre les codificades en SISPE.
La inclusió d'aquesta titulació a l'esmentada taula suposa la garantia per a tots els seus titulats de què els Serveis Públics d'Ocupació (Estatal i autonòmics) estan intermediant amb la seva titulació mitjançant aquesta taula.
Tots els demandants d'ocupació tenen recollida la seva titulació en la base de dades del Sistema d'Informació dels Serveis Públics d'Ocupació, facilitant que els empresaris puguin, per cobrir els seus llocs vacants, sol·licitar treballadors que tinguin una determinada titulació. Això suposa que tots els demandants que tenen titulacions reglades disposen d'igualtat d'oportunitats a l'hora de poder intermediar en els Serveis Públics d'Ocupació
La "Taula de titulacions reglades" i la "Classificació d’ocupacions" son les dues eines de selecció més importants en la intermediació, no essent les úniques; ja que existeixen també altres molts aspectes del currículum laboral, experiencial i de destreses i habilitats, o de coneixements específics i carnets professionals disponibles perquè els empresaris oferents, coneguin perfectament les qualitats de les persones que demanden ocupació.
El sistema informàtic de gestió de la intermediació laboral permet que la recerca de candidats per a ofertes es pugui realitzar bé per ocupació o bé per titulació (entre altres qualificacions de les quals posseeix el demandant d'ocupació).
En el cas que ens ocupa, hi ha dins de la classificació d'ocupacions, diverses ocupacions que podrien ser exercides pels tècnics superiors d'integració social, com són entre moltes d'altres:
. 3212.001.7 Tècnic en educació especial
.3531.003.9 Educador de carrer
. 3531.004.8 Educador de família
. 3532.001.4 Animador comunitari, en general
. 3539.001.5 Promotor d'igualtat d'oportunitats, en general
. 3539.003.3 Agent de desenvolupament social.
…………………….
Totes aquestes ocupacions tenen el denominador comú de ser feines d'"integració social" els professionals de les quals, en una proporció molt elevada, tenen la formació amb la titulació de "Tècnic Superior d'Integració Social".
viernes, 19 de noviembre de 2010
JORNADES L'EDUCACIÓ I L'INTERCULTURALITAT
L’Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic (EICA) organitza aquestes jornades del 22 al 26 de novembre a les 19’30 h. al Pou de la Figuera de Barcelona, Sant Pere Més Baix 70, per apropar-nos a la diversitat cultural.
Les jornades són gratuïtes i comptaran amb diverses activitats:
* 22 de novembre: Conferència “Com treballar la interculturalitat des de l’educació” a càrrec d’Enric Prats (UB)
* 23 de novembre: Teatre de l’oprimit a càrrec de Transformas. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 24 novembre: Taula rodona “Estratègies formatives amb persones adultes des d’una perspectiva intercultural en el teixit associatiu” a càrrec d’ Elisabet Moreras (Servei Solidari), Jordi ferrer Jaureguizar (Probens), Antonia Salazar Cuesta (Eica). Modera Miguel Casanova.
* 25 de novembre: Taller Formatiu “Alfabetització de persones nouvingudes i autòctones” a càrrec d’alfons Formariz. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 26 de novembre: “Música comunitària a Sant Pere, Santa Catalina i la Ribera” a càrrec de la Fundació Privada Ribermúsica- Josep Mª Aragay. Amb els concerts de Riborquestra, BàsquetBeat i Pica Pica.
Les activitats en les que es requereix inscripció prèvia es poden fer enviant un e-mail a mediacio@eicascantic.org o trucant al telèfon 93 268 49 43, indicant les següents dades: nom i cognoms, telèfon, activitat a la que t’inscrius i indicar com t’has assabentat de la mateixa.
Les jornades són gratuïtes i comptaran amb diverses activitats:
* 22 de novembre: Conferència “Com treballar la interculturalitat des de l’educació” a càrrec d’Enric Prats (UB)
* 23 de novembre: Teatre de l’oprimit a càrrec de Transformas. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 24 novembre: Taula rodona “Estratègies formatives amb persones adultes des d’una perspectiva intercultural en el teixit associatiu” a càrrec d’ Elisabet Moreras (Servei Solidari), Jordi ferrer Jaureguizar (Probens), Antonia Salazar Cuesta (Eica). Modera Miguel Casanova.
* 25 de novembre: Taller Formatiu “Alfabetització de persones nouvingudes i autòctones” a càrrec d’alfons Formariz. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 26 de novembre: “Música comunitària a Sant Pere, Santa Catalina i la Ribera” a càrrec de la Fundació Privada Ribermúsica- Josep Mª Aragay. Amb els concerts de Riborquestra, BàsquetBeat i Pica Pica.
Les activitats en les que es requereix inscripció prèvia es poden fer enviant un e-mail a mediacio@eicascantic.org o trucant al telèfon 93 268 49 43, indicant les següents dades: nom i cognoms, telèfon, activitat a la que t’inscrius i indicar com t’has assabentat de la mateixa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)