MANIFEST DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 8 DE MARÇ 2009
És irònic que parlem d'una gran crisi quan les dones hem viscut sotmeses a una crisi amb majúscules, constant: la del menjar diari, la de l'educació dels fills i filles, la de l'autoestima, la de l'abús de poder, la de les tasques reproductives, la de la violència... i la de la satisfacció dels nostres drets com a ciutadanes de qualsevol país, en qualsevol continent.
I és per això que cada dia que passa, esdevé més palesa per nosaltres la no viabilitat del sistema capitalista. Les crisis financera, alimentària, climàtica i energètica no són fenòmens aïllats, sinó que representen una única crisi, com a resultat de la sobreexplotació del treball, la natura i les persones, i de l’especulació.
A les boques desencaixades de les persones que pateixen les seves conseqüències resonen moltes preguntes: per que les pèrdues se socialitzen i els guanys es privatitzen; per que es permet l’oportunisme de les empreses, que aconsegueixen utilitzar aquesta crisi per realitzar els acomiadaments somiats; per que aquest suport incondicional dels Estats a les entitats bancàries en “crisi i pèrdues”? I després ens diuen que no hi ha finançament: ni per aplicar la Llei de Dependència, ni per dotar de mitjans la Llei de Violència de Gènere, ni per assegurar l'accés als serveis públics... Per això fem nostra la reivindicació del Fòrum Social Mundial: Nacionalització de la banca sota control social ! Ha d'haver-hi recursos per fer les coses que realment importen.
Fins a data d'avui la dona segueix sent la més pobre. Segueix sent mare i cuidadora fonamental de cadascuna de les societats. Segueix sent un mà d'obra en condicions precàries, i per això reivindiquem l’accés a un treball i un sou dignes. Treballar menys per a treballar totes i tots. Reducció del temps de treball! A igual treball, igual salari!
Reivindiquem el dret a decidir, el dret a ser lliures. Volem acabar amb la lesbofòbia i amb el patriarcat heteronormatiu i racista. Exigim la fi del control sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat. Per això, reforcem el nostre compromís per resistir a l’ofensiva fonamentalista i conservadora – que avui a l'Estat espanyol s’expressa a través de les pressions de la jerarquia catòlica per diluir qualsevol avenç en la legislació sobre l’avortament. Separació de l’Església i de l’Estat! Avortament lliure i gratuït!
Ens sentim identificades amb totes les dones que pateixen l’arma econòmica de la guerra i en aquests dies ens solidaritzem particularment amb les nostres germanes de Gaza, del Congo i del Nepal. No més violència contra les dones.
La migració forçada, la precarietat en els salaris, la submissió a les arbitrarietats fonamentalistes, ja siguin polítiques o religioses, l’intent d’exclusió de les dones no estàndard, ens fan més fortes, reflexives, unides davant l’adversitat i aquesta crisi l’afrontem amb rebel·lia davant un destí dibuixat amb les perspectives del neoliberalisme.
Davant d’aquesta greu situació, les respostes pal·liatives basades en la lògica del mercat no són realistes. Nosaltres, feministes, considerem indefugible no només un canvi del model de producció i de consum, sinó també de societat.
Algú ha de posar el cervell a funcionar, o millor encara, el cos sencer. Per això us cridem a participar dels actes organitzats entorn d’aquest 8 de març de 2009: una assemblea de dones per que funcioni el cervell, una festa perquè funcioni el cos i una manifestació per fer-nos sentir.
Comissió 8 de març.
