domingo, 26 de diciembre de 2010

FUNDACIÓ VICKI BERNADET

La FVB vol desitjar-vos unes bones festes i ara que s’acaba l’any també oferir-vos un petit resum del que ha estat aquest 2010:

L’any passat per aquestes dates vam iniciar una campanya de sensibilització que prenia com a punt de partida pel 2010 l’elaboració d’un manifest contra l’abús sexual infantil. Es pot dir que l’èxit ha anat més enllà del previst, i l’any acaba amb un balanç més que positiu en gairebé tots els àmbits d’actuació que ens vam plantejar en aquest manifest:

Responsabilitat Política:
El passat mes d’octubre el Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió) presenta i s’aprova una Proposició no de Llei al Congrés dels Diputats, desprès d’haver-hi treballat conjuntament durant uns mesos. En aquesta proposició no de Llei s’insta al Govern a:

1. Encargar a un grupo de expertos un estudio sobre la prevalencia y la incidencia de los abusos sexuales a menores en España, por comunidades autónomas.

2. Prestar apoyo a las iniciativas sobre la prevención, sensibilización y tratamiento del abuso sexual infantil de las entidades que trabajan en este ámbito. Este apoyo debe realizarse de forma efectiva, no solo mediante el reconocimiento institucional, sino también con la dotación de recursos necesaria y de forma transversal, teniendo en cuenta la vertiente social y también las de salud, educación, seguridad, justicia e igualdad.

3. Dicho apoyo se llevará a cabo con pleno respeto a las competencias de las comunidades autónomas.

»Palacio del Congreso de los Diputados,
5 de septiembre de 2010.

Protocols i circuits d’atenció:
El passat mes d’abril es firmà un conveni amb la Generalitat de Catalunya en el que la Fundació es constitueix com a un Servei especialitzat en l’atenció a menors víctimes d’abusos sexuals dependents de la DGAIA. El Servei ofereix dues activitats principals:

1. Atenció psicològica a infants i adolescents sota la tutela de la DGAIA o en estudi per l’EAIA, així com als seus familiars, que hagin estat víctimes d’abusos sexuals, amb l’objectiu de minimitzar les conseqüències de l’abús sexual i prevenir noves revictimitzacions.

2. Supervisió especialitzada i assessorament adreçat als/les professionals dels serveis de protecció de menors, per a la detecció i atenció a menors víctimes o possibles víctimes d’abusos sexuals.


Aprofitem per informar-vos que a finals de gener s’obriran les inscripcions per a les properes Jornades Formatives programades pel 13 i 14 de març, sota el títol “Intervenció: un repte cap a la recuperació”.

Manifest

Tot i així, la tasca ha de continuar ja què encara hi ha punts d’aquell manifest que no han obtingut resposta, ni política ni social, tal i com estan reclamant més de 2800 persones que el sota signen. És per això que el mantindrem obert un any més, fent especial èmfasi en aquells àmbits en els que encara ens queda molt per treballar, com són la protecció directa dels nostres infants i la prevenció i seguir treballant per una adequada atenció als adults, famílies i professionals. Aquests seran els reptes als que us convidem a participar a tots/es aquest 2011.

martes, 21 de diciembre de 2010

BIUTIFUL: DESGARRADORA O ENTRAÑABLE?


No sé si recomendaros esta película o no... todavía sigo bajo los efectos de la poca indiferencia que la película te deja... un sentimiento de desgarro, difícil de ver, un drama en mayúsculas.

Id preparados para ver esta película en la que aparecen zonas de Santa Coloma, Badalona, la Barceloneta y el Raval, intenta mostrar lo más marginal de estas zonas y a veces lo menos real según como se mire...

La película trata demasiados temas sin profundizar apenas en ellos o sin ser una película de denuncia social. Quizás la parte que más profundiza es la relación entre los padres y los hijos, una família disfuncional donde a pesar de los desórdenes que padecen los protagonistas nos muestra la lucha de un padre por mantener la seguridad de sus hijos ante una adversidad anunciada.

Trata temas como la immigración ilegal y la explotación de inmigrantes, quizás se trata de una manera demasiado películera como cuando se ve una gran redada en el centro de Barcelona, o los cuerpos lanzados al mar.

Otros temas son tratados más a fondo como la muerte y el proceso de enfermedad, la preparación para la muerte que en su caso, es una falsa preparación, ante la miseria personal ni esto te puedes permitir, el círculo se repetirá... aquí nos hace reflexionar de la marginalidad heredada, de como nos enfrentamos ante la miseria y la pobreza, personal y material...el desgarre emocional...

Si vais a verla me gustaría que me dijeseis vuestras conclusiones y si apostais por la vida de esos pequeños? y en manos de quien?

lunes, 13 de diciembre de 2010

DIA DEL MIGRANT 18 DE DESEMBRE

Cada any en aquestes dates volem recordar la importància que té la signatura i ratificació de la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migrants i els seus Familiars per part de l’estat espanyol i el reconeixement i protecció dels drets que hi són continguts. A l’actualitat, són ja 42 els països que han ratificat aquesta Convenció, dos d’ells europeus, però cap no pertany a la Unió Europea.

La Xarxa 18 de desembre-Catalunya la formen un conjunt d’entitats que treballen en l’àmbit de la migració i dels drets humans a Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir la ratificació de l’esmentada Convenció.

En aquests temps de crisi es poden vulnerar drets ja adquirits per les persones que, d’arreu el món, han arribat fins aquí per a veure realitzat el seu projecte de vida o tan sols per supervivència.

Malgrat els esforços de la societat civil, la nova reforma recull aspectes molt negatius que dificulten una veritable política d’immigració, d’igualtat de tracte i orientada a la integració. Ens sembla molt greu que drets que fins ara estaven reconeguts ara hagin estat retallats.

La crisi econòmica està afectant el projecte migratori de milers de persones que, en aquests moments, estan vivint situacions molt precàries. Aquestes persones que, desprès d’un llarg i tortuós camí personal i administratiu han aconseguit regularitzar la seva estada, temen perdre-ho tot i tornar a una situació inicial d’incertesa. Estem davant una situació socioeconòmica que els pot portar i els està portant, de nou, a la clandestinitat i a la economia submergida, competint pels escassos llocs de treball en un ambient de desocupació que pot fer aflorar actituds racistes i xenòfobes.

És molt important que aquestes persones tinguin drets com per exemple el dret a vot per tal d'incidir en les polítiques del país, a tal efecte us hi posem aquesta informació per a que feu ressó de la mateixa:

El Departament d'Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració, promou una campanya informativa per Internet orientada a facilitar la inscripció de les persones estrangeres residents a Catalunya que podran votar a les properes eleccions municipals, previstes pel 22 de maig de 2011. Es tracta dels majors d'edat d'algun estat de la Unió Europea i dels extracomunitaris procedents d'algun país que hagi signat un acord de reciprocitat amb l'Estat espanyol per permetre el sufragi als comicis locals. Segons càlculs del Govern, en total sumen més de 338.000 persones, el que representa el 6,1% del conjunt de població cridada a les urnes.
Actualment, existeixen acords amb Colòmbia, Equador, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Xile. I estan pendent de publicar-se al BOE l'acord amb Bolívia i Islàndia. Els ciutadans i ciutadanes que estiguin dins d'aquests grups han de complir, a més a més, una sèrie de requisits:
a) ser major de 18 anys
b) estar empadronat al seu Ajuntament
c) comptar amb autorització de residència a l'Estat espanyol
d) haver residit legalment i sense interrupcions a l'Estat durant els darrers 5 anys (3 anys en el cas de Noruega)
La campanya fa especial èmfasi en la necessitat d'inscriure's al Cens Electoral abans del proper 15 de gener, ja que és condició obligatòria per poder exercir posteriorment el dret a vot. Per més informació truqueu al 012

Les entitats integrants de la Xarxa 18 de desembre- Catalunya són:
AMIC-UGT (Unió General de Treballadors de Catalunya) ASMIN, Associació de Veïns pel Benestar Ciutadà (AVBC) Associació Salut i Família Associació Sociocultural Ibn Batuta Cáritas Diocesana Barcelona Casal Argentí en Barcelona CITE-CONC (Comisió Obrera Nacional de Catalunya) Col•legi d’Advocats( Comissió Defensa Drets Humans) Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR) Consell Municipal d’Immigració de Barcelona Diputació de Barcelona – Benestar Social FASAMCAT (Federación de Asociaciones Americanas en Catalunya) Institut de Drets Humans de Catalunya MigraStudium Portal de Solidaritat OneWorld Servei Immigració i Refugiats de Creu Roja SOS Racisme Catalunya Unió de Pagesos.

jueves, 9 de diciembre de 2010

ELLOS TE DAN 10 CONSEJOS ...

1. Tengo autismo. No soy “autista”. Mi autismo es sólo un aspecto de mi naturaleza. No me define como persona. ¿O eres una persona con pensamientos, sentimientos y muchos talentos, o solamente gordo, miope (usas gafas) o torpe (malo para deportes)? Puede que eso sea lo primero que yo vea cuando te conozca, pero no representa necesariamente lo que eres tú.

2. La integración sensorial debe ser el aspecto más difícil de entender sobre el autismo, pero es quizás el más importante. Significa que las cosas comunes y corrientes que uno ve, oye, huele, saborea y toca cada día y que muchos ni notan, para mí pueden ser incluso dolorosas. Muchas veces siento que incluso el ambiente en el que tengo que vivir es hostil.
Puedo parecer retraído o agresivo pero en realidad sólo estoy tratando de defenderme.
Mira como un simple viaje al supermercado puede resultarme un infierno: mi oído puede ser extremadamente agudo. Docenas de personas están hablando al mismo tiempo. Los altavoces dan los especiales del día. La música de fondo gime por el sistema de sonido. Las cajas registradoras silban y tosen, y un molino de café hace gárgaras. La máquina que corta la carne chilla, los bebés lloran, las carretillas rechinan, las luces fluorescentes vibran. ¡Mi cerebro no puede procesar toda esta información y estoy sobrecargado!
Porque me oriento visualmente (más sobre este tema más adelante), éste puede ser el sentido que primero se sobreestimule. La luz fluorescente no solo es demasiado brillante, sino que hace ruido al vibrar. El local parece latir y me duelen los ojos. Todo esto afecta mis sentidos vestibular y propioceptivo, y ahora ya no sé ni dónde está mi cuerpo en el espacio.

3. Por favor, recuerda distinguir entre “no lo voy a hacer” (porque decido no hacerlo) y “no lo puedo hacer” (porque no soy capaz de hacerlo).
El lenguaje receptivo y perceptivo y el vocabulario son un gran desafío para mí. No es que no escucho las instrucciones; es que no te comprendo. Cuando me gritas desde el otro lado de la habitación, esto es lo que oigo: “*&^%$#, Juan. #$%^&%$*…”. Más bien, ven a hablarme directamente con palabras sencillas: “Por favor pon el libro en tu escritorio, Juan. Es hora de ir a almorzar”. Esto me explica qué quieres que haga y qué va a suceder después. Ahora me resulta más fácil obedecerte.

4. Soy un pensador concreto. Esto significa que interpreto el lenguaje literalmente. Me confundo mucho cuando me dices: “Te vas a morir de frío si no te pones un abrigo” cuando lo que me quiere decir es “Hace frío, ve a ponerte un abrigo”. No me digas “comes como un pajarito”, porque en mi mente me veo acercando la cabeza al plato a agarrar la comida con la boca. No entiendo los modismos, los refranes, los dobles sentidos, las inferencias, las metáforas, las alusiones ni el sarcasmo.

5. Me resulta difícil expresarte lo que necesito cuando no sé las palabras para describir mis sentimientos.
Quizás tengo hambre, estoy frustrado, asustado o confundido pero en este instante esas palabras están más allá de lo que puedo expresar. Fíjate más bien en mi lenguaje corporal, mi retraimiento, mi agitación u otras señales de que algo anda mal.
O, por otro lado: puede que suene como un “pequeño profesor” o un artista de cine, hablando sin parar o recitando parrafadas demasiado sofisticadas para mi edad. Éstos son mensajes que he memorizado del mundo que me rodea para compensar por mi déficit de lenguaje porque sé que se espera que conteste cuando me hablan. Se llama “ecolalia”.

6. Debido a que el lenguaje me resulta tan difícil, me oriento visualmente.
Por favor, muéstrame cómo hacer las cosas en lugar de solo decírmelo. Un horario visual, con fotos o imágenes sencillas, me resulta extremadamente útil durante el transcurso del día. Igual que tu agenda, a mí me quita el estrés de tener que recordar qué tengo que hacer después, me permite una transición suave entre actividades, me ayuda a manejar mi tiempo y a responder a tus expectativas.

7. Por favor, ayúdame con mis interacciones sociales.
Puede parecer que no quiero jugar con otros niños en el parque infantil, pero a veces es que simplemente no sé cómo iniciar una conversación o ponerme a jugar con otros niños. Si les dices a otros niños que me inviten a jugar fútbol o baloncesto, puede que me ponga feliz de ser incluido en el juego.

8. Si puedes determinar por qué me dan rabietas, se las puede prevenir.
Lleva un diario donde anotas la hora, el lugar, la gente y la actividad. Puede que esto revele un patrón de comportamiento. Trata de recordar que toda conducta es una forma de comunicación. Te dice, cuando mis palabras no lo pueden hacer, cómo percibo algo que está sucediendo en mi entorno.

9. Esfuérzate por considerar mi autismo como una capacidad distinta y no como una discapacidad. Mira más allá de lo que ves como limitaciones y aprecia los regalos que me ha dado el autismo.Puede ser cierto que sea pésimo para mirar a los ojos o para conversar, pero ¿te has dado cuenta de que no miento, no hago trampa en los juegos, no me chivo de mis compañeros de clase ni juzgo a las demás personas?

10.Todo lo que yo puedo llegar a ser no sucederá sin que tú seas mi fundamento.
Sé mi defensor, sé mi amigo y veremos hasta dónde puedo llegar!!