Mahfoud alumno de 2n ISO ens ha fet arribar aquest missatge per tal de que el publiquem al blog:
Liu Xiabo se enteró de que había ganado el Premio Nobel de la Paz por los guardias de la prisión en la que está encerrado. Liu, que cumple 11 años de condena sólo por pedir pacíficamente democracia y respeto por los derechos humanos en China, es un preso de conciencia y debe ser puesto en libertad inmediatamente.
El Gobierno chino está demostrando un claro desprecio por los derechos humanos al mantener en la cárcel al Premio Nobel de la Paz y acosar a su mujer, Liu Xia, que está bajo arresto domiciliario.
En el mundo, hay miles de presos de conciencia que sólo te tienen a ti para denunciar la tragedia en la que viven. Lo que les diferencia de Liu Xiabo es que no han conseguido el Premio Nobel de la Paz y que nadie habla de ellos. Lo que les hace iguales es su valentía, el riesgo que corren y el trabajo diario de Amnistía Internacional para liberarlos. Tú también puedes hacerlo: únete a Amnistía Internacional y lucha cada día por la libertad de expresión en el mundo.
domingo, 24 de octubre de 2010
miércoles, 20 de octubre de 2010
ESTUDI SOBRE LA DISCAPACITAT REALITZAT PER L'ASSOCIACIO AMPUTATS SANT JORDI
Un total de 1.800 alumnes de 18 centres educatius de Barcelona i de l'àrea metropolitana s'han posat a la pell de persones amb discapacitat. Segons un estudi, elaborat amb dades que han proporcionat aquests joves, aquest treball educatiu és la millor mesura per fomentar la consciència social i la solidaritat amb un col·lectiu que reclama que s'accepti la discapacitat com un fet natural.
La Rosalia Lázaro ha guanyat dues medalles d'or i una de plata, malgrat tenir una discapacitat visual. L'atleta paralímpica no s'ha volgut perdre la presentació d'un estudi pioner en educació en valors vers la discapacitat.
Aquest treball de recerca, que ha elaborat l'Associació d'Amputats Sant Jordi, es basa en les activitats d'educació que han apropat 1.800 alumnes de 18 centres educatius de Barcelona i l'àrea metropolitana a realitats com les de la Rosalia Lázaro.
La principal conclusió és que la formació de nens i joves sobre la discapacitat és la millor mesura per fomentar la consciència social i la solidaritat amb aquest col·lectiu.
"Amb una petita intervenció aconseguim potenciar la comprensió, l'acceptació i la integració de les persones amb discapacitat", explica Pilar Díaz, presidenta de l'Associació d'Amputats Sant Jordi.
Posar-se a la pell de les persones amb discapacitat
Caminar amb crosses, moure's amb una cadira de rodes o sense poder-hi veure són algunes de les activitats pràctiques amb les quals els joves que han participat en aquest estudi s'han pogut posar a la pell de les persones amb discapacitat.
A més, han tingut l'oportunitat de conèixer persones amb algun tipus de discapacitat i conèixer de prop la realitat d'aquestes persones; fet que ha contribuït a canviar la percepció que en tenien.
D'aquesta manera els joves s'adonen que "no és la discapacitat la que ens impedeix fer coses, són les barreres", en paraules de Díaz.
Tot i que Barcelona és la ciutat d'Europa més accessible, més enllà de les barreres físiques, encara hi ha molt per fer. L'estudi també constata que avui en dia encara hi ha molt desconeixement sobre la discapacitat.
"L'objectiu és que s'accepti la discapacitat com un fet natural", afirma Díaz, que considera que els joves poden contribuir al fet que els seus pares també en canviïn la seva percepció.
La Rosalia Lázaro ha guanyat dues medalles d'or i una de plata, malgrat tenir una discapacitat visual. L'atleta paralímpica no s'ha volgut perdre la presentació d'un estudi pioner en educació en valors vers la discapacitat.
Aquest treball de recerca, que ha elaborat l'Associació d'Amputats Sant Jordi, es basa en les activitats d'educació que han apropat 1.800 alumnes de 18 centres educatius de Barcelona i l'àrea metropolitana a realitats com les de la Rosalia Lázaro.
La principal conclusió és que la formació de nens i joves sobre la discapacitat és la millor mesura per fomentar la consciència social i la solidaritat amb aquest col·lectiu.
"Amb una petita intervenció aconseguim potenciar la comprensió, l'acceptació i la integració de les persones amb discapacitat", explica Pilar Díaz, presidenta de l'Associació d'Amputats Sant Jordi.
Posar-se a la pell de les persones amb discapacitat
Caminar amb crosses, moure's amb una cadira de rodes o sense poder-hi veure són algunes de les activitats pràctiques amb les quals els joves que han participat en aquest estudi s'han pogut posar a la pell de les persones amb discapacitat.
A més, han tingut l'oportunitat de conèixer persones amb algun tipus de discapacitat i conèixer de prop la realitat d'aquestes persones; fet que ha contribuït a canviar la percepció que en tenien.
D'aquesta manera els joves s'adonen que "no és la discapacitat la que ens impedeix fer coses, són les barreres", en paraules de Díaz.
Tot i que Barcelona és la ciutat d'Europa més accessible, més enllà de les barreres físiques, encara hi ha molt per fer. L'estudi també constata que avui en dia encara hi ha molt desconeixement sobre la discapacitat.
"L'objectiu és que s'accepti la discapacitat com un fet natural", afirma Díaz, que considera que els joves poden contribuir al fet que els seus pares també en canviïn la seva percepció.
martes, 19 de octubre de 2010
QUÈ PUC FER JO EN ÈPOCA DE CRISI PER AJUDAR A COMBATRE LA POBRESA?
Coincidint amb el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, la Taula d'Entitats del Tercer Sector ha proposat 10 punts claus per col·laborar en fer un món molt més just. Recollits al web de 'Donem el millor de nosaltres' els punts proposen:
1. Dóna un 0,7% del teu sou a fins socials
2. Organitza una campanya de recollida d'aliments a la teva feina o comunitat
3. Gasta només el que necessitis, sigues respectuós amb el medi ambient i amb els recursos que tenim. No llencis menjar.
4. Fes-te voluntari a menjadors socials, a entitats de persones sense llar o del projecte social del que et sentis més a prop
5. Ajuda a les persones nouvingudes en la seva integració (ensenya la llengua i la cultura, explica els drets i els deures...). Aquestes persones contribueixen al nostre creixement
6. Si tens una empresa, planteja't la contractació de persones en risc d'exclusió social i de joves que busquen la seva primera feina
7. Fes xarxa per ajudar persones que busquen feina: fes circular els currículums, posa en contacte gent que busqui feina amb empreses...
8. Si tens un pis buit, lloga'l. No tinguis por, avui les administracions donen suport a aquest tipus de contracte
9. Col·labora amb entitats que treballen amb nens en risc d'exclusió. Ofereix-te a donar suport educatiu a infants amb dificultats a l'escola. Fes companyia i tingues cura dels nens que no tenen un entorn familiar adequat
10. Ajuda la gent gran de la teva comunitat (acompanya a comprar o a anar al metge, fes companyia...)
1. Dóna un 0,7% del teu sou a fins socials
2. Organitza una campanya de recollida d'aliments a la teva feina o comunitat
3. Gasta només el que necessitis, sigues respectuós amb el medi ambient i amb els recursos que tenim. No llencis menjar.
4. Fes-te voluntari a menjadors socials, a entitats de persones sense llar o del projecte social del que et sentis més a prop
5. Ajuda a les persones nouvingudes en la seva integració (ensenya la llengua i la cultura, explica els drets i els deures...). Aquestes persones contribueixen al nostre creixement
6. Si tens una empresa, planteja't la contractació de persones en risc d'exclusió social i de joves que busquen la seva primera feina
7. Fes xarxa per ajudar persones que busquen feina: fes circular els currículums, posa en contacte gent que busqui feina amb empreses...
8. Si tens un pis buit, lloga'l. No tinguis por, avui les administracions donen suport a aquest tipus de contracte
9. Col·labora amb entitats que treballen amb nens en risc d'exclusió. Ofereix-te a donar suport educatiu a infants amb dificultats a l'escola. Fes companyia i tingues cura dels nens que no tenen un entorn familiar adequat
10. Ajuda la gent gran de la teva comunitat (acompanya a comprar o a anar al metge, fes companyia...)
domingo, 17 de octubre de 2010
12a EDICIÓ DE LES JORNADES DE PAU I COOPERACIÓ A SANTA COLOMA
Del 14 al 30 d'octubre es celebren a Santa Coloma les jornades de pau i cooperació, volem destacar dins de les mateixes l'exposició fotogràfica "Mundo Zapara" de Raül de la Morena, sobre l'Amazònia equatoperuana i els pobles indígenes (Mas Fonollar).
El dia 21 a les 19:30 a la Biblioteca Singuerlin es farà una conferència sobre "Lideratge femení, desenvolupament i drets humans" a càrrec de la directora executiva del Centre llatinoamericà per al Desenvolupament Rural de Xile.
El día 18 a les 20:00 a la Biblioteca Central hi haurà una conferència sobre els "Drets Humans al Sahara Ocupat" a càrrec de l'Associació Catalana de Juristes Democrates i del Comité de Suport a l'Autodeterminació del Poble Saharaui Ocupat.
El dia 19 a la Casa de la Solidaritat es projectarà el video "Sensacions sobre Diabugu Batapa".
El dia 20 a les 20 hores a la Biblioteca Singuerlin hi haurà la conferencia sobre "la Comissió de Solidaritat a Catalunya".
Finalment, el dia 22 a l'Auditori tindrà lloc la jornada "Dialegs locals sobre l'agenda de la cohesió social: reptes per a la cooperació descentralitzada amb America Llatina".
El dia 21 a les 19:30 a la Biblioteca Singuerlin es farà una conferència sobre "Lideratge femení, desenvolupament i drets humans" a càrrec de la directora executiva del Centre llatinoamericà per al Desenvolupament Rural de Xile.
El día 18 a les 20:00 a la Biblioteca Central hi haurà una conferència sobre els "Drets Humans al Sahara Ocupat" a càrrec de l'Associació Catalana de Juristes Democrates i del Comité de Suport a l'Autodeterminació del Poble Saharaui Ocupat.
El dia 19 a la Casa de la Solidaritat es projectarà el video "Sensacions sobre Diabugu Batapa".
El dia 20 a les 20 hores a la Biblioteca Singuerlin hi haurà la conferencia sobre "la Comissió de Solidaritat a Catalunya".
Finalment, el dia 22 a l'Auditori tindrà lloc la jornada "Dialegs locals sobre l'agenda de la cohesió social: reptes per a la cooperació descentralitzada amb America Llatina".
miércoles, 13 de octubre de 2010
ACOMIADAMENT DE INTEGRADORS SOCIALS ALS IES
Continúan las irregularidades que afectan a compañeros/as integradores/as que trabajan en centros educativos. ¿Que podemos hacer?
Debemos pensar como hacer presión y apoyar a los/as compañeros/as que trabajan a través del Departament de Educacio. Ya han empezado a sufrir los despidos.
Recordemos que es el Departament quien crea el perfil formativo sin asegurarse la correspondencia en materia laboral.
La Administración hace oídos sordos a nuestras necesidades y, para colmo, el Departament que nos crea nos retira su respaldo.
¡¡¡ No podemos consentirlo y quedarnos con las manos atadas !!!
En este barco estamos todos y todas....¿Que sugerís? ¿Que podemos hacer?
Si alguien conoce o tiene contactos en televisión, radio, periódicos, en el departement d'educuació, porfavor contactar con tisoc para dar a conocer a todo EL MUNDO la situación del integrador social y más ahora con los despidos de nuestros compañeros que trabajaban en los IES!!!!
Todo el que pueda ayudar con contactos se agradeceria que enviara un email a tisocatalunya@gmail.com.
Debemos pensar como hacer presión y apoyar a los/as compañeros/as que trabajan a través del Departament de Educacio. Ya han empezado a sufrir los despidos.
Recordemos que es el Departament quien crea el perfil formativo sin asegurarse la correspondencia en materia laboral.
La Administración hace oídos sordos a nuestras necesidades y, para colmo, el Departament que nos crea nos retira su respaldo.
¡¡¡ No podemos consentirlo y quedarnos con las manos atadas !!!
En este barco estamos todos y todas....¿Que sugerís? ¿Que podemos hacer?
Si alguien conoce o tiene contactos en televisión, radio, periódicos, en el departement d'educuació, porfavor contactar con tisoc para dar a conocer a todo EL MUNDO la situación del integrador social y más ahora con los despidos de nuestros compañeros que trabajaban en los IES!!!!
Todo el que pueda ayudar con contactos se agradeceria que enviara un email a tisocatalunya@gmail.com.
jueves, 7 de octubre de 2010
EL PARLAMENT APROVA LA LLEI DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT DE CATALUNYA
El passat 23 de setembre el Ple del Parlament va aprovar la Llei de Polítiques de Joventut que regula l'única competència exclusiva de la Generalitat pendent de desplegar des de l'entrada en vigor de l'Estatut de Sau, el 1979. Aquesta nova llei determina que els poders públics han de fer polítiques específiques per a l'un milió tres-cents mil joves que hi ha a Catalunya i té com a eixos centrals l'emancipació i la participació.
Un dels aspectes més destacats de la Llei és la creació de la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, que ja s'ha començat a materialitzar amb les Oficines Joves desplegades per tot el territori. El text situa el Pla Nacional de Joventut com a ideari de les polítiques de joventut tant de la Generalitat, com dels governs locals i de les entitats i posa les base per regularitzar els professionals que es dediquen al sector de polítiques per als i les joves.
Després del dictamen favorable del Consell de Garanties Estatutàries que conclou que la Llei de Polítiques de Joventut no vulnera l'autonomia local, la nova norma jurídica ha obtingut el suport de la cambra. La Llei blinda la competència exclusiva que l'Estatut atorga a la Generalitat en matèria de joventut, deixant clar que correspon al Govern i els ens locals catalans l'impuls de les polítiques per a joves. Això inclou la gestió de les subvencions de l'Estat i de la Unió Europea.
La llei crea la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, que el Govern desplegarà fins al 2015. Comptarà amb 64 Oficines Joves que agrupen, en una finestra única, tots els serveis per a l'emancipació juvenil que presten les diferents administracions. Les Oficines Joves ofereixen una atenció pròxima, integral i personalitzada i disposen d'un catàleg de serveis especialitzats: borsa jove d'habitatge, oficina jove de treball, punt d'informació juvenil, així com assessoraments en matèria legal, de salut o cultura a càrrec de professionals especialitzats.
Actualment ja funcionen 12 Oficines Joves (l'Alt Urgell, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Garraf, les Garrigues, el Gironès, el Montsià, la Noguera, el Priorat, la Selva, el Tarragonès i el Vallès Oriental) i està previst que aquest any se n'obrin al Baix Ebre, el Maresme, Osona i el Solsonès. Les oficines s'implantaran a totes les capitals de comarca i a les ciutats de més de 50.000 habitants.
El Pla és el marc de referència de les polítiques per a joves de Generalitat, món local i entitats juvenils. D'aquesta manera es consolida el treball conjunt dut a terme els últims anys entre les diferents administracions públiques i el teixit associatiu juvenil.
La Llei, a més, potencia la transversalitat de les polítiques per a joves i estableix que tots el departaments del Govern comparteixen responsabilitats en matèria de joventut. El text també reconeix noves formes de participació juvenil com els consells locals de joventut o els grups de joves.
Aquest col·lectiu, cada cop més nombrós, sovint ha hagut de treballar en condicions de precarietat laboral i sense itineraris de professionalització. Amb la Llei se supera aquest dèficit i es posen recursos al seu abast per tal que puguin dur a terme la seva feina.
La llei impulsarà la creació d'un Registre d'Equipaments i Serveis Juvenils per conèixer els recursos públics de què disposa el país i decidir quins seran necessaris per donar uns serveis adequats a la ciutadania jove.
La norma acota la joventut en la franja d'edat entre els 16 i els 29 anys, llevat per a polítiques públiques concretes (com les d'educació sexual, que es poden avançar des de l'adolescència, o les d'habitatge, que s'allarguen fins als 35 anys). És a partir dels 16 anys quan un o una jove ja té l'edat per poder emancipar-se civilment, incorporar-se al món laboral o triar itineraris educatius voluntàriament.
Es defineix la joventut com aquell col·lectiu majoritàriament immers en processos de formació i/o inserció laboral i/o d'emancipació domiciliar amb unes necessitats específiques. Les persones joves viuen una etapa de transició cap a la vida adulta que es caracteritza per la dificultat d'exercir la ciutadania, tant a nivell social i polític, com econòmic i cultural.
L'aprovació de la Llei s'emmarca en l'aposta del Govern per les polítiques d'emancipació juvenil, especialment en un moment en què el col·lectiu jove està rebent un fort impacte de la crisi. L'aprovació d'aquesta norma se suma a d'altres iniciatives de la Generalitat en matèria de joventut, com la renovació del Pla Nacional de Joventut de Catalunya fins al 2020; la signatura de l'Acord de Mesures per a l'Ocupació Juvenil amb els agents socials, dotat amb més de 200 milions, per lluitar contra la crisi i la precarietat laboral, o l'aprovació del Pacte Nacional per a l'Habitatge, amb especial atenció a les necessitats dels i les joves.
Un dels aspectes més destacats de la Llei és la creació de la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, que ja s'ha començat a materialitzar amb les Oficines Joves desplegades per tot el territori. El text situa el Pla Nacional de Joventut com a ideari de les polítiques de joventut tant de la Generalitat, com dels governs locals i de les entitats i posa les base per regularitzar els professionals que es dediquen al sector de polítiques per als i les joves.
Després del dictamen favorable del Consell de Garanties Estatutàries que conclou que la Llei de Polítiques de Joventut no vulnera l'autonomia local, la nova norma jurídica ha obtingut el suport de la cambra. La Llei blinda la competència exclusiva que l'Estatut atorga a la Generalitat en matèria de joventut, deixant clar que correspon al Govern i els ens locals catalans l'impuls de les polítiques per a joves. Això inclou la gestió de les subvencions de l'Estat i de la Unió Europea.
La llei crea la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, que el Govern desplegarà fins al 2015. Comptarà amb 64 Oficines Joves que agrupen, en una finestra única, tots els serveis per a l'emancipació juvenil que presten les diferents administracions. Les Oficines Joves ofereixen una atenció pròxima, integral i personalitzada i disposen d'un catàleg de serveis especialitzats: borsa jove d'habitatge, oficina jove de treball, punt d'informació juvenil, així com assessoraments en matèria legal, de salut o cultura a càrrec de professionals especialitzats.
Actualment ja funcionen 12 Oficines Joves (l'Alt Urgell, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Garraf, les Garrigues, el Gironès, el Montsià, la Noguera, el Priorat, la Selva, el Tarragonès i el Vallès Oriental) i està previst que aquest any se n'obrin al Baix Ebre, el Maresme, Osona i el Solsonès. Les oficines s'implantaran a totes les capitals de comarca i a les ciutats de més de 50.000 habitants.
El Pla és el marc de referència de les polítiques per a joves de Generalitat, món local i entitats juvenils. D'aquesta manera es consolida el treball conjunt dut a terme els últims anys entre les diferents administracions públiques i el teixit associatiu juvenil.
La Llei, a més, potencia la transversalitat de les polítiques per a joves i estableix que tots el departaments del Govern comparteixen responsabilitats en matèria de joventut. El text també reconeix noves formes de participació juvenil com els consells locals de joventut o els grups de joves.
Aquest col·lectiu, cada cop més nombrós, sovint ha hagut de treballar en condicions de precarietat laboral i sense itineraris de professionalització. Amb la Llei se supera aquest dèficit i es posen recursos al seu abast per tal que puguin dur a terme la seva feina.
La llei impulsarà la creació d'un Registre d'Equipaments i Serveis Juvenils per conèixer els recursos públics de què disposa el país i decidir quins seran necessaris per donar uns serveis adequats a la ciutadania jove.
La norma acota la joventut en la franja d'edat entre els 16 i els 29 anys, llevat per a polítiques públiques concretes (com les d'educació sexual, que es poden avançar des de l'adolescència, o les d'habitatge, que s'allarguen fins als 35 anys). És a partir dels 16 anys quan un o una jove ja té l'edat per poder emancipar-se civilment, incorporar-se al món laboral o triar itineraris educatius voluntàriament.
Es defineix la joventut com aquell col·lectiu majoritàriament immers en processos de formació i/o inserció laboral i/o d'emancipació domiciliar amb unes necessitats específiques. Les persones joves viuen una etapa de transició cap a la vida adulta que es caracteritza per la dificultat d'exercir la ciutadania, tant a nivell social i polític, com econòmic i cultural.
L'aprovació de la Llei s'emmarca en l'aposta del Govern per les polítiques d'emancipació juvenil, especialment en un moment en què el col·lectiu jove està rebent un fort impacte de la crisi. L'aprovació d'aquesta norma se suma a d'altres iniciatives de la Generalitat en matèria de joventut, com la renovació del Pla Nacional de Joventut de Catalunya fins al 2020; la signatura de l'Acord de Mesures per a l'Ocupació Juvenil amb els agents socials, dotat amb més de 200 milions, per lluitar contra la crisi i la precarietat laboral, o l'aprovació del Pacte Nacional per a l'Habitatge, amb especial atenció a les necessitats dels i les joves.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)