Els alumnes d'integració social de l'Institut la Bastida volem sensibilitzar als nostres companys/es sobre la commemoració del dia contra la violència de gènere que es celebra avui.
Aquesta diada es va començar a celebrar a partir del brutal assassinat a garrotades de les germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana.
Volem rebutjar qualsevol tipus de violència ja sigui física, psíquica o d'altre caire, també volem expressar el nostre condol per les dones que han mort víctimes de la violència masclista.
La violència vulnera un dret humà, impedeix el desenvolupament de les dones en llibertat, i en molts casos, destrueix vides (de mares i fills/es).
És molt important sensibilitzar sobre aquest problema tan difícil d'erradicar, a una societat que aparentment és moderna i on molts creuen que ja existeix la igualtat home i dona. Tant de bó, això fos així ja que la violència té les seves arrels en causes socioculturals profundament arrelades a la nostra societat que encara malgrat no ho sembli, manté una relació desequilibrada entre homes i dones.
Les noves generacions hem de fer que el sexisme s'esborri de les estructures socials, polítiques i econòmiques (que no hi hagi treballs per a homes i treballs per a dones, que no hi hagi joguines per a nens, i joguines per a nenes, que es comparteixin les tasques domèstiques, etc...), Només amb la participació de la societat serà possible avançar.
Hem d'informar a les dones que pateixen abusos i violència de que existeixen ajudes i programes, i lleis que les protegeixen, a elles i als seus fills/es. Però la principal ajuda creiem que està en la prevenció i la sensibilització social, i fer de l’educació l’eina bàsica per abocar les generacions futures a viure en un món on les relacions entre uns i altres estiguin lliures de violència.
Així doncs, avui, en el marc d’aquesta diada, totes i tots nosaltres volem renovar el
nostre compromís per seguir construint una nova cultura, basada en el respecte mutu,
l’autonomia i la llibertat per a tothom.
Moltes gràcies companys/es per la vostra col.laboració.
jueves, 24 de noviembre de 2011
lunes, 7 de noviembre de 2011
CASTANYADA 2011
Aquest any vam celebrar la Castanyada el dia 28 d'octubre, vam fer activitats al matí i també a la tarda.
Durant el matí, els alumnes de 2n ISO vam preparar dinàmiques de grup per a dinamitzar als alumnes de 1rISO i 1r EI, va ser força divertit i els alumnes vam gaudir molt.
A la classe del costat, vam fer petits tallers de Castanyada,concretament un fanalet que representava una carbassa i que els alumnes es podien emportar a casa com a regal, també hi havia un petit taller de papiroflexia que portaven unes noies de la ESO que són unes grans aficionades a aquest art del paper i per últim teniem també un taller de patchwork que consistia en elaborar una carbassa amb diferents teles.
Despres d'aquestes activitats els alumnes van poder gaudir de l'explicació de contes per part d'una alumna d'EI i una professora.
Vàries alumnes de 2n ISO s'havien caracteritzat com a zombies i morts vivents i havien elaborat un taüt on podies fer-te fotografies i a més a més gaudir d'un petit taller de confecció de ferides de mort.
A la tarda, vam cantar cançons de la Castanyada al gimnàs i vam ballar una mica, després d'això ens vam repartir en taules en dues classes i vam començar els tallers de Castanyada que consistien en confeccionar amb teles diferents models de monstres, clauers, cors, etc... També vam fer el taller de fanalets per a confeccionar la pròpia carbassa.
També vam menjar panellets i castanyes que havien elaborat els propis alumnes i que estaven boníssims.
A continuació us posem algunes fotografies per a que veieu com ho vam passar de bé...
jueves, 3 de noviembre de 2011
CAMPAÑA "OLVIDADOS DE LOS OLVIDADOS"
Aquest documental "Els oblidats dels oblidats" ens parla sobre la situació que pateixen milers de persones amb problemes de salut mental a l'Africa.El documental s'estrena el dia 4 al Cinema Alexandra.
Durant aquests dies del 2 al 4 de novembre hi haurà personalitats importants encadenades al davant del Cinema Alexandra per tal de fer resò d'aquesta situació als mitjans de comunicació i a tota la ciutadania.
"Homes, dones i nens, encadenats, la majoria a la intempèrie, privats de menjar i aigua, alguns d'ells assotats regularment; o abandonats a les ciutats des de nens per les seves pròpies famílies... el documental mostra la situació en la qual es troben la majoria dels malalts mentals africans, des d'esquizofrènics greus a simples epilèptics.
Una realitat desconeguda fins i tot per a la majoria d'africans, ja que les famílies afectades ho amaguen per vergonya o superstició.
A partir de la impressionant història d'un home, Grégoire Ahongbonon, un reparador de pneumàtics africà, que un dia va decidir dedicar-se per complet a una missió:
Rescatar, guarir i reinserir en la societat als oblidats dels oblidats, als malalts mentals africans.
En el continent més pobre del planeta, sense cobertura pública sanitària, les famílies reclouen als malalts mentals a casa seva o, per evitar el perill per a la comunitat i per als malalts mateixos, opten en la majoria de casos per:
Encadenar-los
Dins de casa o a la intempèrie. La majoria pràcticament no prenen aliments. Alguns compten amb una manta i un plàstic per a la pluja.
Abandonar-los en una gran ciutat
Ronden pels carrers malvivint de les escombraries i la caritat.
Portar-los a camps de pregària
En aquests camps, normalment dirigits per gurús de sectes locals, els malalts són encadenats, normalment a la intempèrie, cadascun en un arbre i, per exorcitzar al diable, són sotmesos a fuetades regularment i a dejunis de 3 i 4 dies a la setmana."
“Un documental magnífico, durísimo, mejor, mira lo que te digo, que “La pesadilla de Darwin”, que se llama “Los olvidados de los olvidados”, de Carles Caparrós i Obiols, y que es de aquí, de Barcelona, y que cuenta como tratan a los enfermos mentales en determinados países de África.”
Ramón Colom Esmatges. Ex Director General de TVE (1990-1996), director dels programes “El món d´Ariadna” y “Millenium” de TVC. (El Blog Del Cine Español)
Durant aquests dies del 2 al 4 de novembre hi haurà personalitats importants encadenades al davant del Cinema Alexandra per tal de fer resò d'aquesta situació als mitjans de comunicació i a tota la ciutadania.
"Homes, dones i nens, encadenats, la majoria a la intempèrie, privats de menjar i aigua, alguns d'ells assotats regularment; o abandonats a les ciutats des de nens per les seves pròpies famílies... el documental mostra la situació en la qual es troben la majoria dels malalts mentals africans, des d'esquizofrènics greus a simples epilèptics.
Una realitat desconeguda fins i tot per a la majoria d'africans, ja que les famílies afectades ho amaguen per vergonya o superstició.
A partir de la impressionant història d'un home, Grégoire Ahongbonon, un reparador de pneumàtics africà, que un dia va decidir dedicar-se per complet a una missió:
Rescatar, guarir i reinserir en la societat als oblidats dels oblidats, als malalts mentals africans.
En el continent més pobre del planeta, sense cobertura pública sanitària, les famílies reclouen als malalts mentals a casa seva o, per evitar el perill per a la comunitat i per als malalts mateixos, opten en la majoria de casos per:
Encadenar-los
Dins de casa o a la intempèrie. La majoria pràcticament no prenen aliments. Alguns compten amb una manta i un plàstic per a la pluja.
Abandonar-los en una gran ciutat
Ronden pels carrers malvivint de les escombraries i la caritat.
Portar-los a camps de pregària
En aquests camps, normalment dirigits per gurús de sectes locals, els malalts són encadenats, normalment a la intempèrie, cadascun en un arbre i, per exorcitzar al diable, són sotmesos a fuetades regularment i a dejunis de 3 i 4 dies a la setmana."
“Un documental magnífico, durísimo, mejor, mira lo que te digo, que “La pesadilla de Darwin”, que se llama “Los olvidados de los olvidados”, de Carles Caparrós i Obiols, y que es de aquí, de Barcelona, y que cuenta como tratan a los enfermos mentales en determinados países de África.”
Ramón Colom Esmatges. Ex Director General de TVE (1990-1996), director dels programes “El món d´Ariadna” y “Millenium” de TVC. (El Blog Del Cine Español)
viernes, 21 de octubre de 2011
JORNADES, FESTES I MÉS...
Pallapupas (grup d'animació i teatre amb diversos col.lectius) ofereix el dia 27 d'octubre la obra "Ella" a les 20 hores a la Farinera del Clot. És un projecte de Ràdio Nikosia (ràdio feta per i per a persones vulnerables en temes de salut mental) i Pallapupas sobre la salut mental.Donatiu: 5 euros.
Festival de Tardor de Ribermúsica! I demà, a partir de les 18h, els grups de música nascuts al si del Casal Jove Atlas Raval 'General', 'Misquin Soldiers', 'Young Africans' i basquetbeat actuen al Casal Joves Pau Alòs [Sant Pere Més Baix, 55]. No us ho perdeu! També demà dins del festival hi haurà una conferència sobre les necessitats afectivo-sexuals de les persones amb diversitat funcional al Carrer Allada Vermell, 10.
Jornada de salut infanto-juvenil, divendres 25 de novembre al Caixa Forum.Inscripció 10 euros.
Jornada sobre "Intervencions on line en salut mental" dia 2 de desembre de 2011. Inscripció 45 euros. Especial per aquelles persones interessades en aplicar les noves tecnologies als tractaments en salut mental.
Mercadillo de la Fundació Ficat al Bar Triptic c/Mozart,4 (Gràcia) Dissabte 22 d'octubre de 18h a 24h la Fundació FICAT organitza un Mercadillo per recaudar fons per els seus projectes d'assitència a joves.
Us demanen que porteu alguna cosa que tingueu a casa i no feu servir (llibre, roba, complements, decoració...). Tot el que porteu es posarà immediatament a la venda a partir de 1€ i podreu adquirir els petits tresors que hagin portat els altres amics/gues de la nostra entitat!
Fira del Teatre Integratiu fer per i per a persones amb diversitat funcional i altres aspectes de salut mental. Dies 29 i 30 d'octubre de 2011 al Teatre Segarra de Santa Coloma de Gramenet.
Festival de Tardor de Ribermúsica! I demà, a partir de les 18h, els grups de música nascuts al si del Casal Jove Atlas Raval 'General', 'Misquin Soldiers', 'Young Africans' i basquetbeat actuen al Casal Joves Pau Alòs [Sant Pere Més Baix, 55]. No us ho perdeu! També demà dins del festival hi haurà una conferència sobre les necessitats afectivo-sexuals de les persones amb diversitat funcional al Carrer Allada Vermell, 10.
Jornada de salut infanto-juvenil, divendres 25 de novembre al Caixa Forum.Inscripció 10 euros.
Jornada sobre "Intervencions on line en salut mental" dia 2 de desembre de 2011. Inscripció 45 euros. Especial per aquelles persones interessades en aplicar les noves tecnologies als tractaments en salut mental.
Mercadillo de la Fundació Ficat al Bar Triptic c/Mozart,4 (Gràcia) Dissabte 22 d'octubre de 18h a 24h la Fundació FICAT organitza un Mercadillo per recaudar fons per els seus projectes d'assitència a joves.
Us demanen que porteu alguna cosa que tingueu a casa i no feu servir (llibre, roba, complements, decoració...). Tot el que porteu es posarà immediatament a la venda a partir de 1€ i podreu adquirir els petits tresors que hagin portat els altres amics/gues de la nostra entitat!
Fira del Teatre Integratiu fer per i per a persones amb diversitat funcional i altres aspectes de salut mental. Dies 29 i 30 d'octubre de 2011 al Teatre Segarra de Santa Coloma de Gramenet.
domingo, 16 de octubre de 2011
RECOMPTE NOCTURN DE PERSONES AL CARRER
Ens ha arribat aquesta info des del Centre D'Acollida ASSÍS:
Des de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) de la ciutat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona us volem fer partícips del projecte de recerca Diagnosi de Persones al Carrer 2011.
L’atenció social a les persones sense llar requereix una informació actualitzada sobre les dimensions i característiques d’aquest problema social, molt especialment en referència a la franja més empobrida i vulnerable d’aquest col·lectiu: aquells que ni tan sols utilitzen la xarxa de recursos existents, i que pernocten als carrers de la ciutat.
Amb el recompte nocturn de persones que dormen al carrer a Barcelona, pretenem obtenir un major coneixement del volum i característiques de la població en situació de sense llar que dorm al carrer, i compartir amb tots els agents implicats en l’atenció a aquest col·lectiu, tan voluntaris com professionals, una informació clau per a la millora de la intervenció que es va realitzant.
Si vols participar en aquesta iniciativa, només has d’enviar-nos la teva sol·licitud a través del formulari d’inscripció.
Anirem informant als voluntaris inscrits i a través d’aquesta pàgina els detalls pels preparatius, però ja us podem avançar que:
El recompte serà la nit del 8 al 9 de novembre
Es farà per tota la ciutat distribuïda en zones que seran cobertes per equips de 4-5 persones, coordinats cadascun per persones amb experiència en el treball social amb aquest col·lectiu
Prèviament a la nit del recompte, us convocarem a una sessió formativa obligatòria
Quan us confirmem la inscripció us comunicarem la vostra zona i equip, i us convocarem a la sessió formativa
El mateix vespre del recompte us convocarem a tots a la Seu Central (pendent confirmar el lloc), on farem una xerrada explicació prèvia, distribuirem els equips i materials i gaudirem d'un pica-pica junts.
Durant la nit els equips recorreran els carrers i parcs de la ciutat per comptar les persones que hi pernocten. Pensem que pot ser una oportunitat privilegiada per prendre consciència d’un problema que massa sovint passa desapercebut, aliè i estrany a la nostra mirada, malgrat que quotidianament sigui ben present als nostres carrers.
Esperem comptar amb la col·laboració d’un bon nombre de persones sensibles a aquest problema, voluntaris i voluntàries, així com també amb al suport dels professionals i tècnics que habitualment col·laboren en les organitzacions socials, públiques i privades que atenen a les persones en situació de sense llar.
Si estàs interessat en participar, pots enviar-nos les teves dades!
Si encara tens dubtes o ens vols fer una consulta, pots contactar-nos directament a coordinacio@diagnosi2011.org (o visita l'apartat de Contactes per a veure més detalls).
Aquest recompte nocturn s’inclou dins un projecte més ampli: QUAN NO HI HA UNA LLAR - Diagnòstic de la situació de les persones sense llar a Barcelona, 2008-2011. Així, el diagnòstic complet combinarà les dades recollides sobre les persones al carrer la nit del recompte, amb les dades dels diferents serveis de la ciutat (recollides per les entitats i ajuntament).
Des de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) de la ciutat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona us volem fer partícips del projecte de recerca Diagnosi de Persones al Carrer 2011.
L’atenció social a les persones sense llar requereix una informació actualitzada sobre les dimensions i característiques d’aquest problema social, molt especialment en referència a la franja més empobrida i vulnerable d’aquest col·lectiu: aquells que ni tan sols utilitzen la xarxa de recursos existents, i que pernocten als carrers de la ciutat.
Amb el recompte nocturn de persones que dormen al carrer a Barcelona, pretenem obtenir un major coneixement del volum i característiques de la població en situació de sense llar que dorm al carrer, i compartir amb tots els agents implicats en l’atenció a aquest col·lectiu, tan voluntaris com professionals, una informació clau per a la millora de la intervenció que es va realitzant.
Si vols participar en aquesta iniciativa, només has d’enviar-nos la teva sol·licitud a través del formulari d’inscripció.
Anirem informant als voluntaris inscrits i a través d’aquesta pàgina els detalls pels preparatius, però ja us podem avançar que:
El recompte serà la nit del 8 al 9 de novembre
Es farà per tota la ciutat distribuïda en zones que seran cobertes per equips de 4-5 persones, coordinats cadascun per persones amb experiència en el treball social amb aquest col·lectiu
Prèviament a la nit del recompte, us convocarem a una sessió formativa obligatòria
Quan us confirmem la inscripció us comunicarem la vostra zona i equip, i us convocarem a la sessió formativa
El mateix vespre del recompte us convocarem a tots a la Seu Central (pendent confirmar el lloc), on farem una xerrada explicació prèvia, distribuirem els equips i materials i gaudirem d'un pica-pica junts.
Durant la nit els equips recorreran els carrers i parcs de la ciutat per comptar les persones que hi pernocten. Pensem que pot ser una oportunitat privilegiada per prendre consciència d’un problema que massa sovint passa desapercebut, aliè i estrany a la nostra mirada, malgrat que quotidianament sigui ben present als nostres carrers.
Esperem comptar amb la col·laboració d’un bon nombre de persones sensibles a aquest problema, voluntaris i voluntàries, així com també amb al suport dels professionals i tècnics que habitualment col·laboren en les organitzacions socials, públiques i privades que atenen a les persones en situació de sense llar.
Si estàs interessat en participar, pots enviar-nos les teves dades!
Si encara tens dubtes o ens vols fer una consulta, pots contactar-nos directament a coordinacio@diagnosi2011.org (o visita l'apartat de Contactes per a veure més detalls).
Aquest recompte nocturn s’inclou dins un projecte més ampli: QUAN NO HI HA UNA LLAR - Diagnòstic de la situació de les persones sense llar a Barcelona, 2008-2011. Així, el diagnòstic complet combinarà les dades recollides sobre les persones al carrer la nit del recompte, amb les dades dels diferents serveis de la ciutat (recollides per les entitats i ajuntament).
lunes, 10 de octubre de 2011
CONCENTRACIÓN CONTRA EL DECRETO DE RECORTE DEL PIRMI
CONVOCATORIA CONCENTRACIÖN DE PROTESTA DELANTE DEL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL CONTRA LOS RECORTES DEL PIRMI :
JUEVES 13 DE OCTUBRE, A LAS 10 HORAS EN PZA. PAU VILA (PALAU DEL MAR) CERCA ESTACIÓN METRO BARCELONETA.
EN DEFENSA DE NUESTRO DERECHO A UNA VIDA DIGNA Y UNA PRESTACIÓN SOCIAL QUE LA GARANTICE
POR EL REPARTO DEL TRABAJO Y LA RIQUEZA
CONVOCA: ASAMBLEA DE TRABAJADORES/AS EN PARO DE BARCELONA
Comunicado
En el día de hoy se celebró el plenario del ayuntamiento de Barcelona al cual asistimos una delegación de la Asamblea de trabajadores/as en paro de Barcelona.
Tras pasar los controles y ser despojados de una pancarta pudimos sentarnos en el espacio reservado al público.
En este Plenario el concejal de ICV-EUiA Sr. Ricard Gomá presentó una proposición al Pleno -ver más abajo- que tras una breve introducción se propone instar al gobierno de la Generalitat a retirar el Decreto de recorte del PIRMI del pasado mes de agosto y exige el pago del PIRMI a todas aquellas personas que no la han cobrado habiendo cumplido los requisitos, etc.
Tras las intervenciones de los/las portavoces de los grupos municipales parecía que el grupo de CiU se iba a quedar solo en su postura de rechazo a la proposición, pero finalmente el grupo municipal del PP tras una cabriola dialéctica manifestó su votó en contra junto a CIU, por lo cual la propuesta no prosperó al contar únicamente con los votos favorables de ICV-EUiA, PSC, ERC y UPB.
En este debate el Sr Alcalde permaneció mudo.
Tras esta votación antisocial y bochornosa del gobierno municipal en manos de la coalición de "facto" CiU y PP que demuestra su servilismo hacia los intereses de los banqueros y los más ricos, la delegación de la asamblea de parados expresamos nuestro rechazo en voz alta -puesto que no se da la palabra a los ciudadanos- y abandonamos el lugar.
Proseguiremos nuestra lucha por la retirada del Decreto y de la Ley de medidas fiscales y financieras que está en el origen del propio Decreto, y responderemos con la exigencia de una Ley por una Renta ciudadana Garantizada en cumplimiento del artículo 24.3 del Capítulo I del Estatuto de Autonomía que garantice los derechos de todos los ciudadanos/as a una vida digna.
Por último Llamamos a participar en una concentración de protesta delante de la Consellería de Benestar Social, Plaza de Pau Vila nº 1 (Palau del Mar) cerca estación metro de Barceloneta (línea IV), el jueves 13 de octubre a las 10 horas de la mañana.
JUEVES 13 DE OCTUBRE, A LAS 10 HORAS EN PZA. PAU VILA (PALAU DEL MAR) CERCA ESTACIÓN METRO BARCELONETA.
EN DEFENSA DE NUESTRO DERECHO A UNA VIDA DIGNA Y UNA PRESTACIÓN SOCIAL QUE LA GARANTICE
POR EL REPARTO DEL TRABAJO Y LA RIQUEZA
CONVOCA: ASAMBLEA DE TRABAJADORES/AS EN PARO DE BARCELONA
Comunicado
En el día de hoy se celebró el plenario del ayuntamiento de Barcelona al cual asistimos una delegación de la Asamblea de trabajadores/as en paro de Barcelona.
Tras pasar los controles y ser despojados de una pancarta pudimos sentarnos en el espacio reservado al público.
En este Plenario el concejal de ICV-EUiA Sr. Ricard Gomá presentó una proposición al Pleno -ver más abajo- que tras una breve introducción se propone instar al gobierno de la Generalitat a retirar el Decreto de recorte del PIRMI del pasado mes de agosto y exige el pago del PIRMI a todas aquellas personas que no la han cobrado habiendo cumplido los requisitos, etc.
Tras las intervenciones de los/las portavoces de los grupos municipales parecía que el grupo de CiU se iba a quedar solo en su postura de rechazo a la proposición, pero finalmente el grupo municipal del PP tras una cabriola dialéctica manifestó su votó en contra junto a CIU, por lo cual la propuesta no prosperó al contar únicamente con los votos favorables de ICV-EUiA, PSC, ERC y UPB.
En este debate el Sr Alcalde permaneció mudo.
Tras esta votación antisocial y bochornosa del gobierno municipal en manos de la coalición de "facto" CiU y PP que demuestra su servilismo hacia los intereses de los banqueros y los más ricos, la delegación de la asamblea de parados expresamos nuestro rechazo en voz alta -puesto que no se da la palabra a los ciudadanos- y abandonamos el lugar.
Proseguiremos nuestra lucha por la retirada del Decreto y de la Ley de medidas fiscales y financieras que está en el origen del propio Decreto, y responderemos con la exigencia de una Ley por una Renta ciudadana Garantizada en cumplimiento del artículo 24.3 del Capítulo I del Estatuto de Autonomía que garantice los derechos de todos los ciudadanos/as a una vida digna.
Por último Llamamos a participar en una concentración de protesta delante de la Consellería de Benestar Social, Plaza de Pau Vila nº 1 (Palau del Mar) cerca estación metro de Barceloneta (línea IV), el jueves 13 de octubre a las 10 horas de la mañana.
martes, 4 de octubre de 2011
OBRA DE TEATRE SOBRE ELS SERVEIS SOCIALS
La companyia teatral Factoría Los Sánchez, que l’any passat ja va estrenar la seva obra “Educador Social en Alaska”, torna amb un nou espectacle:
ALASKA 2099 from Jose María Gresa Alemany on Vimeo.
El divendres 7 d’octubre s’estrena “Alaska 2099”, la segona part d’”Educador Social en Alaska”. En aquesta ocasió el protagonista es situa a l’any 2099 en un món que ja no és com el que coneixem ara però que, en el fons, no és tant diferent de l’actual.
L’obra, escrita per Sera Sánchez i dirigida per Núria Inglada, està interpretada per l’actor Rafa Sánchez.
Des d’aquí us animem a anar-hi, ja que no hi ha gaire possibilitats de veure obres amb els serveis socials com a tema principal.
Més informació al web de la companyia: http://factorialossanchez.blogspot.com
ALASKA 2099 from Jose María Gresa Alemany on Vimeo.
El divendres 7 d’octubre s’estrena “Alaska 2099”, la segona part d’”Educador Social en Alaska”. En aquesta ocasió el protagonista es situa a l’any 2099 en un món que ja no és com el que coneixem ara però que, en el fons, no és tant diferent de l’actual.
L’obra, escrita per Sera Sánchez i dirigida per Núria Inglada, està interpretada per l’actor Rafa Sánchez.
Des d’aquí us animem a anar-hi, ja que no hi ha gaire possibilitats de veure obres amb els serveis socials com a tema principal.
Més informació al web de la companyia: http://factorialossanchez.blogspot.com
viernes, 30 de septiembre de 2011
SITUACIÓN DE LOS CENTROS DE DISCAPACITADOS DE MALLORCA
A todos los amigos y amigas, compañeros y voluntarios,
Con esta noticia del DIARIO de Mallorca,, os informo de la situación actual de Patronato de Inca y de los Familiares-Usuarios con discapacidad Intelectual para que os solidaricéis y déis vuestro apoyo delante de la pérdida de derechos y servicios.
Los Familiares de las personas con discapacidad intelectual de Inca se manifestarán el martes 4 de octubre a las 11 h ante el Parlament
Hemos sacado las castañas del fuego al Govern durante mucho tiempo´
Portavoz de la Federación de Asociaciones de Familias (Feaps). El Govern adeuda 13 millones a las entidades que trabajan a favor de las personas con discapacidad intelectual, unas organizaciones que están abocadas al cierre debido a los retrasos en los pagos. Hoy se reúnen con el Ejecutivo para exigir un abono "inmediato"
Boni Martínez, ayer en el Centro Mater Misericordiae. R.F.
ROSA FERRIOL. La sociedad no entendería que una escuela concertada, por ejemplo, cerrase por el impago del Govern. La misma regla se debe aplicar cuando se habla de los servicios que ofrecen las quince entidades de Feaps que trabajan a favor de las personas con discapacidad intelectual. La Administración les adeuda 13 millones y su situación ya es insostenible. Llevan seis meses haciendo estragos para aguantar. Ahora necesitan el dinero porque estos servicios públicos corren peligro. Hoy se reúnen con la conselleria de Salud, Familia y Asuntos Sociales y con el president Bauzá. Exigen una solución "inmediata" y el pago de la mitad de la deuda.
—¿Cuántas entidades están a punto de cerrar?
—No es una situación de entidades, es una situación generalizada en el mundo de la discapacidad. Hay un cúmulo de retrasos en los pagos que ha llevado a todas las asociaciones a estar en una situación crítica. Además, y es lo que más cuesta hacer entender a la sociedad, es que no hablamos de subvenciones para realizar determinadas actividades, si no que son servicios que la Administración balear nos ha encargado para que nosotros prestemos. Somos proveedores del Govern en servicios sociales. No es que recibamos subvenciones para programas concretos, son servicios encargados por la Administración para atender a personas con discapacidad intelectual.
—Hablamos de un impago.
—Realmente se trata de un impago de un servicio público, un retraso en el pago porque todas las deudas están firmadas y reconocidas como que se deben.
—¿La sociedad es consciente de las consecuencias que conllevaría un cierre de estas entidades?
—Cuando hablamos de la discapacidad parece que a la sociedad no les toca a ellos pero, por ejemplo, la atención primeriza sí afecta. Por ejemplo, si una pareja mañana tiene un bebé y se le diagnostica algún trastorno, a los pocos días o meses de vida se le deriva a una de nuestras entidades para que le hagamos un tratamiento de atención primeriza. Lo que se hace en los primeros meses de vida es vital porque todo lo que se le estimule durante los primeros meses hará que en el futuro sea más o menos dependiente. Este servicio lo estamos prestando desde febrero sin ver ni un duro. Es un ejemplo de un servicio que corre peligro y que la gente debe tener claro que cualquiera puede verse con la necesidad de requerirlo. Podemos tener un bebé que necesite una atención primeriza y estamos sacando esta papeleta a la Administración de una manera completamente generosa.
—¿Por qué se ha tardado tanto en activar la alarma?
—Porque hemos aguantado todo lo que hemos podido. Ahora no podemos esperar más. Como tenía que haber un cambio de Govern, esperamos. Fuimos todo lo pacientes que pudimos con el Govern anterior y del equipo de Bauzá esperábamos que solucionara la papeleta. Teníamos todas las esperanzas puestas en el nuevo Govern. Al principio hubo reuniones para exponerle la situación, se mostró sensible pero no ha habido una respuesta efectiva. Últimamente hemos tenido más problemas para reunirnos con la conselleria de Asuntos Sociales. Han aplazado la cita hasta que han podido. Hoy nos reunimos y como en septiembre muchas entidades no podrán pagar nóminas, la solución tiene que ser inminente porque los sueldos se tienen que pagar ahora. El 80 por ciento de la deuda se va a pagar nóminas. A un proveedor le podemos decir te pagaremos a 120 días pero a un trabajador tengo la obligación por ley de pagarle a final de mes. Por ello, las entidades están ahogadas, no pueden aplazar más los pagos. Nuestros proveedores hace mucho tiempo que cobran muy tarde pero a los empleados no se lo podemos hacer.
—¿Cuántas entidades no pagarán las nóminas este mes?
—Aproscom ya no pudo hacer frente a las nóminas en agosto y en septiembre serán la mitad de las entidades que integran Feaps, que engloba a quince organizaciones. Cuando no pagas nóminas ya hace tiempo que no pagas a proveedores. Así que el día que se corte el suministro de luz y agua por impago, no se podrá prestar el servicio. Por ello, la solución ha de ser urgente, inmediata.
—¿Cómo se puede ofrecer un servicio sin ver un duro?
—Nos endeudamos. Estamos pagando intereses por dinero que nos deben las administraciones de Balears. Son unos intereses que no recuperaremos porque el Govern no los reconoce.
—¿A cuánto sube la deuda?
—La deuda total es de 13 millones. La mitad proviene de los meses anteriores a mayo y la otra mitad de mayo a septiembre. Hay servicios de 2010 sin abonar.
—¿Cuál es la solución?
—Un pago significativo, aproximadamente de la mitad de la deuda, de manera inmediata y después que se fije un calendario de pagos para saber a qué nos atenemos. No decimos que lo tengamos que cobrar todo para continuar, es absurdo porque si hemos aguantado hasta ahora, el Govern dará por entendido que podemos seguir aguantando pero es que no podemos aguantar más.
—¿Cuántos afectados hay?
—Las quince entidades de Feaps atienden a 3.300 usuarios y tienen casi mil trabajadores.
—¿Hay margen de maniobra?
—¡No! Estamos en una situación límite. El margen de maniobra ha sido de mayo a septiembre. A lo mejor hemos pecado por confiados y tendríamos que haber empezado a movilizarnos antes pero hemos querido colaborar en todo lo que hemos podido. Hemos sacado las castañas del fuego al Govern durante mucho tiempo.
—¿Cómo afrontan la reunión?
—Nos tienen que dar una solución inmediata. Entendemos que el Govern pida esfuerzos pero ya los hemos hecho durante todos estos meses.
Con esta noticia del DIARIO de Mallorca,, os informo de la situación actual de Patronato de Inca y de los Familiares-Usuarios con discapacidad Intelectual para que os solidaricéis y déis vuestro apoyo delante de la pérdida de derechos y servicios.
Los Familiares de las personas con discapacidad intelectual de Inca se manifestarán el martes 4 de octubre a las 11 h ante el Parlament
Hemos sacado las castañas del fuego al Govern durante mucho tiempo´
Portavoz de la Federación de Asociaciones de Familias (Feaps). El Govern adeuda 13 millones a las entidades que trabajan a favor de las personas con discapacidad intelectual, unas organizaciones que están abocadas al cierre debido a los retrasos en los pagos. Hoy se reúnen con el Ejecutivo para exigir un abono "inmediato"
Boni Martínez, ayer en el Centro Mater Misericordiae. R.F.
ROSA FERRIOL. La sociedad no entendería que una escuela concertada, por ejemplo, cerrase por el impago del Govern. La misma regla se debe aplicar cuando se habla de los servicios que ofrecen las quince entidades de Feaps que trabajan a favor de las personas con discapacidad intelectual. La Administración les adeuda 13 millones y su situación ya es insostenible. Llevan seis meses haciendo estragos para aguantar. Ahora necesitan el dinero porque estos servicios públicos corren peligro. Hoy se reúnen con la conselleria de Salud, Familia y Asuntos Sociales y con el president Bauzá. Exigen una solución "inmediata" y el pago de la mitad de la deuda.
—¿Cuántas entidades están a punto de cerrar?
—No es una situación de entidades, es una situación generalizada en el mundo de la discapacidad. Hay un cúmulo de retrasos en los pagos que ha llevado a todas las asociaciones a estar en una situación crítica. Además, y es lo que más cuesta hacer entender a la sociedad, es que no hablamos de subvenciones para realizar determinadas actividades, si no que son servicios que la Administración balear nos ha encargado para que nosotros prestemos. Somos proveedores del Govern en servicios sociales. No es que recibamos subvenciones para programas concretos, son servicios encargados por la Administración para atender a personas con discapacidad intelectual.
—Hablamos de un impago.
—Realmente se trata de un impago de un servicio público, un retraso en el pago porque todas las deudas están firmadas y reconocidas como que se deben.
—¿La sociedad es consciente de las consecuencias que conllevaría un cierre de estas entidades?
—Cuando hablamos de la discapacidad parece que a la sociedad no les toca a ellos pero, por ejemplo, la atención primeriza sí afecta. Por ejemplo, si una pareja mañana tiene un bebé y se le diagnostica algún trastorno, a los pocos días o meses de vida se le deriva a una de nuestras entidades para que le hagamos un tratamiento de atención primeriza. Lo que se hace en los primeros meses de vida es vital porque todo lo que se le estimule durante los primeros meses hará que en el futuro sea más o menos dependiente. Este servicio lo estamos prestando desde febrero sin ver ni un duro. Es un ejemplo de un servicio que corre peligro y que la gente debe tener claro que cualquiera puede verse con la necesidad de requerirlo. Podemos tener un bebé que necesite una atención primeriza y estamos sacando esta papeleta a la Administración de una manera completamente generosa.
—¿Por qué se ha tardado tanto en activar la alarma?
—Porque hemos aguantado todo lo que hemos podido. Ahora no podemos esperar más. Como tenía que haber un cambio de Govern, esperamos. Fuimos todo lo pacientes que pudimos con el Govern anterior y del equipo de Bauzá esperábamos que solucionara la papeleta. Teníamos todas las esperanzas puestas en el nuevo Govern. Al principio hubo reuniones para exponerle la situación, se mostró sensible pero no ha habido una respuesta efectiva. Últimamente hemos tenido más problemas para reunirnos con la conselleria de Asuntos Sociales. Han aplazado la cita hasta que han podido. Hoy nos reunimos y como en septiembre muchas entidades no podrán pagar nóminas, la solución tiene que ser inminente porque los sueldos se tienen que pagar ahora. El 80 por ciento de la deuda se va a pagar nóminas. A un proveedor le podemos decir te pagaremos a 120 días pero a un trabajador tengo la obligación por ley de pagarle a final de mes. Por ello, las entidades están ahogadas, no pueden aplazar más los pagos. Nuestros proveedores hace mucho tiempo que cobran muy tarde pero a los empleados no se lo podemos hacer.
—¿Cuántas entidades no pagarán las nóminas este mes?
—Aproscom ya no pudo hacer frente a las nóminas en agosto y en septiembre serán la mitad de las entidades que integran Feaps, que engloba a quince organizaciones. Cuando no pagas nóminas ya hace tiempo que no pagas a proveedores. Así que el día que se corte el suministro de luz y agua por impago, no se podrá prestar el servicio. Por ello, la solución ha de ser urgente, inmediata.
—¿Cómo se puede ofrecer un servicio sin ver un duro?
—Nos endeudamos. Estamos pagando intereses por dinero que nos deben las administraciones de Balears. Son unos intereses que no recuperaremos porque el Govern no los reconoce.
—¿A cuánto sube la deuda?
—La deuda total es de 13 millones. La mitad proviene de los meses anteriores a mayo y la otra mitad de mayo a septiembre. Hay servicios de 2010 sin abonar.
—¿Cuál es la solución?
—Un pago significativo, aproximadamente de la mitad de la deuda, de manera inmediata y después que se fije un calendario de pagos para saber a qué nos atenemos. No decimos que lo tengamos que cobrar todo para continuar, es absurdo porque si hemos aguantado hasta ahora, el Govern dará por entendido que podemos seguir aguantando pero es que no podemos aguantar más.
—¿Cuántos afectados hay?
—Las quince entidades de Feaps atienden a 3.300 usuarios y tienen casi mil trabajadores.
—¿Hay margen de maniobra?
—¡No! Estamos en una situación límite. El margen de maniobra ha sido de mayo a septiembre. A lo mejor hemos pecado por confiados y tendríamos que haber empezado a movilizarnos antes pero hemos querido colaborar en todo lo que hemos podido. Hemos sacado las castañas del fuego al Govern durante mucho tiempo.
—¿Cómo afrontan la reunión?
—Nos tienen que dar una solución inmediata. Entendemos que el Govern pida esfuerzos pero ya los hemos hecho durante todos estos meses.
miércoles, 21 de septiembre de 2011
LA VEU DE L'ALZHEIMER
El 21 de setembre, Dia Mundial de l'Alzheimer, la Creu Roja vol fer especial incidència en la necessitat de fer una detecció precoç d'aquesta malaltia. Un diagnòstic de l'Alzheimer en la seva fase inicial permet actuar contra els primers símptomes de la malaltia, des d'un bon principi. En aquest sentit, el localitzador SIMAP (Sistema Intel·ligent de Monitorització d'Alertes Personals), que el 2011 dóna servei a 315 persones, és un servei que, durant els primers mesos de la malaltia, aporta seguretat a la persona usuària i tranquil·litat als seus familiars.
El SIMAP és un localitzador GPS, incorporat al cinturó, que ajuda a mantenir l'autonomia de les persones que es troben en una fase lleu o moderada de l'Alzheimer o d'altres tipus de deteriorament cognitiu. D'aquesta manera, els familiars o persones cuidadores poden, en tot moment, accedir a la localització del terminal i conèixer on es troba la persona usuària, mentre que aquesta pot gaudir de la màxima autonomia per sortir sola de casa. A més, és possible configurar el terminal per tal que notifiqui de maner automàtica l'entrada de l'usuari a zones prefixades com a perilloses, les seves sortides de la zona considerada segura o qualsevol tipus d'incidència. En casos com aquests, el Centre de Coordinació de la Creu Roja es posarà en contacte amb els familiars de la persona usuària i activarà els recursos d'emergència necessaris.
Indicis per a la detecció de la malaltia
Per poder detectar la malaltia de l'Alzheimer, o bé altres deterioraments cognitius, és important consultar un professional mèdic si es detecten certs comportaments o senyals que indiquin una pèrdua de memòria. Cal prestar atenció si, en poc temps, una persona gran presenta alguns dels següents símptomes:
· Té problemes per recordar fets quotidians del dia a dia, com ara saber si ja ha dinat o no o on ha anat a comprar, entre d'altres.
· Repeteix les mateixes preguntes en diferents ocasions, sense recordar que ja les havia formulades o se li havien respost.
· Presenta una major deixadesa, apatia o canvis d'humor freqüents i sense motiu aparent.
· Es despista de manera freqüent i li ha costat tornar a casa o no ha sabut arribar al seu destí.
· En diferents ocasions, ha cregut que familiars o altres persones properes li han robat o li han amagat objectes.
· Mostra dificultats per portar al dia els seus comptes bancaris, mentre que abans sempre ho feia sense problemes.
Formes d'intervenir davant la malaltia
Hi ha molt tipus de teràpies que treballen des d'un enfoc cognitiu però també hi ha altres tipus de teràpies que treballen per exemple des de la música, ja que s'ha descobert que la memòria musical és una de les darreres memòries que el cervell perd.
La música aporta molt a l'estat d'ànim de la persona amb Alzheimer.
"La voz de la memoria" és l'ùnic coral d'Espanya formada integrament per malalats d'Alzheimer amb l'objectiu de tornar els records i les ganes de seguir cap endavant.
La idea va sorgir de Patricia Rosaleñ una professora de música que estudiava integració social i feia pràctiques a l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Valencia.
A les sessions es treballa la relaxació, la respiració i l'atenció. La repetició i l'ús dels gestos ajuden, hi ha persones que pel seu estat avançat no poden parlar però si cantar.
"La música els hi produexi plaer, els fa sentir ùtils i disminueix els oblits i l'estres, els hi dona qualitat de vida" diu la Patricia Rosaleñ.
El SIMAP és un localitzador GPS, incorporat al cinturó, que ajuda a mantenir l'autonomia de les persones que es troben en una fase lleu o moderada de l'Alzheimer o d'altres tipus de deteriorament cognitiu. D'aquesta manera, els familiars o persones cuidadores poden, en tot moment, accedir a la localització del terminal i conèixer on es troba la persona usuària, mentre que aquesta pot gaudir de la màxima autonomia per sortir sola de casa. A més, és possible configurar el terminal per tal que notifiqui de maner automàtica l'entrada de l'usuari a zones prefixades com a perilloses, les seves sortides de la zona considerada segura o qualsevol tipus d'incidència. En casos com aquests, el Centre de Coordinació de la Creu Roja es posarà en contacte amb els familiars de la persona usuària i activarà els recursos d'emergència necessaris.
Indicis per a la detecció de la malaltia
Per poder detectar la malaltia de l'Alzheimer, o bé altres deterioraments cognitius, és important consultar un professional mèdic si es detecten certs comportaments o senyals que indiquin una pèrdua de memòria. Cal prestar atenció si, en poc temps, una persona gran presenta alguns dels següents símptomes:
· Té problemes per recordar fets quotidians del dia a dia, com ara saber si ja ha dinat o no o on ha anat a comprar, entre d'altres.
· Repeteix les mateixes preguntes en diferents ocasions, sense recordar que ja les havia formulades o se li havien respost.
· Presenta una major deixadesa, apatia o canvis d'humor freqüents i sense motiu aparent.
· Es despista de manera freqüent i li ha costat tornar a casa o no ha sabut arribar al seu destí.
· En diferents ocasions, ha cregut que familiars o altres persones properes li han robat o li han amagat objectes.
· Mostra dificultats per portar al dia els seus comptes bancaris, mentre que abans sempre ho feia sense problemes.
Formes d'intervenir davant la malaltia
Hi ha molt tipus de teràpies que treballen des d'un enfoc cognitiu però també hi ha altres tipus de teràpies que treballen per exemple des de la música, ja que s'ha descobert que la memòria musical és una de les darreres memòries que el cervell perd.
La música aporta molt a l'estat d'ànim de la persona amb Alzheimer.
"La voz de la memoria" és l'ùnic coral d'Espanya formada integrament per malalats d'Alzheimer amb l'objectiu de tornar els records i les ganes de seguir cap endavant.
La idea va sorgir de Patricia Rosaleñ una professora de música que estudiava integració social i feia pràctiques a l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Valencia.
A les sessions es treballa la relaxació, la respiració i l'atenció. La repetició i l'ús dels gestos ajuden, hi ha persones que pel seu estat avançat no poden parlar però si cantar.
"La música els hi produexi plaer, els fa sentir ùtils i disminueix els oblits i l'estres, els hi dona qualitat de vida" diu la Patricia Rosaleñ.
sábado, 10 de septiembre de 2011
S'OBRE UN NOU CURS 2011-2012
Donem la benvinguda al nou curs 2011-2012, aquest any comptem amb un nou grup de matí de segon!!!!
Els grups de primer aquest any són força nombrosos i disposen d'un aula més gran, ja era hora!!!
Començem el curs amb retallades en l'educació, així que us demanem disculpes si comenceu a notar que es triga temps en reparar els ordinadors de l'aula, o si falten cadires o estan en mal estat, etc...
A nivell social també està el tema una mica remogut ja que també hi hagut retallades importants en el PIRMI (ajuda social) afectant a famílies i a individus particulars que no tenen recursos per a sobreviure davant aquesta crisi.
Esperem que gaudiu del nou curs i que entre tots/es fem que el curs passi ràpid i sigui interessant per a tothom!!!
La presentació del curs es farà el dia 19 de setembre al matí serà de 10 a 12 i a la tarda de 16:30 a 18:30 hores.
Ànims i força companys/es !!!
Els grups de primer aquest any són força nombrosos i disposen d'un aula més gran, ja era hora!!!
Començem el curs amb retallades en l'educació, així que us demanem disculpes si comenceu a notar que es triga temps en reparar els ordinadors de l'aula, o si falten cadires o estan en mal estat, etc...
A nivell social també està el tema una mica remogut ja que també hi hagut retallades importants en el PIRMI (ajuda social) afectant a famílies i a individus particulars que no tenen recursos per a sobreviure davant aquesta crisi.
Esperem que gaudiu del nou curs i que entre tots/es fem que el curs passi ràpid i sigui interessant per a tothom!!!
La presentació del curs es farà el dia 19 de setembre al matí serà de 10 a 12 i a la tarda de 16:30 a 18:30 hores.
Ànims i força companys/es !!!
viernes, 1 de julio de 2011
ACOMIADAMENT DELS ALUMNES DE 2N ISO
Sembla que era ahir quan els nostres alumnes de 2n ISO van començar les seves classes, eren tots molt diferents i mica en mica van haver d'abordar les seves diferències, és aquí on van adonar-se de la dura tasca de ser tolerants. Per a molts començaven a sonar conceptes com empatia, assertivitat,... i s'apropaven a la realitat social amb el treball de context...altres ja tenien experiència.
Han hagut moments feliços, moments tristos, moments de xerrameca,i debat... però en el fons dessitgem que us emporteu un bon record i que sempre compteu amb nosaltres per allò que vulgueu.
Estem molt contents de que contineu en l'àmbit social ja que sereu bons professionals, creiem que heu après molt i que sereu capaços de poder afrontar tots els reptes que suposen aquestes professions, ja heu fet pràctiques i ja heu observat que a vegades els contextos empresarials o institucionals suposen barreres (manca de recursos, desidia professional...)no hem de tirar la tovallola...
Molta força i bones vacances, aquí teniu les fotos mireu quins caretos i que macos que estem....!!!
Petons
jueves, 16 de junio de 2011
LLEI OMNIBUS: CAP A L'EXCLUSIÓ SOCIAL
Les persones amb més necessitats econòmiques notaran aquest any com s'endureixen els
requisits per cobrar la renda mínima d'inserció, una ajuda mensual de 420 euros que
l'any passat van cobrar unes 27.000 persones que no superaven en ingressos aquesta
quantitat. El Govern ha decidit modificar la llei que la regula en el moment en què la crisi copeja de la forma més dura: quan la desocupació està a tocar dels nivells més alts, quan les prestacions d'atur comencen a esgotar-se i deixen d'entrar a les llars i quan el mercat laboral està en pitjors condicions d'oferir una sortida a la marginació.
És en aquest context que les entitats del tercer sector van llançar ahir el crit al cel davant d'una mesura que no acaben d'entendre i que consideren que redueix "una política social en una simple política crematística, economicista", va afirmar Teresa Crespo, presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). "És una de les decisions més delicades, perquè afecta un ajut que podia permetre sobreviure mínimament a la gent que està al final de la cadena", va assenyalar Pepín de la Rosa, president del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, que va donar per fet que "caurà molta gent".
L'objectiu del Govern és complicar la concessió d'aquestes ajudes, que actualment ja no es poden percebre si no s'acredita que fa un mínim de 12 mesos que es tenen uns
ingressos inferiors a 420 euros mensuals. Ho farà reclamant que el beneficiari hagi de certificar que fa un mínim de dos anys que està empadronat a Catalunya un any més que ara o que acrediti que en l'últim lustre ha viscut com a mínim quatre anys continuats en territori català. A més, la Generalitat limitarà a un màxim de cinc anys la percepció de la prestació, a menys que el demandant tingui més de 60 anys o se li faci una avaluació que demostri el seu grau d'exclusió social.
Segons van explicar fonts del Departament d'Empresa i Ocupació, les persones que en
el moment d'aprovar-se la modificació de la llei hagin superat el límit de cinc anys
cobrant-la, continuaran rebent-la durant tres anys més si compleixen els requisits.
L'enuig per la modificació dels requisits no es va limitar a les entitats que ajuden els col·lectius més desfavorits. Un membre del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) admetia ahir que se li havia quedat cara de "tonto" quan va
conèixer la iniciativa. L'executiu va amagar aquesta modificació legislativa a l'ens, que ha de dictaminar sobre totes les lleis d'àmbit socio-econòmic que impulsi el Govern de la Generalitat. Casualment, el capítol sobre la renda mínima d'inserció va ser oblidat en l'esborrany de la Llei d'Acompanyament de Pressupostos on figuren els nous criteris que va ser remès al CTESC, per la qual cosa els seus membres no el van poder analitzar ni censurar.
La situació que obrirà el nou procediment abocarà a un increment de les llistes d'espera per rebre una prestació creada el 1997, i que estava vinculada al pla personalitzat per aconseguir la reinserció social.
requisits per cobrar la renda mínima d'inserció, una ajuda mensual de 420 euros que
l'any passat van cobrar unes 27.000 persones que no superaven en ingressos aquesta
quantitat. El Govern ha decidit modificar la llei que la regula en el moment en què la crisi copeja de la forma més dura: quan la desocupació està a tocar dels nivells més alts, quan les prestacions d'atur comencen a esgotar-se i deixen d'entrar a les llars i quan el mercat laboral està en pitjors condicions d'oferir una sortida a la marginació.
És en aquest context que les entitats del tercer sector van llançar ahir el crit al cel davant d'una mesura que no acaben d'entendre i que consideren que redueix "una política social en una simple política crematística, economicista", va afirmar Teresa Crespo, presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). "És una de les decisions més delicades, perquè afecta un ajut que podia permetre sobreviure mínimament a la gent que està al final de la cadena", va assenyalar Pepín de la Rosa, president del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, que va donar per fet que "caurà molta gent".
L'objectiu del Govern és complicar la concessió d'aquestes ajudes, que actualment ja no es poden percebre si no s'acredita que fa un mínim de 12 mesos que es tenen uns
ingressos inferiors a 420 euros mensuals. Ho farà reclamant que el beneficiari hagi de certificar que fa un mínim de dos anys que està empadronat a Catalunya un any més que ara o que acrediti que en l'últim lustre ha viscut com a mínim quatre anys continuats en territori català. A més, la Generalitat limitarà a un màxim de cinc anys la percepció de la prestació, a menys que el demandant tingui més de 60 anys o se li faci una avaluació que demostri el seu grau d'exclusió social.
Segons van explicar fonts del Departament d'Empresa i Ocupació, les persones que en
el moment d'aprovar-se la modificació de la llei hagin superat el límit de cinc anys
cobrant-la, continuaran rebent-la durant tres anys més si compleixen els requisits.
L'enuig per la modificació dels requisits no es va limitar a les entitats que ajuden els col·lectius més desfavorits. Un membre del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) admetia ahir que se li havia quedat cara de "tonto" quan va
conèixer la iniciativa. L'executiu va amagar aquesta modificació legislativa a l'ens, que ha de dictaminar sobre totes les lleis d'àmbit socio-econòmic que impulsi el Govern de la Generalitat. Casualment, el capítol sobre la renda mínima d'inserció va ser oblidat en l'esborrany de la Llei d'Acompanyament de Pressupostos on figuren els nous criteris que va ser remès al CTESC, per la qual cosa els seus membres no el van poder analitzar ni censurar.
La situació que obrirà el nou procediment abocarà a un increment de les llistes d'espera per rebre una prestació creada el 1997, i que estava vinculada al pla personalitzat per aconseguir la reinserció social.
domingo, 12 de junio de 2011
REPENSANDO EL TRABAJO DE LOS NIÑOS
Lourdes Gaitán Muñoz
La interpretación adulta de la vida de los niños cuenta en su haber con un repertorio de clichés para aplicar en cada caso, sin necesidad de entrar en mayores consideraciones. Uno de tales clichés se refiere al trabajo, el cual, por definición, se considera inadecuado en esta etapa, destinada sobre todo a la preparación para el ingreso en la sociedad adulta, donde el individuo contará ya plenamente como ciudadano.
Sin embargo, hablando en términos generales, podemos afirmar que los niños no han dejado de trabajar nunca. En las sociedades más antiguas su trabajo se desarrollaba en el ámbito doméstico, colaborando en las actividades agrícolas o artesanales que sostenían la economía familiar, o bien realizando tareas del hogar o colaborando en el cuidado de sus miembros más dependientes (ancianos, impedidos o niños más pequeños). En la primera industrialización, junto con las mujeres y los hombres, pasaron a engrosar un ejército de mano de obra barata. Pero a medida que aumentaba el grado de mecanización en la industria, no eran ya necesarias manos pequeñas, sino manos hábiles, así como destrezas y conocimientos que se adquieren fuera del ámbito fabril. Los niños pasaron así de la fábrica a la escuela con objeto de ser formados como un capital humano cada vez más especializado y capaz de responder a los requisitos de las nuevas formas de producción.
No es sólo, por lo tanto, una motivación de carácter reformista, sino también las necesidades del mercado las que sacan a los niños de los canales formales del trabajo remunerado por cuenta ajena. A la vez el trabajo doméstico de los niños (o más especialmente, de las niñas) continúa, si bien, como cuando lo realizan las mujeres, éste es un trabajo invisible, que no alcanza valoración social, pese a su evidente repercusión económica, tanto en el nivel intrafamiliar como en el general. En adelante, la escuela se define como la principal actividad propia de los niños y, aunque en realidad la formación forma parte del proceso productivo, la tarea escolar no es considerada como actividad socialmente útil, sino como un beneficio que se concede a los niños.
Los niños no constituyen un mundo aparte, pese a que la sociedad adulta haya decretado una suerte de moratoria para ellos respecto al ejercicio y disfrute de sus derechos como personas, a que se empeñe en construir una campana aislante en torno a ellos o en recluirlos en una especie de “reserva” considerada como apropiada para el desarrollo de su vida “infantil”. Porque no constituyen un mundo aparte, las razones para que los niños, hoy, trabajen, las condiciones en las que lo hacen, y el valor de su trabajo para sí mismos, para su grupo familiar y para su comunidad o su país, no son ajenas, sino que están estrechamente relacionadas con las condiciones económicas, sociales y culturales que rigen en su entorno, tanto local como global.
EL TRABAJO DE LOS NIÑOS EN EL SUR forma parte de las estrategias de supervivencia que las familias ponen en marcha ante situaciones de precariedad y ausencia de políticas sociales adecuadas, y representa un aporte concreto, valioso y esencial para el sostenimiento de las mismas. Pero no sólo es eso; también como en el pasado fueron otros niños, lo son ahora estos parte de una subclase disponible para desempeñar una clase de trabajos, bien en la economía formal, bien en la informal, que requieren menor o ninguna cualificación, o son menos valorados y más penosos. Una subclase que resulta funcional a un sistema económico que requiere costes salariales cada vez más bajos. La escuela es muchas veces una alternativa difícil para ellos, en primer lugar por su escasez, y en segundo porque no representa una oportunidad clara de mejora si no va acompañada de cambios en el acceso al mercado de trabajo.
EL TRABAJO DE LOS NIÑOS EN EL NORTE se produce, de una parte, a edades más avanzadas y, de otra, supeditado al trabajo escolar que aquí sí es accesible y se presenta acompañado de valores positivos en las sociedades meritocráticas. Precisamente cuando la formación deja de aparecer como medio para alcanzar o mantener una posición, o para acceder a bienes de consumo, el trabajo se convierte en una alternativa más atractiva que la escuela, lo que se refleja en el absentismo o el abandono de la escolaridad.
Lo que asemeja bastante al trabajo de los niños en el Sur y en el Norte es la valoración que los propios niños hacen del mismo, viéndolo como una fuente de reconocimiento y autoestima, que les proporciona un sentimiento de autonomía, y les permite adquirir experiencia o aprender de forma práctica. Esta visión podría cambiar la concepción adulta acerca del lugar y el papel del trabajo en relación a los niños mas, como en otros temas, su voz no se escucha y su opinión no cuenta, siendo los mayores quienes definen su espacio y determinan lo que es mejor para ellos.
Como el presente, tampoco el futuro del trabajo de los niños puede imaginarse de forma aislada e independiente de la evolución de la economía y del mercado de trabajo en general. Frente a la explotación cabe escribir un futuro en el que el trabajo (entendido no sólo como mercancía, sino también como actividad humana con un componente económico y otro componente social que repercute en beneficio de toda la comunidad) pueda reportar satisfacción a la persona que lo realiza (sea ésta mayor o menor de edad) así como medios suficientes para atender a sus necesidades. Y llevarse a cabo de forma compatible con la formación, el juego, la diversión, la convivencia con otros y la autorrealización.
La interpretación adulta de la vida de los niños cuenta en su haber con un repertorio de clichés para aplicar en cada caso, sin necesidad de entrar en mayores consideraciones. Uno de tales clichés se refiere al trabajo, el cual, por definición, se considera inadecuado en esta etapa, destinada sobre todo a la preparación para el ingreso en la sociedad adulta, donde el individuo contará ya plenamente como ciudadano.
Sin embargo, hablando en términos generales, podemos afirmar que los niños no han dejado de trabajar nunca. En las sociedades más antiguas su trabajo se desarrollaba en el ámbito doméstico, colaborando en las actividades agrícolas o artesanales que sostenían la economía familiar, o bien realizando tareas del hogar o colaborando en el cuidado de sus miembros más dependientes (ancianos, impedidos o niños más pequeños). En la primera industrialización, junto con las mujeres y los hombres, pasaron a engrosar un ejército de mano de obra barata. Pero a medida que aumentaba el grado de mecanización en la industria, no eran ya necesarias manos pequeñas, sino manos hábiles, así como destrezas y conocimientos que se adquieren fuera del ámbito fabril. Los niños pasaron así de la fábrica a la escuela con objeto de ser formados como un capital humano cada vez más especializado y capaz de responder a los requisitos de las nuevas formas de producción.
No es sólo, por lo tanto, una motivación de carácter reformista, sino también las necesidades del mercado las que sacan a los niños de los canales formales del trabajo remunerado por cuenta ajena. A la vez el trabajo doméstico de los niños (o más especialmente, de las niñas) continúa, si bien, como cuando lo realizan las mujeres, éste es un trabajo invisible, que no alcanza valoración social, pese a su evidente repercusión económica, tanto en el nivel intrafamiliar como en el general. En adelante, la escuela se define como la principal actividad propia de los niños y, aunque en realidad la formación forma parte del proceso productivo, la tarea escolar no es considerada como actividad socialmente útil, sino como un beneficio que se concede a los niños.
Los niños no constituyen un mundo aparte, pese a que la sociedad adulta haya decretado una suerte de moratoria para ellos respecto al ejercicio y disfrute de sus derechos como personas, a que se empeñe en construir una campana aislante en torno a ellos o en recluirlos en una especie de “reserva” considerada como apropiada para el desarrollo de su vida “infantil”. Porque no constituyen un mundo aparte, las razones para que los niños, hoy, trabajen, las condiciones en las que lo hacen, y el valor de su trabajo para sí mismos, para su grupo familiar y para su comunidad o su país, no son ajenas, sino que están estrechamente relacionadas con las condiciones económicas, sociales y culturales que rigen en su entorno, tanto local como global.
EL TRABAJO DE LOS NIÑOS EN EL SUR forma parte de las estrategias de supervivencia que las familias ponen en marcha ante situaciones de precariedad y ausencia de políticas sociales adecuadas, y representa un aporte concreto, valioso y esencial para el sostenimiento de las mismas. Pero no sólo es eso; también como en el pasado fueron otros niños, lo son ahora estos parte de una subclase disponible para desempeñar una clase de trabajos, bien en la economía formal, bien en la informal, que requieren menor o ninguna cualificación, o son menos valorados y más penosos. Una subclase que resulta funcional a un sistema económico que requiere costes salariales cada vez más bajos. La escuela es muchas veces una alternativa difícil para ellos, en primer lugar por su escasez, y en segundo porque no representa una oportunidad clara de mejora si no va acompañada de cambios en el acceso al mercado de trabajo.
EL TRABAJO DE LOS NIÑOS EN EL NORTE se produce, de una parte, a edades más avanzadas y, de otra, supeditado al trabajo escolar que aquí sí es accesible y se presenta acompañado de valores positivos en las sociedades meritocráticas. Precisamente cuando la formación deja de aparecer como medio para alcanzar o mantener una posición, o para acceder a bienes de consumo, el trabajo se convierte en una alternativa más atractiva que la escuela, lo que se refleja en el absentismo o el abandono de la escolaridad.
Lo que asemeja bastante al trabajo de los niños en el Sur y en el Norte es la valoración que los propios niños hacen del mismo, viéndolo como una fuente de reconocimiento y autoestima, que les proporciona un sentimiento de autonomía, y les permite adquirir experiencia o aprender de forma práctica. Esta visión podría cambiar la concepción adulta acerca del lugar y el papel del trabajo en relación a los niños mas, como en otros temas, su voz no se escucha y su opinión no cuenta, siendo los mayores quienes definen su espacio y determinan lo que es mejor para ellos.
Como el presente, tampoco el futuro del trabajo de los niños puede imaginarse de forma aislada e independiente de la evolución de la economía y del mercado de trabajo en general. Frente a la explotación cabe escribir un futuro en el que el trabajo (entendido no sólo como mercancía, sino también como actividad humana con un componente económico y otro componente social que repercute en beneficio de toda la comunidad) pueda reportar satisfacción a la persona que lo realiza (sea ésta mayor o menor de edad) así como medios suficientes para atender a sus necesidades. Y llevarse a cabo de forma compatible con la formación, el juego, la diversión, la convivencia con otros y la autorrealización.
lunes, 30 de mayo de 2011
APRENDAMOS DEL ASAMBLEARISMO DE LA ACAMPADA DE BCN
NO HEMOS DICHO NADA EN NUESTRO BLOG SOBRE LA ACAMPADA BCN Y EL RESTO DE ACAMPADAS INCLUIDA LA DE SANTACO... POR SUPUESTO ESTAMOS CON ELLOS Y APOYAMOS SU LUCHA!!!
AQUÍ INCLUIMOS UN ASPECTO SOBRE EL MANUAL DE ASAMBLEARISMO QUE DEBERÍAIS TENER EN CUENTA EN EL CONTEXTO DE AULA: EL RESPETO Y LA TOMA DE DECISIONES.
En primer lugar, es importante tener en cuenta que una asamblea funciona gracias a todas y todos y no depende de nadie externo.
* El respeto es el valor fundamental para el desarrollo de una asamblea, que debe darse tanto de la persona que interviene hacia la asamblea, como de la asamblea hacia la persona que expresa su idea.
Por ello, es muy importante que todos y todas hagamos un trabajo individual autorresponsable, tengamos en cuenta las intervenciones anteriores para no repetirnos y pensemos si lo que vamos a decir está dentro de la temática que se está tratando y si va a aportar algo al debate o va entorpecer su funcionamiento.
* Tanto el tiempo de duración global de la asamblea, como los de cada intervención, debate, síntesis y consenso se establecerán al inicio. Tengamos en cuenta que es inevitable que quede gente sin expresar su voz en la asamblea general. Ésto no quiere decir que su voz no vaya a ser escuchada, ya que se generarán otras vías para ello
tales como los grupos de trabajo, talleres, espacio público de expresión y las iniciativas personales llevadas a cabo por cada una de nosotras.
* Para el desarrollo de la asamblea es importante la disposición del espacio, que debería ser en la medida de lo posible circular, de manera que nos permita vernos y escucharnos mejor.
Toma de decisiones:
* Priorizamos el consenso como forma de decisión y construcción de democracia real, por lo que se prima por encima de la votación.
* En caso de no alcanzarlo, se procederá a una votación orientativa.En las actas quedarán refejadas las posiciones que no estén representadas por la decisión tomada.
* Si la posición mayoritaria no es clara, se optará por sintetizar el momento en el que nos encontramos y postergar la discusión para un debate posterior, con el fin de dar un tiempo de refexión.
* Tengamos en cuenta que si queremos llegar a puntos comunes,todas tenemos que
aprender a ceder.
* Se pueden adoptar tres posiciones frente a una temática: a favor, en
contra o abstención.
AQUÍ INCLUIMOS UN ASPECTO SOBRE EL MANUAL DE ASAMBLEARISMO QUE DEBERÍAIS TENER EN CUENTA EN EL CONTEXTO DE AULA: EL RESPETO Y LA TOMA DE DECISIONES.
En primer lugar, es importante tener en cuenta que una asamblea funciona gracias a todas y todos y no depende de nadie externo.
* El respeto es el valor fundamental para el desarrollo de una asamblea, que debe darse tanto de la persona que interviene hacia la asamblea, como de la asamblea hacia la persona que expresa su idea.
Por ello, es muy importante que todos y todas hagamos un trabajo individual autorresponsable, tengamos en cuenta las intervenciones anteriores para no repetirnos y pensemos si lo que vamos a decir está dentro de la temática que se está tratando y si va a aportar algo al debate o va entorpecer su funcionamiento.
* Tanto el tiempo de duración global de la asamblea, como los de cada intervención, debate, síntesis y consenso se establecerán al inicio. Tengamos en cuenta que es inevitable que quede gente sin expresar su voz en la asamblea general. Ésto no quiere decir que su voz no vaya a ser escuchada, ya que se generarán otras vías para ello
tales como los grupos de trabajo, talleres, espacio público de expresión y las iniciativas personales llevadas a cabo por cada una de nosotras.
* Para el desarrollo de la asamblea es importante la disposición del espacio, que debería ser en la medida de lo posible circular, de manera que nos permita vernos y escucharnos mejor.
Toma de decisiones:
* Priorizamos el consenso como forma de decisión y construcción de democracia real, por lo que se prima por encima de la votación.
* En caso de no alcanzarlo, se procederá a una votación orientativa.En las actas quedarán refejadas las posiciones que no estén representadas por la decisión tomada.
* Si la posición mayoritaria no es clara, se optará por sintetizar el momento en el que nos encontramos y postergar la discusión para un debate posterior, con el fin de dar un tiempo de refexión.
* Tengamos en cuenta que si queremos llegar a puntos comunes,todas tenemos que
aprender a ceder.
* Se pueden adoptar tres posiciones frente a una temática: a favor, en
contra o abstención.
miércoles, 25 de mayo de 2011
PLATAFORMA NI UN PAS ENRERE
La plataforma NI UN PAS ENRERE! INVERTIM EN FUTUR, que ha comparegut aquesta tarda a la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament de Catalunya, ha acceptat la proposta formulada pel diputat d’ICV Jordi Miralles de convertir el seu manifest fundacional en declaració institucional de la cambra catalana. Durant la sessió, PSC i ERC han manifestat el seu suport a la proposta, que si prospera suposaria l’assumpció per part del Parlament d’una aposta clara per la inversió social i per un model de societat que prioritzi l’atenció a les persones.
La campanya a favor dels drets de ciutadania i el sistema de serveis socials de responsabilitat pública, que es va presentar públicament el passat 12 d’abril, ha fet avui “un pas endavant” més, tal com ha assenyalat la diputada del PSC Eva Granados. Un cop exposats els motius i les propostes dels diversos col·lectius que formen la plataforma –24 organitzacions socials que representen el sector de l’atenció a les persones, la classe treballadora i nombrosos professionals vinculats als serveis socials—, s’han plantejat diverses vies per donar continuïtat a la iniciativa.
La plataforma NI UN PAS ENRERE! INVERTIM EN FUTUR ha estat convidada a assistir al proper Ple del Parlament, en què es votarà la reducció de l’impost de successions, i a participar en el procés per donar caràcter de declaració institucional al seu manifest. A més, s’ha plantejat la possibilitat que comparegui un cop l’any a la Comissió que avui l’ha rebut per tal de fer seguiment de les demandes i mesures proposades durant la sessió d’avui. Els representants de les cinc forces polítiques que han intervingut en el torn de preguntes –PSC, PP, ICV, ERC i CiU— han aplaudit la iniciativa com a exemple de participació activa de la societat civil i s’han mostrat obertes al diàleg amb els impulsors de la declaració.
A banda dels tres portaveus que han intervingut des de la mesa de la Comissió –Sonia Fuertes, membre de la Junta Directiva d’ECAS; Pepín de la Rosa, president del CEESC; i Francesc Mateu, president de la FCONGD—, a la compareixença hi ha assistit una trentena de representants de les organitzacions signants del document, que en molts casos són entitats de segon i tercer nivell que n’engloben moltes altres. La plataforma ha reiterat avui el seu compromís de fer un seguiment dels pressupostos de la Generalitat i de la seva aplicació en l’àmbit de les polítiques socials, i ha fet èmfasi en la necessitat de lluitar contra les desigualtats com a única manera viable d’eradicar la pobresa. En aquest sentit, ha deixat clar que la creació de riquesa no és la solució i ha recordat que Catalunya està cinc punts per sota de la inversió mitjana de la UE en polítiques socials respecte al PIB (27% a Catalunya, 32% a la UE). En un context de crisi com l’actual, en que el risc d’exclusió i les demandes de serveis socials augmenten, aquest capítol ha de ser més prioritari que mai.
Document complet de la compareixença de ‘NI UN PAS ENRERE!’ a la Comissió Benestar, Família i Immigració del Parlament.
La campanya a favor dels drets de ciutadania i el sistema de serveis socials de responsabilitat pública, que es va presentar públicament el passat 12 d’abril, ha fet avui “un pas endavant” més, tal com ha assenyalat la diputada del PSC Eva Granados. Un cop exposats els motius i les propostes dels diversos col·lectius que formen la plataforma –24 organitzacions socials que representen el sector de l’atenció a les persones, la classe treballadora i nombrosos professionals vinculats als serveis socials—, s’han plantejat diverses vies per donar continuïtat a la iniciativa.
La plataforma NI UN PAS ENRERE! INVERTIM EN FUTUR ha estat convidada a assistir al proper Ple del Parlament, en què es votarà la reducció de l’impost de successions, i a participar en el procés per donar caràcter de declaració institucional al seu manifest. A més, s’ha plantejat la possibilitat que comparegui un cop l’any a la Comissió que avui l’ha rebut per tal de fer seguiment de les demandes i mesures proposades durant la sessió d’avui. Els representants de les cinc forces polítiques que han intervingut en el torn de preguntes –PSC, PP, ICV, ERC i CiU— han aplaudit la iniciativa com a exemple de participació activa de la societat civil i s’han mostrat obertes al diàleg amb els impulsors de la declaració.
A banda dels tres portaveus que han intervingut des de la mesa de la Comissió –Sonia Fuertes, membre de la Junta Directiva d’ECAS; Pepín de la Rosa, president del CEESC; i Francesc Mateu, president de la FCONGD—, a la compareixença hi ha assistit una trentena de representants de les organitzacions signants del document, que en molts casos són entitats de segon i tercer nivell que n’engloben moltes altres. La plataforma ha reiterat avui el seu compromís de fer un seguiment dels pressupostos de la Generalitat i de la seva aplicació en l’àmbit de les polítiques socials, i ha fet èmfasi en la necessitat de lluitar contra les desigualtats com a única manera viable d’eradicar la pobresa. En aquest sentit, ha deixat clar que la creació de riquesa no és la solució i ha recordat que Catalunya està cinc punts per sota de la inversió mitjana de la UE en polítiques socials respecte al PIB (27% a Catalunya, 32% a la UE). En un context de crisi com l’actual, en que el risc d’exclusió i les demandes de serveis socials augmenten, aquest capítol ha de ser més prioritari que mai.
Document complet de la compareixença de ‘NI UN PAS ENRERE!’ a la Comissió Benestar, Família i Immigració del Parlament.
domingo, 15 de mayo de 2011
INMIGRACIÓN: BIENVENIDOS A LA DEMAGOGÍA ELECTORAL
Por: Gonzalo Fanjul (Blog de El Pais)
En los últimos días se han producido algunos movimientos que permiten vislumbrar el futuro de nuestra política sobre inmigración. Por un lado, el Gobierno ha presentado el borrador del reglamento de la nueva Ley de Extranjería, que será aprobado por el Consejo de Ministros muy pronto. Por otro, el Partido Popular ha concluido este fin de semana su Programa Marco para las próximas elecciones municipales y autonómicas, que incluye un importante capítulo sobre inmigración. En ambos casos el futuro de nuestro régimen migratorio está más influido por la miopía y la demagogia que por el sentido común y la pedagogía pública que necesita este asunto políticamente radioactivo.
El interés de las migraciones internacionales para la lucha contra la pobreza se basa en que el incremento de la movilidad internacional de trabajadores es una de las principales claves del desarrollo, muy por encima de otros asuntos que han acaparado la atención de ONG y organismos internacionales, como el comercio , la ayuda o la condonación de deuda.
El problema es que estos beneficios serían el resultado de un modelo migratorio más abierto y flexible, precisamente lo que buscan evitar el PSOE y el PP con sus propuestas. En realidad, ningún partido está dispuesto a reconocer públicamente lo que resulta evidente para cualquiera que salga de su casa: que los flujos migratorios se rigen por variables económicas y demográficas que escapan al control de los gobiernos, y por lo tanto la insistencia en mantener un modelo cerrado vulnera los derechos de los inmigrantes, minimiza los beneficios para los países de origen y somete a las sociedades de destino a un sistema fuera de control. El dinamismo económico alentó la llegada de irregulares del mismo modo que la rigidez del sistema impide a muchos regresar porque no saben si tendrán otra oportunidad en el futuro. Rajoy acierta cuando denuncia que el sistema no es realista, pero la causa es que las medidas socialistas se parecen demasiado a sus propuestas, y no al contrario.
En este contexto, el 'Contrato de integración' del PP no es más que una necedad electoralista que no aporta absolutamente nada a este debate (salvo los votos que atraiga, claro está). ¿No deben estar los inmigrantes sujetos a los mismos derechos y obligaciones que los españoles? ¿Cómo es posible pedir garantías de integración cuando se aplica a los extranjeros no comunitarios una vara de medir diferente? Estas son algunas de las perlas del nuevo Reglamento denunciadas por las asociaciones de juristas y las ONG más activas en este campo (ver las páginas de Intermigra y de Inmigrapenal):
- Se dificulta enormemente el derecho de reagrupación familiar.
- Se introduce el peligroso concepto de 'esfuerzo de integración', que impone a los inmigrantes exigencias que van más allá de la ley que se aplica a los nacionales (esta es una gentileza de CiU, por lo visto).
- Se somete a las extranjeras sin papeles que denuncien ser víctimas de violencia de género a un expediente de multa o expulsión, aunque después ese procedimiento quede suspendido. (Esta medida podría haber cambiado a propuesta del PP.)
- Se detiene, encarcela y expulsa como consecuencia de una falta administrativa. Se amplía el período de detención en centros de internamiento a 60 días.
- Se dificulta el acceso al padrón municipal castigando la colaboración de nacionales.
Me encantaría empezar este último párrafo recomendando el voto para los partidos que proponen algo diferente, pero eso les obligaría a empadronarse en Marte. Mientras proliferan las redadas a las puertas del Metro y los candidatos compiten por mostrar su firmeza antimigratoria, los escrupulosos votantes españoles contratamos empleadas del hogar sin papeles y aceptamos servicios sin factura de electricistas sospechosamente morenos. Exactamente igual que en Texas, donde la representante republicana Debbie Riddle -azote de inmigrantes ilegales- acaba de proponer que quienes contraten a empleadas del hogar o jardineros sin papeles queden exentos de la ley, no sea que "buena parte de la población de Texas" acabe en la cárcel. Algo similar propuso en su momento Umberto Bossi, esa joya del humanismo moderno.
Es la bipolaridad de un sistema idiota. Pero lo más idiota de todo es pensar que podemos mantener esta mascarada durante mucho más tiempo.
(en el artículo no se menciona al partido Plataforma por Cataluña pero quiero hacer una pequeña mención a este partido de ultraderecha promovido por grupos nazis europeos que impulsa al racismo y a la xenofobia y que no sería de extrañar que si llegará al poder impusiera la pena de muerte tal y como han declarado en alguna ocasión...)
En los últimos días se han producido algunos movimientos que permiten vislumbrar el futuro de nuestra política sobre inmigración. Por un lado, el Gobierno ha presentado el borrador del reglamento de la nueva Ley de Extranjería, que será aprobado por el Consejo de Ministros muy pronto. Por otro, el Partido Popular ha concluido este fin de semana su Programa Marco para las próximas elecciones municipales y autonómicas, que incluye un importante capítulo sobre inmigración. En ambos casos el futuro de nuestro régimen migratorio está más influido por la miopía y la demagogia que por el sentido común y la pedagogía pública que necesita este asunto políticamente radioactivo.
El interés de las migraciones internacionales para la lucha contra la pobreza se basa en que el incremento de la movilidad internacional de trabajadores es una de las principales claves del desarrollo, muy por encima de otros asuntos que han acaparado la atención de ONG y organismos internacionales, como el comercio , la ayuda o la condonación de deuda.
El problema es que estos beneficios serían el resultado de un modelo migratorio más abierto y flexible, precisamente lo que buscan evitar el PSOE y el PP con sus propuestas. En realidad, ningún partido está dispuesto a reconocer públicamente lo que resulta evidente para cualquiera que salga de su casa: que los flujos migratorios se rigen por variables económicas y demográficas que escapan al control de los gobiernos, y por lo tanto la insistencia en mantener un modelo cerrado vulnera los derechos de los inmigrantes, minimiza los beneficios para los países de origen y somete a las sociedades de destino a un sistema fuera de control. El dinamismo económico alentó la llegada de irregulares del mismo modo que la rigidez del sistema impide a muchos regresar porque no saben si tendrán otra oportunidad en el futuro. Rajoy acierta cuando denuncia que el sistema no es realista, pero la causa es que las medidas socialistas se parecen demasiado a sus propuestas, y no al contrario.
En este contexto, el 'Contrato de integración' del PP no es más que una necedad electoralista que no aporta absolutamente nada a este debate (salvo los votos que atraiga, claro está). ¿No deben estar los inmigrantes sujetos a los mismos derechos y obligaciones que los españoles? ¿Cómo es posible pedir garantías de integración cuando se aplica a los extranjeros no comunitarios una vara de medir diferente? Estas son algunas de las perlas del nuevo Reglamento denunciadas por las asociaciones de juristas y las ONG más activas en este campo (ver las páginas de Intermigra y de Inmigrapenal):
- Se dificulta enormemente el derecho de reagrupación familiar.
- Se introduce el peligroso concepto de 'esfuerzo de integración', que impone a los inmigrantes exigencias que van más allá de la ley que se aplica a los nacionales (esta es una gentileza de CiU, por lo visto).
- Se somete a las extranjeras sin papeles que denuncien ser víctimas de violencia de género a un expediente de multa o expulsión, aunque después ese procedimiento quede suspendido. (Esta medida podría haber cambiado a propuesta del PP.)
- Se detiene, encarcela y expulsa como consecuencia de una falta administrativa. Se amplía el período de detención en centros de internamiento a 60 días.
- Se dificulta el acceso al padrón municipal castigando la colaboración de nacionales.
Me encantaría empezar este último párrafo recomendando el voto para los partidos que proponen algo diferente, pero eso les obligaría a empadronarse en Marte. Mientras proliferan las redadas a las puertas del Metro y los candidatos compiten por mostrar su firmeza antimigratoria, los escrupulosos votantes españoles contratamos empleadas del hogar sin papeles y aceptamos servicios sin factura de electricistas sospechosamente morenos. Exactamente igual que en Texas, donde la representante republicana Debbie Riddle -azote de inmigrantes ilegales- acaba de proponer que quienes contraten a empleadas del hogar o jardineros sin papeles queden exentos de la ley, no sea que "buena parte de la población de Texas" acabe en la cárcel. Algo similar propuso en su momento Umberto Bossi, esa joya del humanismo moderno.
Es la bipolaridad de un sistema idiota. Pero lo más idiota de todo es pensar que podemos mantener esta mascarada durante mucho más tiempo.
(en el artículo no se menciona al partido Plataforma por Cataluña pero quiero hacer una pequeña mención a este partido de ultraderecha promovido por grupos nazis europeos que impulsa al racismo y a la xenofobia y que no sería de extrañar que si llegará al poder impusiera la pena de muerte tal y como han declarado en alguna ocasión...)
martes, 10 de mayo de 2011
TALLERS DE SARAU CREATIU
Sólo faltan cinco días y queremos que vengan todos al siguiente encuentro de SARAU CREATIU.
Lo realizaremos el dia 14 de mayo en las amplias salas con vista al mar del Club de Natación Atlètic-Barceloneta - Espai de Mar (antes o después de la actividad de talleres, un paseo por la playa es una buena opción!)
El encuentro tendrá lugar durante la tarde del sábado, de 16 a 19 horas (nos reunimos a las 15.30 para organizar los grupos y que la actividad comience lo más puntualmente posible)
Nuevamente ofreceremos la posibilidad de que los participantes elijan dos talleres en los cuales participar durante el transcurso de la tarde.
La propuesta se basa en:
-taller de flamenco
-taller de danza
-taller textil (técnica de fieltro nuno)
-taller de ceramica
-taller de teatro
-taller de creatividad pictórica
El precio es de 5 euros por persona.
Les solicitamos que nos informen en cuáles de los talleres propuestos les interesa participar para asi poder organizar el encuentro.
Para realizar la reserva, enviar un correo a creatiu@sarau.org indicando el nombre de los participantes y dos talleres seleccionados por cada uno (dependerá de la cantidad de interesados inscriptos para determinar la apertura de cada uno de los talleres).
Continuamos en contacto y cualquier consulta y/o propuesta puede ser enviada por correo o comunicándose al 654.855.958
Saludos y muchas gracias!
Equipo SARAÜ
Martina Foulkes
Responsable Projecte Creatiu
E - martinafoulkes@sarau.org
654.855.958
Lo realizaremos el dia 14 de mayo en las amplias salas con vista al mar del Club de Natación Atlètic-Barceloneta - Espai de Mar (antes o después de la actividad de talleres, un paseo por la playa es una buena opción!)
El encuentro tendrá lugar durante la tarde del sábado, de 16 a 19 horas (nos reunimos a las 15.30 para organizar los grupos y que la actividad comience lo más puntualmente posible)
Nuevamente ofreceremos la posibilidad de que los participantes elijan dos talleres en los cuales participar durante el transcurso de la tarde.
La propuesta se basa en:
-taller de flamenco
-taller de danza
-taller textil (técnica de fieltro nuno)
-taller de ceramica
-taller de teatro
-taller de creatividad pictórica
El precio es de 5 euros por persona.
Les solicitamos que nos informen en cuáles de los talleres propuestos les interesa participar para asi poder organizar el encuentro.
Para realizar la reserva, enviar un correo a creatiu@sarau.org indicando el nombre de los participantes y dos talleres seleccionados por cada uno (dependerá de la cantidad de interesados inscriptos para determinar la apertura de cada uno de los talleres).
Continuamos en contacto y cualquier consulta y/o propuesta puede ser enviada por correo o comunicándose al 654.855.958
Saludos y muchas gracias!
Equipo SARAÜ
Martina Foulkes
Responsable Projecte Creatiu
E - martinafoulkes@sarau.org
654.855.958
miércoles, 27 de abril de 2011
L'ÀMBIT SOCIAL ÉS MOLT GRAN.... NO DEIXIS DE FORMAR-TE!!!
Aquí teniu un recull de propostes formatives molt interessants:
" EMMARCAMENT DE L'ÀMBIT PENITENCIARI" Dia 20 de juny a Barcelona (inscripcions fins al 14 de maig) organitza Col.legi d'Educadors Socials de Catalunya. El seminari tractarà sobre organització d'un centre penitenciari, tractament dels permisos, normes i funcionament intern...
"ATENCIO ALS MENORS AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS I A LES SEVES FAMÍLIES" (0-4 ANYS)16 hores (dies 17, 24, 31 de maig i 7 de juny de 16 a 20 hores) a l'Escola Itinere d'Hospitalet de Llobregat.
"ETICA PROFESSIONAL I CONFIDENCIALITAT" 1 i 2 de juliol a la Casa de la Convalescència de Barcelona.
"L'EDUCACIÓ INTERCULTURAL ALS CENTRES EDUCATIUS" dia 7 de maig al Teatre Auditori de Salou.
" EMMARCAMENT DE L'ÀMBIT PENITENCIARI" Dia 20 de juny a Barcelona (inscripcions fins al 14 de maig) organitza Col.legi d'Educadors Socials de Catalunya. El seminari tractarà sobre organització d'un centre penitenciari, tractament dels permisos, normes i funcionament intern...
"ATENCIO ALS MENORS AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS I A LES SEVES FAMÍLIES" (0-4 ANYS)16 hores (dies 17, 24, 31 de maig i 7 de juny de 16 a 20 hores) a l'Escola Itinere d'Hospitalet de Llobregat.
"ETICA PROFESSIONAL I CONFIDENCIALITAT" 1 i 2 de juliol a la Casa de la Convalescència de Barcelona.
"L'EDUCACIÓ INTERCULTURAL ALS CENTRES EDUCATIUS" dia 7 de maig al Teatre Auditori de Salou.
miércoles, 13 de abril de 2011
ELS SERVEIS SOCIALS UN DRET NO BENEFICIENCIA
Els hospitals, les escoles i les universitats públiques ja tenen a sobre plans de retallada. Els serveis socials se'ls veuen a venir. Per això, una vintena d'entitats socials, sindicals i col·lectius professionals vinculats a l'atenció a les persones s'han organitzat per fer un front comú contra qualsevol intent de tisorada i evidenciar que precisament ara, quan més gent queda sense feina, més famílies han de sobreviure sota mínims i més persones grans ingressen només pensions de misèria, cal una potent xarxa de serveis socials. “Som aquí per dir que no acceptarem cap retallada. Vam aconseguir uns drets i no farem un pas enrere, perquè els serveis socials ja no són beneficència”, va resumir la presidenta del Col·legi de Treballadors Socials de Catalunya, Núria Carrera.
Ni un pas enrere! Invertim en futur! és el títol de la declaració –avançada ahir per aquest diari– que han firmat una vintena d'entitats i professionals que defensen que les persones han de ser la màxima prioritat de les polítiques públiques per mantenir la cohesió i la convivència. “Vigilarem de prop el govern perquè es mantingui la inversió social i perquè les lleis aprovades es despleguin –va indicar Carrera en la presentació de la mobilització–, perquè coneixem les necessitats, el dolor i l'angoixa dels que pateixen”.
El missatge contundent que no acceptaran cap tisorada, el van acompanyar del que comprenen que la situació de crisi requereix prioritzar i reajustar. La seva proposta és que, en el cas de l'atenció a les persones vulnerables, es potenciï l'acció més directa i es retalli, quan sigui possible, en les estructures de planificació. Els impulsors del manifest van oferir col·laboració al conseller de Benestar Social per dialogar i trobar camins eficients que donin resposta a les necessitats socials. Com a exemple de la “debilitat” en què encara es troba el sector van recordar les dificultats per desplegar la llei de dependència i que hi ha 30.000 persones amb dependència moderada que podrien veure com s'endarrereix l'ajut que els pertoca per llei.
El front comú presentat ahir, sumat a les concentracions que es fan cada dimecres a les set de la tarda a la plaça del Pi, tenen l'objectiu de fer sentir la veu de les entitats socials que temen que la tisorada els arribi després de les eleccions municipals. “No hi ha desenvolupament econòmic ni sortida de la crisi sense cohesió social”, va exposar la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras.
Publicat al diari Avui
Ni un pas enrere! Invertim en futur! és el títol de la declaració –avançada ahir per aquest diari– que han firmat una vintena d'entitats i professionals que defensen que les persones han de ser la màxima prioritat de les polítiques públiques per mantenir la cohesió i la convivència. “Vigilarem de prop el govern perquè es mantingui la inversió social i perquè les lleis aprovades es despleguin –va indicar Carrera en la presentació de la mobilització–, perquè coneixem les necessitats, el dolor i l'angoixa dels que pateixen”.
El missatge contundent que no acceptaran cap tisorada, el van acompanyar del que comprenen que la situació de crisi requereix prioritzar i reajustar. La seva proposta és que, en el cas de l'atenció a les persones vulnerables, es potenciï l'acció més directa i es retalli, quan sigui possible, en les estructures de planificació. Els impulsors del manifest van oferir col·laboració al conseller de Benestar Social per dialogar i trobar camins eficients que donin resposta a les necessitats socials. Com a exemple de la “debilitat” en què encara es troba el sector van recordar les dificultats per desplegar la llei de dependència i que hi ha 30.000 persones amb dependència moderada que podrien veure com s'endarrereix l'ajut que els pertoca per llei.
El front comú presentat ahir, sumat a les concentracions que es fan cada dimecres a les set de la tarda a la plaça del Pi, tenen l'objectiu de fer sentir la veu de les entitats socials que temen que la tisorada els arribi després de les eleccions municipals. “No hi ha desenvolupament econòmic ni sortida de la crisi sense cohesió social”, va exposar la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras.
Publicat al diari Avui
viernes, 8 de abril de 2011
6 dies, 10 pel·lícules + debats
Et presentem la programació de ‘Catalunya Cinema’, una setmana pensada per celebrar l’èxit que ha obtingut el nostre cinema durant el darrer any.
De l’11 al 15 d’abril, als cinemes de 9 poblacions de Catalunya, recordarem els 10 films més destacats de l’any passat i organitzarem sessions molt especials en les que comptarem amb la presència dels autors del film projectat (actors, directors, tècnics…).
Pel·lícules d’autor
El cinema català ha obtingut nombrosos premis als festivals més importants del món (els de classe A). Aquest és un èxit que ens confirma com una cinematografia amb caràcter: Aita; Bicicleta, Cullera, Poma; Elisa K; La mosquitera, i Pa negre.
Pel·lícules taquilleres
Les seves històries, actors… han enamorat al públic, convertint-se en les pel·lícules més vistes de l’any passat a les sales catalanes. Una bona oportunitat per veure aquelles que se’t van escapar: Herois; You willl meet a tall dark stranger (Coneixeràs l’home dels teus somnis); Buried (Enterrat); Viatge màgic a Àfrica, i Bruc.
Cloenda
Acabarem el dissabte, dia 16 a les 12h, amb una taula rodona a la Filmoteca de Catalunya en la que participaran els directors de les pel·lícules que conformen ‘Catalunya Cinema’. Un debat que estarà centrat entorn la creativitat i el cinema català contemporani.
En aquesta adreça teniu el programa del Catalunya Cinema:
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/catalunyacinema/files/2011/04/CC_tr%C3%ADptic.pdf
De l’11 al 15 d’abril, als cinemes de 9 poblacions de Catalunya, recordarem els 10 films més destacats de l’any passat i organitzarem sessions molt especials en les que comptarem amb la presència dels autors del film projectat (actors, directors, tècnics…).
Pel·lícules d’autor
El cinema català ha obtingut nombrosos premis als festivals més importants del món (els de classe A). Aquest és un èxit que ens confirma com una cinematografia amb caràcter: Aita; Bicicleta, Cullera, Poma; Elisa K; La mosquitera, i Pa negre.
Pel·lícules taquilleres
Les seves històries, actors… han enamorat al públic, convertint-se en les pel·lícules més vistes de l’any passat a les sales catalanes. Una bona oportunitat per veure aquelles que se’t van escapar: Herois; You willl meet a tall dark stranger (Coneixeràs l’home dels teus somnis); Buried (Enterrat); Viatge màgic a Àfrica, i Bruc.
Cloenda
Acabarem el dissabte, dia 16 a les 12h, amb una taula rodona a la Filmoteca de Catalunya en la que participaran els directors de les pel·lícules que conformen ‘Catalunya Cinema’. Un debat que estarà centrat entorn la creativitat i el cinema català contemporani.
En aquesta adreça teniu el programa del Catalunya Cinema:
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/catalunyacinema/files/2011/04/CC_tr%C3%ADptic.pdf
jueves, 31 de marzo de 2011
AJUDEM A LES PERSONES CEGUES A QUE PUGUIN VOTAR LLIUREMENT!!!
Hace unas semanas Juanjo nos pedía que le ayudáramos a que él y miles de personas ciegas pudieran ejercer el derecho al voto secreto y libre en las próximas elecciones municipales, ni más ni menos que como cualquier ciudadano. Consiguió que más de 2.000 personas le apoyaran.
Lamentablemente el Congreso de los Diputados ha decidido implantar solamente una “experiencia piloto” del voto accesible en las próximas elecciones municipales en algunos colegios electorales que todavía no han sido concretados. Como dice Juanjo, es inaceptable. Ya se han hecho suficientes pruebas en los últimos años: es el momento de dar una respuesta más contundente y decirle al Gobierno que las personas ciegas también tienen derecho al voto secreto.
Firma ahora la petición de Juanjo y ayúdale a cambiar este sistema electoral que limita sus derechos >>
Los representantes políticos han ulitizado, una vez más, una excusa que se repite en cada elección: es necesario hacer pruebas. Pero el derecho al voto libre y secreto de todas las personas está reconocido en la Constitución Española... ¡desde 1978!. Es indignante: se ha tenido el tiempo suficiente para implantar el sistema Braille como ya se ha hecho en las elecciones generales y europeas, donde se demostró que era efectivo y viable económicamente. Es un caso evidente de falta de voluntad política.
Demostremos que nosotros sí tenemos esa voluntad y, sobre todo, la fuerza para cambiarlo. Si no conseguimos que se reconozca también este derecho en la próximas elecciones municipales, miles de personas como Juanjo volverán a depender de otras para ejercer su derecho al voto. Hagamos un último esfuerzo para decirle al Gobierno que todos debemos poder votar en igualdad de condiciones y sin discriminación. Que las personas ciegas puedan votar, en definitiva, con tus mismos derechos.
Únete ahora a la peticion de Juanjo y paremos esta bofetada a los derechos de las personas ciegas >>
Muchas gracias por tu apoyo y por todo lo que haces.
El Equipo de Actuable
Lamentablemente el Congreso de los Diputados ha decidido implantar solamente una “experiencia piloto” del voto accesible en las próximas elecciones municipales en algunos colegios electorales que todavía no han sido concretados. Como dice Juanjo, es inaceptable. Ya se han hecho suficientes pruebas en los últimos años: es el momento de dar una respuesta más contundente y decirle al Gobierno que las personas ciegas también tienen derecho al voto secreto.
Firma ahora la petición de Juanjo y ayúdale a cambiar este sistema electoral que limita sus derechos >>
Los representantes políticos han ulitizado, una vez más, una excusa que se repite en cada elección: es necesario hacer pruebas. Pero el derecho al voto libre y secreto de todas las personas está reconocido en la Constitución Española... ¡desde 1978!. Es indignante: se ha tenido el tiempo suficiente para implantar el sistema Braille como ya se ha hecho en las elecciones generales y europeas, donde se demostró que era efectivo y viable económicamente. Es un caso evidente de falta de voluntad política.
Demostremos que nosotros sí tenemos esa voluntad y, sobre todo, la fuerza para cambiarlo. Si no conseguimos que se reconozca también este derecho en la próximas elecciones municipales, miles de personas como Juanjo volverán a depender de otras para ejercer su derecho al voto. Hagamos un último esfuerzo para decirle al Gobierno que todos debemos poder votar en igualdad de condiciones y sin discriminación. Que las personas ciegas puedan votar, en definitiva, con tus mismos derechos.
Únete ahora a la peticion de Juanjo y paremos esta bofetada a los derechos de las personas ciegas >>
Muchas gracias por tu apoyo y por todo lo que haces.
El Equipo de Actuable
martes, 22 de marzo de 2011
BOIG PER LA SALUT ALTERNATIVA
Aquí teniu un nou article de l'Edgar Vinyals (Sarau) per a que descobriu més coses sobre la salut mental!!!!:
L'ésser humà té una capacitat meravellosa de descobrir, aprendre i canviar la seva realitat. Gràcies a això l'espècie humana evoluciona any rere any, les persones intentem millorar el nostre benestar dia a dia i el Punset ens delecta amb el seu savor faire programa rere programa.
Un dels trets típics postmoderns és l'avenç en desenvolupar formes de vida més saludables i sostenibles que millorin la nostra salut i la de la Terra Mare. Aquesta preuada cultura ens convida a incorporar bons hàbits i a consumir productes i serveis beneficiosos per al nostre benestar biopsicosocial.
Fa poc vaig descobrir la paraulota 'ortorexia' que és un trastorn alimentari relacionat amb l'obsessió i l'addicció al menjar sa. En quadres extrems pot provocar desnutrició i morts per inanició. Més conegudes són les seves cosines 'vigorexia' i 'tanorexia' que són respectivament addiccions a l'esport i a prendre el sol.
Aquestes problemàtiques sociosanitàries, fruits dels excessos i la dependència són una malauradament una clara mostra de com les persones som capaces de convertir aspectes històricament relacionats amb la salut en perills o riscs per la salut.
Un altre cas paradigmàtic és el dels psicofàrmacs. Evidentment resulten una eina imprescindible en alguns casos molt greus de psicosis, així com en la gran majoria de les situacions de crisi. Ningú pot dubtar que el seu ús és molt necessari en les etapes on les intervencions giren al voltant de la recuperació de l'equilibri clínic de les persones que tenen un trastorn mental greu.
Ara bé, d'igual manera que en els exemples anteriors, l'abús pot resultar molt perjudicial per la salut humana i pot generar conseqüències greus que van molt més enllà dels efectes secundaris.
Darrerament s'ha publicat a Archives of General Psychiatry un estudi sobre com afecta el tractament crònic amb antipsicòtics al volum cerebral. En aquest estudi es demostra que l'ús de certes quantitats d'antipsicòtics eliminen teixits cerebrals que provoquen pèrdues irreversibles en les capacitats cognitives.
Curiosament fins fa dies la majoria d'estudis que ens arribaven avalaven pseudocientíficament que l'ús d'antipsicòtics tenia un efecte neuroportector i fins i tot afavorien la regeneració de neurones mortes.
Mentida podrida!
Aquest és un exemple més que serveis per denunciar la manipulació de la indústria farmacèutica que durant dècades ens ha venut que les intervencions passaven únicament i exclusiva per la prescripció d'antipsicòtics, ansiolítics, antidepressius i d'altres.
Per sort per la salut mental de tots, ens trobem en un moment d'obertura on alguns psiquiatres comencen a reconèixer la necessitat d'un treball complementari que ampliï i profunditzi els models actuals.
És responsabilitat de tots els professionals del sector treballar per aconseguir aquest canvi que transformi els posicionaments professionals tradicionals.
Entre tots podem innovar amb una perspectiva social i humanista que complementi la mirada biomèdica per potenciar un abordatge integral que promocioni el benestar de totes les àrees de la persona.
Perquè la salut mental passa sobretot per les relacions socials sanes i els hàbits saludables!
Això sí, estigueu a l'aguait que ja sabem que els excessos i els radicalismes són perjudicials.
Ara que arriba el bon temps descanseu, mengeu gelats i poseu-vos cremeta...
L'ésser humà té una capacitat meravellosa de descobrir, aprendre i canviar la seva realitat. Gràcies a això l'espècie humana evoluciona any rere any, les persones intentem millorar el nostre benestar dia a dia i el Punset ens delecta amb el seu savor faire programa rere programa.
Un dels trets típics postmoderns és l'avenç en desenvolupar formes de vida més saludables i sostenibles que millorin la nostra salut i la de la Terra Mare. Aquesta preuada cultura ens convida a incorporar bons hàbits i a consumir productes i serveis beneficiosos per al nostre benestar biopsicosocial.
Fa poc vaig descobrir la paraulota 'ortorexia' que és un trastorn alimentari relacionat amb l'obsessió i l'addicció al menjar sa. En quadres extrems pot provocar desnutrició i morts per inanició. Més conegudes són les seves cosines 'vigorexia' i 'tanorexia' que són respectivament addiccions a l'esport i a prendre el sol.
Aquestes problemàtiques sociosanitàries, fruits dels excessos i la dependència són una malauradament una clara mostra de com les persones som capaces de convertir aspectes històricament relacionats amb la salut en perills o riscs per la salut.
Un altre cas paradigmàtic és el dels psicofàrmacs. Evidentment resulten una eina imprescindible en alguns casos molt greus de psicosis, així com en la gran majoria de les situacions de crisi. Ningú pot dubtar que el seu ús és molt necessari en les etapes on les intervencions giren al voltant de la recuperació de l'equilibri clínic de les persones que tenen un trastorn mental greu.
Ara bé, d'igual manera que en els exemples anteriors, l'abús pot resultar molt perjudicial per la salut humana i pot generar conseqüències greus que van molt més enllà dels efectes secundaris.
Darrerament s'ha publicat a Archives of General Psychiatry un estudi sobre com afecta el tractament crònic amb antipsicòtics al volum cerebral. En aquest estudi es demostra que l'ús de certes quantitats d'antipsicòtics eliminen teixits cerebrals que provoquen pèrdues irreversibles en les capacitats cognitives.
Curiosament fins fa dies la majoria d'estudis que ens arribaven avalaven pseudocientíficament que l'ús d'antipsicòtics tenia un efecte neuroportector i fins i tot afavorien la regeneració de neurones mortes.
Mentida podrida!
Aquest és un exemple més que serveis per denunciar la manipulació de la indústria farmacèutica que durant dècades ens ha venut que les intervencions passaven únicament i exclusiva per la prescripció d'antipsicòtics, ansiolítics, antidepressius i d'altres.
Per sort per la salut mental de tots, ens trobem en un moment d'obertura on alguns psiquiatres comencen a reconèixer la necessitat d'un treball complementari que ampliï i profunditzi els models actuals.
És responsabilitat de tots els professionals del sector treballar per aconseguir aquest canvi que transformi els posicionaments professionals tradicionals.
Entre tots podem innovar amb una perspectiva social i humanista que complementi la mirada biomèdica per potenciar un abordatge integral que promocioni el benestar de totes les àrees de la persona.
Perquè la salut mental passa sobretot per les relacions socials sanes i els hàbits saludables!
Això sí, estigueu a l'aguait que ja sabem que els excessos i els radicalismes són perjudicials.
Ara que arriba el bon temps descanseu, mengeu gelats i poseu-vos cremeta...
martes, 15 de marzo de 2011
CURSOS FORMACIÓ PER A INTEGRADORS
Desde la asociación TISOC se ponen en marcha acciones formativas enfocadas a aumentar nuestras posibilidades de inserción laboral.
La dinámica del mercado laboral actual nos transmite que los yacimientos de empleo donde abunda la contratación de nuestro perfil son en el ámbito de la salud mental, la discapacidad y la mediación. Atendiendo a este motivo hemos diseñado el primer itinerario formativo del 2011. Veréis que os proponemos tres acciones formativas, de temática idéntica a los colectivos con los que mayor demanda hay de nuestra presencia.
Durante las múltiples vistas que hemos realizado a los centros educativos que imparten el ciclo, nos habéis transmitido inquietudes al respecto de la formación poco específica sobre los colectivos en riesgo de exclusión social. La mayoría de los mensajes que recibimos se hacen eco de esa situación y atendiendo a vuestras necesidades planteamos esta actividad.
Confiamos en que sea de vuestro interés y agradecemos cualquier comentario que queráis compartir en relación al tema: tisocatalunya@gmail.com
Los cursos son los siguientes:
Introducció a les malalties mentales 19,26 marzo y 1, y 9 de abril
Esmorzar: Ser educador o tenir recursos 30 d'abril
Curs Mediacio Comunitària 7, 14, 21 y 28 de mayo
Discapacidad y Trastornos de Conducta 4,11,18 y 25 de junio
Se realizaran en la Casa del Mar de Barcelona (Metro Drassanes o Paral.lel) los sábados de 9 a 14 horas y el precio es para los socios 63 euros y para los no socios 100 euros.
La dinámica del mercado laboral actual nos transmite que los yacimientos de empleo donde abunda la contratación de nuestro perfil son en el ámbito de la salud mental, la discapacidad y la mediación. Atendiendo a este motivo hemos diseñado el primer itinerario formativo del 2011. Veréis que os proponemos tres acciones formativas, de temática idéntica a los colectivos con los que mayor demanda hay de nuestra presencia.
Durante las múltiples vistas que hemos realizado a los centros educativos que imparten el ciclo, nos habéis transmitido inquietudes al respecto de la formación poco específica sobre los colectivos en riesgo de exclusión social. La mayoría de los mensajes que recibimos se hacen eco de esa situación y atendiendo a vuestras necesidades planteamos esta actividad.
Confiamos en que sea de vuestro interés y agradecemos cualquier comentario que queráis compartir en relación al tema: tisocatalunya@gmail.com
Los cursos son los siguientes:
Introducció a les malalties mentales 19,26 marzo y 1, y 9 de abril
Esmorzar: Ser educador o tenir recursos 30 d'abril
Curs Mediacio Comunitària 7, 14, 21 y 28 de mayo
Discapacidad y Trastornos de Conducta 4,11,18 y 25 de junio
Se realizaran en la Casa del Mar de Barcelona (Metro Drassanes o Paral.lel) los sábados de 9 a 14 horas y el precio es para los socios 63 euros y para los no socios 100 euros.
sábado, 26 de febrero de 2011
DOCUMENTALS: CUIDADORES I DIFERENTS
Durante año y medio, cuidadores de familiares con enfermedades degenerativas se reúnen cada 15 días para compartir sus temores y miedos, exponer sus experiencias y sobre todo, aprender a relativizar las cómicas y a veces, embarazosas situaciones cotidianas.
La presentación de Cuidadores, un documental que retrata el día a día de los familiares de enfermos de Alzheimer,tendrá lugar el día 11 de marzo de 2011 en los Cince Alexandra de Barcelona. Oskar Tejedor, director de este filme, se ha basado en una experiencia personal al filmarlo y ha manifestado que su intención no fue realizar un melodrama, sino sensibilizar a la sociedad y a las instituciones con un objetivo esperanzador. Además Tejedor ha reconocido que ha sido un duro trabajo: 'Requería mirarse por dentro y a nadie le gusta mirarse al espejo y ver sus defectos'.
El segundo documental que os recomendamos es "Diferents" és un documental que el Grup Caliu ha fet amb la voluntat de recuperar la memòria històrica de les persones amb discapacitat intel·lectual i les persones amb problemes de salut mental. L'Alemanya nazi i l'Espanya franquista són els escenaris als què es remunta l'obra que amb aportacions i reflexions d'experts i testimonis pretén ajudar a entendre el present. 'Diferents' és un document de denúncia i sensibilitzar per trencar mites, prejudicis, estereotips i per canviar actituds que promulguin un canvi social.
El dia 2 de març a les 7 de la tarda hi haurà una sessió de presentació a la seu del Memorial Democràtic a la Via Laietana de Barcelona a entitats, professionals i estudiants de l'àmbit social. La segona projecció serà dijous per a usuaris i famílies de l'associació Grup Caliu i el públic en general. Per assistir-hi cal enviar un correu electrònic a l'adreça documentaldiferents@gmail.com indicant-hi el dia que s'hi vol anar.
La presentación de Cuidadores, un documental que retrata el día a día de los familiares de enfermos de Alzheimer,tendrá lugar el día 11 de marzo de 2011 en los Cince Alexandra de Barcelona. Oskar Tejedor, director de este filme, se ha basado en una experiencia personal al filmarlo y ha manifestado que su intención no fue realizar un melodrama, sino sensibilizar a la sociedad y a las instituciones con un objetivo esperanzador. Además Tejedor ha reconocido que ha sido un duro trabajo: 'Requería mirarse por dentro y a nadie le gusta mirarse al espejo y ver sus defectos'.
El segundo documental que os recomendamos es "Diferents" és un documental que el Grup Caliu ha fet amb la voluntat de recuperar la memòria històrica de les persones amb discapacitat intel·lectual i les persones amb problemes de salut mental. L'Alemanya nazi i l'Espanya franquista són els escenaris als què es remunta l'obra que amb aportacions i reflexions d'experts i testimonis pretén ajudar a entendre el present. 'Diferents' és un document de denúncia i sensibilitzar per trencar mites, prejudicis, estereotips i per canviar actituds que promulguin un canvi social.
El dia 2 de març a les 7 de la tarda hi haurà una sessió de presentació a la seu del Memorial Democràtic a la Via Laietana de Barcelona a entitats, professionals i estudiants de l'àmbit social. La segona projecció serà dijous per a usuaris i famílies de l'associació Grup Caliu i el públic en general. Per assistir-hi cal enviar un correu electrònic a l'adreça documentaldiferents@gmail.com indicant-hi el dia que s'hi vol anar.
lunes, 21 de febrero de 2011
ELS MENORS IMMIGRANTS SUBSAHARIANS DIUEN PROU!
L’any 2009 la DGAIA va expulsar a molts menors subsaharians dels centres de menors per considerar-los adults. Aquests menors disposaven de passaports expedits per les seves ambaixades però la DGAIA no els donava per vàlids sense cap justificació.
Actualment molts d’aquests menors actualment gaudeixen d’una autorització de residència amb la data de naixement que constava al passaport i que la DGAIA no donava per vàlida. O sia l’Estat espanyol accepta el passaport i la DGAIA no...
Actualment la política de la DGAIA no ha canviat: els menors segueix essent expulsats dels centres de menors malgrat estar en possessió d’un passaport que acredita que són menors d’edat.
S’han presentat moltes queixes al Síndic de Greuges i al Defensor del Pueblo: ambdós organismes manifesten que és una actuació irregular per part de la DGAIA.
Aquesta vegada els menors tornen a dir PROU! i es concentren davant la DGAIA per donar a conèixer aquesta situació.
US ESPEREM!
Albert Parés Advocat Social
Tel.: 646247743
ELS MENORS IMMIGRANTS SUBSAHARIANS DIUEN PROU!
CONCENTRACIÓ EL DIVENDRES 25 DE FEBRER DE 2011 A LES
12:00 DEL MIGDIA DAVANT LA DGAIA, (Av. Paral·lel 52)
Actualment molts d’aquests menors actualment gaudeixen d’una autorització de residència amb la data de naixement que constava al passaport i que la DGAIA no donava per vàlida. O sia l’Estat espanyol accepta el passaport i la DGAIA no...
Actualment la política de la DGAIA no ha canviat: els menors segueix essent expulsats dels centres de menors malgrat estar en possessió d’un passaport que acredita que són menors d’edat.
S’han presentat moltes queixes al Síndic de Greuges i al Defensor del Pueblo: ambdós organismes manifesten que és una actuació irregular per part de la DGAIA.
Aquesta vegada els menors tornen a dir PROU! i es concentren davant la DGAIA per donar a conèixer aquesta situació.
US ESPEREM!
Albert Parés Advocat Social
Tel.: 646247743
ELS MENORS IMMIGRANTS SUBSAHARIANS DIUEN PROU!
CONCENTRACIÓ EL DIVENDRES 25 DE FEBRER DE 2011 A LES
12:00 DEL MIGDIA DAVANT LA DGAIA, (Av. Paral·lel 52)
lunes, 14 de febrero de 2011
MAPA DE LES RELIGIONS
Santa Coloma és una ciutat integradora, a on s’aplega en harmonia la pluralitat cultural i religiosa, amb una gran diversitat de creences, conviccions i costums, moltes vegades poc conegudes.
Des de les diferents administracions i institucions, es treballa dia a dia per fer compatible l’exercici del dret fonamental de la llibertat de culte, reconegut a la Constitució, amb el transcurs normalitzat de la vida en els barris. L’Associació Colomenca per al Diàleg Interreligiós (ACDI), impulsora del treball, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, la Fundació Pluralismo y Convivencia (fundació depenent del govern de l’estat), que l’ha donat el suport necessari, i Unescocat, han esmerçat els seus esforços en la realització d’aquest mapa.
L’Associació Colomenca del Diàleg Interreligiós ha dut a terme, al llarg de 2010, el treball de camp que ha generat la informació que es veu al mapa.Per tal d'elaborar aquest mapa, s'ha fet primer una tasca d'identificació de les comunitats religioses i després s'ha dut a terme un treball de camp, establint una relació estreta amb les comunitats a través de visites i entrevistes personalitzades. El mapa pretén ser una foto de la diversitat de creences i conviccions, però no vol ser un mirall estàtic sinó una imatge dinàmica que anirà canviant i adaptant-se amb l'evolució de la societat de Santa Coloma:
http://www.gramenet.cat/principal/lajuntament/serveis/ciutadania-i-convivencia/mapa-de-les-religions.html
Des de les diferents administracions i institucions, es treballa dia a dia per fer compatible l’exercici del dret fonamental de la llibertat de culte, reconegut a la Constitució, amb el transcurs normalitzat de la vida en els barris. L’Associació Colomenca per al Diàleg Interreligiós (ACDI), impulsora del treball, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, la Fundació Pluralismo y Convivencia (fundació depenent del govern de l’estat), que l’ha donat el suport necessari, i Unescocat, han esmerçat els seus esforços en la realització d’aquest mapa.
L’Associació Colomenca del Diàleg Interreligiós ha dut a terme, al llarg de 2010, el treball de camp que ha generat la informació que es veu al mapa.Per tal d'elaborar aquest mapa, s'ha fet primer una tasca d'identificació de les comunitats religioses i després s'ha dut a terme un treball de camp, establint una relació estreta amb les comunitats a través de visites i entrevistes personalitzades. El mapa pretén ser una foto de la diversitat de creences i conviccions, però no vol ser un mirall estàtic sinó una imatge dinàmica que anirà canviant i adaptant-se amb l'evolució de la societat de Santa Coloma:
http://www.gramenet.cat/principal/lajuntament/serveis/ciutadania-i-convivencia/mapa-de-les-religions.html
lunes, 7 de febrero de 2011
REFLEXIONA Y REACCIONA POR ARTURO P.REVERTE
Hay un problema laboral del colectivo de controladores aéreos que afecta al 1,2% de la población española (600.000 personas) y casi todos saltáis como energúmenos pidiendo hasta el linchamiento de ese colectivo cuando el día anterior hacen otra reforma del sistema laboral más restrictiva, quitan los 420 euros de ayuda a 688.000 parados que están en la ruina y anuncian cambios drásticos a peor en la ley de pensiones que afectan al 80% de la población y nadie se indigna ni dice nada. ¿Somos idiotas?
Estáis pidiendo a gritos al Gobierno que se apliquen medidas que quitan el derecho a la baja laboral, a los permisos retribuidos y a las horas sindicales, sacar militares a la calle ¿somos idiotas?
Estáis leyendo que mintieron en los vuelos de la CIA, en el caso Couso, que González era la X del GAL, que gente del PP cobraba de la trama Gürtel, que hay políticos que cobran más de 230.000 euros al año, pero que nos cuestan más de 3 millones de euros, que la corrupción en la política no es excepción, sino norma, que ellos mismos se adjudican el derecho a cobrar la jubilación máxima con pocos años en las Cortes y a nosotros nos piden 40 de cotización, banqueros que consiguen del gobierno medidas duras contra los trabajadores y que tenían que estar en la cárcel por delitos demostrados de fraude fiscal y no decís nada, os quitan dinero para dárselo a esa gente que cobra cientos de miles de euros año, especula con nuestro dinero, defrauda a Hacienda y seguís callados ¿somos idiotas?
Tenéis una monarquía que se ha enriquecido en los últimos años, que apoya a los poderosos, a EEUU, a Marruecos y a todo lo que huela a poder o dinero, hereditaria como en la Edad Media ¿somos idiotas?
En Inglaterra o Francia o Italia o en Grecia o en otros países los trabajadores y los jóvenes se manifiestan hasta violentamente para defenderse de esas manipulaciones mientras en España no se mueve casi nadie ¿somos idiotas?
Consentís la censura en los medios de comunicación, la ley de partidos, la manipulación judicial, la tortura, la militarización de trabajadores sólo porque de momento no os afecta a vosotros ¿somos idiotas?
Sabéis quién es toda la gentuza de las revistas del corazón, futbolistas supermillonarios pero jamás escucháis a nadie como Saramago o Chomsky u otros mil intelectuales veraces y comprometidos con vuestros problemas ¿somos idiotas?
Si mucha gente responde sí, aún nos queda un poco de esperanza de conseguir acabar con la manipulación de los políticos y poderosos.
Si la mayoría contesta no, entonces estamos jodidos.
Estáis pidiendo a gritos al Gobierno que se apliquen medidas que quitan el derecho a la baja laboral, a los permisos retribuidos y a las horas sindicales, sacar militares a la calle ¿somos idiotas?
Estáis leyendo que mintieron en los vuelos de la CIA, en el caso Couso, que González era la X del GAL, que gente del PP cobraba de la trama Gürtel, que hay políticos que cobran más de 230.000 euros al año, pero que nos cuestan más de 3 millones de euros, que la corrupción en la política no es excepción, sino norma, que ellos mismos se adjudican el derecho a cobrar la jubilación máxima con pocos años en las Cortes y a nosotros nos piden 40 de cotización, banqueros que consiguen del gobierno medidas duras contra los trabajadores y que tenían que estar en la cárcel por delitos demostrados de fraude fiscal y no decís nada, os quitan dinero para dárselo a esa gente que cobra cientos de miles de euros año, especula con nuestro dinero, defrauda a Hacienda y seguís callados ¿somos idiotas?
Tenéis una monarquía que se ha enriquecido en los últimos años, que apoya a los poderosos, a EEUU, a Marruecos y a todo lo que huela a poder o dinero, hereditaria como en la Edad Media ¿somos idiotas?
En Inglaterra o Francia o Italia o en Grecia o en otros países los trabajadores y los jóvenes se manifiestan hasta violentamente para defenderse de esas manipulaciones mientras en España no se mueve casi nadie ¿somos idiotas?
Consentís la censura en los medios de comunicación, la ley de partidos, la manipulación judicial, la tortura, la militarización de trabajadores sólo porque de momento no os afecta a vosotros ¿somos idiotas?
Sabéis quién es toda la gentuza de las revistas del corazón, futbolistas supermillonarios pero jamás escucháis a nadie como Saramago o Chomsky u otros mil intelectuales veraces y comprometidos con vuestros problemas ¿somos idiotas?
Si mucha gente responde sí, aún nos queda un poco de esperanza de conseguir acabar con la manipulación de los políticos y poderosos.
Si la mayoría contesta no, entonces estamos jodidos.
miércoles, 2 de febrero de 2011
UN QUADERN, UN LLAPIS I UN EURO PER ALS NENS I NENES DE GAZA
Volem donar a conèixer i proposar-vos, la Campanya d’educació “Un quadern, un llapis i un euro per als nens i nenes de Gaza” que hem creat des de la iniciativa civil Rumbo a Gaza.
Aquesta és una iniciativa nascuda des de la societat civil que té per objectiu el conèixer la realitat quotidiana que la població de Gaza viu en primera persona. És per això que ens hem marcat l’objectiu d’aconseguir 2 vaixells que puguin transportar 200 persones i 2000 tones d’ajuda humanitària, que s’entregaran a la UNRWA a l’arribada a Gaza per a que gestioni la seva distribució.
Entre les persones que ja s’han compromès a acompanyar-nos en aquesta travessia, es troben actors, periodistes, escriptors, músics, sindicalistes i activistes socials que amb la seva presència, es comprometen a denunciar la insostenible situació en la que es troba sotmesa la població de la franja de Gaza.
Des del mes d’octubre i fins a finals de maig de 2011 es desenvoluparan diferents campanyes de sensibilització i les activitats puntuals que es programin seran difoses a la web www.rumboagaza.org. Tanmateix, es pot participar de forma més activa integrant-se o recolzant als grups de treball que s’han format a les diferents ciutats i amb els que a través de l’e-mail colabora@rumboagaza.org pots contactar-hi.
Una d’aquestes campanyes de la iniciativa Rumbo a Gaza és “Un quadern, un llapis i un euro per als nens i nenes de Gaza” que, a partir del mes de desembre de 2010, s’ha posat en marxa a diversos centres educatius de Catalunya, el País Valencià, Euskadi... i de la resta de l'estat espanyol. La campanya consisteix en donar a conèixer la situació precària en la que es troben els nens, nenes i adolescents palestins a causa dels bombardejos indiscriminats, per part de l’exèrcit israelià, a escoles i instituts.
Us demanem la vostra col·laboració mitjançant la recollida de material escolar i educatiu en els vostres centres. Aquest material es carregarà en els vaixells de la Flotilla de la Llibertat II per fer-lo arribar a la Franja de Gaza. A més, si ho creieu convenient, una sèrie d’unitats pedagògiques estan a la vostra disposició per a la sensibilització a les aules sobre aquest conflicte. Aquest material es pot descarregar en el següent link de la pàgina web: http://www.rumboagaza.org/other-languages/catala/campanyes/
Per a més informació sobre la recollida de materials o la campanya de sensibilització podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través de colabora@rumboagaza.org , suportrumbogaza@gmail.com , dels telèfons 656885179 o 661469397.
Rumbo a Gaza
www.rumboagaza.org
Aquesta és una iniciativa nascuda des de la societat civil que té per objectiu el conèixer la realitat quotidiana que la població de Gaza viu en primera persona. És per això que ens hem marcat l’objectiu d’aconseguir 2 vaixells que puguin transportar 200 persones i 2000 tones d’ajuda humanitària, que s’entregaran a la UNRWA a l’arribada a Gaza per a que gestioni la seva distribució.
Entre les persones que ja s’han compromès a acompanyar-nos en aquesta travessia, es troben actors, periodistes, escriptors, músics, sindicalistes i activistes socials que amb la seva presència, es comprometen a denunciar la insostenible situació en la que es troba sotmesa la població de la franja de Gaza.
Des del mes d’octubre i fins a finals de maig de 2011 es desenvoluparan diferents campanyes de sensibilització i les activitats puntuals que es programin seran difoses a la web www.rumboagaza.org. Tanmateix, es pot participar de forma més activa integrant-se o recolzant als grups de treball que s’han format a les diferents ciutats i amb els que a través de l’e-mail colabora@rumboagaza.org pots contactar-hi.
Una d’aquestes campanyes de la iniciativa Rumbo a Gaza és “Un quadern, un llapis i un euro per als nens i nenes de Gaza” que, a partir del mes de desembre de 2010, s’ha posat en marxa a diversos centres educatius de Catalunya, el País Valencià, Euskadi... i de la resta de l'estat espanyol. La campanya consisteix en donar a conèixer la situació precària en la que es troben els nens, nenes i adolescents palestins a causa dels bombardejos indiscriminats, per part de l’exèrcit israelià, a escoles i instituts.
Us demanem la vostra col·laboració mitjançant la recollida de material escolar i educatiu en els vostres centres. Aquest material es carregarà en els vaixells de la Flotilla de la Llibertat II per fer-lo arribar a la Franja de Gaza. A més, si ho creieu convenient, una sèrie d’unitats pedagògiques estan a la vostra disposició per a la sensibilització a les aules sobre aquest conflicte. Aquest material es pot descarregar en el següent link de la pàgina web: http://www.rumboagaza.org/other-languages/catala/campanyes/
Per a més informació sobre la recollida de materials o la campanya de sensibilització podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través de colabora@rumboagaza.org , suportrumbogaza@gmail.com , dels telèfons 656885179 o 661469397.
Rumbo a Gaza
www.rumboagaza.org
miércoles, 26 de enero de 2011
ACCÉS A LA UNIVERSITAT PER A ALUMNES DE FP: MOBILITZACIONS LA FP EN LLUITA!!!
Si teniu pensat accedir a la Universitat us interessa saber que el 17 de desembre de 2010 es publicava al BOE la Ordre EDU/3242/2010 que regula el contingut de les proves d'aquests estudiants per millorar la seva nota i accedir al món universitari. Des del proper curs, els estudiants de FP podran presentar-se a la part específica de la Selectivitat per tal d'augmentar la seva nota mitjana al igual que ho fan els de Batxilerat. Per tant, el sistema utilizat l'any passat pel que la nota s'augmentava automàticament en base a l'expedient ja no valdrà per els pròxims cursos. Per exemple, un estudiant que finalitze el seu cicle amb una mitjana de 8,50, i que vulgui fer la preinscripció a una carrera haurà de mirar en quina Àrea de Coneixement està inclosa aquesta i així escollir les assignatures a les que es vol presentar ja que no totes puntuen per igual. Les universitats tenen tables en les que indiquen si la nota de l'assignatura de modalitat de la part específica es multiplica per 0,1 o 0,2. Així, si es presenta a dos asignatures i treu un 6 en una i un 5,50 en altra, i suposant que les dos ponderen 0,2 hauria de sumar a la seva nota 1,20 i 1,10 per tant la seva nota final seria de 10,80 (sobre 14 al igual que els de batxillerat).
Al BOE teniu les vinculacions dels Cicles Formatius amb les Àrees de Coneixement en que s'agrupen les carrerres.
Evidentment, heu d'escollir asignatures que ponderen per als estudis que voleu fer ja que no totes valen per a qualsevol carrera o no ho fan per igual. Us anirem informant a mida que tinguem més informació.
De moment hi ha previst mobilitzacions per al dia 16 de febrer a les 12hores a la Plaça Sant Jaume. Us hi esperem a tots/es!!!!
Al BOE teniu les vinculacions dels Cicles Formatius amb les Àrees de Coneixement en que s'agrupen les carrerres.
Evidentment, heu d'escollir asignatures que ponderen per als estudis que voleu fer ja que no totes valen per a qualsevol carrera o no ho fan per igual. Us anirem informant a mida que tinguem més informació.
De moment hi ha previst mobilitzacions per al dia 16 de febrer a les 12hores a la Plaça Sant Jaume. Us hi esperem a tots/es!!!!
domingo, 23 de enero de 2011
MOHAMED NO ERA SPIDERMAN
Sus amigos lo definen como un tipo simpático, inquieto, al que la vida había espabilado prematuramente. Aunque el accidente que le ha llevado a la muerte ha vuelto a poner a Salt en el centro del debate sobre los límites y las consecuencias de una inmigración desordenada, Mohamed Reda no había nacido ni había pasado en esa ciudad su infancia. Dicen, porque no es fácil reseguir su breve biografía de 16 años, que apareció en Salt hace poco más de dos años. Reda explicaba que llegó de Marruecos solo, escondido en un camión, y que vino a Salt porque aquí tenía a varios amigos. La Generalitat lo acogió en tutela y desde enero del 2009 estaba en el CRAE de Salt. Pese a los esfuerzos del personal del centro, empezó a tener compañías que cabe calificar como poco deseables. Se sospecha que era uno de los tres ladrones que en septiembre pasado entraron en un rascacielos de Salt para robar unas plantas de marihuana. Sus colegas fueron detenidos pero él escapó descolgándose por unos cables de la fachada. Hace pocos días tenía que declarar en un juicio por otro robo en un piso al que accedió con un joven toxicómano tras saltar una pared con ayuda de un somier. Su cuerpo ligero y diminuto era ´utilizado´ por otros adultos para robar en domicilios. Le llamaban Spiderman, pero el pasado 8 de enero al deslizarse desde una ventana de patio interior a otro piso, cuando huía de la policía local, que lo había detectado con un ciclomotor robado, cayó al vacío.
Unas 3.000 personas se han manifestado este sábado en Salt (Girona) en un acto convocado por los vecinos a favor de la convivencia y contra los últimos actos vandálicos ocurridos en el municipio, el último esta misma noche con tres menores detenidos por quemar dos coches.
La manifestación, en la que han participado unas 200 entidades, ha transcurrido en medio de un amplio silencio y plagada de pancartas con el mismo lema que el que encabezaba la marcha: 'Queremos vivir en Salt en paz y bien'.
La iniciativa, a la que ha acudido la alcaldesa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), así como representantes de los grupos políticos municipales, ha empezado en la plaza dels Peixos y ha concluido en la plaza del Ayuntamiento una hora después.
Los organizadores de la manifestación la han calificado de "magnífica" y han asegurado que ha superado las perspectivas que se habían marcado.
La presidenta de la Asociación de Vecinos de El Centre de Salt, Cesca Terrón, ha insistido, emocionada, en que la marcha ha servido para "demostrar que Salt apuesta por la convivencia".
"El objetivo era buscar un punto de inflexión en la dinámica peligrosa que había en el municipio y lo hemos conseguido", ha resaltado ante los medios de comunicación el secretario de la asociación, Lluís Mateu.
El portavoz de las entidades musulmanas, Mohammed Houri, ha hecho hincapié en que "esto es una lección a todas aquellas personas que han creído que Salt era un pueblo dividido". "Queremos contribuir a construir esta paz que a veces parece tan frágil", ha resaltado Houri.
Unas 3.000 personas se han manifestado este sábado en Salt (Girona) en un acto convocado por los vecinos a favor de la convivencia y contra los últimos actos vandálicos ocurridos en el municipio, el último esta misma noche con tres menores detenidos por quemar dos coches.
La manifestación, en la que han participado unas 200 entidades, ha transcurrido en medio de un amplio silencio y plagada de pancartas con el mismo lema que el que encabezaba la marcha: 'Queremos vivir en Salt en paz y bien'.
La iniciativa, a la que ha acudido la alcaldesa de Salt, Iolanda Pineda (PSC), así como representantes de los grupos políticos municipales, ha empezado en la plaza dels Peixos y ha concluido en la plaza del Ayuntamiento una hora después.
Los organizadores de la manifestación la han calificado de "magnífica" y han asegurado que ha superado las perspectivas que se habían marcado.
La presidenta de la Asociación de Vecinos de El Centre de Salt, Cesca Terrón, ha insistido, emocionada, en que la marcha ha servido para "demostrar que Salt apuesta por la convivencia".
"El objetivo era buscar un punto de inflexión en la dinámica peligrosa que había en el municipio y lo hemos conseguido", ha resaltado ante los medios de comunicación el secretario de la asociación, Lluís Mateu.
El portavoz de las entidades musulmanas, Mohammed Houri, ha hecho hincapié en que "esto es una lección a todas aquellas personas que han creído que Salt era un pueblo dividido". "Queremos contribuir a construir esta paz que a veces parece tan frágil", ha resaltado Houri.
jueves, 20 de enero de 2011
VEGANISMO QUIERES SABER QUE ES....?
Hablando de alimentación sana y equilibrada hemos pasado a hablar sobre el veganismo, una alumna de 2ºISO nos ha explicado que quiere decir ser vegano:
El veganismo es una alternativa ética y sana al consumo y dependencia de los productos -no adaptados a nuestras necesidades físicas y espirituales- como la carne, el pescado, los lácteos, los huevos, la miel, los productos derivados de los animales, y otros artículos de origen animal como el cuero y las pieles. Se puede afirmar que es el estilo de vida más sano y respetuoso con los animales y la Naturaleza.
Las personas veganas lo son por diferentes motivos: éticos, de salud,científicos,etc.
Si nos basamos en el argumento más relacionado con la salud, las personas veganas argumentan lo siguiente:
El consumo de grasa y proteína animal sobrecarga la función renal y es perjudicial para nuestro aparato circulatorio. Una alimentación a base de carne, pescado, huevos y leche favorece el desarrollo de enfermedades de origen nutricional como la arteriosclerosis, la hipertensión, el cáncer, la osteoporosis,y las enfermedades del corazón. Mientras que una dieta basada en el consumo de fruta, vegetales, cereales y legumbres, rica en fibra y elementos nutritivos, es ideal para mantener limpio nuestro organismo y nuestras arterias, pudiendo obtener así la cantidad adecuada de grasas y proteínas sin preocuparnos por el colesterol, que sólo se encuentra en los productos de origen animal.
Además de las frutas frescas y los vegetales, un régimen vegano puede incluir una gran variedad de platos preparados a base de cereales, pastas alimenticias, pan, patatas, legumbres (judías, garbanzos, lentejas, guisantes, etc.), arroz, semillas y frutos oleaginosos, germinados de legumbres y semillas, frutos secos, crema de almendras, cacahuetes, anacardos, etcétera; leche de soja, tofu, tempeh o análogos, a base de proteína vegetal texturizada, que aportan los elementos necesarios para satisfacer los paladares más exigentes y cubrir ampliamente todas nuestras necesidades nutritivas.
El veganismo es una alternativa ética y sana al consumo y dependencia de los productos -no adaptados a nuestras necesidades físicas y espirituales- como la carne, el pescado, los lácteos, los huevos, la miel, los productos derivados de los animales, y otros artículos de origen animal como el cuero y las pieles. Se puede afirmar que es el estilo de vida más sano y respetuoso con los animales y la Naturaleza.
Las personas veganas lo son por diferentes motivos: éticos, de salud,científicos,etc.
Si nos basamos en el argumento más relacionado con la salud, las personas veganas argumentan lo siguiente:
El consumo de grasa y proteína animal sobrecarga la función renal y es perjudicial para nuestro aparato circulatorio. Una alimentación a base de carne, pescado, huevos y leche favorece el desarrollo de enfermedades de origen nutricional como la arteriosclerosis, la hipertensión, el cáncer, la osteoporosis,y las enfermedades del corazón. Mientras que una dieta basada en el consumo de fruta, vegetales, cereales y legumbres, rica en fibra y elementos nutritivos, es ideal para mantener limpio nuestro organismo y nuestras arterias, pudiendo obtener así la cantidad adecuada de grasas y proteínas sin preocuparnos por el colesterol, que sólo se encuentra en los productos de origen animal.
Además de las frutas frescas y los vegetales, un régimen vegano puede incluir una gran variedad de platos preparados a base de cereales, pastas alimenticias, pan, patatas, legumbres (judías, garbanzos, lentejas, guisantes, etc.), arroz, semillas y frutos oleaginosos, germinados de legumbres y semillas, frutos secos, crema de almendras, cacahuetes, anacardos, etcétera; leche de soja, tofu, tempeh o análogos, a base de proteína vegetal texturizada, que aportan los elementos necesarios para satisfacer los paladares más exigentes y cubrir ampliamente todas nuestras necesidades nutritivas.
jueves, 13 de enero de 2011
PER FI UN IMPULS A LA LLEI DE LA DEPENDÈNCIA!!!!
El Govern ha atorgat 203.320 prestacions, comptant ajuts econòmics i serveis, a les persones acollides a la Llei de la dependència. Aquestes prestacions beneficien un total de 152.605 persones amb gran dependència o dependència moderada.
Segons les darreres dades de desplegament, al mes de novembre hi havia 290.265 sol·licituds valorables i s’havia determinat el grau i nivell de dependència a 273.423 persones, és a dir, el 94%. Actualment, es realitza una mitjana de 8.775 valoracions al mes. Això suposa gairebé el doble des de que es va començar a aplicar la Llei.
Pel que fa als perfils de les persones sol·licitants: el 65% són dones; el 61% té més de 80 anys; un 73% són de la demarcació de Barcelona i el 86% viuen a casa. A més, un 29% pateix algun tipus de discapacitat legalment reconeguda.
El 90% de les persones valorades tenen el PIA fet
Actualment, 273.423 persones ja tenen valorat el seu grau de dependència. Del total de valoracions fetes, 171.067 corresponen a grans dependents i persones amb dependència moderada. Aquests dos col·lectius són els que actualment tenen dret a rebre les ajudes de la Llei.
Per atendre-les, s’han fet 152.605 Programes Individuals d’Atenció (PIA), que són els plans que donen dret a les prestacions. S’ha de tenir en compte que cada cas és diferent i que una mateixa persona pot compatibilitzar un ajut econòmic i algun tipus de servei alhora.
El nombre de persones que tenen el seu PIA fet representa gairebé un 90% de les valoracions. Això demostra que el ritme d’elaboració de PIA’s també s’ha agilitzat respecte a l’any passat, passant d’una mitjana de 5.794 mensuals a 6.476.
Tipologia de les prestacions
El 46% de les prestacions que s’atorguen a través de la Llei de la Dependència són serveis o prestacions econòmiques vinculades a serveis com ara centre de dia, residència, teleassistència o servei d’ajuda a domicili, entre altres. Mentre que el 54% són prestacions de cuidador no professional i assistent personal, majoritàriament del primer tipus.
Aquestes dades confirmen la tendència a l’alça en la petició de serveis. Actualment, gairebé la meitat de prestacions concedides són en serveis i l’altra meitat de cuidador no professional o assistència personal. En canvi, a principis del 2008 el percentatge de prestacions en serveis que es concedien era només del 28%, mentre que les de cuidador no professional eren d’un 72%.
Des de l’inici del desplegament de la Llei, el Govern ha destinat 1.992 milions d’euros al pagament de les prestacions econòmiques i de serveis.
Durant aquest període també s’han creat 10.634 llocs de treball relacionats amb l’aplicació de la Llei de la dependència, majoritàriament de professionals relacionats amb l’àmbit de les residències i centres de dia. A més, 20.053 persones s’han donat d’alta a la Seguretat Social com a cuidadors i cuidadores no professionals.
Plataforma de serveis per a persones cuidadores
El Departament, juntament amb Catalunya Caixa, va engegar l’any passat una plataforma de serveis per a persones cuidadores no professionals que inclou cursos de formació, grups d’ajuda mútua, ajuda domiciliària i assessorament telefònic. L’objectiu és millorar el dia a dia de les persones que cuiden dependents i ajudar-les a fer la seva tasca amb les màximes garanties. Fins ara s’han inscrit en els cursos més de 5.000 persones d’arreu de Catalunya i s’han constituït 26 grups d’ajuda mútua integrats per prop de 300 persones.
A més, enguany la plataforma també inclou estades de respir. Aquest nou servei ofereix a les persones cuidadores la possibilitat d’ingressar durant períodes limitats a la persona dependent en una residència amb l’objectiu d’evitar la sobrecàrrega que li suposi aquesta tasca. Fins ara, 113 persones han sol·licitat aquest servei, de les quals 45 persones ja l’han utilitzat o l’estan utilitzant.
Segons les darreres dades de desplegament, al mes de novembre hi havia 290.265 sol·licituds valorables i s’havia determinat el grau i nivell de dependència a 273.423 persones, és a dir, el 94%. Actualment, es realitza una mitjana de 8.775 valoracions al mes. Això suposa gairebé el doble des de que es va començar a aplicar la Llei.
Pel que fa als perfils de les persones sol·licitants: el 65% són dones; el 61% té més de 80 anys; un 73% són de la demarcació de Barcelona i el 86% viuen a casa. A més, un 29% pateix algun tipus de discapacitat legalment reconeguda.
El 90% de les persones valorades tenen el PIA fet
Actualment, 273.423 persones ja tenen valorat el seu grau de dependència. Del total de valoracions fetes, 171.067 corresponen a grans dependents i persones amb dependència moderada. Aquests dos col·lectius són els que actualment tenen dret a rebre les ajudes de la Llei.
Per atendre-les, s’han fet 152.605 Programes Individuals d’Atenció (PIA), que són els plans que donen dret a les prestacions. S’ha de tenir en compte que cada cas és diferent i que una mateixa persona pot compatibilitzar un ajut econòmic i algun tipus de servei alhora.
El nombre de persones que tenen el seu PIA fet representa gairebé un 90% de les valoracions. Això demostra que el ritme d’elaboració de PIA’s també s’ha agilitzat respecte a l’any passat, passant d’una mitjana de 5.794 mensuals a 6.476.
Tipologia de les prestacions
El 46% de les prestacions que s’atorguen a través de la Llei de la Dependència són serveis o prestacions econòmiques vinculades a serveis com ara centre de dia, residència, teleassistència o servei d’ajuda a domicili, entre altres. Mentre que el 54% són prestacions de cuidador no professional i assistent personal, majoritàriament del primer tipus.
Aquestes dades confirmen la tendència a l’alça en la petició de serveis. Actualment, gairebé la meitat de prestacions concedides són en serveis i l’altra meitat de cuidador no professional o assistència personal. En canvi, a principis del 2008 el percentatge de prestacions en serveis que es concedien era només del 28%, mentre que les de cuidador no professional eren d’un 72%.
Des de l’inici del desplegament de la Llei, el Govern ha destinat 1.992 milions d’euros al pagament de les prestacions econòmiques i de serveis.
Durant aquest període també s’han creat 10.634 llocs de treball relacionats amb l’aplicació de la Llei de la dependència, majoritàriament de professionals relacionats amb l’àmbit de les residències i centres de dia. A més, 20.053 persones s’han donat d’alta a la Seguretat Social com a cuidadors i cuidadores no professionals.
Plataforma de serveis per a persones cuidadores
El Departament, juntament amb Catalunya Caixa, va engegar l’any passat una plataforma de serveis per a persones cuidadores no professionals que inclou cursos de formació, grups d’ajuda mútua, ajuda domiciliària i assessorament telefònic. L’objectiu és millorar el dia a dia de les persones que cuiden dependents i ajudar-les a fer la seva tasca amb les màximes garanties. Fins ara s’han inscrit en els cursos més de 5.000 persones d’arreu de Catalunya i s’han constituït 26 grups d’ajuda mútua integrats per prop de 300 persones.
A més, enguany la plataforma també inclou estades de respir. Aquest nou servei ofereix a les persones cuidadores la possibilitat d’ingressar durant períodes limitats a la persona dependent en una residència amb l’objectiu d’evitar la sobrecàrrega que li suposi aquesta tasca. Fins ara, 113 persones han sol·licitat aquest servei, de les quals 45 persones ja l’han utilitzat o l’estan utilitzant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)