La FVB vol desitjar-vos unes bones festes i ara que s’acaba l’any també oferir-vos un petit resum del que ha estat aquest 2010:
L’any passat per aquestes dates vam iniciar una campanya de sensibilització que prenia com a punt de partida pel 2010 l’elaboració d’un manifest contra l’abús sexual infantil. Es pot dir que l’èxit ha anat més enllà del previst, i l’any acaba amb un balanç més que positiu en gairebé tots els àmbits d’actuació que ens vam plantejar en aquest manifest:
Responsabilitat Política:
El passat mes d’octubre el Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió) presenta i s’aprova una Proposició no de Llei al Congrés dels Diputats, desprès d’haver-hi treballat conjuntament durant uns mesos. En aquesta proposició no de Llei s’insta al Govern a:
1. Encargar a un grupo de expertos un estudio sobre la prevalencia y la incidencia de los abusos sexuales a menores en España, por comunidades autónomas.
2. Prestar apoyo a las iniciativas sobre la prevención, sensibilización y tratamiento del abuso sexual infantil de las entidades que trabajan en este ámbito. Este apoyo debe realizarse de forma efectiva, no solo mediante el reconocimiento institucional, sino también con la dotación de recursos necesaria y de forma transversal, teniendo en cuenta la vertiente social y también las de salud, educación, seguridad, justicia e igualdad.
3. Dicho apoyo se llevará a cabo con pleno respeto a las competencias de las comunidades autónomas.
»Palacio del Congreso de los Diputados,
5 de septiembre de 2010.
Protocols i circuits d’atenció:
El passat mes d’abril es firmà un conveni amb la Generalitat de Catalunya en el que la Fundació es constitueix com a un Servei especialitzat en l’atenció a menors víctimes d’abusos sexuals dependents de la DGAIA. El Servei ofereix dues activitats principals:
1. Atenció psicològica a infants i adolescents sota la tutela de la DGAIA o en estudi per l’EAIA, així com als seus familiars, que hagin estat víctimes d’abusos sexuals, amb l’objectiu de minimitzar les conseqüències de l’abús sexual i prevenir noves revictimitzacions.
2. Supervisió especialitzada i assessorament adreçat als/les professionals dels serveis de protecció de menors, per a la detecció i atenció a menors víctimes o possibles víctimes d’abusos sexuals.
Aprofitem per informar-vos que a finals de gener s’obriran les inscripcions per a les properes Jornades Formatives programades pel 13 i 14 de març, sota el títol “Intervenció: un repte cap a la recuperació”.
Manifest
Tot i així, la tasca ha de continuar ja què encara hi ha punts d’aquell manifest que no han obtingut resposta, ni política ni social, tal i com estan reclamant més de 2800 persones que el sota signen. És per això que el mantindrem obert un any més, fent especial èmfasi en aquells àmbits en els que encara ens queda molt per treballar, com són la protecció directa dels nostres infants i la prevenció i seguir treballant per una adequada atenció als adults, famílies i professionals. Aquests seran els reptes als que us convidem a participar a tots/es aquest 2011.
domingo, 26 de diciembre de 2010
martes, 21 de diciembre de 2010
BIUTIFUL: DESGARRADORA O ENTRAÑABLE?
No sé si recomendaros esta película o no... todavía sigo bajo los efectos de la poca indiferencia que la película te deja... un sentimiento de desgarro, difícil de ver, un drama en mayúsculas.
Id preparados para ver esta película en la que aparecen zonas de Santa Coloma, Badalona, la Barceloneta y el Raval, intenta mostrar lo más marginal de estas zonas y a veces lo menos real según como se mire...
La película trata demasiados temas sin profundizar apenas en ellos o sin ser una película de denuncia social. Quizás la parte que más profundiza es la relación entre los padres y los hijos, una família disfuncional donde a pesar de los desórdenes que padecen los protagonistas nos muestra la lucha de un padre por mantener la seguridad de sus hijos ante una adversidad anunciada.
Trata temas como la immigración ilegal y la explotación de inmigrantes, quizás se trata de una manera demasiado películera como cuando se ve una gran redada en el centro de Barcelona, o los cuerpos lanzados al mar.
Otros temas son tratados más a fondo como la muerte y el proceso de enfermedad, la preparación para la muerte que en su caso, es una falsa preparación, ante la miseria personal ni esto te puedes permitir, el círculo se repetirá... aquí nos hace reflexionar de la marginalidad heredada, de como nos enfrentamos ante la miseria y la pobreza, personal y material...el desgarre emocional...
Si vais a verla me gustaría que me dijeseis vuestras conclusiones y si apostais por la vida de esos pequeños? y en manos de quien?
lunes, 13 de diciembre de 2010
DIA DEL MIGRANT 18 DE DESEMBRE
Cada any en aquestes dates volem recordar la importància que té la signatura i ratificació de la Convenció Internacional per a la Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migrants i els seus Familiars per part de l’estat espanyol i el reconeixement i protecció dels drets que hi són continguts. A l’actualitat, són ja 42 els països que han ratificat aquesta Convenció, dos d’ells europeus, però cap no pertany a la Unió Europea.
La Xarxa 18 de desembre-Catalunya la formen un conjunt d’entitats que treballen en l’àmbit de la migració i dels drets humans a Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir la ratificació de l’esmentada Convenció.
En aquests temps de crisi es poden vulnerar drets ja adquirits per les persones que, d’arreu el món, han arribat fins aquí per a veure realitzat el seu projecte de vida o tan sols per supervivència.
Malgrat els esforços de la societat civil, la nova reforma recull aspectes molt negatius que dificulten una veritable política d’immigració, d’igualtat de tracte i orientada a la integració. Ens sembla molt greu que drets que fins ara estaven reconeguts ara hagin estat retallats.
La crisi econòmica està afectant el projecte migratori de milers de persones que, en aquests moments, estan vivint situacions molt precàries. Aquestes persones que, desprès d’un llarg i tortuós camí personal i administratiu han aconseguit regularitzar la seva estada, temen perdre-ho tot i tornar a una situació inicial d’incertesa. Estem davant una situació socioeconòmica que els pot portar i els està portant, de nou, a la clandestinitat i a la economia submergida, competint pels escassos llocs de treball en un ambient de desocupació que pot fer aflorar actituds racistes i xenòfobes.
És molt important que aquestes persones tinguin drets com per exemple el dret a vot per tal d'incidir en les polítiques del país, a tal efecte us hi posem aquesta informació per a que feu ressó de la mateixa:
El Departament d'Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració, promou una campanya informativa per Internet orientada a facilitar la inscripció de les persones estrangeres residents a Catalunya que podran votar a les properes eleccions municipals, previstes pel 22 de maig de 2011. Es tracta dels majors d'edat d'algun estat de la Unió Europea i dels extracomunitaris procedents d'algun país que hagi signat un acord de reciprocitat amb l'Estat espanyol per permetre el sufragi als comicis locals. Segons càlculs del Govern, en total sumen més de 338.000 persones, el que representa el 6,1% del conjunt de població cridada a les urnes.
Actualment, existeixen acords amb Colòmbia, Equador, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Xile. I estan pendent de publicar-se al BOE l'acord amb Bolívia i Islàndia. Els ciutadans i ciutadanes que estiguin dins d'aquests grups han de complir, a més a més, una sèrie de requisits:
a) ser major de 18 anys
b) estar empadronat al seu Ajuntament
c) comptar amb autorització de residència a l'Estat espanyol
d) haver residit legalment i sense interrupcions a l'Estat durant els darrers 5 anys (3 anys en el cas de Noruega)
La campanya fa especial èmfasi en la necessitat d'inscriure's al Cens Electoral abans del proper 15 de gener, ja que és condició obligatòria per poder exercir posteriorment el dret a vot. Per més informació truqueu al 012
Les entitats integrants de la Xarxa 18 de desembre- Catalunya són:
AMIC-UGT (Unió General de Treballadors de Catalunya) ASMIN, Associació de Veïns pel Benestar Ciutadà (AVBC) Associació Salut i Família Associació Sociocultural Ibn Batuta Cáritas Diocesana Barcelona Casal Argentí en Barcelona CITE-CONC (Comisió Obrera Nacional de Catalunya) Col•legi d’Advocats( Comissió Defensa Drets Humans) Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR) Consell Municipal d’Immigració de Barcelona Diputació de Barcelona – Benestar Social FASAMCAT (Federación de Asociaciones Americanas en Catalunya) Institut de Drets Humans de Catalunya MigraStudium Portal de Solidaritat OneWorld Servei Immigració i Refugiats de Creu Roja SOS Racisme Catalunya Unió de Pagesos.
La Xarxa 18 de desembre-Catalunya la formen un conjunt d’entitats que treballen en l’àmbit de la migració i dels drets humans a Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir la ratificació de l’esmentada Convenció.
En aquests temps de crisi es poden vulnerar drets ja adquirits per les persones que, d’arreu el món, han arribat fins aquí per a veure realitzat el seu projecte de vida o tan sols per supervivència.
Malgrat els esforços de la societat civil, la nova reforma recull aspectes molt negatius que dificulten una veritable política d’immigració, d’igualtat de tracte i orientada a la integració. Ens sembla molt greu que drets que fins ara estaven reconeguts ara hagin estat retallats.
La crisi econòmica està afectant el projecte migratori de milers de persones que, en aquests moments, estan vivint situacions molt precàries. Aquestes persones que, desprès d’un llarg i tortuós camí personal i administratiu han aconseguit regularitzar la seva estada, temen perdre-ho tot i tornar a una situació inicial d’incertesa. Estem davant una situació socioeconòmica que els pot portar i els està portant, de nou, a la clandestinitat i a la economia submergida, competint pels escassos llocs de treball en un ambient de desocupació que pot fer aflorar actituds racistes i xenòfobes.
És molt important que aquestes persones tinguin drets com per exemple el dret a vot per tal d'incidir en les polítiques del país, a tal efecte us hi posem aquesta informació per a que feu ressó de la mateixa:
El Departament d'Acció Social i Ciutadania, a través de la Secretaria per a la Immigració, promou una campanya informativa per Internet orientada a facilitar la inscripció de les persones estrangeres residents a Catalunya que podran votar a les properes eleccions municipals, previstes pel 22 de maig de 2011. Es tracta dels majors d'edat d'algun estat de la Unió Europea i dels extracomunitaris procedents d'algun país que hagi signat un acord de reciprocitat amb l'Estat espanyol per permetre el sufragi als comicis locals. Segons càlculs del Govern, en total sumen més de 338.000 persones, el que representa el 6,1% del conjunt de població cridada a les urnes.
Actualment, existeixen acords amb Colòmbia, Equador, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Xile. I estan pendent de publicar-se al BOE l'acord amb Bolívia i Islàndia. Els ciutadans i ciutadanes que estiguin dins d'aquests grups han de complir, a més a més, una sèrie de requisits:
a) ser major de 18 anys
b) estar empadronat al seu Ajuntament
c) comptar amb autorització de residència a l'Estat espanyol
d) haver residit legalment i sense interrupcions a l'Estat durant els darrers 5 anys (3 anys en el cas de Noruega)
La campanya fa especial èmfasi en la necessitat d'inscriure's al Cens Electoral abans del proper 15 de gener, ja que és condició obligatòria per poder exercir posteriorment el dret a vot. Per més informació truqueu al 012
Les entitats integrants de la Xarxa 18 de desembre- Catalunya són:
AMIC-UGT (Unió General de Treballadors de Catalunya) ASMIN, Associació de Veïns pel Benestar Ciutadà (AVBC) Associació Salut i Família Associació Sociocultural Ibn Batuta Cáritas Diocesana Barcelona Casal Argentí en Barcelona CITE-CONC (Comisió Obrera Nacional de Catalunya) Col•legi d’Advocats( Comissió Defensa Drets Humans) Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR) Consell Municipal d’Immigració de Barcelona Diputació de Barcelona – Benestar Social FASAMCAT (Federación de Asociaciones Americanas en Catalunya) Institut de Drets Humans de Catalunya MigraStudium Portal de Solidaritat OneWorld Servei Immigració i Refugiats de Creu Roja SOS Racisme Catalunya Unió de Pagesos.
jueves, 9 de diciembre de 2010
ELLOS TE DAN 10 CONSEJOS ...
1. Tengo autismo. No soy “autista”. Mi autismo es sólo un aspecto de mi naturaleza. No me define como persona. ¿O eres una persona con pensamientos, sentimientos y muchos talentos, o solamente gordo, miope (usas gafas) o torpe (malo para deportes)? Puede que eso sea lo primero que yo vea cuando te conozca, pero no representa necesariamente lo que eres tú.
2. La integración sensorial debe ser el aspecto más difícil de entender sobre el autismo, pero es quizás el más importante. Significa que las cosas comunes y corrientes que uno ve, oye, huele, saborea y toca cada día y que muchos ni notan, para mí pueden ser incluso dolorosas. Muchas veces siento que incluso el ambiente en el que tengo que vivir es hostil.
Puedo parecer retraído o agresivo pero en realidad sólo estoy tratando de defenderme.
Mira como un simple viaje al supermercado puede resultarme un infierno: mi oído puede ser extremadamente agudo. Docenas de personas están hablando al mismo tiempo. Los altavoces dan los especiales del día. La música de fondo gime por el sistema de sonido. Las cajas registradoras silban y tosen, y un molino de café hace gárgaras. La máquina que corta la carne chilla, los bebés lloran, las carretillas rechinan, las luces fluorescentes vibran. ¡Mi cerebro no puede procesar toda esta información y estoy sobrecargado!
Porque me oriento visualmente (más sobre este tema más adelante), éste puede ser el sentido que primero se sobreestimule. La luz fluorescente no solo es demasiado brillante, sino que hace ruido al vibrar. El local parece latir y me duelen los ojos. Todo esto afecta mis sentidos vestibular y propioceptivo, y ahora ya no sé ni dónde está mi cuerpo en el espacio.
3. Por favor, recuerda distinguir entre “no lo voy a hacer” (porque decido no hacerlo) y “no lo puedo hacer” (porque no soy capaz de hacerlo).
El lenguaje receptivo y perceptivo y el vocabulario son un gran desafío para mí. No es que no escucho las instrucciones; es que no te comprendo. Cuando me gritas desde el otro lado de la habitación, esto es lo que oigo: “*&^%$#, Juan. #$%^&%$*…”. Más bien, ven a hablarme directamente con palabras sencillas: “Por favor pon el libro en tu escritorio, Juan. Es hora de ir a almorzar”. Esto me explica qué quieres que haga y qué va a suceder después. Ahora me resulta más fácil obedecerte.
4. Soy un pensador concreto. Esto significa que interpreto el lenguaje literalmente. Me confundo mucho cuando me dices: “Te vas a morir de frío si no te pones un abrigo” cuando lo que me quiere decir es “Hace frío, ve a ponerte un abrigo”. No me digas “comes como un pajarito”, porque en mi mente me veo acercando la cabeza al plato a agarrar la comida con la boca. No entiendo los modismos, los refranes, los dobles sentidos, las inferencias, las metáforas, las alusiones ni el sarcasmo.
5. Me resulta difícil expresarte lo que necesito cuando no sé las palabras para describir mis sentimientos.
Quizás tengo hambre, estoy frustrado, asustado o confundido pero en este instante esas palabras están más allá de lo que puedo expresar. Fíjate más bien en mi lenguaje corporal, mi retraimiento, mi agitación u otras señales de que algo anda mal.
O, por otro lado: puede que suene como un “pequeño profesor” o un artista de cine, hablando sin parar o recitando parrafadas demasiado sofisticadas para mi edad. Éstos son mensajes que he memorizado del mundo que me rodea para compensar por mi déficit de lenguaje porque sé que se espera que conteste cuando me hablan. Se llama “ecolalia”.
6. Debido a que el lenguaje me resulta tan difícil, me oriento visualmente.
Por favor, muéstrame cómo hacer las cosas en lugar de solo decírmelo. Un horario visual, con fotos o imágenes sencillas, me resulta extremadamente útil durante el transcurso del día. Igual que tu agenda, a mí me quita el estrés de tener que recordar qué tengo que hacer después, me permite una transición suave entre actividades, me ayuda a manejar mi tiempo y a responder a tus expectativas.
7. Por favor, ayúdame con mis interacciones sociales.
Puede parecer que no quiero jugar con otros niños en el parque infantil, pero a veces es que simplemente no sé cómo iniciar una conversación o ponerme a jugar con otros niños. Si les dices a otros niños que me inviten a jugar fútbol o baloncesto, puede que me ponga feliz de ser incluido en el juego.
8. Si puedes determinar por qué me dan rabietas, se las puede prevenir.
Lleva un diario donde anotas la hora, el lugar, la gente y la actividad. Puede que esto revele un patrón de comportamiento. Trata de recordar que toda conducta es una forma de comunicación. Te dice, cuando mis palabras no lo pueden hacer, cómo percibo algo que está sucediendo en mi entorno.
9. Esfuérzate por considerar mi autismo como una capacidad distinta y no como una discapacidad. Mira más allá de lo que ves como limitaciones y aprecia los regalos que me ha dado el autismo.Puede ser cierto que sea pésimo para mirar a los ojos o para conversar, pero ¿te has dado cuenta de que no miento, no hago trampa en los juegos, no me chivo de mis compañeros de clase ni juzgo a las demás personas?
10.Todo lo que yo puedo llegar a ser no sucederá sin que tú seas mi fundamento.
Sé mi defensor, sé mi amigo y veremos hasta dónde puedo llegar!!
2. La integración sensorial debe ser el aspecto más difícil de entender sobre el autismo, pero es quizás el más importante. Significa que las cosas comunes y corrientes que uno ve, oye, huele, saborea y toca cada día y que muchos ni notan, para mí pueden ser incluso dolorosas. Muchas veces siento que incluso el ambiente en el que tengo que vivir es hostil.
Puedo parecer retraído o agresivo pero en realidad sólo estoy tratando de defenderme.
Mira como un simple viaje al supermercado puede resultarme un infierno: mi oído puede ser extremadamente agudo. Docenas de personas están hablando al mismo tiempo. Los altavoces dan los especiales del día. La música de fondo gime por el sistema de sonido. Las cajas registradoras silban y tosen, y un molino de café hace gárgaras. La máquina que corta la carne chilla, los bebés lloran, las carretillas rechinan, las luces fluorescentes vibran. ¡Mi cerebro no puede procesar toda esta información y estoy sobrecargado!
Porque me oriento visualmente (más sobre este tema más adelante), éste puede ser el sentido que primero se sobreestimule. La luz fluorescente no solo es demasiado brillante, sino que hace ruido al vibrar. El local parece latir y me duelen los ojos. Todo esto afecta mis sentidos vestibular y propioceptivo, y ahora ya no sé ni dónde está mi cuerpo en el espacio.
3. Por favor, recuerda distinguir entre “no lo voy a hacer” (porque decido no hacerlo) y “no lo puedo hacer” (porque no soy capaz de hacerlo).
El lenguaje receptivo y perceptivo y el vocabulario son un gran desafío para mí. No es que no escucho las instrucciones; es que no te comprendo. Cuando me gritas desde el otro lado de la habitación, esto es lo que oigo: “*&^%$#, Juan. #$%^&%$*…”. Más bien, ven a hablarme directamente con palabras sencillas: “Por favor pon el libro en tu escritorio, Juan. Es hora de ir a almorzar”. Esto me explica qué quieres que haga y qué va a suceder después. Ahora me resulta más fácil obedecerte.
4. Soy un pensador concreto. Esto significa que interpreto el lenguaje literalmente. Me confundo mucho cuando me dices: “Te vas a morir de frío si no te pones un abrigo” cuando lo que me quiere decir es “Hace frío, ve a ponerte un abrigo”. No me digas “comes como un pajarito”, porque en mi mente me veo acercando la cabeza al plato a agarrar la comida con la boca. No entiendo los modismos, los refranes, los dobles sentidos, las inferencias, las metáforas, las alusiones ni el sarcasmo.
5. Me resulta difícil expresarte lo que necesito cuando no sé las palabras para describir mis sentimientos.
Quizás tengo hambre, estoy frustrado, asustado o confundido pero en este instante esas palabras están más allá de lo que puedo expresar. Fíjate más bien en mi lenguaje corporal, mi retraimiento, mi agitación u otras señales de que algo anda mal.
O, por otro lado: puede que suene como un “pequeño profesor” o un artista de cine, hablando sin parar o recitando parrafadas demasiado sofisticadas para mi edad. Éstos son mensajes que he memorizado del mundo que me rodea para compensar por mi déficit de lenguaje porque sé que se espera que conteste cuando me hablan. Se llama “ecolalia”.
6. Debido a que el lenguaje me resulta tan difícil, me oriento visualmente.
Por favor, muéstrame cómo hacer las cosas en lugar de solo decírmelo. Un horario visual, con fotos o imágenes sencillas, me resulta extremadamente útil durante el transcurso del día. Igual que tu agenda, a mí me quita el estrés de tener que recordar qué tengo que hacer después, me permite una transición suave entre actividades, me ayuda a manejar mi tiempo y a responder a tus expectativas.
7. Por favor, ayúdame con mis interacciones sociales.
Puede parecer que no quiero jugar con otros niños en el parque infantil, pero a veces es que simplemente no sé cómo iniciar una conversación o ponerme a jugar con otros niños. Si les dices a otros niños que me inviten a jugar fútbol o baloncesto, puede que me ponga feliz de ser incluido en el juego.
8. Si puedes determinar por qué me dan rabietas, se las puede prevenir.
Lleva un diario donde anotas la hora, el lugar, la gente y la actividad. Puede que esto revele un patrón de comportamiento. Trata de recordar que toda conducta es una forma de comunicación. Te dice, cuando mis palabras no lo pueden hacer, cómo percibo algo que está sucediendo en mi entorno.
9. Esfuérzate por considerar mi autismo como una capacidad distinta y no como una discapacidad. Mira más allá de lo que ves como limitaciones y aprecia los regalos que me ha dado el autismo.Puede ser cierto que sea pésimo para mirar a los ojos o para conversar, pero ¿te has dado cuenta de que no miento, no hago trampa en los juegos, no me chivo de mis compañeros de clase ni juzgo a las demás personas?
10.Todo lo que yo puedo llegar a ser no sucederá sin que tú seas mi fundamento.
Sé mi defensor, sé mi amigo y veremos hasta dónde puedo llegar!!
domingo, 28 de noviembre de 2010
PASTILLAS CONTRA EL DOLOR AJENO
Varios alumnos me han enviado esta noticia que publico para que podáis leerla:
Acaban de anunciar que, a partir de mañana, venderán en todas las farmacias de España unas pastillas muy especiales. Tan especiales, que en vez de curar a quien las toma, cura a millones de personas ajenas, olvidadas, que no pueden tomar las medicinas que necesitan.Se llaman "Pastillas contra el dolor ajeno".
Os sonará a Chino, pero es muy facil: Médicos Sin Fronteras (organización con la que no tengo nada que ver) va a vender estas pastillas, a un precio de 1€, para que, con la recaudación, se pueda tratar a millones de personas que sufren enfermedades olvidadas, como la enfermedad del sueño, el chagas, el sida infantil, el kala azar, la tuberculosis , o la malaria. Son enfermedades que a nosotros no nos afectan, pero que en el tercer mundo causan estragos, porque las empresas farmacéuticas venden la medicación a "precio occidental", lo que imposibilita recibir tratamiento a las personas pobres.
Así que, por 1€, os venderán seis pastillas (en realidad son caramelos de mentol) con las que ayudaréis a tratar a quienes no pueden pagarse las medicinas.
Es un precio muy bajo a pagar, y nos lo ponen muy facil: no nos piden que vayamos a África en una caravana solidaria, ni una mensualidad. Solo 1€. Menos que algunas chucherías. Menos que el autobús. Y podemos comprarlas en cualquier farmacia.
Así que, si podéis hacerme ese favor, tenéis un año, a partir de mañana, para comprar las "Pastillas contra el dolor ajeno". Y si no lo queréis hacer por mí, por pedíroslo personalmente, hacedlo por aquellos que no os lo pueden pedir directamente.
Para más información:
www.msf.es/pastillascontraeldolorajeno/
Animáos, por favor. Y, además de colaborar vosotros, animáis a vuestras familias y amigos.
Es sólo 1€.
Que ruede la rueda..
Acaban de anunciar que, a partir de mañana, venderán en todas las farmacias de España unas pastillas muy especiales. Tan especiales, que en vez de curar a quien las toma, cura a millones de personas ajenas, olvidadas, que no pueden tomar las medicinas que necesitan.Se llaman "Pastillas contra el dolor ajeno".
Os sonará a Chino, pero es muy facil: Médicos Sin Fronteras (organización con la que no tengo nada que ver) va a vender estas pastillas, a un precio de 1€, para que, con la recaudación, se pueda tratar a millones de personas que sufren enfermedades olvidadas, como la enfermedad del sueño, el chagas, el sida infantil, el kala azar, la tuberculosis , o la malaria. Son enfermedades que a nosotros no nos afectan, pero que en el tercer mundo causan estragos, porque las empresas farmacéuticas venden la medicación a "precio occidental", lo que imposibilita recibir tratamiento a las personas pobres.
Así que, por 1€, os venderán seis pastillas (en realidad son caramelos de mentol) con las que ayudaréis a tratar a quienes no pueden pagarse las medicinas.
Es un precio muy bajo a pagar, y nos lo ponen muy facil: no nos piden que vayamos a África en una caravana solidaria, ni una mensualidad. Solo 1€. Menos que algunas chucherías. Menos que el autobús. Y podemos comprarlas en cualquier farmacia.
Así que, si podéis hacerme ese favor, tenéis un año, a partir de mañana, para comprar las "Pastillas contra el dolor ajeno". Y si no lo queréis hacer por mí, por pedíroslo personalmente, hacedlo por aquellos que no os lo pueden pedir directamente.
Para más información:
www.msf.es/pastillascontraeldolorajeno/
Animáos, por favor. Y, además de colaborar vosotros, animáis a vuestras familias y amigos.
Es sólo 1€.
Que ruede la rueda..
martes, 23 de noviembre de 2010
LA TITULACIÓ D'INTEGRACIÓ SOCIAL ENTRE LES CODIFICACIONS SISPE.
El Sistema Nacional d'Ocupació (SNE), integrat pels Serveis Públics d'Ocupació autonòmics i el Servei Públic d'Ocupació Estatal, utilitza per a la gestió de la intermediació laboral la Classificació d'Ocupacions SISPE-2002 (CO-SISPE 2002) que consta de 2.123 codis d'ocupacions.Per a la gestió de la intermediació laboral, els SPE disposen, a més, d'altres instruments.
Un dels més utilitzats és la taula que recull totes les titulacions acadèmiques reglades actualment vigents a Espanya.
La titulació acadèmica "Tècnic Superior en Integració Social" existeix entre les codificades en SISPE.
La inclusió d'aquesta titulació a l'esmentada taula suposa la garantia per a tots els seus titulats de què els Serveis Públics d'Ocupació (Estatal i autonòmics) estan intermediant amb la seva titulació mitjançant aquesta taula.
Tots els demandants d'ocupació tenen recollida la seva titulació en la base de dades del Sistema d'Informació dels Serveis Públics d'Ocupació, facilitant que els empresaris puguin, per cobrir els seus llocs vacants, sol·licitar treballadors que tinguin una determinada titulació. Això suposa que tots els demandants que tenen titulacions reglades disposen d'igualtat d'oportunitats a l'hora de poder intermediar en els Serveis Públics d'Ocupació
La "Taula de titulacions reglades" i la "Classificació d’ocupacions" son les dues eines de selecció més importants en la intermediació, no essent les úniques; ja que existeixen també altres molts aspectes del currículum laboral, experiencial i de destreses i habilitats, o de coneixements específics i carnets professionals disponibles perquè els empresaris oferents, coneguin perfectament les qualitats de les persones que demanden ocupació.
El sistema informàtic de gestió de la intermediació laboral permet que la recerca de candidats per a ofertes es pugui realitzar bé per ocupació o bé per titulació (entre altres qualificacions de les quals posseeix el demandant d'ocupació).
En el cas que ens ocupa, hi ha dins de la classificació d'ocupacions, diverses ocupacions que podrien ser exercides pels tècnics superiors d'integració social, com són entre moltes d'altres:
. 3212.001.7 Tècnic en educació especial
.3531.003.9 Educador de carrer
. 3531.004.8 Educador de família
. 3532.001.4 Animador comunitari, en general
. 3539.001.5 Promotor d'igualtat d'oportunitats, en general
. 3539.003.3 Agent de desenvolupament social.
…………………….
Totes aquestes ocupacions tenen el denominador comú de ser feines d'"integració social" els professionals de les quals, en una proporció molt elevada, tenen la formació amb la titulació de "Tècnic Superior d'Integració Social".
Un dels més utilitzats és la taula que recull totes les titulacions acadèmiques reglades actualment vigents a Espanya.
La titulació acadèmica "Tècnic Superior en Integració Social" existeix entre les codificades en SISPE.
La inclusió d'aquesta titulació a l'esmentada taula suposa la garantia per a tots els seus titulats de què els Serveis Públics d'Ocupació (Estatal i autonòmics) estan intermediant amb la seva titulació mitjançant aquesta taula.
Tots els demandants d'ocupació tenen recollida la seva titulació en la base de dades del Sistema d'Informació dels Serveis Públics d'Ocupació, facilitant que els empresaris puguin, per cobrir els seus llocs vacants, sol·licitar treballadors que tinguin una determinada titulació. Això suposa que tots els demandants que tenen titulacions reglades disposen d'igualtat d'oportunitats a l'hora de poder intermediar en els Serveis Públics d'Ocupació
La "Taula de titulacions reglades" i la "Classificació d’ocupacions" son les dues eines de selecció més importants en la intermediació, no essent les úniques; ja que existeixen també altres molts aspectes del currículum laboral, experiencial i de destreses i habilitats, o de coneixements específics i carnets professionals disponibles perquè els empresaris oferents, coneguin perfectament les qualitats de les persones que demanden ocupació.
El sistema informàtic de gestió de la intermediació laboral permet que la recerca de candidats per a ofertes es pugui realitzar bé per ocupació o bé per titulació (entre altres qualificacions de les quals posseeix el demandant d'ocupació).
En el cas que ens ocupa, hi ha dins de la classificació d'ocupacions, diverses ocupacions que podrien ser exercides pels tècnics superiors d'integració social, com són entre moltes d'altres:
. 3212.001.7 Tècnic en educació especial
.3531.003.9 Educador de carrer
. 3531.004.8 Educador de família
. 3532.001.4 Animador comunitari, en general
. 3539.001.5 Promotor d'igualtat d'oportunitats, en general
. 3539.003.3 Agent de desenvolupament social.
…………………….
Totes aquestes ocupacions tenen el denominador comú de ser feines d'"integració social" els professionals de les quals, en una proporció molt elevada, tenen la formació amb la titulació de "Tècnic Superior d'Integració Social".
viernes, 19 de noviembre de 2010
JORNADES L'EDUCACIÓ I L'INTERCULTURALITAT
L’Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic (EICA) organitza aquestes jornades del 22 al 26 de novembre a les 19’30 h. al Pou de la Figuera de Barcelona, Sant Pere Més Baix 70, per apropar-nos a la diversitat cultural.
Les jornades són gratuïtes i comptaran amb diverses activitats:
* 22 de novembre: Conferència “Com treballar la interculturalitat des de l’educació” a càrrec d’Enric Prats (UB)
* 23 de novembre: Teatre de l’oprimit a càrrec de Transformas. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 24 novembre: Taula rodona “Estratègies formatives amb persones adultes des d’una perspectiva intercultural en el teixit associatiu” a càrrec d’ Elisabet Moreras (Servei Solidari), Jordi ferrer Jaureguizar (Probens), Antonia Salazar Cuesta (Eica). Modera Miguel Casanova.
* 25 de novembre: Taller Formatiu “Alfabetització de persones nouvingudes i autòctones” a càrrec d’alfons Formariz. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 26 de novembre: “Música comunitària a Sant Pere, Santa Catalina i la Ribera” a càrrec de la Fundació Privada Ribermúsica- Josep Mª Aragay. Amb els concerts de Riborquestra, BàsquetBeat i Pica Pica.
Les activitats en les que es requereix inscripció prèvia es poden fer enviant un e-mail a mediacio@eicascantic.org o trucant al telèfon 93 268 49 43, indicant les següents dades: nom i cognoms, telèfon, activitat a la que t’inscrius i indicar com t’has assabentat de la mateixa.
Les jornades són gratuïtes i comptaran amb diverses activitats:
* 22 de novembre: Conferència “Com treballar la interculturalitat des de l’educació” a càrrec d’Enric Prats (UB)
* 23 de novembre: Teatre de l’oprimit a càrrec de Transformas. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 24 novembre: Taula rodona “Estratègies formatives amb persones adultes des d’una perspectiva intercultural en el teixit associatiu” a càrrec d’ Elisabet Moreras (Servei Solidari), Jordi ferrer Jaureguizar (Probens), Antonia Salazar Cuesta (Eica). Modera Miguel Casanova.
* 25 de novembre: Taller Formatiu “Alfabetització de persones nouvingudes i autòctones” a càrrec d’alfons Formariz. Cal fer d’inscripció prèviament.
* 26 de novembre: “Música comunitària a Sant Pere, Santa Catalina i la Ribera” a càrrec de la Fundació Privada Ribermúsica- Josep Mª Aragay. Amb els concerts de Riborquestra, BàsquetBeat i Pica Pica.
Les activitats en les que es requereix inscripció prèvia es poden fer enviant un e-mail a mediacio@eicascantic.org o trucant al telèfon 93 268 49 43, indicant les següents dades: nom i cognoms, telèfon, activitat a la que t’inscrius i indicar com t’has assabentat de la mateixa.
lunes, 15 de noviembre de 2010
UN DIA SIN ALCOHOL
El 15 de Noviembre se celebra el Día Sin Alcohol, es en España la campaña más antigua en materia de sensibilización social hacia la problemática de la adicción al alcohol.
A diferencia de otras campañas que hacen hincapié sobre el consumo, denuncian los abusos o defienden a ultranza la abstinencia, esta campaña nace con un solo objetivo: Que cada cual, desde la propia libertad personal, haga una prueba que le permita determinar cuál es su relación con el consumo de alcohol
.La propuesta de la Campaña es:
Prueba un día a no beber ni una sola gota de alcohol, si no te supone ningún problema, malestar o intranquilidad, es decir, si ese día sin tomar alcohol, transcurre con normalidad, es claro que la relación de ese individuo con el alcohol no es problemática. Dependiendo de grado de problemática que suponga la prueba, así será el nivel del problema que esa persona puede tener en relación al consumo de alcohol
Mira el vídeo que han hecho unos jóvenes raperos sobre la campaña:
Día promovido por la Fundación Fulgencio Benitez para la Intervención en Adicciones, en España.
A diferencia de otras campañas que hacen hincapié sobre el consumo, denuncian los abusos o defienden a ultranza la abstinencia, esta campaña nace con un solo objetivo: Que cada cual, desde la propia libertad personal, haga una prueba que le permita determinar cuál es su relación con el consumo de alcohol
.La propuesta de la Campaña es:
Prueba un día a no beber ni una sola gota de alcohol, si no te supone ningún problema, malestar o intranquilidad, es decir, si ese día sin tomar alcohol, transcurre con normalidad, es claro que la relación de ese individuo con el alcohol no es problemática. Dependiendo de grado de problemática que suponga la prueba, así será el nivel del problema que esa persona puede tener en relación al consumo de alcohol
Mira el vídeo que han hecho unos jóvenes raperos sobre la campaña:
Día promovido por la Fundación Fulgencio Benitez para la Intervención en Adicciones, en España.
domingo, 7 de noviembre de 2010
RECICLATGE URGENT PER A INVERTIR EN SALUT MENTAL
El companay Edgar Vinyals, qui va venir fa uns dies a fer una xerrada al nostre institut sobre "L'oci inclusiu" ha escrit aquest article i ens convida a compartir-lo amb ell:
Totes les persones, sigui quina sigui la nostra etiqueta, necessitem respostes, explicacions i teories que ens facin coneixedors dels fenòmens de la realitat que vivim: la cultura ens fa lliures!
Els imaginaris són construccions culturals que poden esdevenir un gran recurs per cobrir aquesta necessitat. Aquests suposen una font de seguretat en un entorn desconegut. A vegades, utilitzem sense ser conscients idees falses que ens ajuden a comprendre el que ens envolta, fent-nos sentir més segurs en un entorn que ens pot resultar advers. En aquest marc d'idees errònies es configura l'estigma que recau sobre les persones que tenen problemes de salut mental, alimentant-se dels prejudicis i estereotips socials. Aquesta cultura ens fa "lliures" per fugir del que desconeixem i ens pot fer por.
La situació de les persones afectades s'agreuja amb la creixent deshumanització en l'àmbit de la salut mental. En el panorama actual, la visió tradicional biomèdica que defensa les malalties mentals com disfuncions orgàniques, predomina en l'àmbit de la salut mental tenint el monopoli de la majoria del sector professional. Durant dècades, les teories tradicionals han transfigurat les vivències i experiències naturals dels éssers humans, convertint-los en trastorns diagnosticables que expliquen "científicament" patiments existencials que són presents en les nostres vides. Aquest model rígid i el seu discurs circular ha generat un procés de despersonalització dels individus on es posa en joc la capacitat de les persones afectades i la seva identitat social.
En conseqüència, com a usuari de la xarxa de serveis de salut mental, he viscut diverses situacions on la meva capacitat d'autonomia i autodeterminació o el que podia pensar, sentir o fer, no tenia valor si contradeia els posicionaments que segueixen aquests plantejaments. Crec que és urgent reivindicar el dret que tenim els afectats a ser part activa en el nostre procés de recuperació i establir-nos com a punt clau que formi part en les estratègies per aconseguir la nostra inclusió social.
Estic convençut que la millora dels serveis de la xarxa de salut mental passa per una acció conjunta entre administració, usuaris, professionals i familiars.
Entre tots podem obrir escletxes que il·luminin el camí de la inclusió social i alleujar la confusió que provoquen les problemàtiques de salut mental en la nostra comunitat.
Totes les persones, sigui quina sigui la nostra etiqueta, necessitem respostes, explicacions i teories que ens facin coneixedors dels fenòmens de la realitat que vivim: la cultura ens fa lliures!
Els imaginaris són construccions culturals que poden esdevenir un gran recurs per cobrir aquesta necessitat. Aquests suposen una font de seguretat en un entorn desconegut. A vegades, utilitzem sense ser conscients idees falses que ens ajuden a comprendre el que ens envolta, fent-nos sentir més segurs en un entorn que ens pot resultar advers. En aquest marc d'idees errònies es configura l'estigma que recau sobre les persones que tenen problemes de salut mental, alimentant-se dels prejudicis i estereotips socials. Aquesta cultura ens fa "lliures" per fugir del que desconeixem i ens pot fer por.
La situació de les persones afectades s'agreuja amb la creixent deshumanització en l'àmbit de la salut mental. En el panorama actual, la visió tradicional biomèdica que defensa les malalties mentals com disfuncions orgàniques, predomina en l'àmbit de la salut mental tenint el monopoli de la majoria del sector professional. Durant dècades, les teories tradicionals han transfigurat les vivències i experiències naturals dels éssers humans, convertint-los en trastorns diagnosticables que expliquen "científicament" patiments existencials que són presents en les nostres vides. Aquest model rígid i el seu discurs circular ha generat un procés de despersonalització dels individus on es posa en joc la capacitat de les persones afectades i la seva identitat social.
En conseqüència, com a usuari de la xarxa de serveis de salut mental, he viscut diverses situacions on la meva capacitat d'autonomia i autodeterminació o el que podia pensar, sentir o fer, no tenia valor si contradeia els posicionaments que segueixen aquests plantejaments. Crec que és urgent reivindicar el dret que tenim els afectats a ser part activa en el nostre procés de recuperació i establir-nos com a punt clau que formi part en les estratègies per aconseguir la nostra inclusió social.
Estic convençut que la millora dels serveis de la xarxa de salut mental passa per una acció conjunta entre administració, usuaris, professionals i familiars.
Entre tots podem obrir escletxes que il·luminin el camí de la inclusió social i alleujar la confusió que provoquen les problemàtiques de salut mental en la nostra comunitat.
miércoles, 3 de noviembre de 2010
NOVA SORTIDA PROFESSIONAL PER ALS INTEGRADORS: L'ASSITENT PERSONAL
El Departament d'Acció Social i Ciutadania amplia a tots els graus de dependència la prestació de l'assistent personal. A més, a partir d'ara aquesta prestació es podrà atorgar també en forma de servei. La Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència només contempla l'assistència personal com a prestació econòmica. Amb aquesta nova regulació, el Departament vol potenciar les prestacions en forma de servei i millorar-ne la qualitat, d'acord amb la Llei de Serveis Socials.
Catalunya ha estat pionera en la regulació de la figura de l'assistent personal. L'any 2007, el Departament ja va posar en marxa una experiència pilot amb la col·laboració de la Federació ECOM i la Fundació Autònoma Solidària per avaluar la viabilitat d'un servei d'assistència personal. La Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència inclou des de la seva posada en marxa aquesta figura en el seu catàleg de prestacions. A Catalunya, s'han establert dues modalitats:
Assistència personal de suport en l'acompanyament a activitats laborals, ocupacionals i/o formatives. Aquest servei ofereix suport a la persona amb dependència en els desplaçaments a les activitats laborals, ocupacionals i formatives regulars i és compatible amb els serveis d'ajuda a domicili, centre de dia, centre de dia d'atenció especialitzada i centre ocupacional.
Assistència personal de suport a la vida autònoma i d'integració social i comunitària. Ofereix suport en el desenvolupament d'activitats de la vida diària, així com en les activitats de caràcter laboral, ocupacional, formatiu, de relació social, cultural i de participació associativa. Aquesta modalitat inclou com a mínim accions d'atenció personal; suport a l'organització, la neteja i l'ordre de la llar; acompanyament i suport en les activitats laborals, ocupacionals, formatives i culturals, entre altres; i altres accions que formin part del pla d'activitats de la persona beneficiària.
L'assistent personal i les entitats acreditades
La nova ordre també regula la professió de l'assistent personal i l'acreditació de les entitats que ofereixen aquest tipus de servei. En el primer cas, es defineix a l'assistent personal com el professional d'atenció directa a la persona amb dependència. La seva funció és proporcionar el suport personal necessari per superar les limitacions funcionals de les persones en situació de dependència i col·laborar en tasques de la vida quotidiana per tal de potenciar la seva autonomia personal i fomentar la seva vida independent.
Les persones que vulguin exercir com assistent personal hauran de reunir els següents requisits:
Ser major de 18 anys.
Reunir les condicions d'idoneïtat per prestar els serveis, que es valorarà tenint en compte l'experiència i la formació prèvia de l'assistent i les necessitats de la persona a la qual es dóna el servei.
Prestar els serveis mitjançant contracte amb entitat acreditada o directament a través de contracte amb la persona dependent.
Estar afiliat, d'alta i cotitzar a la Seguretat Social.
En el cas de les entitats d'assistència personal, caldrà que estiguin acreditades i inscrites en el Registre d'entitats, serveis i establiments socials del Departament d'Acció Social i Ciutadania. D'aquesta manera, es garanteix la qualitat del servei.
Per saber quines seran les entitats acreditades que contractaran aquest perfil mireu la pàgina www.gencat.cat/dasc on es publicaran.
Catalunya ha estat pionera en la regulació de la figura de l'assistent personal. L'any 2007, el Departament ja va posar en marxa una experiència pilot amb la col·laboració de la Federació ECOM i la Fundació Autònoma Solidària per avaluar la viabilitat d'un servei d'assistència personal. La Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència inclou des de la seva posada en marxa aquesta figura en el seu catàleg de prestacions. A Catalunya, s'han establert dues modalitats:
Assistència personal de suport en l'acompanyament a activitats laborals, ocupacionals i/o formatives. Aquest servei ofereix suport a la persona amb dependència en els desplaçaments a les activitats laborals, ocupacionals i formatives regulars i és compatible amb els serveis d'ajuda a domicili, centre de dia, centre de dia d'atenció especialitzada i centre ocupacional.
Assistència personal de suport a la vida autònoma i d'integració social i comunitària. Ofereix suport en el desenvolupament d'activitats de la vida diària, així com en les activitats de caràcter laboral, ocupacional, formatiu, de relació social, cultural i de participació associativa. Aquesta modalitat inclou com a mínim accions d'atenció personal; suport a l'organització, la neteja i l'ordre de la llar; acompanyament i suport en les activitats laborals, ocupacionals, formatives i culturals, entre altres; i altres accions que formin part del pla d'activitats de la persona beneficiària.
L'assistent personal i les entitats acreditades
La nova ordre també regula la professió de l'assistent personal i l'acreditació de les entitats que ofereixen aquest tipus de servei. En el primer cas, es defineix a l'assistent personal com el professional d'atenció directa a la persona amb dependència. La seva funció és proporcionar el suport personal necessari per superar les limitacions funcionals de les persones en situació de dependència i col·laborar en tasques de la vida quotidiana per tal de potenciar la seva autonomia personal i fomentar la seva vida independent.
Les persones que vulguin exercir com assistent personal hauran de reunir els següents requisits:
Ser major de 18 anys.
Reunir les condicions d'idoneïtat per prestar els serveis, que es valorarà tenint en compte l'experiència i la formació prèvia de l'assistent i les necessitats de la persona a la qual es dóna el servei.
Prestar els serveis mitjançant contracte amb entitat acreditada o directament a través de contracte amb la persona dependent.
Estar afiliat, d'alta i cotitzar a la Seguretat Social.
En el cas de les entitats d'assistència personal, caldrà que estiguin acreditades i inscrites en el Registre d'entitats, serveis i establiments socials del Departament d'Acció Social i Ciutadania. D'aquesta manera, es garanteix la qualitat del servei.
Per saber quines seran les entitats acreditades que contractaran aquest perfil mireu la pàgina www.gencat.cat/dasc on es publicaran.
domingo, 24 de octubre de 2010
PREMIO NOBEL DE LA PAZ
Mahfoud alumno de 2n ISO ens ha fet arribar aquest missatge per tal de que el publiquem al blog:
Liu Xiabo se enteró de que había ganado el Premio Nobel de la Paz por los guardias de la prisión en la que está encerrado. Liu, que cumple 11 años de condena sólo por pedir pacíficamente democracia y respeto por los derechos humanos en China, es un preso de conciencia y debe ser puesto en libertad inmediatamente.
El Gobierno chino está demostrando un claro desprecio por los derechos humanos al mantener en la cárcel al Premio Nobel de la Paz y acosar a su mujer, Liu Xia, que está bajo arresto domiciliario.
En el mundo, hay miles de presos de conciencia que sólo te tienen a ti para denunciar la tragedia en la que viven. Lo que les diferencia de Liu Xiabo es que no han conseguido el Premio Nobel de la Paz y que nadie habla de ellos. Lo que les hace iguales es su valentía, el riesgo que corren y el trabajo diario de Amnistía Internacional para liberarlos. Tú también puedes hacerlo: únete a Amnistía Internacional y lucha cada día por la libertad de expresión en el mundo.
Liu Xiabo se enteró de que había ganado el Premio Nobel de la Paz por los guardias de la prisión en la que está encerrado. Liu, que cumple 11 años de condena sólo por pedir pacíficamente democracia y respeto por los derechos humanos en China, es un preso de conciencia y debe ser puesto en libertad inmediatamente.
El Gobierno chino está demostrando un claro desprecio por los derechos humanos al mantener en la cárcel al Premio Nobel de la Paz y acosar a su mujer, Liu Xia, que está bajo arresto domiciliario.
En el mundo, hay miles de presos de conciencia que sólo te tienen a ti para denunciar la tragedia en la que viven. Lo que les diferencia de Liu Xiabo es que no han conseguido el Premio Nobel de la Paz y que nadie habla de ellos. Lo que les hace iguales es su valentía, el riesgo que corren y el trabajo diario de Amnistía Internacional para liberarlos. Tú también puedes hacerlo: únete a Amnistía Internacional y lucha cada día por la libertad de expresión en el mundo.
miércoles, 20 de octubre de 2010
ESTUDI SOBRE LA DISCAPACITAT REALITZAT PER L'ASSOCIACIO AMPUTATS SANT JORDI
Un total de 1.800 alumnes de 18 centres educatius de Barcelona i de l'àrea metropolitana s'han posat a la pell de persones amb discapacitat. Segons un estudi, elaborat amb dades que han proporcionat aquests joves, aquest treball educatiu és la millor mesura per fomentar la consciència social i la solidaritat amb un col·lectiu que reclama que s'accepti la discapacitat com un fet natural.
La Rosalia Lázaro ha guanyat dues medalles d'or i una de plata, malgrat tenir una discapacitat visual. L'atleta paralímpica no s'ha volgut perdre la presentació d'un estudi pioner en educació en valors vers la discapacitat.
Aquest treball de recerca, que ha elaborat l'Associació d'Amputats Sant Jordi, es basa en les activitats d'educació que han apropat 1.800 alumnes de 18 centres educatius de Barcelona i l'àrea metropolitana a realitats com les de la Rosalia Lázaro.
La principal conclusió és que la formació de nens i joves sobre la discapacitat és la millor mesura per fomentar la consciència social i la solidaritat amb aquest col·lectiu.
"Amb una petita intervenció aconseguim potenciar la comprensió, l'acceptació i la integració de les persones amb discapacitat", explica Pilar Díaz, presidenta de l'Associació d'Amputats Sant Jordi.
Posar-se a la pell de les persones amb discapacitat
Caminar amb crosses, moure's amb una cadira de rodes o sense poder-hi veure són algunes de les activitats pràctiques amb les quals els joves que han participat en aquest estudi s'han pogut posar a la pell de les persones amb discapacitat.
A més, han tingut l'oportunitat de conèixer persones amb algun tipus de discapacitat i conèixer de prop la realitat d'aquestes persones; fet que ha contribuït a canviar la percepció que en tenien.
D'aquesta manera els joves s'adonen que "no és la discapacitat la que ens impedeix fer coses, són les barreres", en paraules de Díaz.
Tot i que Barcelona és la ciutat d'Europa més accessible, més enllà de les barreres físiques, encara hi ha molt per fer. L'estudi també constata que avui en dia encara hi ha molt desconeixement sobre la discapacitat.
"L'objectiu és que s'accepti la discapacitat com un fet natural", afirma Díaz, que considera que els joves poden contribuir al fet que els seus pares també en canviïn la seva percepció.
La Rosalia Lázaro ha guanyat dues medalles d'or i una de plata, malgrat tenir una discapacitat visual. L'atleta paralímpica no s'ha volgut perdre la presentació d'un estudi pioner en educació en valors vers la discapacitat.
Aquest treball de recerca, que ha elaborat l'Associació d'Amputats Sant Jordi, es basa en les activitats d'educació que han apropat 1.800 alumnes de 18 centres educatius de Barcelona i l'àrea metropolitana a realitats com les de la Rosalia Lázaro.
La principal conclusió és que la formació de nens i joves sobre la discapacitat és la millor mesura per fomentar la consciència social i la solidaritat amb aquest col·lectiu.
"Amb una petita intervenció aconseguim potenciar la comprensió, l'acceptació i la integració de les persones amb discapacitat", explica Pilar Díaz, presidenta de l'Associació d'Amputats Sant Jordi.
Posar-se a la pell de les persones amb discapacitat
Caminar amb crosses, moure's amb una cadira de rodes o sense poder-hi veure són algunes de les activitats pràctiques amb les quals els joves que han participat en aquest estudi s'han pogut posar a la pell de les persones amb discapacitat.
A més, han tingut l'oportunitat de conèixer persones amb algun tipus de discapacitat i conèixer de prop la realitat d'aquestes persones; fet que ha contribuït a canviar la percepció que en tenien.
D'aquesta manera els joves s'adonen que "no és la discapacitat la que ens impedeix fer coses, són les barreres", en paraules de Díaz.
Tot i que Barcelona és la ciutat d'Europa més accessible, més enllà de les barreres físiques, encara hi ha molt per fer. L'estudi també constata que avui en dia encara hi ha molt desconeixement sobre la discapacitat.
"L'objectiu és que s'accepti la discapacitat com un fet natural", afirma Díaz, que considera que els joves poden contribuir al fet que els seus pares també en canviïn la seva percepció.
martes, 19 de octubre de 2010
QUÈ PUC FER JO EN ÈPOCA DE CRISI PER AJUDAR A COMBATRE LA POBRESA?
Coincidint amb el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, la Taula d'Entitats del Tercer Sector ha proposat 10 punts claus per col·laborar en fer un món molt més just. Recollits al web de 'Donem el millor de nosaltres' els punts proposen:
1. Dóna un 0,7% del teu sou a fins socials
2. Organitza una campanya de recollida d'aliments a la teva feina o comunitat
3. Gasta només el que necessitis, sigues respectuós amb el medi ambient i amb els recursos que tenim. No llencis menjar.
4. Fes-te voluntari a menjadors socials, a entitats de persones sense llar o del projecte social del que et sentis més a prop
5. Ajuda a les persones nouvingudes en la seva integració (ensenya la llengua i la cultura, explica els drets i els deures...). Aquestes persones contribueixen al nostre creixement
6. Si tens una empresa, planteja't la contractació de persones en risc d'exclusió social i de joves que busquen la seva primera feina
7. Fes xarxa per ajudar persones que busquen feina: fes circular els currículums, posa en contacte gent que busqui feina amb empreses...
8. Si tens un pis buit, lloga'l. No tinguis por, avui les administracions donen suport a aquest tipus de contracte
9. Col·labora amb entitats que treballen amb nens en risc d'exclusió. Ofereix-te a donar suport educatiu a infants amb dificultats a l'escola. Fes companyia i tingues cura dels nens que no tenen un entorn familiar adequat
10. Ajuda la gent gran de la teva comunitat (acompanya a comprar o a anar al metge, fes companyia...)
1. Dóna un 0,7% del teu sou a fins socials
2. Organitza una campanya de recollida d'aliments a la teva feina o comunitat
3. Gasta només el que necessitis, sigues respectuós amb el medi ambient i amb els recursos que tenim. No llencis menjar.
4. Fes-te voluntari a menjadors socials, a entitats de persones sense llar o del projecte social del que et sentis més a prop
5. Ajuda a les persones nouvingudes en la seva integració (ensenya la llengua i la cultura, explica els drets i els deures...). Aquestes persones contribueixen al nostre creixement
6. Si tens una empresa, planteja't la contractació de persones en risc d'exclusió social i de joves que busquen la seva primera feina
7. Fes xarxa per ajudar persones que busquen feina: fes circular els currículums, posa en contacte gent que busqui feina amb empreses...
8. Si tens un pis buit, lloga'l. No tinguis por, avui les administracions donen suport a aquest tipus de contracte
9. Col·labora amb entitats que treballen amb nens en risc d'exclusió. Ofereix-te a donar suport educatiu a infants amb dificultats a l'escola. Fes companyia i tingues cura dels nens que no tenen un entorn familiar adequat
10. Ajuda la gent gran de la teva comunitat (acompanya a comprar o a anar al metge, fes companyia...)
domingo, 17 de octubre de 2010
12a EDICIÓ DE LES JORNADES DE PAU I COOPERACIÓ A SANTA COLOMA
Del 14 al 30 d'octubre es celebren a Santa Coloma les jornades de pau i cooperació, volem destacar dins de les mateixes l'exposició fotogràfica "Mundo Zapara" de Raül de la Morena, sobre l'Amazònia equatoperuana i els pobles indígenes (Mas Fonollar).
El dia 21 a les 19:30 a la Biblioteca Singuerlin es farà una conferència sobre "Lideratge femení, desenvolupament i drets humans" a càrrec de la directora executiva del Centre llatinoamericà per al Desenvolupament Rural de Xile.
El día 18 a les 20:00 a la Biblioteca Central hi haurà una conferència sobre els "Drets Humans al Sahara Ocupat" a càrrec de l'Associació Catalana de Juristes Democrates i del Comité de Suport a l'Autodeterminació del Poble Saharaui Ocupat.
El dia 19 a la Casa de la Solidaritat es projectarà el video "Sensacions sobre Diabugu Batapa".
El dia 20 a les 20 hores a la Biblioteca Singuerlin hi haurà la conferencia sobre "la Comissió de Solidaritat a Catalunya".
Finalment, el dia 22 a l'Auditori tindrà lloc la jornada "Dialegs locals sobre l'agenda de la cohesió social: reptes per a la cooperació descentralitzada amb America Llatina".
El dia 21 a les 19:30 a la Biblioteca Singuerlin es farà una conferència sobre "Lideratge femení, desenvolupament i drets humans" a càrrec de la directora executiva del Centre llatinoamericà per al Desenvolupament Rural de Xile.
El día 18 a les 20:00 a la Biblioteca Central hi haurà una conferència sobre els "Drets Humans al Sahara Ocupat" a càrrec de l'Associació Catalana de Juristes Democrates i del Comité de Suport a l'Autodeterminació del Poble Saharaui Ocupat.
El dia 19 a la Casa de la Solidaritat es projectarà el video "Sensacions sobre Diabugu Batapa".
El dia 20 a les 20 hores a la Biblioteca Singuerlin hi haurà la conferencia sobre "la Comissió de Solidaritat a Catalunya".
Finalment, el dia 22 a l'Auditori tindrà lloc la jornada "Dialegs locals sobre l'agenda de la cohesió social: reptes per a la cooperació descentralitzada amb America Llatina".
miércoles, 13 de octubre de 2010
ACOMIADAMENT DE INTEGRADORS SOCIALS ALS IES
Continúan las irregularidades que afectan a compañeros/as integradores/as que trabajan en centros educativos. ¿Que podemos hacer?
Debemos pensar como hacer presión y apoyar a los/as compañeros/as que trabajan a través del Departament de Educacio. Ya han empezado a sufrir los despidos.
Recordemos que es el Departament quien crea el perfil formativo sin asegurarse la correspondencia en materia laboral.
La Administración hace oídos sordos a nuestras necesidades y, para colmo, el Departament que nos crea nos retira su respaldo.
¡¡¡ No podemos consentirlo y quedarnos con las manos atadas !!!
En este barco estamos todos y todas....¿Que sugerís? ¿Que podemos hacer?
Si alguien conoce o tiene contactos en televisión, radio, periódicos, en el departement d'educuació, porfavor contactar con tisoc para dar a conocer a todo EL MUNDO la situación del integrador social y más ahora con los despidos de nuestros compañeros que trabajaban en los IES!!!!
Todo el que pueda ayudar con contactos se agradeceria que enviara un email a tisocatalunya@gmail.com.
Debemos pensar como hacer presión y apoyar a los/as compañeros/as que trabajan a través del Departament de Educacio. Ya han empezado a sufrir los despidos.
Recordemos que es el Departament quien crea el perfil formativo sin asegurarse la correspondencia en materia laboral.
La Administración hace oídos sordos a nuestras necesidades y, para colmo, el Departament que nos crea nos retira su respaldo.
¡¡¡ No podemos consentirlo y quedarnos con las manos atadas !!!
En este barco estamos todos y todas....¿Que sugerís? ¿Que podemos hacer?
Si alguien conoce o tiene contactos en televisión, radio, periódicos, en el departement d'educuació, porfavor contactar con tisoc para dar a conocer a todo EL MUNDO la situación del integrador social y más ahora con los despidos de nuestros compañeros que trabajaban en los IES!!!!
Todo el que pueda ayudar con contactos se agradeceria que enviara un email a tisocatalunya@gmail.com.
jueves, 7 de octubre de 2010
EL PARLAMENT APROVA LA LLEI DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT DE CATALUNYA
El passat 23 de setembre el Ple del Parlament va aprovar la Llei de Polítiques de Joventut que regula l'única competència exclusiva de la Generalitat pendent de desplegar des de l'entrada en vigor de l'Estatut de Sau, el 1979. Aquesta nova llei determina que els poders públics han de fer polítiques específiques per a l'un milió tres-cents mil joves que hi ha a Catalunya i té com a eixos centrals l'emancipació i la participació.
Un dels aspectes més destacats de la Llei és la creació de la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, que ja s'ha començat a materialitzar amb les Oficines Joves desplegades per tot el territori. El text situa el Pla Nacional de Joventut com a ideari de les polítiques de joventut tant de la Generalitat, com dels governs locals i de les entitats i posa les base per regularitzar els professionals que es dediquen al sector de polítiques per als i les joves.
Després del dictamen favorable del Consell de Garanties Estatutàries que conclou que la Llei de Polítiques de Joventut no vulnera l'autonomia local, la nova norma jurídica ha obtingut el suport de la cambra. La Llei blinda la competència exclusiva que l'Estatut atorga a la Generalitat en matèria de joventut, deixant clar que correspon al Govern i els ens locals catalans l'impuls de les polítiques per a joves. Això inclou la gestió de les subvencions de l'Estat i de la Unió Europea.
La llei crea la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, que el Govern desplegarà fins al 2015. Comptarà amb 64 Oficines Joves que agrupen, en una finestra única, tots els serveis per a l'emancipació juvenil que presten les diferents administracions. Les Oficines Joves ofereixen una atenció pròxima, integral i personalitzada i disposen d'un catàleg de serveis especialitzats: borsa jove d'habitatge, oficina jove de treball, punt d'informació juvenil, així com assessoraments en matèria legal, de salut o cultura a càrrec de professionals especialitzats.
Actualment ja funcionen 12 Oficines Joves (l'Alt Urgell, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Garraf, les Garrigues, el Gironès, el Montsià, la Noguera, el Priorat, la Selva, el Tarragonès i el Vallès Oriental) i està previst que aquest any se n'obrin al Baix Ebre, el Maresme, Osona i el Solsonès. Les oficines s'implantaran a totes les capitals de comarca i a les ciutats de més de 50.000 habitants.
El Pla és el marc de referència de les polítiques per a joves de Generalitat, món local i entitats juvenils. D'aquesta manera es consolida el treball conjunt dut a terme els últims anys entre les diferents administracions públiques i el teixit associatiu juvenil.
La Llei, a més, potencia la transversalitat de les polítiques per a joves i estableix que tots el departaments del Govern comparteixen responsabilitats en matèria de joventut. El text també reconeix noves formes de participació juvenil com els consells locals de joventut o els grups de joves.
Aquest col·lectiu, cada cop més nombrós, sovint ha hagut de treballar en condicions de precarietat laboral i sense itineraris de professionalització. Amb la Llei se supera aquest dèficit i es posen recursos al seu abast per tal que puguin dur a terme la seva feina.
La llei impulsarà la creació d'un Registre d'Equipaments i Serveis Juvenils per conèixer els recursos públics de què disposa el país i decidir quins seran necessaris per donar uns serveis adequats a la ciutadania jove.
La norma acota la joventut en la franja d'edat entre els 16 i els 29 anys, llevat per a polítiques públiques concretes (com les d'educació sexual, que es poden avançar des de l'adolescència, o les d'habitatge, que s'allarguen fins als 35 anys). És a partir dels 16 anys quan un o una jove ja té l'edat per poder emancipar-se civilment, incorporar-se al món laboral o triar itineraris educatius voluntàriament.
Es defineix la joventut com aquell col·lectiu majoritàriament immers en processos de formació i/o inserció laboral i/o d'emancipació domiciliar amb unes necessitats específiques. Les persones joves viuen una etapa de transició cap a la vida adulta que es caracteritza per la dificultat d'exercir la ciutadania, tant a nivell social i polític, com econòmic i cultural.
L'aprovació de la Llei s'emmarca en l'aposta del Govern per les polítiques d'emancipació juvenil, especialment en un moment en què el col·lectiu jove està rebent un fort impacte de la crisi. L'aprovació d'aquesta norma se suma a d'altres iniciatives de la Generalitat en matèria de joventut, com la renovació del Pla Nacional de Joventut de Catalunya fins al 2020; la signatura de l'Acord de Mesures per a l'Ocupació Juvenil amb els agents socials, dotat amb més de 200 milions, per lluitar contra la crisi i la precarietat laboral, o l'aprovació del Pacte Nacional per a l'Habitatge, amb especial atenció a les necessitats dels i les joves.
Un dels aspectes més destacats de la Llei és la creació de la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, que ja s'ha començat a materialitzar amb les Oficines Joves desplegades per tot el territori. El text situa el Pla Nacional de Joventut com a ideari de les polítiques de joventut tant de la Generalitat, com dels governs locals i de les entitats i posa les base per regularitzar els professionals que es dediquen al sector de polítiques per als i les joves.
Després del dictamen favorable del Consell de Garanties Estatutàries que conclou que la Llei de Polítiques de Joventut no vulnera l'autonomia local, la nova norma jurídica ha obtingut el suport de la cambra. La Llei blinda la competència exclusiva que l'Estatut atorga a la Generalitat en matèria de joventut, deixant clar que correspon al Govern i els ens locals catalans l'impuls de les polítiques per a joves. Això inclou la gestió de les subvencions de l'Estat i de la Unió Europea.
La llei crea la Xarxa Nacional d'Emancipació Juvenil, que el Govern desplegarà fins al 2015. Comptarà amb 64 Oficines Joves que agrupen, en una finestra única, tots els serveis per a l'emancipació juvenil que presten les diferents administracions. Les Oficines Joves ofereixen una atenció pròxima, integral i personalitzada i disposen d'un catàleg de serveis especialitzats: borsa jove d'habitatge, oficina jove de treball, punt d'informació juvenil, així com assessoraments en matèria legal, de salut o cultura a càrrec de professionals especialitzats.
Actualment ja funcionen 12 Oficines Joves (l'Alt Urgell, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Garraf, les Garrigues, el Gironès, el Montsià, la Noguera, el Priorat, la Selva, el Tarragonès i el Vallès Oriental) i està previst que aquest any se n'obrin al Baix Ebre, el Maresme, Osona i el Solsonès. Les oficines s'implantaran a totes les capitals de comarca i a les ciutats de més de 50.000 habitants.
El Pla és el marc de referència de les polítiques per a joves de Generalitat, món local i entitats juvenils. D'aquesta manera es consolida el treball conjunt dut a terme els últims anys entre les diferents administracions públiques i el teixit associatiu juvenil.
La Llei, a més, potencia la transversalitat de les polítiques per a joves i estableix que tots el departaments del Govern comparteixen responsabilitats en matèria de joventut. El text també reconeix noves formes de participació juvenil com els consells locals de joventut o els grups de joves.
Aquest col·lectiu, cada cop més nombrós, sovint ha hagut de treballar en condicions de precarietat laboral i sense itineraris de professionalització. Amb la Llei se supera aquest dèficit i es posen recursos al seu abast per tal que puguin dur a terme la seva feina.
La llei impulsarà la creació d'un Registre d'Equipaments i Serveis Juvenils per conèixer els recursos públics de què disposa el país i decidir quins seran necessaris per donar uns serveis adequats a la ciutadania jove.
La norma acota la joventut en la franja d'edat entre els 16 i els 29 anys, llevat per a polítiques públiques concretes (com les d'educació sexual, que es poden avançar des de l'adolescència, o les d'habitatge, que s'allarguen fins als 35 anys). És a partir dels 16 anys quan un o una jove ja té l'edat per poder emancipar-se civilment, incorporar-se al món laboral o triar itineraris educatius voluntàriament.
Es defineix la joventut com aquell col·lectiu majoritàriament immers en processos de formació i/o inserció laboral i/o d'emancipació domiciliar amb unes necessitats específiques. Les persones joves viuen una etapa de transició cap a la vida adulta que es caracteritza per la dificultat d'exercir la ciutadania, tant a nivell social i polític, com econòmic i cultural.
L'aprovació de la Llei s'emmarca en l'aposta del Govern per les polítiques d'emancipació juvenil, especialment en un moment en què el col·lectiu jove està rebent un fort impacte de la crisi. L'aprovació d'aquesta norma se suma a d'altres iniciatives de la Generalitat en matèria de joventut, com la renovació del Pla Nacional de Joventut de Catalunya fins al 2020; la signatura de l'Acord de Mesures per a l'Ocupació Juvenil amb els agents socials, dotat amb més de 200 milions, per lluitar contra la crisi i la precarietat laboral, o l'aprovació del Pacte Nacional per a l'Habitatge, amb especial atenció a les necessitats dels i les joves.
lunes, 27 de septiembre de 2010
DIA INTERNACIONAL CONTRA LA EXPLOTACIÓN SEXUAL Y EL TRÁFICO DE MUJERES, NIÑAS Y NIÑOS
El día 23 de Septiembre, se celebro el día internacional contra la explotación sexual y el tráfico de mujeres, niñas y niños. Es uno de los delitos más siniestros que se conocen y una alumna de primero de integración quiere compartir con vosotros esta información.
El Día Internacional en contra de la Explotación y Tráfico de Mujeres y Niños tiene como fin concientizar a los gobiernos y a la sociedad civil sobre las causas y consecuencias de este crimen endémico que afecta a todas las regiones del mundo y llevar a cabo acciones que permitan frenarlo.
En enero de 1999 se llevo a cabo en Dhaka (Bangladesh) la Conferencia Mundial de la Coalición contra el tráfico de Mujeres, en la que se eligió el 23 de septiembre como Día Internacional en contra de la Explotación y Tráfico de Mujeres y Niños, en homenaje a la ley Nº 9143 del año 1913, promulgada en esta fecha y conocida por el nombre de ley Palacios.
Esta fecha nos recuerda el largo camino que hay aún para eliminar la explotación sexual, el tráfico de personas y el proxenetismo.
La explotación y el tráfico de personas se trata de un fenómeno que esta ligado desde sus orígenes a las guerras, la esclavitud y el tratamiento de las mujeres como objeto sexual.
Su principal objetivo han sido los pobres; las personas más desprotegidas como las mujeres y los niños; los refugiados y los solicitantes de asilo. Los factores que los empujan a recurrir a estas actividades se explican a partir de elementos como la falta de una distribución equitativa de recursos, bienes y servicios; la pobreza; el hambre; el desempleo; el analfabetismo, la discriminación contra la mujer; la violencia basada en el género; las políticas de migración restrictivas, las crisis humanitarias y los desplazamientos por conflictos políticos y armados. Frecuentemente, los traficantes captan a sus víctimas a través de falsas agencias matrimoniales o de empleo, que les prometen mejores condiciones de vida pero que acaban por venderlas para hacer trabajos forzados.
Las víctimas de estos delitos deben enfrentarse a condiciones degradantes ante la negación de sus derechos como la libertad y la salud sexual y reproductiva principalmente, a condiciones modernas de esclavitud, violencia, abuso sexual, embarazos no deseados, abortos inseguros y tratos crueles e inhumanos.
Cristina Prados Ruiz
1rA ISO
El Día Internacional en contra de la Explotación y Tráfico de Mujeres y Niños tiene como fin concientizar a los gobiernos y a la sociedad civil sobre las causas y consecuencias de este crimen endémico que afecta a todas las regiones del mundo y llevar a cabo acciones que permitan frenarlo.
En enero de 1999 se llevo a cabo en Dhaka (Bangladesh) la Conferencia Mundial de la Coalición contra el tráfico de Mujeres, en la que se eligió el 23 de septiembre como Día Internacional en contra de la Explotación y Tráfico de Mujeres y Niños, en homenaje a la ley Nº 9143 del año 1913, promulgada en esta fecha y conocida por el nombre de ley Palacios.
Esta fecha nos recuerda el largo camino que hay aún para eliminar la explotación sexual, el tráfico de personas y el proxenetismo.
La explotación y el tráfico de personas se trata de un fenómeno que esta ligado desde sus orígenes a las guerras, la esclavitud y el tratamiento de las mujeres como objeto sexual.
Su principal objetivo han sido los pobres; las personas más desprotegidas como las mujeres y los niños; los refugiados y los solicitantes de asilo. Los factores que los empujan a recurrir a estas actividades se explican a partir de elementos como la falta de una distribución equitativa de recursos, bienes y servicios; la pobreza; el hambre; el desempleo; el analfabetismo, la discriminación contra la mujer; la violencia basada en el género; las políticas de migración restrictivas, las crisis humanitarias y los desplazamientos por conflictos políticos y armados. Frecuentemente, los traficantes captan a sus víctimas a través de falsas agencias matrimoniales o de empleo, que les prometen mejores condiciones de vida pero que acaban por venderlas para hacer trabajos forzados.
Las víctimas de estos delitos deben enfrentarse a condiciones degradantes ante la negación de sus derechos como la libertad y la salud sexual y reproductiva principalmente, a condiciones modernas de esclavitud, violencia, abuso sexual, embarazos no deseados, abortos inseguros y tratos crueles e inhumanos.
Cristina Prados Ruiz
1rA ISO
jueves, 23 de septiembre de 2010
FESTIVAL DE PALLASSOS DIES 1,2 I 3 D'OCTUBRE A SANTA COLOMA
El 1, 2 i 3 d’octubre el festival CIRCE convertirà Santa Coloma de Gramenet en una gran pista de circ per recaptar fons per al projecte “FestiClown Palestina; el I Festival Internacional de Clown a Palestina”.
25 companyies i artistes ompliran els carrers, teatres, places i casals de Santa Coloma amb 28 propostes culturals i espectacles durant els tres dies que dura el festival.
Totes les activitats seran gratuïtes, excepte dues actuacions que serviran per recaptar fons per a la celebració del FestiClown Palestina; la Gala per Palestina que se celebrarà el dissabte per la nit al Teatre Sagarra i contarà amb les actuacions de Tortell Poltrona, Jango Edwards i Cristi Garbo, Pablo Muñoz i Alba Sarraute; i l’espectacle de cloenda “The Best off” de Leo Bassi el diumenge 3 d’octubre també al Teatre Sagarra.
FestiClown Palestina és un projecte de l’associació cultural i de cooperació internacional Pallasos en Rebeldía que consisteix en organitzar un festival internacional de circ, clown i risoteràpia en els territoris palestins.
El FestiClown Palestina és un projecte que neix de la bona acollida que va tenir l’última caravana que va realitzar l’associació a l’abril del 2009 (en col·laboració amb The Palestinian Circus School, Health Work Committee a Ramala i Human Supporters a Nablús) que va portar als territoris palestins, durant dues setmanes i més de 2000 persones, 8 tallers de clown i risoteràpia i 5 actuacions. Pallasos en Rebeldía, que ja ha organitzat altres caravanes solidàries a Palestina i Chiapas, vol, a través del festival, posar de manifest el paper terapèutic del clown i promoure la participació comunitària de gènere i de pau.
25 companyies i artistes ompliran els carrers, teatres, places i casals de Santa Coloma amb 28 propostes culturals i espectacles durant els tres dies que dura el festival.
Totes les activitats seran gratuïtes, excepte dues actuacions que serviran per recaptar fons per a la celebració del FestiClown Palestina; la Gala per Palestina que se celebrarà el dissabte per la nit al Teatre Sagarra i contarà amb les actuacions de Tortell Poltrona, Jango Edwards i Cristi Garbo, Pablo Muñoz i Alba Sarraute; i l’espectacle de cloenda “The Best off” de Leo Bassi el diumenge 3 d’octubre també al Teatre Sagarra.
FestiClown Palestina és un projecte de l’associació cultural i de cooperació internacional Pallasos en Rebeldía que consisteix en organitzar un festival internacional de circ, clown i risoteràpia en els territoris palestins.
El FestiClown Palestina és un projecte que neix de la bona acollida que va tenir l’última caravana que va realitzar l’associació a l’abril del 2009 (en col·laboració amb The Palestinian Circus School, Health Work Committee a Ramala i Human Supporters a Nablús) que va portar als territoris palestins, durant dues setmanes i més de 2000 persones, 8 tallers de clown i risoteràpia i 5 actuacions. Pallasos en Rebeldía, que ja ha organitzat altres caravanes solidàries a Palestina i Chiapas, vol, a través del festival, posar de manifest el paper terapèutic del clown i promoure la participació comunitària de gènere i de pau.
lunes, 20 de septiembre de 2010
¿BASUCO o BASURA?
Esta noticia nos ha llegado de manos de Cristina de 1A ISO, nos ha parecido muy interesante y de mucha actualidad, aquí la teneis por si queréis conocer de que se trata esto de el Basuco, Paco o Teke...entre otras denominaciones.
El basuco es una nueva droga que se está extendiendo entre los toxicómanos. Se fabrica con los deshechos de la elaboración de la cocaína, mezclados con sustancias químicas no aptas para el consumo humano. Es altamente adictiva y tiene efectos letales para sus consumidores. Los expertos señalan que produce problemas psiquiátricos, pulmonares, cardiacos y vasculares.
En Sudamérica es la droga más popular en las zonas marginales, y en España llegó al menos hace dos años, cuando los Mossos d'Esquadra desmantelaron en el Raval de Barcelona un laboratorio ilegal. El basuco es común en poli-toxicómanos con pocos recursos, que lo inhalan a través de una pipa, fumándolo. Un gramo cuesta diez euros y de cada uno salen hasta cinco dosis, aunque un adicto al basuco puede consumir entre 20 y 25 dosis diarias.
Los centros de desintoxicación ya han alertado de que están tratando con jóvenes de 14 y 15 años enganchados al basuco.
Esta es la actualidad, esto es nuestro presente...
Personas que atentan contra la humanidad, estudiando drogas nuevas para hacer aun más difícil la vida de toxicomanos, y ponerlas más cerca del alcance de personas sin recursos.
Si queréis más información este domingo aparecía este artículo en El Periódico, no tiene desperdicio!!!:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/20100914/salut-desconocia-hasta-ahora-irrupcion-del-basuco/478294.shtml
El basuco es una nueva droga que se está extendiendo entre los toxicómanos. Se fabrica con los deshechos de la elaboración de la cocaína, mezclados con sustancias químicas no aptas para el consumo humano. Es altamente adictiva y tiene efectos letales para sus consumidores. Los expertos señalan que produce problemas psiquiátricos, pulmonares, cardiacos y vasculares.
En Sudamérica es la droga más popular en las zonas marginales, y en España llegó al menos hace dos años, cuando los Mossos d'Esquadra desmantelaron en el Raval de Barcelona un laboratorio ilegal. El basuco es común en poli-toxicómanos con pocos recursos, que lo inhalan a través de una pipa, fumándolo. Un gramo cuesta diez euros y de cada uno salen hasta cinco dosis, aunque un adicto al basuco puede consumir entre 20 y 25 dosis diarias.
Los centros de desintoxicación ya han alertado de que están tratando con jóvenes de 14 y 15 años enganchados al basuco.
Esta es la actualidad, esto es nuestro presente...
Personas que atentan contra la humanidad, estudiando drogas nuevas para hacer aun más difícil la vida de toxicomanos, y ponerlas más cerca del alcance de personas sin recursos.
Si queréis más información este domingo aparecía este artículo en El Periódico, no tiene desperdicio!!!:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/20100914/salut-desconocia-hasta-ahora-irrupcion-del-basuco/478294.shtml
viernes, 17 de septiembre de 2010
Molly. Historia sobre los centros de menores en Cataluña
“Si Michael Jackson hubiera sido pobre, ¿dónde habrían ido a parar sus hijos?”, dice el prólogo de Molly (Carena, 2010). Esta obra es el resultado del seguimiento durante un año del particular caso de una mujer inmigrante, con el seudónimo del mismo título del libro, a quien los servicios sociales de la Generalitat de Catalunya retiraron la custodia de su hija cuando tenía un año de edad. La mujer recurrió y ganó en los tribunales la demanda para recuperar a la niña.
El libro cuenta el desenlace de esta historia, pero también intenta seguir la pista de los servicios sociales que deciden el destino de los menores en riesgo de exclusión social. Los periodistas Jesús Martínez (Barcelona, 1975) y Gustavo Franco (Cartagena de Indias, 1979), se adentran en los equipamientos destinados a su protección y en las dificultades para acceder a la información en manos de las instituciones. Según sus autores, la obra está escrita en formato de novela con las técnicas del Nuevo Periodismo.
“Hemos querido denunciar en este relato la subcontratación que impera en las políticas dirigidas a la infancia, hasta el punto de que una empresa del sector de la limpieza ha tenido a su cargo varios albergues juveniles”, explica Martínez. “Las medidas de protección son tomadas sin una orden judicial, lo que coloca a los trabajadores sociales por encima de la autoridad judicial”, añade Franco.
Los dos reporteros también destacan la falta de una política coherente, en que los recursos se destinan a “mantener las infraestructuras” en lugar de “mejorar la vida de las familias”. Es una “perversión del sistema”, algo que corroboran investigadores, psicólogos y trabajadores sociales que aparecen en el relato. El prólogo de Javier Chicote, profesor de Periodismo de Investigación en la Universidad Complutense de Madrid dice:
“Si Michael Jackson hubiera sido pobre, ¿dónde habrían ido a parar sus hijos?” Calabozos llamados “salas de reflexión”. Estos centros se preocupan de la alimentación y la higiene, pero los menores tutelados necesitan, sobre todo, cariño. No lo suelen recibir de quienes regentan los centros de menores, en unas ocasiones empresas de seguridad (“eres un ‘segurata’, no un educador”) y, en otras, “oenegés de mierda”. Más de 162 millones de euros para Atención a la Infancia y la Adolescencia y otros dos millones de euros para repatriar a ¡doce niños! ¿Dónde está el dinero? “En el bolsillo, en lujos, en viajes”, contesta una de las fuentes de Gustavo y Jesús.”
Jesús Martínez, salido de la redacción de la revista local L’Informatiu de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, ha ganado numerosos premios de periodismo. Siempre con historias humanas de quienes nunca acaparan las portadas de los medios, de los excluidos y los marginados. Profesor de reporterismo en el posgrado Periodismo local, social y comarcal de la Universitat Autònoma de Barcelona, trabaja como freelance en diferentes medios de comunicación.
Gustavo Franco es un reportero formado en los talleres de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano de Gabriel García Márquez. Ha escrito para El País y actualmente en el diario Público, en el que colabora con asiduidad desde que apareció esta cabecera hace tres años. Ha sido uno de los primeros periodistas occidentales en dar testimonio de las fosas comunes en la región de Cachemira. Además es secretario de Medios de la Inmigración en el Sindicat de Periodistes de Catalunya.
Ficha del libro: Título: Molly Subtítulo: Historia sobre los centros de menores Autor: Jesús Martínez y Gustavo Franco ISBN: 978-84-15021-22-3 Colección: Narrativa Materia: Narrativa Encuadernación: rústica Medidas: 21 x 15 Páginas: 250 Lengua: castellano Año de publicación: 2010 Edición: 1era. PVP: 16 euros
El libro cuenta el desenlace de esta historia, pero también intenta seguir la pista de los servicios sociales que deciden el destino de los menores en riesgo de exclusión social. Los periodistas Jesús Martínez (Barcelona, 1975) y Gustavo Franco (Cartagena de Indias, 1979), se adentran en los equipamientos destinados a su protección y en las dificultades para acceder a la información en manos de las instituciones. Según sus autores, la obra está escrita en formato de novela con las técnicas del Nuevo Periodismo.
“Hemos querido denunciar en este relato la subcontratación que impera en las políticas dirigidas a la infancia, hasta el punto de que una empresa del sector de la limpieza ha tenido a su cargo varios albergues juveniles”, explica Martínez. “Las medidas de protección son tomadas sin una orden judicial, lo que coloca a los trabajadores sociales por encima de la autoridad judicial”, añade Franco.
Los dos reporteros también destacan la falta de una política coherente, en que los recursos se destinan a “mantener las infraestructuras” en lugar de “mejorar la vida de las familias”. Es una “perversión del sistema”, algo que corroboran investigadores, psicólogos y trabajadores sociales que aparecen en el relato. El prólogo de Javier Chicote, profesor de Periodismo de Investigación en la Universidad Complutense de Madrid dice:
“Si Michael Jackson hubiera sido pobre, ¿dónde habrían ido a parar sus hijos?” Calabozos llamados “salas de reflexión”. Estos centros se preocupan de la alimentación y la higiene, pero los menores tutelados necesitan, sobre todo, cariño. No lo suelen recibir de quienes regentan los centros de menores, en unas ocasiones empresas de seguridad (“eres un ‘segurata’, no un educador”) y, en otras, “oenegés de mierda”. Más de 162 millones de euros para Atención a la Infancia y la Adolescencia y otros dos millones de euros para repatriar a ¡doce niños! ¿Dónde está el dinero? “En el bolsillo, en lujos, en viajes”, contesta una de las fuentes de Gustavo y Jesús.”
Jesús Martínez, salido de la redacción de la revista local L’Informatiu de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, ha ganado numerosos premios de periodismo. Siempre con historias humanas de quienes nunca acaparan las portadas de los medios, de los excluidos y los marginados. Profesor de reporterismo en el posgrado Periodismo local, social y comarcal de la Universitat Autònoma de Barcelona, trabaja como freelance en diferentes medios de comunicación.
Gustavo Franco es un reportero formado en los talleres de la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano de Gabriel García Márquez. Ha escrito para El País y actualmente en el diario Público, en el que colabora con asiduidad desde que apareció esta cabecera hace tres años. Ha sido uno de los primeros periodistas occidentales en dar testimonio de las fosas comunes en la región de Cachemira. Además es secretario de Medios de la Inmigración en el Sindicat de Periodistes de Catalunya.
Ficha del libro: Título: Molly Subtítulo: Historia sobre los centros de menores Autor: Jesús Martínez y Gustavo Franco ISBN: 978-84-15021-22-3 Colección: Narrativa Materia: Narrativa Encuadernación: rústica Medidas: 21 x 15 Páginas: 250 Lengua: castellano Año de publicación: 2010 Edición: 1era. PVP: 16 euros
miércoles, 15 de septiembre de 2010
BENVINGUDA A TOTS/ES AL CURS 2010
Volem donar-vos la benvinguda al nou curs escolar i dessitgem que aquest curs sigui profitos per a tots/es.
Us animem a participar en el blog i a que envieu notícies, comentaris, suggerències o tot allò que se us acudeixi.
També estem oberts a rebre notícies dels antics alumnes que vulguin aportar també informació o reflexions sobre la seva experiència professional.
Ànims i forces per a tots i esperem que gaudiu de la vostra formació!!!
Us animem a participar en el blog i a que envieu notícies, comentaris, suggerències o tot allò que se us acudeixi.
També estem oberts a rebre notícies dels antics alumnes que vulguin aportar també informació o reflexions sobre la seva experiència professional.
Ànims i forces per a tots i esperem que gaudiu de la vostra formació!!!
domingo, 4 de julio de 2010
BONA SORT A TOTS/ES!!!
Un any més, volem acomiadar-nos de vosaltres, als alumnes de 2n us dessitgem molta sort i esperem que tots els vostres somnis es facin realitat. Han estat dos cursos molt intensos pot ser alguns heu fet grans amics, pot ser uns altres uns emporteu uns bons companys, pot ser alguns recorden moments difícils, pot ser uns altres recorden moments divertits, pot ser alguns recordeu moments tristos, i pot ser alguns ja no recorden...Que sapigueu que compteu amb nosaltres per allò que volgueu i que esperem rebre moltes notícies vostres!!!
Per als alumnes de primer, recordeu que encara queda un curs i que heu de tornar amb molta força així que gaudiu molt de les vostres vacances. Ja sé que alguns estareu treballant l'estiu, no us canseu molt...i guardeu forces per al començament de vurs.
Us posem algunes fotos d'aquest darrrer curs per a compartir amb vosaltres aquest comiat que és un fins aviat!!!
Molts petons
martes, 29 de junio de 2010
ÀGORA JOVE AL MES DE JULIOL
El proper mes de juliol es posa en marxa l’ÀGORA JOVE, un programa d’activitats que es durà a terme al Centre de Recursos per a Joves Mas Fonollar i que té l’Àgora del Diàleg (el pati interior d’aquest equipament) com espai de referència.
El passat mes d’octubre es posava en marxa al Centre de Recursos per a Joves l’Espai per la Pau i l’Àgora del Diàleg, dos espais adreçats a treballar amb el joves l’educació per la pau, el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals, els valors de la solidaritat i la convivència, la sensibilització sobre situacions de conflicte i de precarietat de recursos que viuen altres comunitats del món.
ÀGORA JOVE ofereix actuacions de teatre, de dansa, de lectura, de circ, de música i altres expressions creatives que tenen en el rerefons aquests temes. Aquest mes de juliol s’ha programat activitats els dijous 1, 8, 15 i 22, i anem incorporant noves propostes. El proper dimecres, 30 de juny, tindrem una avançada del programa amb tres tallers d’interculturalitat de henna, capoeira i danses africanes a partir de les 18h.
Els nois i les noies interessats poden participar-hi com a públic i també com a protagonistes de les activitats. Un dels objectius d’aquest espai és oferir que els joves colomencs puguin donar a conéixer les seves creacions. Si esteu interessats a participar-hi, us agraim que feu arribar les vostres propostes als dinamitzadors del CRJ Mas Fonollar o al Departament de Cooperació. D’aquesta manera podrem fer la màxima difusió.
El proper dijous dia 1 de juliol a les 19 hores encetem amb una doble proposta artística.
Hi haurà la presentació del nou treball de Los Barrankillos “El barranco peleón” d’una manera poc habitual, amb un concert de manera totalment acústica i desendollada, de la mà de Jan (veu i guitarra) i Fiti (percussió).
A la mateixa tarda, cap a les 8 es presentarà el projecte escultòric “Cadires al desllunat” de l’artista colomenca La Crehuet. Una peça que s’instal·la de manera estable a l’Àgora del Diàleg.
Us esperem!
El passat mes d’octubre es posava en marxa al Centre de Recursos per a Joves l’Espai per la Pau i l’Àgora del Diàleg, dos espais adreçats a treballar amb el joves l’educació per la pau, el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals, els valors de la solidaritat i la convivència, la sensibilització sobre situacions de conflicte i de precarietat de recursos que viuen altres comunitats del món.
ÀGORA JOVE ofereix actuacions de teatre, de dansa, de lectura, de circ, de música i altres expressions creatives que tenen en el rerefons aquests temes. Aquest mes de juliol s’ha programat activitats els dijous 1, 8, 15 i 22, i anem incorporant noves propostes. El proper dimecres, 30 de juny, tindrem una avançada del programa amb tres tallers d’interculturalitat de henna, capoeira i danses africanes a partir de les 18h.
Els nois i les noies interessats poden participar-hi com a públic i també com a protagonistes de les activitats. Un dels objectius d’aquest espai és oferir que els joves colomencs puguin donar a conéixer les seves creacions. Si esteu interessats a participar-hi, us agraim que feu arribar les vostres propostes als dinamitzadors del CRJ Mas Fonollar o al Departament de Cooperació. D’aquesta manera podrem fer la màxima difusió.
El proper dijous dia 1 de juliol a les 19 hores encetem amb una doble proposta artística.
Hi haurà la presentació del nou treball de Los Barrankillos “El barranco peleón” d’una manera poc habitual, amb un concert de manera totalment acústica i desendollada, de la mà de Jan (veu i guitarra) i Fiti (percussió).
A la mateixa tarda, cap a les 8 es presentarà el projecte escultòric “Cadires al desllunat” de l’artista colomenca La Crehuet. Una peça que s’instal·la de manera estable a l’Àgora del Diàleg.
Us esperem!
martes, 15 de junio de 2010
EL PARLAMENT APROVA LA LLENGUA DE SIGNES CATALANA
El Parlament de Catalunya va aprovar el 26 de maig per unanimitat la Llei de la Llengua de Signes Catalana (LSC) que "situa la llengua catalana de signes al lloc que li pertoca, li atorga l'entitat merescuda d'una llengua amb un sistema lingüístic propi", tal com va destacar el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira. Es tracta d'una normativa de caràcter lingüístic que regula el dret d'ús i les condicions per a l'aprenentatge, la docència, la recerca i la interpretació en la llengua de signes catalana. Justament, a la sessió plenària van assistir un centenar de representants de les entitats i professionals que han participat activament en l'elaboració de la llei.
Aquí us hi adjuntem l'alfabet dactilològic per a que aneu practicant, aquest alfabet només serveix per a deletrejar noms de persones, ciutats,etc o bé paraules que no tenen signes associats.Es un bon inici per a endinsar-se en aquesta llengua tan rica i tan fascinant.
sábado, 5 de junio de 2010
FIRA AVANTE I RESTAURANT DANS LE NOIR
Ahir 4 de juny vam visitar la Fira Avante d'Ajude Tècniques amb els alumnes de primer d'integració social.
Vam poder gaudir de petits tallers sobre braille i sobre l´ús del bastó portats a terme per persones cegues de l'Associacio de Discapacitats Visuals de Catalunya, que ens van atendre amb moltes ganes.
També vam poder veure programes informàtics que detecten la mirada a través de l'iris i permeten comunicar-se a persones amb greus dificultats comunicatives, vam veure multitud de cadires de rodes de diferents tipus per a practicar qualsevol tipus d'esport adaptat (esquí, submarinisme, ciclisme, etc...).
Hi havia també algunes entitats que treballen amb persones amb discapacitat: Ecom, Fundacio Step by Step, Fundacio Finestrelles, etc.
Volem destacar també la presència del Restaurant Dans le Noir, una nova forma de gaudir de sabors i aromes en la més completa obscuritat.
Vam poder entrar a la simulació de restaurant, on hi havia cambrers invidents que ens donaven a tastar diferents productes, que després ens comentàven.És un lloc ideal per a tots aquells amants del vi que podran gaudir d'una cata a cegues.
Aquest restaurant es troba al barri del Born, concretament al Passeig Picasso i és un bon lloc on poder gaudir i a la vegada experimentar com es senten les persones cegues.
Vam poder gaudir de petits tallers sobre braille i sobre l´ús del bastó portats a terme per persones cegues de l'Associacio de Discapacitats Visuals de Catalunya, que ens van atendre amb moltes ganes.
També vam poder veure programes informàtics que detecten la mirada a través de l'iris i permeten comunicar-se a persones amb greus dificultats comunicatives, vam veure multitud de cadires de rodes de diferents tipus per a practicar qualsevol tipus d'esport adaptat (esquí, submarinisme, ciclisme, etc...).
Hi havia també algunes entitats que treballen amb persones amb discapacitat: Ecom, Fundacio Step by Step, Fundacio Finestrelles, etc.
Volem destacar també la presència del Restaurant Dans le Noir, una nova forma de gaudir de sabors i aromes en la més completa obscuritat.
Vam poder entrar a la simulació de restaurant, on hi havia cambrers invidents que ens donaven a tastar diferents productes, que després ens comentàven.És un lloc ideal per a tots aquells amants del vi que podran gaudir d'una cata a cegues.
Aquest restaurant es troba al barri del Born, concretament al Passeig Picasso i és un bon lloc on poder gaudir i a la vegada experimentar com es senten les persones cegues.
jueves, 3 de junio de 2010
ATAQUE A LA FLOTILLA HUMANITARIA EN GAZA
El mortífero ataque israelí a la flotilla humanitaria que se dirigía hacia Gaza ha dejado al mundo en estado de shock.
Al igual que cualquier otra nación, Israel tiene el derecho a la legítima defensa. Sin embargo, este incidente constituye un uso desproporcionado de la fuerza bruta para defender una política monstruosa y letal: el bloqueo israelí de Gaza, en donde dos tercios de las familias no saben dónde encontraran su próxima comida.
Las Naciones Unidas, la Unión Europea y la mayoría de los países y de las organizaciones multilaterales ya le han exigido a Israel que levante de inmediato el bloqueo, y ahora están demandando que lleve a cabo una investigación exhaustiva sobre el ataque a la flotilla. Pero sin una presión masiva por parte de los ciudadanos, nuestros líderes podrían limitar su respuesta a palabras vacías; como lo han hecho tantas veces hasta ahora.
Alcemos un clamor tan ensordecedor que no pueda ser ignorado. Firma la petición exigiendo una investigación independiente sobre el ataque, la rendición de cuentas por parte de los responsables, y un fin inmediato al bloqueo en Gaza. Haz clic para firmar la petición, y reenvía este mensaje a todos tus conocidos:
http://www.avaaz.org/es/gaza_flotilla_3/?vl
La petición será entregada a las Naciones Unidas y los principales líderes mundiales apenas alcancemos el objetivo de 200,000 firmas. Y seguiremos entregando nuestro mensaje con posterioridad, cada vez que surjan nuevas oportunidades, a medida que la petición crece y los líderes articulan sus posiciones. Un llamamiento mundial masivo puede, en un momento de crisis como el actual, demostrarle a la clase política que meras declaraciones y comunicados de prensa son inaceptables, y que ciudadanos de todo el mundo estamos siguiendo los hechos con mucha atención y exigimos acción.
Mientras la Unión Europea decide si ampliará o no sus relaciones comerciales con Israel, mientras Obama y el congreso Estadounidense deciden el presupuesto dedicado a la asistencia militar para Israel, y mientras Egipto y Turquía deciden sus siguientes pasos diplomáticos -- levantemos un clamor mundial inconfundible. Ha llegado la hora de que los responsables por el ataque rindan cuentas, y es hora de que Israel cumpla con las leyes internacionales y le ponga fin al bloqueo de Gaza. Firma aquí y reenvía el mensaje:
http://www.avaaz.org/es/gaza_flotilla_3/?vl
La mayoría de la gente en todo el mundo sigue compartiendo un sueño común: la existencia de dos estados viables y libres, Israel y Palestina, viviendo juntos en paz. Pero el bloqueo, y la violencia usada para defenderlo, esta envenenando ese sueño. En palabras de un columnista a sus hermanos israelitas en el diario Ha'aretz, "Ya no estamos defendiendo a Israel. Lo que estamos defendiendo es el bloqueo. Un bloqueo que se está convirtiendo en el Vietnam de Israel."
Miles de activistas pacíficos en Israel se han manifestado hoy en protesta contra el ataque y el bloqueo, desde Haifa, hasta Tel Aviv y Jerusalén, a la vez que protestas multitudinarias ocurrían alrededor del mundo. Con independencia de quién fue quien lanzó la primera piedra (el ejército israelí dice que ellos no iniciaron la violencia), lo cierto es que los mandos de Israel fueron los que ordenaron el envío de helicópteros llenos de soldados armados para asaltar un convoy de barcos en aguas internacionales que transportaban medicinas y suministros básicos a Gaza, y que se han perdido vidas a consecuencia del asalto.
No podemos devolverles la vida. Pero juntos, tal vez, podemos convertir este día tan oscuro en una oportunidad, si unimos nuestras voces en un inapelable llamamiento por la justicia, guiados por un inquebrantable sueño de paz.
Con esperanza,
Ricken, Alice, Raluca, Maria Paz, Paul, Luis y el resto del equipo de Avaaz
Más información:
"Mortal ataque israelí a flotilla de ayuda a Gaza" (BBC Mundo):
http://www.bbc.co.uk/mundo/internacional/2010/05/100531_0416_israel_ataca_flotilla_gaza_lav.shtml
"Al menos 10 muertos en el ataque de Israel a una flotilla con ayuda humanitaria para Gaza" (El País):
http://www.elpais.com/articulo/internacional/muertos/ataque/Israel/flotilla/ayuda/humanitaria/Gaza/elpepuint/20100531elpepuint_3/Tes
"Países latinoamericanos condenan el ataque israelí a la flotilla humanitaria", (AFP):
http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5hfsCVuXMEc88s8jacAfoj_gPQoQQ
"El asfixiante bloqueo de Gaza", artículo de Estebán Beltrán, Director de Amnistía Internacional España, (El País):
http://www.elpais.com/articulo/opinion/asfixiante/bloqueo/Gaza/elpepiopi/20100601elpepiopi_5/Tes
"La Segunda Guerra de Gaza: Israel perdida en altamar" - Bradley Burston, Ha'aretz (Inglés)
http://www.haaretz.com/blogs/a-special-place-in-hell/a-special-place-in-hell-the-second-gaza-war-israel-lost-at-sea-1.293246
Al igual que cualquier otra nación, Israel tiene el derecho a la legítima defensa. Sin embargo, este incidente constituye un uso desproporcionado de la fuerza bruta para defender una política monstruosa y letal: el bloqueo israelí de Gaza, en donde dos tercios de las familias no saben dónde encontraran su próxima comida.
Las Naciones Unidas, la Unión Europea y la mayoría de los países y de las organizaciones multilaterales ya le han exigido a Israel que levante de inmediato el bloqueo, y ahora están demandando que lleve a cabo una investigación exhaustiva sobre el ataque a la flotilla. Pero sin una presión masiva por parte de los ciudadanos, nuestros líderes podrían limitar su respuesta a palabras vacías; como lo han hecho tantas veces hasta ahora.
Alcemos un clamor tan ensordecedor que no pueda ser ignorado. Firma la petición exigiendo una investigación independiente sobre el ataque, la rendición de cuentas por parte de los responsables, y un fin inmediato al bloqueo en Gaza. Haz clic para firmar la petición, y reenvía este mensaje a todos tus conocidos:
http://www.avaaz.org/es/gaza_flotilla_3/?vl
La petición será entregada a las Naciones Unidas y los principales líderes mundiales apenas alcancemos el objetivo de 200,000 firmas. Y seguiremos entregando nuestro mensaje con posterioridad, cada vez que surjan nuevas oportunidades, a medida que la petición crece y los líderes articulan sus posiciones. Un llamamiento mundial masivo puede, en un momento de crisis como el actual, demostrarle a la clase política que meras declaraciones y comunicados de prensa son inaceptables, y que ciudadanos de todo el mundo estamos siguiendo los hechos con mucha atención y exigimos acción.
Mientras la Unión Europea decide si ampliará o no sus relaciones comerciales con Israel, mientras Obama y el congreso Estadounidense deciden el presupuesto dedicado a la asistencia militar para Israel, y mientras Egipto y Turquía deciden sus siguientes pasos diplomáticos -- levantemos un clamor mundial inconfundible. Ha llegado la hora de que los responsables por el ataque rindan cuentas, y es hora de que Israel cumpla con las leyes internacionales y le ponga fin al bloqueo de Gaza. Firma aquí y reenvía el mensaje:
http://www.avaaz.org/es/gaza_flotilla_3/?vl
La mayoría de la gente en todo el mundo sigue compartiendo un sueño común: la existencia de dos estados viables y libres, Israel y Palestina, viviendo juntos en paz. Pero el bloqueo, y la violencia usada para defenderlo, esta envenenando ese sueño. En palabras de un columnista a sus hermanos israelitas en el diario Ha'aretz, "Ya no estamos defendiendo a Israel. Lo que estamos defendiendo es el bloqueo. Un bloqueo que se está convirtiendo en el Vietnam de Israel."
Miles de activistas pacíficos en Israel se han manifestado hoy en protesta contra el ataque y el bloqueo, desde Haifa, hasta Tel Aviv y Jerusalén, a la vez que protestas multitudinarias ocurrían alrededor del mundo. Con independencia de quién fue quien lanzó la primera piedra (el ejército israelí dice que ellos no iniciaron la violencia), lo cierto es que los mandos de Israel fueron los que ordenaron el envío de helicópteros llenos de soldados armados para asaltar un convoy de barcos en aguas internacionales que transportaban medicinas y suministros básicos a Gaza, y que se han perdido vidas a consecuencia del asalto.
No podemos devolverles la vida. Pero juntos, tal vez, podemos convertir este día tan oscuro en una oportunidad, si unimos nuestras voces en un inapelable llamamiento por la justicia, guiados por un inquebrantable sueño de paz.
Con esperanza,
Ricken, Alice, Raluca, Maria Paz, Paul, Luis y el resto del equipo de Avaaz
Más información:
"Mortal ataque israelí a flotilla de ayuda a Gaza" (BBC Mundo):
http://www.bbc.co.uk/mundo/internacional/2010/05/100531_0416_israel_ataca_flotilla_gaza_lav.shtml
"Al menos 10 muertos en el ataque de Israel a una flotilla con ayuda humanitaria para Gaza" (El País):
http://www.elpais.com/articulo/internacional/muertos/ataque/Israel/flotilla/ayuda/humanitaria/Gaza/elpepuint/20100531elpepuint_3/Tes
"Países latinoamericanos condenan el ataque israelí a la flotilla humanitaria", (AFP):
http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5hfsCVuXMEc88s8jacAfoj_gPQoQQ
"El asfixiante bloqueo de Gaza", artículo de Estebán Beltrán, Director de Amnistía Internacional España, (El País):
http://www.elpais.com/articulo/opinion/asfixiante/bloqueo/Gaza/elpepiopi/20100601elpepiopi_5/Tes
"La Segunda Guerra de Gaza: Israel perdida en altamar" - Bradley Burston, Ha'aretz (Inglés)
http://www.haaretz.com/blogs/a-special-place-in-hell/a-special-place-in-hell-the-second-gaza-war-israel-lost-at-sea-1.293246
jueves, 27 de mayo de 2010
CREACIÓ DE SERVEIS LABORALS
Els alumnes de primer d'integració social en el crèdit d'inserció ocupacional han creat els seus propis serveis laborals (orientació, formació i inserció) adreçats a diferents col.lectius.
Ens han explicat com seria el seu servei, quines eines farian servir (fitxes, etc), quins programes oferirien,etc... i també han fet servir diferents eines de difusió i sensibilització social i empresarial.
A continuació us posem la relació de dos links on podeu trobar alguns dels vídeos de difusió que han realitzat:
http://www.youtube.com/watch?v=a2fr3INUvsY
http://www.youtube.com/watch?v=86gnajTbEi8
Ens han explicat com seria el seu servei, quines eines farian servir (fitxes, etc), quins programes oferirien,etc... i també han fet servir diferents eines de difusió i sensibilització social i empresarial.
A continuació us posem la relació de dos links on podeu trobar alguns dels vídeos de difusió que han realitzat:
http://www.youtube.com/watch?v=a2fr3INUvsY
http://www.youtube.com/watch?v=86gnajTbEi8
domingo, 2 de mayo de 2010
FESTICLOWN, FESTIVAL DE PALLASOS PER PALESTINA
Els propers 3 i 4 de juliol de 2010 es durà a terme a Santa Coloma de Gramenet, per primer cop, una activitat ben especial i compromesa. Es tracta d’un cap de setmana intensiu d’actuacions de pallassos i de circ a diversos indrets de la ciutat, tant exteriors com interiors, per tal de sensibilitzar a la ciutadania colomenca del riure com arma contra les injustícies i el clown com protector dels valors socials més humans.
Les persones que treballen perquè aquest projecte sigui possible ho fan de franc, també els artistes actuen de manera voluntària. A bona part dels espectacles, però, es cobrarà una entrada simbòlica o es convidarà a pagar una aportació voluntària al públic. Per què? Perquè amb els diners recaptats es donarà suport econòmic al Festiclown, Festival Internacional de Pallassos a Palestina 2010 que es celebrarà del 25 al 31 d’octubre. Pots trobar més informació a www.festiclownpalestina2010.wordpress.com
Aquesta activitat és una proposta que ha arribat a Santa Coloma de Gramenet a través de Pallasos en rebeldia, una associació que fa anys treballa a Galicia i organitza amb altres entitats i ajuntaments, accions per tal de recaptar fons per aquest projecte. Enguany, per primer cop, la proposta compta amb el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i d’entitats locals .
Per tal de dur les actuacions a terme es necessita la participació de joves de la ciutat. Nois i noies voluntàries que facilitin l’activitat dels artistes, informin al públic i facin possible que tots i totes ens ho passem d’allò més bé. També ens agradaria poder-te explicar amb més detall el projecte.
Si vols saber més d’aquesta activitat, estàs interessat/da en participar-hi, ens trobarem el proper 6 de maig, a les 8 del vespre, al Centre de Recursos per a Joves Mas Fonollar. Si penses amb algun amic o amiga, que també hi pugui estar interessat, pots convidar-lo a venir. En aquest projecte, cal la col·laboració de totes i tots.
Les persones que treballen perquè aquest projecte sigui possible ho fan de franc, també els artistes actuen de manera voluntària. A bona part dels espectacles, però, es cobrarà una entrada simbòlica o es convidarà a pagar una aportació voluntària al públic. Per què? Perquè amb els diners recaptats es donarà suport econòmic al Festiclown, Festival Internacional de Pallassos a Palestina 2010 que es celebrarà del 25 al 31 d’octubre. Pots trobar més informació a www.festiclownpalestina2010.wordpress.com
Aquesta activitat és una proposta que ha arribat a Santa Coloma de Gramenet a través de Pallasos en rebeldia, una associació que fa anys treballa a Galicia i organitza amb altres entitats i ajuntaments, accions per tal de recaptar fons per aquest projecte. Enguany, per primer cop, la proposta compta amb el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i d’entitats locals .
Per tal de dur les actuacions a terme es necessita la participació de joves de la ciutat. Nois i noies voluntàries que facilitin l’activitat dels artistes, informin al públic i facin possible que tots i totes ens ho passem d’allò més bé. També ens agradaria poder-te explicar amb més detall el projecte.
Si vols saber més d’aquesta activitat, estàs interessat/da en participar-hi, ens trobarem el proper 6 de maig, a les 8 del vespre, al Centre de Recursos per a Joves Mas Fonollar. Si penses amb algun amic o amiga, que també hi pugui estar interessat, pots convidar-lo a venir. En aquest projecte, cal la col·laboració de totes i tots.
jueves, 29 de abril de 2010
JORNADA ORIENTACIÓ I INFORMACIÓ PROFESSIONAL ALUMNES ISO
El día 27 d'abril van fer la II Jornada d'Orientació i Informació Professional per a alumnes d'integració social.
Els alumnes de 2n van explicar les seves pràctiques als de primer, i després d'això es va fer un petit debat molt reflexiu sobre el paper de l'integrador social en el treball amb persones amb discapacitat intel.lectual i sobre les funcions d'aquesta figura en relació a les tasques d'higiene separades de les tasques més merament educatives.
Posteriorment al debat, ex-alumnes que estan a la universitat estudiant treball social, educació social i criminologia van explicar les seves experiències molts d'ells amb el nou Pla Bolonya, van veure els seus pros i els seus contres.
Després ex-alumnes i alumnes que treballen a l'àmbit social van presentar les seves experiències: Zoraida, ens va parlar sobre la seva experiència de pràctiques de la universitat a la UTE (Unitat Terapèutica Educativa) a Asturies, Soraya sobre les seves funcions a la USEE amb alumnes amb dificultats d'aprenentatge i Belén va parlar sobre les funcions de les treballadores familiars dins d'una Cooperativa i en relació al treball d'atenció domiciliària.
Per a finalitzar, la Laia ens va presentar la associació TISOC que ara per ara és l'ùnica associació que defen els nostres drets com a integradors i que hauríem de fer un esforç per a participar i donar-li empenta si volem aconseguir fomentar aquesta figura professional.
Moltes gràcies a tots/es per les vostres participacions!!!
martes, 27 de abril de 2010
SANT JORDI A L'INSTITUT
A la jornada de Sant Jordi al nostre cicle, van fer un taller de manualitats on van realitzar imans amb diferents materials, punts de llibres, i roses amb plastilina. També els qui es van atrevir es van deixar fer trenes pel David!!
Un grupet van veure un documental sobre les faveles de Brasil "Favelas Rissing" sobre un líder d'una favela que va promoure la creació d'un grup musical per a reduir la violència i la delinqüencia a la seva comunitat.
Per finalitzar van fer un minitaller de llengua de signes catalana on van aprendre un parell de cançons "Hoy no me puedo levantar" i " Me colé en tu fiesta" ja sabem que no són molt moderns però eren les més fàcils per a fer per primer cop.
També hi havia la possibilitat d'explicar contes amb temàtiques socials però això no va tenir molt d'èxit, igualment, el racó de l'intercanvi de llibres no va rebre molts llibres però esperem que d'aquí a l'any que vé els nostres alumnes s'animin a gaudir més de la lectura.
Us posem unes quantes fotos per a que vegeu quines coses més maques que van fer!!
martes, 20 de abril de 2010
CENTRE D'ACOLLIDA PER SENSE SOSTRE A TERRASSA I CON-CIERTO SENTIDO A RUBÍ
Us posem notícies que ens han arribat per varis alumnes i que considerem poden ser del vostre interés:
A Terrassa hi haurà properament una votació dels ciutadans que podran decidir actuacions a fer als barris, una de les propostes és la creació d'un centre per a sense sostre (aquesta proposta és la número 14).
Diferents entitats i el grup facebook que s'ha creat per donar-hi suport (a dia d'avui amb 600 participants), hem convocat un gest a favor de la 14 pel proper dimecres 21 d'abril al Raval de Montserrat a Terrassa a les 19:00. La proposta és concentrar-nos molta gent i demanant el vot per la 14, cantar plegats la cancó "Debajo del Puente" del Pedro Guerra. Vindran músics que faran l'acompanyament musical però la veu la posarem entre totes i tots i quants més siguem, més ens farem sentir!!!!
Us animem a participar i fer pinya per la 14!!!
Aquí teniu el link del facebook amb més informació:
http://www.facebook.com/group.php?gid=117232688287741&ref=nf
L'altra notícia també ens arriba del Vallès Occidental, concretament de l'Ies la Serreta en Rubí on també realitzen el cicle d'integració social.
Els nostres "tocayos" organitzen pel dia 22 d'abrila una trobada anomenada Con-cierto sentido a continuació us hi adjuntem la informació:
El dia 22 d’abril hi ha la possibilitat de fer unes dinàmiques molt entretingudes i divertides en las que esperem la col•laboració de tothom. Aquest grup teatral participara activament en les dinamiques on gaudirem de la seva ajuda per la organització i desenvolupa de les dinamiques dirigides per els integradors.
Ens estan ensenyant tècniques per dinamitzar grans concentracions de persones i al mateix temps a organitzar activitats on tothom participi. Així el dia de la concentració sortirà tot rodat.
Durant el dia 22 d’abril tindrem una sèrie d’espais adaptats per la gran festa, en principi disposarem del pati com a pàrking de cotxes i d’altres vehicles.
La rotonda de davant del centre ( on els carrers seran tallats per tenir una millor accessibilitat en aquesta per realitzar la concentració), el gimnàs del centre on organitzarem el concert, i el pàrking del professorat que també serà habilitat per les necessitats de la festa, a més a més disposarem de lavabos portàtils i rampes.
Esperem que vagi bé la gran festa, per si us interessa aquí teniu més informació:
http://www.facebook.com/group.php?gid=117232688287741&ref=nf#!/insoiesserreta?v=app_2347471856&ref=ts
A Terrassa hi haurà properament una votació dels ciutadans que podran decidir actuacions a fer als barris, una de les propostes és la creació d'un centre per a sense sostre (aquesta proposta és la número 14).
Diferents entitats i el grup facebook que s'ha creat per donar-hi suport (a dia d'avui amb 600 participants), hem convocat un gest a favor de la 14 pel proper dimecres 21 d'abril al Raval de Montserrat a Terrassa a les 19:00. La proposta és concentrar-nos molta gent i demanant el vot per la 14, cantar plegats la cancó "Debajo del Puente" del Pedro Guerra. Vindran músics que faran l'acompanyament musical però la veu la posarem entre totes i tots i quants més siguem, més ens farem sentir!!!!
Us animem a participar i fer pinya per la 14!!!
Aquí teniu el link del facebook amb més informació:
http://www.facebook.com/group.php?gid=117232688287741&ref=nf
L'altra notícia també ens arriba del Vallès Occidental, concretament de l'Ies la Serreta en Rubí on també realitzen el cicle d'integració social.
Els nostres "tocayos" organitzen pel dia 22 d'abrila una trobada anomenada Con-cierto sentido a continuació us hi adjuntem la informació:
El dia 22 d’abril hi ha la possibilitat de fer unes dinàmiques molt entretingudes i divertides en las que esperem la col•laboració de tothom. Aquest grup teatral participara activament en les dinamiques on gaudirem de la seva ajuda per la organització i desenvolupa de les dinamiques dirigides per els integradors.
Ens estan ensenyant tècniques per dinamitzar grans concentracions de persones i al mateix temps a organitzar activitats on tothom participi. Així el dia de la concentració sortirà tot rodat.
Durant el dia 22 d’abril tindrem una sèrie d’espais adaptats per la gran festa, en principi disposarem del pati com a pàrking de cotxes i d’altres vehicles.
La rotonda de davant del centre ( on els carrers seran tallats per tenir una millor accessibilitat en aquesta per realitzar la concentració), el gimnàs del centre on organitzarem el concert, i el pàrking del professorat que també serà habilitat per les necessitats de la festa, a més a més disposarem de lavabos portàtils i rampes.
Esperem que vagi bé la gran festa, per si us interessa aquí teniu més informació:
http://www.facebook.com/group.php?gid=117232688287741&ref=nf#!/insoiesserreta?v=app_2347471856&ref=ts
sábado, 17 de abril de 2010
SALA ALMAZEN: TEATRO EN LSC Y TEATRO SOCIAL
Con el objetivo de romper toda barrera de comunicación en el escenario, de disfrutar y aprender del arte de la cultura Sorda, el ALMAZEN os propone un ciclo de actividades y espectáculos en lengua de signos catalana.
Esta propuesta sirve para establecer un puente de comunicación y un espacio de encuentro entre artistas Sordos y oyentes, y a la vez es una oportunidad por admirar el arte hecho por una cultura minoritaria y minorizada cómo es la cultura Sorda.
Es un ciclo de cuatro sesiones, con un espectáculo de magia y mentalismo realizado íntegramente en lengua de signos catalana (LSC).
Otra de las propuestas es la obra de teatro "Educador Social en Alaska":
La historia de un educador social perdido en unos servicios sociales entre Extremadura y Alaska de Factoría Los Sanchez. Las entradas para el espectáculo del dia 22 de abril estan agotadas pero hay un nuevo espectáculo para el día 7 de mayo, que no debemos perdernos!!!:
Precio taquilla: 12€ / socios y atrapalo: 10 €.
Para que vayais haciendoos una idea de la obra, ahí van algunas pinceladas:
-8.00 h. Mi nieto tiene la cabeza abollada porque siempre duerme de un lado. Jonathan enséñale el bollo al señor.
Hay mañanas que prometen.
-8.30 h. Jorge,16 años, cara de frontón:
-¿Y a ti que te gusta hacer?
-Pss,amina.
-¿Pero ,algo te gustará ? ¿no?
-Psss. Deporte, música... algo. No ssssé.
-¿Te gustaría trabajar en algo?
-Psss...... bueno.
- Bueno, bueno, bueno, me agarro a ese bueno como náufrago del Titanic.
Un espectáculo sin límites espaciales, directo, cercano, donde se escucha, se toca, se saborea. Os invitamos a sentir la respiración de los numerosos personajes a los que Quique atiende.
EDUCADOR SOCIAL EN ALASKA, (historias de un educador perdido en unos servicios sociales entre Extremadura y Alaska) es un espectáculo que pone en escena el blog del mismo título, un blog de gran éxito en internet.
El blog cuenta el día día de Quique a partir de una herramienta esencial de su oficio: la entrevista.
Además los internautas han escogido durante el proceso algunas de las entradas preferidas que aparecerán en la obra.
PREMIO RETINES del CEESC 2008(Colegio de Educadoras y educadores de Cataluña)
Dirección: Nuria Inglada Rafa Sánchez
Asesor trabajo textual: Ermer Morales
Autor: Sera Sánchez
Intérprete: Rafa Sánchez
Escenografía: Fede Sánchez y Rafa Sánchez
Iluminación:FranciscoJaraba
Blog:
http://factorialossanchez.blogspot.com
http://eleducadorsocialenalaska.blogspot.com
Almazen
Guifré, 9 bajos. 08001 Barcelona
Tel. 34 93 442 62 15
www.almazen.net
almazen@almazen.net
Esta propuesta sirve para establecer un puente de comunicación y un espacio de encuentro entre artistas Sordos y oyentes, y a la vez es una oportunidad por admirar el arte hecho por una cultura minoritaria y minorizada cómo es la cultura Sorda.
Es un ciclo de cuatro sesiones, con un espectáculo de magia y mentalismo realizado íntegramente en lengua de signos catalana (LSC).
Otra de las propuestas es la obra de teatro "Educador Social en Alaska":
La historia de un educador social perdido en unos servicios sociales entre Extremadura y Alaska de Factoría Los Sanchez. Las entradas para el espectáculo del dia 22 de abril estan agotadas pero hay un nuevo espectáculo para el día 7 de mayo, que no debemos perdernos!!!:
Precio taquilla: 12€ / socios y atrapalo: 10 €.
Para que vayais haciendoos una idea de la obra, ahí van algunas pinceladas:
-8.00 h. Mi nieto tiene la cabeza abollada porque siempre duerme de un lado. Jonathan enséñale el bollo al señor.
Hay mañanas que prometen.
-8.30 h. Jorge,16 años, cara de frontón:
-¿Y a ti que te gusta hacer?
-Pss,amina.
-¿Pero ,algo te gustará ? ¿no?
-Psss. Deporte, música... algo. No ssssé.
-¿Te gustaría trabajar en algo?
-Psss...... bueno.
- Bueno, bueno, bueno, me agarro a ese bueno como náufrago del Titanic.
Un espectáculo sin límites espaciales, directo, cercano, donde se escucha, se toca, se saborea. Os invitamos a sentir la respiración de los numerosos personajes a los que Quique atiende.
EDUCADOR SOCIAL EN ALASKA, (historias de un educador perdido en unos servicios sociales entre Extremadura y Alaska) es un espectáculo que pone en escena el blog del mismo título, un blog de gran éxito en internet.
El blog cuenta el día día de Quique a partir de una herramienta esencial de su oficio: la entrevista.
Además los internautas han escogido durante el proceso algunas de las entradas preferidas que aparecerán en la obra.
PREMIO RETINES del CEESC 2008(Colegio de Educadoras y educadores de Cataluña)
Dirección: Nuria Inglada Rafa Sánchez
Asesor trabajo textual: Ermer Morales
Autor: Sera Sánchez
Intérprete: Rafa Sánchez
Escenografía: Fede Sánchez y Rafa Sánchez
Iluminación:FranciscoJaraba
Blog:
http://factorialossanchez.blogspot.com
http://eleducadorsocialenalaska.blogspot.com
Almazen
Guifré, 9 bajos. 08001 Barcelona
Tel. 34 93 442 62 15
www.almazen.net
almazen@almazen.net
martes, 13 de abril de 2010
FORMADORES POR EXPERIENCIA
Os adjuntamos este mail de la asociación de integradores sociales TISOC:
Desde la Junta Directiva de TISOC hemos propuesto fomentar el autoempleo entre los socios, realizando jornadas y cursos formativos impartidos por los propios socios , remunerados como docentes.
El mercado laboral nos plantea una gran competitividad por un puesto de trabajo, “solo accederan a los mismo los que mejor preparados estén” desde TISOC queremos cubrir esa necesidad formativa que tendrán nuestros socios, promocionando unos descuentos muy interesantes(75%) para los asociados, y precio completo para los no socios, los mismos rondarían los 5€ y 20€ respectivamente, desde TISOC se expedirian los certificados de aprovechamiento acreditativos.
De esta manera la junta directiva pretende fomentar el conocimiento compartido entre socios y generar empleo en este contexto de crisis.
Nos interesa vuestr@ opinion de este proyecto, dudas i/o preferencias formativas, TISOC somos todos !!!.
Desde la Junta Directiva de TISOC hemos propuesto fomentar el autoempleo entre los socios, realizando jornadas y cursos formativos impartidos por los propios socios , remunerados como docentes.
El mercado laboral nos plantea una gran competitividad por un puesto de trabajo, “solo accederan a los mismo los que mejor preparados estén” desde TISOC queremos cubrir esa necesidad formativa que tendrán nuestros socios, promocionando unos descuentos muy interesantes(75%) para los asociados, y precio completo para los no socios, los mismos rondarían los 5€ y 20€ respectivamente, desde TISOC se expedirian los certificados de aprovechamiento acreditativos.
De esta manera la junta directiva pretende fomentar el conocimiento compartido entre socios y generar empleo en este contexto de crisis.
Nos interesa vuestr@ opinion de este proyecto, dudas i/o preferencias formativas, TISOC somos todos !!!.
jueves, 1 de abril de 2010
LA FI DEL NOSTRE VIATGE
Ahir va ser l'últim dia a Marraquesh on ens van explicar com treballa l'Imadel i quins son els seus objectius i també ens van explicar tota la feina que fa l'associació de joves Marock'jeunes. És una associació que treballa per la promoció del jovent a Marraquesh i també sobretot per a difondre una imatge dels joves diferents a la que habitualment tenim al món occidental sobre els joves àrabs.
Aquesta associació està formada per joves voluntaris que organitzen concerts benèfics per a fer donacions a associación de discapacitats psíquics o bé per a d'altres projects normalment relacionats amb l'infància en risc.
La seva principal tasca es també promocionar el turisme cultural a Marraquesh organitzant concerts de mùsica per a promocionar grups locals, estatals i internacionals, han fet concerts amb grups i cantants d'EUA, Espanya, Finlandia, Itàlia, França,etc...
Alguns dels seus projectes més importants són Sun Festival concerts que es realitzen al juliol, Concerts on fusionen mùsica classica amb mùsica tradicional marroquí, concerts de mùsica house amb d'js de diferents països, etc...
Després de la presentació els tècnics que ens acompanyen al viatge, Cèsar i Silvia, van explicar el funcionament al nostre municipi i després van marxar a dinar.
Després de dinar vam visitar el Centre d'Ecouté per a dones és una mena de centre d'informació i orientació per a dones que treballa molt el tema de la violència de gènere i els acompanyament a les dones que volen fer denuncia, o bé rebre informacions sobre el nou Codi de Família.
A la tarda havien d'explicar els recursos de la nostra ciutat i els llocs de pràctiques per a que tinguessin una idea sobre els recursos i serveis de la ciutat i d'altres municipis però degut a un malentès no ho van poder fer, llàstima perquè tots els alumnes s'ho havien preparat molt.
A la tarda com a acomiadament vam tornar a la Plaça Jemaa el Fna, on joves de l'associaicó ens vam acompanyar, després vam fer el darrer sopar a prop de la plaça.
Alguns dels joves van venir a acomiadar-se a l'hotel i un d'ells que té botiga ens va donar a tots un detall.
Uns quants van decidir anar per darrera vegada a Chez Coco un bar on prenien a la nit té a la menta.
Avui ja hi són aquí amb la nostàlgia d'un Marraquesh que ens ha agradat molt, la seva ciutat, els seus paissatge, però sobretot la seva gent. Hem après moltes coses sobre la seva forma de funcionar i també sobre els seus serveis ( o la mancança dels mateixos). També hem après que moltes vegades les barreres idiomàtiques es poden trencar facilment quan un ho dessitja.
Molts petons per a tots i anirem incorporant fotografies i més detalls sobre el viatge a les entrades anteriors, ja que des de allà ha estat molt difícil poder comptar-vos coses.
Sucram!!!
Aquesta associació està formada per joves voluntaris que organitzen concerts benèfics per a fer donacions a associación de discapacitats psíquics o bé per a d'altres projects normalment relacionats amb l'infància en risc.
La seva principal tasca es també promocionar el turisme cultural a Marraquesh organitzant concerts de mùsica per a promocionar grups locals, estatals i internacionals, han fet concerts amb grups i cantants d'EUA, Espanya, Finlandia, Itàlia, França,etc...
Alguns dels seus projectes més importants són Sun Festival concerts que es realitzen al juliol, Concerts on fusionen mùsica classica amb mùsica tradicional marroquí, concerts de mùsica house amb d'js de diferents països, etc...
Després de la presentació els tècnics que ens acompanyen al viatge, Cèsar i Silvia, van explicar el funcionament al nostre municipi i després van marxar a dinar.
Després de dinar vam visitar el Centre d'Ecouté per a dones és una mena de centre d'informació i orientació per a dones que treballa molt el tema de la violència de gènere i els acompanyament a les dones que volen fer denuncia, o bé rebre informacions sobre el nou Codi de Família.
A la tarda havien d'explicar els recursos de la nostra ciutat i els llocs de pràctiques per a que tinguessin una idea sobre els recursos i serveis de la ciutat i d'altres municipis però degut a un malentès no ho van poder fer, llàstima perquè tots els alumnes s'ho havien preparat molt.
A la tarda com a acomiadament vam tornar a la Plaça Jemaa el Fna, on joves de l'associaicó ens vam acompanyar, després vam fer el darrer sopar a prop de la plaça.
Alguns dels joves van venir a acomiadar-se a l'hotel i un d'ells que té botiga ens va donar a tots un detall.
Uns quants van decidir anar per darrera vegada a Chez Coco un bar on prenien a la nit té a la menta.
Avui ja hi són aquí amb la nostàlgia d'un Marraquesh que ens ha agradat molt, la seva ciutat, els seus paissatge, però sobretot la seva gent. Hem après moltes coses sobre la seva forma de funcionar i també sobre els seus serveis ( o la mancança dels mateixos). També hem après que moltes vegades les barreres idiomàtiques es poden trencar facilment quan un ho dessitja.
Molts petons per a tots i anirem incorporant fotografies i més detalls sobre el viatge a les entrades anteriors, ja que des de allà ha estat molt difícil poder comptar-vos coses.
Sucram!!!
miércoles, 31 de marzo de 2010
CONTRASTE ENTRE RIQUEZA Y POBREZA
Hoy ha sido una jornada dinamica hemos visitado la sede del distrito y la sede del ayuntamiento de Marraquesh; hemos visto a las personas que se encargan de servicos sociales y nos mostraron fotos de un centro de discapacitados psiquicos. Despues fuimos para Imadel y alli proseguimos con las conferencias sobre el plan estrategico que quieren realizar proximamente.
Despues de comer comida tipica hemos visitado dos barrios marginales; uno de ellos con mas dificultades y el otro disponia de tiendas y una escuela cercana, ninguno, de ellos disponia de luz ni agua, ya que eran asentamientos ilegales.
Despues hemos visitado nuevamente la plaza Jemaa El Fna y hemos aprovechado para ver los zocos, donde algunas de las chicas se han hecho henna en las manos y otros han comprado cosas tipicas como el khol producto para los ojos.
Una de las chicas de la asociacion de jovenes de Marraquesh es artista DJ y nos ha invitado esta noche a una discoteca donde ella pincha.
Despues de comer comida tipica hemos visitado dos barrios marginales; uno de ellos con mas dificultades y el otro disponia de tiendas y una escuela cercana, ninguno, de ellos disponia de luz ni agua, ya que eran asentamientos ilegales.
Despues hemos visitado nuevamente la plaza Jemaa El Fna y hemos aprovechado para ver los zocos, donde algunas de las chicas se han hecho henna en las manos y otros han comprado cosas tipicas como el khol producto para los ojos.
Una de las chicas de la asociacion de jovenes de Marraquesh es artista DJ y nos ha invitado esta noche a una discoteca donde ella pincha.
martes, 30 de marzo de 2010
LA CONFERENCIA
La jornada d'ahir va ser molt intensa,ens vam impartr una conferencia sobre la Carta Comunal i el funcionament dels municipis. El ponent va ser un professor de la universitat de ciencies poltiques.
Per la tarda vam visitar un casal d' avis situat al barri dels pobres que avui dia es un barri obrer.Vam veure com jugaven a cartes, al domino,... La nostra presencia els va agradar i ens ho van demostrar cantant.Està gestionat per una associacio de voluntaris i compten amb un infermer. Nomes hi havia homes pero tenen previst fer una ampliació per a dones.
Cinc persones van viure l' experiencia d' anar a un hamman, on els hi van fer un bany tipic marroqui i despres una sessio de massatge; els hi van deixar com nous. La resta van aproftar per a relaxar-se a la piscina de l'hotel.
Avui estem preparats per una altra sessio i visita a un barri marginal.Esperem seguir donant noticies malgrat la manca de temps.
Per la tarda vam visitar un casal d' avis situat al barri dels pobres que avui dia es un barri obrer.Vam veure com jugaven a cartes, al domino,... La nostra presencia els va agradar i ens ho van demostrar cantant.Està gestionat per una associacio de voluntaris i compten amb un infermer. Nomes hi havia homes pero tenen previst fer una ampliació per a dones.
Cinc persones van viure l' experiencia d' anar a un hamman, on els hi van fer un bany tipic marroqui i despres una sessio de massatge; els hi van deixar com nous. La resta van aproftar per a relaxar-se a la piscina de l'hotel.
Avui estem preparats per una altra sessio i visita a un barri marginal.Esperem seguir donant noticies malgrat la manca de temps.
lunes, 29 de marzo de 2010
EL ECUADOR DE LA SEMANA EN MARRAQUESH
Desde que llegamos la sensacion ha sido de llevar mucho tiempo aqui la acogida es tan buena que nos sentimos como en casa.
El sabado estuvimos en la puerta del desierto (cerca de Ourzazate) visitando una kasbah la de Ait Ben Haddou; cruzamos un rio y desde nuestro minibus ambientado con musica arabe recorrimos las preciosas zonas rurales. Lo que mas nos sorprendia eran las mujeres y lo mucho que trabajaban a todas horas (lavando en los ríos, cargando fajos por la carretera, cuidando de los niños, etc...)
Ayer estuvimos en el Imadel realizando dinamicas con la asociacion de jovenes;fue muy interesante y aprendimos muchas cosas, fue un intercambio interesante sobre los problemas que presentan los jóvenes marroquís y los españoles. Por la noche fuimos a comer con la presidenta a un lugar "muy lujoso"; nos acompañaron algunos jovenes que cantaron con su guitarra; todas las chicas estaban enamoradas.
Hoy proseguimos con las jornadas y a ver si podemos escribir mas cosas porque casi no tenemos tiempo;nos acordamos mucho de todos.
viernes, 26 de marzo de 2010
JA HEM ARRIBAT!!
سلام عليكم Salam alaykoum.
Des de Marrakech us volem saludar i a la mateixa vegada dir-vos que hem arribat be. Ens estan tractant molt be i ens agrada molt a tots.
Per fer-vos participar de la nostra experiencia intentarem posar unes quantes fotos perque pogueu veure el que estem vivint.
Aquest mati ens han rebut els joves de Imadel(Institut Marroquí de Desenvolupament Local) a la Placa Jemaa el Fna, en la que hem pogut veure els famosos encantadors de serps, els micos i les dones que fan tatuatges de Henna. Despres ens han portat al Palais Badii, un antic palau de la Reina d' Inglaterra construit al voltants de l' any 1500. Tambe hem anat el Palais Bahia.
A l hora de dinar ens han rebut a la seu d' Imadel amb un bon cus cus.
Per ultim, a la tarda hem assistit a un homenatge a l' alcaldessa de Gueliz.
Volem fer un agraiment a totes aquelles persones que han fet possible aquest projecte.
jueves, 25 de marzo de 2010
MARXEM CAP A MARROC
Aquesta setmana hem continuat amb la formació prèvia del nostre viatge ens han parlat sobre la Cooperació al Desenvolupament, sobre els recursos per a joves a la ciutat i hem continuat amb la formació amb la Fatima Ahmed que juntament amb la Lliga dels Pobles i l'Associació Ibn Batuta ens ha format en el coneixement sobre les dones marroquines.
Vam veure un documental sobre les dones a la medina de Rabat i realment ens van encantar, va ser molt dinàmic i entretingut. Les dones que sortien al documental parlaven sobre molts temes: els seus fills que marxen a Europa, que fan durant el dia, com algunes d'elles van a manifestar-se el dia 8 de març, com s'acomiaden d'una dona veína que marxa a Europa,que fan les dones als hammans(banys),la visió de les nenes...
Realment ens ha obert les ganes de conèixer aquest país i sobretot a la seva gent,esperem poder compartir les nostres experiències amb tots vosaltres. Els alumnes que anem al Sud del país, marxem avui.
El grup d'alumnes que marxen a la zona nord del país concretament a Tanger, marxen diumenge. Elles contactaran amb l'associació Al Haima,amb la seu del Casal d'Infants, visitaran una empresa catalana de "pelucas" on treballen moltes dones,i moltes coses més.
El grup d'alumnes que no marxen també tenen previst poder visitar algunes entitats que atenen dones marroquines a Catalunya i entrevistar a dones que estan aquí i que passen o han passat per situacions difícils.
Malgrat les dificultats de poder posar en marxa un projecte d'aquest tipus, estem ben segurs que els nostres alumnes faran un bon treball i ben segur que tindrem l'oportunitat de poder contar-vos moltes més experiències.
Vam veure un documental sobre les dones a la medina de Rabat i realment ens van encantar, va ser molt dinàmic i entretingut. Les dones que sortien al documental parlaven sobre molts temes: els seus fills que marxen a Europa, que fan durant el dia, com algunes d'elles van a manifestar-se el dia 8 de març, com s'acomiaden d'una dona veína que marxa a Europa,que fan les dones als hammans(banys),la visió de les nenes...
Realment ens ha obert les ganes de conèixer aquest país i sobretot a la seva gent,esperem poder compartir les nostres experiències amb tots vosaltres. Els alumnes que anem al Sud del país, marxem avui.
El grup d'alumnes que marxen a la zona nord del país concretament a Tanger, marxen diumenge. Elles contactaran amb l'associació Al Haima,amb la seu del Casal d'Infants, visitaran una empresa catalana de "pelucas" on treballen moltes dones,i moltes coses més.
El grup d'alumnes que no marxen també tenen previst poder visitar algunes entitats que atenen dones marroquines a Catalunya i entrevistar a dones que estan aquí i que passen o han passat per situacions difícils.
Malgrat les dificultats de poder posar en marxa un projecte d'aquest tipus, estem ben segurs que els nostres alumnes faran un bon treball i ben segur que tindrem l'oportunitat de poder contar-vos moltes més experiències.
martes, 16 de marzo de 2010
FORMACIÓ SOBRE LA SITUACIÓ AL MARROC
Tal i com hem comentat anteriorment els alumnes de segon d'integració social estan fent una formació prèvia sobre la situació sociopolítica al Marroc i sobre el coneixement de recursos i programes per a joves i dones a la nostra ciutat.
El dia 8 de març, hem visitat el Centre d'Informació i de Recursos per a Dones on la coordinadora d'aquest recurs, Gemma Bellvehí, ens ha explicat els serveis que ofereixen a les dones de la ciutat: jurídica, psicològica, treball social, etc. També hem visitat el Grup de Dones de Riu Nord on ens van explicar la seva trajectòria i els cursos i activitats que fan i que han fet des de la seva creació.
El dia 9 de març ens ha visitat a l'Institut, el Col.lectiu Drari i ens han explicat la situació dels menors no acompanyats, que en la seva majoria, provenen del Magreb.
El dia 15, ens va visitar la Marga Barceló des de la Diputació per a explicar la situació sociopolítica al Marroc, va ser molt interessant i ens va situar en quina situació es troba actualment Marraqueix.
El dia 16, hem visitat el Centre Obert Rialles, on ens han explicat com treballen amb els nens/joves i quins recuros els hi ofereixen. Aquest mateix dia,hem visitat també el Fons Documental de Cooperació i Solidaritat de la Biblioteca Central i finalment hem assistit a una xerrada amb la Fatima Ahmed on hem vist el documental Rosselles sobre la difusió de les reformes del Codi de la Mudawana a les zones rurals del Marroc. Ens ha explicat moltísimes coses sobre la situació de les dones i destaquem principalment varis aspectes:
1)El fet migratori (majoritàriament dels homes cap a Europa) ha fet que les dones prenguin un paper actiu a la societat marroquina.
2)La societat marroquina dona molta importància a l'equilibri entre família-societat-religió.
3)La reforma de la Mudawana (Codi de Família) ha permès:l'eliminació del tutor legal, el divorci efectiu per a les dones, el control del casament de les menors, els contractes amb clausules establertes per les dones, l'erradicació del repudi,etc...
Seguirem amb la formació amb la Fatima i esperem poder contar-vos més coses!!!
El dia 8 de març, hem visitat el Centre d'Informació i de Recursos per a Dones on la coordinadora d'aquest recurs, Gemma Bellvehí, ens ha explicat els serveis que ofereixen a les dones de la ciutat: jurídica, psicològica, treball social, etc. També hem visitat el Grup de Dones de Riu Nord on ens van explicar la seva trajectòria i els cursos i activitats que fan i que han fet des de la seva creació.
El dia 9 de març ens ha visitat a l'Institut, el Col.lectiu Drari i ens han explicat la situació dels menors no acompanyats, que en la seva majoria, provenen del Magreb.
El dia 15, ens va visitar la Marga Barceló des de la Diputació per a explicar la situació sociopolítica al Marroc, va ser molt interessant i ens va situar en quina situació es troba actualment Marraqueix.
El dia 16, hem visitat el Centre Obert Rialles, on ens han explicat com treballen amb els nens/joves i quins recuros els hi ofereixen. Aquest mateix dia,hem visitat també el Fons Documental de Cooperació i Solidaritat de la Biblioteca Central i finalment hem assistit a una xerrada amb la Fatima Ahmed on hem vist el documental Rosselles sobre la difusió de les reformes del Codi de la Mudawana a les zones rurals del Marroc. Ens ha explicat moltísimes coses sobre la situació de les dones i destaquem principalment varis aspectes:
1)El fet migratori (majoritàriament dels homes cap a Europa) ha fet que les dones prenguin un paper actiu a la societat marroquina.
2)La societat marroquina dona molta importància a l'equilibri entre família-societat-religió.
3)La reforma de la Mudawana (Codi de Família) ha permès:l'eliminació del tutor legal, el divorci efectiu per a les dones, el control del casament de les menors, els contractes amb clausules establertes per les dones, l'erradicació del repudi,etc...
Seguirem amb la formació amb la Fatima i esperem poder contar-vos més coses!!!
miércoles, 3 de marzo de 2010
ELS ALUMNES DE SEGON INTEGRACIÓ SOCIAL VIATGEN AL MARROC
Els alumnes de segon d'integració social viatgen al Marroc en un intercanvi cultural promogut per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
La història va iniciar-se amb l'interès dels alumnes i d'alguns professors de promoure l'idea de viatgar a un altre realitat que els hi aportès un coneixement social de l'entorn, tal i com ja fan altres instituts de la ciutat des de fa anys.
Vam pensar que anar al Marroc era una bona idea, per una banda degut a la seva proximitat(kilomètrica,idiomàtica,etc)i per altra banda, perquè conèixer la seva realitat també ens permetia aprofundir en els continguts curriculars de la nostra formació( dones immigrants, menors immigrants no acompanyats, cultura àrab, islamisme, etc).
Ens vam reunir amb l'Ajuntament, i això va permetre unir dos projectes, per una banda, el nostre i per altra banda, el projecte de l'Ajuntament que treballa amb l'Institut Marroquí de Desenvolupament Local (IMADEL)i que durant aquest any té previst intervenir en Marraqueix concretament al barri d'Ennakhil, en l'intercanvi d'experiències municipals amb joves i dones.
Donat que amb l'Ajuntament només podien anar uns 12 o 15 alumnes,alguns alumnes van començar a contactar amb ONG'S i entitats de la zona i van establir relacions per a poder viatgar pel seu compte a zones del nord del Marroc i poder conèixer també la realitat d'aquesta part del país. La resta d'alumnes, que per diferents motius no poden anar al viatge, també faran un treball de camp analitzant la situació dels marroquins i marroquines que vieuen a Catalunya.Això garanteix a tots els alumnes, la seva participació d'una forma o d'un altre en el projecte marc: 12 alumnes participen amb l'Ajuntament en Marraqueix, 4 alumnes participen pel seu compte amb ONG'S a la zona de Tànger i 8 alumnes analitzen la situació dels marroquins/es a Catalunya.
Tots els alumnes, participin de la manera que sigui al projecte, gaudeixen d'una formació prèvia que contempla un programa de visites, xerrades i formació sobre els recursos que ofereix la ciutat per a joves i dones i que s'amplia amb la formació que des dels crèdits estem treballant per a que també tinguin una formació més oberta i un coneixement més ampli sobre allò que veuran i/o analitzaran.
Avui dia 3 de març, s'ha fet la recepció dels alumnes participants i dels tècnics de l'àrea de solidaritat i cooperació, hem comptat amb la participació de la Núria Parlón,l'alcaldessa, qui va iniciar el projecte amb nosaltres quan encara era la responsable de l'Àrea de Solidaritat de l'Ajuntament.
Us anirem informant del procés i evolució d'aquest projecte que tots dessitgem que sigui molt interessant, si voleu rebre més informació sobre el mateix no dubteu en posar-vos amb contacte amb nosaltres però a partir del blog us anirem informant dels nostres avenços.
viernes, 26 de febrero de 2010
RACISMO CON LOS MENAS
Para entender por qué se instalando en nuestra sociedad ciertos prejuicios hacia un determinado grupo social hemos de comenzar por saber cuál es la imagen que se ha construido sobre ese colectivo, quiénes la han construido y por qué. En el caso de la juventud extranjera desprotegida, el imaginario colectivo sobre ella se ha edificado en torno a tres conceptos asociados: «menores, extranjeros, no acompañados» (de ahí el término MENAS). La imagen construida en torno a estos tres términos es imprecisa, relativa y tendenciosa. Por ello vamos a poner en solfa cada uno de estos tres términos, las imágenes mentales extrapoladas y no verificadas que están en el origen de los prejuicios y actitudes racistas hacia esta juventud extranjera desprotegida que lucha por su derecho a la ciudadanía.
Por lo que se refiere al concepto o categoría de «menor», éste es un concepto político-jurídico que hace referencia a las personas sobre las cuales la administración tiene la obligación temporal de ejercer la tutela cuando son menores de 18 años. Pero a nuestro entender, lo que otorga sustantividad a su realidad es que son niñas y niños, adolescentes y jóvenes en situación de desventaja social independientemente de su edad. Por tanto, hemos de ir más allá de la visión y tratamiento que se les aplica desde una óptica estrictamente jurídica, y por tanto reduccionista, con lo que no se consigue otra cosa que estigmatizar a estos jóvenes instalando en la sociedad la sospecha de ser defraudadores de la ley porque a lo mejor no son menores tal y como reconoce su pasaporte, único documento legal al que tienes derecho, lo cual les convierte en sospechosos.
Además, desde un punto de vista sociológico y psicosocial, muchas de estas personas en la etapa vital de la infancia, adolescencia o juventud que provienen de culturas particulares de países empobrecidos, tienen una complexión física, así como un proceso de maduración anticipada comparativamente mucho mayor que el de otras y otros adolescentes. Si no, pruebe usted a criar a un hijo suyo en las condiciones en las que ellos han vivido en África, y luego hágale cruzar el estrecho en patera para después, durante unos años, vivir internado o en clandestinidad. Verá usted el aspecto tan «infantil» que le quedará a su precioso retoño. Por favor, basta ya de etnocentrismos hipócritas y de burdas generalizaciones sobre la edad de estos menores. Ellos han tenido que aprender a asumir responsabilidades, a funcionar autónomamente, a buscarse la vida mucho antes, por lo que en muchos casos han madurado de un modo muy distinto que las personas en la etapa vital de la infancia, adolescencia o juventud de las culturas particulares de nuestros países enriquecidos.
En cuanto al adjetivo calificativo «no acompañado», podemos decir que es aún más relativo y su uso nos confunde más que aportarnos luz sobre la realidad social de la que estamos hablando. El estereotipo dice que cuando hablamos de los «MENAS» nos referimos a chicos adolescentes, procedentes de países no comunitarios, principalmente de África y en menor medida del Este de Europa, que llegan aquí de forma ilegal y sin un familiar directo que en calidad de tutor les acompañe.
Sin embargo, los estudios realizados apuntan a la heterogeneidad y diversidad de situaciones, tanto visibles en los casos en que han entrado en contacto con los sistemas de control y protección formales, como invisibles en los casos en los que no lo han hecho. Así, por ejemplo, descubrimos a la mayoría de ellos acompañados no por sus tutores, sino en grupos que nosotros denominamos «bandas» o con otros adultos, como en el caso de las pateras. En muchos casos vienen con referencias de connacionales y familiares que nosotros, en nuestro esquema etnocéntrico de parentesco, consideramos «lejanos», pero que en sus culturas no lo son. Son personas con las que poder contactar, lo cual no quiere decir que esos referentes aquí puedan ser siempre personas que les van a proteger.
Una parte importante tiene su familia en el lugar de origen, que en unos casos comparten su proyecto migratorio y en otros no. Lo que son escasos son los casos de familias que tienen la expectativa de compartir el proyecto migratorio una vez de que se haya asentado. Sin embargo, el argumento racista para justificar la repatriación y la necesidad de frenar la inmigración de los etiquetados como menores no acompañados es que son utilizados como avanzadilla para luego reagruparse su familia una vez que el menor haya conseguido la regularización de su situación. También existe el caso de quienes no vienen acompañados de sus familiares directos pero que ellos o alguno del grupo tiene referencia de connacionales o parientes asentados en nuestro país.
Por tanto, provienen de lugares bien diferentes y responden a perfiles y motivaciones distintas: quienes están institucionalizados provienen principalmente del África septentrional, subsahariana y países del Este de Europa, sobre todo de Rumanía. Pero además, existen otros perfiles de menores provenientes de otros países y situaciones no visibles (por ejemplo, niñas y niños procedentes de China o del Cono Sur de Latinoamérica que vienen con y a convivir con connacionales que no son familiares directos, algunas y algunos de ellos dedicados al trabajo infantil, en otros casos a la prostitución, etcétera).
También en su país de origen las situaciones eran heterogéneas: en algunos casos estaban escolarizados y no trabajaban; más frecuentemente no estaban escolarizados y hacían vida en la calle sin trabajar; otros proceden de familias en situación de precariedad económica; y en algunos casos también estaban separados de su núcleo familiar debido a diversas circunstancias.
No son solamente los que están en los registros oficiales, detectados, existen otros que no ha sido captados por las redes institucionales o que no encajan en ellas como son los que cumplen los 18 años. El estereotipo que utilizamos para construir su perfil hace referencia a quienes están institucionalizados, es decir, visibles y en contacto por los sistemas institucionales formales, pero existe una cantidad importante de infantes, adolescentes y jóvenes no registrados en situación de desamparo, de abandono social y, en no sabemos cuántos casos, de explotación. No sabemos cuántos son, si decimos que 3.800 o 20.000 el número varía en función de qué entendamos por menor no acompañado y de cómo lo definamos. Jugamos con la construcción de un estereotipo que parte de definir como tal a aquellos que están visibilizados.
La tercera categoría, «extranjeros», es quizás la que más claramente desvela su condición impuesta por nuestras sociedades de llegada, por nuestras instituciones, por los partidos políticos y medios de comunicación que generan una determinación legalista, políticamente interesada y difundida mediáticamente, donde no prima la categoría de extranjeros como situación transitoria con el objetivo de facilitar el proceso para que lleguen a ser nacionales, sino muy al contrario, el objetivo es crear prejuicios, dispositivos políticos, legislativos y policiales para limitar e impedir su proceso de incorporación social y buscar por todos los medios su expulsión.
Estas políticas suponen el ejercicio de un tipo peculiar de violencia racista. Hemos de tener en cuenta que una de las condiciones para poder conseguir la regularización, condición que por otra parte se convierte en una situación de marginación añadida, es permanecer oculto el mayor tiempo posible, para lo cual recurren a estrategias diversas (movilidad geográfica, evitar el contacto con instituciones, cobijarse al amparo de connacionales, dejarse utilizar y maltratar por mafias nacionales, huir del centro antes de cumplir los 18 años para no ser repatriados, etcétera). Esto les condena a internalizar una actitud constante de clandestinos bajo sospecha.
Lo que sí tiene en común esta juventud extranjera desprotegida es que dentro de su heterogeneidad provienen en muchos casos de situaciones sociales, familiares y personas deterioradas donde han sido vulnerables y excluidos y, su situación en nuestro país se reproduce, puesto que es de vulnerabilidad (amenaza constante de expulsión, persecución policial, etiquetamientos mediáticos, definición como menores peligrosos) y de exclusión social (privación de acceso a bienes y servicios, al ejercicio de derechos y libertades, encierro tutelar, evitando el contacto con redes de apoyo que faciliten su permanencia en nuestro país, etcétera).
Y quizás por último, sí tienen en muchos casos un rasgo común, un objetivo claro e irrenunciable: conseguir los papeles para poder residir y trabajar legalmente. No tienen nada que perder, lo peor que les puede pasar es que les devuelvan a su lugar de origen, y una parte importante de ellas y ellos, a no ser que les haya ido muy mal aquí, tienen claro que intentarán regresar de nuevo, lo cual es un indicador evidente de la ineficacia, inutilidad y violencia añadida que provoca la actual política de repatriaciones forzosas. Muchos regresarán esta vez con más contactos con compatriotas o persona nacionales y, sobre todo, con mayor conocimiento de cómo funciona nuestra sociedad. Otros quizás no vuelvan a tener la suerte de sobrevivir de nuevo a la travesía en patera en la que, no lo olvidemos, fallecen la mayoría de quienes lo intentan y, en su persistencia, se encuentres con la condena a morir ahogados en el fondo del mar.
Por lo que se refiere al concepto o categoría de «menor», éste es un concepto político-jurídico que hace referencia a las personas sobre las cuales la administración tiene la obligación temporal de ejercer la tutela cuando son menores de 18 años. Pero a nuestro entender, lo que otorga sustantividad a su realidad es que son niñas y niños, adolescentes y jóvenes en situación de desventaja social independientemente de su edad. Por tanto, hemos de ir más allá de la visión y tratamiento que se les aplica desde una óptica estrictamente jurídica, y por tanto reduccionista, con lo que no se consigue otra cosa que estigmatizar a estos jóvenes instalando en la sociedad la sospecha de ser defraudadores de la ley porque a lo mejor no son menores tal y como reconoce su pasaporte, único documento legal al que tienes derecho, lo cual les convierte en sospechosos.
Además, desde un punto de vista sociológico y psicosocial, muchas de estas personas en la etapa vital de la infancia, adolescencia o juventud que provienen de culturas particulares de países empobrecidos, tienen una complexión física, así como un proceso de maduración anticipada comparativamente mucho mayor que el de otras y otros adolescentes. Si no, pruebe usted a criar a un hijo suyo en las condiciones en las que ellos han vivido en África, y luego hágale cruzar el estrecho en patera para después, durante unos años, vivir internado o en clandestinidad. Verá usted el aspecto tan «infantil» que le quedará a su precioso retoño. Por favor, basta ya de etnocentrismos hipócritas y de burdas generalizaciones sobre la edad de estos menores. Ellos han tenido que aprender a asumir responsabilidades, a funcionar autónomamente, a buscarse la vida mucho antes, por lo que en muchos casos han madurado de un modo muy distinto que las personas en la etapa vital de la infancia, adolescencia o juventud de las culturas particulares de nuestros países enriquecidos.
En cuanto al adjetivo calificativo «no acompañado», podemos decir que es aún más relativo y su uso nos confunde más que aportarnos luz sobre la realidad social de la que estamos hablando. El estereotipo dice que cuando hablamos de los «MENAS» nos referimos a chicos adolescentes, procedentes de países no comunitarios, principalmente de África y en menor medida del Este de Europa, que llegan aquí de forma ilegal y sin un familiar directo que en calidad de tutor les acompañe.
Sin embargo, los estudios realizados apuntan a la heterogeneidad y diversidad de situaciones, tanto visibles en los casos en que han entrado en contacto con los sistemas de control y protección formales, como invisibles en los casos en los que no lo han hecho. Así, por ejemplo, descubrimos a la mayoría de ellos acompañados no por sus tutores, sino en grupos que nosotros denominamos «bandas» o con otros adultos, como en el caso de las pateras. En muchos casos vienen con referencias de connacionales y familiares que nosotros, en nuestro esquema etnocéntrico de parentesco, consideramos «lejanos», pero que en sus culturas no lo son. Son personas con las que poder contactar, lo cual no quiere decir que esos referentes aquí puedan ser siempre personas que les van a proteger.
Una parte importante tiene su familia en el lugar de origen, que en unos casos comparten su proyecto migratorio y en otros no. Lo que son escasos son los casos de familias que tienen la expectativa de compartir el proyecto migratorio una vez de que se haya asentado. Sin embargo, el argumento racista para justificar la repatriación y la necesidad de frenar la inmigración de los etiquetados como menores no acompañados es que son utilizados como avanzadilla para luego reagruparse su familia una vez que el menor haya conseguido la regularización de su situación. También existe el caso de quienes no vienen acompañados de sus familiares directos pero que ellos o alguno del grupo tiene referencia de connacionales o parientes asentados en nuestro país.
Por tanto, provienen de lugares bien diferentes y responden a perfiles y motivaciones distintas: quienes están institucionalizados provienen principalmente del África septentrional, subsahariana y países del Este de Europa, sobre todo de Rumanía. Pero además, existen otros perfiles de menores provenientes de otros países y situaciones no visibles (por ejemplo, niñas y niños procedentes de China o del Cono Sur de Latinoamérica que vienen con y a convivir con connacionales que no son familiares directos, algunas y algunos de ellos dedicados al trabajo infantil, en otros casos a la prostitución, etcétera).
También en su país de origen las situaciones eran heterogéneas: en algunos casos estaban escolarizados y no trabajaban; más frecuentemente no estaban escolarizados y hacían vida en la calle sin trabajar; otros proceden de familias en situación de precariedad económica; y en algunos casos también estaban separados de su núcleo familiar debido a diversas circunstancias.
No son solamente los que están en los registros oficiales, detectados, existen otros que no ha sido captados por las redes institucionales o que no encajan en ellas como son los que cumplen los 18 años. El estereotipo que utilizamos para construir su perfil hace referencia a quienes están institucionalizados, es decir, visibles y en contacto por los sistemas institucionales formales, pero existe una cantidad importante de infantes, adolescentes y jóvenes no registrados en situación de desamparo, de abandono social y, en no sabemos cuántos casos, de explotación. No sabemos cuántos son, si decimos que 3.800 o 20.000 el número varía en función de qué entendamos por menor no acompañado y de cómo lo definamos. Jugamos con la construcción de un estereotipo que parte de definir como tal a aquellos que están visibilizados.
La tercera categoría, «extranjeros», es quizás la que más claramente desvela su condición impuesta por nuestras sociedades de llegada, por nuestras instituciones, por los partidos políticos y medios de comunicación que generan una determinación legalista, políticamente interesada y difundida mediáticamente, donde no prima la categoría de extranjeros como situación transitoria con el objetivo de facilitar el proceso para que lleguen a ser nacionales, sino muy al contrario, el objetivo es crear prejuicios, dispositivos políticos, legislativos y policiales para limitar e impedir su proceso de incorporación social y buscar por todos los medios su expulsión.
Estas políticas suponen el ejercicio de un tipo peculiar de violencia racista. Hemos de tener en cuenta que una de las condiciones para poder conseguir la regularización, condición que por otra parte se convierte en una situación de marginación añadida, es permanecer oculto el mayor tiempo posible, para lo cual recurren a estrategias diversas (movilidad geográfica, evitar el contacto con instituciones, cobijarse al amparo de connacionales, dejarse utilizar y maltratar por mafias nacionales, huir del centro antes de cumplir los 18 años para no ser repatriados, etcétera). Esto les condena a internalizar una actitud constante de clandestinos bajo sospecha.
Lo que sí tiene en común esta juventud extranjera desprotegida es que dentro de su heterogeneidad provienen en muchos casos de situaciones sociales, familiares y personas deterioradas donde han sido vulnerables y excluidos y, su situación en nuestro país se reproduce, puesto que es de vulnerabilidad (amenaza constante de expulsión, persecución policial, etiquetamientos mediáticos, definición como menores peligrosos) y de exclusión social (privación de acceso a bienes y servicios, al ejercicio de derechos y libertades, encierro tutelar, evitando el contacto con redes de apoyo que faciliten su permanencia en nuestro país, etcétera).
Y quizás por último, sí tienen en muchos casos un rasgo común, un objetivo claro e irrenunciable: conseguir los papeles para poder residir y trabajar legalmente. No tienen nada que perder, lo peor que les puede pasar es que les devuelvan a su lugar de origen, y una parte importante de ellas y ellos, a no ser que les haya ido muy mal aquí, tienen claro que intentarán regresar de nuevo, lo cual es un indicador evidente de la ineficacia, inutilidad y violencia añadida que provoca la actual política de repatriaciones forzosas. Muchos regresarán esta vez con más contactos con compatriotas o persona nacionales y, sobre todo, con mayor conocimiento de cómo funciona nuestra sociedad. Otros quizás no vuelvan a tener la suerte de sobrevivir de nuevo a la travesía en patera en la que, no lo olvidemos, fallecen la mayoría de quienes lo intentan y, en su persistencia, se encuentres con la condena a morir ahogados en el fondo del mar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)