Aquesta és la introducció del llibre "Juntos pero no revueltos" de J.Soler i M.M.Conangla: Les matemàtiques a la parella. La introducció d’aquest llibre serveix per a entendre el difícil concepte de model sistèmic així que si vols conèixer de que va aquest model llegeix això que tens a continuació:
”Quan les coses no funcionen en una parella hem de trobar el problema en les persones que la formen ja que el resultat de la relació (el tot) dependrà de cada una de les parts (dos éssers humans més o menys equilibrats, sans, madurs,...) i del tipus de relació que s'estableixi entre elles. Com a les matemàtiques, la relació entre els factors determina el producte.
Premissa 1: Cada un de nosaltres aportem a la parella el que som. No podem aportar el que no tenim.
DEDUCCIÓ: si cada un millora el valor individual del que aporta, millorarà el resultat final conjunt.Premissa 2: No sempre dues aportacions individuals donen un bon resultat final a l'equació de parella.
AFIRMACIÓ: El resultat final dependrà especialment de la tipologia de la relació de parella que s'estableixi.Per exemple, 10 i 10 poden donar resultats molt diferents segons com es relacionin entre ells:10+10 =2010-10=010÷10=110x10=100.
Així doncs, una parella pot sumar esforços per millorar o que dues persones (magnífiques individualment) degut al tipus de relació que han establert disminueixin el seu potencial individual o acabin anul•lades ambdues (si resten).
La millor opció és que la parella creï sinergies: l'energia d'equip o grup multiplicada per si mateixa. En aquest cas la parella faria equip per créixer junts (multiplicar).
Per exemple:* Una persona que aporta 10 pot quedar-se amb 0 si la seva parella no aporta res a la seva relació (egoistes, còmodes, rutinaris,dels que creuen que un cop han trobat a la parella tot funcionarà sense fer res...) Dues persones amb aptituds que encara no han aflorat (per exemple 5) que s'ajuden a créixer, estudien, comparteixen, es recolzen,.. poden funcionar de manera sinèrgica multiplicant el seu potencial.
El repte de la parella resideix en dos factors que interaccionen: un és l'aportació individual de cada membre de la parella en cada una de les àrees compartides i també en les personals; i l'altre depèn del tipus de relació que decideixin crear: sinèrgica i creativa o dependent i passiva. Només s'aconseguirà una parella feliç i harmònica si ambdós treballem per ser persones felices i harmòniques amb parella o sense.
CONCLUSIÓ: d'allò que aportem (el que som i el nostre potencial de millora) i del tipus de relació que establim (treball amorós) dependran els resultats de la nostra relació de parella.”
7 comentarios:
Si aportem coses bones a la relació i treballem per respectar a l'altre, millorará el resultat conjunt. Si un dels dos s'acomoda,i pensa que no s'ha d'esforçar en aportar coses positives a la relació (crèixer, recolçar-se, compartir...) el conjunt no avançará.
Marteta
El text no parla d'homes i dones sinó de parella (home-dona, dona-dona,etc...). Jo crec que l'aspecte més important és la confiança entre els dos, a més a més de les aportacions de cada membre per a que la parella funcioni.
Juanca
Hem de tenir en compte que cada persona busca un tipus diferent de relació, i per al que una persona pot ser una bona relació, per un altre pot ser una relació dolenta.
Ari
El text intenta relacionar les matemàtiques amb les relacions personals, però aquestes no són una ciència exacte i per tant entren en joc moltes variables i aspectes que no es poden apreciar.
El fet d'utilitzar números per mesurar l'aportació de cadascú a la parella pot resultar un anàlisi massa fred i distant.
Iván (sempre suspenia matemàtiques)
S'ha d'aportar el mateix a la relació de parella sobretot en relació a la quantitat(d'aquí la importància de les matemàtiques a la parella).
La parella serà feliç si per separat ho són i junts ho seran encara més.
Aida
Respecto al típico tópico de que si no eres feliz sólo, no puedes serlo en pareja, de que si no te respetas no puedes respetar a tu pareja... No estoy nada de acuerdo. Una pareja, es un complemento, una pieza de tu viejo puzzle empolvado e incompleto. ¿Media naranja? Llamálo como quieras, pero los cítricos dan ardor...
Rubén
Encara que aquest text parli de les relacions en parella, aixó és una "formula màgika" aparentment molt sencilla que es pot aplicar a qualsevol relació de grup (tant nucli familiar, akadèmic, laboral i social...) potser lo dificil és aprendre la fórmula...!!
Kelly
Publicar un comentario